No description available.

El sector industrial ha estat un element clau per al desenvolupament econòmic d'Espanya i de Catalunya. El que es busca en aquest treball és poder comprovar fins a quin punt aquest sector ha tingut la mateixa rellevància en el desenvolupament econòmic de Lleida. També es vol esbrinar si la industria que ha sorgit en el territori de Lleida ha estat procipiciada per les necessitats de l'entorn econòmic lleidatà o per les necessitats de descongestió de la zona industrial del Barcelonès.L'àmbit territorial de l'estudi és la província de Lleida, distingint clarament l'existència de dues zones clarament diferenciades, la Plana de Lleida (vuitena vegueria) i la zona de muntanya (novena vegueria). El període d'estudi va des de l'any 1964 fins a l'any 1989/91, podent-se distingir clarament tres etapes del cicle econòmic: desenvolupament, crisi i recuperació. Per estudiar el cicle en el sector industrial lleidatà i poder veure si ha seguit les mateixes dinàmiques que l'estatal i el català, s'utilitza el criteri que ve marcat per l'evolució de la quota d'excedent brut. Així doncs, tot procés d'acumulació passa ineludiblement per l'anàlisi de l'evolució de l'excedent econòmic. Un creixement de la quota d'excedent brut pot estar motivat per l'augment de la producció, de la productivitat i dels preus, per sobre del creixement del cost salarial. Per tant, en l'etapa de creixement de la quota d'excedent brut s'afavoreix el procés d'acumulació i en l'etapa de disminució de la quota d'excedent brut l'acumulació s'està reduint.La motivació inicial del treball ve donada perquè en principi Lleida tenia, i té encara, una sèrie de premisses importants perquè pogués desenvolupar un sector industrial: a) L'existència de matèries primeres importants, els productes agraris per poder desenvolupar tot un conjunt d'indústries conserveres i de transformació. b) El fet de trobar-se al bell mig d'una cruïlla de camins, Barcelona -Tarragona -Saragossa -Madrid- País Basc, és a dir, a prop d'altres zones industrialitzades, per poder pensar en convertir-se en una zona de descongestió. b) L'existència d'una font d'energia important: l'electricitat, dels salts hidràulics. d) L'existència d'un excedent generat en el sector agrari, a partir de finals dels anys cinquanta i principis del seixanta.Tots aquests eren elements per pensar que Lleida tenia unes potencialitats molt idònies per a la seva industrialització. Però ens trobem amb una altra realitat ben diferent: a) Que la indústria de Lleida és una indústria dependent respecte a les fluctuacions i dinamisme espanyol i català. b) L'expansió del sector industrial lleidatà s'ha basat, principalment, en el creixement de poques branques, l'alimentària, la construcció i en menor mesura els transformats metàl·lics. c) El sector industrial mostra una forta interdependència respecte al sector agrari. Així doncs, es pot establir una relació com la següent: Agricultura  Indústria  Ramaderia  Indústria. El nivell d'interdependència és molt significatiu. d) La dimensió petita del conjunt de les empreses de les branques industrials, exceptuant les branques alimentació, energia, paper i arts gràfiques i transformats metàl·lics, fa que la seva activitat productiva tingui com a destinació final, en l'àmbit territorial, el mercat lleidatà, en la seva gran majoria. L'anàlisi dels sectors econòmics i les seves interdependències, s'ha pogut realitzar a partir de la Taula Input Ouput de la ciutat de Lleida i del seu entorn més proper. A patir de la taula s'ha pogut obtenir els multiplicadors de producció, de renda i d'ocupació. També s'ha pogut obtenir la capacitat d'arrossegament dels diferents sectors econòmics, tant cap endavant com cap endarrera: indicador de Chenery-Watanabe i coeficients de Rasmussen. L'anàlisi d'interdependència de les branques es calculen a partir dels coeficients de Streit, els lligams i els multiplicadors (columna i fila). / The industrial sector has played a key role in the economic development of both Spain and Catalonia. This work seeks to examine whether this sector has been equally relevant in the economic development of Lleida. It also aims to establish whether the industry that has developed in Lleida has done so in response to the needs of the local economy or in order to help decongest the industrial zone around Barcelona.The territorial scope of the study was Lleida province, within which it is possible to distinguish two clearly differentiated zones: the Lleida Plain (8th "vegueria") and the Mountain Territory (9th "vegueria"). The period contemplated by this study was 1964 to 1989/91. This period could be divided into three clearly distinguished economic cycles, corresponding to economic development, crisis and recovery. In the study, we used the size of the gross surplus as the criterion for studying the