• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 608
  • 324
  • 90
  • 60
  • 33
  • 32
  • 18
  • 16
  • 13
  • 9
  • 9
  • 6
  • 4
  • 2
  • 2
  • Tagged with
  • 1295
  • 566
  • 196
  • 186
  • 182
  • 153
  • 149
  • 136
  • 128
  • 126
  • 106
  • 102
  • 93
  • 92
  • 89
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
461

Pronostic du patient neutropénique admis en réanimation / Prognosis of neutropenic patients admitted to the intensive care unit

Mokart, Djamel 03 November 2016 (has links)
Le pronostic à court terme des patients d'oncohématologie admis en réanimation s'est notablement amélioré au cours des deux dernières décennies. Ces progrès sont le fait d'une diversification importante de l'arsenal thérapeutique relatif à l'oncologie et l'hématologie mais aussi d'une meilleure prise en charge de ces patients au sein des réanimations. Notre travail de recherche s'est centré sur la devenir de ces malades et les facteurs associés à celui-ci.Dans ce cadre, nous avons conduit plusieurs études observationnelles pronostiques portant sur des patients neutropéniques admis en réanimation. Nous avons montré que les facteurs indépendamment associés à la mortalité hospitalière étaient une allogreffe de moelle, le recours à la ventilation mécanique invasive, le recours à l'épuration extra-rénale ainsi qu'une documentation microbiologique positive. De plus, chez les patients neutropéniques admis en réanimation pour sepsis sévère/choc septique, les facteurs indépendamment associés à la mortalité en réanimation étaient une antibiothérapie initiale inappropriée, un délai d'initiation de l'antibiothérapie en réanimation > 1h, une documentation microbiologique positive à bacille gram négatif non fermentant et à un score SOFA élevé dès l'admission en réanimation. La désescalade du traitement antibiotique initial, réalisable dans 44% des cas,était sans répercussion significative sur le pronostic à court et long-terme. Enfin, chez les patients neutropéniques admis en réanimation pour détresse respiratoire aiguë, le seul facteur indépendant associé à la mortalité hospitalière était le recours à la ventilation mécanique alors que l'utilisation de corticostéroïdes les jours précédant l'admission en réanimation et l'une admission dans un contexte de sortie d'aplasie étaient protecteurs.Finalement, nous avons montré dans une récente revue de la littérature que le pronostic du patient d'oncohématologie admis en réanimation s'était amélioré au cours du temps et que la neutropénie ne semblait pas être un facteur pronostique dans ce contexte.En conclusion, nous avons montré que le patient neutropénique est à haut risque de complications sévères infectieuses, respiratoires et immunologiques. Ces complications impactent le pronostic des patients de manière significative. Nos résultats vont donner lieu à plusieurs essais randomisés chez le patient neutropénique admis en réanimation notamment autour de la désescalade antibiotique au cours du sepsis et des stratégies d'oxygénothérapie en cas de détresse respiratoire. / The short-term prognosis of patients with onco-hematological diseases and neutropenia admitted to intensive care has significantly improved over the last two decades. This progress is the fact of a significant diversification of the armamentarium on oncology and hematology but also a better management of these patients in the ICUs. Our research has focused on the outcome of these patients and its prognostic factors. In this context, we have conducted several prognostic observational studies of neutropenic patients admitted to intensive care units. We showed that factors independently associated with hospital mortality were the bone marrow transplantation, the use of invasive mechanical ventilation, the use of renal replacement therapy and a positive microbiological documentation. Moreover, in neutropenic patients admitted to intensive care for severe sepsis / septic shock, factors independently associated with ICU mortality were inappropriate initial antibiotic therapy, a delay of antibiotic treatment > 1h, a positive microbiological documentation with non-fermenting gram negative bacilli, a high SOFA score on admission in ICU. The de-escalation of initial antibiotic treatment feasible in 44% of cases had no significant impact on the short and long-term outcomes. Otherwise, in neutropenic patients admitted to intensive care for acute respiratory failure, the only independent factor associated with hospital mortality was the need for mechanical ventilation, while the use of corticosteroids in the days before ICU admission and a admission during neutropenia recovery period were protective. Finally, we have shown in a recent review of the literature that the outcome of hematology-oncology patient admitted to intensive care had improved over time and that neutropenia did not seem to be a prognostic factor in this context. In conclusion, we have shown that the neutropenic patient is at high risk of severe infectious,respiratory and immunological complications. These complications significantly impact the outcome of these patients. Our results could lead to the planning of several randomized trials in neutropenic patients admitted to intensive care in particular about the escalation antibiotic in sepsis and oxygentherapy strategies for respiratory distress.
462

Morfološke i imunohistohemijske odlike difuznih krupnoćelijskih B limfoma / Morphological and Immunohistochemical Features of Diffuse Large B-Cell Lymphomas

