La batalla de l‘Ebre va ser la més sagnant de la Guerra Civil Espanyola. I la més decisiva. Quan va acabar, el resultat del conflicte estava sentenciat. Sobre ella s‘han escrit molts llibres i articles, i elaborat diversos documentals audiovisuals, però no existeix cap estudi a fons sobre la informació que van donar els mitjans de comunicació i de propaganda ni en decurs de la batalla ni al voltant d‘ella. Aquí s‘estudia tant en referència als comunicats de guerra, la premsa i la ràdio espanyoles d‘ambdós bàndols, com a la premsa internacional, que va enviar corresponsals de primer nivell mundial. També allò que fa referència al cinema, els pamflets o la premsa de trinxeres i de les Brigades Internacionals. Tanmateix, s‘aprofundeix i omple buits en molts aspectes relacionats amb el propi entorn polític i militar de la batalla, i s‘aporta àmplia informació sobre la tensa situació europea que deixava molt en segon pla la Guerra Civil Espanyola i devaluava la informació sobre ella.

El estudio que presento es producto de la observación de las relaciones de personajes femeninos en las escenas de diversas series de televisión producidas en los últimos cinco años en España. Reflexionar sobre los personajes y sus comportamientos nos ayudará a descubrir los valores que originan sus acciones y, a través de ellos, identificar los modelos de mujer que en la actualidad ofrecen los contenidos de ficción televisiva. La mayoría de personas en diferentes momentos de la vida tenemos la necesidad de encontrar ejemplos a seguir y/o imitar para descubrirnos a través de modelos en los que reconocernos y, así, afirmarnos en nuestra propia identidad. Estos hallazgos, sin duda, se encuentran en buena medida condensados en los medios de comunicación. Los campos de análisis contemplados en el estudio son las relaciones sociales de los personajes que se describen con sus conflictos y soluciones. En relación a los personajes profundizo sobre quiénes son y cuáles son sus móviles de actuación. De otra parte, la metodología que expondré trabaja transversalmente la ficción tanto de manera cualitativa a través de la descripción, como cuantitativa. Incluyo, asimismo, una encuesta dirigida a padres de hijos e hijas en edad adolescente para realizar contrastes en los análisis.

Aquest projecte de recerca se centra en el mesurament de diverses característiques de la organització i de l'entorn amb la vinculació d'aquestes variables als esforços de la companyia; la qual va invertir en intel·ligència competitiva (IC). Aquest estudi té per objecte comprovar si nou característiques organitzatives i vuit condicions ambientals tenen un impacte positiu en les despeses d’IC. A més, s'estudien els efectes de les característiques de l'entorn sobre la relació entre despeses d'organització i IC. Es van estudiar les organitzacions centrades en una Unitat Estratègica de Negoci (UEN). Es va utilitzar una metodologia quantitativa. Es van recollir dades de 225 professionals d’IC per tal de provar les hipòtesis. Els resultats mostra que una variable de la organització “la innovació tecnològica d’una UEN” és significativa y i té un impacte positiu en les despeses d’IC, tot i que l'anàlisi descriptiva mostra que altres quatre variables estan relacionades amb les despeses d’IC. A més, s rebutgen tres variables d'organització. En quant a les vuit variables de l'entorn, dos són significatives i tenen un impacte positiu en les despeses d’IC . Aquests són "la innovació tecnològica de la indústria" i "restriccions regulatòries". L'anàlisi descriptiva mostra que només un dels sis variables de l'entorn, és rebutjada. Pel que fa a l'efecte de contingència de les vuit característiques ambientals sobre la relació entre les nou variables de l'organització i les despeses d’IC, no és possible demostrar l'efecte moderador encara que l'anàlisi descriptiva si mostra alguns efectes. Els resultats de l'estudi permet a qualsevol empresa determinar si hi ha la necessitat de dedicar recursos a IC en base a les condicions organitzatives i de l'entorn de cada empresa. Aquelles empreses