La recerca analitza el procés de transformació d'una tecnologia en un servei d'informació i comunicació a través de l'estudi de l'experiència d'implantació del videotext a Espanya, valorant els factors no només d'ordre tecnològic, sinó també econòmic i sociocultural que hi concorren.L'àmbit de les tecnologies i els serveis de telecomunicacions presenta, per a l'investigador, la dificultat que es tracta d'un terreny sotmès a accelerades transformacions. El videotext n'és un exemple: a començament dels anys noranta del segle XX encara suscitava expectatives sobre les seves bones perspectives de futur, però a mitjan de la dècada ja era considerat com una tecnologia obsoleta. Precisament, doncs, el cas del videotext ofereix l'oportunitat d'analitzar tot un procés en el seu conjunt el procés que va comportar l'intent de conversió d'aquesta tecnologia en un servei d'informació i comunicació apreciant des d'un punt de vista evolutiu les múltiples dimensions que comporta la difusió i l'ús social d'una tecnologia (estandardització, promoció i comercialització, finançament, disseny d'aplicacions, pràctiques o usos socials a què dóna lloc...). En aquest sentit, s'ha tingut en compte el valor exemplificatiu que es pot desprendre de l'anàlisi del procés d'implantació dels serveis telemàtics de primera generació, com el videotext, que pot ser útil a l'hora d'abordar la recerca sobre els processos d'implantació d'altres més avançades amb una perspectiva enriquida per experiències anteriors. Cal tenir en compte que, dins dels serveis telemàtics, el videotext va arribar a ser considerat com la tecnologia paradigmàtica de l'emergent Societat de la Informació. L'afegit d'aquesta càrrega simbòlica va suscitar un discurs encomiàstic, podríem dir-ne tecnolàtric, que presenta força similituds amb la retòrica amb què sovint s'han embolcallat altres propostes tecnològiques posteriors. Els nous serveis multimèdia, i especialment Internet (dels quals el videotext pot considerar-se en molts sentits un precursor), ens remeten a tot un conjunt de reptes i expectatives que ja es van començar a plantejar a la dècada dels anys setanta amb la irrupció dels serveis telemàtics de primera generació. D'aquesta manera, el coneixement de les lògiques que van intervenir en la implantació (fallida) d'una tecnologia com el videotext pot contribuir a plantejar anàlisis sobre tecnologies posteriors amb una visió ponderada, allunyada de la fascinació acrítica que sovint susciten les noves tecnologies de la informació i la comunicació. / This doctoral research analyzes the transformation process of a technology into an information and communication service through the study of the introduction of videotex in Spain, not only from the point of view of the technological factors but also the economical and sociocultural ones.For the researchers, the sphere of telecommunication tecnologies and services has the difficulty of being a field of swift changes. Videotext is an exemple: at the beginning of the 1990's still aroused expectations about its good future prospects, but in the mid of the decade it was already considered to be an obsolete technology. For this reason, then, the videotex case offers the chance to analize a whole process, which allows to appreciate from a evolutionary perspective the many dimensions that entail the diffusion and the social use of a technology (standardization, promotion and commercialization, funding, application design...).The research has taken into account that the exemplary nature of the introduction process of the first generation of telematic services, like videotex, could be useful when we deal with the analysis on the implantation processes of more advanced technologies, because it will contribute a perspective enriched by the previous experiences. It must be stressed that, among the first telematic services, videotex was considered the paradigmatic technology of the emerging Information Society.

Aquest treball doctoral estudia la producció de sèries de ficció de Televisió de Catalunya entre 1994 i 2003 en relació a la construcció nacional. El autor analitza 26 sèries des del punt de vista de la producció i aporta llum al procés de construcció de la identitat a través de les representacions. La qüestió clau que es planteja és determinar com es produeix la construcció nacional a les sèries durant el període analitzat, a través de quins referents culturals i socials es produeix l'imaginari col·lectiu i com funciona el procés de pressa de decisions que porta a determinar aspectes relatius al contingut de les sèries.L'autor parteix de la consideració que la nació és una construcció social, amb un vessant cultural i un polític, i que la cultura nacional és un espai de conflicte. La nació és imaginada en un context social i reproduïda a través dels mitjans de comunicació de massa. Les sèries de ficció juguen un paper fonamental en la narració d'una proposta nacional.Per a treballar l'objecte d'estudi l'investigador va aplicar l'anàlisi documental, hemerogràfica i de documents de treball com bíblies, criteris interns de producció i normatives. L'autor també va aplicar l'anàlisi del contingut a partir del visionat de més de deu hores de ficció i més de tres-centes seqüències sobre diversos capítols. La construcció i explotació d'una base de dades amb 1.230 entrades d'elements referencials permeten tenir una aproximació de quin tipus de referents culturals, socials i polítics apareixen a les sèries. L'investigador també va aplicar l'entrevista en profunditat amb la realització de 23 entrevistes als principals creadors i directius involucrats en la producció de les sèries estudiades. D'aquestes entrevistes es va extreure un document amb 1.214 interaccions on s'hi tracten aspectes d'interès fonamental per a entendre com es produeixen els discursos i les representacions a les sèries, així com per esbrinar quins són els fluxos de poder determinants en la presa de decisions. Finalment, l'autor realitza una anàlisi macronarrativa sobre els principals arguments i personatges apareguts a les sèries.Els resultats d'aquest treball demostren que hi ha elements referencials de primer ordre com el territori i la llengua en la construcció de la identitat nacional. En l'àmbit territorial es posa de manifest que, tot i la política descentralitzadora que s'ha intentat aplicar, hi ha una sobrerepresentació de Barcelona a les sèries. El autor destaca les raons productives i de cobriment de costos de producció com a arguments més plausibles que expliquen aquest fet. S'hi posa de manifest que les sèries contribueixen a la normalització lingüística ja que presenten una societat força monolíngüe en català, però a més, transmeten pautes de comportament lingüístic com la integració de personatges estrangers o el comportament de manteniment del català davant els personatges castellanoparlants. L'estudi demostra la importància dels referents comercials a través de la presència de marques fàcils d'identificar per l'audiència. També es comprova la presencia d'altres referents de tipus històric, institucional i folklòric, així com dels afers socials, on es plantegen temes i conflictes socials d'actualitat. S'hi plantegen els criteris bàsics que els creadors han de seguir: localització, usos lingüístics o correcció política.L'autor defèn que Televisió de Catalunya ha aplicat un criteri polític sobre la producció de ficció basat en el mandat fundacional de l'ens públic de la CCRTV, que exigeix que la programació faci una promoció de la llengua i la cultura pròpies. L'autor posa de manifest que les sèries de ficció posen en funcionament una projecció de la realitat, una proposta social, on la nació