Els objectius de la tesi se centren en cercar i constatar els factors en l'àmbit social i/o institucional que més incideixen en el temps d'estada d'infants i adolescents ingressats en diversos Centres Residencials d'Acció Educativa (C.R.A.E.) de la província de Barcelona, analitzar els processos d'ingrés i desinternament d'aquests, la contenció realitzada per part de l'equip educatiu de cadascun dels centres, les dificultats d'intervenció i la coordinació entre els diversos professionals implicats, així com les dinàmiques estigmatitzades que es done a la població resident.La metodologia utilitzada ha consistit en l'anàlisi de la informació dels expedients dels menors residents, contrastada amb la què s'ha obtingut de les reunions amb l'equip educatiu i de les entrevistes individuals mantingudes amb els infants i els adolescents. En total, la mostra de població del treball de camp ha estat de 350 individus. Com a conclusions es constata que existeixen uns factors que influeixen en la perllongació del temps d'estança dels nens als centres, entre els quals remarcar l'edat del nen, les seves característiques personals, la freqüència de correlación familiar, les situacions i/o activitats de risc dels progenitors i la situació relacional entre ells. També es constata que el fet de conviure en un centre comporta una certa percepció d'estigmatització per part dels infants i/o adolescents. La tesi es troba organitzada en quatre parts. La primera inclou una introducció i una revisió de l'estat de la qüestió. La segona recull el marc teòric i legal, mentre que la tercera presenta la formulació de les hipòtesis i de la metodologia utilitzada. Per últim, la quarta part s'analitzen i interpreten els resultats i les conclusions. / Los objetivos de la tesis se centran en buscar y constatar los factores en el ámbito social y/o institucional que más inciden en el tiempo de estancia de niños y adolescentes ingresados en distintos centros residenciales de acción educativa de la provincia de Barcelona. Analizar los procesos de ingreso y desinternamiento de los mismos, la contención realizada por parte del equipo educativo de cada uno de los centros las dificultades de intervención y coordinación entre los profesionales implicados, así como las dinámicas estigmatizadas que se dan para la población residente.La metodología utilizada ha consistido en el análisis de la información de los expedientes de los residentes contrastada con la que se ha obtenido de las reuniones con el equipo educativo y de las entrevistas individuales mantenidas con los niños y adolescentes. La muestra de población del trabajo de campo ha sido de 350 individuos.Como conclusiones se constata que existen unos factores que inciden en la prolongación del tiempo de estancia de los niños en los centros. Estos son: la edad actual del niño, sus características personales, la frecuencia de correlación familiar, las situaciones y/o actividades de riesgo de los progenitores y la situación relacional entre estos. También se constata que el hecho de convivir en un centro comporta una cierta percepción de estigmatización por parte de los niños.La tesis se divide en cuatro partes, la primera incluye una introducción y una revisión del estado de la cuestión, la segunda al marco teórico y legal, la tercera incluye la formulación de hipótesis y metodología utilizada, y en la cuarta y última se analizan e interpretan los resultados y las conclusiones.

This study investigates the relationship between community psychology and social policies, seeking to determine which contextual conditions, institutional and interaction of actors help to explain the form and structure of the technical field of the psychologists that work in social intervention in the General Social or Community Services as part of the Spanish Social Services Systems. As a methodological framework, we use the Strauss & Corbin (2002) approach known as Grounded Theory, and also the Coller (2000) multidimensional multiple cases. We study five General Social Services, trough twenty-four interviews to professionals, members and managers of these services, town hall and autonomous community managers and external agents, representatives of professional associations and academics concerned with the issue. As a result, we observe that the integration process of the psychologists that work with social interventions and the components of their field are explained in the context of three major sets of conditions: in first place, the institutional conditions arising from the legal-regulatory bodies and their impact on the technical, management and administration framework. Second, the actor’s interaction processes around reflection dynamics, training and definition of perspectives and frameworks of intervention, all of them developed in negotiations and alliances between the experts, politicians, leaders of the professional associations and academics. And finally, the conditions of the amount and type of problems, the multidimensionality and complexity that are involved in social problems which demand attention and that affect the technical requirements of response / En aquest estudi s’investiga la relació entre la psicologia comunitària i les polítiques socials, buscant determinar quines condicions contextuals, institucionals i de interacció dels actors permeten explicar la forma i estructuració del camp tècnic dels psicòlegs de la intervenció social en els Serveis Socials Generals o Comunitaris que formen part dels Sistemes de Serveis Socials espanyols. Com marc metodològic s’utilitza la proposta de Strauss & Corbin (2002), coneguda com Grounded Theory, i l’estudi de casos múltiples multidimensional de Coller (2000). S’estudien aquí cinc Serveis Socials Generals, mitjançant entrevistes a vint-i-quatre professionals, membres i encarregats dels equips d’aquests serveis, directius a nivells d’ajuntament i comunitat autònoma i agents externs, representants de col•legis professionals i acadèmics relacionats amb la temàtica. Com resultat, s’observa que el procés de inserció dels psicòlegs de la intervenció social i els components del seu camp tècnic s’expliquen en el context de tres conjunts de condicions principals: en primer lloc, las condicions institucionals que sorgeixen dels cossos normatiu-legals i que incideixen sobre el marc tècnic i de gestió i administració. En segon terme, els processos de interacció d’actors al voltant de dinàmiques de reflexió, formació i definició de perspectives i enfocaments de intervenció, desenvolupades en negociacions i aliances entre tècnics, polítics, dirigents gremials i acadèmics. I, finalment, les condicions que intervenen segons la quantitat, tipus de problemàtiques, multidimensionalitat i complexitat que presenten els problemes socials pels quals es demana atenció, que repercuteixen en les exigències tècniques de resposta