Programa de Doctorat en Traducció i Interpretació de Llenguatges Generals, Literaris i Específics (Doctorat Europeu).

Fra Bernat Hug de Rocabertí (c.1420-1485) was a prominent member of the Order of the Hospital in the Crown of Aragon in which to attain the dignity of Castilian of Amposta, the most important dignity in the Crown. This work is a historical biography of him, since he entered into the Order by the hand of his brotherin- law, fra Joan de Vilagut, until he became a confidant of King Joan II and his side took part in Catalan Civil War in the fifteenth century. In parallel, Rocabertí also devoted himself to poetry and wrote at least two pieces, the Estrampa, so far unpublished, here this work is published critically, and La glòria d’amor, a long narrative poem, which is a study of possible chronology. Moreover, also studied other people linked to Bernat Hug, like his brothers, authors of some interesting battle letters, also published for the first time, or their brothers-inlaw, among them Joan de Vilagut, also a poet, and Guillem Tinter, who had a poetic Exchange with Vilagut. The whole work is accompanied by transcription of an interesting collection of documents. / Fra Bernat Hug de Rocabertí (c.1420-1485) fou un membre destacat de l'Orde de l'Hospital a la Corona d'Aragó en la qual va arribar a assolir la dignitat de Castellà d'Amposta, la més important d'aquest orde a la Corona. En el treball es fa una biografia històrica del personatge, des que va entrar a l'orde de la mà del seu cunyat, fra Joan de Vilagut, fins que va esdevenir un home de confiança del rei Joan II i al seu costat va participar a la Guerra Civil Catalana del segle XV. En paral·lel, Rocabertí també es va dedicar a la poesia i va compondre almenys dues peces, l'Estrampa, fins avui inèdita i que s'edita críticament, i La glòria d'amor, un llarg poema narratiu, del qual es fa un estudi de la possible cronologia. Per altra banda, també s'estudia altres personatges lligats a Bernat Hug, com el seus germans, autors d'unes interessants lletres de batalla que també s'editen, o els seus cunyats, entre els que destaca Joan de Vilagut, poeta també, alhora que s'aporten dades sobre Guillem Tinter, amb qui Vilagut va tenir un intercanvi poètic. El conjunt del treball s'acompanya amb la transcripció d'una interessant col·lecció de documents d'arxiu.

L’objecte d’aquesta tesi es l’estudi del canvi de llengua que es produeix en l’obra poètica de Pere Gimferrer. Per arribar-hi haurem d’activar un itinerari complex – crític, teòric i metodològic -. La problemàtica que presentem intenta resoldre una qüestió central: tractar d’elucidar si aquest canvi de llengua – del castellà al català, i més tard, del català al castellà – implica necessàriament un canvi d’estil, o si, en canvi, l’estil de poeta resta estable tot i haver canviat la llengua d’escriptura. Si la recerca està orientada a trobar una possible resposta a aquesta qüestió, nosaltres ens proposem com a punt de partida l’anàlisi de les conseqüències que comporta l’escriure en diferents llengües a la modernitat. Per aquesta raó, en la tesi es desenvolupen teòricament les nocions de “frontera”, “extraterritorialitat”, o “llengua estrangera” que ens seran útils per a portar a terme la nostra anàlisi. A la darrera part, a través de la lexicometria, presentem un apropament exhaustiu a les particularitats lèxiques i sintagmàtiques de l’obra de Pere Gimferrer. Finalment, proposem una resposta a la problemàtica proposada. / This thesis sets out to study the language change that occurs in the poetry of Pere Gimferrer. To achieve this, we will activate a complex route - critical, theoretical and methodological -. This issue tries to resolve a central question: to elucidate whether this change of language – from Spanish to Catalan, from Catalan to Spanish- necessarily implies a change of style, or if the style of the poet remains stable even if he changes his writing language. Although the research is oriented to find a possible answer to this question, we propose as a starting point, the analysis of the consequences of writing in several languages in modernity. For this reason we develop the theoretical concepts of "border", "extraterritoriality", "foreign language" or “mother tongue” that will be very useful to carry out our analysis. In the last part of the thesis, and through the lexicometry, we present a comprehensive approach to the specific lexical and phrase structure of Pere Gimferrer’s work, in Spanish and Catalan. Finally, we offer a reply to the problem proposed.