Nikin Zoran 07 November 2014 (has links)
<p>Difuzni krupnoćelijski B limfom je najče&scaron;ći limfom na svetu i obuhvata do 30% non Hodgkin limfoma u zapadnim zemljama i veći procenat u zemljama u razvoju i nerazvijenim zemljama. Obično nastaje de novo ali može nastati sekundarno kao rezultat progresije manje agresivnih limfoma. U većini slučajeva počinje u limfnim čvorovima. Histolo&scaron;ka slika nije uniformna kod svih podtipova DLBCL, zbog morfolo&scaron;kog diverziteta tumorskih ćelija i zbog pratećih neneoplastičnih procesa. Na&scaron;e istraživanje obuhvata 92 bolesnika koji su dijagnostikovani i lečeni na Institutu za onkologiju Vojvodine od 2003. do 2011. godine, od kojih je 66 imalo kompletna imunohistohemijska ispitivanja. Svi su lečeni standardnim protokolom koji uključuje rituksimab. Ispitivali smo morfolo&scaron;ki i imunohistohemijski podtip, ekspresiju imunohistohemijskih markera, pol, starost, stadijum, nodalno/ekstranodalno ishodi&scaron;te i preživljavanje. CD20 je bio pozitivan u svim dostupnim uzorcima. MUM1 u 62,07%, CD10 u 20,23%, BCL6 u 51,72%, CD30 u 10,81%, CD5 u 8,05%, Ki-67 u 30-92%, BCL2 u 39,33%, BAFFR u 46,15%, TACI u 43,94%, BCMA u 10,61%, VEGF u 27,7%, COX2 u 63,64%, CD43 u 18,52%, EBV LMP u 37,88%. Među obolelim ženama je statistički značajno veći procenat MUM1 pozitivnih i BAFFR pozitivnih bolesnika nego među obolelim mu&scaron;karcima. Kod starijih ispitanika je statistički signifikantno ređa ekspresija CD30, COX2, TACI i BCMA. Kod ekstranodalnih limfoma ekspresija TACI je če&scaron;ća nego kod nodalnih limfoma. Ispitanici sa pozitivnom ekspresijom COX2 i ispitanici sa pozitivnom ekspresijom TACI imaju značajno izraženiju ekspresiju Ki-67. Bolesnici sa negativnom ekspresijom BCL2 imaju statistički značajnu korelaciju sa negativnom ekspresijom CD5 i negativnom ekspresijom CD43. Bolesnici sa pozitivnom ekspresijom CD30 imaju statistički značajnu pozitivnu korelaciju sa ekspresijom BCMA. Ispitanici sa pozitivnom ekspresijom COX2 imaju statistički značajnu pozitivnu korelaciju sa ekpresijom TACI. Markeri aktivacije i diferencijacije limfocita nemaju statistički značajnu pozitivnu korelaciju sa boljom prognozom. Markeri signalnih puteva angiogeneze i inflamacije nemaju statistički značajnu pozitivnu korelaciju sa lo&scaron;ijom prognozom. Izgleda da treba biti racionalan i upotrebiti samo osnovna antitela za određivanje imunohistohemijskog podtipa i antitela potrebna za diferencijalnu dijagnozu. Čini se da je prognostički značaj imunohistohemijskih antitela (osim CD20) danas kada se u terapiji koristi Rituximab minimalan.</p> / <p>Diffuse large B-cell lymphoma is the most common lymphoma in the world and represents up to 30% of all NHL in western countries and more in developing and undeveloped countries. It is usually a primary disease but also it can develop secondary as a result of progression of low grade lymphomas. In most cases the disease begins in lymph nodes. Histological features are not uniform in all subtypes of DLBCL due to morphological diversity and following non-neoplastic processes. Our research includes 92 patients whom are diagnosed and treated at the Institute for Oncology of Vojvodina since 2003. to 2011. and 66 among them have complete immunohistochemical findings. All of them are treated with standard protocols including Rituximab. We have examined morphological and immunohistochemical subtype, expression of immunohistochemical markers, sex, age, stadium, nodal / extranodal origin and survival. CD20 was positive in all available samples. MUM1 in 62,07%, CD10 in 20,23%, BCL6 in 51,72%, CD30 in 10,81%, CD5 in 8,05%, Ki-67 in 30-92%, BCL2 in 39,33%, BAFFR in 46,15%, TACI in 43,94%, BCMA in 10,61%, VEGF in 27,7%, COX2 in 63,64%, CD43 in 18,52%, EBV LMP in 37,88%. Female patients have significantly more often MUM1 and BAFFR expression compared to male patients. Older patients have significantly less often CD30, COX2, TACI and BCMA expression. Extranodal lymphomas have more frequent TACI expression then nodal ones. Patients with COX2 expression and patients with TACI expression have significantly higher Ki-67 expression. Patients without BCL2 expression have a significant correlation with CD5 negative expression and CD43 negative expression. Patients with CD30 expression have significant correlation with BCMA expression. Patients with COX2 expression have significant correlation with TACI expression. Markers of activation and differentiation of lymphocytes do not have significant correlation with better prognosis. Markers of signaling pathways for angiogenesis and inflammation do not have a significant correlation with worst prognosis. It seems that we should be rational and use only basic antibodies for determination if immunohistochemical subtype and antibodies necessary for differential diagnosis. It seems that prognostic significance of immunohistochemical antibodies (except CD20) is minimal today in Rituximab era.</p>
463

