L'intérêt pour la modélisation et la commande des engins volants s'est accru de manière significative au cours de ces dernières années. La complexité et les possibilités des engins volants s'accroissent rapidement et la gamme des missions qu'elles doivent réaliser se développe. Cependant afin que les drones puissent atteindre ce potentiel, certains défis techniques doivent être surmontés, notamment l'étude et l'intégration de la flexibilité structurelle, la prise en compte des phénomènes aérodynamiques, et l'élaboration de stratégies de commandes adaptées. Le travail présenté s'inscrit dans ce cadre et porte spécifiquement sur deux types de drones : -Les plus légers que l'air : Application à la modélisation et commande d'un dirigeable souple. -Les plus lourds que l'air : Application à la modélisation et commande d'un quadrirotor flexible : le XSF. Nous présentons dans un premier temps un modèle global d'engins volants flexibles autonomes. On admet que ces objets volants subissent de grands déplacements et de petites déformations élastiques. Le formalisme utilisé est basé sur l'approche de Newton-Euler, approche souvent utilisée dans le cas d'objets volants rigides. Dans cette étude nous généralisons le formalisme de corps rigides existant en y incluant l'effet de la flexibilité, sans pour autant détruire la méthodologie globale, et ce au moyen d'une technique hybride lagrangienne-eulerienne. La flexibilité apparaît dans le système dynamique global par le moyen d'un nombre réduit de degrés de liberté supplémentaires issus d'une synthèse modale. Cette technique permet de faciliter par la suite l'élaboration d'algorithmes de commande et de stabilisation. Le phénomène des masses ajoutées est également pris en considération. Une méthode originale de traitement analytique de ce phénomène a été établie pour un corps flexible en grands mouvements. Elle est basée sur la notion de potentiel flexible, et sur le développement de l'énergie cinétique du fluide sous l'effet d'un mouvement global du corps flexible. Cette méthode a permis de mettre en évidence le couplage rigide-flexible dans la matrice des masses ajoutées pour un traitement global d'un dirigeable flexible. On présente aussi le modèle dynamique et aérodynamique du quadrirotor flexible XSF conçu au laboratoire IBISC et destiné à un concours interuniversitaire sur les microdrones. Une technique robuste " Backstepping " est réalisée pour la stabilisation du dirigeable flexible au voisinage d'un point cible. Et une stratégie de contrôle de PID a été proposée pour la stabilisation de l'XSF. La stratégie de commande est contrainte par l'impératif d'optimisation du rapport précision/portabilité, pour que les algorithmes développés puissent être intégrés dans l'informatique embarquée de ces engins volants. Une validation numérique est présentée à la fin du rapport.

L'expérience ALICE au LHC va étudier dès 2010 le plasma de quarks et de gluons (QGP), état de la matière dans lequel les quarks et les gluons sont déconfinés. Le travail présenté ici a été effectué au sein de la collaboration ALICE, dans le but de préparer l'analyse des futures données expérimentales. Outre une approche théorique du QGP et de la symétrie chirale, nous y développons trois aspects expérimentaux : le sous-détecteur V0, l'étude des mésons de basses masses et la déconvolution. Tout d'abord, nous détaillons les mesures de luminosité et de multiplicité réalisables avec le V0. Ensuite, nous développons l'étude des dimuons dans le spectromètre à muons. Nous nous concentrons en particulier sur les mésons de basses masses : le rho, le omega et le phi. Enfin, nous présentons une façon d'améliorer les données du spectromètre : la déconvolution de Richardson-Lucy.

