Esta investigación quiere incidir en las pautas coyunturales de la práctica artística, considerando aspectos inherentes del comportamiento creativo, supeditados bajo parámetros de análisis y razonamiento. Estudio que permitirá revisar el carácter proyectual inmerso dentro de un contexto definido por disciplinas propias de discursos estéticos contemporáneos, haciendo así un intento de acercarse a planteamientos escultóricos de arte público. La posibilidad plástica de permitir la confluencia de ideas, materia y funcionalidad, quiere ser un intento de engendrar y combinar soluciones útiles y bellas, como respuesta a unos años de investigación ante una problemática en concreto: La Balaenoeptera physalus y su emplazamiento. El propósito de este trabajo es el de ofrecer una solución, técnicamente posible, a un problema estético real, en el que un objet trouvé, como es un esqueleto óseo de grandes dimensiones, pueda ser considerado como un objeto-escultura inmerso con los condicionantes propios de un espacio público. Pretensión esta última de convertir un elemento estructural, de bellísimas formas orgánicas, en la posibilidad de ser algo más que un esqueleto instalado en cualquier museo de ciencias naturales. Este estudio comprende una investigación teórica alrededor de la escultura pública, sus características, y los silogismos que permiten precisarla, así como también analizará la eterna y trascendental vinculación entre escultura y arquitectura, y el porqué ambas disciplinas, de manera axiomática, estarán supeditadas al espacio. Asimismo, esta tesis analizará ejemplos de autores y obras, íntimamente relacionados con la escultura y la arquitectura monumental contemporánea, perseverando en relaciones estratégicas de arte y ciencia, vinculadas específicamente con formas naturales orgánicas. Bajo estas investigaciones previas, de carácter vinculante con la escultura, arquitectura, espacio y naturaleza, la tesis desarrollará consideraciones proyectuales necesarias para poder / Chornet Roig, J. (2008). Consideracions projectuals aplicades a l'aspecte escultòric d'un element orgànic específic. Balaenoptera Physalus [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/2282

La tesi considera les configuracions de profunditat i control d'accés com els paràmetres principals de la recerca acadèmica. L'àmbit de la investigació es defineix per una escala intermitja i alternant, associada a la complexitat dels projectes urbans: desde l'escala domèstica, a l'escala de barri fins a la dimensió i la complexitat de les zones de desenvolupament urbà. La tesi pronuncia un discurs teòric i conceptual sobre la profunditat, verificat amb la re-lectura de projectes històrics i contemporanis que utilitzen diversos models de proximitat i accessibilitat. La investigació acadèmica inclou referències sobre la proximitat, la permeabilitat, les fronteres territorials i l'estudi de les configuracions de profunditat, juntament amb les seves condicions espaials, socials, culturals i ambientals. Diverses configuracions de profunditat que determinen els moviments lineals i múltiples entre els àmbits públics i privats, i entre els espais amb ús individual o col.lectiu, van ser estudiats i comparats. La idea d'espai col·lectiu i els seus sistemes relacionats de distàncies relatives és el file rouge de la investigació. La present tesi redefineix i enmarca el concepte de profunditat; explicant, classificant i comparant diferents models d'accessibilitat i el seu significat social o cultural. Diferents formes de definir els límits, juntament amb els nous conceptes d'espai públic, són estudiats i relacionats amb el discurs sobre la proximitat, profunditat i accessibilitat. Utilitzant la re-lectura dels dos models teòrics i els projectes construïts, la tesi descriuen diferents maneres d'aplicació i suggereix les possibles directrius per als projectes urbans.La profunditat es relaciona amb els models d'organització de l'espai en constant evolució de territoris agregats, inclosos o superposats: la definició i control d'accés proporciona un control territorial. Els mecanismes territorials es basen en la creació de relacions asimètriques: el control territorial tendeix a establir relacions verticals que eviten l'accés en igualtat o indiferència entre els usuaris de l'espai a totes les escales. La lectura jeràrquica de la profunditat, així com la no-jeràrquica, suggereix l'existència de sistemes de configuració, amb la determinació de diversos paràmetres urbanístics i agents operatius simultanis. Les dues teories coincideixen en la importància de la profunditat i la permeabilitat de les configuracions espaials. Després de diversos casos d'estudi, es conclou que la profunditat no només depèn de la quantitat de creuaments de fronteres territorials, o de la quantitat d'espais col.lectius dins d'una seqüència, sinò en la configuració d'espais compartits dins d'un projecte: és el valor de la integració de l'espai compartit el que defineix la qualitat de la configuració de la profunditat. Augmentar la quantitat d'espais col.lectius no implica necessàriament augmentar el valor de la profunditat: depèn de la configuració de la proximitat i la permeabilitat del projecte a diferents nivells, juntament amb la naturalesa de les tàctiques aplicades en la codificació de l'espai.En general, podem detectar una disminució del