Spelling suggestions: "subject:"música e pintura"" "subject:"músicas e pintura""
1 |
Hibridaciones entre música y pintura: la relación de Morton Feldman y Mark Rothko en Rothko ChapelCerveró Beta, Joan Josep 06 November 2017 (has links)
The present dissertation ("Hybridisations between music and painting: the relationship of Morton Feldman and Mark Rothko in Rothko Chapel") has as main objective to examine the technical approach, the stylistic resources and the degree of interdisciplinary relation that establishes between the work of the American composer Morton Feldman (1926 - 1987) Rothko Chapel (1971) and the work of the same painter, also American, Mark Rothko (1903 - 1970), realized in Houston, Texas.
By linking the pictorial and architectural work with the musical - due to the "autobiographical character" attributed by the composer to his piece - the research addresses its degree of hybridization, the rhetorical, narrative or imitative processes used and the possibility of classification of This interdisciplinary convergence within the scope of musical ekphrasis.
Because of this, the work developed, which has a transdisciplinary character, focuses basically on the study, analysis and comparison - through similarities and / or references - of the musical and pictorial work within the North American artistic and sonorous context of Mid twentieth century. However, while the musical proposal is approached with a technical and systematic criterion of analysis of the score - from a melodic, harmonic, organological, agogical, dynamic and structural point of view, the pictorial intervention is examined not only as a site project -specific - number of paintings or panels, size, shape and technique of the same, arrangement in the architectural space, specific treatment of light - but also as a plastic disc inserted in the artistic and vital trajectory of its author.
The comparative study is completed with textual and biographical contributions, especially related to Morton Feldman, given the importance they have in order to locate Rothko Chapel in a context that, beyond strictly musical, reflects the pictorial influence that the work had Of Rothko in the compositional methods of our musician.
Finally, the thesis is accompanied by a self-recorded CD on Rothko Chapel, a recording that is also accessible through an online platform. Through the same it is wanted that the interpretation made allows to contrast the proposals, the results and the conclusions obtained during the investigation process. / La presente tesis doctoral ("Hibridaciones entre música y pintura: la relación de Morton Feldman y Mark Rothko en Rothko Chapel") tiene como objetivo principal examinar el planteamiento técnico, los recursos estilísticos y el grado de relación interdisciplinar que se establece entre la obra del compositor estadounidense Morton Feldman (1926 - 1987) Rothko Chapel (1971) y el trabajo homónimo del pintor, también estadounidense, Mark Rothko (1903 - 1970), realizado en Houston, Texas.
Al vincular la obra pictórica y arquitectónica con la musical -debido al "carácter autobiográfico" que el mismo compositor le atribuye a su pieza-, la investigación aborda su grado de hibridación, los procesos retóricos, narrativos o imitativos utilizados y la posibilidad de clasificación de esta convergencia interdisciplinar dentro del ámbito de la écfrasis musical.
Debido a ello, el trabajo desarrollado, que posee un carácter transdisciplinar, se centra básicamente en el estudio, análisis y comparación -a través de similitudes y/o referencias- de la obra musical y de la pictórica dentro del contexto artístico y sonoro norteamericano de mediados del siglo XX. Ahora bien, mientras que la propuesta musical es abordada con un criterio técnico y sistemático de análisis de la partitura -desde un punto de vista melódico, armónico, organológico, agógico, dinámico y estructural-, la intervención pictórica es examinada no solo como proyecto site-specific -número de cuadros o paneles, tamaño, forma y técnica de los mismos, disposición en el espacio arquitectónico, tratamiento específico de la luz-, sino también como discurso plástico inserto en la trayectoria artística y vital de su autor.
El estudio comparativo realizado se completa con aportaciones textuales y biográficas, especialmente vinculadas a Morton Feldman, dada la importancia que estas poseen de cara a ubicar Rothko Chapel en un contexto que, más allá de lo estrictamente musical, recoge la influencia pictórica que tuvo la obra de Rothko en los métodos compositivos de nuestro músico.
Finalmente, la tesis se acompaña con una grabación propia en CD de Rothko Chapel, grabación que también es accesible través de una plataforma en línea. A través de la misma se desea que la interpretación efectuada permita contrastar las propuestas, los resultados y las conclusiones obtenidas durante el proceso de investigación. / La present tesi doctoral ("Hibridacions entre música i pintura: la relació de Morton Feldman i Mark Rothko en Rothko Chapel") té com a objectiu principal examinar el plantejament tècnic, els recursos estilístics i el grau de relació interdisciplinària que s'estableix entre l'obra del compositor nord-americà Morton Feldman (1926 - 1987) Rothko Chapel (1971) i el treball homònim del pintor, també nord-americà, Mark Rothko (1903 - 1970), realitzat en Houston, Texas.
En vincular l'obra pictòrica i arquitectònica amb la musical -a causa de el "caràcter autobiogràfic" que el mateix compositor li atribueix a la seua peça-, la recerca aborda el seu grau d'hibridació, els processos retòrics, narratius o imitatiUs utilitzats i la possibilitat de classificació d'aquesta convergència interdisciplinària dins de l'àmbit de la écfrasis musical.
