No description available.

Tesis por compendio / [ES] Las tecnologías de reproducción asistida suponen un cambio drástico en el entorno natural del embrión, al no conseguir imitar las condiciones maternales óptimas, por lo que su aplicación implica consecuencias para el desarrollo del organismo. El objetivo general de esta tesis fue estudiar los efectos a largo plazo y transgeneracionales del estrés provocado durante un procedimiento de transferencia de embriones vitrificados, utilizando el conejo como modelo animal. En el Capítulo I, demostramos que la transferencia de mórulas tempranas o compactas resulta en tasas de supervivencia al parto > 70% en fresco y > 55% tras la vitrificación. La facilidad con la que se pueden realizar estos procedimientos, el elevado número de descendientes que podemos obtener y el corto ciclo de vida del conejo, fomentaron y facilitaron los siguientes estudios. En el Capítulo II, se compararon las diferencias en el desarrollo a corto y largo plazo entre los animales nacidos de embriones transferidos en fresco (FT) o tras su vitrificación (VT), utilizando una población concebida de forma natural (NC) como referencia. Tanto las tasas de supervivencia prenatal, como el rendimiento del crecimiento postnatal, se redujeron significativamente a medida que aumentó la manipulación embrionaria (NC<FT<VT). Además, comparamos el efecto de dos dispositivos de vitrificación, observando que, aunque el cryotop ejerció un efecto positivo sobre la supervivencia fetal, implicó mayores desviaciones fenotípicas (rendimiento de crecimiento y lactancia) postnatalmente que el dispositivo de la ministraw. Sin embargo, todas las progenies fueron sanas y fértiles. Por lo tanto, estos resultados demostraron la gran plasticidad del embrión de mamífero. El objetivo del Capítulo III fue evaluar los efectos del procedimiento de transferencia de embriones vitrificados (VET) en el desarrollo, comparando animales VT y NC. Así, detectamos que los animales VT presentaron alteraciones del peso al nacer y del patrón de crecimiento, viéndose los machos más afectados que las hembras. En la edad adulta, los machos VT presentaron un menor peso corporal, del hígado y del corazón. Un análisis proteómico hepático mostró cambios en relación con la fosforilación oxidativa y el metabolismo de los lípidos y el zinc. Mediante un análisis de sangre, se comprobó que el estado de salud entre los animales VT y NC fue comparable. En el Capítulo IV, se constituyó un modelo de tres generaciones (F1, F2 y F3) para evaluar los efectos transgeneracionales del VET. Los resultados mostraron que los efectos directos (F1) del VET fueron intergeneracionales (F2) y transgeneracionales (F3), ya que las progenies VT mostraron alteraciones en el crecimiento, peso corporal adulto y peso hepático. Un estudio molecular (transcriptómico y metabolómico) del tejido hepático reveló alteraciones en el metabolismo del zinc y los ácidos grasos insaturados a través de las generaciones, correlacionado con el fenotipo VT. No obstante, la fertilidad fue similar entre los machos VT y NC en cada generación, denotando un buen estado de salud. Finalmente, en el Capítulo V, mediante un enfoque comparativo multi-ómico (metabolómico, proteómico y epigenómico) del tejido hepático entre animales F3-VT y F3-NC, se demostró una alteración global de la fisiología molecular en los animales VT, relacionada principalmente con el metabolismo de los lípidos (ácidos grasos poliinsaturados, esteroides, hormonas esteroides...). Además, se detectaron amplios cambios en el epigenoma hepático, demostrando la herencia transgeneracional de los cambios moleculares inducidos por el VET en los embriones de la F1. El estado de salud fue similar entre los animales VT y NC. A lo largo de esta tesis se ha demostrado, por primera vez, que el VET induce una reprogramación embrionaria del desarrollo que persiste hasta la edad adulta y en las generaciones posteriores. Se cree que los mecanismos epigenéticos median esta plasticidad del desarrollo y su herencia transgeneracional, un hecho también avalado por nuestros resultados. Por lo tanto, los diferentes campos que actualmente se nutren de la criopreservación y transferencia de embriones, como la medicina y la producción animal, deberían evaluar cómo estos procedimientos pueden afectar a la eficiencia o la consecución de sus objetivos. / [EN] Assisted reproductive technologies involve the furthest change from the natural environment by failing to mimic optimal maternal conditions, and thereby entail consequences for late development. The general aim of this thesis was to study the long-term and transgenerational effects of the in vitro stressors occurring during a vitrified embryo transfer procedure on the rabbit model. In Chapter I, we prove that transferring early or compact morula leads to rates of survival at birth >70% in fresh and >55% after vitrification. The ease of performing both embryo cryopreservation and embryo transfer procedures, the high numbers of descendants that we are able to obtain and the short life cycle of the rabbit encouraged and facilitated the following studies. Chapter II was designed to compare the short and long-term developmental differences between animals born from fresh-transferred (FT) and vitrified-transferred (VT) embryos, using a naturally conceived (NC) population as control reference. Both prenatal survival rates and growth performance were significantly reduced as embryo manipulation was increased (NC<FT<VT). In addition, we compare the effect of two vitrification devices, noting that although cryotop exerted a positive effect on foetal survival, incurred higher phenotypic (growth and lactation performances) deviations postnatally than the straw device. Then, the choice of vitrification device is not trivial. However, all progenies were healthy and fertile. Therefore, these results demonstrated the high developmental plasticity of the mammalian embryo under different in vitro stressors. The aim of Chapter III was to evaluate the effects of the entire vitrified embryo transfer procedure (VET) on development, detecting that VT animals have modifications of the birth weight and growth pattern, but males were more affected than females. At adulthood, VT males were smaller and showed a significantly lower liver and heart weight than NC males. A comparative proteomic analysis showed changes in relation to oxidative phosphorylation and dysregulations in the zinc and lipid metabolism. However, a blood analysis (haematological and biochemical) revealed that health status was comparable between VT and NC animals. In Chapter IV, a three generation (F1, F2 and F3) model was constituted in order to assess the transgenerational effects of the VET. The results showed that direct (F1) effects of the VET were also intergenerational (F2) and transgenerational (F3), as VT progenies exhibited alterations in the growth velocity, adult body weight and liver weight in each generation. A comparative molecular (transcriptomic and metabolomics) study in the liver tissue unveiled alterations in the zinc and unsaturated fatty acid metabolism across the generations, which can be correlated with the VT phenotype. Nonetheless, similarities in the fertility between VT males and their NC counterparts in each generation denote that VET did not seem to impair the health status in the VT animals. Finally, in Chapter V, a comparative multi-omic (metabolomic, proteomic and epigenomic) approach was performed in the liver tissue between F3-VT and F3-NC animals. Both metabolomic and proteomic analyses showed global alteration in the hepatic metabolism of VT animals, mainly related to lipid metabolism (e.g. polyunsaturated fatty acids, steroids, steroid hormones¿). In addition, broad methylation changes were detected in the hepatic epigenome, involving genes related with lipid metabolism and apoptosis. These data demonstrated the transgenerational inheritance of the changes induced by VET in ancestors' embryos. The healthy status was similar between VT and NC animals. Through this thesis, it has been demonstrated for the first time that VET induces a developmental reprogramming that persists until adulthood and in subsequent generations, incurring long-term consequences for the phenotype and the molecular physiology of the resultant offspring. / [CA] Les tecnologies de reproducció assistida suposen un canvi dràstic en l'entorn natural de l'embrió, al no aconseguir imitar les condicions maternals òptimes, per la qual cosa la seua aplicació implica conseqüències per al desenvolupament de l'organisme. L'objectiu general d'esta tesi va ser estudiar els efectes a llarg termini i transgeneracionals de l'estrés provocat durant un procediment de transferència d'embrions vitrificats, utilitzant el conill com a model animal. En el Capítol I, demostrem que la transferència de mórules primerenques o compactes resulta en taxes de supervivència al part > 70% en fresc i > 55% després de la vitrificació. La facilitat amb què es poden realitzar aquests procediments, l'elevat nombre de descendents que podem obtindre i el curt cicle de vida del conill, van fomentar i van facilitar