acase@tulane.edu

Sammanfattning Att vara jazzmusiker kan betyda så oerhört många olika saker, och själva ordet jazzväcker på många sätt fler frågor än svar. Jazz som framförs idag är en såpass bred musikform att den är nästan omöjlig att definiera. Diskussioner uppstår kring nästan alla antaganden när någon försöker beskriva jazz och dess utveckling, och inte minst när man gör det i textform. Viljan att definiera musik och kultur är naturlig för många människor. Det är ett sätt att definiera sig själv och varandra som musiker, konstnär och människa, och ett sätt att bygga sin identitet och sitt sammanhang. Sedan jazzen institutionaliserades har äldre jazz på många sätt satts på en piedestal som jag ibland är orolig för ska hämma dess utveckling. Jag har under lång tid strävat efter att utvecklas inom jazzens mer traditionella område, och jag har ibland ställt mig frågan om jag verkligen är jazzmusiker, jag som till exempel inte kan improvisera till Charlie Parkers Donna Leepå ett övertygande sätt.    Detta arbete kretsar kring fraser. Precis som vårat talspråk så består musik och inte minst bebop av små komponenter, fraser, som tillslut bygger upp ett språk vare sig det heter svenska eller bebop. Genom att få en djupare förståelse för hur fraserna kan omformas vill jag pröva en hypotes om att bebop är en central musikform inom jazzgenren.Jag har valt ut femton fraser från bebopen som jag bearbetat för att spelas i ett modernare sammanhang, Christian Scotts musik från 2015. Av den processen för jag sedan en diskussion kring hur mina fraser relaterar till Scotts musik, och om varför vi kallar både ny musik och bebop för jazz. Med de material jag arbetat med har jag inte kunnat se att vi kallar båda stilarna för jazz på grund av musiken i sig, utan att detta snarare har sociala anledningar. Av arbetet har jag även funnit tydliga verktyg till att omforma fraser, och i arbetet delar jag med mig av de lärdomar jag dragit längs vägen.

The Master’s Recital recorded on the compact disc that accompanies this paper presents seven compositions. Five of them are my own, and two are my arrangements of compositions by musicians that I admire. The paper includes scores of the original compositions and arrangements, as well as program notes that offer historical background, summaries of the form, and observations on performance practice for each selection. My goal is to demonstrate to jazz devotees and to music lovers in general the capabilities of the steel pan instrument within a jazz combo setting. Each composition exploits the full range of challenges the percussionist faces in a jazz combo performance. I explore different stylistic approaches and musical concepts that enable a high level of improvised musical performance on an instrument that is relatively new to jazz.

