El estudio aborda la importancia del entorno como fuente de motivación para la adopción de prácticas de gestión ambiental en las empresas de exploración y explotación de los hidrocarburos (upstream), tomando como base de análisis el enfoque conceptual de la teoría de los grupos de interés (stakeholders), complementado con la teoría institucional que se torna relevante en países con debilidad institucional. Se hace uso de la metodología de investigación mixta, con una base cuantitativa y soporte cualitativo concurrente. El objetivo es identificar a los grupos de interés que las empresas de la industria del upstream del Perú, perciben de mayor importancia al tomar sus decisiones de orden ambiental / L'estudi aborda la importància de l'entorn com a font de motivació per a l'adopció de pràctiques de gestió ambiental a les empreses d'exploració i explotació dels hidrocarburs (upstream), prenent com a base d'anàlisi l'enfocament conceptual de la teoria dels grups d'interès (stakeholders), complementat amb la teoria institucional que es torna rellevant en països amb debilitat institucional. Es fa ús de la metodologia d'investigació mixta, amb una base quantitativa i suport qualitatiu concurrent. L'objectiu és identificar els grups d'interès que les empreses de la indústria del upstream del Perú, perceben de major importància en prendre les seves decisions d'ordre ambiental / This research approaches the importance of social setting as a source of motivation for the adoption of environmental management practices in companies for exploration and exploitation of hydrocarbons (upstream), based on the conceptual approach of the stakeholders’ theory, supplemented with the institutional theory which becomes relevant in countries with weak institutions. Using the mixed research method with quantitative base and qualitative concurrent support. The goal of this research is to identify the stakeholders which companies of Peru upstream industry perceived as major to make their environmental decisions.

El sector turístico en la Comunitat Valenciana es considerado el pilar más importante tanto para su economía como para su sistema productivo, por lo que los recursos, herramientas y gestión implicados en su promoción y diferenciación son analizados en este trabajo, contando con la aportación de diferentes expertos del sector. Bajo el título “Comunitat Valenciana: territorio, destino y marca. Un análisis general de sus herramientas comunicativas", se pretende abarcar, de una forma global, los significados con los que puede relacionarse su denominación y que estuviesen más conectados con la comunicación turística a través de su evolución desde que, en 1985, se dieran los primeros pasos para su promoción, por parte de la administración autonómica, bajo una denominación que pretendía abarcar las provincias de Alicante, Castellón y Valencia. Este es un recorrido desde la primera marca territorio "Mediterrània" hasta la actual "Comunitat Valenciana".

La tesi s'interroga sobre els processos d'influència a què estan sotmeses les persones, en concret es centra en la interacció entre la presència de violència en la programació televisiva infantil i les aportacions interpretatives que fan els espectadors infants. L'apriori és que la noció de violència és una construcció relativa en termes històrics, i a partir del marc teòric del construccionisme, emmarquem la percepció sobre i la preocupació per la violència mediàtica en les tensions dels individus, -també els infants-, com a partíceps dels rituals socials de la postmodernitat. Es presenten els resultats de les entrevistes en profunditat realitzades sobre un corpus audiovisual a infants d'entre set i onze anys i, juntament amb les conclusions, s'ofereix una metodologia d'anàlisi i una teoria tipològica.PARAULES CLAU: violència, violència televisiva, representacions ficcionals, imatge i mímesi, percepció social i construcció de la realitat, opinió pública i comunicació de masses, interpretació dels espectadors infantils, noció d'infància, constructivisme (lineation theory), teories de la recepció, sociolingüística, anàlisi del discurs, recerca qualitativa, recerca empírica. / La tesis se interroga sobre los procesos de influencia a los que están sometidas las personas, en concreto se centra en la interacción entre la presencia de violencia en la programación televisiva infantil y las aportaciones interpretativas que activan los espectadores infantiles. El apriori es que la noción de violencia es una construcción relativa en términos históricos, y a partir del marco teórico del construccionismo, enmarcamos la percepción sobre y la preocupación por la violencia mediática en las tensiones de los individuos -también los niños y las niñas-, como partícipes de los rituales sociales de la postmodernidad. Se presentan los resultados de las entrevistas en profundidad realizadas sobre un corpus audiovisual a niños y niñas de entre siete y once años y, junto a las conclusiones, se ofrece una metodología de análisis y una teoría tipológica.PALABRAS CLAVE: violencia, violencia televisiva, representaciones ficcionales, imagen y mímesis, percepción social y construcción de la realidad, opinión pública y comunicación de masas, interpretación de los espectadores infantiles, noción de infancia, constructivismo (lineation theory), teorías