L'ús del coneixement extern, a través de projectes oberts i de col·laboració amb els socis externs, permet a les empreses resoldre amb eficàcia i eficiència els seus problemes d'innovació, generant així un major acompliment de la innovació. No obstant, molts projectes d'innovació oberta i de col·laboració no han pogut completar els seus objectius, tal com s'havia planejat inicialment. Els acadèmics han tractat d'examinar aquest problema mitjançant l'estudi del mecanisme de govern del procés de col·laboració en les fases de formació i execució dels projectes. Si bé aquests estudis han aportat coneixements importants, encara es sap poc sobre la naturalesa de la dinàmica de col·laboració i els atributs dels projectes que afecten els mecanismes de govern. En resposta, aquesta tesi pretén establir una visió àmplia i clarificadora del govern de la innovació oberta i de col·laboració a través de l'abordatge de la següent pregunta general: com les empreses governen el procés de col·laboració amb socis externs per a augmentar la probabilitat que els seus projectes d'innovació oberta i de col·laboració es completin amb èxit? Tres preguntes específiques d'investigació es determinen per respondre a la pregunta general: 1) ¿com gestionen les empreses la dinàmica del procés de col·laboració amb fonts externes per completar amb èxit els seus projectes d'innovació oberta i de col·laboració? 2) ¿l'ús d'un procés formalitzat conjunt de tecnologia i desenvolupament ajuda a augmentar la probabilitat que un projecte d'innovació oberta amb fonts externes es completi amb èxit? 3) ¿quins modes d'innovació oberta trien els directius per a projectes que es caracteritzen per diferents nivells de complexitat i 'ocultació' del coneixement? Responem a aquestes preguntes combinant un anàlisi sistemàtic de casos creuats dels casos qualitatius de projectes oberts i de col·laboració i un estudi d'enquesta. Els resultats d'aquest estudi demostren que les empreses associades han de regular la tensió entre compartir i protegir el coneixement en els processos de col·laboració per a completar amb èxit projectes conjunts. D'altra banda, presento una forma alternativa de formalització en el procés de col·laboració, a més del control de la propietat intel·lectual (IP), per a regular la tensió entre compartir i protegir el coneixement. Finalment, els resultats indiquen que els atributs del projecte, específicament la complexitat i l'ocultació del coneixement necessari, afecten la selecció dels mecanismes de govern en projectes oberts i de col·laboració. / El uso del conocimiento externo, a través de proyectos abiertos y de colaboración con los socios externos, permite a las empresas resolver con eficacia y eficiencia sus problemas de innovación, generando así un mayor desempeño de la innovación. Sin embargo, muchos proyectos de innovación abierta y de colaboración no han podido completar sus objetivos, tal y como se había planeado inicialmente. Los académicos han tratado de examinar este problema mediante el estudio del mecanismo de gobierno del proceso de colaboración en las fases de formación y ejecución de los proyectos. Si bien estos estudios han aportado conocimientos importantes, aún se sabe poco acerca de la naturaleza de la dinámica de colaboración y los atributos de los proyectos que afectan a los mecanismos de gobierno. En respuesta, esta tesis pretende establecer una visión amplia y clarificadora del gobierno de la innovación abierta y de colaboración a través del abordaje de la siguiente pregunta general: ¿cómo las empresas gobiernan el proceso de colaboración con socios externos para aumentar la probabilidad de que sus proyectos de innovación abierta y de colaboración se completen con éxito? Tres preguntas específicas de investigación se determinan para responder a la pregunta general: 1) ¿cómo gestionan las empresas la dinámica del proceso de colaboración con fuentes externas para completar con éxito sus proyectos de innovación abierta y de colaboración? 2) ¿el uso de un proceso formalizado conjunto de tecnología y desarrollo ayuda a aumentar la probabilidad de que un proyecto de innovación abierta con fuentes externas se complete con éxito? 3) ¿qué modos de innovación abierta escogen los directivos para proyectos que se caracterizan por diferentes niveles de complejidad y 'ocultamiento' del conocimiento? Respondemos a estas preguntas combinando un análisis sistemático de casos cruzados de los casos cualitativos de proyectos abiertos y de colaboración y un estudio de encuesta. Los resultados de este estudio demuestran que las empresas asociadas tienen que regular la tensión entre compartir y proteger el conocimiento en los procesos de colaboración para completar con éxito proyectos conjuntos. Por otra parte, presento una forma alternativa de formalización en el proceso de colaboración, además del control de la propiedad intelectual (IP), para regular la tensión entre compartir y proteger el conocimiento. Por último, los resultados indican que los atributos del proyecto, específicamente la complejidad y el ocultamiento del conocimiento necesario, afectan a la selección de los mecanismos de gobierno en proyectos abiertos y de colaboración. / The use of external knowledge, through open and collaborative projects with external partners, enables firms to effectively and efficiently solve their innovation problems, thereby generating greater innovation performance. Yet many open and collaborative innovation projects have failed to complete their objectives as initially planned. Scholars have tried to examine this problem by studying the governance mechanism of collaboration process in both formation and execution phases of projects. While these studies have provided important insights, still little is understood about the nature of collaboration dynamics and the attributes of projects affecting governance mechanisms. In response, this dissertation seeks to establish a comprehensive and clarifying view of open and collaborative innovation governance through addressing the following overall question: How do firms govern the collaboration process with external partners to increase the likelihood that their open and collaborative innovation projects are successfully completed? Three specific research questions are framed to answer the overall question: 1) How do firms manage the dynamics of collaboration process with external sources to successfully complete their open and collaborative innovation projects? 2) Does the use of a formalized joint technology-development process help to increase the likelihood that an open innovation project with external sources is successfully completed? 3) Which open innovation modes do managers choose for projects characterized by different levels of complexity and ‘hiddenness’ of knowledge? We approach these questions with combining a cross-case systematic analysis of qualitative cases on open and collaborative projects and a survey study. The results of this study demonstrate that partnering firms need to regulate the knowledge sharing-protecting tension in collaboration processes to successfully complete joint projects. Moreover, I introduce an alternative form of formalization into the collaboration process, in addition to formal intellectual property (IP) control, to regulate the knowledge sharing-protecting tension. Finally, the results indicate that project attributes, specifically complexity and hiddenness of required knowledge, affects the selection of governance mechanisms in open and collaborative projects.