The technological innovation consists of an idea transformation in a new marketable or improved product and the design is directly responsible for the success of the products, as a whole, they play an important role in the competitiveness of the companies, nevertheless, these managerial properties, are well known prodigies but they are used in a little degree in the medium and small enterprise. The subject of the research is ¿the technological innovation in the design process of second and third level automotion parts¿ and it is orientated to the analysis of the strategies of design and the relation it keeps with the technological innovation in the interior of the company. An exploration is realized in the automotive manufactured sector, doing a comparative study of the process of design and technological innovation between Mexico (State of Mexico) and Spain (Catalonia), through a field research from the selection and analysis of a sample of Spanish and Mexican companies for which the information is obtained by means of a survey carried out by an interview and the resolution of a designed questionnaire, consequently, the information obtained is processed with a statistical IT program, subsequently, with the analysis of the information obtained, a model of innovation is projected based on the real needs as well as of the good practices that the companies develop in the diverse surveyed sectors, immediately an experimental application is done in some of the companies of the sector. The thesis has two definite objectives: 1.To determine the level of technological innovation in the process of design and development of products in small and medium companies, concretely, those which give services to the automotive sector. 2.The creation and validation of a model of innovation based on processes of design, in order to support companies in their consolidation in the market; to modernize their work organizational structure; to conform a dynamic design process according to their specific needs; to promote their capacities so that these do have a sustainable benefit to the business. The hypotheses formulated in this thesis raise that: The diversity of strategic products which the SMEs develop and their relation with the commercial position of their competitors, influences directly in the creation of competitive advantages; the high costs in technological investment provoke that the SMEs in Mexico continue with obsolete technologies and processes of design; the existence of an inadequate culture in the matter of technological innovation in the key departments in the technological development of manufacturing PyMEs in Mexico. The results obtained, show that: * The SMEs depend on the number of strategic products to sustain the markets in which the company is developed. * The investment in machinery is very important, in its majority of foreign origin. The innovation is tacitly understood, the activities regarding this are originated in the business plans realized previously and of the requirements based in the customers, the projects times and the tendencies that the market demands. * The designer becomes as the main point, as much in the coordination as in the execution of the decisions, the information contributed, turns round about the definition of the product, supervising directly in the factory, the development of the products and establishing interpersonal relations with different actors of the production, distribution and consumption. / La tesis tiene por objetivo determinar el nivel de innovación tecnológica en el proceso de diseño y desarrollo de productos en pequeñas y medianas empresas, en concreto, las que prestan servicios al sector automotriz. Se busca contribuir a la comprensión del significado que poseen estos procesos para la empresa y de todos los aspectos que deben ser tomados en cuenta para que puedan llevarse a cabo de manera óptima. Se realiza una exploración y análisis del sector de manufacturas automotrices haciendo un estudio comparativo del proceso de diseño y la innovación tecnológica entre México (Estado de México) y España (Cataluña), estableciendo tendencias, conductas y determinando las perspectivas que se tienen a medio y largo plazo en ambas zonas geográficas. [...] En esta investigación se emplean cuatro líneas principales de trabajo: (a) Definición de conceptos a partir de los cuales conseguir entender mejor el significado del desarrollo de productos, innovación y diseño en el empresariado PyME; (b) identificación de las prácticas habituales en el proceso de diseño y desarrollo de productos de las PyMEs de acuerdo con sus niveles de incorporación tecnológica y procesos de innovación; (c) determinación de las principales fortalezas y debilidades manifestadas por la empresa en el proceso de diseño y desarrollo de productos en cuanto a conocimiento y aplicación de técnicas; (d) confirmación empírica a nivel experimental del funcionamiento del modelo propuesto de innovación.

Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) s'han convertit en un element central per a la productivitat, competitivitat i permanència de les organitzacions. El seu ús i assimilació han estat objecte d'estudi des de diferents disciplines. L'aprenentatge ha estat identificat com un mitjà per utilitzar millor les TIC a les organitzacions, i el servei com un intercanvi intensiu de coneixement. Això ens convida a plantejar el nostre objectiu d'investigació en termes d’entendre la manera en què una organització aprèn al voltant de ús de les TIC amb la influència de la Lògica Dominant del Servei (LDS) en els seus integrants. Emmarcats en el paradigma qualitatiu d'investigació, apliquem la metodologia del cas d'estudi a una empresa mitjana mexicana amb múltiples unitats d'anàlisi, conformades aquestes tant pel proveïdor de serveis informàtics com per les àrees usuàries. En aquesta empresa s'han aplicat els principis de la LDS. A més es presenta un procés d'assimilació de les TIC que té com a eix central l'aprenentatge organitzacional. Els nostres resultats mostren que la interacció que es presenta durant el procés en què s’acorden serveis que involucren l’ús de les TIC duu els membres de l'organització a establir conjuntament la seva valoració i formes d'ús. Es presenta també un intercanvi de coneixement: pel que fa al client del servei i de la tecnologia que el configura. Aquest enfocament en el client permet a les parts tenir una referència externa per decidir l'ús i valoració, referència que va més enllà de les metes dels mateixos participants en la negociació i que pot reduir les barreres de l'aprenentatge, de manera que no es produeix una avaluació de resultats. A partir de les consideracions anteriors, establim que les característiques intrínseques de la LDS poden influir en el procés d'aprenentatge que una organització duu a terme al voltant de l'ús de les TIC, quan mitiga el raonament defensiu per deixar l'avaluació de resultats com un procés secundari. Això ens permet proposar un model d'aprenentatge organitzacional per al millor ús de les TIC i que pot beneficiar les organitzacions que requereixin processos que els permetin assimilar-les d’acord amb les seves pròpies estratègies i necessitats. / Las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC) se han convertido en un elemento central