de la recepción, sociolingüística, análisis del discurso, investigación cualitativa, investigación empírica. / This thesis raises questions about the processes of influence to which people are subjected, specifically, the interaction between the presence of violence in children's television programs and the interpretive contribution that young viewers bring. The given is that the notion of violence is a relative construct in historical terms and, starting from the theoretical framework of constructionism, we can describe the perception of and the concern about media violence into the tensions of individuals, including children, as participants in the social rituals of post-modernity. This thesis presents the results of in-depth interviews carried out about an audiovisual corpus with children between six and eleven years of age, and, along with the conclusions drawn, it offers a methodology of analysis and a typological theory. KEY WORDS: violence, television violence, fictional representations, image and mimesis, social perception and construction of reality, public opinion and mass communication, interpretation of child spectators, notion of childhood, constructivism (lineation theory), theories of reception, sociolinguistic, discourse analysis, qualitative research, empirical research.

Competitiveness and excellence heavily rely on the capacity of regions to innovate and transfer knowledge from academic institutions to society. In a scenario where these values acquire a growing importance, universities are called to expand their traditional objectives (teaching and research) by introducing in their objective function the so-called third stream mission. The efficient implementation of these goals is expected to increase the economic and social welfare of territories. This means that universities have turned into crucial engines for regional development. Consequently, universities have to reshape their structures and strategies to incorporate these new demands claimed by public administrations, practitioners, academics and other stakeholders in the society. As a result, it is important to question whether universities allocate their internal resources and capabilities effectively to cope with all the functions they are assumed to develop. In this context, the study of the ways through which universities align their resources in relation to the achievement of their multiple objectives has become a critical research issue, questioning if both environmental factors and internal resources and capabilities can explain performance differences in higher education institutions. Differences in size, geographical location and institutional frameworks depict a complex but challenging framework. The analysis of the contribution of higher education institutions to regional development has gained increased attention. Even though the number of studies dealing with this field of research is extensive, from their analysis it is possible to identify a theoretical and empirical gap in the modelling of universities¿ performance that takes into account its multidimensional nature. Therefore, this thesis aims to fill this gap by examining "what" universities do, "why" they do what they do, and "how" they do it. In particular, the contribution of this dissertation is three folded. First, we propose and define an objective function for public universities. Second, we identify the factors that best contribute to the achievement of teaching, research and knowledge transfer outcomes. Third, we assess university's performance and we scrutinise the different strategic behaviours followed by Spanish public universities. To this end, we carry out an exhaustive literature review, and we present a theoretical framework to model the objective function of universities. From this theoretical development our hypotheses emerge. We therefore propose a three-step empirical analysis to test our hypotheses, focusing the analysis on the Spanish public higher education system. In the first stage analysis, we run different regression models to explain the determinants of university's missions. Second stage employs Data Envelopment Analysis to assess the efficiency of Spanish public universities. Finally, in the third stage we propose a cluster analysis to get a better grasp about the strategic approaches followed by Spanish public universities to address their objective function. Our results suggest that universities can be classified in five different categories. Empirical findings shed some light on how these institutions align their internal resources and capabilities with their strategic orientation. The identified categories follow: efficient universities that are very good at publishing (Cluster 1); universities with a clear lack of resources and institutional support (Cluster 2); universities with a knowledge-transfer orientation (Cluster 3); specialised universities (Cluster 4); and universities with a more academic orientation (Cluster 5). These findings verify our intuition that universities tend to concentrate on certain specific competences, suggesting that universities implement their strategies in different ways according to their specific features and the characteristics of the region where they are located. / La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.