La tesi vol donar a conèixer la història del Full Dominical de la diòcesi de Barcelona, esbrinar i repassar, fer una aproximació de com es va forjar aquesta publicació fundada per Mn. Josep Ildefons Gatell, i que des de 1892 es troba en la majoria de llars catòliques. Un full d’avisos i comunicats, típic del diumenge al sortir de missa, que perdura encara avui. El treball abasta els anys de 1891, inici de la publicació, passant per l’època de la Guerra Civil Espanyola, el Concili Vaticà II i fins el 1991, any de la publicació d’un llibre d’estil de disseny del Full Dominical. S’ha assolit ja una fita important en la història del Full de la diòcesi de Barcelona, un mitjà de comunicació humil però constant. La fidelitat a una trajectòria més que centenària és estímul per continuar endavant amb realisme i entusiasme en el servei a l’Església i continuar formant part del món dels mitjans de comunicació catalans.Aquesta tesi és, en certa manera, pionera, al voler presentar una història ben concreta i desconeguda del Full Dominical de Barcelona sobretot en la seva època inicial. És una publicació sovint vinculada al moment social i polític, i ha esdevingut una de les poques publicacions d’Església nascuda a les acaballes del segle XIX que encara perdura. Es presenta la història d’un mitjà de comunicació escrit poc estudiada, tot i que interessant i curiosa, marcada per esdeveniments històrics i per la vida de moltes persones que van lluitar per la bona premsa. El Full de l’arquebisbat de Barcelona és el full-mare de les diòcesis espanyoles, totes les dades que consten en documents i llibres i en la recerca feta confirmen que el Full Dominical de la diòcesi de Barcelona fou el primer. És un exemple clar del pensament i la relació que s’estableix entre l’Església i els seus fidels. Ho demostra el patiment del fundador, Mn. Josep Ildefons Gatell, pel moment social que es viu a inicis del segle XX i que el porten ha fundar la Hoja Parroquial de Santa Ana. Es reflexa en l’enfocament de les pàgines de la Fulla davant la descristianització i l’anticlericalisme d’alguns sectors de la societat,... Durant la Guerra Civil espanyola deixarà de publicar-se i es reprendrà el 1939, amb un canvi de quasi 180 graus, quan es posarà al costat del règim de Franco. El fulls reflecteixen com era la societat catòlica del moment. Es percep doncs que al llarg de la seva història el Full Dominical, tot i no tenir un contingut explícitament polític, es fa ressò d’allò que està succeint al país. És reflex d’una societat en un moment concret de la història. Podríem dir que la història del Full Dominical, també és i forma part de la història de Catalunya. Caldrà destacar que al 1975 es va tornar a catalanitzar; que els diferents bisbes i arquebisbes de Barcelona li han donat sempre suport i hi han mantingut les seves aportacions setmanals; que el 1978 va créixer en format i el 1991, un equip format per Josep Maria Casasús, Manuel Lamas i Carlos Pérez de Rozas en va confegir un llibre d’estil amb noves pautes.Així doncs, la tesi té un objectiu específic: fer una aproximació el més amplia possible a la història del Full Dominical de la diòcesi de Barcelona de 1891 a 1991. Vol resseguir els seus alts i baixos, situant el Full en el context social, polític i periodístic de cada època. Desitja valorar la intuïció de Mn. Gatell quan va fundar dita publicació, conèixer els seus continuadors, i veure com aquests van lluitar per mantenir-la.Es vol, doncs, descobrir un òrgan d’informació i formació de l’Església molt senzill, que sovint passa desapercebut, però que encara avui perdura i que va conviure des dels seus inicis amb centenars de publicacions catalanes, polítiques o religioses prou importants en la història del periodisme però amb una vida més curta.