para la productividad, competitividad y permanencia de las organizaciones. Su uso y asimilación han sido objeto de estudio desde diferentes disciplinas. El aprendizaje ha sido identificado como un medio para usar de mejor manera las TIC en las organizaciones y el servicio como un intercambio intensivo de conocimiento. Lo anterior nos invita a plantear nuestro objetivo de investigación en términos de entender la forma en la que una organización aprende en torno a uso de las TIC con la influencia de la Lógica Dominante del Servicio (LDS) en sus integrantes. Enmarcados en el paradigma cualitativo de investigación, aplicamos la metodología del caso de estudio a una empresa mediana mexicana con múltiples unidades de análisis, conformadas éstas tanto por el proveedor de servicios informáticos como por las áreas usuarias. En ésta empresa se han aplicado los principios de la LDS; además se presenta un proceso de asimilación de las TIC que tiene como eje central al aprendizaje organizacional. Nuestros resultados nos muestran que la interacción que se presenta durante el proceso acuerdo de servicios que involucre el uso de las TIC, lleva a los miembros de la organización a establecer conjuntamente su valoración y formas de uso. Se presenta también un intercambio de conocimiento: respecto del cliente del servicio y de la tecnología que lo compone. Este enfoque en el cliente permite a las partes contar con una referencia externa para decidir el uso y valoración, referencia que está más allá de las metas de los propios participantes en la negociación y que puede reducir las barreas del aprendizaje; esto pues no hay de por medio una evaluación de resultados. A partir de lo anterior, establecemos que las características intrínsecas de la LDS pueden influir en el proceso de aprendizaje que una organización lleva alrededor del uso de las TIC, cuando mitiga al razonamiento defensivo por dejar a la evaluación de resultados como un proceso secundario. Ello nos permite proponer un modelo de aprendizaje organizacional para el mejor uso de las TIC y que puede beneficiar a las organizaciones que requieran de procesos que les permitan asimilarlas acorde a sus propias estrategias y necesidades. / Information and Communication Technologies (ICT) have become a central factor to productivity, competitiveness and maintenance of organizations. Its use and assimilation have been studied from different disciplines. Learning has been identified as a way to make better use of ICT in organizations, and service as an intensive exchange of knowledge. This invites us to raise our research goal in terms of understanding how an organization learns about the use of ICT with the influence of Service Dominant Logic (SDL) on its members. Framed in the qualitative research paradigm, we apply case study research methodology to a medium-sized Mexican enterprise with multiple units of analysis, formed both by the IT service provider as user areas. In this company, people have applied the principles of SDL; they also show a process of ICT assimilation with organizational learning as central axis. Our results show that the interaction that occurs during services agreement process involving the use of ICT, leads members of the organization to jointly establish its valuation and modalities of use. It also presents knowledge exchange: about customer service and the underlying technology. This customer focus allows parties to have an external reference to determine the use and value; this reference is beyond the goals of the participants in the negotiation and can reduce learning barriers, because there is no evaluation of results. From the above, we establish that the intrinsic characteristics of SDL can influence the learning process that an organization carries around the use of ICT, mitigating defensive reasoning leaving result evaluation as a secondary process. This allows us to propose a model of organizational learning to the best use of ICT, which can benefit organizations that requires processes to assimilate them according to their own strategies and needs.

La tesis doctoral es el resultado del trabajo realizado en dos líneas de investigación complementarias, con el objetivo de lograr mejoras en la gestión colaborativa de los procesos de diseño y desarrollo de nuevos productos cerámicos. Para ello, desarrolla una propuesta metodológica que enfatiza la colaboración entre los participantes en la cadena de diseño, aprovechando el soporte de las nuevas tecnologías de información, e integra en el proceso aspectos de diseño semántico y emocional, considerando así al cliente como un nuevo agente de colaboración en el desarrollo de producto. La propuesta se concreta en un modelo conceptual de un sistema de diseño colaborativo y un modelo de actividades para un sistema de diseño cerámico, que considera mecanismos para la gestión y la colaboración (en especial, funcionalidades PLM). El enriquecimiento de estos modelos se logra mediante un enfoque hacia el diseño para las impresiones subjetivas, a través de un nuevo modelo conceptual y la extensión del modelo de actividades. Los resultados muestran que el establecimiento de modelos de referencia cerámicos centrados en la colaboración y la aplicación de mecanismos colaborativos ayudan a estructurar las relaciones entre los agentes implicados, fortaleciendo la integración funcional y mejorando la gestión de la información. La cooperación entre clientes seleccionados y los agentes adecuados permitirá conocer qué significados y emociones influyen en mayor medida en las preferencias para cada tipo de producto y mercado objetivo.

The analysis presented in this thesis provides a methodology for grouted bolts design, based on empirical and analytical methods. Hence, the main objectives of this thesis are to offer practical means for better characterisation of poor to very poor rock masses, to better predict support pressure, and to develop an elasto-plastic analytical model for design of grouted bolts in tunnels excavated in such rock masses. To improve the applicability of the GSI (Geological Strength Index) in poor to very poor rock masses, using Broken Domain Structure (BSTR), Structure Rating (SR), and Intact Core Recovery (ICR), some modifications have been offered, resulting in the Modified-GSI. Applying rock-load height concept and Modified-GSI, an approach to estimate support pressure has been developed. The main advantage of this approach is its applicability in squeezing ground and anisotropic stress conditions. Numerical modelling was carried out in order to adjust the proposed support pressure equation. Considering convergence reduction approach, an elasto-plastic model based on the latest version of Hoek- Brown failure criterion has been developed for a more effective and practical grouted bolt design. The link between empirical approach and elasto-plastic solution makes it possible to reach more realistic and appropriate bolting pattern design. In this way, the need for the redesign procedure in the convergence reduction approach is eliminated. The results of the proposed elastic-plastic solution have been compared with a numerical model using FLAC2D, and a reasonable agreement was observed. The practical application of the developed methodology is depicted by an analysis of a case study in Turkey.

