En les darreres dècades, l'impacte incontrolat de les activitats industrials sobre el medi ambient ha comportat l'aparició de preocupacions greus en relació amb el medi ambient. Encara que les empreses tenen moltes opcions per reduir l'impacte ambiental de les seves activitats mitjançant el disseny de productes i les tecnologies, la seva iniciativa sovint es veu sufocada pel fet que la introducció de productes ecològics al mercat tendeix a ser complicada, lenta i molt exigent. L'objectiu d'aquesta recerca és explicar els problemes de difusió de les ecotecnologies (green technologies) des de l'òptica del domini tecnològic. Segons aquesta literatura, "el canvi tecnològic pot caracteritzar-se realment com un procés evolutiu i sociocultural de variació, selecció i retenció" (Anderson i Tushman, 1990) mitjançant el qual sorgeix, finalment, una tecnologia dominant. Aquest procés de selecció pren forma a partir de les dinàmiques socials, polítiques i organitzatives que actuen tant a escala industrial com empresarial. Les ecotecnologies esdevenen innovacions disruptives per als sectors en què s'implementen; la seva acceptació definitiva està subordinada a la interacció constant de les capacitats de l'empresa, la bona voluntat dels directius, les normes de la institució i les dinàmiques competitives. Aquest estudi explora aquest estat d'ebullició en la difusió de les tecnologies netes (environmental technologies) amb l'anàlisi del temps d'eclosió necessari perquè un producte nou incorpori aquest tipus de tecnologies i la identificació d'un model sistemàtic en la interacció entre les forces evolutives. La part empírica consisteix en una anàlisi quantitativa de dades d'arxiu d'indústries caracteritzades per un gran impacte ambiental (automòbil, electrodomèstics, il·luminació). Amb l'objectiu d'estudiar l'eclosió de les tecnologies netes, s'han recollit i processat dades sobre les vendes i s'han ajustat amb la funció logística general. Els resultats demostren que existeix un model de difusió en forma de S, encara que el temps d'eclosió no es pot generalitzar. Per tal d'examinar el model temporal de la interacció entre les forces evolutives, s'han utilitzat tècniques d'anàlisi de supervivència i regressió per mínims quadrats generalitzats (GLS). A part d'això, els resultats suggereixen que el disseny de productes que incorporen tecnologies netes ha d'equilibrar sempre l'acompliment de l'atribut principal i del disruptiu. A més, és important per a l'eclosió de les ecotecnologies que hi hagi una regulació que hi doni suport, tot i que la seva efectivitat depèn del tipus d'eines reguladores. Finalment, el compromís dels alts directius també és un factor impulsor destacat a l'hora d'adoptar tecnologies netes, tot i que fins ara s'ha subestimat. / En las últimas décadas, el impacto incontrolado de las actividades industriales sobre el medioambiente ha comportado la aparición de fuertes preocupaciones en relación con el medio ambiente. Aunque las empresas tienen muchas opciones para reducir el impacte ambiental de sus actividades a través del diseño de productos y tecnologías, las suyas iniciativas se ven frecuentemente sofocadas por el hecho que la introducción de productos ecológicos al mercado suele ser complicada, lenta y muy exigente. El objetivo de esta investigación es explicar los problemas de difusión de las eco-tecnologías (green technologies) desde la perspectiva del dominio tecnológico. Según esta literatura, "el cambio tecnológico se puede caracterizar realmente como un proceso evolutivo y sociocultural de variación, selección y retención (Anderson y Tushman, 1990), a través del cual finalmente surge una tecnología dominante. Este proceso de selección prende forma a partir de las dinámicas sociales, políticas y organizativas que operan tanto a nivel industrial que empresarial. Siendo las eco-tecnologías innovaciones disruptivas para los sectores en que se implementan, la suya aceptación definitiva está subordinada a la interacción constante entre las capacidades de la empresa, la voluntad de los directivos, las normas institucionales y las dinámicas competitivas. Este estudio explora este estado de ebullición en la difusión de las tecnologías ecológicas (environmental technologies) por medio de un análisis de las etapas necesarias para el arranque de un nuevo producto que incorpora este tipo de tecnologías, y por medio de la identificación de un modelo sistemático en la interacción entre las fuerzas evolutivas. La parte empírica consiste en una análisis cuantitativa de los datos de archivo de industrias caracterizadas por un gran impacte medioambiental (automóvil, electrodomésticos, iluminación). Con el objetivo de estudiar el arranque de las tecnologías ecológicas, se han recogido y procesado datos sobre las ventas y se han ajustado con la función logística generalizada. Los resultados demuestran la existencia de un modelo de difusión en forma de S, aunque que el tiempo de arranque no se puede generalizar. Para examinar el modelo temporal de la interacción entre las fuerzas evolutivas, se han utilizado técnicas de análisis de sobrevivencia y regresión por mínimos cuadrados generalizados. Los resultados