[pt] A pandemia de Covid-19, decretada em março de 2020 pela Organização Mundial da Saúde, afetou os mais diversos aspectos da vida humana, especialmente diante das milhares de mortes reportadas todos os dias pelos meios de comunicação. No Brasil, uma das áreas mais prejudicadas tem sido a educação básica pública. O fechamento das escolas como medida sanitária demandou das secretarias estaduais de educação a adoção do ensino remoto emergencial. Nesse contexto, caracteriza-se pela readequação das atividades escolares para meios remotos com tecnologias digitais, principalmente. A pesquisa que originou esta tese objetivou analisar os sentidos hegemônicos atribuídos a essas tecnologias, a partir dos discursos dos documentos orientadores para o ensino remoto, disponibilizados pelas secretarias estaduais de educação em seus portais de internet. A abrangência e relevância desses documentos permite identificar convergências relacionadas à concepção de educação mediada por tecnologias, especialmente no que tange ao trabalho docente, mesmo em regiões e condições muito heterogêneas. Para a investigação dos documentos orientadores, a tese se utiliza do aporte teórico-metodológico da análise de discurso crítica, que compreende a linguagem como prática social e oferece modelos de análise que revelam assimetrias e desigualdades materializadas no discurso. O estudo identificou como sentidos hegemônicos de tecnologias digitais nos documentos a redução do processo de ensino-aprendizagem ao mero compartilhamento de conteúdos via aplicativos e plataformas, o que evidencia uma expropriação do trabalho docente; o solucionismo tecnológico – uma crítica bem fundamentada às tecnologias como solução para qualquer problema – e as tecnologias digitais como objetos neutros, portanto, isentos de ideologia. Diante da precariedade no acesso aos artefatos para acompanhamento do ensino remoto emergencial, a tese conclui, ainda, que as tecnologias digitais, posicionadas hegemonicamente como solução para manutenção das atividades escolares, ao mesmo tempo em que capturam os sistemas públicos de educação e expandem seu controle sobre o trabalho docente, podem aprofundar as desigualdades no acesso à educação. / [en] The Covid-19 pandemic, decreted in March, 2020 by the World Health Organization, affected various areas of human life, especially in the face of thousads of deaths reported every day by the media. In Brazil, one of the most devastated areas has been the elementary public educational sector. The closing of schools as a sanitary measure made the State Education Departments adopt the emergency remote teaching. In this context, it may be defined as a reorganization of classroom practices to remote methodologies with the use of Digital Technologies (DT) principally. The research that originated this thesis aimed at analyzing the hegemonic meanings of these technologies identified in the discourses of the documents of State Education Departments for remote teaching, found in their websites. The coverage and relevance of these documents enlight convergences related to teachers work, even in different regions of the country and very heterogeneous conditions. In order to analyze the documents, the study applied the Critical Discourse Analysis (CDA) as a theoretical approach and method, which defines language as a social practice. Also, it offers models that reveal social inequalities and problems, materialized in the discourse. The study identified as hegemonic meanings of Digital Technologies in those documents the reduction of teaching and learning process to the simple sharing of contents through apps and platforms; technological solucionism – a well founded critic to the concept of technology as a solution for everything – and the DT as tools or ideology-free objects. With the difficulties in the access to equipments for remote teaching, this thesis also concludes that Digital Technologies, hegemonically understood as the solution to keep teaching and learning process during the pandemic, captures public educational sectors and expropriate teachers work, while they deepen inequalities in the acess to Education.