Abstract This thesis is proposed as a work of translation, as an attempt to transmit a context that involves bodies, enmeshing genealogical narratives with geopolitics. We have investigated the body in action in the northeast of Italy. This is the context we come from but we view it from an uprooted position, as since 2004 we have been living in southwest Europe (València). We have catalogued and analyzed forms of legitimized artistic expression, including classical ballet, modern jazz dance, Italian futurism's proposals (close to performance), or representations of human anatomy, as well as more popular forms of expression adopted by subordinated women in the course of their everyday working lives during the Cold War, the Fascist era, and the Republic of Venice, all experiences that have been generative of our culture of reference. The contemporary consumerist, capitalist project has aspired to homogenize constructions of contemporary European identity. But subordinated bodies and their cultural legacy are able to resist and transmit genealogies, a heritage of subjugated or assimilated histories that have generated practices such as song or crochet (the poor relations of canonic forms). The latter constitute our methodology; they allow us to unravel the cultural fabric that is presented to us as fact, and to simultaneously re-weave each element, giving it a different order and meaning. An order and meaning that might escape the structure imposed by the ideological and economic perspectives of the dominant frame of reference, proposing a genealogical point of you. For this reason, the chronology of this thesis runs in reverse, ending with the study of the Serenissima (the Most Serene Republic of Venice), an example of proto-capitalist organization that returns us to the present. The diasporas from the global South and East urge us to take responsibility for decolonial processes - a responsibility that the West must assume. The colonial narratives (which bisect our genealogy) demonstrate how the subordinate cultures of our own context and families - in their emancipation towards the dominant- have whitened up, this to say, embraced the nationalist-imperialist project that today merges with capitalism. The process of 'becoming minority,' aspiring to a loss of power, makes it possible to analyze and approach the truth of bodies in action, and to make dominant positions break their innate silence. We consider this a necessary effort, aimed at sharing a daily life that is "otherly communitary": more egalitarian, balanced and peaceful. / Resumen Esta tesis se propone como un trabajo de traducción, como la tentativa de transmitir un contexto que involucra los cuerpos, entrelazando los relatos genealógicos con los geopolíticos. Investigamos el cuerpo en acción en el noreste italiano, nuestro contexto de origen, desde una perspectiva desarraigada, ya que a partir de 2004 estamos afincadas en el suroeste europeo (en València). Recogemos y analizamos algunas expresiones artísticas legitimadas, como el ballet clásico, la danza modern jazz, las propuestas futuristas próximas a la performance, o la anatomía artística, así como aquellas populares de mujeres subalternas realizadas durante el trabajo, en sus vidas y tiempos cotidianos que a lo largo de la Guerra Fría, el Fascismo y la República de Venecia han creado nuestra cultura de referencia. Pese a la construcción de la identidad contemporánea europea, que aspira homologar las diferencias hacia el proyecto capitalista y el consumo del presente, el legado de los cuerpos subalternos es capaz de resistir y transmitir genealogías, herencias de historias sometidas o asimiladas, pero generadoras de prácticas próximas a las artísticas como el canto o el ganchillo. Este último de hecho, será nuestra metodología en cuanto nos permite desmontar tramas que se nos presentan hechas y re-tejer, con una cierta simultaneidad, cada cosa con un orden y un sentido diferente, no estructurado por las perspectivas ideológicas y económicas, propias del contexto de referencia, sino genealógicas. Por esto la cronología de esta tesis es contraria a las series temporales al uso y termina con el estudio de la Serenissima (la República de Venecia) un ejemplo de organización proto-capitalista que nos devuelve al día de hoy. Las diásporas de los sures y estes globales nos ayudan a responsabilizarnos del proceso de-colonial que occidente necesita emprender. Los relatos coloniales que atraviesan también las culturas subalternas de nuestro contexto y nuestras familias demuestran cómo, en su emancipación hacia lo dominante, han elegido blanquearse. Es decir, adherirse al proyecto nacional imperialista que es hoy, también, capitalista. Encaminarse por lo tanto en procesos de "devenir minoritarios" que aspiran perder poder, permite realizar un análisis que intente acercarse a la verdad de los cuerpos en acción, poniendo voz a los silencios que conservan sus posiciones dominantes. Consideramos estos esfuerzos necesarios y dirigidos a compartir un cotidiano "otramente comunitario" más igualitario, equilibrado y pacífico. / Resum Esta tesi es proposa com un treball de traducció, com a temptativa de transmetre un context que involucra els cossos, entrellaçant els relats genealògics amb els geopolítics. Investiguem el cos en acció al nord-est italià -el nostre context d'origen- des d'una perspectiva desarrelada: ja que a partir de 2004 estem establides en el sud-oest europeu (València). Recollim i analitzem algunes expressions artístiques legitimades -com el ballet clàssic, la dansa modern jazz, les propostes futuristes pròximes a la performance, o l'anatomia artística- així com aquelles expressions populars de dones subalternes realitzades al treball, a la vida i temps quotidià. Expressions que al llarg de la Guerra Freda, el Feixisme i la República de Venècia han creat la nostra cultura de referència. A pesar de la construcció de la identitat contemporània europea -que aspira homologar les diferències cap al projecte capitalista i el consum del present- el llegat dels cossos subalterns és capaç de resistir i transmetre genealogies -herències d'històries sotmeses o assimilades- generadores de pràctiques pròximes a les artístiques: com el cant o "el ganxillo". Aquest últim de fet serà la nostra metodologia ja que ens permet desmuntar trames que se'ns presenten fetes i reteixir -amb una certa simultaneïtat- cada cosa amb un orde i un sentit diferent, no estructurat per les perspectives ideològiques i econòmiques pròpies del context de referència, sinó fer-ho a aprtir de referències genealògiques. Per açò la cronologia d'esta tesi és contrària a les sèries temporals més comunes i acaba amb l'estudi de la Serenissima (la República de Venècia) un exemple d'organització proto-capitalista que ens fa tornar a l'actualitat. Les diàspores del sud i est global ens ajuden a responsabilitzar-nos del procés de-colonial que occident necessita emprendre. Els relats colonials que travessen també les cultures subalternes del nostre context i les nostres famílies demostren com han triat blanquejar-seen la seua emancipació cap al dominant. És a dir, adherir-se al projecte nacional imperialista que és hui -també- capitalista. Encaminar-se per tant en processos "d'esdevindre minoritaris" -que aspiren a perdre poder- permet realitzar una anàlisi que intente acostar-se a la veritat dels cossos en acció, posant veu als silencis que conserven les seues posicions dominants. Considerem aquestos esforços necessaris i dirigits a compartir un quotidià "altrament comunitari" més igualitari, equilibrat i pacífic. / Schiavon, C. (2017). Análisis del contexto cultural del noreste italiano en tres épocas distintas: la Guerra Fría, el Fascismo y la República de Venecia según las Genealogías de diferentes cuerpos en acción: bailarinas, feministas, performers futuristas, balie, mondine e impiraresse [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90529