La tesis Modelos experimentales de enseñanza y aprendizaje del chino como lengua extranjera a través de tareas y planteamientos competenciales se inicia con una reflexión teórica sobre las condiciones de aplicación al caso del chino como lengua extranjera de los enfoques didácticos más innovadores en enseñanza de lenguas extranjeras (enfoque por tareas, planteamiento competencial, enseñanza a través de contenidos, planteamientos post-metodológicos, enfoque socio-cultural y uso intensivo de las TIC, Tecnologías de la Información y el Conocimiento). Esta reflexión teórica se plasma en una propuesta de diseño curricular de tres unidades didácticas articuladas en forma de proyectos, que posteriormente se experimentan en el aula, y se analizan desde el punto de vista de los resultados de aprendizaje, las percepciones de los aprendices y las reflexiones de la profesora.

La tesi, que té com a marc teòric la semàntica cognitiva, es basa en l'observació que les llengües mostren classificacions diferents de les entitats i esdeveniments del món, i donen valors semàntics diferents als termes que desinen les categories. Aquesta tesi se centra en l'estudi de la categorització i etiquetatge de les parts del cos en català i en amazic (rifeny). Mitjançant la descripció de les semblances i diferències de categorització, s'analitza, des d'un punt del punt de vista de la tipologia lèxica, l'assignació de valors literals i metafòrics o metonímics a les paraules que designen parts del cos. L'objectiu d'aquesta tesi és comprendre els processos cognitius que regeixen la categorització i establir una sèrie de generalitzacions aplicables a diversos camps semàntics. D'altra banda, com que analitza el rifeny parlat a Catalunya, també s'ha tingut en compte de quina manera les L2 poden influir en la categorització de la L 1. / The thesis, which has as its theoretical framework the cognitive semantics, is based on the observation that languages show different ways to classify entities and world events into categories. Moreover, they give different values to each one of the words that label these categories. This thesis focuses on the categorization and labeling study of body parts in Catalan and Berber (Riffian). By describing the categorization's similarities and differences in both languages, we analyze the literal and metaphorical or metonymic value assigned to words labeling parts of the body from a lexical typology point of view. The objective of this thesis is to understand the cognitive processes that govern the categorization, and to set a series of generalizations applicable to different semantic fields. Besides, in analyzing the Riffian spoken in Catalonia, it has also been taken into account how the L2 can influence the L 1 categorization.

Aquesta tesi planteja l’estudi del Tarot Rider – Waite. Per fer-ho hem anat a les fonts del Tarot, fent una anàlisi sobre la imatge dels Tarots Tradicionals {Visconti-Sforza, Mantegna (Segle XV) i Marsella (segle XVIII)} des d’una perspectiva iconogràfica. L’estudi iconogràfic ens ha permès estudiar el Tarot des de múltiples aspectes, fent necessària una àmplia investigació dels textos escrits i visuals del context cultural. S’ha relacionat el Tarot amb l’època, el context d´on va sorgir, per revelar les actituds inconscients del seu temps i com es manifesten en el mateix. L’anàlisi psicològica i simbòlica del Tarot Rider – Waite relacionant-lo amb el Procés d’Individuació de Carl Gustav Jung i l’hermenèutica simbòlica del Cercle d´Eranos ens ha permès veure que aquest llibre mut d’imatges creat per la imaginació, i que emergeix de les profunditats de l’Inconscient Col·lectiu, apunta cap una finalitat, proposant un procés de transformació de la personalitat. / This thesis sets out the study of Tarot Rider – Waite. That’s why we went back to the origin of Tarot and analysed the images of traditional Tarots {Visconti-Sforza, Mantegna (XV century) and Marseille (XVIII century)} from an iconographic point of view. The study of iconography made it possible to analyse Tarot in several ways but required a wide investigation of written and visual texts from cultural context. In that age and context Tarot appeared in order to discover the unconscious and the way how it acts. The psychological and symbolic analysis of Tarot Rider – Waite in relationship with the process of individuation of Carl Gustav Jung and the symbolic hermeneutics of Eranos allowed us to see that the mute book of images created by imagination and proceeding from the deepness of the Collective Unconscious sets the goal to transform of personality.