Cette recherche propose d’étudier et de présenter des supports susceptibles d'améliorer le processus d'apprentissage des personnes malentendantes et sourdes par la médiation de nouveaux outils comme les tablettes tactiles. La question est de savoir si l’introduction de ces nouveaux outils, pourrait permettre la création de didacticiels adaptés aux spécificités cognitives des enfants sourds.Dans le contexte actuel, notre hypothèse est que les nouvelles technologies informatiques et les outils numériques (comme les tablettes tactiles) influenceraient positivement le processus d’apprentissage des élèves sourds et malentendants.En conséquence, nous avons créé un logiciel éducatif, Digisthésia, qui a été conçu et adapté aux besoins des élèves sourds et malentendants. Le but de cet outil était de développer et d’améliorer 4 des principales potentialités cognitives : l’attention, la mémoire, la vitesse de traitement et la résolution de problèmes.Notre protocole a mobilisé 80 élèves de 7 collèges de Lyon et de la périphérie lyonnaise : 40 élèves avec différents degrés de déficience auditive, des sujets implantés et appareillés (20 participants ont utilisé le logiciel éducatif Digisthésia / 20 personnes ont fait partie du groupe de contrôle) ainsi que 40 élèves sans déficiences auditives (20 participants qui ont utilisé notre logiciel éducatif sur tablette tactile / 20 élèves ont fait partie du groupe témoin). Les résultats indiquent que la médiation par les nouvelles technologies a renforcé les potentialités cognitives des élèves sourds et malentendants. Nous avons observé un progrès au niveau de l’apprentissage des participants sourds et malentendants suite à l’utilisation du logiciel éducatif Digisthésia sur tablette tactile. / This research proposes to study and present materials that can improve the learning process for people who are hard of hearing and deaf by leveraging the use of new tools such as touch tablets. The question is whether the introduction of these new tools could allow the creation of software tools that more adapted to the cognitive specificities of deaf children.In the current context, our hypothesis is that new computer-base technologies and digital tools (such as touch tablets) would positively influence the learning process for students who are deaf and hard of hearing.As a result, we have created the educational software Digisthésia that has been designed and adapted to the needs of students who are deaf and hard of hearing. The aim of this tool was to develop and improve 4 important cognitive parameters such as attention, memory, processing speed and problem solving.Our protocol mobilized 80 students from grade schools from and near Lyon: 40 students suffering from different degrees of hearing impairment, with an without cochlear implants (20 subjects used the tablet/20 subjects were part of the control group). As well as 40 students with no hearing impairments (20 subjects who used the educational software Digisthésia and the tablet /20 subjects who were part of the control group).The results indicate that leveraging the new technologies has enhanced the cognitive potential of deaf and hard of hearing students. We have seen progress in the learning of deaf and hard of hearing participants as a result of the use of tablets and our software.

[ES] La situación pandémica mundial ha hecho que la educación en todos sus niveles tome como alternativa para su continuidad la virtualización de esta; por lo que este trabajo de investigación pretende analizar las perspectivas de los docentes y estudiantes frente a la virtualización educativa como alternativa en tiempos de COVID-19 en la Facultad de Ciencias Sociales y Humanas de la Universidad Central del Ecuador La investigación se realizó bajo un enfoque mixto cuali-cuantitativo, con un diseño no experimental - transeccional, utilizando como técnicas la encuesta y la entrevista, a través de la aplicación de un cuestionario y de la entrevista grupal respectivamente. La población quedó constituida por 1209 estudiantes y 60 docentes de las Carreras de Ciencias Políticas, Sociología y Trabajo Social que conforman la Facultad de Ciencias Sociales y Humanas de la Universidad Central del Ecuador, Hallándose como conclusión principal que, de forma inicial la virtualización de la educación fue acogida de forma positiva entre docentes y estudiantes; pero que existen carencias en ciertas áreas para su ejecución, como son la escasez de equipos tecnológicos en los hogares de los estudiantes, mala conectividad a internet, falta de capacitación apropiada a estudiantes y docentes, factores que amplían la brecha digital por las desigualdades ya existentes. La tecnología sin duda abre grandes posibilidades para el aprendizaje en la educación superior, pero la carencia de los recursos tecnológicos apropiados y la falta capacitación de muchos de los docentes imposibilita esta oportunidad. / [CA] La situació pandèmica mundial ha fet que l'educació en tots els seus nivells prenga com a alternativa per a la seua continuïtat la virtualització d'aquesta; pel que aquest treball de recerca pretén analitzar les perspectives dels docents i estudiants enfront de la virtualització educativa com a alternativa en temps de COVID-19 en la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat Central de l'Equador. La investigació es va realitzar baix un enfocament mixt cuali-quantitatiu, amb un disseny no experimental - transeccional, utilitzant com a tècniques l'enquesta i l'entrevista, a