que tenen condicions similars a les que es mostren a ser significatiu, poden tenir una necessitat d'establir una funció de IC. / Este proyecto de investigación se concentra en medir varias características de la organización y del entrono y enlazar estas variables con los recursos invertidos por la empresa en inteligencia competitiva (IC). Este estudio comprueba empíricamente si nueve características de la organización y ochos condiciones del entorno tienen un impacto positivo en los gastos en la IC. Adicionalmente, se estudia el efecto de las ochos condiciones del entorno sobre la relación entre la organización y los gastos de IC. Las organizaciones se analizan centrándose en sus unidades estratégicas de negocio (UENs). El método aplicado es cuantitativo. Para poder testear las hipótesis se emplearon datos obtenidos de 225 profesionales de IC. Los resultados mostraron que una variable de la organización, “innovación tecnológica de una UEN”, es significativa y tiene un impacto positivo en el gasto en IC, aunque el análisis descriptivo de otras cuatro variables de la organización muestra que están relacionadas con los gastos de IC. Adicionalmente, tres variables de la organización no están positivamente relacionadas con los gastos de IC. En cuanto a las ocho variables de entorno, dos son significativas y tienen un impacto positivo en los gastos de IC. Estas son: “innovación tecnológica de la industria” y “restricciones regulatorias”. El análisis descriptivo muestra que solamente una de las otras seis variables del entorno no están positivamente relacionadas con los gastos de IC. Respecto a los factores de contingencia de las ocho características del entorno y que afectan a la relación entre la organización y los gastos de CI, no es posible probar el efecto moderador aunque el análisis descriptivo muestra algunos efectos. Los resultados del estudio permiten a cualquier empresa determinar si existe la necesidad de dedicar recursos a la CI en base a las condiciones de la organización y del entorno de cada empresa. Aquellas empresas que tienen condiciones similares a las que se demuestra que son significativas, pueden tener una necesidad de establecer una función de CI. / This research project focuses on measuring several organizational and environmental characteristics and linking these variables to the company’s efforts invested in competitive intelligence (CI). This study sets out to test empirically if nine organizational characteristics and eight environmental conditions have positive impact on CI expenses. In addition, the effects of the eight environment characteristics on the relationship between organization and CI expenses are studied. Organizations are analyzed focusing on their Strategic Business Units (SBUs). A quantitative methodology is used. Data was collected from 223 CI practitioners in order to test the hypotheses. The results show that one organizational variable “SBU technology innovation” is significant and has a positive impact on CI expenses, although descriptive analysis shows that another four variables are related to CI expenses. In addition, three organizational variables are not positive related to CI expenses. Regarding the eight environmental variables, two are significant and have a positive impact on CI expenses. These are “industry technology innovation” and “regulatory constraints”. Descriptive analysis shows that only one of the other six variables of the environment, is not positive related to CI expenses. With regard to the contingency effect of the eight environmental characteristics on the relationship between the nine organization variables and the CI expenses, it has not been possible to prove the moderating effect although descriptive analysis does show some effects. The results of the study allows any company to establish whether there is a need to devote resources to CI based on the organizational and environmental conditions of each firm. Those firms which have similar conditions to the ones shown to be significant, may have a need to establish a CI function.

