La tesi es desenvolupa al voltant de dos aspectes básics: el Ténic i el Creatiu. Aquesta tesi doctoral és un recorregut teòric pels punts i conceptes en què es basa la meua obra artística... l'empremta, el buit, l'ombra, la presència/absència, la fragmentació, són punts a partir dels quals podríem analitzar-la per a endinsar-nos més en ella fins a arribar als aspectes essencials d'aquesta obra. El gravat és plantejat com un procés obert, com a forma de treball creatiu relacionat amb un principi general de transferència d'una imatge d'un suport a un altre, l'art de conformar imatges per mitjà d'empremtes, incisions o relleus. 1 els gravadors estan considerats cori una totolitat, tintes,paper, plantilles. El calor, la textura ¡ les impressions són part de l'íntima transacció entre 'artista ¡ els seus materials. Sota la tècnica de la Col.lagrafia i amb la utilització de diferents materials desenvolupament una poètica plàstica i visual que basada en el concepte Niu (niu) com a element constructiu de la meua obra, es disgrega fins a convertir-se en la seua. pròpia essència. Aquesta plasticitat recorre una línia evolutiva, partint de la seua imatge real i figurativa fins a la seua disgregació més bàsica convertint-se en una imatge abstracta, esta evolució també va acompanyada de la seua corresponent utilització respecte al material de suport de la imatge que en un principi va ser el paper i després desemboque en tela. La finalització de la tesi no significa, la finalització de la investigació, només el final d'una etapa (espere) d'aquest procés d'investigació creatiu personal. / Planells Martínez, MJ. (2008). El gofratge i la petjada en la col.lagrafia [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/2008 / Palancia

La variabilitat de la depredació de llavors en l'espai i temps poden oferir oportunitats a les males herbes per escapar dels depredadors. Els nivells de depredació en cereals de secà van ser dels més alts mai registrats cultius extensius (46-100%). El moment de producció de les llavors de males herbes es superposava amb el període de major demanda. La distribució espacial dels nius era no aleatòria. Els nius grans estaven més regularment distribuïts, els nius petits més agrupats. Les formigues van respondre amb taxes de depredació extremadament elevades (99-100%) a totes les densitats de llavors aplicades L. (1000-20.000 llavors m-2), amb una resposta denso-independent. La mida de rodal va influir en les taxes de depredació per formigues. Va ser major en els rodals més grans (99-100%) i menor en els més petits (78-94%). Aquesta investigació va quantificar la variabilitat espaciotemporal en la depredació de llavors de cereals de secà i l'eficàcia.Summary / La variabilidad de la depredación de semillas en el tiempo y espacio ofrecen oportunidades a las malas hierbas para escapar de los depredadores. Los niveles de depredación en cereales de secano fueron entre los más altos registrados jamás en cultivos extensivos (46-100%). El momento de producción de semillas de las malas hierbas se superponía con el período de mayor demanda. La distribución espacial de los nidos era no aleatoria. Los nidos grandes estaban más regularmente distribuidos, los nidos pequeños más agrupados. Las hormigas respondieron con tasas de depredación extremadamente elevadas (99-100%) a todas las densidades de semillas aplicadas (1.000 a 20.000 semillas m-2), con respuesta denso-independiente. El tamaño de parche influyó en las tasas de depredación por hormigas. Fue mayor en los parches más grandes (99-100%) y menor en los más pequeños (78-94%). Esta investigación cuantificó la variabilidad espacio-temporal de la depredación de semillas en cereales de secano y la eficacia. / The variability of seed predation in time and space may provide opportunities to weeds to escape predation. Seed predation rates by harvester ants in dryland cereals were among the highest ever recorded on arable fields (46-100%). The timing of weed seed shed overlapped with the period of highest demand. The spatial nest arrangement appeared to be non-random. The large nests were more or less regularly distributed, small nests tended to be more clumped. Harvester ants responded with extremely high predation rates (99-100 %) to all densities of Lolium multiflorum L. seeds applied (1000-20000 seeds m-2), and the response was density independent. Patch size influenced predation rates by harvester ants. Estimated seed predation rate was highest in the largest patches (99-100%), and lowest in the smallest patches (78-94 %). The current research quantified temporal and spatial variability in seed predation in dryland cereals and the influence to the efficacy of granivory.