The IEEE 802.11 standard was not initially designed to provide multi-hop capabilities. Therefore, providing a proper traffic performance in Multi-Hop IEEE 802.11 Wireless Networks (MIWNs) becomes a significant challenge. The approach followed in this thesis has been focused on the routing layer in order to obtain applicable solutions not dependent on a specific hardware or driver. Nevertheless, as is the case of most of the research on this field, a cross-layer design has been adopted. Therefore, one of the first tasks of this work was devoted to the study of the phenomena which affect the performance of the flows in MIWNs. Different estimation methodologies and models are presented and analyzed. The first main contribution of this thesis is related to route creation procedures. First, FB-AODV is introduced, which creates routes and forwards packets according to the flows on the contrary to basic AODV which is destination-based. This enhancement permits to balance the load through the network and gives a finer granularity in the control and monitoring of the flows. Results showed that it clearly benefits the performance of the flows. Secondly, a novel routing metric called Weighted Contention and Interference routing Metric (WCIM) is presented. In all analyzed scenarios, WCIM outperformed the other analyzed state-of-the-art routing metrics due to a proper leveraging of the number of hops, the link quality and the suffered contention and interference. The second main contribution of this thesis is focused on route maintenance. Generally, route recovery procedures are devoted to the detection of link breaks due to mobility or fading. However, other phenomena like the arrival of new flows can degrade the performance of active flows. DEMON, which is designed as an enhancement of FB-AODV, allows the preemptive recovery of degraded routes by passively monitoring the performance of active flows. Results showed that DEMON obtains similar or better results than other published solutions in mobile scenarios, while it clearly outperforms the performance of default AODV under congestion Finally, the last chapter of this thesis deals with channel assignment in multi-radio solutions. The main challenge of this research area relies on the circular relationship between channel assignment and routing; channel assignment determines the routes that can be created, while the created routes decide the real channel diversity of the network and the level of interference between the links. Therefore, proposals which join routing and channel assignment are generally complex, centralized and based on traffic patterns, limiting their practical implementation. On the contrary, the mechanisms presented in this thesis are distributed and readily applicable. First, the Interference-based Dynamic Channel Assignment (IDCA) algorithm is introduced. IDCA is a distributed and dynamic channel assignment based on the interference caused by active flows which uses a common channel in order to assure connectivity. In general, IDCA leads to an interesting trade-off between connectivity preservation and channel diversity. Secondly, MR-DEMON is introduced as way of joining channel assignment and route maintenance. As DEMON, MR-DEMON monitors the performance of the active flows traversing the links, but, instead of alerting the source when noticing degradation, it permits reallocating the flows to less interfered channels. Joining route recovery instead of route creation simplifies its application, since traffic patterns are not needed and channel reassignments can be locally decided. The evaluation of MR-DEMON proved that it clearly benefits the performance of IDCA. Also, it improves DEMON functionality by decreasing the number of route recoveries from the source, leading to a lower overhead. / El estándar IEEE 802.11 no fue diseñado inicialmente para soportar capacidades multi-salto. Debido a ello, proveer unas prestaciones adecuadas a los flujos de tráfico que atraviesan redes inalámbricas multi-salto IEEE 802.11 supone un reto significativo. La investigación desarrollada en esta tesis se ha centrado en la capa de encaminamiento con el objetivo de obtener soluciones aplicables y no dependientes de un hardware específico. Sin embargo, debido al gran impacto de fenómenos y parámetros relacionados con las capas físicas y de acceso al medio sobre las prestaciones de los tráficos de datos, se han adoptado soluciones de tipo cross-layer. Es por ello que las primeras tareas de la investigación, presentadas en los