nivell de complexitat en molts projectes urbans, amb una codificació territorial menys subtil, que permet poca interpretació per part dels usuaris. Els projectes urbans recents no presenten configuracions de profunditat de menor o major longitud, però moltes vegades han obtingut una configuració més simple amb una definició més explícita dels territoris. La majoria dels projectes urbans recents mostren menys estratègies multiple-choice i són més funcionals. En molts projectes, el valor integrat depèn cada vegada més d'elements tipus corredor i de transicions territorials pre-planificades, evitant escenaris de solapament.Els espais col·lectius no són sinònims d'espais entre zones privades i públiques però són superfícies horitzontals extensibles depenent del temps, sovint incloent propietats privades o públiques. Les configuracions de profunditat no es basen en la distinció públic/privat tradicional sinò que depenen de la quantitat, naturalesa i característiques estructurals de l'espai col.lectiu, juntament amb diversos mecanismes de separació.El concepte de configuracions de profunditat no defineix un discurs morfològic simple sobre les seqüències quantitatives lineals de límits creuats: el disseny o la lectura de la profunditat es col·loca dins d'una configuració més complexa de proximitat, permeabilitat, valors d'integració i delimitació de les fronteres en un nivell físic, visual i territorial. La forma i la intensitat de compartir l'espai és determinant per el valor de profunditat. / La tesis considera las configuraciones de profundidad y control de acceso como parámetros los principales de la investigación académica. El ámbito de la investigación se define por una escala intermedia y alternada, asociada a la complejidad de los proyectos urbanos: desde la escala doméstica, a la escala de barrio, hasta la dimensión y la complejidad de las zonas de desarrollo urbano. La tesis pronuncia un discurso teórico y conceptual sobre la profundidad, comprobado con la re-lectura de proyectos históricos y contemporáneos que utilizan varios modelos de proximidad y accesibilidad. La investigación académica incluye referencias acerca de la proximidad, la permeabilidad, los límites territoriales y el estudio de las configuraciones de profundidad, junto con sus condiciones sociales, culturales y ambientales. Varias configuraciones de profundidad que determinan los movimientos lineales y múltiples entre los ámbitos públicos y privados, y entre los espacios con un uso individual o colectivo, fueron estudiados y comparados. La idea de espacio colectivo y sus sistemas relacionados de distancias relativas es el file rouge de la investigación. La presente tesis re-define y encuadra el concepto de profundidad; explicando, clasificando y comparando los diferentes modelos de accesibilidad y su significado social o cultural. Diferentes formas de definir los límites, junto con los nuevos conceptos de espacio público, son estudiados y relacionados con el discurso sobre la proximidad, profundidad y accesibilidad. Basándose en varios modelos teóricos y los proyectos construidos, la tesis describe diferentes maneras de aplicación y sugiere unas posibles directrices para los proyectos urbanos.La profundidad se relaciona con los modelos de organización del espacio en constante evolución de territorios agregados, incluidos o superpuestos: la definición y control de acceso proporciona control territorial. Los mecanismos territoriales se basan en la creación de relaciones asimétricas: el control territorial tiende a establecer relaciones verticales que evitan la igualdad o indiferencia en el acceso entre los diferentes usuarios del espacio a todas las escalas. La lectura jerárquica de profundidad, así como la no-jerárquica, sugiere la existencia de sistemas de configuración, con la determinación de varios parámetros urbanos y agentes operativos simultáneos. Ambas teorías coinciden en la importancia de la profundidad y la permeabilidad de las configuraciones espaciales. Después de varios casos de estudio, se concluye que la profundidad no sólo depende de la cantidad de cruces de fronteras territoriales, o de la cantidad de espacios colectivos dentro de una secuencia, sino en la configuración misma de espacios compartidos dentro de un proyecto: el valor de la integración del espacio compartido define la calidad de la configuración de la profundidad. Aumentar la cantidad de espacios colectivos no implica necesariamente un aumento del valor de la profundidad: eso depende de la configuración de la proximidad y la permeabilidad del proyecto a diferentes niveles, junto con la naturaleza de las tácticas utilizadas en la codificación del espacio.En general, podemos detectar una disminución del nivel de complejidad en muchos proyectos urbanos, con una codificación territorial menos sutil, que permite una interpretación menos libre por parte de los usuarios. Los últimos proyectos urbanos no presentan configuraciones de profundidad de mayor o menor longitud, pero en muchas ocasiones han obtenido una configuración más simple, con una definición de los territorios más explícita. La mayoría de los proyectos urbanos recientes muestran menos estrategias de multiple-choice y son cada vez más funcionales. En muchos proyectos, el valor de integración depende cada vez más de elementos tipo corredor y transiciones territoriales