cycle of Lleida's industrial sector, observing whether it followed the same dynamics as those of Spain and Catalonia. It is necessary to analyse all processes of accumulation in terms of the evolution of the economic surplus. An increase in the size of the gross surplus may be the result of an increase in production, productivity and/or price that exceeds increases in costs attributable to salaries. As a result, an increase in the size of the gross surplus favours the process of accumulation, while in a period in which the size of the gross surplus decreases, this accumulation diminishes.The initial reason for this work was the fact that Lleida had, and still has, a series of important reasons for wanting to develop an industrial sector: a) The existence of important supplies of raw materials, in the form of agricultural products, that could be used to develop a series of food and transforming industries. b) The fact that Lleida is located at a strategic meeting point of major route ways that connect Barcelona, Tarragona, Zaragoza, Madrid and the Basque Country. In other words, it is near other industrialised zones and could therefore become a zone of decongestion. c) The existence of an important source of energy: the electricity produced by hydroelectric power stations. d) The existence of surplus production generated by the agricultural sector since the late 1950s and early 1960s.All of these elements suggested that Lleida had an excellent potential for industrialisation. Reality, however, has proved very different: a) The industry of Lleida has proved very dependent on the fluctuations and dynamics of the Spanish and Catalan economies. b) The expansion of the industrial sector in Lleida has mainly been based on the growth of a limited number of branches of industry: the food industry, the construction industry, and - to a lesser degree - the metal working industry. c) The industrial sector has demonstrated a strong interdependence with respect to the agricultural sector. It is therefore possible to establish the following relationship: Agriculture  Industry  Livestock farming  Industry. The level of interdependence is very significant. d) The relatively small size of the group of companies constituting the industrial branches - with the exception of the food, energy, paper and graphic arts and metal working branches - has meant that their productive activity has principally focused on serving the needs of the local territory and the Lleida market. This analysis of the economic sectors and their respective interdependencies was based on the Input-Output table for the city of Lleida and its immediate hinterland. From this table, we were able to obtain the multipliers of production, income and employment. We were also able to obtain the attraction capacities of the different economic sectors, both towards and away from the area: the Chenery-Watanabe indicator and Rasmussen coefficients. The analysis of the interdependence of the different branches was calculated from the Streit coefficients, ties and multipliers (column and file).

Aquesta investigació té com a objectiu analitzar la relació entre el discurs religiós del Nacionalcatolicisme i la religiositat viscuda per les classes populars a Lleida durant el període franquista. A través dels documents eclesiàstics de l'època i de la informació recollida en històries de vida es tracta de veure com s'han relacionat ambdós nivells i com les classes populars han viscut la ideologia del Nacionalcatolicisme en aquesta etapa de la història contemporània d'Espanya i de Catalunya. Aquest estudi s'allunya, per tant, de les investigacions sobre les estructures institucionals de l'Església i les relacions d'aquesta amb el règim franquista, així com dels estudis quantitatius de sociologia basats en enquestes sobre el nivell de pràctica religiosa. En aquest cas es tracta d'entendre, a través de l'anàlisi dels documents orals, com es va viure en la vida quotidiana una ideologia que s'imposava des de l'Estat i des de l'Església; com aquella ideologia hegemònica va condicionar la vida de les classes populars i com aquestes, des d'una posició de subalternitat, van respondre amb estratègies diverses a aquests condicionaments.El marc geogràfic d'aquesta investigació és la ciutat de Lleida perquè tots els testimonis orals, així com la documentació escrita, han estat recollits allí.En canvi, com es veurà, sovint es fan referències a la vida religiosa dels pobles o de les partides rurals que envolten la ciutat, ja que la vida dels lleidatans ha estat tradicionalment caracteritzada per una estreta relació entre el nucli urbà i el món rural. A més, fins a la meitat d'aquest segle no es pot dir que Lleida comencès a experimentar un creixement i un procès d'urbanització generalitzat. Per tant, les característiques del nucli urbà no eren abans