L'ús del coneixement extern, a través de projectes oberts i de col·laboració amb els socis externs, permet a les empreses resoldre amb eficàcia i eficiència els seus problemes d'innovació, generant així un major acompliment de la innovació. No obstant, molts projectes d'innovació oberta i de col·laboració no han pogut completar els seus objectius, tal com s'havia planejat inicialment. Els acadèmics han tractat d'examinar aquest problema mitjançant l'estudi del mecanisme de govern del procés de col·laboració en les fases de formació i execució dels projectes. Si bé aquests estudis han aportat coneixements importants, encara es sap poc sobre la naturalesa de la dinàmica de col·laboració i els atributs dels projectes que afecten els mecanismes de govern. En resposta, aquesta tesi pretén establir una visió àmplia i clarificadora del govern de la innovació oberta i de col·laboració a través de l'abordatge de la següent pregunta general: com les empreses governen el procés de col·laboració amb socis externs per a augmentar la probabilitat que els seus projectes d'innovació oberta i de col·laboració es completin amb èxit? Tres preguntes específiques d'investigació es determinen per respondre a la pregunta general: 1) ¿com gestionen les empreses la dinàmica del procés de col·laboració amb fonts externes per completar amb èxit els seus projectes d'innovació oberta i de col·laboració? 2) ¿l'ús d'un procés formalitzat conjunt de tecnologia i desenvolupament ajuda a augmentar la probabilitat que un projecte d'innovació oberta amb fonts externes es completi amb èxit? 3) ¿quins modes d'innovació oberta trien els directius per a projectes que es caracteritzen per diferents nivells de complexitat i 'ocultació' del coneixement? Responem a aquestes preguntes combinant un anàlisi sistemàtic de casos creuats dels casos qualitatius de projectes oberts i de col·laboració i un estudi d'enquesta. Els resultats d'aquest estudi demostren que les empreses associades han de regular la tensió entre compartir i protegir el coneixement en els processos de col·laboració per a completar amb èxit projectes conjunts. D'altra banda, presento una forma alternativa de formalització en el procés de col·laboració, a més del control de la propietat intel·lectual (IP), per a regular la tensió entre compartir i protegir el coneixement. Finalment, els resultats indiquen que els atributs del projecte, específicament la complexitat i l'ocultació del coneixement necessari, afecten la selecció dels mecanismes de govern en projectes oberts i de col·laboració. / El uso del conocimiento externo, a través de proyectos abiertos y de colaboración con los socios externos, permite a las empresas resolver con eficacia y eficiencia sus problemas de innovación, generando así un mayor desempeño de la innovación. Sin embargo, muchos proyectos de innovación abierta y de colaboración no han podido completar sus objetivos, tal y como se había planeado inicialmente. Los académicos han tratado de examinar este problema mediante el estudio del mecanismo de gobierno del proceso de colaboración en las fases de formación y ejecución de los proyectos. Si bien estos estudios han aportado conocimientos importantes, aún se sabe poco acerca de la naturaleza de la dinámica de colaboración y los atributos de los proyectos que afectan a los mecanismos de gobierno. En respuesta, esta tesis pretende establecer una visión amplia y clarificadora del gobierno de la innovación abierta y de colaboración a través del abordaje de la siguiente pregunta general: ¿cómo las empresas gobiernan el proceso de colaboración con socios externos para aumentar la probabilidad de que sus proyectos de innovación abierta y de colaboración se completen con éxito? Tres preguntas específicas de investigación se determinan para responder a la pregunta general: 1) ¿cómo gestionan las empresas la dinámica del proceso de colaboración con fuentes externas para completar con éxito sus proyectos de innovación abierta y de colaboración? 2) ¿el uso de un proceso formalizado conjunto de tecnología y desarrollo ayuda a aumentar la probabilidad de que un proyecto de innovación abierta con fuentes externas se complete con éxito? 3) ¿qué modos de innovación abierta escogen los directivos para proyectos que se caracterizan por diferentes niveles de complejidad y 'ocultamiento' del conocimiento? Respondemos a estas preguntas combinando un análisis sistemático de casos cruzados de los casos cualitativos de proyectos abiertos y de colaboración y un estudio de encuesta. Los resultados de este estudio demuestran que las empresas asociadas tienen que regular la tensión entre compartir y proteger el conocimiento en los procesos de colaboración para completar con éxito proyectos conjuntos. Por otra parte, presento una forma alternativa de formalización en el proceso de colaboración, además del control de la propiedad intelectual (IP), para regular la tensión entre compartir y proteger el conocimiento. Por último, los resultados indican que los atributos del proyecto, específicamente la complejidad y el ocultamiento del conocimiento necesario, afectan a la selección de los mecanismos de gobierno en proyectos abiertos y de colaboración. / The use of external knowledge, through open and collaborative projects with external partners, enables firms to effectively and efficiently solve their innovation problems, thereby generating greater innovation performance. Yet many open and collaborative innovation projects have failed to complete their objectives as initially planned. Scholars have tried to examine this problem by studying the governance mechanism of collaboration process in both formation and execution phases of projects. While these studies have provided important insights, still little is understood about the nature of collaboration dynamics and the attributes of projects affecting governance mechanisms. In response, this dissertation seeks to establish a comprehensive and clarifying view of open and collaborative innovation governance through addressing the following overall question: How do firms govern the collaboration process with external partners to increase the likelihood that their open and collaborative innovation projects are successfully completed? Three specific research questions are framed to answer the overall question: 1) How do firms manage the dynamics of collaboration process with external sources to successfully complete their open and collaborative innovation projects? 2) Does the use of a formalized joint technology-development process help to increase the likelihood that an open innovation project with external sources is successfully completed? 3) Which open innovation modes do managers choose for projects characterized by different levels of complexity and ‘hiddenness’ of knowledge? We approach these questions with combining a cross-case systematic analysis of qualitative cases on open and collaborative projects and a survey study. The results of this study demonstrate that partnering firms need to regulate the knowledge sharing-protecting tension in collaboration processes to successfully complete joint projects. Moreover, I introduce an alternative form of formalization into the collaboration process, in addition to formal intellectual property (IP) control, to regulate the knowledge sharing-protecting tension. Finally, the results indicate that project attributes, specifically complexity and hiddenness of required knowledge, affects the selection of governance mechanisms in open and collaborative projects.