Aquesta Tesi Doctoral es centra en la gestió de la sostenibilitat a la cadena de subministrament, donant importància a l'extensió de pràctiques sostenibles a proveïdors a través de l'ús de pràctiques de desenvolupament de proveïdors. Aquesta Tesi ve motivada per una necessitat tant del món empresarial com del món acadèmic. D'una banda, empreses com Apple o Inditex afirmen auditar els seus proveïdors en termes mediambientals, proporcionar-los formació pel que fa a temes de seguretat laboral i/o treballar directament amb ells per millorar el seu rendiment mediambiental. Malgrat la implementació d'aquestes pràctiques, segueixen ocorrent incidents a les instal·lacions dels proveïdors. D'altra banda, la literatura que versa sobre la gestió sostenible de la cadena de subministrament ha ignorat, en l'estudi de l'adopció i eficàcia de pràctiques relacionades amb el desenvolupament sostenible de proveïdors, aspectes com la dimensió social de la sostenibilitat, el rendiment dels proveïdors i factors contextuals tals com el país on es localitzen aquestes empreses. Aquests dos aspectes posen de relleu la necessitat de seguir estudiant el rol que les pràctiques de desenvolupament de proveïdors tenen en l'extensió de la sostenibilitat al llarg de la cadena de subministres. En aquest sentit, aquesta Tesi Doctoral pretén, cobrir els gaps existents a la literatura, així com proporcionar a les empreses un millor coneixement pel que fa a l'adopció i eficàcia d'aquestes pràctiques. De manera més específica, aquesta Tesi Doctoral té com a objectiu estudiar: (1) factors relacionats amb l'adopció de pràctiques de desenvolupament de proveïdors en termes de sostenibilitat i (2) l'efectivitat d'aquestes pràctiques en el rendiment de les empreses. Aquesta Tesi Doctoral adopta un enfocament positivista i empra enquestes per testar la influència d'una sèrie de variables en l'adopció de pràctiques de desenvolupament sostenible de proveïdors així com la relació entre la implementació d'aquestes pràctiques i el rendiment. Per testar aquestes relacions, s'utilitzen dues bases de dades. La primera, és la International Manufacturing Strategy Survey (IMSS), que inclou una mostra de 931 fàbriques en 22 països diferents. La segona, és una base de dades desenvolupada pel grup de recerca BuNeD, que inclou respostes de 120 empreses espanyoles. Per analitzar aquestes dues bases de dades s'utilitzen diferents tècniques estadístiques: regressió pel mètode de mínims quadrats, regressió de mínims quadrats parcials i regressió multi nivell. Els resultats de la Tesi Doctoral s'estructuren en dues parts: (1) antecedents i (2) rendiment. En l'estudi dels antecedents, els resultats suggereixen que en països on les empreses estan altament compromeses amb la sostenibilitat, existeix més pressió per adoptar pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors. En l'estudi del rendiment, existeixen tres resultats principals a destacar. En primer lloc, els resultats suggereixen que, en l'estudi de l'eficàcia de les pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors, s'ha de distingir entre rendiment de l'empresa compradora i rendiment del proveïdor. En segon lloc, el rendiment del proveïdor té un paper clau en el rendiment operacional de l'empresa compradora. En tercer lloc, la dimensió cultural té una gran importància en l'estudi de l'efectivitat de les pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors. / Esta Tesis Doctoral se centra en la gestión de la sostenibilidad en la cadena de suministros, poniendo especial énfasis en la extensión de prácticas sostenibles a proveedores a través del uso de prácticas de desarrollo de proveedores. Dicha Tesis viene motivada por una necesidad tanto del mundo empresarial como del mundo académico. Por un lado, empresas como Apple o Inditex afirman auditar a sus proveedores en términos medioambientales, proporcionarles formación con respecto a temas de seguridad laboral y/o trabajar directamente con ellos para mejorar su rendimiento medioambiental. A pesar de la implementación de dichas prácticas, siguen ocurriendo incidentes en las instalaciones de los proveedores. Por otro lado, la literatura que versa sobre la gestión sostenible de la cadena de suministros ha ignorado, en el estudio de la adopción y eficacia de prácticas relacionadas con el desarrollo sostenible de proveedores, aspectos como la dimensión social de la sostenibilidad, el rendimiento de los proveedores y factores contextuales tales como el país dónde se localizan dichas empresas. Estos dos aspectos resaltan la necesidad de seguir estudiando el rol que las prácticas de desarrollo de proveedores tienen en la extensión de sostenibilidad a lo largo de la cadena de suministro. En este sentido, esta Tesis Doctoral pretende, cubrir los gaps existentes en la literatura, así como proporcionar a las empresas un mejor entendimiento sobre la adopción y eficacia de dichas prácticas. De manera más específica, esta Tesis Doctoral pretender estudiar: (1) factores relacionados con la adopción de prácticas de desarrollo de