La comptabilitat es una eina molt utilitzada como ajuda per a la presa de decisions. Es per això que amb freqüència els directius decideixen adaptar-la a les seves necessitats mostrant més una imatge desitjada i no tant la real. En el present treball s’estudia si les empreses cotitzades a la Bolsa espanyola utilitzen practiques de manipulació comptable. Més concretament s’analitza si aquestes fan ús de tècniques de allisament de resultats a fi de mostrar-se més estables al llarg dels anys, i ser per tant més atractives per als inversors. Mitjançant el present treball s’obté evidencia de que el 31% de les societats cotitzades a la Bolsa espanyola porten a terme, presumptament, manipulacions comptables tendents a allisar els seus resultats. Així mateix, del estudi de la relació de 29 variables empresarials amb aquestes pràctiques allisadores, s’obté evidència significativa que confirma que: en les societats allisadores els directius es beneficien de Bonus Plan; aquetes entitats són les que els seus consellers dominicals major pes representen en el consell d’administració; són societats que paguen dividends; no són empreses familiars; no posseeixen inversors institucionals; són les entitats de menor mida; i per últim, no han efectuat una oferta pública posterior.

Este estudio da una visión general de la comunicación interpersonal directivo - subordinado centrándose en estos dos agentes en tanto personas. Se centra en la calidad de la comunicación vista desde la calidad de sus elementos comunicativos y de los motivos y "condiciones iniciales" de los agentes intervinientes. Los objetivos son (1) Fundamentar la comunicación interpersonal del directivo desde el paradigma antropológico: (2) Dotar a los directivos de un modelo conceptual de comunicación interpersonal; (3) Analizar qué directivo es el buen comunicador; (4) Explorar las características de la comunicación directiva que facilitan la unidad en la empresa; (5) Descubrir y diagnosticar las causas de fondo de los llamados "problemas de comunicación" del directivo; y (6) Facilitar la formación de los directivos en la competencia comunicativa. El modelo está construido sobre dos teorías: una procedente de la Teoría de la comunicación y otra procedente de la Dirección de empresas.

Aquesta tesi respon a la pregunta de “Com les empreses creixen de forma sostenible en contexts dinàmics”, una de les qüestions fonamentals de la literatura d’estratègia. La tesi està formada per tres estudis que aborden diferents aspectes del creixement d´una empresa. El primer estudi proporciona un anàlisi teòric sobre “com” es produeix el creixement utilitzant la perspectiva “open-systems” i “resource-based view”. Bàsicament descriu com els recursos de les empreses creixen, i clarifica les característiques del creixement. L’estudi finalitza amb una discussió sobre la heterogeneïtat dels recursos de les empreses. El segon estudi aporta un recolzament empíric al primer estudi i descriu el creixement sostingut del consorci Airbus durant un període de 20 anys (entre 1967 i 1986). L’estudi mostra com la acumulació incremental de recursos centrada en l’estratègia de “comunalitat” ha contribuït al creixement sostenible d’Airbus. A més a més, l’estudi mostra dos períodes de creixement (1) la creació i establiment durant la primera dècada i (2) altres avanços tecnològics posteriors. Finalment, el darrer estudi aporta una teoria sobre el trencament inesperat d´una aliança i com aquest interromp el creixement de la empresa, on el divorci dirigeix l’empresa a una crisi. L’article argumenta com l’empresa pot superar la crisi i tornar a les condicions de creixement a través de la gestió dels seus recursos. L’estudi presenta com la velocitat de canvi dels recursos pot contribuir a la gestió dels recursos en crisi. / Esta tesis responde a la pregunta “¿cómo pueden crecer de forme sostenible las empresas en contextos dinámicos?”, que es una de las cuestiones fundamentales en la literatura de estrategia. La tesis está formada por tres estudios sobre varios aspectos del crecimiento de las empresas. El primer estudio presenta un estudio teórico sobre “cómo” se produce el crecimiento de empresa utilizando la perspectiva de “open-systems” y “resource-based view”. Básicamente describe cómo los recursos crecen y clarifica las características de ese crecimiento. El estudio finaliza con una discusión sobre la heterogeneidad de los recursos de las empresas. El segundo estudio aporta un estudio empírico sobre el tema tratado en el primer artículo y describe el crecimiento sostenible del consorcio Airbus a lo largo de 20 años (entre 1967 y 1986). El estudio muestra cómo la acumulación incremental de recursos centrada en la estrategia de “comunalidad” ha contribuido al crecimiento sostenido de Airbus. Además, el estudio presenta dos períodos de crecimiento: (1) la creación y establecimiento durante la primera década, y (2) otros avances tecnológicos posteriores. Finalmente, el último estudio ofrece una teoría sobre la terminación inesperada de una alianza y cómo ésta interrumpe el crecimiento de la empresa, donde el divorcio lleva la empresa a la crisis. El artículo argumenta cómo la empresa puede superar la crisis y volver a las condiciones de crecimiento a través de la gestión de sus recursos. El estudio presenta cómo la velocidad de cambio de los recursos puede contribuir a la gestión de los recursos en crisis. / The thesis responds to the question ´how do firms grow sustainably in dynamic environments´ as one of the fundamental questions in strategy literature. It provides three concrete studies in addressing various aspects of firm´s growth: the first study provides a theoretical study on the how of firm growth drawing on open-system perspective and resource-based view. It basically describes how firm´s resources grow and clarifies the characteristics that resources show over time. The study is finalized by discussions on the heterogeneity of firms´ resources. The second study provides an empirical support for the first study and provides an empirical case on the successful and sustained growth of Airbus consortium over 20 years from 1967 to 1986. The study shows how the incremental accumulation of resources with a focus on commonality strategy has contributed to the sustained growth of Airbus. In addition, the study shows two periods of growth (1) sparks and establishment in the first decade of Airbus growth and (2) further technological advances afterwards. Finally, the last study provides a theory of an unexpected dissolved alliance interrupting the firm growth where the divorce directs the firm into crisis. It discusses how the firm can pass the crisis and return to its growth condition through the management of its resources. The study discusses how the change speed of resources could contribute to the management of resources in crisis.