actua com escenari com a rerafons on hi tenen lloc les històries. / This doctoral thesis studies the production of fictional series by Televisió de Catalunya between 1994 and 2003 in relation to nation building. The authors analyses 26 series from the point of view of production and sheds light on the process of building an identity through representations. The key issue dealt with is how nation building is approached in the series in the period studied, which cultural and social referents create the collective imaginary signifiers, and how decisions are taken about series content.The author assumes that nation is a social construct, with cultural and political aspects, and that national culture is a site of contest. Nation is considered in a social context and reproduced through the mass media. Fictional series play a fundamental role in narrating one approach to nationality.The object of study was investigated through the analysis of documents, periodicals and working documents such as bibles, internal criteria of production and regulations. The author although analysed the content by viewing more than ten hours of fiction and more than 300 sequences from various chapters. A database containing more than 1,230 referential elements give keys about what cultural, social and political referents appear in the series. Twenty-three of the main creators and managers involved in the production of the series studied were also subject to in-depth interviews. These interviews led to the drawing up of a document containing 1,214 interactions dealing with aspects that are fundamental to understanding how the discourse and the representations in the series come about and determining which power elements affect decision taking. Finally, the author makes a macronarrative analysis of the main arguments and characters in the series.The results of this work show that such elements as territory and language are first-order referents in the building of national identity. As far as territory is concerned, it is clear that, despite a policy of decentralisation, Barcelona is over-represented in the series. The author points out that productive reasons and production costs are the most plausible arguments to account for this. It is also shown that the series make a contribution to language normalisation because they present a society that is quite monolingual in Catalan and they also convey guidelines of how to behave linguistically speaking with foreigners or Spanish speakers. The study shows the importance of commercial referents through the presence of brands that are familiar to the audience. Other referents are also present: history, institutions and folklore as well as social issues, which deal with current social topics and conflicts. Likewise, the basic criteria that writers have to follow are also discussed: location, language use or political correctness.The author argues that Televisió de Catalunya has used the CCRTV's foundational mandate, which requires the programmes to promote Catalan language and culture, to apply a political criterion to the production of fiction. The author emphasises that fictional series project a reality, an approach to society, in which the nation is the stage, the background against which the stories take place.

L'ús massiu dels entorns virtuals en la nostra vida quotidiana ha generat una extensa literatura sobre les transformacions socials i culturals que implica. Un dels temes analitzats ha estat la interacció. La majoria d'aquests treballs sosté que la interacció en els entorns virtuals és un fenomen situat i localitzat, que és volàtil, canviant, fluid i inestable. No obstant això, aquesta tesi sosté que tal cosa no impedeix la producció de sociabilitat, dimensió que requereix certa regularitat i permanència. El treball es centra en una anàlisi de cas: el fòrum dels "Estudis d'Humanitats i Filologia" de la UOC. La metodologia utilitzada ha estat la etnografia virtual, i el resultat ha consistit en la definició de tres trames de significat. La primera trama constitueix el que es denomina "l'acció del cos-col·lectiu. En ella es mostra que si alguns dels problemes que planteja el fenomen d'Internet deriven de la pèrdua d'aquesta referència constant que és el nostre físic, el cos-col·lectiu substitueix a aquest en les seves funcions. L'esmentada trama mostra com en el fòrum s'atribueix rellevància, s'adquireixen destreses, es genera sentit de realitat i compromís. La segona trama de significat és l'episodi-posicionament. Aquesta constitueix el nucli central del fòrum, allò que el fa teixit social i cultural. El posicionament és un plànol d'intel·ligibilitat que confereix sentit a la interacció que es desenvolupa en cada episodi. No té raó de ser més enllà de l'episodi mateix i emergeix de l'acció que apareix en el seu desplegament: és la sociabilitat mateixa que es configura en cada interacció concreta. El posicionament és una noció que ens permet entendre què és i com es dóna la sociabilitat on-line. La tercera trama la constitueixen les posades en pantalla. Aquestes fan referència al conjunt de declaracions que realitzen els i les participants en un espai virtual, sota la possibilitat o horitzó que seran llegides, interpretades i/o contestades per altres/as usuaris/as. A més, cal considerar aquest conjunt de declaracions com una pràctica en la qual els i les usuàries es presenten davant els/as altres i elaboren una imatge tant de sí mateixos/as com d'un altre generalitzat. Quatre grans blocs de conclusions es desprenen de la tesi. El primer es centra en un contrast entre la interacció cara a cara i la que es dóna en els entorns virtuals. Les diferències graviten sobre diversos eixos: a) l'on, qui, quan i com de la interacció; b) el patró de la mateixa; i c) en la gestió de les impressions i la presentació del Jo. El segon considera l'especificitat de la producció de sociabilitat en pantalla. El tercer delimita un plantejament per a definir què és una comunitat virtual: sosté que el repartiment de drets i obligacions que suposa l'emergència de tot posicionament és el límit més bàsic de tota comunitat virtual. El quart bloc argüeix que en els entorns virtuals és més propi parlar d'agència que d'identitat: ja que el problema amb el qual topa l'analista té més a veure amb els mecanismes que defineixen, estableixen, despleguen o bloquegen les possibilitats per a l'acció que amb els que generen definicions i categories pels participants d'un entorn virtual. / El uso masivo de los entornos virtuales en nuestra vida cotidiana ha generado una extensa literatura sobre las transformaciones sociales y culturales que implica. Uno de los temas analizados ha sido la interacción. En la mayoría de tales trabajos se sostiene que la interacción en los entornos virtuales es un fenómeno situado y localizado, que es volátil, cambiante, fluido e inestable. Sin embargo, en esta tesis se sostiene que tal cosa no impide la producción de sociabilidad, dimensión que requiere cierta regularidad y permanencia. El trabajo se centra en un análisis de caso: el foro de los "Estudis d'Humanitats i Filologia" de la UOC. La metodología utilizada ha sido la etnografía virtual, y el resultado ha consistido en la definición de tres tramas de significado. La primera trama constituye lo que se denomina "la acción del cuerpo-colectivo. En ella se muestra que si algunos de los problemas que encierra el fenómeno de Internet derivan de la pérdida de esa referencia constante que es nuestro físico, el cuerpo-colectivo sustituye a éste en sus funciones. La mencionada trama muestra cómo en el foro se atribuye relevancia, se adquieren destrezas, se genera sentido de realidad