The Ro/SSA Complex in Systemic Lupus Erythematosus Patients

Do Nascimento, Noelle Mariane 04 May 2017 (has links)
In this work the involved mechanisms between Ro/SSA complex, composed also by the tripartite motif 21 (TRIM21alpha) and trove domain 2 (TROVE2) proteins, with respect to systemic lupus erythematosus (SLE) autoantibodies is studied. The work is divided in three chapters: I- In vitro and in silico analysis of the molecular recognition between lupus autoantibodies and TRIM21alpha Fc Receptor ; II- In vitro evidence of bipolar-bridged immune TROVE2 complexes in the pathogenesis of systemic lupus erythematosus and III- Label-free piezoelectric biosensor for prognosis and diagnosis of Systemic Lupus Erythematosus. Samples of lupic patients and health subjects were kindly provided by La Fe hospital, accordingly the required protocols. After its extraction and purification, the immunoglobulin samples were obtained to study in vitro protein interactions and the involved mechanism by using a quartz crystal microbalance with dissipation factor attributions, and dual polarization interferometry. Techniques such, polarization modulation infrared interferometry, x-ray photoelectron interferometry and contact angle measurement were used in order to characterize surfaces. Pre-steady-state analysis revealed an antibody bipolar bridging involved in both TRIM21alpha and TROVE2 proteins. Identification of the main immunodominant human linear epitope for TRIM21alpha was finely mapped using a series of overlapping synthetic polypeptides with a size of 21 amino acids. The epitopes recognised by autoantibodies for this protein spanned the linear sequence from the aminoacid 151 to 183, and a conformational epitope for SLE patients and healthy subjects, respectively. Autoantibodies from lupic patients targeted protein epitopes, allowing health subjects to be discriminated. Major Histocompatibility Complex Class-II binding peptide prediction results corroborated the sequence as the immunodominant linear epitope, mostly coded as the HLA DRB1*1304 allele for SLE patients, and HLA DRB1*0806 for controls. The subdominant epitope corresponded to the PRY-SPRY domain, recently known as mammalian Fc receptor. Finally, the TRIM21alpha protein structure was modeled by a new homology modeling, never before presented. From the TROVE2 protein, the major linear epitope recognized by autoantibodies correspond to the sequence from the aminoacid 160 to 210 for healthy subjects. However, the major epitope in SLE serum is undiscovered. We suggest that the difference between epitopes could correspond to a majority necrosis-induced specificity in SLE patients, and an apoptotic via in healthy subjects. TROVE2 showed the ability to bind to Fcs, depending on alkaline earth cations in solution. The results suggest that the TROVE2-TRIM21alpha binding is a calcium-dependent protein interaction linked through the MIDAS-like motif in the vWFA-like domain. Finally, a pratical consequence of all study was the development of label-free biosensing method, based in microbalance technology, for in vitro diagnostics of systemic lupus erythematosus patients, allowing the premature sensing of autoantibodies against TRIM21alpha and TROVE2 protein, in advance of the clinical illness symptoms appear. / En este trabajo se ha estudiado el mecanismo involucrado entre el complejo Ro/SSA, compuesto también por las proteínas tripartite motif 21 alpha(TRIM21alpha;) y trove domain 2 (TROVE2) con respecto a autoanticuerpos de pacientes que tienen lupus eritematoso sistémico, en comparación con autoanticuerpos de personas sanas. El estudio comprende tres capítulos: I- Análisis in vitro e in silico del reconocimiento molecular entre autoanticuerpos de lupus y receptor TRIM21alpha; Fc; II- Evidencias in vitro de complejos inmunes TROVE2 bipolares con puentes en la patogénesis del lupus eritematoso sistémico y III- Biosensor piezoeléctrico libre de marcaje para el pronóstico y el diagnóstico del lupus eritematoso sistémico. Las muestras de pacientes lúpicos y personas sanas fueron proporcionadas por el hospital La Fe de acuerdo con los protocolos establecidos. Tras una etapa de extracción y purificación de las inmunoglobulinas fueron estudiadas la interacción de proteínas in vitro utilizando una microbalanza de cristal de cuarzo con atribución de factor de disipación e interferometria de polarización dual. Técnicas de caracterización como espectroscopía infrarroja de reflexión-absorción por modulación de la polarización, espectroscopía fotoelectrónica de rayos-x y análisis de ángulo de contacto fueron utilizadas con la finalidad de caracterizar superficies. El análisis del estado pre estacionario ha revelado un mecanismo de puente bipolar para las dos proteínas, TRIM21alpha; y TROVE2. Tras su identificación, el epítopo linear inmunodominante fue mapeado para TRIM21alpha;, utilizando una serie de polipéptidos sintéticos superpuestos de 21 aminoácidos. Los epitopos reconocidos por autoanticuerpos para esta proteína abarca la secuencia lineal a partir del aminoácido 151 hasta el 183 para epitopos de pacientes lúpicos y sujetos sanos, respectivamente. Autoanticuerpos de pacientes lúpicos reconocieron