capítulos iniciales, se dedicaron al estudio y caracterización de estos fenómenos. La primera contribución principal de esta tesis se centra en mecanismos relacionados con la creación de las rutas. Primero, se introduce una mejora del protocolo AODV, que permite crear rutas y encaminar paquetes en base a los flujos de datos, en lugar de en base a los destinos como se da en el caso básico. Esto permite balacear la carga de la red y otorga un mayor control sobre los flujos activos y sus prestaciones, mejorando el rendimiento general de la red. Seguidamente, se presenta una métrica de encaminamiento sensible a la interferencia de la red y la calidad de los enlaces. Los resultados analizados, basados en la simulación de diferentes escenarios, demuestran que mejora significativamente las prestaciones de otras métricas del estado del arte. La segunda contribución está relacionada con el mantenimiento de las rutas activas. Generalmente, los mecanismos de mantenimiento se centran principalmente en la detección de enlaces rotos debido a la movilidad de los nodos o a la propagación inalámbrica. Sin embargo, otros fenómenos como la interferencia y congestión provocada por la llegada de nuevos flujos pueden degradar de forma significativa las prestaciones de los tráficos activos. En base a ello, se diseña un mecanismo de mantenimiento preventivo de rutas, que monitoriza las prestaciones de los flujos activos y permite su reencaminamiento en caso de detectar rutas degradadas. La evaluación de esta solución muestra una mejora significativa sobre el mantenimiento de rutas básico en escenarios congestionados, mientras que en escenarios con nodos móviles obtiene resultados similares o puntualmente mejores que otros mecanismos preventivos diseñados específicamente para casos con movilidad. Finalmente, el último capítulo de la tesis se centra en la asignación de canales en entornos multi-canal y multi-radio con el objetivo de minimizar la interferencia entre flujos activos. El reto principal en este campo es la dependencia circular que se da entre la asignación de canales y la creación de rutas: la asignación de canales determina los enlaces existentes la red y por ello las rutas que se podrán crear, pero son finalmente las rutas y los tráficos activos quienes determinan el nivel real de interferencia que se dará en la red. Es por ello que las soluciones que proponen unificar la asignación de canales y el encaminamiento de tráficos son generalmente complejas, centralizadas y basadas en patrones de tráfico, lo que limita su implementación en entornos reales. En cambio, en nuestro caso adoptamos una solución distribuida y con mayor aplicabilidad. Primero, se define un algoritmo de selección de canales dinámico basado en la interferencia de los flujos activos, que utiliza un canal común en todos los nodos para asegurar la conectividad de la red. A continuación, se introduce un mecanismo que unifica la asignación de canales con el mantenimiento preventivo de las rutas, permitiendo reasignar flujos degradados a otros canales disponibles en lugar de reencaminarlos completamente. Ambas soluciones demuestran ser beneficiosas en este tipo de entornos.

This PhD Thesis is the fruit of the job of the author as a researcher at Scytl Secure Electronic Voting, as well as the collaboration with Paz Morillo, from the Department of Applied Mathematics at UPC and Alex Escala, PhD student. In her job at Scytl, the author has participated in several electronic voting projects for national-level binding elections in different countries. The participation of the author covered from the protocol design phase, to the implementation phase by providing support to the development teams. The thesis focuses on studying the mechanisms that can be provided to the voters, in order to examine and verify the processes executed in a remote electronic voting system. This work has been done as part of the tasks of the author at the electronic voting company Scytl. Although this thesis does not talk about system implementations, which are interesting by themselves, it is indeed focused on protocols which have had, or may have, an application in the real world. Therefore, it may surprise the reader by not using state of the art cryptography such as pairings or lattices, which still, although providing very interesting properties, cannot be efficiently implemented and used in a real system. Otherwise, the protocols presented in this thesis use standard and well-known cryptographic primitives, while providing new functionalities that