y compromiso. La segunda trama de significado es el episodio-posicionamiento. Ésta constituye el núcleo central del foro, lo que lo torna tejido social y cultural. El posicionamiento es un plano de inteligibilidad que confiere sentido a la interacción que se desarrolla en cada episodio. No tiene razón de ser más allá del episodio mismo y brota de la acción que aparece en su despliegue: es la sociabilidad misma que se configura en cada interacción concreta. El posicionamiento es una noción que nos permite entender qué es y cómo se da la sociabilidad on-line. La tercera trama la constituyen las puestas en pantalla. Éstas hacen referencia al conjunto de declaraciones que realizan los y las intervinientes en un espacio virtual, bajo la posibilidad u horizonte de que van a ser leídas, interpretadas y/o contestadas por otros/as usuarios/as. Además, hay que considerar ese conjunto de declaraciones como una práctica en la cual los y las usuarias se presentan ante los/as demás y elaboran una imagen tanto de sí mismos/as como de un otro generalizado. Cuatro grandes bloques de conclusiones se desprenden de la tesis. El primero se centra en un contraste entre la interacción cara a cara y la que se da en los entornos virtuales. Las diferencias gravitan sobre varios ejes: a) el dónde, quién, cuándo y cómo de la interacción; b) el patrón de la misma; y c) en la gestión de las impresiones y la presentación del Yo. El segundo considera la especificidad de una producción de sociabilidad en la pantalla. El tercero delimita un planteamiento para definir qué es una comunidad virtual: sostiene que el reparto de derechos y obligaciones que supone la emergencia de todo posicionamiento es el límite más básico de toda comunidad virtual. El cuarto bloque arguye que en los entornos virtuales es más propio hablar de agencia que de identidad: puesto que el problema con el que topa la analista tiene más que ver con los mecanismos que definen, establecen, despliegan o bloquean las posibilidades para la acción que con los que generan definiciones y categorías para los participantes de un entorno virtual. / The current use of virtual spaces in our everyday life has produce an extensive literature about the social and cultural transformations implies in that use. In this sense, one of the basic analysed subjects has been the "problem of interaction". Most of such works maintain that interaction, in virtual spaces, is a located phenomenon, that is volatile, changing, fluid and unstable. In this thesis it is maintained that such thing it is true, but also that there is a sociability production, dimension that requires certain regularity and permanence. The study is a case analysis: the forum of Humanities Studies of the UOC (a virtual university). The methodology has been a virtual ethnography, and the result is the definition of three meaning production mechanisms. The first one it is "the action of the body-group". Several authors argue that basic problems of Internet derive from the loss of that constant reference that is our physicist and body. This case analysis shows that the body-group replaces this one in its functions and solve that problems. In virtual interaction there is attribution of relevance, the people acquire skills, and it is generated sense of reality and commitment. The second meaning production mechanism is the episode-positioning. This one constitutes the central core of the forum, by its action a virtual space becomes a social and cultural weave. Positioning is an inteligibility plane that confers sense to the interaction that is developed in each episode. It is a nonsense beyond the episode and appears inside the very interaction: it is the very sociability that is shaping in each specific interaction sequence. Positioning is a concept that allows to understand what is and how the sociability occurs online. The third meaning production mechanism is "the performance on the screen". This one make reference to the set of statements that the people of a virtual space produce under the possibility that more people in the same space can read and answer that production. Moreover, it is necessary to consider that set of declarations like a practice in which the users make a self-presentation in front of others and elaborate an image of himself and an image of a generalized other. Four blocks compose conclusions. The first is focused in a tension between the face-to-face interaction and virtual interaction. The differences appears on several axes: a) The where, who, when and how of interaction; b) the pattern of the same one; and c) in the management of the impressions and the presentation of Self. The second considers the specificity of a production of sociability on the screen. The third defines what is a virtual community: it maintains that the distribution of rights and obligations that supposes the emergency of all positioning is the most basic limit of all virtual community. The fourth block argues that in virtual spaces is more interesting to speak of agency that of identity: since the problem with which the analyst runs into has more to do with the mechanisms that define, establish, unfold or block the possibilities for the action that with that generate definitions and categories for the participants of virtual spaces.

El abordaje de los conflictos ha supuesto la mediación , la negociación, el arbitramento o la violencia como mecanismos para transformarlos. En esta tesis se propone la resistencia comunitaria como estrategia para transformar los conflictos. Se entiende conflicto como la ocupación y/o búsqueda de una misma posición relativa en el mismo momento por dos o más entidades en movimiento y en proyección hacia rumbos semejantes o diferentes. Por su parte la resistencia se entiende como un ejercicio de poder, como el presente en cualquier otra relación que establezcan los actores de un colectivo, que niega explícitamente la dominación y propende por la recreación permanente de la comunidad. Teniendo en cuenta estas características conceptuales se aplica la transformación de conflictos al caso específico de Colombia. El conflicto de este país se caracteriza por la exclusión, la violencia y la negación de la diversidad factores éstos que provienen de siete momentos instituyentes acontecidos desde 1810. La importancia de la resistencia comunitaria en Colombia consiste en que las comunidades desarrollan pactos de convivencia que contribuyen en la consolidación, desarrollo e institucionalización del Estado. Estas características están transformando las relaciones que los actores armados -guerrilla, paramilitares y Ejército- habían trazado con algunos sectores de la población no armada del país. El efecto inmediato de este cambio de relación a través de la resistencia es la transformación de las condiciones del conflicto político-armado que se vive en Colombia. El espacio de conflicto se transforma porque quien resiste traza una nueva trayectoria para sus relaciones. En este momento, el objeto que mantiene atado el conflicto adquiere un significado particular que transforma las relaciones que la comunidad tiene hacia él y, por tanto, hacia el agente de dominación. Los actores en conflicto ya no comparten el mismo objeto porque el movimiento de uno de los dos ha hecho que éste se transforme generando dinámicas de relación que resisten a las formas precedentes. No se puede hablar de negociación porque los ejercicios de dominación niegan el reconocimiento al actor que resiste. Por tanto, la resistencia es la estrategia que ayuda en la transformación del conflicto porque imprime cambios en la comprensión del objeto por el que las comunidades atan la disputa y, en