epítopos de proteínas, permitiendo la discriminación de pacientes sanos. Los resultados de la unión del Complejo Mayor de Histocompatibilidad clase II con el péptido de unión corroboraron la secuencia cómo el epítopo lineal inmunodominante, codificado como el alelo HLA DRB1 * 1304 para pacientes con LES y HLA DRB1 * 0806 para los controles. El epitopo subdominante corresponde al dominio PRY-SPRY, recientemente conocido receptor Fc de mamífero. Finalmente, la estructura de la proteína TRIM21alpha; fue determinada utilizando un nuevo modelo de homología no presentado antes. De la proteína TROVE2, el epitopo lineal immunodominante reconocido por los autoanticuerpos corresponde a la secuencia que pudiera corresponder del aminoácido 160 hasta 210 para sujetos sanos. Sin embargo, el epitopo mayoritario en sueros lúpicos no fue determinado. Se sugiere que la diferencia entre los epitopos se corresponde mayoritariamente a una necrosis-inducida en pacientes lúpicos, y a una vía apoptótica en pacientes sanos. TROVE2 presentó la habilidad de unirse a Fcs dependiendo de los cationes alcalinos presentes en la disolución. Los resultados sugieren que la unión TROVE2-TRIM21alpha; es dependiente de la interacción con calcio vinculada a través del motivo MIDAS en el dominio vWFA. Finalmente, una consecuencia práctica de todo el estudio fue el desarrollo de un biosensor libre de marcaje para diagnóstico in vitro de lupus eritematoso sistémico, permitiendo la detección prematura de autoanticuerpos anti TRIM21alpha; y anti TROVE2, varios años antes de la aparición de los síntomas clínicos de la enfermedad. / En aquest treball s'ha estudiat el mecanisme involucrat en el complex Ro/SSA, compost per les proteïnes tripartite motif 21 (TRIM21alpha;) i trove domain 2 (TROVE2) respecte a autoanticossos de pacients que tenen lupus eritematós sistèmic, en comparació amb autoanticossos de persones sanes. L'estudi es divideix en tres capítols: : I- Anàlisi in vitro i in silico del reconeixement molecular entre autoanticossos de lupus i receptor TRIM21alpha; Fc; II- Evidències in vitro de complexos immunes TROVE2 bipolars amb ponts en la patogènesi del lupus eritematós sistèmic i III-Biosensor piezoelèctric lliure de marcatge per al pronòstic i el diagnòstic del lupus eritematós sistèmic. Les mostres de pacients lúpics y persones sanes van ser amablement proporcionades per l'hospital La Fe d'acord amb els protocols establerts. Després d'una etapa de purificació adequada, el pool de mostres de immunoglobulines va ser estudiat les interaccions in vitro de les proteïnes utilitzant una microbalança de cristall de quars amb atribució de factor de dissipació i interferometria de polarització dual. Tècniques de caracterització, como ara espectroscòpia de infraroja de reflexió-absorció per modulació de la polarització, espectroscòpia fotoelèctrica de rajos X i anàlisi d'angle de contacte van ser emprades amb per tal de caracteritzar les superfícies. L¿anàlisi de l`estat preestacionari ha revelat un mecanisme de pont bipolar que involucra les dos proteïnes, TRIM21alpha; i TROVE2. Una vegada identificat, va ser mapat l'epítop immunodominant lineal per a TRIM21alpha; emprant una sèrie de polipèptids sintètics superposats de 21 aminoàcids. Els epítops reconeguts per autoanticossos per a aquesta proteïna engloben la seqüència lineal a partir de l'aminoàcid 151 fins al 183 per a epítops de pacients lúpics y subjectes sans, respectivament. Autoanticossos de pacients lúpicos van reconèixer epítops de proteïnes, fet que va permetre la discriminació de pacients sans. Els resultats de la unió del Complexe Major de Histocompatibilitat classe II amb el pèptid de unió van corroborar la seqüència com l'epítop lineal immunodominant, codificat com l'al·lel HLA DRB1 * 1304 per a pacients amb LES i HLA DRB1 * 0806 per als controls. L'epítop subdominant correspon al domini PRY-SPRY, recentment conegut receptor Fc de mamífer. Finalment, l'estructura de la proteïna TRIM21alpha; va ser determinada utilitzant un nou model d'homologia no presentat abans. De la proteïna TROVE2, l'epítop lineal immunodominant reconegut pels autoanticossos correspon a la seqüència que pogués correspondre l'aminoàcid 160 fins al 210 per a subjectes sans. No obstant això, l'epítop majoritari en sèrums lúpics no va ser determinat. Es suggereix que la diferència entre els epítops es correspon majoritàriament a una necrosis induïda en pacients lúpics i a una via apoptòtica en pacients sans. TROVE2 va mostrar l'habilitat de unir-se a Fcs en funció dels cations alcalins presents en la dissolució. Els resultats suggereixen que la unió TROVE2-TRIM21alpha; depèn de la interacció amb calci vinculada a través del motiu MIDAS en el domini vWFA. Finalment, la conseqüència pràctica de tot l'estudi va ser el desenvolupament d'un biosensor sense marcatge per al diagnòstic in vitro de lupus eritematós sistèmic, el qual permet la detecció prematura d'autoanticossos cap a les proteïnes TRIM21alpha; i TROVE2 anys abans de l'aparició dels símptomes clínics de la malaltia. / Do Nascimento, NM. (2017). The Ro/SSA Complex in Systemic Lupus Erythematosus Patients [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/80534 / TESIS
464

