L’objecte d’aquesta tesi es l’estudi del canvi de llengua que es produeix en l’obra poètica de Pere Gimferrer. Per arribar-hi haurem d’activar un itinerari complex – crític, teòric i metodològic -. La problemàtica que presentem intenta resoldre una qüestió central: tractar d’elucidar si aquest canvi de llengua – del castellà al català, i més tard, del català al castellà – implica necessàriament un canvi d’estil, o si, en canvi, l’estil de poeta resta estable tot i haver canviat la llengua d’escriptura. Si la recerca està orientada a trobar una possible resposta a aquesta qüestió, nosaltres ens proposem com a punt de partida l’anàlisi de les conseqüències que comporta l’escriure en diferents llengües a la modernitat. Per aquesta raó, en la tesi es desenvolupen teòricament les nocions de “frontera”, “extraterritorialitat”, o “llengua estrangera” que ens seran útils per a portar a terme la nostra anàlisi. A la darrera part, a través de la lexicometria, presentem un apropament exhaustiu a les particularitats lèxiques i sintagmàtiques de l’obra de Pere Gimferrer. Finalment, proposem una resposta a la problemàtica proposada. / This thesis sets out to study the language change that occurs in the poetry of Pere Gimferrer. To achieve this, we will activate a complex route - critical, theoretical and methodological -. This issue tries to resolve a central question: to elucidate whether this change of language – from Spanish to Catalan, from Catalan to Spanish- necessarily implies a change of style, or if the style of the poet remains stable even if he changes his writing language. Although the research is oriented to find a possible answer to this question, we propose as a starting point, the analysis of the consequences of writing in several languages in modernity. For this reason we develop the theoretical concepts of "border", "extraterritoriality", "foreign language" or “mother tongue” that will be very useful to carry out our analysis. In the last part of the thesis, and through the lexicometry, we present a comprehensive approach to the specific lexical and phrase structure of Pere Gimferrer’s work, in Spanish and Catalan. Finally, we offer a reply to the problem proposed.