consecuencia, estimula el movimiento en las relaciones comunitarias hacia nuevas alianzas o trayectorias posibles. Sólo en este momento en que se ha demostrado la fuerza de cada una las partes, es posible considerar que la negociación sea una estrategia a partir de la cual las comunidades se encuentren. La negociación, o cualquier estrategia dialógica, emerge como consecuencia de un acto transformador y no como estrategia dinamizadora de este cambio. La resistencia debe terminar en el momento que se recuperen condiciones de movilidad comunitaria y se hayan generado, medianamente, las posibilidades para que los actores negocien los significados de la cotidianidad, de sus acciones, bien a través de sus conflictos o bien a través de sus alianzas. El trabajo se llevó adelante mediante estrategias documentales de investigación acopiando información de más de 20 procesos de resistencia desarrollados en Colombia.Palabras Clave: Conflicto, Colombia, Resistencia, Paz, Comunidad / Armed confrontation in Colombia between the army, the paramilitaries and the guerrilla affects civilians whom, in the midst of combats, are suffering various consequences. Given that the conflict is irregular and ill-defined in its goals and strategies, civilians are caught in the midst of combats as an instrument for channelling the political objectives of armed groups. However, not all communities face up to the risk of armed conflict in the same way, and some travel within the Colombian territory or abroad while others face up to violent groups through acts of resistance that preserve them. These are resistance actions and projects fostering coexistence and peace.With an aim to understanding how these community peace processes work, research was designed with the general objective of marking community resistance as a strategy for transforming conflicts. Specific purposes were: (1) To identify community strategies which stand up to armed actions; (2) To describe factors which explain the existence and operation of community resistance processes, and; (3) To analyse the conditions in which these processes exist as peace projects in Colombia. The project was carried out by means of (a) interviews with leaders of the resistance processes and organisations accompanying these processes, and; (b) documentary revision of publications (printed and on-line) which are descriptive and explanatory of resistance processes in Colombia. Thirteen community resistance strategies were identified through which communities make a stand against dominance by armed groups: tax objection, non-participation at elections, territorial defence, no travelling, peace communities, conscientious objection, the search for kidnapped people, civic mobilisation, academic debates, civic actions by politicians in office, community development projects, denouncements and memory. Simultaneously, the creation and maintenance of resistance processes implies the combination of several of the following factors: the identification of one or various sources of conflict to be resisted; the development of specific resistance processes; the need for community reconciliation; the presence of indiscriminate violence given the lack of State presence; the existence of relations which are parasitic and violate IHL; the existence of social networks extending beyond the geographic and political sphere of the communities; the existence of opinion and action leaders in each community; collective participation, and; the development of identity politics which facilitates cohesion within communities. On the other hand, conditions for the feasibility of community resistance in Colombia are conditioned to: being able to act without the dominance or conditioning of weapons and armed groups; developing strong group cohesion and identification with the process underway; awareness of the risk that the process be criminalised by other civil sectors or by the State; identifying the source of violence to be resisted and the goals pursued, and; necessary support from national organisations (Ombudsman) or international organisations (PIB, UN).Community resistance processes in Colombia have helped communities to recover some control over life conditions altered by the armed conflict. These processes are transforming the dynamics of the conflict because communities are dealing with violence by learning the norms of IHL, organising their own productive and participatory processes and by strengthening identity traits which have significant political effects. It is of central importance that national and international organisations support these processes because they allow for a symbolic enrichment for actions of resistance and participation as a result of belonging to a heterogeneous network. By consolidating an identity politics, communities can be distinguished from armed actors and stand up to them through the processes they follow and propose. Thus, reference is made to black communities, peace communities, tax objectors, indigenous groups, and so on. It is often true that the identity category also describes a minority, which confirms the importance of resistance processes for transforming armed conflict. Resistance is defined as a peace strategy insofar as it allows for the restoration of conditions for the mobility of communities through the protection of their interests as well as non-violence as an effective strategy for breaching the spiral of violence, its mimetism and revenge. Key Words: Conflict, Colombia, Resistance, Peace, Community.

El estudio científico de la prevención online de abusos sexuales a menores es reciente. En el caso de nuestro país, es prácticamente inexistente, por ello se ha realizado esta tesis doctoral. La contribución principal de la tesis es la identificación de las recomendaciones científicas y sociales necesarias a incorporar en la acción preventiva online de nuestro país. La estructura de la tesis doctoral es la siguiente: Describe en un primer apartado el estado de la cuestión que incluye la descripción de la tipología de abusos sexuales online que suceden hoy en día, y las recomendaciones internacionales tanto científicas como de organizaciones sociales respecto a su prevención. El segundo apartado analiza las acciones preventivas online disponibles a través de la selección de una muestra de 14 acciones, extraídas de la literatura científica revisada y de las organizaciones sociales con más trayectoria en esta materia. Para ello se ha realizado un análisis de contenido de dichas acciones a través del contraste de su contenido y las recomendaciones extraídas en el estado de la cuestión. El objetivo final de este apartado es la presentación de la clasificación de las acciones preventivas online seleccionadas, visibilizando sus logros y los retos. El tercer apartado consiste en el análisis con una mayor profundidad de tres de las acciones seleccionadas, para extraer de las buenas prácticas aquellos elementos a tener en cuenta en la prevención de los abusos sexuales a menores y cuáles son las recomendaciones también a incorporar. El cuarto apartado consiste en comparar la situación preventiva online de nuestro país con las líneas extraídas anteriormente y sacar las respectivas conclusiones aplicables en nuestro contexto, a través del análisis de contenido de 8 acciones preventivas online seleccionadas con los mismos criterios establecidos para las anteriores. El apartado final de conclusiones recoge, los retos actuales de la prevención online, las recomendaciones necesarias a incorporar en la acción preventiva online de nuestro país y los apuntes de posibles líneas futuras de investigación dentro de este ámbito.