Tumorspheres as an in vitro model for cancer stem-like cell characterization in non-small cell lung cancer. Prognostic implications

Herreros Pomares, Alejandro 17 February 2020 (has links)
[ES] El cáncer de pulmón es el tipo de cáncer más frecuentemente diagnosticado y la principal causa de muerte debida a cáncer en el mundo, con sólo un 15% de pacientes con una supervivencia mayor a 5 años tras el diagnóstico. La resección quirúrgica es el tratamiento estándar para los pacientes en estadios tempranos con un buen ECOG, pero el 75% de los pacientes son diagnosticados en estadios avanzados, cuando la intervención quirúrgica no es posible y entre un 35% y un 50% de los pacientes operados recaen tras una cirugía aparentemente exitosa. En los últimos años, se han logrado importantes avances en el desarrollo de la inmunoterapia y de tratamientos contra mutaciones conductoras, pero muchos pacientes todavía desarrollan resistencia, progresan y mueren. Esta resistencia terapéutica ha sido asociada a las células madre tumorales (CMTs), una población tumoral con propiedades de célula madre capaz de sobrevivir a las terapias convencionales y regenerar el tumor incluso cuando son indetectables. En esta tesis doctoral, se establecieron cultivos primarios de pacientes de cáncer de pulmón no microcítico (CPNM) resecados, usando ensayos de formación de tumoresferas para el enriquecimiento en CMTs y condiciones de adherencia para los controles. Las tumoresferas derivadas de pacientes mostraron capacidad de autorenovación y crecimiento exponencial ilimitado, alta resistencia a agentes quimioterápicos, capacidad de invasión y diferenciación in vitro y un elevado potencial tumorigénico in vivo. Usando PCR cuantitativa, se analizaron los perfiles de expresión de los cultivos y se determinó que NANOG, NOTCH3, CD44, CDKN1A, SNAI1 e ITGA6 eran los genes más diferencialmente expresados entre tumoresferas y células adherentes. Los análisis de inmunoblot e inmunofluorescencia confirmaron que las proteínas codificadas por estos genes se encuentran aumentadas en tumoresferas de los pacientes con adenocarcinoma y mostraron patrones de expresión y localización diferencial entre éstas y los controles en adherencia. El valor pronóstico de los genes significativamente sobreexpresados en tumoresferas fue evaluado in silico en una cohorte de 661 pacientes con CPNM procedente del TCGA. De todos ellos, CDKN1A, SNAI1 y ITGA6 mostraron estar relacionados con el pronóstico de los pacientes de acuerdo a un análisis de regresión de Cox y fueron seleccionados para construir una firma de expresión génica, denominada firma de CMTs. Los análisis de supervivencia por Kaplan-Meier mostraron que los pacientes con valores elevados de la firma tienen una supervivencia global (SG) menor para la cohorte completa de CPNM [37,7 vs. 60,40 meses, p = 0,001] y para la subcohorte de adenocarcinoma (ADC) [36,6 vs. 53,5 meses, p = 0,003], pero no para la de los epidermoides. Además, el análisis multivariante mostró que la firma de CMTs es un marcador pronóstico independiente para la SG de los pacientes en la cohorte completa [hazard ratio (HR): 1,498; intervalo de confianza (IC) 95%, 1,167-1,922; p = 0,001] y la subcohorte de ADC [HR: 1,869; IC 95%, 1,275-2,738; p = 0,001]. Esta firma fue también analizada en un grupo independiente de 245 pacientes procedentes del Consorci Hospital General Universitari de València, confirmando su valor pronóstico en los pacientes con ADC [42,90 vs. no alcanzado (NA) meses, p = 0,020]. En resumen, nuestros hallazgos aportan información pronóstica relevante para los pacientes con ADC de pulmón y establecen las bases para el desarrollo de nuevos tratamientos. / [CAT] El càncer de pulmó és el tipus de càncer més diagnosticat i la principal causa de mort deguda a càncer en el món, amb només un 15% de pacients amb una supervivència major a 5 anys després del diagnòstic. La resecció quirúrgica és el tractament estàndard per als pacients en estadis primaris amb un bon ECOG, però el 75% dels pacients són diagnosticats en estadis avançats, quan la intervenció quirúrgica no és possible i entre un 35% i un 50% dels pacients operats recauen després d'una cirurgia aparentment satisfactòria. En els últims anys, s'han aconseguit importants avanços en el desenvolupament de la immunoteràpia i de tractaments contra mutacions conductores, però molts pacients encara desenvolupen resistència, progressen i moren. Aquesta resistència a les teràpies ha estat relacionada amb les cèl·lules mare tumorals (CMTs), una població tumoral amb propietats de cèl·lula mare capaç de sobreviure a les teràpies convencionals i regenerar el tumor fins i tot quan són indetectables. En aquesta tesi doctoral, es van establir cultius primaris de pacients de càncer de pulmó no microcític (CPNM) ressecats, usant assajos de formació de tumoresferes per a l'enriquiment en CMTs i condicions d'adherència per als controls. Les tumoresferes derivades de pacients van mostrar capacitat d'autorenovació, creixement exponencial il·limitat, alta resistència a agents quimioteràpics, capacitat d'invasió i diferenciació in vitro i un elevat potencial tumorigènic in vivo. Usant PCR quantitativa, es van analitzar