La tesi vol donar a conèixer la història del Full Dominical de la diòcesi de Barcelona, esbrinar i repassar, fer una aproximació de com es va forjar aquesta publicació fundada per Mn. Josep Ildefons Gatell, i que des de 1892 es troba en la majoria de llars catòliques. Un full d’avisos i comunicats, típic del diumenge al sortir de missa, que perdura encara avui. El treball abasta els anys de 1891, inici de la publicació, passant per l’època de la Guerra Civil Espanyola, el Concili Vaticà II i fins el 1991, any de la publicació d’un llibre d’estil de disseny del Full Dominical. S’ha assolit ja una fita important en la història del Full de la diòcesi de Barcelona, un mitjà de comunicació humil però constant. La fidelitat a una trajectòria més que centenària és estímul per continuar endavant amb realisme i entusiasme en el servei a l’Església i continuar formant part del món dels mitjans de comunicació catalans.Aquesta tesi és, en certa manera, pionera, al voler presentar una història ben concreta i desconeguda del Full Dominical de Barcelona sobretot en la seva època inicial. És una publicació sovint vinculada al moment social i polític, i ha esdevingut una de les poques publicacions d’Església nascuda a les acaballes del segle XIX que encara perdura. Es presenta la història d’un mitjà de comunicació escrit poc estudiada, tot i que interessant i curiosa, marcada per esdeveniments històrics i per la vida de moltes persones que van lluitar per la bona premsa. El Full de l’arquebisbat de Barcelona és el full-mare de les diòcesis espanyoles, totes les dades que consten en documents i llibres i en la recerca feta confirmen que el Full Dominical de la diòcesi de Barcelona fou el primer. És un exemple clar del pensament i la relació que s’estableix entre l’Església i els seus fidels. Ho demostra el patiment del fundador, Mn. Josep Ildefons Gatell, pel moment social que es viu a inicis del segle XX i que el porten ha fundar la Hoja Parroquial de Santa Ana. Es reflexa en l’enfocament de les pàgines de la Fulla davant la descristianització i l’anticlericalisme d’alguns sectors de la societat,... Durant la Guerra Civil espanyola deixarà de publicar-se i es reprendrà el 1939, amb un canvi de quasi 180 graus, quan es posarà al costat del règim de Franco. El fulls reflecteixen com era la societat catòlica del moment. Es percep doncs que al llarg de la seva història el Full Dominical, tot i no tenir un contingut explícitament polític, es fa ressò d’allò que està succeint al país. És reflex d’una societat en un moment concret de la història. Podríem dir que la història del Full Dominical, també és i forma part de la història de Catalunya. Caldrà destacar que al 1975 es va tornar a catalanitzar; que els diferents bisbes i arquebisbes de Barcelona li han donat sempre suport i hi han mantingut les seves aportacions setmanals; que el 1978 va créixer en format i el 1991, un equip format per Josep Maria Casasús, Manuel Lamas i Carlos Pérez de Rozas en va confegir un llibre d’estil amb noves pautes.Així doncs, la tesi té un objectiu específic: fer una aproximació el més amplia possible a la història del Full Dominical de la diòcesi de Barcelona de 1891 a 1991. Vol resseguir els seus alts i baixos, situant el Full en el context social, polític i periodístic de cada època. Desitja valorar la intuïció de Mn. Gatell quan va fundar dita publicació, conèixer els seus continuadors, i veure com aquests van lluitar per mantenir-la.Es vol, doncs, descobrir un òrgan d’informació i formació de l’Església molt senzill, que sovint passa desapercebut, però que encara avui perdura i que va conviure des dels seus inicis amb centenars de publicacions catalanes, polítiques o religioses prou importants en la història del periodisme però amb una vida més curta.