La presente tesis representa un intento por dilucidar el contenido de la polémica entre Jacques Lacan y Jacques Derrida en relación a la escritura. Parte de la convicción de que a pesar de los diferentes campos en que cada uno de ellos llevaba a cabo su praxis, hay en este tema indudablemente un núcleo teórico que interesa tanto al psicoanálisis como a la filosofía. Y es que la cuestión de la escritura, que atañe a las nociones de letra y significante en el corpus lacaniano, involucra una pregunta que, desde Freud y su “huella mnémica” hasta la actualidad, el psicoanálisis no ha cesado de formularse: ¿de qué materiales está hecho el aparato psíquico? Cuestión que tampoco deja indiferente a la filosofía, especialmente si, como en el caso de la deconstrucción, se ha propuesto volver a pensar hasta los fundamentos mismos del lenguaje. / Je me suis proposée dans ma thèse de clarifier le contenu de la controverse entre Jacques Lacan et Jacques Derrida en ce qui concerne l'écriture. Cette controverse trouve son point de départ dans une conviction: s'agissant de domaines et de pratiques différentes, il y à cependant, sans doute, un noyau théorique qui intéresse tout à la fois la psychanalyse et la philosophie. La question de l'écriture qui concerne, dans le corpus lacanien les notions de lettre et de signifiant, comporte une interrogation qui, depuis Freud et sa Spur, ne cesse de se poser au jour d' aujourd'hui: quels sont les fondements matériels de l'appareil psychique? Cette question ne pourrait être indifférente à la philosophie et plus particulièrement en ce qui concerne l'abord de la déconstruction, qui se propose une révision des fondements mêmes du langage.

The present study investigates the impact of two different consecutive learning contexts, formal instruction (FI) at home and a 3-month stay abroad (SA), on second language (L2) vocabulary acquisition in oral and written production. Data were obtained from a group of 30 Catalan/Spanish advanced learners of English before and after each learning period by means of an oral interview and a written composition. These samples were analyzed in terms of quantitative lexical proficiency measures in the domains of fluency, density, diversity, sophistication and accuracy, and through qualitative native-like selections. Baseline data from 29 native speakers of English, elicited through the same tasks, were also used for comparison purposes. Results reveal that SA is particularly beneficial for written productive vocabulary, and less so for oral, and that progress occurs especially in lexical fluency and diversity. FI, in contrast, shows a modest effect on the improvement of oral productive vocabulary and affects namely lexical sophistication. Furthermore, initial level of vocabulary knowledge is found to be a significant predictor of gains. / Aquest estudi investiga l'impacte de dos contextos d'aprenentatge consecutius diferents, el de la instrucció formal al país d'origen i l'estada de 3 mesos a l'estranger, en l'adquisició de vocabulari de la segona llengua (L2) a la producció oral i escrita. Les dades s'han obtingut d'un grup de 30 estudiants bilingües català/castellà aprenents avançats d'anglès, abans i després de cada període d'aprenentatge mitjançant una entrevista oral i una redacció escrita. Aquestes mostres s'han analitzat amb mesures quatitatives de proficiència lèxica en les àrees de fluïdesa, densitat, diversitat, sofisticació i correcció, i també a través d'una anàlisi qualitativa de la idiomaticitat en la L2. Igualment, s'han recollit dades de 29 nadius d'anglès a efectes comparatius. Els resultats revelen que l'estada a l'estranger té un efecte de millora en el desenvolupament del vocabulari productiu escrit, però no tant en el vocabulari productiu oral, i afecta sobretot la fluïdesxa i diversitat lèxiques. El període d'instrucció formal, al contrari, té un efecte moderat en la millora de vocabulari productiu oral i és més notable en la sofisticació lèxica. També es troba que el nivell inicial de competència lèxica explica en gran part els guanys obtinguts.