els següents estudis. En el Capítol II, es van comparar les diferències en el desenvolupament a curt i llarg termini entre els animals nascuts d'embrions transferits en fresc (FT) o després de la seua vitrificació (VT), utilitzant una població concebuda de forma natural (NC) com a referència. Tant les taxes de supervivència prenatal, com el rendiment del creixement postnatal, es van reduir significativament a mesura que va augmentar la manipulació embrionària (NC<FT<VT). A més, es va comparar l'efecte de dos dispositius de vitrificació, observant que, encara que el cryotop va exercir un efecte positiu sobre la supervivència fetal, va implicar majors desviacions fenotípiques (rendiment de creixement i lactància) postnatalment que el dispositiu de la ministraw. No obstant això, totes les progènies van ser sanes i fèrtils. Per tant, estos resultats van demostrar la gran plasticitat de l'embrió de mamífer. L'objectiu del Capítol III va ser avaluar els efectes del procediment de transferència d'embrions vitrificats (VET) en el desenvolupament, comparant animals VT i NC. Així, vam detectar que els animals VT van presentar alteracions del pes al nàixer i del patró de creixement, veient-se els mascles més afectats que les femelles. En l'edat adulta, els mascles VT van presentar un menor pes corporal, del fetge i del cor. Un anàlisi proteòmic hepàtic va mostrar canvis en relació amb la fosforilació oxidativa i el metabolisme dels lípids i el zinc. Per mitjà d'un anàlisi de sang, es va comprovar que l'estat de salut entre els animals VT i NC era comparable. En el Capítol IV, es va constituir un model de tres generacions (F1, F2 i F3) per a avaluar els efectes transgeneracionals del VET. Els resultats van mostrar que els efectes directes (F1) del VET van ser intergeneracionals (F2) i transgeneracionals (F3), ja que les progènies VT van mostrar alteracions en el creixement, pes corporal adult i pes hepàtic. Un estudi molecular (transcriptòmic i metabolòmic) del teixit hepàtic va revelar alteracions en el metabolisme del zinc i els àcids grassos insaturats a través de les generacions, correlacionat amb el fenotip VT. No obstant això, la fertilitat va ser semblant entre els mascles VT i NC en cada generació, denotant un bon estat de salut. Finalment, en el Capítol V, per mitjà d'un enfocament comparatiu multi-òmic (metabolòmic, proteòmic i epigenòmic) del teixit hepàtic entre animals F3-VT i F3-NC, es va demostrar una alteració global de la fisiologia molecular en els animals VT, relacionada principalment amb el metabolisme dels lípids (àcids grassos poliinsaturats, esteroides, hormones esteroides...) . A més, es van detectar amplis canvis en l'epigenoma, demostrant l'herència transgeneracional dels canvis moleculars induïts pel VET en els embrions de la F1. L'estat de salut va ser semblant entre els animals VT i NC. Al llarg d'esta tesi s'ha demostrat, per primera vegada, que el VET indueix una reprogramació embrionària del desenvolupament que persisteix fins a l'edat adulta i en les generacions posteriors. [CA] Les tecnologies de reproducció assistida suposen un canvi dràstic en l'entorn natural de l'embrió, al no aconseguir imitar les condicions maternals òptimes, per la qual cosa la seua aplicació implica conseqüències per al desenvolupament de l'organisme. L'objectiu general d'esta tesi va ser estudiar els efectes a llarg termini i transgeneracionals de l'estrés provocat durant un procediment de transferència d'embrions vitrificats, utilitzant el conill com a model animal. En el Capítol I, demostrem que la transferència de mórules primerenques o compactes resulta en taxes de supervivència al part > 70% en fresc i > 55% després de la vitrificació. La facilitat amb què es poden realitzar aquests procediments, l'elevat nombre de descendents que podem obtindre i el curt cicle de vida del conill, van fomentar i van facilitar els següents estudis. En el Capítol II, es van comparar les diferències en el desenvolupament a curt i llarg termini entre els animals nascuts d'embrions transferits en fresc (FT) o després de la seua vitrificació (VT), utilitzant una població concebuda de forma natural (NC) com a referència. Tant les taxes de supervivència prenatal, com el rendiment del creixement postnatal, es van reduir significativament a mesura que va augmentar la manipulació embrionària (NC<FT<VT). A més, es va comparar l'efecte de dos dispositius de vitrificació, observant que, encara que el cryotop va exercir un efecte positiu sobre la supervivència fetal, va implicar majors desviacions fenotípiques (rendiment de creixement i lactància) postnatalment que el dispositiu de la ministraw. No obstant això, totes les progènies van ser sanes i fèrtils. Per tant, estos resultats van demostrar la gran plasticitat de l'embrió de mamífer. L'objectiu del Capítol III va ser avaluar els efectes del procediment de transferència d'embrions vitrificats (VET) en el desenvolupament, comparant animals VT i NC. Així, vam detectar que els animals VT van presentar alteracions del pes al nàixer i del patró de creixement, veient-se els mascles més afectats que les femelles. En l'edat adulta, els mascles VT van presentar un menor pes corporal, del fetge i del cor. Un anàlisi proteòmic hepàtic va mostrar canvis en relació amb la fosforilació oxidativa i el metabolisme dels lípids i el zinc. Per mitjà d'un anàlisi de sang, es va comprovar que l'estat de salut entre els animals VT i NC era comparable. En el Capítol IV, es va constituir un model de tres generacions (F1, F2 i F3) per a avaluar els efectes transgeneracionals del VET. Els resultats van mostrar que els efectes directes (F1) del VET van ser intergeneracionals (F2) i transgeneracionals (F3), ja que les progènies VT van mostrar alteracions en el creixement, pes corporal adult i pes hepàtic. Un estudi molecular (transcriptòmic i metabolòmic) del teixit hepàtic va revelar alteracions en el metabolisme del zinc i els àcids grassos insaturats a través de les generacions, correlacionat amb el fenotip VT. No obstant això, la fertilitat va ser semblant entre els mascles VT i NC en cada generació, denotant un bon estat de salut. Finalment, en el Capítol V, per mitjà d'un enfocament comparatiu multi-òmic (metabolòmic, proteòmic i epigenòmic) del teixit hepàtic entre animals F3-VT i F3-NC, es va demostrar una alteració global de la fisiologia molecular en els animals VT, relacionada principalment amb el metabolisme dels lípids (àcids grassos poliinsaturats, esteroides, hormones esteroides...) . A més, es van detectar amplis canvis en l'epigenoma, demostrant l'herència transgeneracional dels canvis moleculars induïts pel VET en els embrions de la F1. L'estat de salut va ser semblant entre els animals VT i NC. Al llarg d'esta tesi s'ha demostrat, per primera vegada, que el VET indueix una reprogramació embrionària del desenvolupament que persisteix fins a l'edat adulta i en les generacions posteriors. Es creu que els mecanismes epigenètics medien aquesta plasticitat del desenvolupament i la seua herència transgeneracional, un fet també avalat pels nostres resultats. Per tant, els diferents camps que actualment es nodreixen de la criopreservació i transferència d'embrions, com la medicina i la producció animal, haurien d'avaluar com aquests procediments poden afectar l'eficiència o la consecució dels seus objectius. / García Domínguez, X. (2020). Developmental plasticity and transgenerational reprogramming following vitrified embryo transfer in Oryctolagus cuniculus [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149562 / Compendio

[ES] Esta tesis aborda la caracterización y posible utilización de la goma de alholva (Trigonella foenum-graecum) (FSG, por sus siglas en inglés) en la nutrición de gazapos durante el período posterior al destete como una alternativa al uso de antimicrobianos, centrándose en el comportamiento de la goma extraída con diferentes niveles de fibra dietaria, tanto in vitro como in vivo. En el primer experimento, a partir de una dieta basal comercial de conejo, se formularon tres dietas experimentales con niveles graduales de inclusión de FSG (0, 0.25, 0.50%) administrados a tres grupos de conejos desde el destete a los 31 días hasta el sacrificio a los 94 días. Se estudió el efecto de las dietas experimentales sobre la digestibilidad fecal en dos edades (38-41 días y 56-59 días), además de los parámetros de fermentación cecal al final del experimento. Por otro lado, a partir de la misma dieta comercial de conejo, se formularon cinco dietas experimentales que contenían 0. 