través de l'aplicació d'un qüestionari i de l'entrevista grupal respectivament. La població va quedar constituïda per 1209 estudiants i 60 docents de les Carreres de Ciències Polítiques, Sociologia i Treball Social que conformen la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat Central de l'Equador. Trobant-se com a conclusió principal que de manera inicial la virtualització de l'educació va ser acollida de manera positiva entre docents i estudiants; però que existeixen carències en unes certes àrees per a la seua execució, com són l'escassetat d'equips tecnològics en les llars dels estudiants, mala connectivitat a internet, falta de capacitació apropiada a estudiants i docents, factors que amplien la bretxa digital per les desigualtats ja existents. La tecnologia sens dubte obri grans possibilitats per a l'aprenentatge en l'educació superior, però la carència dels recursos tecnològics apropiats i la falta de capacitació de molts dels docents impossibilita aquesta oportunitat. / [EN] The global pandemic situation has made education at all levels take its virtualization as an alternative for its continuity; Therefore, this research work aims to analyze the perspectives of teachers and students in the face of educational virtualization as an alternative in times of COVID- 19 at the Faculty of Social and Human Sciences of the Central University of Ecuador The research was carried out under a mixed quali-quantitative approach, with a non- experimental - transectional design, using the survey and the interview as techniques, through the application of a questionnaire and the group interview respectively. The population was made up of 1,209 students and 60 teachers of the Careers of Political Sciences, Sociology and Social Work that make up the Faculty of Social and Human Sciences of the Central University of Ecuador, Finding as a main conclusion that initially the virtualization of education was received in a positive way among teachers and students; but that there are shortcomings in certain areas for its implementation, such as the shortage of technological equipment in the students' homes, poor internet connectivity, lack of appropriate training for students and teachers, factors that widen the digital divide due to existing inequalities. Technology certainly opens up great possibilities for learning in higher education, but attention to appropriate technological resources and the lack of training of many teachers makes this opportunity impossible. / Valladares Villagómez, MA. (2021). Perspectiva de los docentes y estudiantes frente a la virtualización educativa como alternativa en tiempos de COVID-19 en la Facultad de Ciencias Sociales y Humanas de la Universidad Central del Ecuador [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/180345

[ES] La presente tesis doctoral se enmarca en un conjunto de investigaciones centradas en el empleo de metodologías activas en el ámbito de las matemáticas, con el propósito de incrementar tanto los logros de aprendizaje como la motivación de los estudiantes en los niveles de educación secundaria y universitaria. En un contexto en el que se observa una disminución en el interés de los alumnos hacia las matemáticas, disciplina que perciben como desafiante y abstracta, se reconoce la necesidad apremiante de que los docentes proporcionen herramientas innovadoras y adopten enfoques pedagógicos que revitalicen el interés de los estudiantes en esta materia. La profunda comprensión de los conceptos matemáticos se revela como un componente crucial para un aprendizaje significativo y requiere de una diversidad de enfoques y estrategias educativas que puedan aplicarse para fortalecer la formación de los alumnos, promoviendo el desarrollo integrado de competencias matemáticas y tecnológicas. A través de metodologías activas, como flipped classroom, aprendizaje cooperativo, aprendizaje basado en juegos o gamificación, que poseen un gran potencial didáctico, los alumnos tienen la oportunidad de alcanzar un aprendizaje efectivo, lo que implica que pueden comprender de manera efectiva y eficiente los conceptos matemáticos, al mismo tiempo que se mejora el potencial del grupo clase Las experiencias recopiladas en esta investigación, que incluyen la implementación de la metodología flip, el uso de vídeos didácticos enriquecidos, la gamificación, materiales manipulativos, herramientas tecnológicas y la promoción del pensamiento computacional, entre otras, abarcan tanto la educación preuniversitaria, que engloba secundaria y bachillerato, como la universitaria. La metodología de investigación se fundamenta en un enfoque exploratorio, pre-experimental y cuasi-experimental de naturaleza transversal. En todos los casos, se incorporan fundamentos teóricos que respaldan las experiencias realizadas, así como análisis cuantitativos y cualitativos de los datos recopilados. Los resultados obtenidos en estos estudios reflejan un notorio aumento en los logros de aprendizaje y la motivación de los estudiantes como consecuencia de la implementación de estas metodologías. En resumen, esta tesis doctoral se erige como un compendio de investigaciones que subrayan la importancia de las metodologías activas en la enseñanza de las matemáticas en los niveles de educación secundaria y universitaria. Los hallazgos respaldan la efectividad de estas metodologías para reavivar el interés de los estudiantes en las matemáticas y promover un aprendizaje más profundo y motivador en estas áreas. Con ello, se sientan las