Esta tesis pretende establecer las bases para crear una edición crítica digital de las Soledades de Luis de Góngora. Para conseguir esto se defiende una teoría de la edición académica digital caracterizada por la interactividad, se expone el método de codificación XML/TEI para representar, preservar y procesar textos literarios y se lleva a cabo un estado de la cuestión sobre los principales problemas de la tradición textual de la poesía de Góngora. Tras el estudio de una selección de los testimonios que transmiten las Soledades, el resultado es un texto crítico de las dos versiones del poema que ha sido codificado de tal modo que el usuario pueda acceder a distintas presentaciones, explorar y navegar el texto de múltiples maneras y filtrar las variantes incluidas en el aparato por testimonio y tipo. / The aim of this dissertation is to establish the foundations upon which a digital critical edition of Luis de Góngora’s Solitudes could be created. To achieve this I argue for a theory of scholarly editing defined by interactivity and I present the XML/TEI encoding method to represent, preserve and manipulate literary texts. I also review the main textual problems in Góngora’s poetry. After studying a selection of witnesses that represent the text of the Solitudes, the result is a critical text of the two versions of the poem; the encoding of the text has been designed to enable the user to access different presentations, explore and navigate the edition in a number of ways and filter the variants according to witness and type.

L’objectiu d’aquest estudi és descriure el desenvolupament de la competència lingüística escrita en rus com a llengua estrangera per part d’aprenents bilingües (català/castellà) d’edat adulta (n=83) en context d’instrucció formal (IF), en concret en una modalitat de cursos extensius. La mostra inclou quatre grups corresponents a nivells consecutius d’una escola oficial d’idiomes catalana (1-4). A tal fi es duu a terme un estudi longitudinal, amb un disseny pretest – posttest, amb dos temps de recollida de dades per a cada nivell, i alhora un disseny transversal per als quatre nivells. Les dades obtingudes es contrasten amb les de la producció escrita d’un grup de parlants de rus com a L1 (n=30), amb l’objectiu d’establir relació amb el seu nivell d’habilitat pel que fa a la producció escrita. L’estudi té dos objectius específics: a) avaluar el progrés assolit per part dels quatre grups de participants no nadius pel que fa a les àrees de complexitat, correcció i fluïdesa de l’escriptura, al llarg d’un any natural, mesurat en dos temps (febrer-febrer), i transversalment al llarg de 4 anys; b) mostrar el nivell de proficiència assolit pel que fa a l’ús del cas en rus longitudinalment. Les dades es van recollir a partir d’una tasca consistent en un relat que els participants havien d’escriure en un màxim de 40 minuts, a partir d’unes imatges. Posteriorment, els resultats s’han contrastat amb els del grup de participants nadius (n=30) que realitzen la mateixa tasca en un sol temps. Les anàlisis estadístiques han revelat que 150 h d’IF incideixen significativament en el G1, però no en el G2, el G3 o el G4. Més específicament, el G1 millora significativament en la complexitat sintàctica mesurada a través del total de clàusules per oració i el total de clàusules dependents per oració; en la complexitat lèxica mesurada a través de l’índex de Guiraud; i en la fluïdesa mesurada a través de la comptabilització del nombre de paraules per 40 minuts. El G1, el G2, el G3 i el G4 mostren mitjanes significativament més baixes que el grup nadiu en les mesures de complexitat lèxica, correcció i fluïdesa, però no en la complexitat sintàctica. Les anàlisis qualitatives han mostrat que al cap de 150 h d’IF el G1, el G2, el G3 i el G4 no milloren ni en la quantitat ni en la qualitat en el cas pel que fa al seu ús i correcció. En conclusió, sembla que aquest estancament pel que fa al progrés en les habilitats d’escriptura dels nivells 2, 3, i 4 es podria explicar x per la manca d’input i pràctica en la llengua meta, que es podria solucionar amb més feina individual fora de l’aula i estades a un país de parla russa. / The main purpose of the current study is to describe written language development in the case of a group of bilingual (Spanish/Catalan) adult learners (n=83) of Russian as a foreign language, who are learning in a formal instruction context, on extensive language courses. The sample includes four groups of participants that correspond to four consecutive levels of proficiency (1-4) in a Catalan official language school. Their production is compared with that of a baseline group of speakers of Russian as an L1 (n=30). With the above objective in mind we have conducted a longitudinal study with a pre-test/post-test design and two times of data collection for each level group. We have also applied a cross-sectional design to the data and considered development throughout the four levels of proficiency examined. The study has two main specific objectives: a) to assess the progress of the four groups of non-native participants regarding the domains of complexity, accuracy and fluency in writing, during a calendar year between two testing times (February – February), and crossectionally over 4 years; b) to show the level of proficiency achieved as far as the use of cases in Russian longitudinally. Data was obtained by means of a task in which participants were asked to write a story based on a set of images provided by the researcher. They were allowed 40 minutes to complete the task. Subsequently, the results were compared with those obtained by the baseline group of native participants who performed the task only once. Statistical analyses showed that 150 hours of formal instruction have a significant impact on G1, but not on G2, G3 or G4. Specifically, the G1 showed a significant improvement in syntactic complexity, measured by total number of independent clauses and total number of dependent clauses. Additionally we detected a significant improvement in lexical richness, measured by means of the Guiraud index. Significant improvement in fluency was also revealed, in terms of number of words per minute. G1, G2, G3 and G4 showed significantly lower means than the native group in measures such as lexical complexity, accuracy and fluency, but not in syntactic xi complexity. Qualitative analyses showed that after 150 hours of formal instruction none of the groups had improved interms of the amount and quality of errors produced when using case marking in Russian. We would like to conclude by suggesting that such stagnation throughout levels 2, 3 and 4 may bedue to insufficient amounts of hours of formal instruction, ultimately insufficient input, a situation which might be improved by increasing both individual out of class work and opportunities for the students to experience stay abroad periods in Russian speaking countries.