can be applied in nowadays electronic voting systems. The thesis has the following contents: A survey on electronic voting systems which provide voter verification functionalities. Among these systems we can find the one used in the Municipal and Parliamentary Norwegian elections of 2011 and 2013, and the system used in the Australian State of New South Wales for the General State Elections in 2015, in which the author has had an active participation in the design of their electronic voting protocols. A syntax which can be used for modeling electronic voting systems providing voter verifiability. This syntax is focused on systems characterized by the voter confirming the casting of her vote, after verifying some evidences provided by the protocol. Along with this syntax, definitions for the security properties required for such schemes are provided. A description of the electronic voting protocol and system which has been used in 2014 and 2015 elections in the Swiss Canton of Neuchâtel, which has individual verification functionalities, is also provided in this thesis, together with a formal analysis of the security properties of the scheme and further extensions of the protocol. Finally, two new protocols which provide new functionalities respect to those from the state of the art are proposed: A new protocol providing individual verifiability which allows voters to defend against coertion by generating fake proofs, and a protocol which makes a twist to individual verifiability by ensuring that all the processes executed by the voting device and the remote server are correct, without requiring an active verification from the voter. A formal analysis of the security properties of both protocols is provided, together with examples of implementation in real systems. / Aquesta tesi és fruit de la feina de l'autora com a personal de recerca a la empresa Scytl Secure Electtronic Voting, així com de la col·laboració amb la Paz Morillo, del departament de matemàtica aplicada a la UPC, i el Alex Escala, estudiant de doctorat. A la feina a Scytl, l'autora ha participat a varis projectes de vot electrònic per a eleccions vinculants a nivell nacional, que s'han efectuat a varis països. La participació de la autora ha cobert tant la fase de disseny del protocol, com la fase de implementació, on ha proveït suport als equips de desenvolupament. La tesi estudia els mecanismes que es poden proporcionar als votants per a poder examinar i verificar els processos que s'executen en sistemes de vot electrònic. Tot i que la tesi no parla de la implementació dels sistemes de vot electrònic, sí que s'enfoca en protocols que han tingut, o poden tenir, una aplicació pràctica actualment. La tesi té els continguts següents: Un estudi en sistemes de vot electrònic que proporcionen funcionalitats per a que els votants verifiquin els processos. Entre aquests sistemes, trobem el que es va utilitzar a les eleccions municipals i parlamentàries a Noruega als anys 2011 i 2013, així com el sistema utilitzat a l'estat Australià de New South Wales, per a les eleccions generals de 2015, sistemes en els que l'autora ha participat directament en el diseny dels seus protocols criptogràfics. La tesi també conté una sintaxi que es pot utilizar per modelar sistemes de vot electrònic que proporcionen verificabilitat individual (on verifica el votant). Aquesta sintaxi s'enfoca en sistemes caracteritzats pel fet de que el votant confirma la emissió del seu vot un cop ha verificat unes evidències sobre ell, proporcionades pel protocol. A més de la sintaxi, es proporcionen definicions de les propietats de seguretat d'aquestts sistemes. La tesi també conté una descripció del sistema i protocol de vot electrònic que s'utilitza al cantó Suís de Neuchâtel a partir del 2014, el qual té funcionalitats per a que els votants verifiquin certs processos del sistema. La tesi a més conté un anàlisi de la seguretat de l'esquema, així com possibles extensions del protocol. Finalment, la tesi inclou dos protocols nous que proporcionen noves característiques i funcionalitats respecte als existents a l'estat de l'art de la tècnica. El primer permet a un votant defendre's de un coaccionador generant proves falses, i el segon fa un canvi de paradigma de la verificabilitat individual, de forma que el votant no ha de verificar certs processos per a saber que s'han efectuant correctament. La tesi inclou un anàlisi formal de les propietats de seguretat dels dos protocols, així com exemples de com podrien ser implementats en un escenari real.