sugieren que el diseño de productos que incorporan tecnologías ecológicas debería siempre equilibrar el rendimiento del atributo tradicional y del atributo disruptivo. Además, es importante para el arranque de las eco-tecnologías que haya una regulación que dé suporte, aunque su efectividad depende del tipo de herramientas reguladores. Finalmente, el compromiso de los altos directivos también es un factor impulsor destacado a la hora de adoptar tecnologías ecológicas, aunque hasta hora su importancia se ha subestimado. / In the last decades the uncontrolled impact of industrial activities on the natural environment has created critical ecological concerns. Although companies have many options to reduce the environmental impact of their activities through product design and technologies, their initiative is often stifled from the evidence that market entrances of green products tend to be difficult, slow and highly requiring. The aim of this research is to explain the diffusion problems of green technologies through the lens of technological dominance. According to this literature "technological change can be fruitfully characterized as a socio-cultural evolutionary process of variation, selection and retention" (Anderson and Tushman, 1990) through which a dominant technology finally emerges. This process of selection is shaped by social, political, and organizational dynamics acting both at industry and firm level. Being green technologies disruptive innovations in each industry in which they are implemented, their full acceptance is subordinated to the repeated interaction of firm capabilities, managerial willingness, institutional rules and competitive dynamics. The present study investigates this era of ferment in the diffusion of environmental technologies through the analysis of the time to takeoff needed by a new product incorporating environmental technologies, and through the identification of systematic patterns in the interaction among evolutionary forces. The empirical part consists of a quantitative analysis of archival data in industries characterized by a high environmental impact (automobile, appliances, lighting). In order to investigate the take-off of environmental technologies data on sales have been collected, plotted, and fitted with the generalized logistic function. The results provide evidence of a S-shaped pattern of diffusion, although no generalization is possible on the time to takeoff. In order to examine the temporal pattern of interaction among evolutionary forces, survival analysis techniques and GLS regression have been used. Among the rest, the results suggest that the design of products incorporating environmental technologies should always balance the performance of the disruptive attribute and the mainstream attribute. Additionally, supporting regulation is important for accelerating the takeoff of environmental technologies, although its effectiveness depends on the type of regulatory tools. Finally top management commitment emerges as an underestimated central driver of the adoption of environmental technologies.

Traditional technologies are revelations of knowledge, skill, and wisdom of ancestors that have been used to facilitate and enhance the performance of socio-economic activities, overcome environmental challenges, and magnify symbolic presentations of cultural and spiritual engagements. Traditional technologies are still practiced in many communities despite the strides made in the advancement of modern technologies. The socio-economic significance of traditional technologies in the context of Ethiopia is even more profound. There are hardly social, economic, and spiritual activities that are not, directly or indirectly, influenced by the application of traditional technologies. The irony is, however, they are not appreciated and conserved in spite that they have been proving a sustained significance across generations while, to the contrary, modern technologies are even staggering to outlive the stage of product introduction. Although still proving to be useful, traditional technologies have been marginalized as if they are symbols of backwardness belonging to the past as irrelevant to the modern day settings. It was, therefore, the urge to look into this dilemma that became the basis for the initiation to conduct a research on the captioned topic. The study has endeavored to address how traditional technologies, specifically that of Ethiopia, are able to sustain contrary to extant theoretical predictions of technologies, and investigate why they have been deterred from getting the conservation and transformation they deserve in spite of the socio-economic significant role they have continued to play as capitulated in the statement of the problem. In addressing the statement of the problem, the paradigm of the world outlook within which the research was situated is found to be related to the Critical Theory paradigm. As a result, a qualitative research methodology based on a case study design was framed and a longitudinal field study on the sampled cases was conducted. The data generated from the study were ix filtered, coded, organized, categorized, and ultimately analyzed and interpreted using apparent analytic models until saturated and triangulated findings were established. Accordingly, the core constructs that has been defining the fate of traditional technologies were induced and their impact in deterring or promoting the conservation and transformation of traditional technologies were synthesized. Based on the outcomes of data analysis and interpretation, appropriate methods of reshaping the societal attitude and orientation in terms of conserving and transforming traditional practices are proposed as induced recommendations ultimately requiring a timely intervention. / Business Management / D. Litt. et Phil. (Business Leadership)

