The general aim of this Doctoral Thesis was to assess the association of common mental disorders with disability and socioeconomic factors. These factors were considered both as important consequences (or burdens) and also as potential determinants of the incidence of common mental disorders. Data used in this Thesis came from two general population-based studies: the World Mental Health (WMH) Surveys, a worldwide initiative launched by the World Health Organization to gather data on prevalence and correlates of mental disorders of the adult population (+18); and the Netherlands Mental Health Incidence Study 2 (NEMESIS-2), a longitudinal study with two waves of data collection (baseline: 2007-9 and follow-up: 2010-12). Common mental disorders were found to be important contributors to disability in Europe and also in Spain. Socioeconomic adversities, such as job loss and household income reductions, increased the risk of incidence of mental disorders. Low functional status was also associated with the incidence of common mental disorders. This Doctoral Thesis shows that common mental disorders carry on important functional and socioeconomic burdens and, at the same time, these factors also contribute to their development. A better understanding of these bidirectional associations may help tackling the circle of disadvantage in which common mental disorders appears in its central axis. / L’objectiu general d’aquesta Tesis Doctoral va ser avaluar l’associació dels trastorns mentals comuns amb la discapacitat funcional i amb factors socioeconòmics. Aquests factors van ser considerats com conseqüències (o càrregues) i també com possibles determinants de la incidència d’aquests trastorns mentals. Les dades utilitzades en aquesta Tesis van provenir de dos estudis de base poblacional: un és la Iniciativa Mundial d’Enquestes de Salut Mental (WMH) de la Organització Mundial de la Salut que recull dades sobre prevalença i factors relacionats de trastorns mentals de la població adulta (+18 anys); i l’altre l’estudi the Netherlands Mental Health and Incidence Study (NEMESIS-2), un estudi longitudinal amb dos moments de recollida de dades (basal: 2007-9 i seguiment: 2010-12). Els trastorns mentals freqüents són importants contribuents a la discapacitat funcional en Europa i en Espanga. Les adversitats socioeconòmiques, van augmentar el risc de incidència dels trastorns mentals. El baix funcionament va ser factor de risc de desenvolupar un trastorn mental incident, en particular depressió i ansietat. Aquesta Tesis Doctoral mostra que els trastorns mentals freqüents comporten importants càrregues funcionals i socioeconòmiques i al mateix temps, aquest mateixos factors també contribueixen al desenvolupament d’aquests trastorns. Una millor comprensió d’aquestes associacions bidireccionals poden ajudar a fer front al cercle de desavantatge en el que els trastorns mentals comuns apareixen com eix central.

Se ha evaluado la Inteligencia Emocional (IE) a 99 pacientes con Trastorno de la Conducta Alimentaria (TCA). Sus resultados se han comparado con los obtenidos por el grupo control (99 personas sin TCA). Se ha relacionado la IE con variables psicopatológicas valoradas con el EAT, STAI, BDI y BSI. Los pacientes con TCA presentan menos IE que los controles en la puntuación Total del MSCEIT y en las ramas de Comprensión y Manejo Emocional del área Estratégica. Los déficits del grupo TCA respecto al grupo Control muestran un perfil emocional similar al encontrado en otros estudios realizados con el MSCEIT en otras poblaciones clínicas. No se encuentran diferencias en IE entre los subtipos TCA. La presencia y gravedad de los síntomas clínicos están relacionados con el nivel de IE: a menor IE, mayor psicopatología clínica ansiosa, depresiva y malestar emocional general. En el estudio longitudinal realizado en pacientes con TCA no se encuentran diferencias en las habilidades de IE entre las dos evaluaciones (2010-2013). / S’ha avaluat la Intel•ligència Emocional (IE) a 99 pacients amb Trastorn de la Conducta Alimentaria (TCA). Els resultats han estat comparats amb els obtinguts pel grup control (99 persones sense TCA). S'ha relacionat la IE amb variables psicopatològiques valorades amb l’EAT, STAI, BDI i BSI. Els pacients amb TCA presenten menys IE que els controls en la puntuació Total del MSCEIT i en les branques de Comprensió i Maneig Emocional de l’Àrea Estratègica. Els dèficits del grup TCA respecte el grup Control mostren un perfil emocional similar al trobat en altres estudis realitzats amb el MSCEIT