En este trabajo nos proponemos, a través del análisis lingüístico y estadístico, analizar las actividades de comprensión lectora (CL en adelante), en los manuales de E/LE usados en el sistema educativo marroquí (SEM en adelante), titulados ¡Qué bonito es el español!, Español para dialogar y Español para progresar. Hemos prestado una especial atención a uno de los temas más importantes en la enseñanza de E/LE, con el fin de obtener una visión más profunda sobre el desarrollo de esta destreza en los libros de texto para la enseñanza de E/LE en Marruecos. Considerando que los manuales constituyen un punto de apoyo primordial y referencias esenciales para el docente, este trabajo pretende proponer una respuesta a la necesidad de contar con un instrumento actualizado que permita mejorar la CL, por lo que podría ser de gran ayuda para los profesores de mi país. La importancia del análisis, tanto estadístico como lingüístico, de las actividades de CL en dichos manuales, reside en revelar los problemas a los que se pueden enfrentar los alumnos a la hora de resolver las tareas. Para ello, analizamos las actividades de CL planteadas en los manuales de E/LE (tres manuales), así como la opinión de los profesores sobre dichas actividades (79 cuestionarios); a continuación presentamos un estudio comparativo, en el cual hacemos una presentación exhaustiva de las actividades de CL en los manuales usados por el IC de Rabat, ya que el equipo docente de este instituto ha optado por los manuales, Etapas plus A1, A2, B1. Por último, examinamos en qué se parecen y en qué se diferencian los dos tipos de manuales analizados y proponemos nuevas propuestas y alternativas. Después de analizar todos los datos hemos llegado a resultados y conclusiones que esperamos que contribuyan al desarrollo y mejoramiento de la CL en los manuales de E/LE en el SEM. / This study intends to assess, through a linguistic and statistical analysis, the reading comprehension activities (hereinafter referred to as “RC”) which are contained in the Teaching of Spanish as a Foreign Language “TSFL” manuals used in the Moroccan Education System (hereinafter referred to as “MES”). Those manuals are, thus, entitled ¡Qué bonito es el español! (“How beautiful is Spanish”), Español para dialogar (“Spanish to discuss”) and Español para progresar (“Spanish to improve”). We have particularly focused on one of the most important issues of SFL teaching methods in order to obtain a deeper insight into the development of this skill in the TSFL textbooks used in Morocco. Taking into account that textbooks are the cornerstone and essential references for teachers, this study may represent a great contribution to the teachers of our country, as it attempts to provide an answer to the necessity of relying on an updated tool that enables to improve the RC. The importance of this analysis, both statistical and linguistic, on the RC activities included in such manuals lies in revealing the problems that students may encounter when solving tasks. For this purpose, we analyze the RC activities proposed in TSFL manuals (three manuals), as well as the teachers’ opinion on these activities (79 surveys). Afterwards, we present a comparative study in which we provide a comprehensive description of the RC activities included in the manuals used by the IC (Instituto Cervantes) of Rabat. The experts of this institute have chosen the following manuals: Etapas plus A1, A2, B1. Finally, we examine which are the similarities and the differences that exist between the two types of manuals analyzed. After analyzing all the data obtained, we have reached some results and conclusions that are expected to contribute to the development and the improvement of the RC in the TSFL manuals of the MES.