d'aquesta data massa diferents de la resta i formava amb el territori circumdant un conjunt ben integrat. No tenia sentit, doncs, establir uns límits geogràfics rígids quan el funcionament quotidià de la ciutat i del món rural proper implicava - i implica - una constant dinàmica de relacions diverses.Pel que fa als límits temporals d'aquesta investigació, el franquisme constitueix el seu eix principal. De tot el període franquista però, interessen especialment els anys en què el règim utilitzà la ideologia del Nacionalcatolicisme com a font de legitimitat. Tot i que aquesta ideologia no desaparegué mai de forma oficial, és sobre tot fins els anys 60 que s'utilitzà tant des de l'Estat com des de l'Església. Per tant, em centraré especialment en el període que va des de l'acabament de la guerra civil fins les darreries dels 60, quan la contestació política al règim començà a fer-se fins i tot des de medis eclesials. Cal advertir, però, que temporalment tampoc no es poden donar uns límits rígids ja que la repercussió d'aquella etapa arriba fins els nostres dies i els esquemes mentals que subjauen encara en els discursos religiosos de bona part de la població tenen les seves arrels en una forma de vida més pròpia dels anys 40 i 50 que de la Lleida actual. Les mental.litats canvien més lentament que les estructures polítiques o econòmiques, per tant no es poden establir límits temporals estrictes quan s'estudien les idees i actituds de la vida quotidiana. / Esta investigación tiene como objetivo analizar la relación entre el discurso religioso del Nacionalcatolicismo y la religiosidad vivida por las clases populares a Lleida durante el periodoperíodo franquista. A través de los documentos eclesiásticos de la época y de la información recogida en historias de vida se trata de ver como se han relacionado ambos niveles y como las clases populares han vivido la ideología del Nacionalcatolicismo en esta etapa de la historia contemporánea de España y de Catalunya. Este estudio se aleja, por lo tanto, de las investigaciones sobre las estructuras institucionales de la Iglesia y las relaciones de esta con el régimen franquista, así como de los estudios cuantitativos de sociología basados en encuestas sobre el nivel de práctica religiosa. En este caso se trata de entender, a través del análisis de los documentos orales, como se vivió en la vida cotidiana una ideología que se imponía desde el Sido y desde la Iglesia; como aquella ideología hegemónica condicionó la vida de las clases populares y como estas, desde una posición de subalternidad, respondieron con estrategias diversas a estos condicionamientos.El marco geográfico de esta investigación es la ciudad de Lleida porque todos los testigos orales, así como la documentación escrita, han sido recogidos allí.A cambio, como se verá, a menudo se hacen referencias a la vida religiosa de los pueblas o de las partidas rurales que rodean la ciudad, puesto que la vida de los leridanos ha sido tradicionalmente caracterizada por una estrecha relación entre el casco urbano y el mundo rural. Además, hasta la mitad de este siglo no se puede decir que Lleida empezase a experimentar un crecimiento y un proceso de urbanización generalizado. Por lo tanto, las características del casco urbano no eran antes de esta fecha demasiada diferentes del resto y formaba con el territorio circundando uno conjunto bien integrado. No tenía sentido, pues, establecer unos topes geográficos rígidos cuándo el funcionamiento cotidiano de la ciudad y del mundo rural cercano implicaba - y implica - una constante dinámica de relaciones diversas.Con respecto a los topes temporales de esta investigación, el franquismo constituye su eje principal. De todo el periodoperíodo franquista pero, interesan especialmente los años en qué el régimen utilizó la ideología del Nacionalcatolicismo como fuente de legitimidad. Aun cuando esta ideología no desapareció nunca de forma oficial, es sobre todo hasta los años 60 que se utilizó tanto desde el Sido como desde la Iglesia. Por lo tanto, me centraré especialmente en el periodoperíodo que va desde el acabamiento de la guerra civil hasta las finales de los 60, cuándo la contestación política al régimen empezó a hacerse incluso desde medios eclesiásticos. Hay que advertir, pero, que temporalmente tampoco no se pueden dar unos topes rígidos puesto que la repercusión de aquella etapa llega hasta nuestros días y los esquemas mentales que subyacen aun en los discursos religiosos de buena parte de la población tienen sus raíces en una forma de vida más propia de los años 40 y 50 que de la Lleida actual. Las mentalidades cambian más lentamente que las estructuras políticas o económicas, por lo tanto no se pueden establecer topes temporales estrictos cuándo se estudian las ideas y actitudes de la vida cotidiana.

No description available.