Learning specific knowledge and developing cross-curricular competencies under the new frame of the European Higher Education Area (EHEA), is a problem not yet solved by teaching practices based on traditional instructional methodologies. The objective of the thesis consists of designing and validating a systematic learning model based on active methodologies that allows the adaptation of courses in the area of electronic technology, hitherto organised in a traditional fashion, to the EHEA requirements. The proposed instructional method, organised in five sections (learning objectives, problem-based learning activities and study time planning, cooperative learning, formative assessment, and reflection on the teaching/learning process), integrates the specific content and the cross-curricular competencies corresponding to the course. Four hypotheses are considered to start the research, which after the experimentation and the examination of the results are successfully validated. First: active learning as we propose it, allows that more students reach an acceptable level of subject knowledge, with the corresponding increase of academic performance. The data analysis on the courses in which teaching experiences were carried out, allows reaching the conclusion that our methodology increases significantly the performance, while at the same time more students achieve higher scores. Second: the active and systematic methodology proposed in this research is more efficient than traditional instruction with respect to the achievement of content and cross-curricular skills as they are defined in the EHEA. In other words, students learn meaningfully the specific content of the course and unfold efficiently the generic competencies associated with the studies when immersing them in our active learning environment organised systematically to solve problems and projects. To accept this hypothesis, evidences archived in student learning portfolios are presented; we have documented skills such as teamwork, problem solving, efficient oral and written communication and the use of information resources to acquire specific content. Furthermore, teaching content through English has promoted the use and understanding of this third language. Third: The proposed systematic learning model based on active methodologies can be successfully applied in courses of the area of electronic technology in bachelor degrees, and equally be effective in other branches of engineering studies. The materials produced teaching basic and advanced subjects in the area of electronic technology demonstrate the successful adaptation to the EHEA. We have disseminated for many years under the umbrella of the Research and Innovation in Learning Methodologies (RIMA) group of the Institute of Education Sciences (ICE), our teaching experiences on electronic technology courses in seminars, conferences and publications, which in itself represents an explicit validation of our methodology. Discussion and peer review have become key factors in enhancing procedures and finding solutions. Fourth: The proposed model demands a workload that can be permanently accepted by university lecturers, thus making possible to widespread teaching of content and generic competencies throughout university education. Data from our experiences show that the coordinator can start a course based in our methodology employing the usual teaching time and the other professors can follow up without interfering other academic tasks / L'adquisició de coneixements i competències genèriques segons el marc de l'EEES és un problema que no ha resolt la pràctica docent basada en metodologies instruccionals tradicionals. L'objectiu d'aquesta tesi consisteix a dissenyar i validar un model d'aprenentatge sistemàtic basat en metodologies actives que permeti adaptar al nou model docent de l'EEES assignatures de l'àrea de tecnologia electrònica organitzades de forma tradicional. El mètode instruccional, organitzat en cinc punts (objectius, activitats PBL i planificació del temps d’estudi, aprenentatge cooperatiu, avaluació formativa i reflexió sobre el procés docent), integra els continguts específics i les competències genèriques assignats a cada matèria. Per a elaborar la tesi partim de quatre hipòtesis, que es validaran atenent als resultats. Primera: l'aprenentatge actiu, tal com el proposem, permet assolir un nivell de coneixements acceptable a molts més estudiants, amb el consegüent augment del rendiment acadèmic de les matèries. L'anàlisi de les dades del conjunt d'assignatures sobres les quals s'han treballat experiències docents permet concloure que el sistema d'aprenentatge proposat millora substancialment el nombre d'aprovats i el