els perfils d'expressió dels cultius i es va determinar que NANOG, NOTCH3, CD44, CDKN1A, SNAI1 i ITGA6 eren els gens més diferencialment expressats entre tumoresferes i cèl·lules adherents. Les anàlisis de immunoblot i immunofluorescència van confirmar que les proteïnes codificades per aquests gens es troben augmentades en tumoresferes dels pacients amb adenocarcinoma i van mostrar patrons d'expressió i localització diferencial entre aquestes i els controls en adherència. El valor pronòstic dels gens significativament sobreexpressats en tumoresferes va ser avaluat in silico en una cohort de 661 pacients amb CPNM procedent del TCGA. De tots ells, CDKN1A, SNAI1 i ITGA6 van mostrar estar relacionats amb el pronòstic dels pacients d'acord a una anàlisi de regressió de Cox i van ser seleccionats per a construir una signatura d'expressió gènica, denominada signatura de CMTs. Les anàlisis de supervivència per Kaplan-Meier van mostrar que els pacients amb valors elevats de la signatura tenen una supervivència global (SG) menor per a la cohort completa de CPNM [37,7 vs. 60,40 mesos, p = 0,001] i per a la subcohort d'adenocarcinoma (ADC) [36,6 vs. 53,5 mesos, p = 0,003], però no per a la dels escamosos. A més, l'anàlisi multivariant va mostrar que la signatura de CMTs és un marcador pronòstic independent per a la SG dels pacients en la cohort completa [hazard ratio, (HR): 1,498; interval de confiança (IC) 95%, 1,167-1,922; p = 0,001] i la subcohort d'ADC [HR: 1,869; IC 95%, 1,275-2,738; p = 0,001]. Aquesta signatura va ser també analitzada en un grup independent de 245 pacients procedents del Consorci Hospital General Universitari de València, confirmant el seu valor pronòstic en els pacients amb ADC [42,90 vs. no arribat (NA) mesos, p = 0,020]. En resum, els nostres resultats aporten informació pronòstica rellevant per als pacients amb ADC de pulmó i estableixen les bases per al desenvolupament de nous tractaments. / [EN] Lung cancer is the most commonly diagnosed type of cancer and the leading cause of cancer-related death worldwide, with approximately 15% of patients surviving 5 years after diagnosis. Curative surgery is the standard of care for early-stage patients with a good performance status, but 75% are diagnosed at advances stages, when surgery is not possible, and 35-50% of the resected patients relapse after an apparently successful surgical treatment. Significant advances in the development of therapies against driver mutations and immune-based treatments for these patients have been achieved in recent years, but many patients still develop treatment resistance, progress, and die. The high resistance against these therapies has been associated to cancer stem-like cells (CSCs), a population with stem properties which is able to survive after conventional treatments and regenerate tumor even when are undetectable. In this thesis, primary cultures from early-stage non-small cell lung cancer (NSCLC) patients were established, using sphere-forming assays for CSCs enrichment and adherent conditions for the control counterparts. Patient-derived tumorspheres showed self-renewal and unlimited exponential growth potentials, resistance against chemotherapeutic agents, invasion and differentiation capacities in vitro, and superior tumorigenic potential in vivo. Using RTqPCR, gene expression profiles were analyzed, and NANOG, NOTCH3, CD44, CDKN1A, SNAI1, and ITGA6 were selected as the best contributors to distinguish tumorspheres from adherent cells. Immunoblot and immunofluorescence analyses confirmed that proteins encoded by these genes were consistently increased in tumorspheres from adenocarcinoma patients and showed differential localization and expression patterns. The prognostic role of genes significantly overexpressed in tumorspheres was evaluated in silico in a cohort of 661 NSCLC patients from TCGA. Based on a Cox regression analysis, CDKN1A, SNAI1 and ITGA6 were found to be associated with prognosis and used to calculate a gene expression score, named CSCs score. Kaplan-Meier survival analysis showed that patients with high CSCs score have shorter overall survival (OS) in the entire cohort [37.7 vs. 60.4 months, p = 0.001] and in the adenocarcinoma (ADC) subcohort [36.6 vs. 53.5 months, p = 0.003], but not in the squamous cell carcinoma one. Multivariate analysis indicated that this gene expression score is an independent biomarker of prognosis for OS in both, the entire cohort [hazard ratio (HR): 1.498; 95% confidence interval (CI), 1.167-1.922; p = 0.001], and the ADC subcohort [HR: 1.869; 95% CI, 1.275-2.738; p = 0.001]. This score was also analyzed in an independent group of 245 patients from Consorci Hospital General Universitari de València, confirming its prognostic value in the ADC subtype [42.90 vs. not reached (NR) months, p = 0.020]. In conclusion, our findings provide relevant prognostic information for lung ADC patients and the basis for developing novel therapies. / Herreros Pomares, A. (2020). Tumorspheres as an in vitro model for cancer stem-like cell characterization in non-small cell lung cancer. Prognostic implications [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/137036 / TESIS
465

