Guatemala: segona oportunitat defensa les possibilitats que, en aquest país, s'hi consolidi una democràcia després d'un procés de transició de característiques pròpies però amb analogies amb altres processos transicionals, singularment amb el de El Salvador.L'estudi parteix del primer règim democràtic reformista (1945-54) ensorrat per un cop d'estat amb ingerència de la CIA, seguit per 30 anys de militarització de I'estat enfrontat a onades guerrilleres en el marc de la Guerra Freda: una de les guerres calentes, anomenades de baixa intensitat. Anys d'implacable terrorisme d'estat que castigà especialment les zones maies.L'any 1985 obrí una etapa civil, resultat d'una nova estratègia militar que pretenia oferir una imatge internacional presentable i aconseguir la victòria militar des de la política. Reforçada pels pactes centreamericans d'Esquipulas (1986 i 1987) i pel final de la Guerra Freda (1989), aquesta etapa derivà cap un procés seriós de negociacions de pau impulsat des de I'exterior (NNUU, Europa, països americans) i des de I'interior (la societat civil -inclosos els maies - alguns partits, forces sindicals i confessions religioses), i que resistí I'oposició de l'exèrcit i el descrèdit d'alguns governs (la corrupció de Cerezo, l'autocop de Serrano, la indecisió de De León).La victòria d'Arzú (amb I'oligarquia modernitzant del Partido de Avanzada Nacional, PAN), l'any 1995, aportà una acceleració del procés de pau, una major implicació de les elits (inclosa la militar) i una millor predisposició dels EUA. A finals de 1996, amb el Acuerdo de Paz Firme y Duradera que integra els deu Acords precedents d'amplíssima temàtica, acabà I'etapa de transició.Tanmateix, la implementació dels Acords de Pau va ser decebedora. Després d'un positiu inici a l'any 1997, semblà com si el PAN tingués por d'aplicar-los, igual que l'antiga guerrilla (Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca, URNG). L'any 1998 presentà un balanç desigual, que empitjorà el 1999 amb un estrepitós fracàs del referèndum constitucional després d'un previ procés imprecís i desconcertant. La Comisión de Acompañamiento hagué de formular nombroses recalendaritzacions dels compromisos dels Acords.L'assassinat de Mr. Juan Gerardi -impulsor de I'Informe REMHI (que recollia documentalment les destacadíssimes violacions de drets humans durant I'enfrontament armat)- enfortí les alarmes per les amenaces a la consolidació democràtica. Amenaces reforçades per la victòria del Frente Republicano Guatemalteco (FRG) que, amb Ríos Montt i Portillo, es caracteritzava per I'hostilitat o el distanciament a uns Acords de Pau que atribuïa al PAN i a la URNG i que jutjava nocius per al país.Portillo, però, començà a governar -any 2000- amb mesures interessants i inesperades que ben aviat naufragaren en mig d'una creixent inseguretat pública, una disminució del compliment dels Acords de Pau (si bé amb algun avenç -casos Gerardi i Mack - poc a poc aigualit) i un increment de les violacions de drets humans amb sovintejats ruidos de sables, una perillosa inestabilitat governamental i nombroses reivindicacions populars.MINUGUA posava de manifest els incompliments dels Acords i les deficiències en les polítiques de desenvolupament humà (ensenyament, sanitat, habitatge, treball,...) i en la consolidació democràtica: drets humans i identitat pluriètnica, Iinxaments, la problemàtica de la terra i de la pobresa, la necessària modernització d'un estat ineficient, la justícia, la impunitat i la corrupció, la seguretat pública, la política fiscal, les reformes fracassades de la constitució i de la llei electoral, el trist paper dels partits polítics i l'ombra omnipresent de l'exèrcit amb el Estado Mayor Presidencial al davant. Avui a Guatemala encara tot és possible: completar la implementació dels Acords i consolidar la democràcia o recular. Encara és possible una segona oportunitat. / Guatemala: second opportuniry (Guatemala: segona oportunitat) supports the chances that a dernocracy can be consolidated in this country after a transition process with its own bad characteristics from other transitional process analogies. Specially with the one in El Salvador.The study starts from the first reforming democratic regime (1945-54) defeated by a coup d'etat with CIA interference, followed by 30 years of a militarized state confronted to guerrilla forces waves in the frame work of the Cold War: one of the hot wars, called of low intensity. That became an implacable state terrorism periode that punished specially mayan areas.1985 began a civil stage resulting from a new military strategy wich intended to offer a presentable international image and to obtain the military victory from politics. Strengthened by Central American agreements of Esquipulas (1986 & 1987) and by the end of the Cold War (1989), this stage ended up to more serious peace negotiation process promoted from the outside (UN, Europe, American countries) and from the inside (civil society -mayas included- some parties sindical forces, and religious confessions) that resisted army opposition and discredit of some governments (Cerezo corruption, Serrano self coup d'etat, De Leon indecision).In 1995 the Arzu victory (with the modernizing oligarchy of the Partido de Avanzada Nacional, PAN) boosted the peace process and brought a greater implication of the elites (the military ones included) and a better predisposition from the one USA. At the end of 1996 finished the transition stage with the Acuerdo de Paz Firme y Duradera integrating the ten previous agreements that contains a great range of issues.However, the peace agreements implementation was deceiving. After positive beginning in 1997, ¡t seemed like PAN was afraid of applying them as well as the old guerrilla forces (Union Revolucionaria Nacional Guatemalteca, URNG). The year 1998 showed an unequal balance, that worsened in 1999 with the loud1y failure of the constitutional referendum after a bewildering and imprecise process. The Comisión de Acompañamiento had to re-schedule the agreements commitments several times.The murder of Mr. Juan Gerardi -the promoter of REMH1 report (that established with the documentary evidence the outstanding violations of human rights during the army confrontation)-increased the alarm because it meant a menace to the democratic consolidation. A menace intensified by the Frente Republicano Guatemalteco (FRG) victory that, with Rios Montt and Portillo, distinguished for the hostility and the distance from the peace agreements, that were attributed to PAN and to URNG, and considered harmful for country.However, Portillo started governing -in 2000- with interesting and unexpected mesures that soon failed along an increasing lack of public safety and a decrease of the peace agreements fulfilment (althought with some progresses -Gerardi and Mack cases- that little by little was fading) and an increasing human rights violations with often ruidos de sables, a dangerous government instability and numerous popular claims.MINUGUA showed the non-fulfilment agreements and the lack in the human developement policies (education, health, housing, employment) and in the democratic consolidation: human rights, pluriethnic identity, lynchings, land and poverty conflicts, the necessary modernization of the inefficient state, justice, impunity and corruption, public safety, fiscal policy, unsuccessful constitution reforms and electoral law, the sad role of political parties and the army's omnipresent shadow with the Estado Mayor Presidencial leadership. Today in Guatemala everything is still possible: completing the agreements implementation and the consolidating democracy, or going back. A second oportunity is still possible.