La comptabilitat es una eina molt utilitzada como ajuda per a la presa de decisions. Es per això que amb freqüència els directius decideixen adaptar-la a les seves necessitats mostrant més una imatge desitjada i no tant la real. En el present treball s’estudia si les empreses cotitzades a la Bolsa espanyola utilitzen practiques de manipulació comptable. Més concretament s’analitza si aquestes fan ús de tècniques de allisament de resultats a fi de mostrar-se més estables al llarg dels anys, i ser per tant més atractives per als inversors. Mitjançant el present treball s’obté evidencia de que el 31% de les societats cotitzades a la Bolsa espanyola porten a terme, presumptament, manipulacions comptables tendents a allisar els seus resultats. Així mateix, del estudi de la relació de 29 variables empresarials amb aquestes pràctiques allisadores, s’obté evidència significativa que confirma que: en les societats allisadores els directius es beneficien de Bonus Plan; aquetes entitats són les que els seus consellers dominicals major pes representen en el consell d’administració; són societats que paguen dividends; no són empreses familiars; no posseeixen inversors institucionals; són les entitats de menor mida; i per últim, no han efectuat una oferta pública posterior.

Este estudio da una visión general de la comunicación interpersonal directivo - subordinado centrándose en estos dos agentes en tanto personas. Se centra en la calidad de la comunicación vista desde la calidad de sus elementos comunicativos y de los motivos y "condiciones iniciales" de los agentes intervinientes. Los objetivos son (1) Fundamentar la comunicación interpersonal del directivo desde el paradigma antropológico: (2) Dotar a los directivos de un modelo conceptual de comunicación interpersonal; (3) Analizar qué directivo es el buen comunicador; (4) Explorar las características de la comunicación directiva que facilitan la unidad en la empresa; (5) Descubrir y diagnosticar las causas de fondo de los llamados "problemas de comunicación" del directivo; y (6) Facilitar la formación de los directivos en la competencia comunicativa. El modelo está construido sobre dos teorías: una procedente de la Teoría de la comunicación y otra procedente de la Dirección de empresas.