Association of Mineralocorticoid Receptor Antagonist Use With All-Cause Mortality and Hospital Readmission in Older Adults With Acute Decompensated Heart Failure / 急性心不全入院患者に対するミネラルコルチコイド受容体拮抗薬投与と退院後の予後との関連

Yaku, Hidenori 24 September 2019 (has links)
京都大学 / 0048 / 新制・課程博士 / 博士(医学) / 甲第22042号 / 医博第4527号 / 新制||医||1039(附属図書館) / 京都大学大学院医学研究科医学専攻 / (主査)教授 佐藤 俊哉, 教授 湊谷 謙司, 教授 稲垣 暢也 / 学位規則第4条第1項該当 / Doctor of Medical Science / Kyoto University / DFAM
466

Clinical Characteristics and Outcomes of Heart Failure Patients With Long-Term Care Insurance -Insights From the Kitakawachi Clinical Background and Outcome of Heart Failure Registry- / 介護保険と心不全患者の臨床的特徴と予後 ‐北河内心不全レジストリより‐

Takabayashi, Kensuke 26 July 2021 (has links)
京都大学 / 新制・論文博士 / 博士(医学) / 乙第13426号 / 論医博第2230号 / 新制||医||1053(附属図書館) / (主査)教授 今中 雄一, 教授 森田 智視, 教授 石見 拓 / 学位規則第4条第2項該当 / Doctor of Medical Science / Kyoto University / DFAM
467

The struggle for success : Stressors and resources during COVID-19 among business owners in Sweden / Kampen för framgång : Stressorer och resurser under COVID-19 bland företagare i Sverige

Eklund, Sara January 2021 (has links)
The COVID-19 pandemic has had a major impact on Swedish business owners. Based on conservation of resources theory, it was predicted that two stressors (perceived uncertainty and financial prognosis) and one resource (eudaimonic well-being) are predictors of personal and financial success of business owners during the COVID-19 pandemic. Moreover, moderation effects of eudaimonic well-being on uncertainty and financial prognosis on both success aspects were hypothesized. Data from 210 Swedish business owners were collected during May-June 2020 (Time 1), of these 67 participated a second time in February 2021 (Time 2). Using hierarchical multiple regression analyses over different time periods, results revealed that uncertainty and financial prognosis were negatively associated with personal and financial success. The hypothesized moderation effects of eudaimonic well-being were not significant. Results were relatively stable for the different time periods and longitudinal associations were found.
468

Kinetic information from dynamic contrast-enhanced MRI enables prediction of residual cancer burden and prognosis in triple-negative breast cancer,a retrospective study / ダイナミック造影MRIによる血行動態解析はトリプルネガティブ乳癌の残存腫瘍量と予後の予測を可能にする;後方視的研究

Yamaguchi, Ayane 24 September 2021 (has links)
京都大学 / 新制・課程博士 / 博士(医学) / 甲第23469号 / 医博第4776号 / 新制||医||1053(附属図書館) / 京都大学大学院医学研究科医学専攻 / (主査)教授 溝脇 尚志, 教授 武藤 学, 教授 森田 智視 / 学位規則第4条第1項該当 / Doctor of Medical Science / Kyoto University / DFAM
469