This thesis seeks to investigate young immigrants and ethnic minorities' (IEM) perceptions of media portrayals of their cultural groups, with a focus on IEM's understandings regarding the construction of cultural identity in their context in Barcelona. Further, it intends to examine the ways in which young IEM, both as consumers and as producers of media texts, use digital media and media literacy to contest stereotyped portrayals of cultural groups and to construct cultural identities in their own terms. The relationship between media, representation and identity is explored through an examination of the theoretical body of work on identity politics, and of previous empirical studies focusing specifically on the portrayal of IEM in the media, at both the transnational and Spanish levels. Additionally, special attention is given to media discourses regarding multiculturalism and the multicultural society, with the aim of examining participants' positions towards cultural and identity politics. Approaches to audience studies, in terms of to what audiences do with media rather than what media do to audiences, are examined and evaluated with regards to their relevance to this study. A discussion of critical methodologies involving ethnographic and visual methods within social research, introduces the research activities carried out as part of this study. A paradigm based on the assumption of a universal capacity for language and communication informs this study's methodological choices and eliminates the hierarchy between 'researcher' and 'researched', as both are seen as participants in a mutual learning process. A total of sixteen young people (18-33 years old) from diverse ethnic and cultural backgrounds, living in Barcelona between 2006 and 2008, participated in this study. They were part of a natural group of media-makers in an ongoing artistic and intercultural project called 'Roots and Routes', which was the inspiration for this thesis title. Seven audio-visual texts produced by the participants were analysed, together with accompanying reflective commentaries, interviews and life narratives. The analysis reveals that young IEM are fully aware of the negative portrayals in the media of cultural groups, and articulately identify consequences for their daily lives. The study highlights the double hazard for IEM of mainstream media constructions of cultural identity, as participants cannot escape the identities imposed on them, and at the same time they are forced to constantly prove themselves to the locals. However, deeper analysis shows how IEM construct their own cultural and gendered identities in coming to terms with their 'routes' in an urban and intercultural context, rather than falling back on their 'roots', despite attempts by media discourses to focus attention on cultural differences in terms of origin, ethnicity, nationality or religion. Additionally, the study illustrates how IEM are able to break the 'circle of representation' by creating alternative imagery and distributing it by means of online social networks, the pitfalls of the so-called 'social web' notwithstanding. / CATALÀ:'ARRELS I CAMINS'. JOVES DE PROCEDÈNCIES ETNO-CULTURALS DIVERSES CONSTRUEIXEN LA SEVA IDENTITAT MITJANÇANT EL VÍDEO DIGITAL.TEXT:Aquest estudi parteix del fet que els mitjans construeixen la imatge de l'altre mitjançant discursos exclusors basats en les diferències culturals. Les imatges de 'nosaltres' i 'ells' dominen la representació mediàtica dels grups culturals, freqüentment estudiada des del punt de vista de l'anàlisi del discurs. Aquest estudi busca investigar, però, la percepció que tenen els immigrants i les minories ètniques (IME) de les seves representacions mediàtiques, amb un enfoc específic en les seves creences i opinions sobre la construcció de la identitat cultural. La tesi vol mostrar com els joves IME fan servir el mitjà digital, tant com a consumidors com com a productors de textos mediàtics, per tal de contestar representacions estereotipades dels grups culturals, i com construeixen una identitat cultural des de la seva pròpia realitat. La relació entre mitjans, representació i identitat s'explora a través del cos teòric sobre polítiques d'identitats, relacions de poder i representació de grups culturals, i a través dels estudis empírics enfocats específicament en les representacions mediàtiques dels IME a nivell trans-nacional i local. Adicionalment, l'estudi donarà una especial atenció a com es posicionen els participants en els discursos mediàtics sobre la societat multicultural. En total, setze adults emergents d'entre 18 i 33 anys, de procedències ètniques i culturals diverses, van participar en aquest estudi. Tots vivien a Barcelona entre els anys 2006 i 2008, i formaven part d'un grup natural de joves interessats en el vídeo dins del projecte Roots and Routes ('arrels i camins'), el qual va donar nom a aquesta tesi. Es van analitzar set textos audiovisuals produïts pels participants, amb els seus respectius comentaris auto-reflexius i addicionalment es van analitzar narratives de vida i entrevistes amb els setze participants. L'anàlisi de les dades mostra que els joves IME són plenament conscients de la imatge negativa dels grups culturals als mitjans, i que identifiquen amb precisió les conseqüències dels estereotips negatius per a la seva vida diària: l' estigmatització, la discriminació i la exclusió principalment. L'estudi assenyala el doble parany per a IME que suposen les construccions mediàtiques de la identitat cultural, donat que els participants no podien 'escapar' de les identitats imposades sobre ells, a la vegada que havien de demostrar continuadament a la població que ells 'no són així'. Una anàlisi més profunda, però, mostra com els IME construeixen les seves identitats culturals i de gènere mirant cap endavant (els seus 'camins') més que mirant cap enrere (les seves 'arrels'), malgrat els intents dels discursos mediàtics d'enfocar l'atenció sobre les diferències culturals relacionades amb nocions d'etnicitat, d'origen, de nacionalitat o de religió. Finalment, l'estudi mostra com els IME són capaços de trencar el 'cercle de la representació' exclusor i crear imatges alternatives i distribuir-les mitjançant xarxes socials online, malgrat els paranys de la invisibilitat en el web 2.0 o el web social. / NOTA IMPORTANT: Aquesta tesi doctoral es troba acollida a la Llicència Creative Commons "BY-NC-ND" (Reconeixement - NoComercial - Sense Obra Derivada). Per tant, no es permet un us comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades". Vegeu més detalls sobre el particular a: http://www.creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/

Essa tese tem como objetivo investigar em que medida as características do ecossistema midiático da internet influenciam a crítica jornalística de cinema presente na rede de modo a interferir no formato reconhecido pelo gênero jornalístico de opinião e consolidado no âmbito do jornalismo impresso. Nesse sentido, utilizam-se aqui, como conceitos-chave para discutir a transformação do formato a perspectiva do dispositivo; assim como a teoria dos gêneros jornalísticos, o percurso histórico da crítica jornalística e as características delineadoras do ecossistema midiático contemporâneo. A partir desses referenciais, implementamos um desenho metodológico que nos possibilitou verificar, na prática, as interferências geradas no formato através da análise de conteúdo. Deste modo, reconhecemos a crítica jornalística de cinema na internet como um processo de comunicação com recursos de linguagens e de participação social próprios da internet. Consideramos que existe um processamento da crítica no trânsito das lógicas comunicativas. Tal processamento envolve, por exemplo, a incorporação da linguagem hipertextual, os recursos audiovisuais, as infinitas possibilidades abertas pela participação. A escolha por reconhecer e tratar a crítica como um dispositivo em transformação responde à perspectiva de que a crítica jornalística de cinema na internet tem outras dimensões além de ter o modo de funcionamento alterado. / This thesis aims to investigate how the characteristics of media ecosystem of Internet influence journalistic film criticism in the network. In this way, we used some key concepts to discuss the transformation of the format, like: the perspective of the device, the theory of journalistic genres, the historical course of journalistic criticism and the characteristics of contemporary media ecosystem. Starting with these references, we implemented a design methodology that enabled us to verify, in practice, the interference generated on the format. Thus, we recognize the critical journalistic film on the internet as a communication process with language features and social participation own by the network. We believe that there is a process of critical traffic communicative logics. Such processing involves, for example, the incorporation of hypertext language, audiovisual resources and the endless possibilities opened up by participation. The choice by recognizing and treating criticism as a device in transformation approach responds to that criticism journalistic film on the internet have other dimensions as well as having the operating mode changed.