0.125, 0.25, 0.50 y 100% de FSG, que se sometieron a incubación in vitro con inóculo cecal de conejo durante 72 h. Se midieron la producción de gas y las variables de fermentación. La digestibilidad fecal aparente y los parámetros de fermentación cecal no se vieron afectados significativamente por la inclusión in vivo de FSG hasta 0.5%. Sin embargo, los animales alimentados con FSG mostraron valores de pH cecal más bajos. La inclusión gradual en la dieta de FSG aumentó la concentración in vitro de ácidos grasos volátiles (VFA, por sus siglas en inglés), mientras que el FSG puro aumentó la producción asintótica de gas y la tasa máxima de degradación del sustrato y disminuyó el tiempo de incubación en el que se forma la mitad de la cantidad asintótica de gas. La incubación in vitro de FSG puro disminuyó el valor del pH, la concentración de ácido láctico y la concentración de N-NH3, y aumentó la de VFA. En el segundo experimento, el FSG se caracterizó para determinar su composición química, su contenido de galactosa y manosa y su potencial como prebiótico. Se evaluaron tanto FSG puro como niveles graduales (0, 5, 10, 15 y 20 g/kg) incluidos en dietas ricas en fibra soluble (SF, por sus siglas en inglés) de pulpa de remolacha (incluida al 10%) y dietas ricas en fibra insoluble (IF, por sus siglas en ingles) de semilla de uva desengrasada (incluida al 10%). Se sometieron a digestión enzimática con pepsina y pancreatina y luego sus fracciones indigestibles se sometieron a fermentación usando inóculo cecal. Se midieron las fracciones no digestibles después de la digestión enzimática, así como las fracciones no fermentables y las variables de fermentación después del tiempo de incubación (48 h). La FSG se compone principalmente de galactosa y manosa (630 g/kg) en una proporción de 1: 1 y un nivel moderado de proteínas (223 g/kg). El FSG puro se vio poco afectado por la digestión enzimática, ya que solo se disolvieron 145 g/kg. Sin embargo, desapareció casi por completo (984 g/kg) durante el proceso de fermentación. En consecuencia, FSG aumentó la concentración de VFA, disminuyó el valor de pH y la concentración de N-NH3. La inclusión gradual de FSG en las dietas de conejos afectó la digestión de algunos nutrientes, como las fracciones fibrosas, el almidón y las proteínas, además de aumentar la fracción fermentada en la dieta SF, pero sin ningún efecto relevante en el perfil de fermentación. En el tercer experimento, se formularon cuatro dietas de acuerdo con un diseño factorial 2 x 2: una dieta convencional de conejo (C), la misma dieta C suplementada con 10 g / kg de FSG, una dieta de bajo riesgo (LR, por sus siglas en inglés) y la misma dieta LR suplementada con 10 g/kg de FSG. Las dietas C y LR se diferenciaban en el nivel de SF y proteína bruta (CP, por sus siglas en inglés) (104 vs 205 y 156 vs 121 g/kg de SF y CP respectivamente para dietas C y LR). Doscientos dieciséis conejos de la línea LP se alojaron en jaulas individuales, se dividieron aleatoriamente entre los cuatro tratamientos y se les permitió el libre acceso al alimento y al agua. La mortalidad, la morbilidad, el índice de riesgo sanitario (HRi, por sus siglas en inglés), la ingestión diaria de pienso (DFI, por sus siglas en inglés), la ganancia media diaria (ADG, por sus siglas en inglés) y el índice de conversión alimenticia (FCR, por sus siglas en inglés) se controlaron hasta los 63 días de edad. El coeficiente de digestibilidad aparente total del tracto digestivo (CTTAD, por sus siglas en inglés) de los nutrientes se determinó en doce conejos por tratamiento, entre los 49 y 53 días de edad y finalmente se midió el ambiente cecal a los 63 días de edad. La inclusión de FSG en la dieta a 10 g/kg de alimento no afectó al rendimiento durante el cebo ni al CTTAD de los nutrientes, pero aumentó ligeramente la digestibilidad de la fibra neutrodetergente (NDF, por sus siglas en inglés) y la fibra ácido-detergente (ADF, por sus siglas en inglés) en las dietas C. Del mismo modo, los parámetros cecales no se vieron afectados por la inclusión de FSG, excepto la concentración de ácido caproico en las dietas C. Sin embargo, las dietas LR disminuyeron la mortalidad, HRi, DFI, ADG y CTTAD de materia orgánica y CP pero aumentaron FCR y CTTAD de NDF y ADF con respecto a las dietas C. Además, las dietas LR aumentaron la concentración de VFA, la proporción de ácido acético, isobutírico e isovalérico mientras que disminuyeron la materia seca del contenido cecal, NNH3 y la proporción de ácidos butírico, caproico y valérico. En resumen, la FSG responde perfectamente a las dos primeras condiciones para ser un prebiótico, ya que no es digestible por las enzimas gastrointestinales antes del ciego y es altamente fermentado una vez que alcanza el ciego. Parece afectar selectivamente a la microbiota cecal debido a su efecto sobre la concentración de VFA y N-NH3, además de su efecto sobre la proporción de caproico y valérico en dietas convencionales. FSG podría aumentar la viscosidad de la digesta limitando la solubilización de algunos nutrientes como el almidón y la proteína. FSG parece ser más efectivo en dietas comerciales convencionales que en dietas de bajo riesgo. Finalmente, se confirmó que las dietas con alto nivel de SF y bajo de CP podrían ser una buena herramienta contra la enteropatía epizoótica del conejo (ERE, por sus siglas en inglés) en un sistema de producción no medicado, a costa de peores parámetros de crecimiento. / [EN] This thesis tackles the possible characterisation and utilisation of fenugreek (Trigonella foenum-graecum) seed gum (FSG) in the nutrition of young rabbits during the post-weaning period as an alternative to antimicrobials uses. The study was focussed on the behaviour of the extracted gum with different dietary fibre levels, both in vitro and in vivo. In a first trial, starting from a basal commercial rabbit diet, three experimental diets were formulated with gradual levels of inclusion of FSG (0, 0.25, 0.50 %) given to three groups of rabbits starting from weaning at 31 days old to slaughter 94 days old. The effect of the experimental diets was studied on the faecal digestibility of the diet in two ages (38-41 days and 56-59days) and on the caecal fermentation parameters at the end of the experiment. On the other hand, starting from the same commercial rabbit diet five experimental diets were formulated containing 0, 0.125, 0.25, 0.50 and 100% of FSG that were submitted to in vitro incubation with rabbit caecal inoculum during 72h. Gas production and fermentation traits were measured. Apparent faecal digestibility and caecal fermentation parameters were not significantly affected by the in vivo inclusion of FSG up to 0.5%. However, animals fed with FSG showed lower caecal pH values. Gradual dietary inclusion of FSG increased in vitro concentration of volatile fatty acids (VFA), while pure FSG increased the asymptotic gas production and the maximum substrate degradation rate and decreased the time after incubation at which half of the asymptotic amount of gas is formed. In vitro incubation of pure FSG decreased pH value, lactic acid concentration and N-NH3 concentration and increased that of VFA. In a second trial, FSG was characterised determining its chemical composition, galactose and mannose content and prebiotic potential. Pure FSG and gradual levels of FSG (0, 5, 10, 15 and 20 g/kg), included both in diets rich in soluble fibre (SF) from beet pulp (included at 10%) or in diets rich in insoluble fibre (IF) from defatted grape seeds (included at 10 %), were evaluated. They were submitted to enzymatic digestion with pepsin and pancreatin and then their indigestible fractions were submitted to fermentation using caecal inoculum. The indigestible fractions after enzymatic digestion were measured, as well as the nonfermentable fractions and the fermentation traits after incubation time (48 h). FSG was mostly composed of galactose and mannose (630 g/kg) in 1:1 ratio and a moderate protein level (223 g/kg). Pure FSG was weakly affected by enzymatic digestion, only 145 g/kg was dissolved. However, it was almost entirely disappeared (984 g/kg) during the fermentation process. Consequently, FSG increased VFA concentration and decreased both pH value and N-NH3 concentration. Th gradual inclusion of FSG in rabbit’s diets affected some nutrients digestion such as the fibre fractions, starch and protein, besides to increase the fermentation fraction in SF diet but without any relevant effect on the fermentation profile. In a last third trial, four diets were formulated according to 2 x 2 factorial design: a conventional rabbit diet (C), the same C diet supplemented by 10 g/kg of FSG, a low-risk diet (LR), and the same LR diet supplemented by 10 g/kg of FSG. C and LR diets differed in SF and crude protein levels (CP) (104 vs 205 and 156 vs 121 g/kg of SF and CP respectively for C and LR diets). Two hundred and sixteen weaned rabbits (28 days of age) of the LP line were allocated in individual cages and divided randomly between the four treatments and allowed free access to feed and water. Mortality, morbidity, health risk index (HRi), daily feed intake (DFI), average daily gain (ADG) and feed conversion ratio (FCR) were controlled until 63 days of age. Coefficient of total tract apparent digestibility (CTTAD) of nutrients, on twelve rabbits per treatment, was determined from 49 to 53 days of age and finally, caecal environment was measured at 63 days of age. FSG dietary inclusion at 10 g/kg did not affect performance or CTTAD of nutrients but did slightly increased neutral-detergent fibre (NDF) and acid-detergent fibre (ADF) digestibility in C diets. Similarly, caecal parameters were not affected by FSG except caproic acid concentration in C diets. Nevertheless, LR diets decreased