Los LDP (programas de desarrollo de liderazgo) de los centros de Executive Education de las escuelas de negocio se pueden definir como el proceso académico de desarrollo de capacidades de liderazgo de los participantes de una misma empresa o consorcio de empresas, con el fin de implantar y acelerar la estrategia de la corporación o de las corporaciones donde trabajan. La metodología de la tesis ha consistido en realizar un benchmark de los centros de Executive Education en el mundo, analizar los modelos del estado de la cuestión así como la literatura de las tres fases de los programas LDP. Mediante worshops, análisis de LDP previos y entrevistas con directivos, doctores y profesores se formularon las hipótesis propuestas de la Tesis y un modelo integrador de LDPs que fue finalmente validado y ampliado con el estudio cualitativo de tres casos tanto a nivel individual como comparativo. La contribución de la tesis ha sido un modelo integrador de programas de desarrollo de Liderazgo (LDP) en Executive Education, que pueda servir de apoyo a los centros de Executive Education de las Universidades así como a las Universidades Corporativas o las "Academies" de las empresas para diseñar, impartir y evaluar sus programas customizados LDP. / We can define the Leadership Development Programs (LDPs) offered by business school´s Executive Education units as academic processes to develop the Leadership skills of program participants (whether from a single company or consortium of companies) and to implement and accelerate the corporate strategy of the firms in which they work. The methodology applied in this thesis have consisted on doing a benchmark of Executive Education centers in the world, analyzing the state-of-the-art models as well as the literature based on the three phases of LDP programs and carrying out research based on workshops, LDP´s courses and interviews with executives, PhDs and faculty, to formulate the thesis hypotheses and the LDP model that have been validated and expanded with the analysis of three case studies on two levels: individual and comparative. Thesis contribution have been an integrative LDP (Leadership Development Program) Model for Executive Education that could help the Universities Executive education Centers as well the Corporate Universities or Academies of the companies to design, deliver and evaluate their LDPs.

Els periodistes, i concretament els anomenats periodistes especialitzats, per realitzar la seva professió, indispensable en una societat democràtica, necessiten accedir, tractar i conservar dades personals en els seus sistemes d'informació. Aquestes dades personals són de tota mena, com ara imatges i vídeos, entre d'altres, fins i tot dades especialment protegides, i que conserven sense cancel·lar per temps indefinit per a ser tractats en futurs reportatges, encara que poden no arribar a ser utilitzats mai, però es troben en poder del periodista d'investigació. La captació, el tractament i la conservació d'aquestes dades personals pot afectar als drets de la personalitat i també es pot veure afectada per la vigent normativa de protecció de dades personals, si es demostra que aquestes dades objectes de tractament, s'ajusten a l'àmbit d'aplicació de la normativa de protecció de dades. La normativa europea en matèria de protecció de dades personals, determina que els estats membres han de transposar en la seva legislació, excepcions i exempcions per al tractament de dades personals amb finalitats periodístiques, però en la seva transposició a la normativa espanyola, el legislador no ha contemplat cap d'elles ni en la seva legislació bàsica ni reglamentària. Aquest treball pretén analitzar si hi ha un conflicte legal en l'exercici del dret fonamental a la llibertat d'informació que realitza el periodista d'investigació i el tractament de dades personals tal i com s'estableix en la normativa de protecció de dades personals vigent a l'Estat espanyol, així com la seva responsabilitat. La herència digital també te importància en la pràctica periodística i la seva responsabilitat, donat que el periodista especialitzat necessita accedir a aquesta informació i pot trobar-se amb l’oposició dels familiars, els quals poden emprendre accions legals de responsabilitat.