proveedores en términos de sostenibilidad y (2) la efectividad de dichas prácticas en el rendimiento de las empresas. Esta Tesis Doctoral adopta un enfoque positivista y usa encuestas para testear la influencia de una serie de variables en la adopción de prácticas de desarrollo sostenible de proveedores así como la relación entre la implementación de dichas prácticas y el rendimiento. Para testear dichas relaciones, se usan dos bases de datos. La primera, es la International Manufacturing Strategy Survey (IMSS), que incluye una muestra de 931 fábricas en 22 países diferentes. La segunda, es una base de datos desarrollada por el grupo de investigación BuNeD, que incluye respuesta de 120 empresas españolas. Para analizar estas dos bases de datos se utilizan diferentes técnicas estadísticas: regresión por el método de mínimos cuadrados, regresión de mínimos cuadrados parciales y regresión multinivel. Los resultados de la Tesis Doctoral se estructuran en dos partes: (1) antecedentes y (2) rendimiento. En el estudio de los antecedentes, los resultados sugieren que en países dónde las empresas están altamente comprometidas con la sostenibilidad, existe más presión para adoptar prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores. En el estudio del rendimiento, existen tres resultados principales. En primer lugar, los resultados sugieren que, en el estudio de la eficacia de las prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores, se debe distinguir entre rendimiento de la empresa compradora y rendimiento del proveedor. En segundo lugar, el rendimiento del proveedor tiene un papel clave en el rendimiento operacional de la empresa compradora. En tercer lugar, la dimensión cultural tiene una gran importancia en el estudio de la efectividad de las prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores. / The topic of this PhD Thesis is sustainable supply chain management with a special focus on the extension of sustainability to suppliers through the use of sustainable supplier development (SD) practices. The motivation of this PhD Thesis is grounded both on a managerial and a research need. On the one hand, companies such as Apple or Inditex claim to audit their suppliers in terms of environmental issues, provide training with respect to health and safety measures or work together with them in order to improve their sustainability performance. However, besides from the implementation of these practices, there are still incidents at the suppliers’ facilities. On the other hand, the literature on sustainable supply chain management has neglected the social dimension of sustainability, the role of suppliers’ performance and different contextual factors such as the country in which firms are located when studying the adoption and implementation of sustainable SD practices. These two issues suggest that there is a need to further study the role of sustainable SD practices in the extension of sustainability along the supply chain. In that sense, this PhD Thesis aims to both fulfill the abovementioned research gaps and provide a clearer understanding for managers with respect to the adoption and effectiveness of this set of practices. More specifically, this PhD Thesis aims to study (1) factors involved in the adoption of sustainable SD practices and (2) the effectiveness of these practices on firm’s performance. The PhD Thesis adopts a positivistic approach and uses survey methodology to test the influence of different variables on the adoption of sustainable SD practices as well as the relationship between the implementation of sustainable SD practices and performance. To test the abovementioned relationships, we employ two different databases. First, the International Manufacturing Strategy Survey (IMSS) which includes a sample of 931 manufacturing plants in 22 different countries. Second, a database develop din BuNeD Research Group that contains responses from 120 Spanish manufacturing firms. To analyze these two datasets we employ Ordinary Least Squares (OLS), Partial Least Squares (PLS) and multilevel regressions. The results of the PhD Thesis can be classified into (1) antecedents and (2) performance implications. In the study of sustainable SD practices antecedents our results suggest that countries in which firms are highly committed to sustainability there is more pressure to adopt practices that aim to extend sustainability to suppliers. In the study of performance implications three main results need to be highlighted. First, we have emphasized that in the study of SD practices effectiveness it is necessary to consider both the buying firm and the supplier performance since practices impact differently on different performance outcomes. Second, we have been able to highlight the key role of suppliers’ performance in the achievement of buying firm’s operational improvements. Third, we have also shown the role played by national culture in achieving a sustainable supply chain and emphasized its importance in the sustainable supply chain management literature.