en altres poblacions clíniques. No es troben diferencies en IE entre els subtipus TCA. La presència i gravetat dels símptomes clínics estan relacionats amb el nivell d’IE: a menor IE, major psicopatologia clínica ansiosa, depressiva i malestar emocional general. En l’estudi longitudinal realitzat a pacients amb TCA no es troben diferències en les habilitats d’IE entre les dues avaluacions (2010-2013). / We have assessed the Emotional Intelligence (EI) to 99 patients with Eating Disorder (ED). The results are compared with those of the control group (99 people without eating disorder). EI is related to psychopathological variables evaluated with the EAT, STAI, BDI and BSI. Patients with ED have less EI than controls in MSCEIT Total score, and in the Understanding and Managing emotions from Strategic area. The deficits in ED group compared to the control group show a similar emotional profile to that found in other studies with MSCEIT in other clinical populations. No differences are found in EI between ED subtypes. In the ED group the presence and severity of clinical symptoms are related to the level of IE: a lower EI, higher level of anxious and depressive psychopathology and more general distress. In the longitudinal study of patients with ED we have not found differences in EI skills between the two assessments (2010-2013).

Objectiu: L’objectiu principal d’aquest estudi és descriure les troballes a nivell clínic, neuropsicològic i de neuroimatge derivats de l’estudi d’una mostra de subjectes empresonats avaluats amb la PCL-R. Metodologia: Aquesta tesi està formada per quatre estudis on s’investiga la comorbiditat dels diferents trastorns de la personalitat amb la psicopatia, així com les funcions executives, la impulsivitat, el reconeixement de les emocions i la correlació entre el reconeixement emocional i l’estructura regional cerebral en una mostra intrapenitenciaria de subjectes antisocials i psicòpates. Resultats: A la nostra mostra trobem un percentatge del 100% de trastorn antisocial de la personalitat en subjectes psicòpates. Els subjectes antisocials amb trastorn psicopàtic presenten una millor funció executiva que els subjectes antisocials sense psicopatia, i similars als controls. Els subjectes antisocials van ser més impulsius, mentre que els psicòpates van mostrar dèficits en el reconeixement d’algunes emocions i alteracions volumètriques cerebrals en àrees de reconeixement de les emocions. / Objetivo: El objetivo principal del presente trabajo es describir los hallazgos clínicos, neuropsicológicos y de neuroimagen derivados del estudio de una muestra de sujetos intrapenitenciarios evaluados con la PCL-R. Metodología: Esta tesis está formada por cuatro estudios dónde se investiga la comorbilidad de los diferentes trastornos de la personalidad con la psicopatía, así como las funciones ejecutivas, la impulsividad, el reconocimiento de las emociones y la correlación entre el reconocimiento emocional y la estructura regional cerebral en una muestra intrapenitenciaria de sujetos antisociales y psicópatas. Resultados: En nuestra muestra encontramos un porcentaje del 100% de trastorno antisocial de la personalidad en sujetos psicópatas. Los sujetos antisociales con trastorno psicopático presentan una mejor función ejecutiva que los sujetos antisociales sin psicopatía, y similares a los controles. Los sujetos antisociales fueron más impulsivos, mientras que los psicópatas mostraron déficits en el reconocimiento de algunas emociones y alteraciones volumétricas cerebrales en áreas de reconocimiento de las emociones. / Objective: The main purpose of the study is to describe clinical, neuropsychological and neuroimaging findings derived from a sample of incarcerated subjects evaluated with the PCL-R. Methodology: This thesis consists of four studies which investigate the comorbidity of different personality disorders with psychopathy, as well as executive functions, impulsivity, recognizing emotions and the correlation between emotion recognition and regional brain structure in a imprisoned sample of antisocial and psychopath subjects. Results: In our sample, 100% of the psychopaths obtained an antisocial personality disorder diagnosis. Antisocial offenders with psychopathy had better executive functions compared to antisocial offenders without psychopathy, and similar to controls. The antisocial subjects were more impulsive, whereas psychopaths showed some deficits in emotion recognition and volumetric brain abnormalities in relation to areas involved in recognizing emotions.