[...] Le sujet de cette thèse intervient dans le cadre du projet DEFI et vise à caractériser la notion d'Efficience Inventive en Conception afin d'élaborer des moyens de mesure de cette dernière. L’objectif étant à terme d’aboutir à l'adoption d’indicateurs aidant les entreprises à situer leurs capacités inventives en R&D. Par la suite, les entreprises ayant adopté ces indicateurs pourront, le cas échéant, entamer des actions d'évolution de leurs pratiques afin que la valeur de ces indicateurs évolue dans le sens recherché. Aux vues de la diversité des typologies d’entreprises et l’ampleur d’un tel sujet, notre recherche est focalisée sur les projets de conception de produits au sein des départements R&D de l’industrie automobile. Afin de mener cette recherche et définir les indicateurs de l’efficience inventive, nous avons étudié dans un premier temps les critères inhérents à la conception inventive. Selon nos travaux, la mesure de la performance inventive est corrélée à l’efficience inventive et doit considérer son efficacité par des caractéristiques ciblées, l’étude des connaissances impliquées et des ressources consommées. Notre mesure de l’efficience inventive est aussi basée sur l’analyse des flux des connaissances en jeu tout au long du processus d’innovation technologique, et particulièrement dans la phase de pré-développement. Elle analyse la relation entre ce qui est reçu et ce qui est appliqué ou consommé par rapport à l’inventivité. La mesure de l’inventivité est alors basée sur l’évaluation de l’idéalité, la nouveauté et l’utilité de ce qui sort du processus de conception de produit. L’ensemble des méthodes d’évaluation développées dans ce travail pour chaque critère d’inventivité, et l’efficience inventive, sont intégrés dans un système d’évaluation concret nommé IDPMS (Inventive Design Performance Measurement System) destiné à aider les directeurs des projets de la conception de produit et R&D à observer la performance inventive des équipes projet, et tenter d’améliorer les activités inventives. Donc, ce travail se catégorise dans le domain des sciences de l’ingénieur. Depuis plus de deux décennies, notre laboratoire (le LGéCo) travaille à la construction, d’abord théorique, puis déclinée en méthodes et outils, de nouvelles approches destinées à accompagner les mutations industrielles de l’ère de la qualité vers l’ère de l’innovation. A cet égard, cette thèse fournira un chaînon manquant : celui qui concerne l’évaluation, et la mesure de ce qui caractérise l’amont de l'innovation afin d’aider les entreprises à entrer, par rapport à ces dernières, en logique de performance. / [...] This thesis was defined in the DEFI project to characterize the notion of efficiency in Inventive Design, and develop the metrics of inventive-design. The objective of this proposal is to define inventive performance indicators to enhance the creative capacity in the automotive industry. The research is focused on the NPD projects of R&D department, which are known as the responsible of technological evolutions. In this respect, the main elements of design performance, and the main criteria of inventiveness are studied and merged together. The inventive performance of a R&D team is concerned with the efficiency of their activities to create inventive designs when they apply existing knowledge, and/or use creative resources. This analyzes the relationship between what is received and what is applied or consumed to achieve higher inventiveness degree. The measures of inventiveness are based on the evaluation of novelty, resourcefulness, and usefulness of what comes out from design activities. All the evaluation methods developed in this work are integrated into a concrete system as IDPMS (Inventive Design Performance Measurement System), and an initial version of the IDPMS application is developed, by which R&D and project managers can observe the inventive performance of their NPD projects. So this work is categorized in Engineering Science for specifying performance indicators of inventive design activities. In recent years, our laboratory (LGeCo) focused on developing theoretical methods, then appropriate tools to accompany the industrial changes from the era of quality to the era of innovation. In this regard, this thesis provides the missing link of this effort by evaluating the main characteristics of inventions in engineering level to help companies enter into a logic performance along their innovation projects.