La Web social constitueix la interfície d'un nou paradigma d'innovació col•lectiva. El seu caràcter participatiu, col•laboratiu i socialitzador queda clarament plasmat en el fenomen de les xarxes socials. El més rellevant d'elles no és la seva base tecnològica, sinó el fet que constitueixen escenaris on l'individu es lliura del seu rol passiu i es converteix en actor actiu que interactua i es socialitza amb altres actors mitjançant l'accés, la selecció i fins i tot la transformació de les informacions i els continguts que considera més útils i interessants. Entre els actors que interactuen a les xarxes socials online s'expliquen també subjectes tradicionalment distants en la dimensió off-line. És el cas de les marques i els consumidors. Sent com són les xarxes socials entorns altament sensibles a la connexió interactiva, es fa necessari per a les marques revisar les seves estratègies i engegar modalitats comunicatives dedicades i dirigides de manera personalitzada als seus seguidors online. La finalitat d'aquesta recerca és doble: d'una banda esbrinar si les marques s'han adaptat plenament a l'entorn de les xarxes socials online, és a dir, si han entès a fons i estan explotant de forma adequada el nou potencial comunicatiu que aquestes els ofereixen. I per l'altre, poder concretar algunes línies pràctiques d'actuació que puguin ser suggerides a les marques, en el cas que la seva adaptació no sigui solament parcialment positiva. Per abordar aquests dos propòsits hem desplegat una perspectiva relacional. Hem considerat als actors involucrats en la comunicació com a part d'una trama d'interaccions. Però sobretot hem considerat a la comunicació com un procés de relació. La xarxa social online que hem escollit per estudiar empíricament el fenomen de la interacció comunicativa entre la marca i els seus seguidors ha estat Facebook. L'ambient d'aquesta plataforma online és especialment interessant perquè posseeix la potencialitat suficient com per poder ser considerada una plataforma de conversa i relació. En el nostre estudi empíric ens ha interessat registrar, tant l'opinió dels usuaris de Facebook, com la comunicació que de fet despleguen les marques a través dels seus perfils en aquesta xarxa social. En una primera fase hem comprovat les expectatives i percepcions dels usuaris de les xarxes socials a través de la triangulació de tres tècniques de mesurament: 423 qüestionaris online, 100 entrevistes, 2 sessions de grups focals. En una segona fase hem realitzat un estudi de la comunicació que estan duent a terme 14 marques del sector dels refrescs a través dels seus perfils a Facebook. Per a això hem utilitzat l'esquema A.G.I.L., una eina pròpia de la sociologia relacional. El disseny metodològic de doble via que hem aplicat, a més de permetre'ns aconseguir una visió més completa del fenomen estudiat, ens ha portat a integrar de manera aplicada les perspectives de la sociologia i del màrqueting relacionals. / La Web social constituye la interfaz de un nuevo paradigma de innovación colectiva. Su carácter participativo, colaborativo y socializador queda claramente plasmado en el fenómeno de las redes sociales. Lo más relevante de ellas no es su base tecnológica, sino el hecho de que constituyen escenarios donde el individuo se libra de su rol pasivo y se convierte en actor activo que interactúa y se socializa con otros actores mediante el acceso, la selección y hasta la transformación de las informaciones y los contenidos que considera más útiles e interesantes. Entre los actores que interactúan en las redes sociales online se cuentan también sujetos tradicionalmente distantes en la dimensión offline. Es el caso de las marcas y los consumidores. Siendo como son las redes sociales entornos altamente sensibles a la conexión interactiva, se hace necesario para las marcas revisar sus estrategias y poner en marcha modalidades comunicativas dedicadas y dirigidas de manera personalizada a sus seguidores online. La finalidad de esta investigación es doble: por un lado de averiguar si las marcas se han adaptado plenamente al entorno de las redes sociales online, es decir, si han entendido a fondo y están explotando de forma adecuada el nuevo potencial comunicativo que estas les ofrecen. Y por el otro, poder concretar algunas líneas prácticas de actuación que puedan ser sugeridas a las marcas, en el caso de que su adaptación no sea solo parcialmente positiva. Para abordar esos dos propósitos hemos desplegado una perspectiva relacional. Hemos considerado a los actores involucrados en la comunicación como parte de una trama de interacciones. Pero sobre todo hemos considerado a la comunicación como un proceso de relación. La red social online que hemos escogido para estudiar empíricamente el fenómeno de la interacción comunicativa entre la marca y sus seguidores ha sido Facebook. El ambiente de esa plataforma online es especialmente interesante porque posee la potencialidad suficiente como para poder ser considerada una plataforma de conversación y relación. En nuestro estudio empírico nos ha interesado registrar, tanto la opinión de los usuarios de Facebook, como la comunicación que de hecho despliegan las marcas a través de sus perfiles en esa red social. En una primera fase hemos comprobado las expectativas y percepciones de los usuarios de las redes sociales a través de la triangulación de tres técnicas de medición: 423 cuestionarios online, 100 entrevistas, 2 sesiones de grupos focales. En una segunda fase hemos realizado un estudio de la comunicación que están llevando a cabo 14 marcas del sector de los refrescos a través de sus perfiles en Facebook. Para ello hemos utilizado el esquema A.G.I.L., una herramienta propia de la sociología relacional. El diseño metodológico de doble vía que hemos aplicado, además de permitirnos alcanzar una visión más completa del fenómeno estudiado, nos ha llevado a integrar de manera aplicada las perspectivas de la sociología y del marketing relacionales.