Early life experiences play a key role in brain function and behaviour. Maternal separation produced negative early life experiences that induce emotional alterations. Contrary, the communal nest has been proposed as a protective model that may reduce the vulnerability of individuals to suffer psychiatric disorders. Moreover, early-life stress enhances the vulnerability to develop substance use disorders, principally during adolescence. Hence, depressive states are associated with drug use disorders and abuse vulnerability since depressed patients could consume drugs to alleviate their symptoms. Our results lead us to propose that detrimental early life events such as maternal neglect reproduces most of the behavioural and neurochemical alterations associated with emotional disorders in mice. In addition, maternal separation could be useful to study the comorbidity between depression and substance use disorder since induces alterations in emotional and cocaine addictive behaviours as well as in the dopaminergic system. However, in our conditions, we cannot confirm the protective role of communal nest due to the behavioural alterations found in these mice, probably because this breeding condition involves energetic cost and increases the competition for food in pups. / Las experiencias tempranas tienen un papel importante en el desarrollo cerebral y las respuestas emocionales. La separación maternal supone un factor de riesgo de desarrollar enfermedades psiquiátricas, mientras que el modelo de nido en comuna se ha propuesto como una condición protectora. Además, el estrés crónico durante la infancia aumenta la vulnerabilidad a desarrollar trastornos por uso de sustancias, principalmente durante la adolescencia. Por ello, los estados depresivos están asociados con una mayor vulnerabilidad para el uso de drogas puesto que los pacientes depresivos podrían consumir drogas para aliviar sus síntomas. Nuestros resultados demuestran que las experiencias adversas durante la infancia reproducen la mayoría de las alteraciones comportamentales y neuroquímicas relacionadas con depresión en el ratón. Además, la separación maternal puede considerarse como un modelo conveniente para el estudio de la comorbilidad psiquiátrica entre depresión y el trastorno por uso de drogas, ya que reproduce alteraciones emocionales y motivacionales en el animal de experimentación, así como en el sistema dopaminérgico. Sin embargo, no podemos confirmar el papel protector del nido en comuna debido a las alteraciones comportamentales que hemos encontrado en nuestros estudios, probablemente debido a que dicho modelo origina costes energéticos y aumenta la competencia por la comida entre las crías.

Compulsive, impulsive, and addictive disorders display some behavioral commonalities associated with a dysfunction in the regulation of motivated, goal-directed behavior. Relevant to motivated behavior, there is a set of distributed large-scale neural networks connecting cortical areas, mainly frontal, with the basal ganglia. We have used MRI measurements of functional connectivity to assess the functional status of the cortico-basal ganglia circuits, as well as their interaction with other large-scale networks, in four medical conditions characteristically showing altered motivated behavior. The study samples included a group of 74 patients with obsessive-compulsive disorder, 28 chronic cannabis users, 24 Prader-Willi syndrome and 20 Down syndrome individuals. Structural MRI was additionally used to characterize gray matter volume correlations within these same networks in healthy subjects. Results showed both common and distinct functional connectivity across study groups, associated with the severity of their characteristic behavioral disturbances. All in all, the data suggest potential functional mechanisms by which flexible and adaptive behaviors may be compromised. In the specific context of frontal-basal ganglia physiology, the findings may provide new insights into the nature of