Aquesta tesi respon a la pregunta de “Com les empreses creixen de forma sostenible en contexts dinàmics”, una de les qüestions fonamentals de la literatura d’estratègia. La tesi està formada per tres estudis que aborden diferents aspectes del creixement d´una empresa. El primer estudi proporciona un anàlisi teòric sobre “com” es produeix el creixement utilitzant la perspectiva “open-systems” i “resource-based view”. Bàsicament descriu com els recursos de les empreses creixen, i clarifica les característiques del creixement. L’estudi finalitza amb una discussió sobre la heterogeneïtat dels recursos de les empreses. El segon estudi aporta un recolzament empíric al primer estudi i descriu el creixement sostingut del consorci Airbus durant un període de 20 anys (entre 1967 i 1986). L’estudi mostra com la acumulació incremental de recursos centrada en l’estratègia de “comunalitat” ha contribuït al creixement sostenible d’Airbus. A més a més, l’estudi mostra dos períodes de creixement (1) la creació i establiment durant la primera dècada i (2) altres avanços tecnològics posteriors. Finalment, el darrer estudi aporta una teoria sobre el trencament inesperat d´una aliança i com aquest interromp el creixement de la empresa, on el divorci dirigeix l’empresa a una crisi. L’article argumenta com l’empresa pot superar la crisi i tornar a les condicions de creixement a través de la gestió dels seus recursos. L’estudi presenta com la velocitat de canvi dels recursos pot contribuir a la gestió dels recursos en crisi. / Esta tesis responde a la pregunta “¿cómo pueden crecer de forme sostenible las empresas en contextos dinámicos?”, que es una de las cuestiones fundamentales en la literatura de estrategia. La tesis está formada por tres estudios sobre varios aspectos del crecimiento de las empresas. El primer estudio presenta un estudio teórico sobre “cómo” se produce el crecimiento de empresa utilizando la perspectiva de “open-systems” y “resource-based view”. Básicamente describe cómo los recursos crecen y clarifica las características de ese crecimiento. El estudio finaliza con una discusión sobre la heterogeneidad de los recursos de las empresas. El segundo estudio aporta un estudio empírico sobre el tema tratado en el primer artículo y describe el crecimiento sostenible del consorcio Airbus a lo largo de 20 años (entre 1967 y 1986). El estudio muestra cómo la acumulación incremental de recursos centrada en la estrategia de “comunalidad” ha contribuido al crecimiento sostenido de Airbus. Además, el estudio presenta dos períodos de crecimiento: (1) la creación y establecimiento durante la primera década, y (2) otros avances tecnológicos posteriores. Finalmente, el último estudio ofrece una teoría sobre la terminación inesperada de una alianza y cómo ésta interrumpe el crecimiento de la empresa, donde el divorcio lleva la empresa a la crisis. El artículo argumenta cómo la empresa puede superar la crisis y volver a las condiciones de crecimiento a través de la gestión de sus recursos. El estudio presenta cómo la velocidad de cambio de los recursos puede contribuir a la gestión de los recursos en crisis. / The thesis responds to the question ´how do firms grow sustainably in dynamic environments´ as one of the fundamental questions in strategy literature. It provides three concrete studies in addressing various aspects of firm´s growth: the first study provides a theoretical study on the how of firm growth drawing on open-system perspective and resource-based view. It basically describes how firm´s resources grow and clarifies the characteristics that resources show over time. The study is finalized by discussions on the heterogeneity of firms´ resources. The second study provides an empirical support for the first study and provides an empirical case on the successful and sustained growth of Airbus consortium over 20 years from 1967 to 1986. The study shows how the incremental accumulation of resources with a focus on commonality strategy has contributed to the sustained growth of Airbus. In addition, the study shows two periods of growth (1) sparks and establishment in the first decade of Airbus growth and (2) further technological advances afterwards. Finally, the last study provides a theory of an unexpected dissolved alliance interrupting the firm growth where the divorce directs the firm into crisis. It discusses how the firm can pass the crisis and return to its growth condition through the management of its resources. The study discusses how the change speed of resources could contribute to the management of resources in crisis.

