[ES] El presente estudio pretende establecer la importancia de la colaboración como un elemento integral para el desarrollo de la Red Chilena de Fab Labs y su vinculación con el ecosistema de innovación local. Esta noción se apoya en un marco teórico que valida la colaboración como un elemento clave al interior de la innovación abierta y su implementación en los espacios de innovación, en este caso específico, los Fab Labs. Junto con ello, surge el concepto de Cosmo-localismo, como un modelo integrador de la colaboración y la innovación, que busca el bienestar de los territorios y sus comunidades. Este se fundamenta en la cultura maker, la cual vincula el diseño abierto con las tecnologías de fabricación digital, para la generación de un nuevo conocimiento, siendo estos distribuidos globalmente. Es aquí donde los Fab Labs juegan un rol fundamental como espacios de articulación, buscando empoderar a sus comunidades mediante el acceso a herramientas, para generar un impacto positivo en lo social, económico y medioambiental. A partir de la importancia de vincular el entorno dentro de la innovación, surge la Quíntuple hélice como un elemento integrador en el proceso de innovación actual, reforzando la importancia del concepto de desarrollo sostenible. Bajo una investigación de enfoque mixto, se analizan los Fab Labs en Chile, caracterizándolos según su ubicación, modelo de trabajo, temáticas y disciplinas. A modo de identificar la vinculación de estos laboratorios con el ecosistema de innovación, se analiza el contexto chileno según el Modelo TE-SER, el cual establece sus características basadas en los roles de cada actor. De la misma forma, se establece para la Red Chilena de Fab Labs y los laboratorios que la componen. Como resultado de esta investigación se propone el diseño de un modelo de colaboración para el desarrollo de la Red Chilena de Fab Labs que promueva su vinculación con el ecosistema de innovación local para alcanzar el desarrollo sostenible de sus territorios, apoyándose en los principios del diseño abierto y la cultura maker. Los hallazgos identificados se basan en la importancia del ODS 17, "Alianza para cumplir todos los objetivos", al interior de la comunidad Fab Lab. Y también en el perfilamiento de los Fab Labs chilenos, el cual puede delinear los roles y actividades de los laboratorios al interior de la red y del ecosistema de innovación local. Además, a partir del modelo propuesto, se identifican actores claves para articular instancias de colaboración de forma eficiente, lo que desarrolla una estrategia de implementación basada en el Cosmo-localismo, promoviendo la Quíntuple hélice. / [CA] Aquest estudi pretén establir la importància de la col·laboració com un element integral per al desenvolupament de la Xarxa Xilena de Fab Labs i la vinculació amb l'ecosistema d'innovació local. Aquesta noció es recolza en un marc teòric que valida la col·laboració com un element clau a l'interior de la innovació oberta i la seva implementació als espais d'innovació, en aquest cas específic, els Fab Labs. Juntament amb això, sorgeix el concepte de Cosmo- localisme, com un model integrador de la col·laboració i la innovació, que cerca el benestar dels territoris i les seves comunitats. Aquest es fonamenta en la cultura maker, la qual vincula el disseny obert amb les tecnologies de fabricació digital, per a la generació d'un nou coneixement, i aquests es distribueixen globalment. És aquí on els Fab Labs juguen un rol fonamental com a espais d'articulació, buscant empoderar les seves comunitats mitjançant l'accés a eines, per generar un impacte positiu en allò social, econòmic i mediambiental. A partir de la importància de vincular l'entorn dins de la innovació, la Quíntuple hèlix sorgeix com un element integrador en el procés d'innovació actual, reforçant la importància del concepte de desenvolupament sostenible. Sota una investigació d'enfocament mixt, s'analitzen els Fab Labs a Xile, caracteritzant-los segons la ubicació, el model de treball, les temàtiques i les disciplines. Per identificar la vinculació d'aquests laboratoris amb l'ecosistema d'innovació, s'analitza el context xilè segons el Model TE-SER, el qual estableix les seves característiques basades en els rols de cada actor. De la mateixa manera, s'estableix per a la Xarxa Xilena de Fab Labs i els laboratoris que la componen. Com a resultat d'aquesta investigació es proposa el disseny d'un model de col·laboració per al desenvolupament de la Xarxa Xilena de Fab Labs que promogui la seva vinculació amb l'ecosistema d'innovació local per assolir el desenvolupament sostenible dels territoris, recolzant-se en els principis del disseny obert i la cultura maker. Les