La present tesi doctoral formula un model multivariat i identifica si l'informe del capital intel·lectual resulta ser determinant del valor al mercat públic de valors, com a representació de les decisions d'inversió en el capital de les empreses. Per a això, es va recórrer a informació subministrada a internet, per una cohort retrospectiva conformada per les empreses amb alta bursatilitat de Colòmbia, Xile i Mèxic, entre l'últim trimestre de l'any 2006 i el tancament del segon trimestre de l'any 2008. Les variables recollides inclouen dades financeres, comptables i de responsabilitat social empresarial, així com l'informe d'indicadors de capital intel·lectual d'acord al proposat per Monclús i col·laboradors (2005). / La presente tesis doctoral formula un modelo multivariado e identifica si el reporte del capital intelectual resulta ser determinante del valor en el mercado público de valores, como representación de las decisiones de inversión en el capital de las empresas. Para ello, se recurrió a información suministrada en internet, por una cohorte retrospectiva conformada por las empresas con alta bursatilidad de Colombia, Chile y México, entre el último trimestre del año 2006 y el cierre del segundo trimestre del año 2008. Las variables recolectadas incluyen datos financieros, contables y de responsabilidad social empresarial, así como el reporte de indicadores de capital intelectual de acuerdo a lo propuesto por Monclús y colaboradores (2005). / This doctoral thesis pretends to determine whether the disclosure of intangible information defines the market value in the stock exchange market. For this purpose, a retrospective cohort with high marketability companies from Colombia, Chile and Mexico was consolidated based on information available online since the last trimester of 2006 until the last day of the second trimester of 2008. Collected variables include financial, accounting and corporate social responsibility data. In addition, information about the disclosure of intellectual capital indicators were collected according to Monclús et al (2005) guidelines.

La psicologia social i la microsociologia han estudiat des de mitjan segle XX la necessitat de l’autodefinició i de la construcció de la identitat personal. Tothom s’ha qüestionat alguna vegada “Qui sóc?”; “Com sóc?”; “Com em veuen els altres?” Aquesta visió de nosaltres mateixos és la que ens permet relacionar-nos dintre de la societat. Però perque els altres captin la identitat que s’intenta projectar és necessari tenir un discurs comú. Les marques de moda formen part de la construcció d’aquest discurs. Existeixen estudis sobre el llenguatge de la indumentària però, en canvi, s’ha desenvolupat poc el significat que aporten les marques en aquest llenguatge. Entenem marca com a un conjunt de significats (connotacions, emocions, imatges) que són comuns a un grup determinat de persones. Dins de la categoria actual de la moda, especialment la prontomoda, cada mes es canvien col·leccions, patrons, textures i colors; la marca juga un rol imprescindible per contribuir a l’aportació de seguretat i d’identificació amb la persona. Jenifer Aaker va demostrar que els individus perceben trets de la personalitat humana en les marques. Els consumidors visualitzen les marques amb característiques de persones, i aquestes influeixen en la decisió de compra. La compra i l’ús d’una marca de moda concreta ajuda el consumidor a apropiar-se d’aquests trets de personalitat que percep, i de constuir la seva autodefinició, i per tant, de constuir la identitat social que vol projectar. Les possessions i la marca d’aquestes, ajuden a la definició de la identitat de l’individu. La present investigació uneix els coneixements de la sociologia, de la història i del lleguatge de la moda, així com el branding i la publicitat, amb l’objectiu de definir el paper que juguen les marques de moda en la construcció de la identitat social de l’individu. Aquesta investigació treballa sobre tres pilars: una investigació bibliogràfica i documental; una anàlisis de la comunicació gràfica de les marques de moda a Espanya; i finalment, entrevistes focalitzades a professionals de moda y branding per demostrar quina influència té la construcció estratègica de la personalitat de marca dintre de la construcció d’autodefinició i d’identitat social de l’inidividu. / La psicología social y