Llegida a la Universitat Peruana de Ciencias Aplicadas / The objective of the study is to propose a measuring instrument of Trust of a Peruvian print journalistic communication medium from the reader perspective. To this aim, an instrument based on authors' opinions, definitions and theories on Trust was designed. This led to the identification of 31 ítem organized in five groups of journalistic Trust. Content validity was assessed by 11 journalism and social communication experts, whose answers were analyzed through binomial tests. Construct validity was established by main component analysis which resulted in two components explaining 66.67% of the total variance. Component 1 explained 62,91% of the variance, while Component 2 was removed, since it only explained 3,76% of the variance. The remaining component, with 27 items, was confirmed by a second analysis (Determinant=7540-13; Kaiser Meyer Olkin=0.985; Bartlett's X2=16445628/351/p.=0.000), which explained 66,51% of the total variance. The construct was proven one-dimensional by the measuring instrument. Trust was determined by Cronbach's Alpha internal consistency coefficient, with a score of 0.980 indicating optimal reliability. After determining the validity and reliability of the instrument, the level of Trust of El Comercio newspaper -founded on May 4 1839 and currently regarded as the "Dean" of Peruvian national Press - was measured. Using K-medians clustering analysis, a sample of 600 subscribers was partitioned into two extremely differentiated clusters to establish a cutpoint allowing to define which cluster trusts the newspaper and which does not. Thus, it was possible to determine that 69,5% of el Comercio (print version) subscribers acknowledged journalistic trust attributes as reasons to trus the newspaper, while 30,5% did not. / El objetivo del Estudio consiste en proponer un instrumento de medición de la Confianza en un medio de comunicación periodístico impreso peruano desde la perspectiva del lector. Para lograr el objetivo, se construyó un instrumento basado en autores, definiciones y teorías sobre la Confianza, los cuales permitieron identificar 31 items organizados en cinco grupos de Confianza periodística. La validez del contenido fue realizada con 11 expertos periodistas y comunicadores, analizando sus respuestas con una prueba binomial. La validez de constructo se realizó mediante un análisis de componentes principales, la cual brindó una solución inicial de dos componentes, explicando 66,67% de la varianza total. El Componente 1 explicó el 62,91% de la varianza y el Componente 2 explicó sólo el 3,76% de la varianza, razón por la cual, se decidió prescindir del Componente 2, quedando sólo un componente con 27 items, el cual fue confirmado por un segundo análisis (determinante=7540-13; Kaiser Meyer Olkin=0.985; X2 de Bartlett=16445.628/351/p.=0.000), explicando el 66,51% de la varianza total. De esta manera se comprobó la unidimensionalidad del constructo medido por el instrumento. La confiabilidad fue determinada por el coeficiente de consistencia interna Alfa de Cronbach, el cual dio como resultado 0.980, indicando una confiabilidad óptima. Una vez determinada la validez y confiabilidad del instrumento, se procedió a medir la Confianza en el diario El Comercio, diario fundado el 4 de mayo de 1839, y considerado el Decano de la prensa nacional en el Perú. Para ello, se determinó una muestra de 600 suscriptores, y se empleó el análisis cluster de K-media, análisis que divide la muestra en dos grupos extremadamente diferenciados, con el objetivo de establecer un punto de corte que nos permita diferencial el grupo que confía de aquel grupo que no confía en el diario. De este modo se pudo determinar que el 69,5% de los suscriptores de El Comercio (versión impresa) reconocían en los atributos de la Confianza periodística razones para confiar en el diario, mientras que un 30,5% reconoció en ellos razones para no confiar en este medio

La motivació personal d'aquesta recerca prové d'una part, de l'actual realitat en l'àmbit de les empreses constructores que cada vegada més s'organitzen mitjançant UTE per portar a terme els seus projectes, i per altre part de la meva preferència per la comptabilitat de societats i la recerca d'informació comptable quan les societats mercantils realitzen UTE.La metodologia de la investigació es divideix en dos parts diferenciades:1. Una part teòrica per estudiar en profunditat la figura de l'UTE. 2. Una part empírica que recull els resultats d'un qüestionari presentat a totes les empreses de la població objecte d'estudi i un anàlisi dels seus estats financers en els exercicis 2001-2003.Finalment es presenten les conclusions a què s'arriba amb aquesta investigació.El contingut està estructurat en cinc parts diferenciades:1. La primera part, conceptual, defineix la figura de l'UTE, el seu origen històric, característiques i objectius. Es tracta de conèixer l'estructura i funcionament d'aquests negocis en participació.2. La segona part, posiciona la figura de l'UTE dintre del marc jurídic, diferenciant la normativa mercantil i fiscal que afecta a aquesta figura associativa.3. La tercera part, analitza la problemàtica comptable de les UTE amb especial referència a l'adaptació sectorial de les empreses constructores (PSEC), també en aquesta part es presenten