A causa d'açò, el treball desenvolupat, que posseeix un caràcter transdisciplinar, se centra bàsicament en l'estudi, anàlisi i comparació -a través de similituds i/o referències- de l'obra musical i de la pictòrica dins del context artístic i sonor nord-americà de mitjan el segle XX. Ara bé, mentre que la proposta musical és abordada amb un criteri tècnic i sistemàtic d'anàlisi de la partitura -des d'un punt de vista melòdic, harmònic, organológico, agógico, dinàmic i estructural-, la intervenció pictòrica és examinada no solament com a projecte site-*specific -nombre de quadres o panells, grandària, forma i tècnica dels mateixos, disposició en l'espai arquitectònic, tractament específic de la llum-, sinó també com a discurs plàstic inserit en la trajectòria artística i vital del seu autor.
L'estudi comparatiu realitzat es completa amb aportacions textuals i biogràfiques, especialment vinculades a Morton Feldman, donada la importància que aquestes posseeixen de cara a situar Rothko Chapel en un context que, més enllà de l'estrictament musical, arreplega la influència pictòrica que va tenir l'obra de Rothko en els mètodes compositius del nostre músic.
Finalment, la tesi s'acompanya amb un enregistrament propi en CD de Rothko Chapel, enregistrament que també és accessible través d'una plataforma en línia. A través de la mateixa es desitja que la interpretació efectuada permeta contrastar les propostes, els resultats i les conclusions obtingudes durant el procés de recerca. / Cerveró Beta, JJ. (2017). Hibridaciones entre música y pintura: la relación de Morton Feldman y Mark Rothko en Rothko Chapel [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90572
|
2 |
Résonances, reflets et confluences : trois façons de concevoir les ressemblances entre le sonore et le visuel dans des œuvres du XXe siècle / Resonances, reflections and confluences : three ways of conceiving the resemblances between the sonorous and visual in twentieth century art works / Ressonâncias, reflexos e confluências : Três maneiras de conceber as semelhanças entre o sonoro e o visual em obras do século XXSiqueira de Freitas, Alexandre 05 September 2012 (has links)
Cette thèse a pour objectif de suggérer des lignes directrices pour observer les rencontres entre des arts, des matières et des techniques artistiques distincts et caractériser les passages possibles entre le sonore et le visuel. Dans un premier temps, nous étudierons les différences entre les arts et les manières de les organiser dans des systèmes classificatoires. Ensuite, nous nous tournerons vers l’étude de la notion de ressemblance entre les arts et de l’esthétique comparée et nous présenterons quelques liens et interactions entre les phénomènes musicaux et visuels. Les ressemblances seront exposées plus loin à travers leurs traits spécifiques, que nous appellerons « similitudes ». À partir de ces dernières, présentées sous les noms de sympathie, d’émulation, d’analogie et de convenientia, nous proposerons des façons d’observer des rencontres entre le sonore et le visuel. De la sympathie provient la notion de résonance, qui se fonde dans la liberté du récepteur d’établir des correspondances entre des paires d’œuvres d’art distinctes. Les reflets trouvent leur fondement dans les similitudes émulation et analogie, et s’adressent à des œuvres dont les créateurs ont tenté d’appliquer dans leur propre art des éléments provenant d’un autre art. Dans le troisième, consacré aux confluences, nous inclurons des œuvres qui contiennent dans leur structure propre des matières sonores et visuelles. À l’origine des confluences se trouve la convenientia, similitude qui traite de la coexistence des éléments hétérogènes. Picasso, Stravinsky, Ligeti, Rothko, Dutilleux et Klee sont parmi les artistes qui illustrent les résonances, reflets et confluences de cette recherche. / The main objective of this thesis is to suggest guidelines in observing meetings between arts, materials and separate art techniques and to characterize some of the possible passages and interactions between the sonorous and visual. First we talk about the differences between the arts and the ways to organize them into classification systems. Then we turn to the study of the concept of resemblance between the art forms, introduced in Comparative Aesthetics and present some links and intersections between the musical and visual phenomena. Their similarities will be exposed, later, through specific traits, which we call “similitudes”. From these latter, presented by the names: sympathy, emulation, analogy and convenientia, we propose ways of observing encounters between the sonorous and visual. From sympathy comes the notion of resonance, which is based on the liberty of the receiver to establish correspondences between pairs of distinct art works. The reflections address the art works whose artists sought to apply in their own art, elements coming from another art and find their bases in the similitudes of emulation and analogy. Finally, the confluences. In this third group are included the art works that contain, in their own structure, sonorous and visual materials. At the origin of the confluences is the convenientia, similitude that deals with the coexistence between heterogeneous elements. Picasso, Stravinsky, Ligeti, Rothko, Dutilleux and Klee are the artists whose works illustrate the resonances, reflections e confluences of our research. / Esta tese tem como principal objetivo sugerir diretrizes para se observar encontrosentre artes, matérias e técnicas artísticas distintas e caracterizar algumas das passagenspossíveis e interações entre o sonoro e o visual. Primeiramente, discorremos sobre asdiferenças entre as artes e as maneiras de organiza-las em sistemas classificatórios. Emseguida, nos voltamos ao estudo da noção de semelhança das mesmas, à Estética Comparadae apresentamos algumas elos e interseções entre os fenômenos musicais e visuais. Assemelhanças são expostas, mais à frente, através de traços específicos, aos quais chamamos de“similitudes”, de acordo com o entendimento de Michel Foucault. A partir dessas últimas,apresentadas pelos nomes de simpatia, emulação, analogia e convenientia, propomosmaneiras de se observar encontros entre o sonoro e o visual. Da simpatia provém a noçãoressonância, que se baseia na liberdade do receptor de estabelecer correspondências entrepares de obras de arte distintas e fertilizar mutuamente seus entendimentos. Os reflexos seendereçam às obras cujos artistas procuraram aplicar em sua própria arte elementos provindosde uma outra arte e encontram suas bases nas similitudes de emulação e analogia. Finalmente,as confluências. Neste terceiro grupo incluem-se obras que contém em sua própria estruturamatérias sonoras e visuais. Na origem das confluências está a convenientia, similitude quetrata da coexistência entre elementos heterogêneos. Pablo Picasso, Igor Stravinsky, GyörgyLigeti, Mark Rothko, Henri Dutilleux, Paul Klee, Alban Berg e Serguei Eisenstein são osartistas cujas obras ilustraram as ressonâncias, reflexos e confluências de nossa pesquisa.