mortality, HRi, DFI, ADG and CTTAD of organic matter and CP but increased FCR and CTTAD of NDF and ADF respect to C diets. Moreover, LR diets increased VFA concentration, the proportion of acetic, isobutyric and isovaleric while decreased the dry matter of the caecal content, N-NH3 and the proportion of butyric, caproic and valeric acids. To summarise, FSG perfectly responds to the two first conditions to be prebiotic, being not digestible by gastrointestinal enzymes before the caecum and highly fermented once reached the caecum. It seems to affect selectively caecal microbiota due to its effect on VFA and N-NH3 concentration besides to its effect on caproic and valeric proportions in conventional diets. FSG could increase viscosity of digesta limiting the solubilisation of some nutrients such starch and protein. FSG seems to be more effective in conventional commercial diets than in low-risk diets. Finally, it was confirmed that diets with high SF level and low CP could be a good tool against epizootic rabbit enteropathy (ERE) in a nomedicated breeding system at the cost of impaired growth parameters. / [CA] Aquesta tesi aborda la caracterització i possible utilització de la goma de fenigrec (Trigonella foenum-graecum) (FSG, per les sigles en anglès) en la nutrició del conills durant el període posterior al deslletament com una alternativa a l'ús d'antimicrobians, centrant-se en el comportament de la goma extreta amb diferents nivells de fibra dietària, tant in vitro com in vivo. En el primer experiment, a partir d'una dieta basal comercial de conill, es van formular tres dietes experimentals amb nivells graduals d'inclusió de FSG (0, 0.25, 0.50%) administrats a tres grups de conills des del deslletament als 31 dies fins al sacrifici als 94 dies. Es va estudiar l'efecte de les dietes experimentals sobre la digestibilitat fecal en dues edats (38-41 dies i 56-59 dies), a més dels paràmetres de fermentació cecal a la fi de l'experiment. D'altra banda, a partir de la mateixa dieta comercial de conill, es van formular cinq dietes experimentals que contenien 0. 0.125, 0.25, 0,50 i 100% de FSG, que es van sotmetre a incubació in vitro amb inòcul cecal de conill durant 72 h. Es van mesurar la producció de gas i les variables de fermentació. La digestibilitat fecal aparent i els paràmetres de fermentació cecal no es van veure afectats significativament per la inclusió in vivo de FSG fins a 0.5%. No obstant això, els animals alimentats amb FSG van mostrar valors de pH cecal més baixos. La inclusió gradual en la dieta de FSG va augmentar la concentració in vitro d'àcids grassos volàtils (VFA, per les sigles en anglès), mentre que el FSG pur va augmentar la producció asimptòtica de gas i la taxa màxima de degradació del substrat i va disminuir el temps d'incubació en el qual es forma la meitat de la quantitat asimptòtica de gas. La incubació in vitro d'FSG pur va disminuir el valor del pH, la concentració d'àcid làctic i la concentració de N-NH3, i va augmentar la de VFA. En el segon experiment, el FSG es va caracteritzar per determinar la seva composició química, el seu contingut de galactosa i manosa i el seu potencial com prebiòtic. Es van avaluar tant FSG pur com nivells graduals (0, 5, 10, 15 i 20 g/kg) inclosos en dietes riques en fibra soluble (SF, per les sigles en anglès) de polpa de remolatxa (inclosa al 10%) i dietes riques en fibra insoluble (IF, per les sigles en anglès) de llavor de raïm desgreixada (inclosa al 10%). Es van sotmetre a digestió enzimàtica amb pepsina i pancreatina i després les fraccions indigeribles es van sotmetre a fermentació usant inòcul cecal. Es van mesurar les fraccions no digestibles després de la digestió enzimàtica, així com les fraccions no fermentables i les variables de fermentació després del temps d'incubació (48 h). La FSG es compon principalment de galactosa i manosa (630 g/kg) en una proporció de 1: 1 i un nivell moderat de proteïnes (223 g/kg). El FSG pur es va veure poc afectat per la digestió enzimàtica, ja que només es van dissoldre 145 g/kg. No obstant això, va desaparèixer gairebé del tot (984 g/kg) durant el procés de fermentació. En conseqüència, FSG va augmentar la concentració de VFA, va disminuir el valor de pH i la concentració de N-NH3. La inclusió gradual de FSG en les dietes de conills va afectar la digestió d'alguns nutrients, com les fraccions fibroses, el midó i les proteïnes, a més d'augmentar la fracció fermentada en la dieta SF, però sense cap efecte rellevant en el perfil de fermentació. En el tercer experiment, es van formular quatre dietes d'acord amb un disseny factorial 2 x 2: una dieta convencional de conill (C), la mateixa dieta C suplementada amb 10 g/kg de FSG, una dieta de baix risc (LR, per les sigles en anglès) i la mateixa dieta LR suplementada amb 10 g/kg de FSG. Les dietes C i LR es diferenciaven en el nivell de SF i proteïna bruta (CP, per les sigles en anglès) (104 vs 205 i 156 vs 121 g/kg de SF i CP respectivament per a dietes C i LR). Doscents setze conills de la línia LP es van allotjar en gàbies individuals, es van dividir aleatòriament entre els quatre tractaments i se'ls va permetre el lliure accés a l'aliment i a l'aigua. La mortalitat, la morbiditat, l'índex de risc sanitari (HRi, per les sigles en anglès), la ingestió diària de pinso (DFI, per les sigles en anglès), el guany mitjá diari (ADG, per les sigles en anglès) i l'índex de conversió alimentària (FCR, per les sigles en anglès) es van controlar fins als 63 dies d'edat. El coeficient de digestibilitat aparent total del tracte digestiu (CTTAD, per les sigles en anglès) dels nutrients es va determinar en dotze conills per tractament, entre els 49 i 53 dies d'edat i finalment es va mesurar l'ambient cecal als 63 dies d'edat. La inclusió de FSG en la dieta a 10 g/kg d'aliment no va afectar el rendiment durant l'engreix ni el CTTAD dels nutrients, però va augmentar lleugerament la digestibilitat de la fibra neutre-detergent (NDF, per les sigles en anglès) i la fibra àcid-detergent (ADF, per les sigles en anglès) en les dietes C. De la mateixa manera, els paràmetres cecals no es van veure afectats per la inclusió de FSG, excepte la concentració d'àcid caproic en les dietes C. No obstant això, les dietes LR van disminuir la mortalitat, HRi, DFI, ADG i CTTAD de matèria orgànica i CP però van augmentar FCR i CTTAD de NDF i ADF pel que fa a les dietes C. A més, les dietes LR van augmentar la concentració de VFA, la proporció d'àcid acètic, isobutíric i isovalèric mentre que van disminuir la matèria seca del contingut cecal, N-NH3 i la proporció d'àcids butíric, caproic i valéric. En resum, la FSG respon perfectament a les dues primeres condicions per ser un prebiòtic, ja que no és digestible pels enzims gastrointestinals abans del cec i és altament fermentat un cop que arriba al cec. Sembla afectar selectivament a la microbiota cecal pel seu efecte sobre la concentració de VFA i N-NH3, a més del seu efecte sobre la proporció de caproic i valéric en dietes convencionals. FSG podria augmentar la viscositat de la digesta limitant la solubilització d'alguns nutrients com el midó i la proteïna. FSG sembla ser més efectiu en dietes comercials convencionals que en dietes de baix risc. Finalment, es va confirmar que les dietes amb alt nivell de SF i baix de CP podrien ser una bona eina contra la enteropatia epizoòtica del conill (ERE, per les sigles en anglès) en un sistema de producció no medicat, a costa d'pitjors paràmetres de creixement. / Jihed, Z. (2020). In vitro and in vivo characterization of galactomannanes extracted from fenugreek seeds (Trigonella foenum-graecum) for young rabbit nutrition [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153714

Tesis por compendio / [EN] The general aim of this thesis was to reproductively characterize females from a rabbit line selected for growth rate and to evaluate the effect of different nutritional strategies (ad libitum and restricted), in order to improve the reproductive performance. In chapter 1, the influence of maternal and embryonic genotype on prenatal survival and fetal growth was evaluated and contrasted with a maternal line. Prenatal survival, fetal weight and fetal placenta weight were affected by both embryonic and maternal genotype. Nevertheless, no differences were detected either at transcriptomic level in fetal placenta or in progesterone and IGF-I plasma levels in these females. It may be concluded that in rabbit females from paternal lines both embryonic and maternal genotypes are key factors in the reproductive performance of these females. The aim of chapter 2 was to explore the causes of ovulation failures in these rabbit females. Results showed that non-ovulated females presented lower LH plasma concentration as well as higher body weight and leptin and BOHB plasma levels than ovulated females. Thus, ovulation failures in females from line R could be attributed to decreased LH plasma concentrations in these females which may be related with their higher body weight and leptin levels. The following three chapters were focused on improvement of the reproductive performance of these females through a different nutritional