Este estudo de doutorado analisa o tratamento de uma família homoparental na ficção televisiva do Brasil e da Espanha, considerando as implicações afetivo-amorosas e os tratamentos paterno-filiais da nova família. Inicialmente, estuda-se a interdisciplinaridade entre família, sociedade e produções de ficção, que consolidam o terreno sentimental contemporâneo como cheio de mudanças sociais acentuadas por laços de família, formados por pessoas do mesmo sexo. A pesquisa, de caráter qualitativo-comparativo, fez um recorte cronológico da série espanhola Hospital Central, no período em que a Espanha aprovou o casamento gay, em 2005. O mesmo foi feito com uma obra de ficção do Brasil, a telenovela Páginas da Vida. A abordagem metodológica utilizada é a análise dos atributos de dois casais homossexuais da ficção dos dois países através de uma análise de conteúdo do tipo textual - depois de uma seleção de sequências de interesse, fenômenos intrínsecos de cada relação amorosa que interessaram à pesquisa, escolhidos após uma observação empírica. No total, 228 sequências foram selecionadas entre as duas obras, compreendendo uma pré-seleção de 197 capítulos e 9.685 minutos assistidos. O estudo utilizou, também, técnicas de suporte metodológico como questionários aplicados a coletivos homossexuais dos dois países e entrevistas com autores de ficção, a fim de obter mais dados sobre consumo e produção. Os resultados confirmam o potencial da televisão como uma ferramenta que reforça as novas representações afetivo-amorosas e a tendência das obras em evitar o estereótipo, rompendo o contrato heteronormativo. Observou-se, além do contexto sócio-legal distinto, a prática narrativa de emancipação da série espanhola e o tratamento aprofundado do casal, diferentemente dos personagens da telenovela brasileira, que, apesar de apresentarem tempo equilibrado de presença em tela, tiveram restrição na abordagem afetivo-amorosa e na discussão das relações homoparentais. Finalmente, o estudo fornece uma proposta de padronização de conteúdos para a família homoparental na televisão brasileira e elementos para uma nova linha de investigação acadêmica: a família homoparental na ficção televisiva. / This doctoral research analyzes the treatment of fictional homoparental families televised in Brazil and Spain television, considering the emotional implications and parent-child treatment of the new family. Initially, we study the interdisciplinary between family, society, and fictional television productions that consolidate the contemporary context of social changes highlighted by ties of family, consisting of the same sex couples. The qualitative-comparative research made a chronological cut of the Spanish series Hospital Central in the days when Spain approved gay marriage in 2005. The same thing was done with a fiction production in Brazil, of the telenovela Páginas da Vida. The methodological approach used is the analysis of the attributes of two fictional gay couples in both countries, utilizing a textual content - a selection of sequences of interest, and phenomenon intrinsic to a relationship that interested to the research, chosen after an empirical observation. In total, 228 sequences were selected from both works, with a pre-selection of 197 chapters and 9,685 minutes assisted. The study also used methodological and technical support, group’s gay questionnaires of the two countries, and interviews with fictional authors in order to obtain more data on consumption and production. The results confirm the potential television has as a tool that unites the affective-loving new representations of couples, and the tendency of the audiovisual works to avoid the stereotype, breaking the heteronormative contract. It was further noted the socio-legal narrative practice of emancipation of the Spanish series and in-depth treatment of the couple differed from the characters of the Brazilian novel, with the same screen presence however had restricted affective-loving approach and discussion of homo relationships. Finally, the study provides a proposal for standardization of content for homoparental family on Brazilian television, and elements for a new line of academic research: the homoparental family in television fiction.

La presente tesis doctoral recoge una investigación social en sociología ecológica realizada entre 2008 y 2013 sobre el conflicto socioecológico de la minería de carbón a cielo abierto en el Valle de Laciana (León). Este valle situado en el Suroeste de la cordillera Cantábrica lleva décadas padeciendo los graves impactos socioambientales de las explotaciones de carbón a cielo abierto, a pesar de estar protegido por la legislación ambiental europea por su alto valor ecológico. Algunos de los habitantes del Valle de Laciana, grupos ambientalistas regionales, activistas y Miembros del Parlamento Europeo llevan años oponiéndose y luchando por frenar esta actividad industrial que está subvencionada por el Estado español y que, paradójicamente, se ha llevado a cabo de forma ilegal, sin los permisos urbanísticos ni ambientales pertinentes. Estas ilegalidades han conllevado múltiples (e impagadas) sanciones por parte de sentencias de tribunales españoles y europeos. En esta tesis se busca desarrollar una mejor comprensión sobre la configuración y la articulación de los diferentes aspectos de los conflictos socioecológicos. Para ello, se rastrea el desarrollo de los acontecimientos del conflicto de las explotaciones a cielo abierto en el Valle de Laciana. Se trata de un contexto rural industrial en progresiva decadencia, en donde se expresa intensamente el conflicto, mediante la oposición o complicidad discursiva y práctica de los diferentes agentes sociales organizados y afectados. Utilizando técnicas de investigación social cualitativas (entrevistas, observación participante y análisis de documentos), se describen las consecuencias socioambientales que supone la minería de carbón a cielo abierto; se tratan de entender los condicionantes históricos e institucionales que han condicionado el conflicto y le dan forma; y se retratan y analizan los discursos de los agentes sociales más representativos del conflicto. Asimismo, el aporte más valioso de esta tesis doctoral es la identificación y explicación de algunos de los mecanismos de legitimación utilizados por aquellos agentes sociales que impulsan o favorecen la destrucción de las montañas y forman un bloque pro-cielos abiertos, dificultando con ello una transición económica y social a un escenario de futuro alternativo, más compatible con la preservación de la riqueza ecológica del valle. De hecho, en los artículos o propuestas de artículos presentados como capítulos de esta tesis, se analizan varios de estos mecanismos de dominación del bloque pro-cielos abiertos. En el primer artículo se describe y explica cómo se entrelazan violencia e ideología mediante el mecanismo del chivo expiatorio y las variaciones de su narrativa dominante contra los grupos ecologistas que protestan contra los cielos abiertos. En el siguiente artículo, centrándose en las amplias movilizaciones de apoyo que ha recibido la minería de carbón durante el verano de 2012, se exponen algunas de las claves principales para entender por qué la industria del carbón en el Estado español recibe una simpatía y un apoyo popular tan difundido, a pesar de las graves consecuencias sociales y ambientales, locales