d'estudiants que obtenen millors qualificacions. Segona: el mètode sistemàtic d'aprenentatge actiu que proposem és més eficaç que l'ensenyament tradicional pel que fa a l'adquisició de coneixements específics i competències genèriques tal com es defineixen a l'EEES. És a dir, els estudiants aprendran significativament els coneixements específics i desplegaran eficientment les habilitats genèriques pròpies de la titulació si els mantenim immersos en l'entorn d'aprenentatge actiu planificat sistemàticament per resoldre els problemes i projectes que proposem. Per acceptar aquesta hipòtesi hem adjuntat evidències recollides en els portafolis d'aprenentatge dels estudiants i hem documentat habilitats de treball en grup, de resolució de problemes i projectes, de bones pràctiques d'expressió oral i escrita i d'ús solvent de recursos d’informació per a l'adquisició de coneixements de l'àrea. A més, els indicadors mostren que hem incentivat l'ús de l'anglès en convertir-lo en llengua vehicular de les matèries. Tercera: el mètode sistemàtic d’aprenentatge actiu proposat s'aplica perfectament a l'àmbit de les assignatures de tecnologia electrònica dels estudis de grau i igualment serà de gran utilitat en altres àrees de coneixement d'estudis d'enginyeria. Els materials generats en assignatures de tecnologia electrònica bàsiques i avançades demostren que hem resolt amb escreix l'adaptació a l'EEES. En el context del grup RIMA de l'ICE hem difós durant anys les nostres experiències en assignatures de tecnologia electrònica en jornades, cursos, seminaris, articles i publicacions, cosa que comporta per ella mateixa una validació explícita del mètode. La crítica i la revisió per part dels nostres companys han esdevingut factors clau a l'hora de cercar solucions i afinar els procediments. Quarta: el mètode d’aprenentatge actiu que proposem implica una càrrega docent assumible de forma permanent pels professors universitaris i, per tant, la seva implantació permet confrontar adequadament els reptes de l’ensenyament superior pel que fa a l’adquisició de coneixements i desplegament de competències. Les dades aportades demostren que un professor coordinador pot iniciar una matèria amb la metodologia sistemàtica proposada dedicant-hi les hores estipulades en docència i l’equip de professors pot continuar-la sense interferir en les altres tasques acadèmiques.

En aquest treball es demostren nous mètodes prometedors en la fabricació de cèlules solars orgàniques obtingudes per processos en dissolució. Més concretament, s'ha demostrat que l'envelliment de la sol·lució i la utilització de solvents ternaris són utls per a la modificació de la nanomorfologia i la fase cristalina de la capa activa en cel·les basades en PTBx:PCBM. L'estudi es centre en comprendre com l'envelliment de la sol·lució i la barreja de solvents influencien les morfologies de la barreja de polímers a la cel·la, la seva cristalinitat i la eficiència del dispositiu. En base a mesures de AFM i GIXS es demostra que l’envelliment de la solució millora significativament la separació de microfases, la morfologia i la interpenetració bi-continua de la barreja PTB1:PCBM. S’ha demostrat un millora significativa del 19% en eficiència de cel·les obtingudes per envelliment de solució enfront de cel·les sense aquest procés. A més, s’han fabricat estructures c-PSC i i-PSC basades en PTB7:PCBM utilitzant una barreja de solvents ternària de CB/CHN/DIO. S’ha trobat que l’addició de CHN a la solució de CB/DIO permet controlar no només la cristalinitat dels polímers a la capa activa sinó també la seva composició superficial. Després d’utilitzar CB/CHN/DIO, les mesures de GIXS revelen la formació de dominis estructurals i una millora de la distància entre cadenes del polímer PTB7. Això te per conseqüència un augment del corrent foto-generat i de l’eficiència. Mesures d’angle de contacte demostren la presència de PTB7 enriquit a la superfície superior de la capa activa. Això indueix una major selectivitat a l’ànode, en particular per estructures i-PSC en comparació amb dispositius c-PSC. D’aquesta manera, s’aconsegueix una eficiència del 8.05 % per a dispositius i-PSC obtinguts amb solució de CB. Aquesta és significativament més gran que la dels dispositius c-PSC (6.86%). / En este trabajo se demuestran nuevos métodos prometedores en la fabricación de células solares orgánicas obtenidas mediante procesos en disolución. Más concretamente, se ha demostrado que el envejecimiento de la solución y el uso de solventes ternarios son útiles para la modificación de la nanomorfología y la fase cristalina de la capa activa en células basadas en PTBx:PCBM. El estudio se centra en comprender como el envejecimiento de la solución y la mezcla de