obsessive compulsive behavior, its boundaries with impulsivity and the role of nonsatiated basic drives in the genesis of obsessions. / Els trastorns compulsius, impulsius, i addictius, mostren trets comuns associats a una disfunció en la regulació de la conducta motivada. El conjunt de xarxes neuronals que connecten àrees corticals, principalment frontals, amb els ganglis basals, té un paper rellevant a la conducta motivada. Hem utilitzat mesures de RM per avaluar l’estat funcional dels circuits corticals-ganglis basals, així com la seva interacció amb altres xarxes cerebrals, en quatre trastorns que d’una manera característica presenten alteracions de la conducta motivada. Les mostres d’estudi van incloure un grup de 74 pacients amb trastorn obsessiu-compulsiu, 28 consumidors crònics de cànnabis, 24 persones amb síndrome de Prader-Willi i 20 persones amb síndrome de Down. A més, vam utilitzar RM estructural per caracteritzar les correlacions volumètriques de substància grisa dins d’aquests mateixos circuits en subjectes sans. Els resultats mostren alteracions comunes i diferents entre els grups d’estudi, associades a la gravetat dels seus símptomes més característics. En el context específic de la fisiologia frontal-ganglis basals, les troballes poden proporcionar nous coneixements sobre la naturalesa del comportament obsessiu compulsiu, els límits amb la impulsivitat i el paper de les motivacions bàsiques no satisfetes en la gènesi de les obsessions.

CoordenaÃÃo de AperfeiÃoamento de Pessoal de NÃvel Superior / Dans ce travaille on a essayà reconstituer le contexte sociopolitique quâa donnà les conditions pour la constitution dâun discurs psychiatrique relatif aux pauvres et aux fous à la capital de la province du Cearà à la fin du XIXe siÃcle.Ce texte câest divisà en trois chapitres et dix points. Dâabord, on analise le contexte sociopolitique quâa incitÃ, pour la premiere fois, à la ville de Fortaleza, une discussion à propos dâun espace dâasile pour les pauvres et les fous; le lieu en questions sâagissait de lâAsile dâaliÃnÃs SÃo Vicente de Paula à Arronches. Cet asile a Ãtà construit entre les ans de 1874 et 1886 qui sâagit du pÃriode dâestude de cet travaille. Ensuite, on Ãtude les questions ÃpistÃmologique des premiers dÃbats à propos de lâaliÃnisme en France et la constitution dâun âsavoir medicalâ dans les facultÃs de medicine du BrÃsil à la fin du XIXe siÃcle. à la fin, on analise la premiÃre publication à Fortaleza quâa dÃveloppà les dÃbats à propÃs de la folie, la psychiatrie et les monomanies, crÃÃe par le medicin et dÃputà du CearÃ, le Docteur Francisco Ribeiro Delfino Montezuma en 1882 au journal Gazeta do Norte. à partir de ces dÃbats on a pu analysà le contexte social dans lequel sâest developpà un discours quâa mis em relief les fous au Brasil. / Neste trabalho buscou-se reconstruir o contexto social e polÃtico que levou a constituiÃÃo de um discurso psiquiÃtrico na capital da provÃncia do Cearà em relaÃÃo aos pobres e aos loucos no final do sÃculo XIX. Para tanto este texto divide-se em trÃs capÃtulos e dez subitens. Primeiramente analisamos contexto polÃtico e social na cidade de Fortaleza que gerou pela primeira vez uma discussÃo sobre um espaÃo asilar para os pobres e os loucos, o local em questÃo era o Asilo de Alienados SÃo Vicente de Paula no Arronches que levou doze anos para ficar pronto entre os anos de 1874 a 1886 espaÃo temporal este que justifica o perÃodo dessa pesquisa. Depois estudamos as questÃes epistemolÃgicas dos primeiros debates em torno do alienismo na FranÃa e a constituiÃÃo desse saber mÃdico nas faculdades de medicina do Brasil no final do sÃculo XIX. Finalmente analisamos a primeira publicaÃÃo em Fortaleza sobre a loucura, a psiquiatria e as monomanias de autoria do mÃdico e deputado cearense Dr. Francisco Ribeiro Delfino Montezuma no ano de 1882 no jornal Gazeta do Norte. A partir dessa discussÃo pudemos analisar em que contexto social gerou-se um discurso que deu visibilidades aos loucos no Brasil.