pre-planificadas, evitando escenarios de solape.Los espacios colectivos no son sinónimos de los espacios entre ámbitos privados y públicos pero son superficies horizontales extensibles, dependiendo del tiempo, a menudo incluyendo las propiedades privadas o públicas. Las configuraciones de profundidad no se basan en la distinción público/privado tradicional sino que dependen de la cantidad, naturaleza y características estructurales del espacio colectivo, junto con varios mecanismos de separación.El concepto de configuraciones de profundidad no define un discurso morfológico simple, acerca de las secuencias cuantitativas y lineales de límites cruzados: el diseño o la lectura de la profundidad se coloca dentro de una configuración más compleja que contiene la proximidad, permeabilidad, valores de integración y delimitación de los límites en un nivel físico, visual y territorial. La forma y la intensidad de compartir el espacio es determinante para el valor de la profundidad. / The thesis considers depth configurations and access control the main parameters of academic research. The investigation domain is defined by an intermediate and alternating scale, associated with the complexity of urban projects: from the domestic scale, to the scale of the neighborhood till the dimension and complexity of urban development areas. The thesis pronounces a theoretical and conceptual discourse about depth, tested by re-reading historical and contemporary projects that used various models of proximity and accessibility. The academic investigation includes references about proximity, permeability, territorial boundaries and the study of depth configurations, together with its spatial, social, cultural and environmental conditions. Various depth configurations that determine linear and multiple movements between public and private realms, between spaces with individual or collective use, were studied and compared. The idea of collective space and its related systems of relative distances is the file rouge of investigation. The present dissertation redefines and frames the concept of depth and explains, classifies and compares different models of accessibility and their very social or cultural meaning. Different ways of defining boundaries, together with new concepts of public space are studied and linked with the discourse about proximity, depth and accessibility. Using re-reading of both theoretical models and built projects, the thesis describes different ways of application and suggests possible guidelines for urban design projects. Depth is related to models of space organization in ever-changing aggregated, included or overlapped territories: defining and controlling access provides territorial control. Territorial mechanisms are based on creating asymmetrical relationships: territorial control tends to establish vertical relationships that avoid equal or indifferent accessibility between different space users at all scales. Hierarchical as well as non-hierarchical reading of depth suggests the existence of configurational systems, with several determining urban parameters and simultaneously operating agents. Both theories coincide in the importance of depth and the permeability within spatial configurations. After various case studies, we conclude that depth does not only depend on the amount of territorial boundaries crossed, or on the amount of collective spaces within a sequence, but on the way of configuring shared spaces within a project: it is the integration value of the shared space that defines the quality of the depth configuration. Increasing the amount of collective spaces does not necessarily increase the value of depth: this depends on the configuration of proximity and permeability of the project at different levels, together with the nature of applied tactics of space codification. In general, we can detect a decreasing level of complexity in many urban projects, with less subtle territorial codification, almost not allowing the user's interpretation. Last century's urban projects do not present longer or shorter depth configurations but in many occasions obtained a much more simple configuration, compensated by explicitly defined territories. Most recent urban projects show less multiple-choice strategies and are more functionally based. In many projects, the integrated value depends increasingly on corridor elements and pre-planned territorial transitions, avoiding overlap scenarios. Collective spaces are no synonyms for areas forced between clearly private and public spaces: they are time-dependent stretchable horizontal interfaces, often including private or public properties. Collective spaces rather depend on the way of sharing space. Depth configurations are not based on the traditional private/public distinction but depend on the amount, the nature and the structural qualities of collective space, together with several spacing mechanisms. The concept of depth configurations does not define a simple morphological discourse about linear quantitative sequences of crossing boundaries: the designing or reading of depth is placed within a more complex configuration of proximity, permeability, integration values and delimiting boundaries on a physical, visual and territorial level. The way and intensity of sharing space is determining for depth value.

