Global ETD Search

11	La incorporació de les TIC a l'ensenyament universitari presencial. Descripció, anàlisi i avaluació d'una experiència d'introducció de les TIC en un model d'ensenyament universitari presencial a partir del cas a la FPCEE Blanquerna Prats i Fernández, Miquel Àngel 13 July 2004 (has links) L'objectiu central del nostre treball ha estat, d'una banda, descriure i analitzar allò que s'esdevé quan s'incorporen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en un model formatiu d'ensenyament superior presencial; de l'altra, observar el procés d'interacció didàctica durant la incorporació progressiva de les TIC a l'ensenyament superior, explicar el procés de desenvolupament i construcció d'una plataforma telemàtica i, consegüentment, ser motors de canvi i millora des de la praxi del procés d'interacció didàctica amb el suport de les TIC a l'ensenyament superior presencial.Atesa la naturalesa del que es volia investigar, doncs, hem volgut aproximar-nos metodològicament a un enfocament científic emergent o multiparadigmàtic. Per tant, aquesta recerca se centra en l'avaluació, en la descripció i en l'anàlisi de la mostra observada, alhora que ens apropa en un nou escenari didàctic dins l'ensenyament superior basat en la bimodalitat presencial. Una bimodalitat presencial entesa a partir de les sinergies entre una varietat multimetodològica d'activitats i dinàmiques presencials a l'aula i una extensió de la mateixa presència, a partir del complement i del suport de les TIC. / El objetivo central de nuestro trabajo ha sido, en primer lugar, describir y analizar lo que sucede cuando se incorporan las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en un modelo formativo presencial de enseñanza superior; en segundo lugar, observar el proceso de interacción didáctica durante la progresiva incorporación de las TIC en la enseñanza superior; en tercer lugar, explicar el proceso de construcción de una plataforma telemática y, consecuentemente, ser motores de cambio y mejora desde la misma práctica educativa del proceso didáctico mediante el soporte de las TIC en la enseñanza superior presencial.Dada la naturaleza de lo que se quería investigar, nos hemos aproximado metodológicamente a un enfoque emergente o multiparadigmático.Esta investigación se centra en la evaluación, descripción y análisis de la muestra observada y se aproxima a un nuevo escenario didáctico en la enseñanza superior basado en la Bimodalidad presencial.Bimodalidad presencial que se entiende a partir de las interacciones entre una diversidad multimetodológica de actividades y dinámicas presenciales en clase y de una extensión de la misma presencia, a partir del complemento y soporte de las TIC. / The central objective of my thesis has been, in the first place, to describe and to analyse what happens when ICT is incorporated into a formative presence model of higher education; secondly, to observe the didactic interaction process during the progressive incorporation of the ICT into higher education; thirdly, to explain the process of construction of a web learning platform, consequently, to be the motor of change and improvement from the practice of the didactic process with the support of the ICT into higher education.Given the nature of this kind of research, we have come closer, methodologically, to emergent or multiparadigmatic approach. This research is based in the evaluation, description and analysis of the observed sample and it deepens into a new didactic scene in higher education based on the "Bimodalidad presencial". By this term, we mean a set of interactions between a multimethodologic diversity of dynamic activities in the class-room plus an extension of distance learning, through the use of the ICT. Education Bimodality Technology University ICT Internet TIC Ensenyament superior Didàctica NTIC Internet Universitat Enseñanza superior Bimodalitat Pedagogia TIC Internet NTIC Didàctica Universidad Pedagogía Higher education Bimodalidad Pedagogic Didàctica - Noves Tecnologies 004 316 37 378
12	Las nuevas tecnologías en la administración de justicia. La validez y eficacia del documento electrónico en sede procesal Jaume Bennasar, Andrés 09 October 2009 (has links) La tesis se encarga de analizar, por un lado, la integración y el desarrollo de las nuevas tecnologías en la Administración de Justicia; y, por otro, los parámetros que constituyen la validez y eficacia del documento electrónico. La primera cuestión se centra en la configuración de los Sistemas de Información de la Oficina Judicial y del Ministerio Fiscal, así como de la informatización de los Registros Civiles, donde el art. 230 LOPJ es la pieza clave. Se estudian sus programas, aplicaciones, la videoconferencia, los ficheros judiciales y las redes de telecomunicaciones que poseen la cobertura de la firma electrónica reconocida, donde cobran gran relevancia los convenios de colaboración tecnológica. La digitalización de las vistas quizá sea una de las cuestiones con más trascendencia, teniendo en cuenta que el juicio es el acto que culmina el proceso. Aunque no todos los proyectos adoptados en el ámbito de la e.justicia se han desarrollado de forma integral, ni han llegado a la totalidad de los órganos judiciales. El objetivo final es lograr una Justicia más ágil y de calidad, a lo cual aspira el Plan Estratégico de Modernización de la Justicia 2009-2012 aprobado recientemente.En referencia a la segunda perspectiva, no cabe duda que el Ordenamiento jurídico y los tribunales, en el ámbito de la justicia material, otorgan plena validez y eficacia al documento electrónico. Nuestra línea de investigación se justifica porque cada vez son más los procesos que incorporan soportes electrónicos de todo tipo, ya sea al plantearse la acción o posteriormente como medio de prueba (art. 299.2 LEC). Entre otros temas examinamos el documento informático, la problemática que rodea al fax, los sistemas de videograbación y el contrato electrónico. / La tesi s'encarrega d'analitzar, per una part, la integració i el desenvolupament de les noves tecnologies dins l´Administració de Justícia; i, per l'altra, els