strategy: a feed-to-appetite diet of these females after the rearing period and prior to insemination. The initial hypothesis was that the females are submitted to a restricted nutritional regimen which is not enough to cope with their needs during reproduction, causing long-term disturbances of energy balance which leads to the subsequent reproductive problems. Chapter 3 aimed to determine if a feed-to-appetite nutritional strategy would affect the hypothalamus-hypophysis axis and the quality of the produced oocytes, by transcriptomic analysis. While no differences were found in the microarray analysis of the hypothalamus-hypophysis, small differences were detected in the transcript expression analysis in oocytes of a group of genes selected. MSY2 was found to be downregulated in oocytes from restricted females. As a key regulator of maternal RNA transcription and translation, changes in this essential gene could explain some of the reproductive problems of these females. Whether the differences found at oocyte level were inherent at embryonic level and so involved in the drop of fertility was studied in Chapter 4. Although no significant differences were revealed in ovulation, embryo recovery, and implantation rate, higher fetal and gestational losses were found in restricted females, as well as lower fetal growth. Thus, we concluded that the nutritional strategy employed may have an impact on the oocyte (Chapter 3), but we also demonstrated that these changes were inherited by the embryo, and result in disturbances in gestational losses and fetal growth. The final chapter of this thesis was conducted to determine whether these effects on reproductive and metabolic elements were also evident in females following the common semi-intensive farm production system. Although the results obtained showed small variances in NEFAs and BOHB plasma levels, and also in body weight, no differences were detected in global reproductive performance in terms of fertility, prolificacy and productivity. The results obtained established that although differences are found at oocyte level and inherited by embryo and fetus, no improvements are reached with the proposed nutritional strategy in terms of reproductive performance when females selected for growth rate lead a normal semi-intensive production system. / [ES] El objetivo general fue la caracterización reproductiva de las hembras de una línea de conejo seleccionada por velocidad de crecimiento y el efecto de distintas estrategias nutricionales (ad libitum y restringidas), con la finalidad de mejorar el rendimiento reproductivo. En el capítulo 1 se evaluó la influencia de los genotipos materno y embrionario en la supervivencia prenatal y crecimiento fetal, entre las hembras de esta línea y una línea maternal. La supervivencia prenatal, peso fetal y el peso de la placenta resultaron afectados por los genotipos tanto embrionario como materno, pero no se detectaron diferencias sobre la placenta fetal a nivel del transcriptoma ni en los niveles de progesterona e IGF-I. Por lo tanto, se puede concluir que en éstas tanto el genotipo embrionario como el materno son factores clave en su rendimiento reproductivo. El objetivo del capítulo 2 fue explorar las causas de los fallos reproductivos en estas hembras. Los resultados mostraron que las hembras que no ovularon presentaban menores niveles de LH, un mayor peso corporal y mayor concentración en sangre de leptinas y BOHB, que aquellas que había ovulado. Por ello, los fallos en ovulación detectados en estas hembras podrían estar relacionados con una reducción en los niveles de LH, consecuencia del mayor peso de estas hembras y de los incrementados niveles de leptinas. Los siguientes capítulos se enfocaron a la mejora del rendimiento reproductivo de estas hembras empleando una estrategia nutricional distinta: la ingesta ad libitum de alimento tras el periodo de crianza hasta el momento del comienzo de su vida reproductiva. La hipótesis de partida fue que estas hembras son sometidas a un régimen nutricional restringido que no es suficiente para satisfacer sus necesidades energéticas durante la reproducción, lo que causa alteraciones en su balance energético que se manifestarían en los problemas reproductivos observados. El capítulo 3 trató de determinar a través de un análisis trasncriptómico si la estrategia nutricional planteada afectaría el eje hipotalámico-hipofisario y la calidad de los ovocitos. Aunque no se encontraron diferencias en el análisis de un micrarray realizado sobre el hipotálamo-hipófisis, sí que se detectaron en la expresión génica de los ovocitos. El transcrito MSY2 mostró una menor expresión en los ovocitos de las hembras restringidas. Este gen es un regulador clave en la maduración ovocitaria, por lo tanto, cambios en la expresión de este gen podrían explicar algunos de los problemas reproductivos de estas hembras. En el capítulo 4 se estudió si las diferencias a nivel ovocitario eran heredadas por el embrión pudiendo causar la baja fertilidad de estas hembras. Aunque no se encontraron diferencias en las tasas de ovulación, recuperación embrionaria e implantación, sí que aparecieron diferencias en las pérdidas fetales y gestacionales, así como un menor crecimiento fetal en los embriones procedentes de hembras con restricción alimentaria. Por ello, concluimos que la estrategia nutricional empleada tiene unas consecuencias en el ovocito (Capítulo 3), y demostramos que estos cambios parecen continuar en el embrión, resultando en alteraciones en pérdidas gestacionales y crecimiento fetal. El capítulo final fue desarrollado para evidenciar si los efectos reproductivos y metabólicos observados en los capítulos previos se manifestaban en las hembras que se encuentran en un sistema de producción tradicional en granja. A pesar de que los resultados mostraron variaciones en los niveles circulantes de NEFAs y BOHB y de peso corporal, no se encontraron diferencias en el rendimiento reproductivo global a nivel de fertilidad, prolificidad y productividad. Los resultados obtenidos parecen indicar que a pesar de las diferencias encontradas a nivel ovocitario, embrionario y fetal, con el régimen nutricional propuesto no se logra alcanzar mejoras en la eficiencia reproductivo de las h / [CA] L'objectiu general va ser la caracterització reproductiva de les femelles d'una línia de conill seleccionada per velocitat de creixement i l'efecte de diferents estratègies nutricionals (ad libitum i restringides), amb la finalitat de millorar el rendiment reproductiu. En el capítol 1 s'avaluà la influència dels genotipus matern i embrionari en la supervivència prenatal i el creixement fetal, entre les femelles d'aquesta línia i les de una altra línia maternal. La supervivència prenatal, el pes fetal i el pes de la placenta resultaren afectats pels genotipus embrionari i matern, però no es detectaren diferències en la placenta fetal a nivell de trascriptoma ni en els nivells de progesterona i IGF-I. Per tant, en les femelles de conill seleccionades per velocitat de creixement, tant el genotipus embrionari com el matern són factors clau en el seu rendiment reproductiu. L'objectiu del capítol 2 va ser explorar les causes de les fallades reproductives en aquestes femelles. Les femelles que no ovularen presentaren menor nivells de LH, major pes corporal i major concentració de leptines i BOHB que aquelles que sí que hi havia ovulat. Per això, les fallades d'ovulació detectades en aquestes femelles podrien estar relacionades amb la reducció en els nivells de LH, com a conseqüència del major pes d'aquestes femelles i dels incrementats nivells de leptines. Els capítols següents s'enfocaren a la millora del rendiment reproductiu d'aquestes femelles mitjançant una estratègia nutricional distinta: la ingesta ad libitum d'aliment després del període de criança i fins al moment de l'inici de la vida reproductiva. La hipòtesi de partida fiu que aquestes femelles són sotmeses a un règim nutricional restringit que no és suficient per a satisfer les seves necessitats energètiques durant la reproducció, la qual cosa provoca alteracions en el balanç energètic que podrien manifestar-se en els problemes reproductius observats. El capítol 3 tractà de determinar mitjançant un anàlisi trasncritòmic si la estratègia nutricional plantejada podria afectar l'eix hipotalàmic-hipofisiari i la qualitat dels ovòcits. Metre que no es detectaren diferències en el anàlisi del microarray realitzat en el hipotàlem-hipòfisi, sí que es detectaren en l'expressió gènica del ovòcits. El transcrit MSY2 mostrà una menor expressió en els ovòcits de les femelles restringides. Aquest gen es un regulador clau en la maduració ovocitària, per aquest motiu, canvis en la seva expressió gen podrien explicar alguns dels problemes reproductius de les femelles. En el capítol 4 s'estudià si aquestes diferències a nivell ovocitari eren heretades per l'embrió i podrien causar la baixa fertilitat d'aquestes femelles. Encara que no se trobaren diferències en les taxes d'ovulació, recuperació embrionària i implantació, sí que es trobaren diferències en les pèrdues fetals i gestacionals, així com un menor creixement fetal