La motivació d'aquesta tesi és entendre com pot ser gestionada la integració de coneixement en projectes de subcontractació estratègica de disseny de producte. Una participació activa de l'empresa durant la realització de les tasques de disseny (definició de paràmetres de disseny i definició de regles de disseny) li permet créixer en coneixement, però ha de minimitzar els problemes de fugida de coneixement i dependència de proveïdors. El model proposat parteix de caracteritzar les tasques de disseny en funció la complexitat del coneixement i les interdependències de les tasques inter-organitzacionals, s'analitza l'adequació i factibilitat d'ús dels mecanismes d'integració de coneixement i mecanismes de control en la subcontractació de disseny de producte. Trobant que, pel que fa a la definició de les regles de disseny dinàmiques, l'anàlisi suggereix que la tasca estaria caracteritzada per una complexitat dinàmica. On la realització en forma conjunta entre l'empresa i el subcontractat estaria caracteritzada per una acció col · lectiva intensiva i una transacció recíproca. Per això, el mecanisme d'integració de coneixement utilitzat tendiria a ser el grup de resolució de problemes i presa de decisions, i els mecanismes de control tendirien a estar orientats a les competències, valors, creences i límits. En canvi, per a la definició dels paràmetres de disseny, l'anàlisi suggereix la tasca estaria caracteritzada per una complexitat estàtica. On la realització en forma conjunta entre l'empresa i el subcontractat estaria caracteritzada per una acció col·lectiva compartida i una transacció seqüencial. Per això, els mecanismes d'integració de coneixement utilitzats tendirien a ser la seqüenciació d'activitats, les regles de disseny estàtiques i la comunicació i procediments. Els mecanismes de control tendirien a estar orientats al comportament, al resultat i límits. Per dur a terme la integració de coneixement entre els dissenyadors i l'arquitecte de producte, el mecanisme d'integració de coneixement utilitzat entre aquests equips tendiria a ser grup de resolució de problemes i presa de decisions. I el control tendiria a realitzar-se per mitjà de sistemes interactius de control. L'evidència recollida, a través d'un estudi de cas en dues col·laboracions universitat-empresa, ha confirmat el model proposat. / The motivation of this thesis is to understand how it can be managed the integration of knowledge in strategic outsourcing projects product design. Active participation of the company during the tasks of design (definition of design parameters and design rules definition) allows you to grow in knowledge, however should minimize leakage problems of knowledge and dependence on suppliers. The proposed model to characterize the design tasks based on knowledge complexity and interdependencies of inter-organizational tasks, we analyse the suitability and feasibility of use of knowledge integration mechanisms and control mechanisms on outsourcing design product. Finding that, with respect to the definition of dynamic design rules, the analysis suggests that the task would be characterized by a dynamic complexity. The joint implementation between the company and the subcontractor would be characterized by intensive collective action and mutual transaction. For this, the mechanism of integration of knowledge used tend to be the group problem solving and decision making, and control mechanisms tend to be oriented to the skills, values, beliefs and boundaries. Instead, to define the design parameters, the analysis suggests the task would be characterized by a static complexity. The joint implementation between the company and the subcontractor would be characterized by pooled collective action and a transaction sequence. For this, knowledge integration mechanisms utilized tend to be the sequencing of activities, static design rules and procedures and communication. The control mechanisms tend to be oriented to the behaviour, the outcome and limits. To carry out the integration of knowledge between designers and product architect, the knowledge integration mechanism used between these teams tend to be group problem solving and decision making. And controls tend to be by means of interactive control systems. The evidence gathered through a case study of two university-industry collaborations, has confirmed the proposed model. / La motivación de esta tesis es entender cómo puede ser gestionada la integración de conocimiento en proyectos de subcontratación estratégica de diseño de producto. Una participación activa de la empresa durante la realización de las tareas de diseño (definición de parámetros de diseño y definición de reglas de diseño) le permite crecer en conocimiento, no obstante debe minimizar los problemas de fuga de conocimiento y dependencia de proveedores. El modelo propuesto parte de caracterizar las tareas de diseño en función la complejidad del conocimiento y las interdependencias de las tareas inter-organizacionales, se analiza la adecuación y factibilidad de uso de los mecanismos de integración de conocimiento y mecanismos de control en la subcontratación de diseño de producto. Encontrando que, con respecto a la definición de las reglas de diseño dinámicas, el análisis sugiere que la tarea estaría caracterizada por una complejidad dinámica. Donde la realización en forma conjunta entre la empresa y el subcontratado estaría caracterizada por una acción colectiva intensiva y una transacción recíproca. Para esto, el mecanismo de integración de conocimiento utilizado tendería a ser el grupo de resolución de problemas y toma de decisiones, y los mecanismos de control tenderían a estar orientados a las competencias, valores, creencias y límites. En cambio, para la definición de los parámetros de diseño, el análisis sugiere la tarea estaría caracterizada por una complejidad estática. Donde la realización en forma conjunta entre la empresa y el subcontratado estaría caracterizada por una acción colectiva compartida y una transacción secuencial. Para esto, los mecanismos de integración de conocimiento utilizados tenderían a ser la secuenciación de actividades, las reglas de diseño estáticas y la comunicación y procedimientos. Los mecanismos de control tenderían a estar orientados al comportamiento, al resultado y límites. Para llevar a cabo la integración de conocimiento entre los diseñadores y el arquitecto de producto, el mecanismo de integración de conocimiento utilizado entre dichos equipos tendería a ser grupo de resolución de problemas y toma de decisiones. Y el control tendería a realizarse por medio de sistemas interactivos de control. La evidencia recogida, a través de un estudio de caso en dos colaboraciones universidad-empresa, ha confirmado el modelo propuesto.