bases para una mejora continua en la enseñanza de las matemáticas en todos los niveles educativos. / [CA] La present tesi doctoral s'emmarca en un conjunt d'investigacions centrades en l'ús de metodologies actives en l'àmbit de les matemàtiques, amb el propòsit d'incrementar tant els assoliments d'aprenentatge com la motivació dels estudiants en els nivells d'educació secundària i universitària. En un context en el qual s'observa una disminució en l'interés dels alumnes cap a les matemàtiques, disciplina que perceben com a desafiadora i abstracta, es reconeix la necessitat urgent que els docents proporcionen eines innovadores i adopten enfocaments pedagògics que revitalitzen l'interés dels estudiants en esta matèria. La profunda comprensió dels conceptes matemàtics es revela com un component crucial per a un aprenentatge significatiu i requereix d'una diversitat d'enfocaments i estratègies educatives que puguen aplicar-se per a enfortir la formació dels alumnes, promovent el desenvolupament integrat de competències matemàtiques i tecnològiques. A través de metodologies actives, com flipped classroom, aprenentatge cooperatiu, aprenentatge basat en jocs o ludificació, que posseeixen un gran potencial didàctic, els alumnes tenen l'oportunitat d'aconseguir un aprenentatge efectiu, la qual cosa implica que poden comprendre de manera efectiva i eficient els conceptes matemàtics, al mateix temps que es millora el potencial del grup classe Les experiències recopilades en esta investigació, que inclouen la implementació de la metodologia flip, l'ús de vídeos didàctics enriquits, la ludificació, materials manipulatius, eines tecnològiques i la promoció del pensament computacional, entre altres, abasten tant l'educació preuniversitària, que engloba secundària i batxillerat, com la universitària. La metodologia d'investigació es fonamenta en un enfocament exploratori, pre-experimental i quasiexperimental de naturalesa transversal. En tots els casos, s'incorporen fonaments teòrics que recolzen les experiències realitzades, així com anàlisis quantitatives i qualitatives de les dades recopilades. Els resultats obtinguts en estos estudis reflecteixen un notori augment en els assoliments d'aprenentatge i la motivació dels estudiants a conseqüència de la implementació d'estes metodologies. En resum, esta tesi doctoral s'erigeix com un compendi d'investigacions que subratllen la importància de les metodologies actives en l'ensenyament de les matemàtiques en els nivells d'educació secundària i universitària. Les troballes recolzen l'efectivitat d'estes metodologies per a reavivar l'interés dels estudiants en les matemàtiques i promoure un aprenentatge més profund i motivador en estes àrees. Amb això, s'estableixen les bases per a una millora contínua en l'ensenyament de les matemàtiques en tots els nivells educatius. / [EN] This doctoral thesis is part of a set of research projects focused on the use of active methodologies in the field of mathematics, with the aim of increasing both learning achievements and student motivation in secondary and university levels. In a context where there is a decline in students' interest in mathematics, a discipline perceived as challenging and abstract, it is recognized the pressing need for teachers to provide innovative tools and adopt pedagogical approaches that revitalise students' interest in this subject. A deep understanding of mathematical concepts emerges as a crucial component for meaningful learning and requires a diversity of approaches and educational strategies that can be applied to strengthen students' education, promoting the integrated development of mathematical and technological competencies. Through active methodologies such as flipped classroom, cooperative learning, game-based learning, or gamification, which have great didactic potential, students can achieve effective learning, implying that they can understand mathematical concepts effectively and efficiently while enhancing the potential of the class group. The experiences gathered in this research, including the implementation of the flip methodology, the use of enriched educational videos, gamification, manipulative materials, technological tools, and the promotion of computational thinking, among others, span both pre-university education, including secondary and high school, and university education. The research methodology is based on an exploratory, pre-experimental, and quasi-experimental cross-sectional approach. In all cases, theoretical foundations supporting the experiences are incorporated, along with quantitative and qualitative analysis of the collected data. The results obtained in these studies reflect a noticeable increase in learning achievements and student motivation because of the implementation of these methodologies. In summary, this doctoral thesis stands as a compendium of research highlighting the importance of active methodologies in the teaching of mathematics at the secondary and university levels. The findings support the effectiveness of these methodologies in reigniting students' interest in mathematics and promoting deeper and more motivating learning in these areas. With this, it lays the groundwork for continuous improvement in the teaching of mathematics at all educational levels. / Jiménez Hernández, C. (2024). Diseño, implementación y análisis de diferentes metodologías activas en el proceso de enseñanza-aprendizaje de matemáticas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203650