Posouzení fluktuace ve společnosti a návrhy na její zlepšení / Assessment of Fluctuation in the Company and Suggestions for its Improvement

Milota, Marek January 2019 (has links)
The master thesis analyzes the development of fluctuation associated with the labour market in the Czech Republic. By using the fluctuation data of the chosen telecommunication company in the last few years and the statistic methods, the aim is to create a prognosis of the development of fluctuation. It should result in suggestions for improving the current unsatisfactory development. The next objective is to identify the risks, which the company management have to pay attention to and which will be used to determine the corrective measures for improving the current state.
470

Pronostic de la démence / Prognosis of dementia

Grégoire-Delva, Mathilde Fleur 13 February 2014 (has links)
Mieux connaitre le pronostic de la démence peut aider à anticiper la prise en charge de la maladie. Au niveau individuel, le besoin d’obtenir de l’information sur les évolutions possibles de la maladie est la première attente des aidants. Au niveau sociétal, d’un point de vue santé publique, il semble nécessaire que les politiques de santé puissent anticiper les besoins en matière de prise en charge, d’aide à domicile, de structure d’accueil, d’équipes spécialisées, de gestionnaires de cas pour les cas complexes. L’objectif général de cette thèse était d’étudier le pronostic des sujets atteints de démence pour améliorer la prise en charge des malades atteints de maladie d’Alzheimer ou de syndromes apparentés. Les travaux de cette thèse ont été réalisés à partir des cas incidents de démence de deux cohortes en population : la cohorte Paquid (Personnes Agées QUID) et la cohorte des Trois Cités. Dans une première partie, nous avons étudié le pronostic de la survie. Globalement, il semble difficile de prédire le décès à partir de facteurs pronostiques seulement liés à la démence. Les décès dans la démence peuvent être liés à la démence elle-même mais aussi à d’autres causes non liées à la démence et sont donc difficiles à prédire. Dans une deuxième partie nous nous sommes intéressés au pronostic des capacités fonctionnelles. Peu de littérature existe sur l’évolution et le pronostic des capacités fonctionnelles. Nous avons montré une hiérarchie de l’atteinte des activités de bases de la vie quotidienne chez les sujets déments avec une atteinte dans un premier temps de la toilette ou de l’habillage puis dans un deuxième temps de la locomotion ou de l’alimentation. D’un point du vue pragmatique, étudier le passage vers l’incapacité à la toilette ou à l’habillage a un réel intérêt pour améliorer la prise en charge des patients. Les facteurs pronostiques indépendants de la survenue d’une incapacité à la toilette ou à l’habillage ajustés sur le risque de décès étaient : un âge supérieur à 80 ans au moment du diagnostic de démence, un diagnostic de démence vasculaire, l’atteinte de trois ou quatre activités sur l’échelle des quatre IADL de Lawton et une santé subjective mauvaise ou très mauvaise au moment du diagnostic de démence. Les travaux de cette thèse nous ont permis de mieux connaitre l’évolution des capacités fonctionnelles dans la démence. Toutefois, il est difficile de prédire l’évolution de la maladie, la démence étant une maladie multi-factorielle pour laquelle il existe une variabilité interindividuelle très importante concernant la progression de la maladie. / A better understanding of the prognosis of dementia could help to provide appropriate care in the disease. At individual level, the need to obtain information on the possible evolution of the disease is caregivers’ prime expectation. At societal level and from a public health point of view, it seems necessary that health policies anticipate needs in care, home care, case managers... The general objective of this thesis was to study the prognosis of dementia to improve the care of patients with Alzheimer's disease or related disorders. We worked from incident cases of dementia of two population-based, long-term cohort studies: Paquid (Personnes Agées QUID) cohort and the Three Cities. First, we studied survival prognosis. Overall, it seems difficult to predict death from only prognostic factors related to dementia. The death in dementia may be linked to dementia itself but also to other factors non-related to dementia and therefore difficult to predict. Secondly, we studied the prognosis of functional abilities. Few literature exists on the functional evolution in dementia. We identified a perfect hierarchy in the sequence of occurrence of total disability in 4 basic activities of daily living: bathing and/or dressing, followed by transferring and/or feeding. From a pragmatic point of view, characterizing the dependency in bathing or dressing is crucial to improve care in dementia. The independent prognosis factors on bathing and dressing disabilities occurrence, adjusted on death risk were: age greater than 80 years at time of diagnosis of dementia, a diagnosis of vascular dementia, disabilities in three or four activities out of the four IADL scale of Lawton and poor or very poor subjective health at time of diagnosis of dementia. Based on this thesis, we have a gained a better knowledge of the evolution of functional abilities in dementia. However, it is difficult to predict the course of the disease; dementia being a multifactorial disease for which there is a very high interindividual variability on the progression of the disease.

Page generated in 0.0479 seconds