y globales, y a pesar de la masiva reducción de los puestos de trabajo que ha experimentado el sector. En el último artículo que se presenta en esta tesis se rastrean las racionalidades tecnocientíficas presentes en las Evaluaciones de Impacto Ambiental (EIA), así como su uso y apropiación por los distintos bloques antagonistas del conflicto de Laciana, en relación a la continuidad o no de la minería del carbón a cielo abierto en la zona. / This thesis deals with research in the field of environmental sociology conducted between 2008 and 2013 on the socioenvironmental conflict of Mountaintop Removal coal mining (MTR) in Laciana Valley (Leon). Despite being protected by European environmental legislation for its high ecological value, this valley (located in the Southwest of the Cantabrian Mountains) has been suffering from the serious social and environmental impacts of MTR for decades. Some of Laciana’s inhabitants, together with regional environmental groups, autonomous activists and MEPs, have spent years opposing and struggling against this industrial activity. MTR is subsidised by the Spanish government and, paradoxically, in Laciana it has been carried out illegally, without the necessary environmental and planning permits. These illegalities have led to multiple sanctions from Spanish and European Courts of Justice. These sanctions still remain unpaid. The objective of this thesis is to develop a better understanding of the configuration and coordination of the many aspects involved in socioenvironmental conflicts using the conflict over MTR in Laciana Valley as a case study. This is a rural area suffering from progressive industrial decline, where conflict is strongly expressed through the discursive and practical opposition or complicity of the different social agents involved. Using qualitative research methods such as interviews, participant observation and the analysis of documents, the thesis describes the socio-environmental consequences of MTR; it also tries to understand the historical and institutional constraints that have conditioned and shaped the conflict; and examines the discourses and practices of the contesting social agents. The most important contribution of this thesis is the identification and explanation of some of the key legitimation mechanisms used by the stakeholders who directly or indirectly encourage the destruction of the mountains and their biodiversity, forming a pro-MTR block. By doing this, they are hindering an economic and social transition to an alternative future scenario, which could be more compatible with the preservation of the ecological assets of the valley. In fact, the articles or article-proposals presented as chapters of this thesis discuss several of these mechanisms of domination by the MTR block. The first article describes and explains how violence and ideology are interwoven through the scapegoat mechanism against environmental groups. The second article focuses on the broad mobilisation of support that coal mining received during the summer of 2012. It highlights some of the clues to understand why the coal industry in the Spanish State receives sympathy and widespread popular support. This support has continued despite the serious social and environmental damages that coal mining and burning entail both locally and globally and despite the massive drop in jobs that the sector has experienced. Finally, the third article examines the technoscientific rationalities present in two Environmental Impact Assessments (EIA) and how the different antagonistic blocks in Laciana's conflict use these, to support or oppose the continuation of MTR in the area.

Des d'una perspectiva crítica del capitalisme acadèmic, aquesta tesi presenta els referents teòrics i metodològics i els resultats empírics d'un estudi sobre pràctiques de resistència desenvolupades per docents universitaris davant canvis actuals del sistema d'educació superior colombià percebuts com indesitjables. L'estudi va conceptualitzar els models de desenvolupament i d'universitat, la feina docent, les pràctiques i la resistència acadèmica, seguint aportacions de l'escola regulacionista (Lipietz, Boyer, Neffa), de la pedagogia i la sociologia crítiques (Giddens, Bourdieu) i d’ estudis culturals inspirats en Foucault (Scott, Anderson). El seu disseny integrador va posar en diàleg uns resultats obtinguts per anàlisi de contingut qualitatiu amb dades numèriques derivades d'anàlisis estadístiques descriptives i correlacionals. Tant per a l'estudi qualitatiu com per al quantitatiu, es va utilitzar mostres no probabilístiques de tipus intencional, aplicant com a criteris d'inclusió el sexe, el tipus d'universitat (pública, privada o mixta) i la modalitat de contracte (estable o inestable). En el quantitatiu, van ser enquestats docents de 7 universitats colombianes ubicades en 3 ciutats diferents, que van omplir un qüestionari integrat per sèries d'indicadors relatius a condicions generals de treball, benestar laboral, significat del treball, cultura de servei públic i de negoci privat i ideologia gerencialista. En el qualitatiu, van participar 20 docents elegits dins de la mostra quantitativa, als quals es va realitzar una entrevista individual en profunditat. Aquest estudi es va complementar amb una sessió de grup focal en què van participar 6 professors que havien contestat el qüestionari de l'enquesta i que no havien estat entrevistats. Del capítol de resultats quantitatius, destaquen les valoracions que el professorat va fer de les seves condicions de treball a la universitat, reportant en termes generals un nivell de satisfacció moderadament positiu pel que fa a condicions materials i socials de treball, així com a aspectes de regulació i de desenvolupament d'aquest. En contrast, els docents van puntuar negativament el nivell d'ajust de l'organització universitària a les seves pròpies necessitats personals, alhora que també van donar una baixa puntuació al grau del seu esforç d'adaptació personal a aquella organització. Aquesta vivència ambivalent del propi entorn laboral es manifesta també, d'una banda, en una alta puntuació en el factor benestar psicosocial, (X = 5,8 en escala d'1 a 7) que es conjuga paradoxalment amb expressions de malestar en termes de somatització, esgotament i alienació (X = 3,54, en escala d'1 a 7). Així mateix, es va constatar una certa afinitat dels docents amb la cultura de l'educació com a negoci (X = 6,76 en escala de 0 a 10) i amb la ideologia gerencialista (X = 3,71 en escala d'1 a 7). D'altra banda, la informació obtinguda del material qualitatiu va adonar de la manera com els docents percebien el canvi universitari contemporani i es posicionaven davant del mateix. Sobre això, es va observar una metamorfosi de les seves pràctiques de resistència, que no semblaven extingir, sinó simplement canviar de format. Això indica que les formes tradicionals de crítica i de protesta obren pas a altres manifestacions d'inconformisme acadèmic. Es tracta de noves modalitats de resistència privada i despolititzada que, en el fons, segueixen expressant cert grau de voluntat de canvi. Això sembla indicar que el professorat es posiciona, però no s'oposa obertament, enfront de l'actual model universitari hegemònic i a les seves pràctiques de poder. En la discussió, es posen en diàleg els resultats de l'estudi amb alguns dels referents conceptuals orientadors