The technological innovation consists of an idea transformation in a new marketable or improved product and the design is directly responsible for the success of the products, as a whole, they play an important role in the competitiveness of the companies, nevertheless, these managerial properties, are well known prodigies but they are used in a little degree in the medium and small enterprise. The subject of the research is ¿the technological innovation in the design process of second and third level automotion parts¿ and it is orientated to the analysis of the strategies of design and the relation it keeps with the technological innovation in the interior of the company. An exploration is realized in the automotive manufactured sector, doing a comparative study of the process of design and technological innovation between Mexico (State of Mexico) and Spain (Catalonia), through a field research from the selection and analysis of a sample of Spanish and Mexican companies for which the information is obtained by means of a survey carried out by an interview and the resolution of a designed questionnaire, consequently, the information obtained is processed with a statistical IT program, subsequently, with the analysis of the information obtained, a model of innovation is projected based on the real needs as well as of the good practices that the companies develop in the diverse surveyed sectors, immediately an experimental application is done in some of the companies of the sector. The thesis has two definite objectives: 1.To determine the level of technological innovation in the process of design and development of products in small and medium companies, concretely, those which give services to the automotive sector. 2.The creation and validation of a model of innovation based on processes of design, in order to support companies in their consolidation in the market; to modernize their work organizational structure; to conform a dynamic design process according to their specific needs; to promote their capacities so that these do have a sustainable benefit to the business. The hypotheses formulated in this thesis raise that: The diversity of strategic products which the SMEs develop and their relation with the commercial position of their competitors, influences directly in the creation of competitive advantages; the high costs in technological investment provoke that the SMEs in Mexico continue with obsolete technologies and processes of design; the existence of an inadequate culture in the matter of technological innovation in the key departments in the technological development of manufacturing PyMEs in Mexico. The results obtained, show that: * The SMEs depend on the number of strategic products to sustain the markets in which the company is developed. * The investment in machinery is very important, in its majority of foreign origin. The innovation is tacitly understood, the activities regarding this are originated in the business plans realized previously and of the requirements based in the customers, the projects times and the tendencies that the market demands. * The designer becomes as the main point, as much in the coordination as in the execution of the decisions, the information contributed, turns round about the definition of the product, supervising directly in the factory, the development of the products and establishing interpersonal relations with different actors of the production, distribution and consumption. / La tesis tiene por objetivo determinar el nivel de innovación tecnológica en el proceso de diseño y desarrollo de productos en pequeñas y medianas empresas, en concreto, las que prestan servicios al sector automotriz. Se busca contribuir a la comprensión del significado que poseen estos procesos para la empresa y de todos los aspectos que deben ser tomados en cuenta para que puedan llevarse a cabo de manera óptima. Se realiza una exploración y análisis del sector de manufacturas automotrices haciendo un estudio comparativo del proceso de diseño y la innovación tecnológica entre México (Estado de México) y España (Cataluña), estableciendo tendencias, conductas y determinando las perspectivas que se tienen a medio y largo plazo en ambas zonas geográficas. [...] En esta investigación se emplean cuatro líneas principales de trabajo: (a) Definición de conceptos a partir de los cuales conseguir entender mejor el significado del desarrollo de productos, innovación y diseño en el empresariado PyME; (b) identificación de las prácticas habituales en el proceso de diseño y desarrollo de productos de las PyMEs de acuerdo con sus niveles de incorporación tecnológica y procesos de innovación; (c) determinación de las principales fortalezas y debilidades manifestadas por la empresa en el proceso de diseño y desarrollo de productos en cuanto a conocimiento y aplicación de técnicas; (d) confirmación empírica a nivel experimental del funcionamiento del modelo propuesto de innovación.

Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) s'han convertit en un element central per a la productivitat, competitivitat i permanència de les organitzacions. El seu ús i assimilació han estat objecte d'estudi des de diferents disciplines. L'aprenentatge ha estat identificat com un mitjà per utilitzar millor les TIC a les organitzacions, i el servei com un intercanvi intensiu de coneixement. Això ens convida a plantejar el nostre objectiu d'investigació en termes d’entendre la manera en què una organització aprèn al voltant de ús de les TIC amb la influència de la Lògica Dominant del Servei (LDS) en els seus integrants. Emmarcats en el paradigma qualitatiu d'investigació, apliquem la metodologia del cas d'estudi a una empresa mitjana mexicana amb múltiples unitats d'anàlisi, conformades aquestes tant pel proveïdor de serveis informàtics com per les àrees usuàries. En aquesta empresa s'han aplicat els principis de la LDS. A més es presenta un procés d'assimilació de les TIC que té com a eix central l'aprenentatge organitzacional. Els nostres resultats mostren que la interacció que es presenta durant el procés en què s’acorden serveis que involucren l’ús de les TIC duu els membres de l'organització a establir conjuntament la seva valoració i formes d'ús. Es presenta també un intercanvi de coneixement: pel que fa al client del servei i de la tecnologia que el configura. Aquest enfocament en el client permet a les parts tenir una referència externa per decidir l'ús i valoració, referència que va més enllà de les metes dels mateixos participants en la negociació i que pot reduir les barreres de l'aprenentatge, de manera que no es produeix una avaluació de resultats. A partir de les consideracions anteriors, establim que les característiques intrínseques de la LDS poden influir en el procés d'aprenentatge que una organització duu a terme al voltant de l'ús de les TIC, quan mitiga el raonament defensiu per deixar l'avaluació de resultats com un procés secundari. Això ens permet proposar un model d'aprenentatge organitzacional per al millor ús de les TIC i que pot beneficiar les organitzacions que requereixin processos que els permetin assimilar-les d’acord amb les seves pròpies estratègies i necessitats. / Las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC) se han convertido en un elemento central para la productividad, competitividad y permanencia de las organizaciones. Su uso y asimilación han sido objeto de estudio desde diferentes disciplinas. El aprendizaje ha sido identificado como un medio para usar de mejor manera las TIC en las organizaciones y el servicio como un intercambio intensivo de conocimiento. Lo anterior nos invita a plantear nuestro objetivo de investigación en términos de entender la forma en la que una organización aprende en torno a uso de las TIC con la influencia de la Lógica Dominante del Servicio (LDS) en sus integrantes. Enmarcados en el paradigma cualitativo de investigación, aplicamos la metodología del caso de estudio a una empresa mediana mexicana con múltiples unidades de análisis, conformadas éstas tanto por el proveedor de servicios informáticos como por las áreas usuarias. En ésta empresa se han aplicado los principios de la LDS; además se presenta un proceso de asimilación de las TIC que tiene como eje central al aprendizaje organizacional. Nuestros resultados nos muestran que la interacción que se presenta durante el proceso acuerdo de servicios que involucre el uso de las TIC, lleva a los miembros de la organización a establecer conjuntamente su valoración y formas de uso. Se presenta también un intercambio de conocimiento: respecto del cliente del servicio y de la tecnología que lo compone. Este enfoque en el cliente permite a las partes contar con una referencia externa para decidir el uso y valoración, referencia que está más allá de las metas de los propios participantes en la negociación y que puede reducir las barreas del aprendizaje; esto pues no hay de por medio una evaluación de resultados. A partir de lo anterior, establecemos que las características intrínsecas de la LDS pueden influir en el proceso de aprendizaje que una organización lleva alrededor del uso de las TIC, cuando mitiga al razonamiento defensivo por dejar a la evaluación de resultados como un proceso secundario. Ello nos permite proponer un modelo de aprendizaje organizacional para el mejor uso de las TIC y que puede beneficiar a las organizaciones que requieran de procesos que les permitan asimilarlas acorde a sus propias estrategias y necesidades. / Information and Communication Technologies (ICT) have become a central factor to productivity, competitiveness and maintenance of organizations. Its use and assimilation have been studied from different disciplines. Learning has been identified as a way to make better use of ICT in organizations, and service as an intensive exchange of knowledge. This invites us to raise our research goal in terms of understanding how an organization learns about the use of ICT with the influence of Service Dominant Logic (SDL) on its members. Framed in the qualitative research paradigm, we apply case study research methodology to a medium-sized Mexican enterprise with multiple units of analysis, formed both by the IT service provider as user areas. In this company, people have applied the principles of SDL; they also show a process of ICT assimilation with organizational learning as central axis. Our results show that the interaction that occurs during services agreement process involving the use of ICT, leads members of the organization to jointly establish its valuation and modalities of use. It also presents knowledge exchange: about customer service and the underlying technology. This customer focus allows parties to have an external reference to determine the use and value; this reference is beyond the goals of the participants in the negotiation and can reduce learning barriers, because there is no evaluation of results. From the above, we establish that the intrinsic characteristics of SDL can influence the learning process that an organization carries around the use of ICT, mitigating defensive reasoning leaving result evaluation as a secondary process. This allows us to propose a model of organizational learning to the best use of ICT, which can benefit organizations that requires processes to assimilate them according to their own strategies and needs.