La motivació d'aquesta tesi és entendre com pot ser gestionada la integració de coneixement en projectes de subcontractació estratègica de disseny de producte. Una participació activa de l'empresa durant la realització de les tasques de disseny (definició de paràmetres de disseny i definició de regles de disseny) li permet créixer en coneixement, però ha de minimitzar els problemes de fugida de coneixement i dependència de proveïdors. El model proposat parteix de caracteritzar les tasques de disseny en funció la complexitat del coneixement i les interdependències de les tasques inter-organitzacionals, s'analitza l'adequació i factibilitat d'ús dels mecanismes d'integració de coneixement i mecanismes de control en la subcontractació de disseny de producte. Trobant que, pel que fa a la definició de les regles de disseny dinàmiques, l'anàlisi suggereix que la tasca estaria caracteritzada per una complexitat dinàmica. On la realització en forma conjunta entre l'empresa i el subcontractat estaria caracteritzada per una acció col · lectiva intensiva i una transacció recíproca. Per això, el mecanisme d'integració de coneixement utilitzat tendiria a ser el grup de resolució de problemes i presa de decisions, i els mecanismes de control tendirien a estar orientats a les competències, valors, creences i límits. En canvi, per a la definició dels paràmetres de disseny, l'anàlisi suggereix la tasca estaria caracteritzada per una complexitat estàtica. On la realització en forma conjunta entre l'empresa i el subcontractat estaria caracteritzada per una acció col·lectiva compartida i una transacció seqüencial. Per això, els mecanismes d'integració de coneixement utilitzats tendirien a ser la seqüenciació d'activitats, les regles de disseny estàtiques i la comunicació i procediments. Els mecanismes de control tendirien a estar orientats al comportament, al resultat i límits. Per dur a terme la integració de coneixement entre els dissenyadors i l'arquitecte de producte, el mecanisme d'integració de coneixement utilitzat entre aquests equips tendiria a ser grup de resolució de problemes i presa de decisions. I el control tendiria a realitzar-se per mitjà de sistemes interactius de control. L'evidència recollida, a través d'un estudi de cas en dues col·laboracions universitat-empresa, ha confirmat el model proposat. / The motivation of this thesis is to understand how it can be managed the integration of knowledge in strategic outsourcing projects product design. Active participation of the company during the tasks of design (definition of design parameters and design rules definition) allows you to grow in knowledge, however should minimize leakage problems of knowledge and dependence on suppliers. The proposed model to characterize the design tasks based on knowledge complexity and interdependencies of inter-organizational tasks, we analyse the suitability and feasibility of use of knowledge integration mechanisms and control mechanisms on outsourcing design product. Finding that, with respect to the definition of dynamic design rules, the analysis suggests that the task would be characterized by a dynamic complexity. The joint implementation between the company and the subcontractor would be characterized by intensive collective action and mutual transaction. For this, the mechanism of integration of knowledge used tend to be the group problem solving and decision making, and control mechanisms tend to be oriented to the skills, values, beliefs and boundaries. Instead, to define the design parameters, the analysis suggests the task would be characterized by a static complexity. The joint implementation between the company and the subcontractor would be characterized by pooled collective action and a transaction sequence. For this, knowledge integration mechanisms utilized tend to be the sequencing of activities, static design rules and procedures and communication. The control mechanisms tend to be oriented to the behaviour, the outcome and limits. To carry out the integration of knowledge between designers and product architect, the knowledge integration mechanism used between these teams tend to be group problem solving and decision making. And controls tend to be by means of interactive control systems. The evidence gathered through a case study of two university-industry collaborations, has confirmed the proposed model. / La motivación de esta tesis es entender cómo puede ser gestionada la integración de conocimiento en proyectos de subcontratación estratégica de diseño de producto. Una participación activa de la empresa durante la realización de las tareas de diseño (definición de parámetros de diseño y definición de reglas de diseño) le permite crecer en conocimiento, no obstante debe minimizar los problemas de fuga de conocimiento y dependencia de proveedores. El modelo propuesto parte de caracterizar las tareas de diseño en función la complejidad del conocimiento y las interdependencias de las tareas inter-organizacionales, se analiza la adecuación y factibilidad de uso de los mecanismos de integración de conocimiento y mecanismos de control en la subcontratación de diseño de producto. Encontrando que, con respecto a la definición de las reglas de diseño dinámicas, el análisis sugiere que la tarea estaría caracterizada por una complejidad dinámica. Donde la realización en forma conjunta entre la empresa y el subcontratado estaría caracterizada por una acción colectiva intensiva y una transacción recíproca. Para esto, el mecanismo de integración de conocimiento utilizado tendería a ser el grupo de resolución de problemas y toma de decisiones, y los mecanismos de control tenderían a estar orientados a las competencias, valores, creencias y límites. En cambio, para la definición de los parámetros de diseño, el análisis sugiere la tarea estaría caracterizada por una complejidad estática. Donde la realización en forma conjunta entre la empresa y el subcontratado estaría caracterizada por una acción colectiva compartida y una transacción secuencial. Para esto, los mecanismos de integración de conocimiento utilizados tenderían a ser la secuenciación de actividades, las reglas de diseño estáticas y la comunicación y procedimientos. Los mecanismos de control tenderían a estar orientados al comportamiento, al resultado y límites. Para llevar a cabo la integración de conocimiento entre los diseñadores y el arquitecto de producto, el mecanismo de integración de conocimiento utilizado entre dichos equipos tendería a ser grupo de resolución de problemas y toma de decisiones. Y el control tendería a realizarse por medio de sistemas interactivos de control. La evidencia recogida, a través de un estudio de caso en dos colaboraciones universidad-empresa, ha confirmado el modelo propuesto.