In recent years, the academic literature on the well-being of immigrants has expanded far from the study of economic factors by including psychological elements. Subjective well-being and life satisfaction have been constituted as new categories of analysis within the studies of immigration. This study attempts to better understand the adaptative processes of migrants by means of the analysis of their subjective well-being and life satisfaction, and to observe migrants’ explanations about how they evaluate psychological elements acquired in origin which have favoured their integration in the hosting society. The scope of analysis is particularized on Brazilian women who immigrated to Barcelona. Counterfactuals have been used to validate the initial hypothesis. This procedure is seen as an innovative approach to the study of the connections between subjective well-being and immigration experiences. The analysis through counterfactual thinking has proved to be a fruitful method to evaluate immigrants’ explanations about their subjective well-being and life satisfaction. / En els anys precedents, la literatura acadèmica sobre el benestar dels immigrants s’ha eixamplat més enllà de l’estudi dels factors econòmics tot incloent-hi elements psicològics. El benestar subjectiu i la satisfacció vital s’han constituït com noves categories d’anàlisi dins dels estudis sobre immigració. Aquest treball pretén entendre millor els processos d’adaptació dels immigrants mitjançant l’anàlisi del seu benestar subjectiu i la seva satisfacció vital, alhora que s’estudien les explicacions dels immigrants sobre com ells mateixos avaluen els elements psicològics adquirits en el seu lloc d’origen els quals han afavorit la seva integració en la societat d’acollida. L’abast del treball s’ha focalitzat en l’estudi de dones brasileres que van emigrar a Barcelona. Hem fet servir els contrafàctics per validar la hipòtesi inicial. Aquest procediment és vist com una aproximació innovadora a l’estudi de les relacions entre el benestar subjectiu i les experiències dels immigrants. L’anàlisi a través del pensament contrafàctic s’ha demostrat com un mètode profitós per avaluar les respostes dels immigrants quan se’ls ha preguntat sobre el seu benestar subjectiu i la seva satisfacció vital.

Material addicional: http://hdl.handle.net/10230/24667 / El objetivo de esta Tesis doctoral es identificar las unidades de conocimiento especializado del derecho de extranjería con el fin de representar la relación de la equivalencia en un diccionario bilingüe español-rumano para la traducción jurídica. Partimos de la premisa que el perfil del usuario y la situación de traducción determinan el tipo de unidades léxicas y la forma de representación de la equivalencia. Para ello, hemos sistematizado las necesidades lexicográficas del traductor jurídico rumano que nos ha permitido establecer las unidades de conocimiento especializado (UCE), como unidades útiles en una situación de traducción jurídica, debido a su condición cognitiva y pragmática. La identificación y extracción de las unidades de conocimiento especializado del corpus de referencia se basa en el concepto de palabra clave establecido según tres parámetros: frecuencia, posición destacable y representatividad conceptual. Un análisis contrastivo de una muestra de UCE a partir de sus características esenciales y complementarias revela una relación de equivalencia parcial que representamos lexicográficamente a través de diversos elementos informativos seleccionados en función del usuario y su situación de comunicación. / The aim of this dissertation is to identify the specialized knowledge units of Immigration law and to represent the relationship of equivalence in Spanish-Romanian bilingual dictionary for legal translation. I start from the premise that the user´s profile and the situations of translation process determine the type of lexical units and the form adopted by equivalence. As such, I have conducted a survey and systematized the lexicographical needs of the Romanian legal translator. The analysis established that the specialized knowledge units can be used as units for legal translation, due to their cognitive and pragmatic condition. The identification and extraction of specialized knowledge units from a reference corpus is based on the concept of keyword set according to three parameters: frequency, remarkable position and conceptual representation. I analyzed and compared the essential and complementary characteristics of a sample of specialized units that reveals a partial equivalence relation between them. Finally, I focus on the relationship of equivalence in the Spanish-Romanian bilingual dictionary for legal translation by looking at the user and the particular communication situation.