La tesis doctoral es el resultado del trabajo realizado en dos líneas de investigación complementarias, con el objetivo de lograr mejoras en la gestión colaborativa de los procesos de diseño y desarrollo de nuevos productos cerámicos. Para ello, desarrolla una propuesta metodológica que enfatiza la colaboración entre los participantes en la cadena de diseño, aprovechando el soporte de las nuevas tecnologías de información, e integra en el proceso aspectos de diseño semántico y emocional, considerando así al cliente como un nuevo agente de colaboración en el desarrollo de producto. La propuesta se concreta en un modelo conceptual de un sistema de diseño colaborativo y un modelo de actividades para un sistema de diseño cerámico, que considera mecanismos para la gestión y la colaboración (en especial, funcionalidades PLM). El enriquecimiento de estos modelos se logra mediante un enfoque hacia el diseño para las impresiones subjetivas, a través de un nuevo modelo conceptual y la extensión del modelo de actividades. Los resultados muestran que el establecimiento de modelos de referencia cerámicos centrados en la colaboración y la aplicación de mecanismos colaborativos ayudan a estructurar las relaciones entre los agentes implicados, fortaleciendo la integración funcional y mejorando la gestión de la información. La cooperación entre clientes seleccionados y los agentes adecuados permitirá conocer qué significados y emociones influyen en mayor medida en las preferencias para cada tipo de producto y mercado objetivo.

Aquesta Tesi Doctoral es centra en la gestió de la sostenibilitat a la cadena de subministrament, donant importància a l'extensió de pràctiques sostenibles a proveïdors a través de l'ús de pràctiques de desenvolupament de proveïdors. Aquesta Tesi ve motivada per una necessitat tant del món empresarial com del món acadèmic. D'una banda, empreses com Apple o Inditex afirmen auditar els seus proveïdors en termes mediambientals, proporcionar-los formació pel que fa a temes de seguretat laboral i/o treballar directament amb ells per millorar el seu rendiment mediambiental. Malgrat la implementació d'aquestes pràctiques, segueixen ocorrent incidents a les instal·lacions dels proveïdors. D'altra banda, la literatura que versa sobre la gestió sostenible de la cadena de subministrament ha ignorat, en l'estudi de l'adopció i eficàcia de pràctiques relacionades amb el desenvolupament sostenible de proveïdors, aspectes com la dimensió social de la sostenibilitat, el rendiment dels proveïdors i factors contextuals tals com el país on es localitzen aquestes empreses. Aquests dos aspectes posen de relleu la necessitat de seguir estudiant el rol que les pràctiques de desenvolupament de proveïdors tenen en l'extensió de la sostenibilitat al llarg de la cadena de subministres. En aquest sentit, aquesta Tesi Doctoral pretén, cobrir els gaps existents a la literatura, així com proporcionar a les empreses un millor coneixement pel que fa a l'adopció i eficàcia d'aquestes pràctiques. De manera més específica, aquesta Tesi Doctoral té com a objectiu estudiar: (1) factors relacionats amb l'adopció de pràctiques de desenvolupament de proveïdors en termes de sostenibilitat i (2) l'efectivitat d'aquestes pràctiques en el rendiment de les empreses. Aquesta Tesi Doctoral adopta un enfocament positivista i empra enquestes per testar la influència d'una sèrie de variables en l'adopció de pràctiques de desenvolupament sostenible de proveïdors així com la relació entre la implementació d'aquestes pràctiques i el rendiment. Per testar aquestes relacions, s'utilitzen dues bases de dades. La primera, és la International Manufacturing Strategy Survey (IMSS), que inclou una mostra de 931 fàbriques en 22 països diferents. La segona, és una base de dades desenvolupada pel grup de recerca BuNeD, que inclou respostes de 120 empreses espanyoles. Per analitzar aquestes dues bases de dades s'utilitzen diferents tècniques estadístiques: regressió pel mètode de mínims quadrats, regressió de mínims quadrats parcials i regressió multi nivell. Els resultats de la Tesi Doctoral s'estructuren en dues parts: (1) antecedents i (2) rendiment. En l'estudi dels antecedents, els resultats suggereixen que en països on les empreses estan altament compromeses amb la sostenibilitat, existeix més pressió per adoptar pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors. En l'estudi del rendiment, existeixen tres resultats principals a destacar. En primer lloc, els resultats suggereixen que, en l'estudi de l'eficàcia de les pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors, s'ha de distingir entre rendiment de l'empresa compradora i rendiment del proveïdor. En segon lloc, el rendiment del proveïdor té un paper clau en el rendiment operacional de l'empresa compradora. En tercer lloc, la dimensió cultural té una gran importància en l'estudi de l'efectivitat de les pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors. / Esta Tesis Doctoral se centra en la gestión de la sostenibilidad en la cadena de suministros, poniendo especial énfasis en la extensión de prácticas sostenibles a proveedores a través del uso de prácticas de desarrollo de proveedores. Dicha Tesis viene motivada por una necesidad tanto del mundo empresarial como del mundo académico. Por un lado, empresas como Apple o Inditex afirman auditar a sus proveedores en términos medioambientales, proporcionarles formación con respecto a temas de seguridad laboral y/o trabajar directamente con ellos para mejorar su rendimiento medioambiental. A pesar de la implementación de dichas prácticas, siguen ocurriendo incidentes en las instalaciones de los proveedores. Por otro lado, la literatura que versa sobre la gestión sostenible de la cadena de suministros ha ignorado, en el estudio de la adopción y eficacia de