la microsociología han estudiado desde mediados del siglo XX la necesidad de autodefinición y de la construcción de la identidad personal. Todas las personas se han cuestionado alguna vez ¿quién soy?, ¿cómo soy? o ¿cómo me ven los demás? Es esta visión de nosotros mismos la que nos permite que nos relacionemos en sociedad. Pero para que el otro capte la identidad que se intenta proyectar, es necesario tener un discurso común. En la construcción de dicho discurso es donde forman parte las marcas de moda. Se ha estudiado mucho sobre el lenguaje de la vestimenta, pero poco se ha trabajado sobre los significados que a dicho lenguaje aportan las marcas. Entendemos la marca como un conjunto de significados (connotaciones, emociones, imágenes) que es común a un grupo determinado de personas. En la categoría de la moda actual, en especial en la pronto moda, donde cada mes se cambian colecciones, con patrones, texturas y colores, juega un rol imprescindible la marca para continuar aportando seguridad e identificación con la persona. Jenifer Aaker demostró que los individuos infieren a las marcas rasgos de personalidad humana. Los consumidores visualizan las marcas con características de personas, y dichas características forman parte de la decisión de compra. La compra y el uso de una marca de moda concreta ayuda al consumidor a apropiarse de dichos rasgos de personalidad, y construir su autodefinición, y por lo tanto a construir la identidad social que quiere proyectar. Las posesiones, y la marca de dichas posesiones, ayudan a la definición de la identidad del individuo. Por ello la presente investigación aúna los conocimientos de la sociología, de historia de la moda y lenguaje de moda, y por último de branding y publicidad, con el objetivo de definir el papel que juegan las marca de moda en la construcción de la identidad social del individuo. La investigación trabaja sobre tres pilares, una investigación bibliográfica y documental, un análisis de la comunicación gráfica de las marca de moda en España, y por último entrevistas focalizadas a profesionales de moda y brading para demostrar qué influencia tiene la construcción estratégica de la personalidad de marca dentro la construcción autodefinición y de la identidad social del individuo. / Since the mid 20th century sociology and microsociology have studied the need for defining oneself and building a personal identity. Everyone has at least once asked themselves “Who am I?”, “What am I like?”, or “How do others see me?” It is this vision of how we see ourselves that allows us to relate with society. However, for others to understand the identity that is trying to be presented, it’s necessary to have a common discourse. Fashion brands play a part in the development of this discourse. The language of clothes has been thoroughly studied, yet little work has been done on the meaning that brands give to this language. We understand a brand as a combination of meanings (connotations, emotions, images) that is common to a determined group of people. In the category of current fashion, in particular ready-to-wear, where collections, patterns, textures and colours change monthly, the brand plays an essential role in providing assurance and identification with the person. Jennifer Aaker demonstrated that individuals make out characteristics of human personalities in brands. Consumers visualise brands with features of people, and these characteristics play a part in the purchasing-decision process. The purchase and use of a particular fashion brand helps the consumer to take on these personality characteristics and to define themself, and hence build the social identity they wish to present. Possessions, and the brand of such possessions, help to define one’s identity. Therefore, this research brings together the knowledge of sociology, the history of fashion and the language of fashion, and finally, branding and advertising, with the objective of defining the role that fashion brands play in building one’s social identity. The research is based on three elements; bibliographical and document research, an analysis of graphic communication of fashion brands in Spain, and finally, interviews that targeted fashion and branding professionals to demonstrate the influence that the strategic development of brand personality has on defining oneself and one’s social identity.