El problema de recerca de la tesi és com es fan les bones estratègies de negoci i específicament com es construeixen els bons models de negoci. Les qüestions de recerca són com i per què emprenedors i empreses ja existents creen i dissenyen nous models de negoci. El gruix de la recerca és esbrinar si els emprenedors i les empreses utilitzen anàlisi formal o l'aprenentatge a través de prova i error.Abans d'iniciar la recerca, també s'esperava com a contribució la provisió d'eines per ajudar emprenedors i empreses a crear nous models de negoci (si la conclusió era que l'estratègia es fa utilitzant eines analítiques) o alternativament la provisió de procediments per dissenyar experiments i maximitzar les lliçons apreses (si la conclusió era que l'estratègia es fa utilitzant l'aprenentatge a través de prova i error).La unitat d'anàlisi són els models de negoci definits com a conjunts de tries estratègiques i de conseqüències derivades d'aquestes tries. Les tries estratègiques defineixen la manera d'operar de l'empresa. Els bons models de negoci tenen cicles virtuosos, que es produeixen quan les tries originen conseqüències i les conseqüències reforcen les tries. El disseny d'un model de negoci ha de considerar maneres de debilitar i interrompre els cicles virtuals dels competidors i evitar les accions d'aquests contra els cicles virtuals de l'empresa.L'estratègia de recerca és l'estudi de cas múltiple. Els models de negoci estudiats corresponen a les empreses AUSA, Atrápalo.com i Naturhouse. Els criteris de selecció han estat: tenir un model de negoci únic, competir en un mercat amb més jugadors amb models de negoci diferents i haver tingut un creixement constant de les vendes en els darrers anys.La recerca s'ha basat a confirmar, ampliar o posar en dubte onze proposicions teòriques formulades a partir d'una revisió de la literatura existent sobre el problema de recerca. La recerca ha confirmat cinc proposicions teòriques, n'ha rebutjat dues i ha confirmat les seves proposicions rivals, i n'ha posat en qüestió tres. Finalment, una de les proposicions teòriques ha estat desenvolupada gràcies a la recerca. Gràcies a la recerca també s'han formulat set proposicions teòriques més que haurien de ser confirmades, ampliades o posades en dubte en recerques futures.Les conclusions de la recerca són que les empreses estudiades fan les seves estratègies i construeixen els seus models de negoci utilitzant l'aprenentatge a través de prova i error i que no utilitzen eines analítiques, de manera que un bon model de negoci pot ser dissenyat improvisant i de manera poc sistemàtica.Les empreses estudiades tenen models de negoci amb tries estratègiques clares i explícites en relació amb diverses dimensions, que es reforcen les unes a les altres i creen cicles virtuosos. L'estratègia de l'empresa difereix de la dels seus competidors. Les tries es mantenen fermament i no s'escolten els "cants de sirena" que poden suposar allunyar-se del model de negoci. Les tries de l'empresa són les oposades respecte a les dels seus competidors, i el model de negoci de l'empresa contrasta amb els models de negoci de les empreses rivals. La majoria dels models de negoci són conflictius en el sentit que s'adrecen als mateixos mercats i segments de clientela i tenen maneres de debilitar i interrompre els cicles virtuosos dels altres. Part de l'èxit dels models de negoci es deu a les barreres d'imitació creades per l'anomenada ambigüitat causal i al fet de copar el mercat desplegant el model de negoci aviat i ràpidament per prevenir l'entrada de nous competidors.També s'ofereix una eina i procediments per dissenyar un bon model de negoci tant si es tracta d'una empresa establerta com si cal "crear" una "nova" indústria partint de zero. L'eina, derivada de l'anàlisi dels estudis de cas, pot tenir la potència d'eines molt utilitzades en direcció estratègica com els strategy canvas en termes de la seva capacitat d'explicar per què un model de negoci és tan atractiu i de predir el seu èxit futur només mirant-ne la representació gràfica.De la recerca també es conclou que el reconeixement d'oportunitats de negoci depèn de la intuïció personal, de la iniciativa i la capacitat personals, i de sistemes informals. I que les oportunitats només poden ser reconegudes amb una cerca sistemàtica i restringida al coneixement previ de l'emprenedor, el qual és un prerequisit per a la descoberta d'oportunitats de negoci.També es conclou que els bons models de negoci proporcionen una nova solució per a necessitats de mercat insatisfetes.