i s'obren vies de cara a futures investigacions. / Desde una perspectiva crítica del capitalismo académico, esta tesis presenta los referentes teórico-metodológicos y los resultados empíricos de un estudio sobre prácticas de resistencia desarrolladas por docentes universitarios frente a cambios actuales del sistema de educación superior colombiano percibidos como indeseables. El estudio conceptualizó los modelos de desarrollo y de universidad, el trabajo docente, las prácticas y la resistencia académica, siguiendo aportes de la escuela regulacionista (Lipietz, Boyer, Neffa), de la pedagogía y la sociología críticas (Giddens, Bourdieu) y de estudios culturales inspirados en Foucault (Scott, Anderson). Su diseño integrador puso en diálogo unos resultados obtenidos por análisis de contenido cualitativo con datos numéricos derivados de análisis estadísticos descriptivos y correlacionales. Tanto para el estudio cualitativo como para el cuantitativo, se utilizó muestras no probabilísticas de tipo intencional, aplicando como criterios de inclusión el sexo, el tipo de universidad (pública, privada ó mixta) y la modalidad de contrato (estable ó inestable). En el cuantitativo, fueron encuestados docentes de 7 universidades colombianas ubicadas en 3 ciudades distintas, que rellenaron un cuestionario integrado por series de indicadores relativos a condiciones generales de trabajo, bienestar laboral, significado del trabajo, cultura de servicio público y de negocio privado e ideología gerencialista. En el cualitativo, participaron 20 docentes elegidos dentro de la muestra cuantitativa, a los que se realizó una entrevista individual en profundidad. Este estudio se complementó con una sesión de grupo focal en la que participaron 6 profesores que habían contestado el cuestionario de la encuesta y que no habían sido entrevistados. Del capítulo de resultados cuantitativos, destacan las valoraciones que el profesorado hizo de sus condiciones de trabajo en la universidad, reportando en términos generales un nivel de satisfacción moderadamente positivo en cuanto a condiciones materiales y sociales de trabajo, así como a aspectos de regulación y de desarrollo del mismo. En contraste, los docentes puntuaron negativamente el nivel de ajuste de la organización universitaria a sus propias necesidades personales, al tiempo que también dieron una baja puntuación al grado de su esfuerzo de adaptación personal a aquella organización. Esta vivencia ambivalente del propio entorno laboral se manifiesta también, por un lado, en una alta puntuación en el factor bienestar psicosocial, (X=5,8 en escala de 1 a 7) que se conjuga paradójicamente con expresiones de malestar en términos de somatización, agotamiento y alienación (X=3,54, en escala de 1 a 7). Asimismo, se constató una cierta afinidad de los docentes con la cultura de la educación como negocio (X=6,76 en escala de 0 a 10) y con la ideología gerencialista (X=3,71 en escala de 1 a 7). Por otra parte, la información obtenida del material cualitativo dio cuenta del modo cómo los docentes percibían el cambio universitario contemporáneo y se posicionaban ante el mismo. A ese respecto, se observó una metamorfosis de sus prácticas de resistencia, que no parecían extinguirse, sino simplemente cambiar de formato. Ello indica que las formas tradicionales de crítica y de protesta abren paso a otras manifestaciones de inconformismo académico. Se trata de nuevas modalidades de resistencia privada y despolitizada que, en el fondo, siguen expresando cierto grado de voluntad de cambio. Ello parece indicar que el profesorado se posiciona, pero no se opone abiertamente, frente al actual modelo universitario hegemónico y a sus prácticas de poder. En la discusión, se ponen en diálogo los resultados del estudio con algunos de los referentes conceptuales orientadores y se abren vías de cara a futuras investigaciones. / From a critical perspective of academic capitalism, this thesis presents the theoretical and methodological references and empirical results of a study on practices of resistance developed by university faculty members as a reaction to current changes in the Colombian higher education system, changes that are perceived as undesirable. The study conceptualizes models of development and university, teaching work, academic practices and academic resistance, following input from the regulationist school (Lipietz, Boyer, Neffa), from critical pedagogy and sociology (Giddens, Bourdieu) and from Foucault-inspired cultural studies (Scott, Anderson). Its integrative design puts in dialogue the results obtained by qualitative content analysis with numerical data derived from descriptive and correlation analyses. For both studies, the qualitative and the quantitative, non random intentional samples were used, applying as inclusion criteria, gender, type of university (public, private or mixed) and the type and modality of labor contract (permanent or temporary). In the quantitative study, were surveyed teachers from seven Colombian universities located in three different cities. They completed a questionnaire consisting of a series of indicators on general working conditions, labor wellbeing, meaning of work, culture of public service and of private business and managerial ideology. The qualitative study was conducted by in-depth individual interviews with 20 teachers selected from the quantitative sample. The study was complemented by a focus group session in which six teachers participated. Each of these teachers had completed the survey but had not been interviewed. In the chapter on quantitative results some facts stand out, including the assessments that professors made of their working conditions at the university, reporting a moderately positive overall satisfaction level for physical and social conditions of work, as well as for the aspects of regulation and development. In contrast, teachers negatively rated the adjustment level of university organization to their own personal needs, while also giving a low score for their degree of effort to adapt to that organization. This ambivalent experience of their work environment is also shown by a high score on the psychosocial well-being factor, (X = 5.8 on scale of 1-7) that paradoxically combines with expressions of malaise in terms such as somatization, exhaustion and alienation (X = 3.54, scale 1 to 7). The results also showed a certain affinity on the part of teachers to the culture of education as a business (X = 6.76 on scale of 0 to 10) and managerialist ideology (X = 3.71 on scale of 1-7). Moreover, the information obtained from the qualitative material shows how teachers perceived the contemporary change at universities and how they positioned themselves within it. In this respect, a change in their resistance was observed which did not manifest as cessation, but simply as a change in format. This indicates that traditional forms of criticism and protest give way to other manifestations of academic inconformism. These new forms of depoliticized and private resistance, continue to express a certain degree of willingness to change. This suggests that the professorate takes its own position, but does not openly oppose the current hegemonic university model and its practices of power. In the discussion, the results are put into context with some of the guiding conceptual references, thereby opening avenues for future research.