troballes identificades es basen en la importància de l'ODS 17, "Aliança per complir tots els objectius", a l'interior de la comunitat Fab Lab. I també en el perfilament dels Fab Labs xilens, el qual pot delinear els rols i activitats dels laboratoris dins de la xarxa i de l'ecosistema d'innovació local. A més, a partir del model proposat, s'identifiquen actors claus per articular instàncies de col·laboració de forma eficient, cosa que desenvolupa una estratègia d'implementació basada en el Cosmo-localisme, promovent la Quíntuple hèlix. / [EN] This study aims to establish the importance of collaboration as an integral element for the development of the Chilean Network of Fab Labs and its link with the local innovation ecosystem. This notion is supported by a theoretical framework that validates collaboration as a key element within open innovation and its implementation in innovation spaces, in this specific case, the Fab Labs. Along with this, the concept of Cosmo- localism, as an integrating model of collaboration and innovation, which seeks the well-being of the territories and their communities. This is based on the maker culture, which links open design with digital manufacturing technologies, for the generation of new knowledge, which is distributed globally. This is where the Fab Labs play a fundamental role as spaces for articulation, seeking to empower their communities through access to tools, to generate a positive social, economic and environmental impact. Based on the importance of linking the environment within innovation, the Quintuple Helix emerges as an integrating element in the current innovation process, reinforcing the importance of the concept of sustainable development. Under a mixed approach research, the Fab Labs in Chile are analyzed, characterizing them according to their location, work model, themes and disciplines. In order to identify the link between these laboratories and the innovation ecosystem, the Chilean context is analyzed according to the TE-SER Model, which establishes its characteristics based on the roles of each actor. In the same way, it is established for the Chilean Network of Fab Labs and the laboratories that comprise it. As a result of this research, the design of a collaborative model is proposed for the development of the Chilean Network of Fab Labs that promotes its link with the local innovation ecosystem to achieve the sustainable development of its territories, based on the principles of open design. and the maker culture. The identified findings are based on the importance of SDG 17, "Alliance to meet all objectives", within the Fab Lab community. And also, on the profiling of Chilean Fab Labs, which can outline the roles and activities of the Fab Labs. laboratories within the network and the local innovation ecosystem. In addition, based on the proposed model, key actors are identified to efficiently articulate instances of collaboration, which develops an implementation strategy based on Cosmo-localism, promoting the Fivefold Helix. / Valenzuela Zubiaur, MDP. (2022). Contribución de la Red Chilena de Fab Labs al ecosistema de innovación local para alcanzar el desarrollo sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183278

[ES] Este estudio se propuso analizar los discursos usados por los principales actores implicados en el sistema nacional de ciencia y tecnología -mediante entrevistas a investigadores, gestores académicos universitarios, funcionarios y empresarios- para contribuir a la descripción del estado actual de la ciencia en Paraguay y su lugar en la sociedad del conocimiento globalizada. El hecho de indagar sobre el sistema nacional de innovación a partir de la consulta directa a los skateholders permitió profundizar por sobre la información que aportan los policy makers. Y es aquí donde radica el carácter innovador de este material, en el contexto de investigaciones que abordan la política de innovación y que se centran en el análisis de documentos o declaraciones de los policy makers, mientras que aquí se ha trabajado con una multivocalidad que puso en relieve discursos opuestos, otros que se complementan y aquellos dominantes. Así pues, desde una perspectiva basada en el constructivismo social -de acuerdo con la cual el lenguaje construye la realidad social-, se analizó la forma en que el discurso de determinados grupos incide sobre cómo se constituye el sistema nacional de ciencia y tecnología paraguayo. Esto permitirá dar cuenta de cuáles son las posturas, convergentes y divergentes, que subyacen a la construcción social del sistema nacional de ciencia y tecnología paraguayo y en qué medida dichas posturas inciden en los procesos actuales