Aquesta recerca explora l'experiència de l'expatriació com a narrativa organitzacional i individual en el context de les fusions i adquisicions d'una empresa multinacional, proporcionant una percepció de la dimensió retòrica organitzacional d'alguns termes del vocabulari gerencial popular, com són expatriació, globalització, sinergia i internacionalització. La recerca es basa en un treball de camp intermitent de 4 anys (2005-2009) en 3 companyies de Tenaris Corporation, en 4 destinacions on Tenaris tenen plantes de fabricació i la seva seu corporativa: Bèrgam (Itàlia), Campana (Argentina), Pindamonhangaba (Brasil) i Buenos Aires (Argentina, seu del headquarter de Tenaris). L'anàlisi es centra en 55 entrevistes -millor anomenades xerrades- amb expatriats de diverses edats, sexe, lloc de destinació i nivells jeràrquics i en material etnogràfic escrit i visual. La recerca contribueix, a través de l'anàlisi de les narratives dels expatriats i el discurs corporatiu, a una millor comprensió de com la retòrica de la globalització opera en el context de l'expansió d'una empresa quan es produeixen adquisicions, com l'etnografia organitzacional ajuda a comprendre la retòrica de la sinergia i com les històries dels expatriats i les cròniques de l'empresa es vinculen narratológicament per a constituir el discurs corporatiu de l'expansió global. / Esta investigación explora la experiencia de la expatriación como una narrativa organizacional e individual en el contexto de las fusiones y adquisiciones de una empresa multinacional, proporcionando una percepción de la dimensión retórica organizacional de algunos términos del vocabulario gerencial popular, como son expatriación, globalización, sinergia e internacionalización. La investigación se basa en un trabajo de campo intermitente de 4 años (2005-2009) en 3 compañías de Tenaris Corporation, en 4 destinos donde Tenaris tienen plantas de fabricación y su sede corporativa: Bérgamo (Italia), Campana (Argentina), Pindamonhangaba (Brasil) y Buenos Aires ( Argentina, sede del headquarter de Tenaris). El análisis se centra en 55 entrevistas -mejor llamadas, charlas - con expatriados de diferentes edades, sexo, lugar de destino y niveles jerárquicos y de material etnográfico escrito y visual. La investigación contribuye, a través del análisis de las narrativas de los expatriados y el discurso corporativo, a una mejor comprensión de cómo la retórica de la globalización opera en el contexto de la expansión de una empresa cuando se produce adquisiciones, cómo la etnografía organizacional ayuda a comprender la retórica de la sinergia y cómo las historias de los expatriados y las crónicas de la empresa se vinculan narratológicamente al constituir el discurso corporativo de la expansión global. / This study explores the expatriating experience as an organizational and individual narrative in the context of the mergers and takeovers of a multinational corporation, thereby providing a broader perception of the organizational rhetorical dimension of popular managerial vocabularies, like expatriation, globalization, synergy and internationalization. The research is based on intermittent 4 years (2005-2009) fieldwork in 3 companies of Tenaris Corporation in 4 destinations where Tenaris have manufacture companies and it’s headquarter: Bergamo (Italy), Campana (Argentina), Pindamonhangaba (Brazil) and Buenos Aires (Argentina, Tenaris headquarter). The analysis is centred on 55 interviews –better designed as talks- with expatriate employees of various ages, gender, places of destination and hierarchal levels and written and visual ethnographic material. The research contributes through the analysis of expatriates’ narratives and corporate discourse to a better understanding of how the rhetoric of globalization operates in the context of the expansion of a corporation when acquisitions occurred, how organizational ethnography helps to understand the rhetoric of synergy and how expatriates stories and company chronicles narratively relate when constituting the corporate discourse of the global expansion.