L'esquizotipia ha estat proposada com l'expressió de la vulnerabilitat genètica per a l'esquizofrènia. L'evidència disponible mostra també paral·lelismes entre l'esquizotipia i l'esquizofrènia no només a nivell genètic sinó també en anormalitats psicofisiològiques, estructura multidimensional, dèficits neuropsicològics i característiques de personalitat determinades. En la present tesi es va plantejar l'objectiu de determinar els trets de personalitat patològica i els dèficits cognitius dels germans de pacients amb psicosi, tenint en compte les seves característiques esquizotípiques. Per això es van dissenyar dos estudis, el primer centrat en la personalitat patològica, i el segon en els dèficits cognitius. Concluim que l'esquizotipia en els germans de pacients amb psicosi està associada a un perfil determinat de personalitat patològica, així com a dèficits en el rendiment en vigilancia/ atenció sostinguda. Aquestes variables podrien contribuir a augmentar el risc en els germans de pacients amb psicosi. / La esquizotipia ha sido propuesta como la expresión de la vulnerabilidad genética para la esquizofrenia. La evidencia disponible muestra a su vez paralelismos entre la esquizotipia y la esquizofrenia no sólo a nivel genético sino también en anormalidades psicofisiológicas, estructura multidimensional, déficits neuropsicológicos y características de personalidad determinadas. En la presente tesis se planteó el objetivo de determinar los rasgos de personalidad patológica y los déficits cognitivos de los hermanos de pacientes con psicosis, teniendo en cuenta sus características esquizotípicas. Para ello se diseñaron dos estudios, el primero centrado en la personalidad patológica y el segundo en los déficits cognitivos. Concluimos que la esquizotipia en los hermanos de pacientes con psicosis está asociada a un perfil determinado de personalidad patológica, así como a déficits en el rendimiento en vigilancia/ atención sostenida. Estas variables podrían contribuir a aumentar el riesgo en los hermanos de pacientes con psicosis. / Schizotypy has been proposed as the genetic vulnerability expression of schizophrenia. The available evidence shows at the same time similarities between schizotypy and schizophrenia not only at a genetic level but also in psychophysiological abnormalities, multidimensional structure, neuropsychological deficits and certain personality characteristics. In this thesis the aim was to determine the pathological personality traits and cognitive deficits in siblings of patients with psychosis, taking into account their schizotypal features. Therefore, two studies were designed, the first focusing on pathological personality and the second on cognitive deficits. We conclude that schizotypy in siblings of patients with psychosis is associated with a particular profile of pathological personality as well as deficits in performance on vigilance / sustained attention. These variables could potentially increase the risk in siblings of patients with psychosis.

El Trastorno por atracón (TA) no es una entidad nosológica diferenciada. La importancia del TA radica en su elevada prevalencia en población clínica y obesa, y en su distinción con la bulimia nerviosa (BN). A través del estudio de 127 pacientes (TA=53, BNP=53, BNnoP=21), candidatas a tratamiento, los objetivos del estudio fueron conocer los rasgos de personalidad y psicopatológicos del grupo con TA y su posible diferenciación respecto al grupo con BN. Los resultados muestran que, las pacientes con TA (con o sin obesidad) de la muestra forman un grupo homogéneo diferenciado del grupo de BN. Se caracterizaron por una menor alteración de la personalidad y de la psicopatología respecto al grupo de BN, presentando indicadores de trastorno de personalidad en la escala compulsiva del MCMI-II. Se identificaron como variables predictoras significativas del TA: la baja tolerancia al estrés, el IMC, la edad y el patrón de personalidad compulsiva.

