• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 149
  • 97
  • 47
  • 45
  • 9
  • 8
  • 7
  • 6
  • 4
  • 4
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • Tagged with
  • 412
  • 83
  • 77
  • 72
  • 70
  • 57
  • 33
  • 33
  • 28
  • 27
  • 26
  • 26
  • 25
  • 22
  • 22
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Téma dětství v poezii M. Cvetajevové /v období do emigrace/ / Topic childhood in the M. Tsvetaeva's poetry /in the period till the emigration/

Tíkalová, Jana January 2012 (has links)
TITLE: Topic childhood in the Marina Tsvetaeva's poetry in the period till the emigration AUTHOR: Jana Bruněva SUPERVISOR: PaedDr. Antonín Hlaváček ABSTRACT: My thesis aims at presentation of the form of childhood in the poetry by Marina Tsvetaeva, namely by means of her poems, that I have carefully read through. I have aimed primarily at the poetry from the period of the authoress' earliest creative years up to her emigration. This period of her literary activity was very fruitful and very varied as to its topics, form, vocabulary or metrics. I should like to find out by my investigation, how her own childhood influenced her creative activity and whether these motives are present in the whole creative period of here, I have chosen, or only in its particular part. Therefore I have examined also the special literature, which connects chronologically individual poems with realities of authoress' life. KEYWORDS: childhood, poetry, motive, Marina Tsvetaeva
22

Estudio de la pradera de Posidonia oceanica (L.) Delile de la reserva marina de Tabarca (Alicante): fenología y producción primaria

Sánchez-Lizaso, José Luis 30 September 1993 (has links)
No description available.
23

Contribución al conocimiento de las ascidias coloniales (Chordata: Tunicata) de la Antártida Occidental y Región Magallánica

Varela Díaz de Tuesta, María Mercedes 21 March 2007 (has links)
No description available.
24

Ictiofauna de la reserva marina de Tabarca (Alicante, Sudeste Ibérico): evaluación de las medidas de protección

Bayle-Sempere, Just T. 26 July 1999 (has links)
Programa de Formación de Personal Investigador de la Conselleria de Educación y Ciencia, Generalitat Valenciana
25

Dinámica poblacional del elefante marino del sur (Mirounga leonina) en Península Valdés, Chubut, Argentina

Lewis, Mirtha Noemí January 1988 (has links)
No description available.
26

Estación de investigación y control de la contaminación de las aguas marinas y superficiales

Fernández Orellana, Catalina January 2014 (has links)
Memoria para optar al título de Arquitecto
27

Diseño de boya lagrangiana para detección de contaminantes en corrientes costeras superficiales

Yachi Leiva, César Raúl 26 February 2015 (has links)
Partiendo de la idea del diseño como actividad proyectual encontramos la posibilidad de usar diversas metodologías. Más aun tratándose del diseño industrial, pues es frecuente que se asuma el desarrollo de un producto en su totalidad. Así, la labor del diseñador no se limita a dar forma al objeto, porque detrás de este resultado se encuentra todo el proceso que le da origen. Todo producto es un proyecto donde el tipo de método, el orden y el tiempo establecidos se ajustan al resultado que se desea obtener. Tal es el caso de esta tesis, que se emprende considerando un proceso de diseño tradicional basado en el aprendizaje dado en la especialidad, con aportes personales que el autor ha desarrollado en la práctica del diseño. Las partes del proceso de diseño establecido por la Universidad Católica no son rígidas, pero se tienen en consideración tres puntos capitales: la identificación del problema, la creación de un concepto y la aplicación de un enfoque. De forma similar a la escuela de diseño Bauhaus, estos puntos son reforzados durante los estudios de especialidad mediante la ejecución de proyectos prácticos en talleres, mientras que en los estudios generales se imparte una teoría artística que refuerza la creatividad. Para esta tesis, los puntos clave en la metodología son una visión lineal y organizada del proceso de diseño extraído del grupo formado por Bruno Munari, André Ricard y Gui Bonsiepe. Estos diseñadores presentan un método “tradicional” debido a que no han sufrido notables variaciones durante décadas y pertenecen a las primeras generaciones del diseño industrial del siglo XX. Si bien la metodología obtenida de la síntesis de los autores antes mencionados y la instrucción dada por la universidad son suficientes para establecer un proceso de diseño completo, existen etapas que han sido modificadas, ya sea añadidas o reorganizadas. Estos cambios, aunque menores, son relevantes pues incluyen el aporte personal y han sido originados durante el ejercicio de la carrera en las distintas empresas donde se tuvo oportunidad de trabajar. En resumen, el proceso seguido para elaborar esta tesis está basado en una metodología formada por el conocimiento adquirido durante los años de estudios y la experiencia formada durante la práctica del diseño. Gracias a esto, se espera tener en consideración los factores envueltos en el desarrollo del producto previo a la etapa de producción y obtener como resultado un claro ejemplo del diseño industrial de la Universidad Católica. La Figura 1 muestra un cuadro realizado a inicios del 2013 donde se observa la perspectiva del proceso de diseño que se tenía en aquel momento y se aplicó al proyecto. / Tesis
28

