La gentrificació dels centres urbans degradats és un dels aspectes més visibles de les transformacions que s'estan donant en les ciutats contemporànies. La mobilitat del capital en el medi construït i els canvis en l'estructura i el mercat laboral, fruit del procés de reestructuració econòmica iniciat a mitjans dels anys setanta, s'apunten com aquelles causes estructurals que poden explicar el procés de gentrificació. Peró per altra banda, es considera que els individus que decideixen anar a viure als centres urbans també formen part de l'explicació i tenen un paper destacat tant en la reconstrucció social del barri que invadeixen, com en el procés econòmic de revalorització. En el cas d'estudi del barri del Raval de Barcelona, en el marc concret de la reestructuració econòmica, social i urbana de la metròpoli barcelonina, s'analitza com la formació urbana i social del barri justifiquen l'aplicació d'una política urbana liderada pel govern municipal i orientada a la rehabilitació integral, que es converteix en l'impuls al retorn al centre tant del capital com dels nous habitants. L'anàlisi de dades demogràfiques extretes de fonts censals i padronals, així com sobretot la utilització d'entrevistes a nous residents del barri, mostren l'existència del procés de gentrificació al Raval. Aquest es troba en el seu estadi inicial, essent doncs un procés encara en marxa, i en el que el paper dels gentrificadors és reconegut com molt més cultural, a partir de la desmitificació del Raval, que no pas econòmic, buscant la revalorització dels seus habitatges. / The gentrification of the downgraded urban centres is one of the most visible aspects of the transformations of the contemporary cities. Mobility of capital on the built environment and also changes in the working structure and labour markets, caused by the economic restructuring started in the seventies, are seen as the structural causes that could explain the process of gentrification. But by the other side, the individuals that decide to go to live in the urban cores of the cities have and important role in changing the social character of the neighbourhoods that they invade, and also in the economic process of revalorization. In the case study of the Barcelona's neighbourhood named "Raval", framed in the context of the economic, urban and social restructuring of the metropolis of Barcelona, the urban and social production of the neighbourhood are analysed as the cause of the implementation of an urban policy, leadership by the local government and oriented through the integral rehabilitation of the district, that is considered as the impulse of the back to the city movement of capital and people. The analysis of demographic data from the census sources, and above all the use of interviews with new residents of the neighbourhood, shows the Raval's process of gentrification. This process is at the initial stage, so it's still going on, and the role of the gentrifiers is recognized as more cultural, producing a debunk of the neigbourhood, than economic, looking for !he revalorization of their properties.

Esta tesis estudia las alteraciones de la vida urbana en la calle d'en Robador del barrio del Raval de Barcelona como consecuencia de las intervenciones urbanísticas que allí se han producido en los últimos veinte años. Las incisiones urbanísticas en el Raval han comportado destrucción de patrimonio arquitectónico, habitacional y cultural de gran valor. Asimismo, han generado expulsiones de población, y en cierta medida y en ciertas zonas, su substitución por otra de mayor capacidad de dispendio. Se ha realizado un rastreo histórico sobre el Raval poniendo énfasis en las sucesivas culturas de control aplicadas allí sobre una población caracterizada por un elevado componente obrero y descapitalizado. Esto es complementado por una etnografía crítica de la calle citada -llevada a cabo entre los años 2010 y 2012, que ofrece una actualización de la perspectiva con el fin de establecer las persistencias y recurrencias que los sucesivos gobernantes han ensayado en lo que han sido hasta hoy los “bajos fondos” de la ciudad, el mítico “Barrio Chino”. / This thesis explores changes of urban life on d'en Robador street on the Raval district of Barcelona as a result of urban interventions that have occurred there in the past twenty years. The urbanistic incisions in the Raval had destroyed urban heritage, architectural, residential and cultural valuable assets. Furthermore, they resulted in population expulsions, and -to some extent, and in certain areas- its replacement by people of greater income. Historical tracking on Raval neighbourhood has been made, emphasizing the observation on successive control cultures applied there over an impoverished population with a marked working class profile. This is complemented by a critical ethnography performed between 2010 and 2012 in the above-named street that brings that perspective up to date to establish the persistence and recurrence in the successive governments action on what has been up to today the "underworld" of the city, the mythical "Chinatown".