|
3 |
La pensée synesthésique dans le Paris fin-de-siècle : la musique et ses rapports avec la littérature et les arts plastiques / Synaesthesic thought in fin-de-siècle’s Paris : music and its relationship with literature and fine arts / El pensamiento sinestésico en el París finisecular : la música y su relación con la literatura y las artes plásticasHernández Barbosa, Sonsoles 18 December 2010 (has links)
La réflexion autour des correspondances entre les arts a traversé bien des milieux dans le Paris de la fin du XIXe. Il s’est tissé ainsi un réseau discursif lié à la synesthésie, dans lequel de multiples courants de pensée se sont retrouvés, certains aux origines lointaines, comme les présupposés occultistes, ainsi que tant d’autres qui se sont progressivement ajoutés au cours du XIXe siècle. C’est par exemple le cas des discours héritiers de la Naturphilosophie, des théories symbolistes dérivées de l’idéalisme, des postulats wagnériens ou encore des découvertes scientifiques et physiologiques liées au phénomène de la synesthésie. À travers l’étude de différents théoriciens attachés à la synesthésie – Wyzewa, Favre, Mauclair – et créateurs – Verlaine et Mallarmé en ce qui concerne la poésie, Chausson et Debussy pour la musique, Redon et Denis pour les arts plastiques – et par le biais d’une approche interdisciplinaire, nous étudions les mécanismes qui ont rendu possible la formulation de ce discours synesthésique, dans lequel on peut décerner des aspects de type esthétique, théorique, idéologique, sociologique et scientifique. / The reflection on the correspondences among the arts made a remarkable impact on the cultural scene of late nineteenth-century Paris. This gave rise to a whole discursive framework linked to synaesthesia around which several lines of thought converged. Some had remote origins, such as the occultist approach; others were gradually incorporated during the nineteenth century, as in the case of the principles derived from the Naturphilosophie, the theoretical symbolist assumptions linked to the idealistic tradition, the inheritance of Wagnerian’s postulates or the scientific and physiological discoveries regarding the phenomenon of synaesthesia. Based on the work of both theoreticians –such as Wyzewa, Favre, Mauclair- and artists -the poets Verlaine and Mallarmé, the musicians Chausson and Debussy and the painters Redon and Denis– linked to synaesthesia, and following an interdisciplinary approach, this Ph.D. research analyses the mechanisms that gave rise to the synaesthesic discourse, taking into account its aesthetical, ideological, sociological and scientific aspects. / La reflexión en torno a las correspondencias entre las artes tiñó los diversos ámbitos del panorama cultural del París de finales del siglo XIX. Ello generó un entramado discursivo ligado a la sinestesia en el que se dieron cita diversas corrientes de pensamiento, algunas con orígenes remotos, como las propuestas ocultistas, y otras que se habían ido incorporando progresivamente a lo largo del siglo XIX, como los discursos herederos de la Naturphilosophie, los supuestos teóricos simbolistas ligados al legado idealista, la herencia de los postulados wagnerianos o los descubrimientos científicos y fisiológicos en relación con el fenómeno de la sinestesia. A través del estudio de diferentes teóricos –Wyzewa, Favre, Mauclair– y creadores –Verlaine y Mallarmé desde la poesía; Chausson y Debussy desde la música; Redon y Denis desde la plástica– ligados a la sinestesia y mediante un enfoque interdisciplinar, se han estudiado los mecanismos que posibilitaron este discurso sinestésico, en los que entran en juego aspectos de tipo estético, teórico, ideológico, sociológico y científico.
|
Page generated in 0.0562 seconds