les normes internacionals d'informació financera relacionades amb les UTE i es compara la normativa comptable espanyola, francesa i internacional referida als contractes de construcció.4. La quarta part, inclou l'estudi empíric mitjançant els resultats obtinguts d'un qüestionari presentat a la població objecte d'estudi i l'anàlisi dels estats financers de la població esmentada. La població objecte d'estudi consta de 30 empreses constructores membres del SEOPAN (Asociación española de empresas constructoras de ámbito nacional) i engloba totes les empreses constructores que cotitzen a les diferents borses espanyoles, és destacable que són empreses que tenen per activitat principal la constructora, tot i que estan diversificant negocis actuant en sectors com l'immobiliari i els serveis. D'altra banda en aquest entorn empresarial es fan diverses fusions, la internacionalització dels mercats és cada vegada més present i aquestes empreses participen en moltes UTE. També és destacable que aquesta població executa la majoria d'obra civil i tota l'exportació espanyola.5. En la quinta part i última part, es detallen les conclusions.De la revisió realitzada de les UTE es poden deduir les conclusions següents pel que fa a la imatge fidel de la informació comptable d'aquestes associacions temporals en el sector de la construcció:· La informació comptable de les UTE que es presenta en els estats financers de les empreses constructores partícips no segueix amb exactitud la normativa comptable del PSEC, concretament la informació de les UTE en la memòria és insuficient i dispersa, amb la conseqüència d'una difícil interpretació econòmica d'aquests negocis conjunts.· Així doncs, la informació comptable de les UTE hauria de millorar i l'UTE hauria de presentar uns estats financers propis segons la legislació mercantil amb un reglament propi com el que pautava l'article 16.2 de la Llei 18/1982 mai publicat. A tal efecte, la futura reforma comptable espanyola pot ser una bona oportunitat per a introduir una major transparència informativa.· L'UTE és molt utilitzada en el mon empresarial però és en el sector de la construcció on ha proliferat notablement en els últims anys, de manera que aquest sector punter de l'economia per l'efecte multiplicador sobre les restants activitats econòmiques i per la capacitat generadora d'ocupació ha de ser comptablement fidedigne.· L'UTE és molt utilitzada per realitzar obra pública, però cal millorar la responsabilitat de l'UTE donant personalitat jurídica pròpia a aquesta associació temporal, doncs desenvoluparia la seva activitat com una unitat econòmica més, amb totes les facultats i responsabilitats pròpies, sotmeses als principis de control jurídic i comptables del resta d'ens jurídics.· La responsabilitat de l'UTE ha de cobrir suficientment els riscs relacionats amb el tràfic empresarial, mitjançant els avals individualitzats per cada UTE, les corresponents provisions i els informes de responsabilitat social que posteriorment assumeixen les empreses partícips.· Les empreses partícips en UTE en un 80% utilitzen el mètode del percentatge de realització per valorar l'obra en curs si els ingressos i les despeses es poden estimar raonablement i no hi ha riscs extraordinaris, si no és així el PSEC assenyala utilitzar el mètode del contracte acomplert i aquest no és admès per la NIC 11, però és seguit per un 20% de la població objecte d'estudi. D'altra banda l'estimació d'ingressos més utilitzada és la relació valorada, però la normativa internacional en limita l'ús i a més en la memòria no es detalla com s'apliquen aquests criteris.· Hi ha una falta de control analític en les UTE, ja que les empreses membre poden utilitzar comptabilitats de gestió diferents i el control analític de l'obra realitzada en comú, junt amb la falta de transparència informativa financera pot provocar una liquidació poc fidedigne. Així doncs, el control de l'UTE ha de millorar des del punt de vista analític, de responsabilitats i financer, per reflectir amb exactitud les operacions realitzades en comú.· La UTE és una figura diferent de l'AIE i els contractes de comptes en participació, en canvi les UTE s'assimilen als joint ventures que regula l'IASB en la NIC 31: "Informació financera d'empreses controlades conjuntament".· Les empreses partícips en UTE haurien de tenir present la futura reforma comptable derivada de l'harmonització comptable a les NIIF i el seguiment del PSEC per part de les empreses partícips hauria de ser més estricte per poder portar a terme la citada reforma comptable.· De l'anàlisi comparat de la normativa espanyola, francesa i internacional respecte els contractes de construcció es dedueix, que amb el procés de globalització calen informacions comptables harmonitzades i en sintonia amb les normes de l'IASB, per tant queda un important treball en l'àmbit estatal per aconseguir la necessària convergència normativa.· Les UTE han de procurar l'execució d'un projecte i l'aplicació de noves tecnologies en el seu desenvolupament, amb la corresponent informació en els estats financers, per aconseguir qualitat i una bona posició en el mercat competitiu conjugant variables econòmiques i socials.· Actualment la informació comptable derivada de les UTE no reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats d'aquestes associacions temporals.