Drug addiction and some eating disorders present striking similarities in their behavioural symptoms. It has been postulated that excessive consumption of drugs of abuse and palatable food could lead to the development of similar neuronal alterations in the brainreward circuit that may account for the resemblance of these pathologies. In the present thesis, we demonstrate that repeated operant training with palatable food promotes behavioural alterations and structural plasticity changes in the esocorticolimbic circuit that are reminiscent to those observed with drugs of abuse. Furthermore, we identify the cannabinoid receptor 1 as a common neurobiological substrate underlying these alterations. Finally, we uncover several synaptic proteins commonly implicated in the retrieval of drug and palatable food rewarding memories that may represent part of the common neurobiological basis underlying drug and palatable food craving. / La adicción a las drogas de abuso y determinados trastornos alimentarios comparten varios síntomas comportamentales. Algunos estudios han sugerido que el consumo excesivo de drogas y de comida palatable podrían producir alteraciones neuronales similares en el circuito cerebral de recompensa. En esta tesis, hemos demostrado que un aprendizaje operante prolongado con comida palatable provoca la aparición de alteraciones comportamentales y cambios de plasticidad estructurales en el circuito mesocorticolimbico que son reminiscentes de los observados con las drogas de abuso. Así mismo, hemos identificamos al receptor cannabinoide 1 como un sustrato neurobiológico común a estas alteraciones. Finalmente, hemos caracterizado varias proteínas sinápticas implicadas en la reactivación de la memoria asociada a los efectos placenteros de las drogas y la comida palatable. Nuestras observaciones contribuyen a definir las bases neuronales subyacentes a la necesidad de consumir drogas y comida palatable.

The rapid increase of obesity has encouraged the study of the aetiology of eating disorders. Besides genetic, social and metabolic factors, obesity is caused by over-eating and has high rate of relapse to abnormal food-taking habits, which is mainly provoked by food-associated cues. High-palatable food intake shares similarities with the consumption of addictive drugs since it engages brain reward systems and produces comparable behavioural adaptations. However, the mechanism of the transition from normal food consumption to pathological over-eating remains obscure. Animal models are crucial to study the underlying mechanisms and are also excellent tools to facilitate the research of new pharmacological targets and to evaluate the benefit/risk ratio of potential novel treatments. We have focussed our research in the study of novel potential targets for eating disorders using new animal models developed in our laboratory. Firstly, we investigated the effects of the chronic blockade of the endocannabinoid system as anti-obesity treatment in a novel model of diet-induced obese rats and the role of the endocannabinoid system on cognitive processes and metabolism in mice using new behavioural devices. Secondly, we validated new sophisticated behavioural models of relapse and frustration in mice to investigate these key elements in the development of overeating. / L’augment de l’obesitat promou l’estudi de l’etiologia dels trastorns alimentaris. A més dels factors genètics, socials i metabòlics, l’obesitat es deu a la ingesta excessiva i hi ha una elevada recaiguda a hàbits alimentaris anormals per factors ambientals associats al menjar. El consum de menjar d’alta pal•latabilitat s’assembla al de substàncies addictives donat que implica els sistemes cerebrals de recompensa produint adaptacions comportamentals comparables. Tanmateix, el mecanisme de transició d’un consum normal de menjar a un consum patològic excessiu es coneix poc. Els models animals són molt importants per conèixer els mecanismes d’aquests processos patològics i eines excel•lents per trobar noves dianes farmacològiques, així com per avaluar el risc/benefici de possibles nous tractaments. Hem centrat el nostre treball en l’estudi de noves dianes per als trastorns alimentaris emprant nous models animals posats a punt en el nostre laboratori. Primer, hem estudiat els efectes del bloqueig crònic del sistema endocannabinoide com un tractament anti-obesitat en un nou model d’obesitat induïda en rates i la implicació del sistema endocannabinoide en els processos cognitius i metabòlics en ratolins emprant nous sistemes comportamentals. Segon, hem validat nous models de recaiguda i frustració en ratolins per estudiar aquests elements claus en el desenvolupament de l’obesitat.