The technological innovation consists of an idea transformation in a new marketable or improved product and the design is directly responsible for the success of the products, as a whole, they play an important role in the competitiveness of the companies, nevertheless, these managerial properties, are well known prodigies but they are used in a little degree in the medium and small enterprise. The subject of the research is ¿the technological innovation in the design process of second and third level automotion parts¿ and it is orientated to the analysis of the strategies of design and the relation it keeps with the technological innovation in the interior of the company. An exploration is realized in the automotive manufactured sector, doing a comparative study of the process of design and technological innovation between Mexico (State of Mexico) and Spain (Catalonia), through a field research from the selection and analysis of a sample of Spanish and Mexican companies for which the information is obtained by means of a survey carried out by an interview and the resolution of a designed questionnaire, consequently, the information obtained is processed with a statistical IT program, subsequently, with the analysis of the information obtained, a model of innovation is projected based on the real needs as well as of the good practices that the companies develop in the diverse surveyed sectors, immediately an experimental application is done in some of the companies of the sector. The thesis has two definite objectives: 1.To determine the level of technological innovation in the process of design and development of products in small and medium companies, concretely, those which give services to the automotive sector. 2.The creation and validation of a model of innovation based on processes of design, in order to support companies in their consolidation in the market; to modernize their work organizational structure; to conform a dynamic design process according to their specific needs; to promote their capacities so that these do have a sustainable benefit to the business. The hypotheses formulated in this thesis raise that: The diversity of strategic products which the SMEs develop and their relation with the commercial position of their competitors, influences directly in the creation of competitive advantages; the high costs in technological investment provoke that the SMEs in Mexico continue with obsolete technologies and processes of design; the existence of an inadequate culture in the matter of technological innovation in the key departments in the technological development of manufacturing PyMEs in Mexico. The results obtained, show that: * The SMEs depend on the number of strategic products to sustain the markets in which the company is developed. * The investment in machinery is very important, in its majority of foreign origin. The innovation is tacitly understood, the activities regarding this are originated in the business plans realized previously and of the requirements based in the customers, the projects times and the tendencies that the market demands. * The designer becomes as the main point, as much in the coordination as in the execution of the decisions, the information contributed, turns round about the definition of the product, supervising directly in the factory, the development of the products and establishing interpersonal relations with different actors of the production, distribution and consumption. / La tesis tiene por objetivo determinar el nivel de innovación tecnológica en el proceso de diseño y desarrollo de productos en pequeñas y medianas empresas, en concreto, las que prestan servicios al sector automotriz. Se busca contribuir a la comprensión del significado que poseen estos procesos para la empresa y de todos los aspectos que deben ser tomados en cuenta para que puedan llevarse a cabo de manera óptima. Se realiza una exploración y análisis del sector de manufacturas automotrices haciendo un estudio comparativo del proceso de diseño y la innovación tecnológica entre México (Estado de México) y España (Cataluña), estableciendo tendencias, conductas y determinando las perspectivas que se tienen a medio y largo plazo en ambas zonas geográficas. [...] En esta investigación se emplean cuatro líneas principales de trabajo: (a) Definición de conceptos a partir de los cuales conseguir entender mejor el significado del desarrollo de productos, innovación y diseño en el empresariado PyME; (b) identificación de las prácticas habituales en el proceso de diseño y desarrollo de productos de las PyMEs de acuerdo con sus niveles de incorporación tecnológica y procesos de innovación; (c) determinación de las principales fortalezas y debilidades manifestadas por la empresa en el proceso de diseño y desarrollo de productos en cuanto a conocimiento y aplicación de técnicas; (d) confirmación empírica a nivel experimental del funcionamiento del modelo propuesto de innovación.