de transformación de este impulsados por el Estado. El análisis discursivo efectuado puso en relieve problemáticas y percepciones que evidencian que el sistema conformado por el sector público y el sector privado no funciona adecuadamente. A la par de ello, los discursos de los distintos tipos de stakeholders involucrados en el sistema nacional de ciencia y tecnología paraguayo, obedecen a sus intereses de parte, sin tener en cuenta -en ciertos casos- las reales necesidades de la sociedad en post de su beneficio, y anteponiendo el beneficio sectorial o particular. / [CA] Aquest estudi es va proposar analitzar els discursos emprats pels principals actors implicats en el sistema nacional de ciència i tecnologia -mitjançant entrevistes a investigadors, gestors acadèmics universitaris, funcionaris i empresaris- per a contribuir a la descripció de l'estat actual de la ciència a Paraguai i el seu lloc en la societat del coneixement globalitzada. El fet d'indagar sobre el sistema nacional d'innovació a partir de la consulta directa als *skateholders va permetre aprofundir per sobre la informació que aporten els *policy *makers. I és ací on radica el caràcter innovador d'aquest estudi, en el context d'investigacions que aborden la política d'innovació i que se centren en l'anàlisi de documents o declaracions dels *policy *makers, mentre que ací s'ha treballat amb una *multivocalidad que va posar en relleu discursos oposats, uns altres que es complementen i aquells dominants. Així doncs, des d'una perspectiva basada en el constructivisme social -d'acord amb la qual el llenguatge construeix la realitat social-, es va analitzar la forma en què el discurs de determinats grups incideix sobre com es constitueix el sistema nacional de ciència i tecnologia paraguaià. Això permetrà donar compte de quins són les postures, convergents i divergents, que subjauen a la construcció social del sistema nacional de ciència i tecnologia paraguaià i en quina mesura aquestes postures incideixen en els processos actuals de transformació d'aquest impulsats per l'Estat. L'anàlisi discursiva efectuada va posar en relleu problemàtiques i percepcions que evidencien que el sistema conformat pel sector públic i el sector privat no funciona adequadament. A l'una d'això, els discursos dels diferents tipus de *stakeholders involucrats en el sistema nacional de ciència i tecnologia paraguaià, obeeixen als seus interessos de part, sense tindre en compte -en uns certs casos- les reals necessitats de la societat en post del seu benefici, i anteposant el benefici sectorial o particular. / [EN] This study aimed to analyze the discourses used by the main actors involved in the national science and technology system - through interviews with researchers, university academic managers, officials, and businesspeople - to contribute to the description of the current state of science in Paraguay and its place in the globalized knowledge society. The fact of inquiring about the national innovation system based on direct consultation with the stakeholders made it possible to delve deeper into the information provided by the policy makers. And this is where the innovative character of this study lies, in the context of research that deals with innovation policy and that focuses on the analysis of documents or declarations by policy makers, while here we have worked with a multivocality that put in relief opposing discourses, others that complement each other and those that are dominant. Thus, from a perspective based on social constructivism -according to which language constructs social reality-, the way in which the discourse of certain groups affects how the Paraguayan national science and technology system is constituted was analyzed. This will allow us to account for the positions, convergent and divergent, that underlie the social construction of the Paraguayan national science and technology system and to what extent these positions affect the current processes of transformation of this promoted by the State. The discursive analysis conducted highlighted problems and perceptions that show that the system made up of the public sector and the private sector does not work properly. At the same time, the speeches of the diverse types of stakeholders involved in the Paraguayan national science and technology system, obey their interests, without considering -in certain cases- the real needs of society in post of its benefit, and prioritizing the sectoral or particular benefit. / Dávalos Dávalos, LA. (2022). Análisis crítico del discurso de los stakeholders del Sistema Nacional de Ciencia y Tecnología de Paraguay [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183317