en els embrions de les femelles provinents d'un règim alimentari restringit. Per això concloíem que l'estratègia nutricional emprada té conseqüències en el ovòcit (Capítol 3), i demostrarem que aquest canvis pareixen continuar en l'embrió, resultant en alteracions en pèrdues gestacionals i creixement fetal. El capítol final fou desenvolupat per evidenciar si els efectes reproductius i metabòlics observats en els capítols previs eren manifestats en les femelles que es troben en un sistema productiu tradicional de granja. Tot i que el resultats mostraren variacions en els nivells circulants de NEFAs i BOHB i pes corporal, no es trobaren diferències en el rendiment reproductiu global, en termes de fertilitat, prolificitat i productivitat. Els resultats obtinguts pareixen indicar que tot i que les diferències trobades a nivell ovocitari i embrionari amb un efecte significatiu en el desenvolupament i creixement fetal, amb el règim nutricional proposat no s'aconsegueix assolir millores en / Naturil Alfonso, C. (2016). EFFECT OF FEED RESTRICTION IN A RABBIT LINE SELECTED FOR GROWTH RATE ON REPRODUCTIVE PERFORMANCE: OVULATION INDUCTION, OOCYTE QUALITY, EMBRYONARY AND FETAL LOSSES [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/73065 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] Los estudios sobre nutrición proteica en conejos son escasos en comparación con otras especies, el cálculo de las necesidades es relativamente antiguo, no están ofrecidos a nivel ileal y sus peculiares hábitos alimenticios complican su conocimiento. Además, en los últimos años, se ha establecido relación directa entre este nutriente con una de las principales enfermedades que afectan esta especie (la Enteropatía Epizoótica del Conejo), y como consecuencia, el contenido proteico de las dietas se ha reducido. Por otro lado, se ha comprobado una pérdida en la efectividad de la selección por velocidad de crecimiento en las líneas paternales la cual podría estar relacionada con una mala estimación de los requerimientos proteicos (especialmente en los animales con elevadas velocidades de crecimiento). Finalmente, el nitrógeno ureico plasmático (PUN) podría ser una buena herramienta para estimar el grado de aprovechamiento proteico del pienso, pero su uso no ha sido comprobado aún en esta especie. Con todo ello, la principal hipótesis de esta tesis es que existe una mala estimación de las necesidades de aminoácidos en conejos con elevadas velocidades de crecimiento y que otra combinación de aminoácidos podría maximizar su rendimiento. Para evaluar esta hipótesis se utilizaron un total de 1464 conejos de engorde (provenientes principalmente de la línea R, línea paternal seleccionada por velocidad de crecimiento, y, en mucha menor medida, de líneas maternales con menores velocidades de crecimiento), se formularon un total de 32 dietas (donde principalmente diferían el contenido de los tres aminoácidos típicamente limitantes; lisina, aminoácidos azufrados y treonina), se realizaron 69 y 71 ensayos de digestibilidad fecal e ileal, respectivamente, se valoró la retención de nutrientes de 126 animales durante su crecimiento y por último se analizaron los niveles de PUN de más de 2700 muestras. Con el primero de los trabajos obtuvimos la confirmación del primer indicio: las dietas actuales parecían presentar deficiencias en aminoácidos para los conejos con altas velocidades de crecimiento, comprobando que aquellos animales que crecían más depositaban proporcionalmente más energía y menos proteína (esto sugería una desviación de cierta proporción de proteína como fuente de energía, siendo poco eficiente). Antes de plantearnos qué combinación de aminoácidos mejoraría este problema, tendríamos que poner a punto la técnica para detectar dichas deficiencias. En el segundo trabajo no solo comprobamos que el PUN podría ser utilizado, en esta especie, sino que se estableció la mejor metodología: A las 08:00h (bajo una alimentación ad libitum) o a las 21:00h (bajo un ayuno de 10h y un restablecimiento del alimento a las 18:00h). Ahora ya, sabiendo que podría existir dicha deficiencia y que además podemos utilizar el PUN, seleccionamos de una matriz de 27 piensos (donde habían tres niveles de lisina, azufrados y treonina), aquel que optimizaba los valores de PUN y que previsiblemente mejoraría la asimilación proteica. De este experimento surge la Dieta MAB (8.1, 6.6 y 5.7 g/kg materia seca de lisina, aminoácidos azufrados y treonina, respectivamente) como candidato a sustituir a las actuales recomendaciones, Dieta MMM (8.1, 5.8 y 6.9 g/kg materia seca de lisina, aminoácidos azufrados y treonina, respectivamente). Pero hasta ahora solo podíamos decir que el MAB reduce los nivele de urea: ¿Está esto relacionado con unos mejores parámetros productivos? Finalmente en el último trabajo se comprobó la superioridad productiva de esta combinación, ya que mejoró significativamente tanto la velocidad de crecimiento como el índice de conversión. Tras la valoración digestiva, podemos aconsejar unos niveles de 5.3, 4.3 y 2.9 g/kg de materia seca para la lisina, aminoácidos azufrados y treonina a nivel ileal aparente, arrojando más información sobre la nutrición proteica de precisi� / [CA] Els estudis sobre nutrició proteica en conills són escassos en comparació amb altres espècies, el càlcul de les necessitats és relativament antic, no estan oferts a nivell ileal i els seus peculiars hàbits alimentaris compliquen el seu coneixement. A més, en els últims anys, s'ha establert relació directa entre aquest nutrient amb una de les principals malalties que afecten aquesta espècie (la enteropatia epizoótica del Conill), i com a conseqüència, el contingut proteic de les dietes s'ha reduït. D'altra banda, s'ha comprovat una pèrdua en l'efectivitat de la selecció per velocitat de creixement en les línies paternals la qual podria estar relacionada amb una mala estimació dels requeriments proteics (especialment en els animals amb elevades velocitats de creixement). Finalment, el nitrogen ureic plasmàtic (PUN) podria ser una bona eina per estimar el grau d'aprofitament proteic del pinso, però el seu ús no ha estat comprovat encara en aquesta espècie. Amb tot això, la principal hipòtesi d'aquesta tesi és que hi ha una mala estimació de les necessitats d'aminoàcids en conills amb elevades velocitats de creixement i que una altra combinació d'aminoàcids podria maximitzar el seu rendiment. Per avaluar aquesta hipòtesi es van utilitzar un total de 1464 conills d'engreix (provinents principalment de la línia R, línia paternal seleccionada per velocitat de creixement, i, en molta menor mesura, de línies maternals amb menors velocitats de creixement), es van formular un total de 32 dietes (on principalment diferien el contingut dels tres aminoàcids típicament limitants; lisina, aminoàcids ensofrats i treonina), es van realitzar 69 i 71 assajos de digestibilitat fecal i ileal, respectivament, es va valorar la retenció denutrients de 126 animals durant el seu creixement i finalment es van analitzar els nivells de PUN de més de 2700 mostres. Amb el primer dels treballs vam obtenir la confirmació del primer indici: les dietes actuals semblaven presentar deficiències en aminoàcids per als conills amb altes velocitats de creixement, comprovant que aquells animals que creixien més dipositaven proporcionalment més energia i menys proteïna (això suggeria una desviació de certa proporció de proteïna com a font d'energia, sent poc eficient). Abans de plantejar- nos què combinació d'aminoàcids milloraria aquest problema, hauríem de posar a punt la tècnica per detectar aquestes deficiències. En el segon treball no només vam comprovar que el PUN podria ser utilitzat, en aquesta espècie, sinó que es va establir la millor metodologia: A les 08: 00h (sota una alimentació ad libitum) oa les 21: 00h (sota un dejuni de 10h i a un restabliment de l'aliment a les 18: 00h). Ara ja, sabent que podria existir aquesta deficiència i que a més podem utilitzar el PUN, seleccionem d'una matriu de 27 pinsos (on havien tres nivells de lisina, ensofrats i treonina), aquell que optimitzava els valors de PUN i que previsiblement milloraria l'assimilació proteica. D'aquest experiment sorgeix la Dieta MAB (8.1, 6.6 i 5.7 g / kg matèria seca de lisina, aminoàcids ensofrats i treonina, respectivament) com a candidat a substituir les actuals recomanacions, Dieta MMM (8.1, 5.8 i 6.9 g / kg matèria seca de lisina, aminoàcids ensofrats i treonina, respectivament). Però fins ara només podíem dir que el MAB redueix els anivelli d'urea: Està això relacionat amb uns millors paràmetres productius? Finalment en l'últim treball es va comprovar la superioritat productiva d'aquesta combinació, ja que va millorar significativament tant la velocitat de creixement com l'índex de conversió. Després de la valoració digestiva, podem aconsellar uns nivells de 5.3, 4.3 i 2.9 g / kg de matèria seca per la lisina, aminoàcids ensofrats i treonina a nivell ileal aparent, llançant més informació sobre la nutrició proteica de precisió i pretenent tallar la problemàtica que ens plantejàvem a l'inici de la tesi. / [EN] Studies on protein nutrition in rabbits are