Centro de investigación y recreación marina en Iquique: — sector Bajo Molle-terrenos Ex Ballenera

Zúñiga Morales, Roy Sebastián January 2010 (has links)
La realización de un Centro de Investigación y Recreación Marina como proyecto de título es el resultado de un completo estudio que se exhibe en las páginas siguientes el cual tiene como principal resolver la unión entre el mar y el hombre. Ambos conceptos han sido manejados en múltiples oportunidades pero la situación y contexto que rodea mi proyecto en especial considero que han sido únicos y personalmente me han entregado una experiencia que no se me había presentado antes. El Centro de Investigación y Recreación Marina parte en primer lugar por el interés de una problemática a nivel nacional que es fijarnos en cómo podemos aprovechar de mejor manera las bondades que nos ofrece nuestro mar. Es bien sabido ya que Chile es un país costero por excelencia siendo desde tiempos antiguos una de sus principales fuentes de riqueza. A lo largo de toda nuestra costa se dan diversas actividades que explotan los recursos de flora y fauna marina, pero es aquí donde causa especial atención uno de los fundamentos más importantes en nuestros días para las actividades del hombre que son el cuidado del medio ambiente. Es así como surge la idea de poder continuar con esta actividad de explotación pero ahora con una mirada enfocada siempre a usar el recurso de manera renovable, el cual finalmente nos asegura que este mismo nos perdurará en el tiempo. Pero no solamente se dan actividades en relación a la parte productiva, sino que las bondades que nos entrega nuestra costa pueden ser aprovechadas en otras áreas como son la educación, el turismo y las actividades recreacionales de manera deportiva. Son tantas las maneras que podemos enfocarnos para sacar a un mayor provecho a nuestros recursos naturales que hay momentos en donde nos llegamos a preguntar por qué no se han hecho aun estos esfuerzos. Es aquí donde la idea de crear este centro aparece como una respuesta a lo que podría ser una manera de lograr esta meta.
29