Avui en dia la importància de les marques és indubtable. La marca es reconeix com el principal actiu de moltes companyies i el seu valor (econòmic) genera progressiu interès en tots els àmbits empresarials. La rellevància de crear (i de mantenir) marques poderoses sembla imperar en el món actual i l’ús de la comunicació persuasiva per contribuir-hi sembla ser, també, un requeriment indubtable. Malgrat això, en els darrers anys, l’orientació cap a buscar l’eficàcia en comunicació ha portat a una creixent valoració de les possibilitats de medició i comprovació immediata de resultats. Aquesta realitat de mercat ha provocat que s’hagi prioritzat en moltes ocasions la persuasió a curt termini generada per la comunicació, no sempre contribuint a la construcció de marca. La investigació realitzada té com a propòsit examinar els paràmetres comuns de la comunicació que ha estat reconeguda per la seva alta eficàcia i, en concret, estudiar la relació entre l’eficàcia i la creació d’una marca poderosa a través de comunicació. És a dir, tracta de traçar el camí per poder donar una resposta sòlida a la pregunta: És possible realitzar comunicació persuasiva que treballi per crear una marca poderosa i, alhora, que aquesta comunicació sigui eficaç (que tingui efectes sobre el negoci/vendes –també- a curt termini)? Després de l’anàlisi realitzat en base als Premios Eficacia (2006-2014), es demostra afirmativament la resposta a aquesta pregunta i s’enumeren les característiques d’aquest tipus de comunicació. A més a més, durant tota la investigació es facilita una mostra de pautes estratègiques de diferents empreses i agències de publicitat (eines de planificació estratégica) per ajudar en la construcció de marques poderoses a través de la comunicació. / Hoy en día la importancia de las marcas es indudable. La marca se reconoce como el principal activo de muchas compañías y su valor (económico) adquiere progresivo interés en todos los ámbitos empresariales. La relevancia de crear (y mantener) marcas poderosas parece imperar en el mundo actual y el uso de la comunicación persuasiva para contribuir a ello también parece ser un requisito indudable. Sin embargo, en los últimos años, la búsqueda de la eficacia en comunicación ha conducido a una creciente valoración de las posibilidades de medición y comprobación inmediata de resultados. Esta realidad de mercado ha provocado que se haya priorizado en múltiples ocasiones la persuasión cortoplacista generada por la comunicación, no siempre contribuyendo a la construcción de marca. La presente investigación tiene como propósito examinar los parámetros comunes de la comunicación que ha sido reconocida por su alta eficacia y en concreto estudiar la relación entre la eficacia y la creación de una marca poderosa a través de comunicación. Es decir, trata de trazar el camino para poder dar una respuesta sólida a la pregunta ¿Es posible realizar comunicación persuasiva que trabaje para crear una marca poderosa y, al mismo tiempo, que dicha comunicación sea eficaz (que tenga efectos sobre el negocio/ventas –también- a corto plazo)? Tras el análisis realizado en base a los Premios Eficacia (2006-2014), se demuestra afirmativamente la respuesta a dicha pregunta y se enumeran las características de este tipo de comunicación. Además, a lo largo de la investigación se ofrece una muestra de pautas estratégicas de distintas empresas y agencias de publicidad (herramientas de planificación estratégica) para ayudar a la construcción de marcas poderosas a través de la comunicación. / Nowadays the importance of ‘the’ brand is undeniable. Brands are recognized to be the main asset of many companies and their economic value is acquiring progressive interest in all business areas. The relevance of creating -and maintaining- powerful brands seems to prevail in today’s world. So it is the use of persuasive communication to contribute to this purpose. However, in recent times, the search of efficiency has led to a growing valuation of the possibilities of measurement and a immediate test of the results. This market reality, though, has frequently prioritized the short-term persuasion and not always contributed to the brand construction itself. This research aims to examine the common parameters of the communication that has been recognized for its high efficiency, and specifically, the relationship between the efficiency and the creation of a powerful brand. That is, we aim to give a solid answer to this question: “Is it possible to realize persuasive communication to create powerful brands and, at the same time, be effective in the short-term?” Based on the analysis of spanish Premios Eficacia (2006-2014), we are going to demonstrate that the answer to this question is affirmative. At the same time, we are listing the characteristics of this type of communication too. Throughout this investigation it is also offered a sample of strategic planning tools (from different companies and advertising agencies) to build up powerful brands.