scarce compared with other species, the estimation of their requirements is relatively old and no data are reported at ileal level. Moreover, their peculiar feeding behaviour, including caecotrophy, complicates more this study. In addition, in recent years, a relationship has been established between dietary crude protein and Epizootic Rabbit Enteropathy (one of the most important disease that affects this species). As a consequence, the protein content of diets has been reduced. On the other hand, there has been a loss of effectiveness of the selection for growth rate in the paternal lines, which could be related with a possible nutritional deficit in high growth rate rabbits when using the current commercial diets. Plasma urea nitrogen (PUN) could be a good indicator of an amino acid imbalance, but its use has not yet been tested in rabbits. Thus, the main hypothesis of this thesis concerns that growing rabbits selected by growth rate could have amino acid requirements different from current recommendations, and that another amino acid combination would maximize productive traits. To evaluate this hypothesis, a total of 1464 growing rabbits were used (mainly from the R line, a paternal line selected by growth rate, and, to a much lesser extent, from some other maternal lines with lower growth rates), 32 diets were formulated differing in the content of the three typically limiting amino acids (lysine, sulfur amino acids and threonine). Faecal and ileal digestibility trials were performed with 69 and 71 animals, respectively. Nutrient retention during their growing period was evaluated in 126 animals. Finally, PUN was analyzed in more than 2700 samples. From the first trial,we obtained indication about the possible existence of some limiting amino acid when current moderate protein diets are used in growing rabbits with high growth rates, as retained protein to retained energy ratio was clearly lower for animals of the paternal lines (this suggested a deviation of a certain proportion of protein as a source of energy, which is inefficient). Before considering what combination of amino acids would improve their utilization, it was necessary to evaluate the possible interest of PUN to detect deficiencies in amino acids and establish the appropriate methodology to optimize its use for this purpose in growing rabbits. In the second study we verified the applicability of PUN in rabbits and checked the highest differences between diets: from 04:00h to12:00h in animals fed ad libitum and at three hours after refeeding (21:00h) when a fasting period of 10 h was applied. At this point, knowing that amino acid deficiency could exist and that PUN could be an indicator of it, we formulated a matrix of 27 diets (in a 3x3x3 factorial design, with three levels of the three amino acids mentioned above, using the current recommendations and increasing or decreasing them by 15%), searching for the combination minimizing PUN values and, hypothetically, improving the protein assimilation. From this trial, the diet MHL (8.1, 6.6 and 5.7 g/kg dry matter of lysine, sulphur amino acids and threonine, respectively) emerged as a candidate to replace the current recommendations (diet MMM; 8.1, 5.8 and 6.9 g/kg dry mater of lysine, sulphur amino acids and threonine, respectively). However a question arises: could this new combination improve productive traits? Finally, in the last study we verified the usefulness of this combination since it significantly improved both the growth rate and the feed conversion ratio. After digestibility assessment, we propose levels of 5.3, 4.3 and 2.9 g/kg dry matter of apparent ileal digestible lysine, sulphur amino acids and threonine, respectively. These data are intended to improve current knowledge on protein nutrition and move towards precision protein nutrition. / Marín García, PJ. (2019). Lysine, sulfur amino acids and threonine requirements of growing rabbits from a line selected by growth rate [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/132186 / Compendio

This thesis is focused on design and commissioning of appliance for operating and status display in the aquarium. The first part of the thesis deals with the possibilities of solving particular problems of the system and defines the requirements which the system has to fulfil. The next section of the thesis describes design of hardware part of the system and its software.

This thesis is consisting of three parts. In first part was conducted market research and then start preparation concept of project Graphic indicator units using in industrial environment. Creating a basis for continued in making electronic schemes and board. Then the board was made in external specialization company. Then all components were installed. After testing all of function the device was ready for implementation firmware. Firmware was consist of few parts – communication with RS232 protocol, RS485, web interface and last parts is communication with touch display.

Les références de temps et de fréquence sont largement distribuées sur réseaux informatique et de communications, pour une large gamme d'applications scientifiques et industrielles. Poussé par une demande pour de meilleures performances, un certain nombre de nouvelles méthodes de transfert de temps et de fréquence sur des réseaux à fibres optiques ont été développées ces dernières années. Dans cette thèse, notre objectif est de développer une approche de transfert de temps et de fréquence multi-utilisateurs, compatible avec les réseaux de télécommunications et compétitive avec la distribution de temps par GNSS. Nous nous intéressons donc aux méthodes pour les réseaux à commutation par paquets, comme le NTP (Network Time Protocol) et le PTP (Precision Timing Protocol). Nous nous concentrons également sur les liaisons “unidirectionnelles”, où les signaux aller et retour entre les nœuds de réseau se propagent sur des fibres distinctes, non au sein d’une même fibre (liaisons “bidirectionnelles”). En particulier, nous utilisons une méthode appelée White Rabbit PTP (WR). Développée au CERN, basée sur PTP, utilisant l’Ethernet synchrone et d'autres techniques pour atteindre des performances élevées, WR réalise une stabilité du temps sous-nanoseconde pour la synchronisation d'instruments sur des réseaux à l'échelle de 10 km. Nous sommes particulièrement intéressés par l'extension de cette méthode pour la distribution de références au niveau régional ou national, sur des liaisons allant jusqu'à 1000 km.Nous étudions d’abord les performances de l'équipement réseau White Rabbit, en particulier le commutateur White Rabbit. Nous y apportons diverses améliorations : sur le verrouillage du commutateur grand maître à la référence externe, améliorant ainsi sa stabilité à court terme de plus d'un ordre de grandeur ; sur la bande passante de verrouillage du commutateur esclave ; et en augmentant le débit des messages PTP entre les commutateurs maître et esclave.Nous étudions ensuite les liaisons WR moyennes et longues distances. Nous construisons un lien unidirectionnel de 100 km en utilisant des bobines de fibres dans le laboratoire. Nous découvrons que la performance à court terme est limitée par la dispersion chromatique de la fibre, tandis que la performance à long terme est dégradée par le bruit thermique. Pour limiter l'effet de la dispersion chromatique sur les liaisons longue distance, nous proposons l'utilisation d'une approche en cascade. Nous réalisons un lien en cascade de 500 km, à nouveau avec des bobines de fibres. Nous utilisons le multiplexage en longueur d'onde dense pour construire ce lien par des passages multiples à travers des bobines plus courtes. Nous obtenons une stabilité de transfert de fréquence de 2 × 10-12 à une seconde de temps d'intégration et de 5 × 10-15 en un jour, limitée par le bruit thermique à long terme. Nous obtenons une stabilité temporelle de 5 ps à une seconde de temps d'intégration, diminuant jusqu'à un minimum de 1,2 ps à 20 secondes et restant inférieure à une nanoseconde pour des durées plus longues. Ces performances sont similaires à court terme, et deux ordres de grandeur meilleures à long terme, qu’un récepteur GPS de bonne qualité. Nous nous attendons à ce que les fluctuations thermiques et donc l'effet du bruit thermique des fibres soient réduits d'un facteur d'environ cinq pour les installations sur le terrain.Enfin, nous faisons des études préliminaires sur l'étalonnage en temps des liaisons WR. Le principal défi est de mesurer l'asymétrie de longueur optique entre les deux fibres utilisées pour le transfert des signaux aller et retour. Nous démontrons une technique d'échange de fibres, en utilisant une liaison suburbaine White Rabbit sur fibre noire. Nous décrivons et testons ensuite une nouvelle méthode variationnelle pour l'étalonnage, impliquant une méthode de mesure différentielle basée sur l'exploitation de deux liaisons WR à différentes longueurs d'onde sur la même liaison. / Time and frequency references are widely distributed over communications and computer networks, for a variety of scientific and industrial applications. Driven by a demand for improved