Probabilitat i causalitat en el manteniment en la marina mercant

Verdera i Tomas, Ernest 01 January 1990 (has links)
Aquest treball vol ser una aportació positiva a la teoria general del Manteniment Industrial. La teoria del Manteniment Industrial és un camp de la coneixença tècnica que encara ha de ser desbrossat d'influències que li són extranyes, que s'ha d'ordenar amb rigor i ha d'ésser expressada amb simplicitat i claredat per tal de fer més entenedores les dificultats que presenta, agreujades per la complexitat implícita en una funció industrial que s'estén obligadament per tot el conjunt de les enginyeries.Les idees i procediments que s'exposen o analitzen en aquest treball, es fonamenten en els estudis í en l'experiència de l'autor, al llarg de 40 anys de pràctica professional en vaixells i fàbriques de Catalunya i Lombardia, en 23 anys de docència en l'ESMC de Barcelona, ara Facultat de Nàutica, i en 11 anys d'activitat en les tasques del Comitè Executiu de la AEM (Asociación Española de Mantenimiento), des de la seva fundado. (Vegeu annex).En cada un dels temes tractats en aquest treball es descriu l'estat actual de la qüestió, se'n fa la crítica i es proposen solucions i, de vegades, camins per a la sol.lució, l'anàlisi crítica ja porta implícita la possible solució. En l'última part s'estudïen els resultats de l'enquesta, a nivell estatal, que l'AEM va endegar en la segona meitat de 1989, i que, com a membre del Consell Executiu de l'AEM, ha permès a l'autor de participar en totes les tasques per a la formulació, organització i anàlisi de l'enquesta, que serà feta pública a finals d'abril de 1990.L'anàlisi de l'enquesta completa aquest treball i dóna un retrat fidel sobre com és a l'estat espanyol el manteniment i quins són els seus punts febles.En un treball com aquest, que contrasta teories i fets que es contradiuen o confirmen, el problema consisteix en decidir si cada "refutado" és consistent o no. La praxi no destrueix cap teoria, ni cap teoria pot prohibir el que resulti de l'experimentació.En el cas que tractem, pluralistic, el conflicte no es posa entre teories i fets sinó entre dues teories del mateix nivell. El conflicte està entre una teoria interpretativa que subministra els fets i una teoria explicativa que els explica, i pot succeïr que la teoria interpretativa sigui d'un nivell tan elevat com el de l'explicativa. El problema, per tant, no es produeix entre una teoria de nivell lògic molt elevat i una hipòtesi refutatoria de baix nivell. Es tracta de que el conjunt de teories que s'apliquen per a la concepció, projecte, construcció, instal·lació i operació dels sistemes productius, industrials o de serveis es demostren inconsistents o limitades seriosament en el món real, en la praxi. La qüestió no està en substituir unes teories "refutades", ans es troba en la resol.lució de les inconsistències entre teories molt estretament relacionades i la recerca d'un raonament que aporti la part corroborada i proposi un canvi més realistic de la problemàtica.El teòric pot demanar a l'experimentador que especifiqui la seva "teoria interpretativa" i potser, després, substituir-la per una altra de millor que permeti abastar una valoració positiva de la teoria original. En aquest treball l'autor exposa una "teoria interpretativa" que, si resulta acceptable, pot ser d'utilitat en determinades situacions. L'enquesta ja esmentada és prou aclaridora de la conveniència de que la nostra societat industrial i acadèmica vulguin canviar els seus poc coneguts punts de vista sobre la funció Manteniment, entesa com a part, singular i principal, del sistema productiu.En el text es brregen idees i exemples indistintament originats en la indústria o en la marina, això no és d'estranyar puig que, tant la teoria com la pràctica són indiferents al medi en què funcionen els sistemes industrials. El medi és un dels diversos factors pertorbadors que poden agreujar els problemes, fer més difícils o diferents les tasques operatives o diferent l'organització del treball. Però els problemes de fons i la manera d'afrontar-los són substancialment els mateixos. Qui és expert en manteniment en un sector industrial ho pot ser en la marina i viceversa, l'únic esforç especial és, en tot cas, el d'adaptació al medi, a les costums i al llenguatge.
30

Prosa der Poeten : Erinnerung und poetische Faktur in Texten Marina Cvetaevas und ihrer Zeitgenossen.

Hamprecht, Mark, January 2001 (has links)
Texte remanié de: Diss.--Fachbereich Sprachwissenschaften--Hamburg, 2000. / Bibliogr. p. 308-328. Notes bibliogr.

Page generated in 0.0298 seconds