L'objectiu principal de la tesi consisteix a analitzar i interpretar el sentit últim d'una comprensió socioeducativa del Desenvolupament Comunitari.La recerca dedica la primera part (marc teòric) a desenvolupar una disquisició al voltant de la comprensió del fet educatiu, al voltant dels processos i referents del Desenvolupament Comunitari i al voltant de les praxis d'educació en l'àmbit comunitari. La discussió desenvolupada en aquesta primera part porta a concloure que un model de Desenvolupament Comunitari de gènesi socioeducativa esdevé un model sostenible i de resposta eficaç enfront dels reptes i complexitats socials actuals. Així mateix, es planteja la idoneïtat dels Projectes Educatius de Ciutat com a praxi que s'adequa al model teòric proposat.La segona part de la tesi (treball de camp) presenta i situa els Projectes Educatius de Ciutat a Catalunya. Seguidament, es delimita què s'entén per un model socioeducatiu de Desenvolupament Comunitari mitjançant una proposta de categorització de variables i atributs. A continuació, i basant-se en aquesta proposta, es dissenyen, s'elaboren i s'apliquen una sèrie d'instruments per tal de recollir dades que permetin analitzar i interpretar el model d'acció sociocomunitària i socioeducativa subjacent a una mostra de tres Projectes Educatius de Ciutat seleccionats. En la tercera part (conclusions finals), es conclou que els Projectes Educatius de Ciutat responen al model de Desenvolupament Comunitari socioeducatiu des d'una perspectiva teòrica mentre que en la seva praxi encara en resten allunyats. Així mateix, en aquestes conclusions finals es fa una proposta de línies de treball. / La investigación dedica una primera parte (marco teórico) a realizar una disquisición sobre la comprensión del hecho educativo, los procesos y referentes del Desarrollo Comunitario, y las praxis de educación en el ámbito comunitario.En la segunda parte de la tesis (trabajo de campo), se presentan los Proyectos Educativos de Ciudad en Cataluña. A continuación, se delimita qué se entiende por modelo socioeducativo de Desarrollo Comunitario a partir de una propuesta de categorización de variables y atributos. Seguidamente, y según esta propuesta, se diseña, elabora y aplica una serie de instrumentos con el fin de recoger datos que permitan analizar e interpretar el modelo de acción sociocomunitaria y socioeducativa que subyace en una muestra integrada por tres Proyectos Educativos de Ciudad previamente seleccionados. En la tercera parte (conclusiones finales) se llega a la conclusión de que los Proyectos Educativos de Ciudad se ubican en un modelo de Desarrollo Comunitario socioeducativo desde una perspectiva teórica pero no en su práctica. En estas conclusiones se formula también una propuesta de líneas de trabajo.EnglishThe main objective of this thesis consists in analyzing and interpreting what is the meaning of a socioeducational Community Development comprehension. The first part of this research (theoretical framework) focuses on the key concepts for the subsequent comprehension of the subject matter. Specifically, it approaches the understanding of education, the processes and references of Community Development, and the praxis of education in the community context. The second part of this research (field work) starts with an introduction to City Educational Projects in Catalonia. After that, we explain what we understand as a socioeducationally-based Community Development model. To do so, we propose a set of categorised variables and attributes. Furthermore, we design and implement a series of instruments based on the variables proposed. These allow us to collect data in order to analyze and to interpret the sociocommunity and socioeducational action model that underlies in a sample of three City Educational Projects we selected previously. In the third part of the research (final conclusions), we conclude that, while City Educational Projects match the socioeducational model from the theoretical perspective, it is not the same from the practical point of view. In addition to that, we establish a proposal of working lines.