paràmetres que constitueixen la validesa i l'eficàcia del document electrònic. La primera qüestió es centra en la configuració dels Sistemes d´Informació de l´Oficina Judicial i del Ministeri Fiscal, així com de la informatització dels Registres Civils, on l'art. 230 LOPJ es la peça clau. S'estudien els seus programes, aplicacions, la videoconferència, el fitxers judicials i les xarxes de telecomunicacions que tenen la cobertura de la firma electrònica reconeguda, on cobren gran rellevància els convenis de col·laboració tecnològica. La digitalització de les vistes tal vegada sigui una de les qüestions amb més transcendència, tenint amb compte que el judici es l'acte que culmina el procés. Però no tots el projectes adoptats en l'àmbit de la e.justicia s'han desenvolupat d'una manera integral ni han arribat a la totalitat dels òrgans judicials. L'objectiu final es assolir una Justícia més àgil i de qualitat, al que aspira el Pla Estratègic de Modernització de la Justícia 2009-2012 aprovat recentment. En referència a la segona perspectiva, no hi ha dubte que l´Ordenament jurídic i els tribunals, en l'àmbit de la justícia material, donen plena validesa i eficàcia al document electrònic. La nostra línia d'investigació es justifica perquè cada vegada son més el processos que incorporen suports electrònics de tot tipus, ja sigui quant es planteja l'acció o posteriorment como a medi de prova (art. 299.2 LEC). Entre altres temes examinem el document informàtic, la problemàtica que envolta al fax, els sistemes de videogravació i el contracte electrònic. / The thesis seeks to analyse, on the one hand, the integration and development of the new technologies in the Administration of Justice; and, on the other, the parameters which constitute the validity and efficiency of the electronic document.The first question centres on the configuration of the Information Systems of the Judicial Office and the Public Prosecutor, as well as the computerisation of the Civil Registers, where the art. 230 LOPJ it's the part key. Their programmes, applications, the Video Conferencing, the judicial registers and the telecommunication networks which are covered by the recognised electronic signatures, are studied, where the agreements on technological collaboration gain great relevance. The digitalisation of evidence might perhaps be one of the questions with most consequence, bearing in mind that the judgment is the act by which the process is culminated. Although not all the projects adopted within the compass of e.justice have developed completely nor have reached all the judicial organs. The final objective is to achieve an agile, quality Justice, to which the recently approved Strategic Plan for the Modernisation of Justice aspires.With reference to the second perspective, there is no doubt that the juridical Ordinance and the tribunals within the compass of material justice grant full validity and efficacy to the electronic document. Our line of investigation is justified because there are more and more processes which are sustained by electronic supports of all kinds, whether it be at the establishment of the action or later, as a proof of it (art. 299.2 LEC). Amongst other things, we examine the computerised document, the problems which surround the fax, the systems for video recording and the electronic contract. Minerva Programme Libra Programme e.justice contracte informàtic document informàtic consentiment electrònic contracte electrònic registres fonogràfics videogravació suports electrònics dades so i la imatge mitjans reproducció paraula mitjans de prova art. 299.2 LEC Procés Monitori xarxes Judicials Unió Europea Pla Transparència Judicial Estadística Judicial Centre Documentació Judicial (CENDOJ) aplicació Inter-Ius Punt Neutre Judicial Sistema Lexnet firma electrònica informàtics i similars videoconferència Agenda d'assenyalaments electrònica Sistema Gravació Digital Arconte elements de convicció immediació documentació d'actuacions i vistes protecció de dades fitxers judicials informatització registres civils Programa Minerva Programa Libra e.justícia LOPJ contrato informático documento informático consentimiento electrónico contrato electrónico registros fonográficos videograbaciones soportes electrónicos datos el sonido y la imagen medios reproducción palabra art. 299.2 LEC medios prueba Proceso Monitorio iniciativas tecnológicas Comunidades Autónomas Redes Judiciales Unión Europea Plan Transparencia Judicial tratamiento sistemas informáticos Estadística Judicial Centro Documentación Judicial (CENDOJ) Aplicación Inter-Ius Punto Neutro Judicial Sistema Lexnet firma electrónica informáticos y similares videoconferencia Agenda señalamientos electrónica Sistema Grabación Digital Arconte elementos de convicción inmediación Documentación de actuaciones y vistas protección de datos ficheros judiciales Informatización registros civiles Programa Minerva Programa Libra LOPJ e.justicia computerisation of civil registers Judicial records data protection documentation of acts and evidence immediacy elements of conviction the Arconte system of Digital Recording Agenda of electronic signals video Conferencing computerised and other means electronic signature Lexnet System Judicial Neutral Position application Inter-Ius Judicial Statistic treatment by information systems the Plan for Judicial Transparency European Union Judicial networks Monitoring process means of proof art. 299.2 LEC means of reproduction of word sound and image instruments which permit filing recognising and reproducing words data electronic supports video recording phonographic registers electronic contract electronic consent contracts drawn up by automatic devices computerised document computerised contract Dret Processal 34 340

Search results

La incorporació de les TIC a l'ensenyament universitari presencial. Descripció, anàlisi i avaluació d'una experiència d'introducció de les TIC en un model d'ensenyament universitari presencial a partir del cas a la FPCEE Blanquerna

Las nuevas tecnologías en la administración de justicia. La validez y eficacia del documento electrónico en sede procesal