prácticas relacionadas con el desarrollo sostenible de proveedores, aspectos como la dimensión social de la sostenibilidad, el rendimiento de los proveedores y factores contextuales tales como el país dónde se localizan dichas empresas. Estos dos aspectos resaltan la necesidad de seguir estudiando el rol que las prácticas de desarrollo de proveedores tienen en la extensión de sostenibilidad a lo largo de la cadena de suministro. En este sentido, esta Tesis Doctoral pretende, cubrir los gaps existentes en la literatura, así como proporcionar a las empresas un mejor entendimiento sobre la adopción y eficacia de dichas prácticas. De manera más específica, esta Tesis Doctoral pretender estudiar: (1) factores relacionados con la adopción de prácticas de desarrollo de proveedores en términos de sostenibilidad y (2) la efectividad de dichas prácticas en el rendimiento de las empresas. Esta Tesis Doctoral adopta un enfoque positivista y usa encuestas para testear la influencia de una serie de variables en la adopción de prácticas de desarrollo sostenible de proveedores así como la relación entre la implementación de dichas prácticas y el rendimiento. Para testear dichas relaciones, se usan dos bases de datos. La primera, es la International Manufacturing Strategy Survey (IMSS), que incluye una muestra de 931 fábricas en 22 países diferentes. La segunda, es una base de datos desarrollada por el grupo de investigación BuNeD, que incluye respuesta de 120 empresas españolas. Para analizar estas dos bases de datos se utilizan diferentes técnicas estadísticas: regresión por el método de mínimos cuadrados, regresión de mínimos cuadrados parciales y regresión multinivel. Los resultados de la Tesis Doctoral se estructuran en dos partes: (1) antecedentes y (2) rendimiento. En el estudio de los antecedentes, los resultados sugieren que en países dónde las empresas están altamente comprometidas con la sostenibilidad, existe más presión para adoptar prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores. En el estudio del rendimiento, existen tres resultados principales. En primer lugar, los resultados sugieren que, en el estudio de la eficacia de las prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores, se debe distinguir entre rendimiento de la empresa compradora y rendimiento del proveedor. En segundo lugar, el rendimiento del proveedor tiene un papel clave en el rendimiento operacional de la empresa compradora. En tercer lugar, la dimensión cultural tiene una gran importancia en el estudio de la efectividad de las prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores. / The topic of this PhD Thesis is sustainable supply chain management with a special focus on the extension of sustainability to suppliers through the use of sustainable supplier development (SD) practices. The motivation of this PhD Thesis is grounded both on a managerial and a research need. On the one hand, companies such as Apple or Inditex claim to audit their suppliers in terms of environmental issues, provide training with respect to health and safety measures or work together with them in order to improve their sustainability performance. However, besides from the implementation of these practices, there are still incidents at the suppliers’ facilities. On the other hand, the literature on sustainable supply chain management has neglected the social dimension of sustainability, the role of suppliers’ performance and different contextual factors such as the country in which firms are located when studying the adoption and implementation of sustainable SD practices. These two issues suggest that there is a need to further study the role of sustainable SD practices in the extension of sustainability along the supply chain. In that sense, this PhD Thesis aims to both fulfill the abovementioned research gaps and provide a clearer understanding for managers with respect to the adoption and effectiveness of this set of practices. More specifically, this PhD Thesis aims to study (1) factors involved in the adoption of sustainable SD practices and (2) the effectiveness of these practices on firm’s performance. The PhD Thesis adopts a positivistic approach and uses survey methodology to test the influence of different variables on the adoption of sustainable SD practices as well as the relationship between the implementation of sustainable SD practices and performance. To test the abovementioned relationships, we employ two different databases. First, the International Manufacturing Strategy Survey (IMSS) which includes a sample of 931 manufacturing plants in 22 different countries. Second, a database develop din BuNeD Research Group that contains responses from 120 Spanish manufacturing firms. To analyze these two datasets we employ Ordinary Least Squares (OLS), Partial Least Squares (PLS) and multilevel regressions. The results of the PhD Thesis can be classified into (1) antecedents and (2) performance implications. In the study of sustainable SD practices antecedents our results suggest that countries in which firms are highly committed to sustainability there is more pressure to adopt practices that aim to extend sustainability to suppliers. In the study of performance implications three main results need to be highlighted. First, we have emphasized that in the study of SD practices effectiveness it is necessary to consider both the buying firm and the supplier performance since practices impact differently on different performance outcomes. Second, we have been able to highlight the key role of suppliers’ performance in the achievement of buying firm’s operational improvements. Third, we have also shown the role played by national culture in achieving a sustainable supply chain and emphasized its importance in the sustainable supply chain management literature.