L'objectiu central de la tesi és estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantació d'una gran infrastructura com el Tren d'Alta Velocitat (TAV). Es parteix de la hipòtesi que el desenvolupament local urbà a partir del TAV depèn de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part teòrica i segona de més aplicada.Diversos autors han arribat a la conclusió que la relació tradicional que s'ha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix d'uns paradigmes deterministes, que s'exemplifiquen amb una relació de "causa-efecte". Per aquest motiu, s'han criticat els estudis sobre els efectes socioeconòmics de les infrastructures de transport, així com el mateix concepte d'"efecte". Aquesta crítica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusió que el desenvolupament econòmic no és un fet automàtic i que no es poden predir les conseqüències a mig i llarg termini del TAV.El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat -i el territori- és un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexió amb la xarxa local d'actors i territorialització en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la dinàmica de governance dels actors és primordial, i es divideix en la gestió interna de la xarxa local (projecte local) i la gestió multinivell de les administracions.En base als referents teòrics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de l'arc mediterrani europeu, Lleida, Avinyó i Novara, situades respectivament a Espanya, França i Itàlia. La metodologia preveu l'estudi d'aspectes tècnics de la ciutat com els de transport (Posició territorial de la ciutat a partir del TAV, Característiques de l'estació TAV), urbanístics (Model urbanístic a escala municipal/urbana, Model urbanístic a escala de l'estació) i econòmics (Diferents projectes econòmics de la ciutat relacionats amb el TAV). També preveu l'estudi d'aspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperació en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creació d'un projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva dinàmica, Àmbit territorial dels projectes). Finalment s'efectua una avaluació del procés i dels resultats del desenvolupament local.Com a conclusió es demostra que el procés de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport depèn, en bon part, de la capacitat de governance. Depèn, per un cantó, de la capacitat dels agents locals d'elaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estratègies d'aprofitament i, de l'altre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperació per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar l'arribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les característiques d'eficàcia, sostenibilitat, productivitat i equitat. / The central goal of this thesis is to study the processes that allow to achieve a long-term local development of medium-sized towns from the implantation of a great infrastructure like High Speed Train (HST). Is started from the hypothesis that the urban local development from the HST depends on objective factors and on subjective factors (of subjects), some factors that take a particular form in the development of medium-sized towns. The thesis is divided into a theoretical part and a second applied part. Several authors have concluded that the traditional relationship between transport infrastructures and territory departs of some deterministic paradigms, such a cause-effect relation. For this motive, they have criticized the studies of socioeconomic effects of transport infrastructures, as well as the concept of "effect". These criticisms are made as well to the relation between HST and medium-sized towns. Many authors conclude that economic development is not an automatic fact and that consequences of HST can not be predicted in half and long term.Local development from the HST, then, would be related to three main elements. First, we need to understand that city and territory are complex phenomenons and, for this, it is necessary to approach them from the theory of complex systems. Second, the great infrastructure has to become an endogenous resource (interconnection with the local network of actors and territorialisation in the milieu of the city) to contribute to development. Third, dynamics of governance between actors is fundamental. It can be divided into internal management of local network (local project) and multilevel management of administrations.With regard to theoretical referents, a methodology is constructed to estimate the degree of local development that has entailed HST in three medium-sized towns of European Mediterranean arch, Lleida, Avingnon and Novara, placed respectively in Spain, France and Italy. The methodology proposes the study of technical aspects of the city like those of transport (Territorial position of the city in HST system, Characteristics of HST station), urban planning (Municipal urban planning model, Urban planning model at scale of station) and economy (Different economic projects of the city related to HST). It also proposes the study of external organizational aspects (Supra-local agents and their projects, Degree of conflictivity and cooperation between local and supra-local agents) and internal (Capacity of creation of a local project from HST, Agents that participate in local project and their dynamics, Territorial area of projects). Finally it is made an evaluation of process and results on local development.As a conclusion it is demonstrated that process of local development from great transport infrastructures depends, basically, on the capacity of governance. It depends, on one side, on the capacity of local agents to elaborate a development project and to lead some strategies and, on the other side, on the capacity of territorial agents (state, region, local) to create alliances and cooperation to planning the transport infrastructure. Finally, some recommendations are presented to the cities that want to plan the arrival of the HST and want to produce development with characteristics of efficiency, sustainability, productivity and equity.