performance, a number of new methods for time and frequency transfer over optical fiber-based networks have been developed in recent years. In this thesis our objective is to develop a scalable network time and frequency transfer approach, providing multi-user dissemination, compatible with large telecommunication networks and competitive with GNSS-based time distribution. Therefore we are concerned with methods for use in packet-based networks, like the Network Time Protocol (NTP) and Precision Timing Protocol (PTP). We also concentrate on “unidirectional” links, where the forward and backward signals between network nodes propagate over separate fibers, not within the same fiber (“bidirectional” links).In particular we use a method called White Rabbit PTP (WR). This is a novel technology developed at CERN, based on PTP while using Synchronous Ethernet and other techniques to achieve high performance. It demonstrates sub-nanosecond time stability and synchronization of arrays of instruments over 10 km scale networks. We are particularly interested in extending this method for large scale distribution of references at regional or national level, over links of up to 1000 km.We first study extensively the default performances and limitations of White Rabbit network equipment, in particular the White Rabbit switch. We make various improvements to its operation: on the locking of the grandmaster switch to the external reference, thus improving its short-term stability by more than an order of magnitude; optimizing the locking bandwidth of the slave switch; and increasing the PTP messaging rate between master and slave switches.We then study medium and long-distance WR links. We construct a 100 km, unidirectional link using fiber spools in the laboratory. We discover that the short-term performance is limited by chromatic dispersion in the fiber, while the long-term performance is degraded by the influence of temperature variations on the fiber. To limit the effect of chromatic dispersion for long-haul links, we propose the use of a cascaded approach. We realise a national scale, cascaded, 500 km link, again utilizing fiber spools. We use Dense Wavelength Division Multiplexing methods to construct this link by mutliple passages through shorter spools. We achieve a frequency transfer stability of 2 × 10−12 at one second of integration time and 5 × 10−15 at one day, limited by thermal noise in the long term. We achieve a time stability of 5 ps at one second of integration time, decreasing to a minimum of 1.2 ps at 20 seconds and remaining below one nanosecond for longer averaging times. These performances are similar in the short term, and two orders of magnitude better in the long term, than good quality GPS receivers. We expect thermal fluctuations and therefore the effect of fiber thermal noise to be suppressed by a factor of approximately five for installations in the field.Finally we make preliminary investigations of time calibration of WR links. The main challenge here is to measure the optical length asymmetry between the two fibers used for signal transfer in the forward and backward directions. We demonstrate a fiber swapping technique, using a mid range, suburban White Rabbit link over dark fiber. We then describe and test a new variational method for calibration, involving a differential measurement method based on operating two WR links at different wavelengths over the same optical fiber link.In conclusion, we demonstrate high performance, long haul White Rabbit links for time and frequency dissemination to multiple users. With the level of frequency transfer performance achieved, White Rabbit PTP provides a competitive and scalable technique for comparing industrial atomic clocks at regional and national scales.

Thesis (M. Sc. Agriculture (Agricultural Economics)) -- University of Limpopo, 2021 / South Africa is characterised by low production which can be attributed to a lack of diversification and flexibility in agricultural production. There has been an explosive change in consumer-food relationships due to increased knowledge in the food industry. It is no longer just about supplying what you have, but about what you are selling as a producer that can meet the required need of consumers. Producers’ primary objective in the food industry is to provide the product that consumers need. Rabbit meat is recognised in rural areas, however, most rural smallholder farmers do not take initiative in rabbit production. Madiga Village is one such area where rabbit production is not practised. Farmers at Madiga Village are focusing on livestock such as cattle, goat, sheep and pork; and none of them are focusing on rabbit production. This study’s main purpose was to understand consumers perception of and willingness to pay for rabbit meat and analysing this perception and willingness in relation to their socio-economic characteristics. Moreover, since rabbit meat competes with other types of meat, it was imperative for the scope of this study to compare rabbit meat with other types of meat. As such, rabbit meat was compared with chicken, beef, pork and mutton. Information for this study on the perception of and willingness to pay was collected using a structured questionnaire that was administered through face-to-face interviews. The data that was collected was entered into a Microsoft Excel Spreadsheet and SPSS for analysis. This study used a sample size of 120 respondents at Madiga Village that were randomly selected. Analytical techniques used to analyse the data were Descriptive Statistics, Binomial Logit Model, Likert Scale and Chi-square Analysis. Firstly, the socio-economic characteristics of the respondents were identified and described. From the 120 households sampled and interviewd at Madiga Village, the results revealed that 57% of the respondents were males as compared to 43% of females. The majority, constituting 58% of the respondents were unemployed, whereas 28% of the respondents in this study were full-time employed with only 14% being self-employed. The household size of the respondents was found to be on an average of 5 with a minimum of 1 and a maximum of 13 members. From the Likert scale results using ten items, it was found that rabbit meat was perceived to be the easiest to cook and prepare relative to all the meat types it was compared with. Furthermore, it was perceived to be more nutritious, healthy and cheaper. However, it was found that respondents perceived it as being the difficult meat to find. Rabbit meat was also perceived as tasty compared to pork, chicken, beef and sheep (mutton) meats. To understand socio-economic characteristics affecting perception and willingness to pay, the Binomial Logit Model and Chi-square Analysis were used, respectively. The Binomial Logit results indicated that males were more likely to pay for rabbit meat if it was sold on a farm. Moreover, The results indicated that as household size increases by one, respondents would be more likely to pay for rabbit meat. Furthermore, respondents who perceived rabbit meat as better than pork and sheep meats were likely to pay for rabbit meat. Therefore, the null hypotheses were rejected as there are socio-economic characteristics and consumer perceptions that affect their willingness to pay. Rabbit farming is promising at Madiga village and farmers who would like to take an initiative in rabbit farming are encouraged to do so. The potential of this enterprise suits it to be incorporated into the livestock governmental financial budget as a new business initiatives.

It is well known that the overlap between the thick and thin filaments in striated muscle is responsible for the single active length-tension (L-T) curve. With the lack of visible striations, a sarcomeric unit has not been identified in smooth muscle. Though once thought to function like striated muscle via a sliding filament mechanism of contraction, recent studies on length-adaptation (L-adaptation) in airway smooth muscle (ASM), in which increased tension is generated with repeated contraction, have led to the hypothesis of a dynamic L-T curve in smooth muscle. Although more established in ASM, two studies have shown L-adaptation in vascular smooth muscle (VSM). In this project, the L-T curve over a 3-fold length range in rabbit femoral artery was investigated and the presence of more than one active and passive L-T curve was identified. The third of three repeated KCL-induced contractions at a single, shortened length resulted in L-adaptation in which the phasic and tonic phases of contraction demonstrated a 10-15% increase in active tension (Ta) relative to the first contraction. Experiments investigating possible mechanism(s) responsible for this phenomenon demonstrated that neither an increase in [Ca2+]i nor an increase in MLC20 phosphorylation was responsible for the increased tension. However, actin polymerization did appear to play a role in the L-adaptation of both phases of contraction. Thus directions for future research could include further study of actin polymerization in VSM that contributes to L-adaptation and may ultimately result in artery remodeling.