solventes influencian las morfologías de la mezcla de polímeros en la celda, su cristalinidad y la eficiencia del dispositivo. En base a medidas de AFM y GIXS se demuestra que el envejecimiento de la solución mejora significativamente con la separación de microfases, la morfología y la interpenetración bi-contínua de la mezcla PTB1:PCBM. Se ha demostrado una mejora significativa del 19% en la eficiéncia de células obtenidas mediante envejecimiento de la solución, frente a células sin este proceso. Además se han fabricado estructuras c-PSC y i-PSC basadas en PTB7:PCBM usando una mezcla de solventes ternaria CB/CHN/DIO. Se ha encontrado que la adición de CHN a la solución de CB/DIO permite controlar no solamente la cristalinidad de los polímeros en la capa activa, sino también en su composición superficial. Después de usar CB/CHN/DIO, las medidas de GIXS revelan la formación de dominios estructurales y una mejora de la distancia entre cadenas del poímero PTB7. Esto, por consecuencia lleva a un aumento de la corriente foto-generada y de la eficiencia. Medidas de ángulo de contacto demuestran la presencia de PTB7 enriquecido en la superficie superior de la capa activa. Esto induce una mayor selectivitat en el ánodo, en particular para estructuras i-PSC en comparaci´n con dispositivos c-PSC. De esta manera, se consigue una eficiencia del 8.05% para dispositivos i-PSC obtenidos con una solución de CB. Esta es significativamente mayor que la de los dispositivos c-PSC (6.86%). / In the work, we have demonstrated that solution aging and ternary solvent mixture were promising methods to modify nanomorphology and crystal phase of the active layer in PTBx:PCBM polymer solar cells. We focus on understanding how the solution aging and solvent mixture influence the blend morphologies and crystallinity of polymers, further affecting the device performance. Supported by AFM and GIXS measurements, the results showed solution aging significantly improves microphase separation morphology and bi-continuous interpenetrating network of the PTB1:PCBM blend. A significant improvement exceeding 19% in PCE in device with solution aging processed are found compared to without solution aging. In addition, we fabricated the c-PSC and i-PSC structures based on PTB7:PCBM with a CB/CHN/DIO ternary solvent mixture treatment. We found that addition of CHN into CB/DIO solution can control not only crystallinity of polymers the of the active layer but also surface compositions . After using CB/CHN/DIO, GIXS measurements reveal the formation of oriented crystalline structure domains and improvement increase of interchain stacking distance between PTB7 polymer, which consequently leads to a more efficient increase in photo-generated current. Enriched PTB7 on the top surface of active layer, detected via contact angle measurements, induces higher hole selectivity at the anode contact and is favorable to i-PSC compared with c-PSC device. Thus, PCE of 8.05% for i-PSC device from CB solution is obtained, which is significantly higher than the one obtained from c-PSC device (6.86%).

The smart grid offers a new infrastructure for the management of energy demand and generation towards a sustainable future. Accordingly, there is the objective to provide consumers with a response capacity to stimuli of the electricity market, and at the same time, to efficiently manage the generation system which tends to a diversification of the generators and the energy sources. For that purpose, this thesis is first focused on providing to consumers methods for managing their energy consumption and then reducing costs according to their production activities. Next, this thesis focuses on electricity generation, tackling the problem of how to share out energy production among a set of distributed generators using self-organisation. Finally, it tackles the problem of planning the placement of new generators suing meta-heuristics. / La xarxa elèctrica intel·ligent ofereix una nova infraestructura per a la gestió de la demanda i generació d'electricitat cap a un futur més sostenible. En aquest sentit, hi ha l'objectiu de proveir els consumidors de capacitat de reacció davant d'estímuls del mercat elèctric i, al mateix temps, gestionar de forma eficient un sistema de generació que tendeix cap a una diversificació. Amb aquest objectiu, aquesta tesi primer es centra a desenvolupar mètodes perquè els consumidors puguin gestionar els seus consums i així també reduir-ne els costos d'acord amb les seves activitats de producció. Posteriorment, la tesi es centra en la generació elèctrica abordant el problema de com repartir la producció d'energia d'entre un conjunt de generadors distribuïts utilitzant mètodes auto-organitzatius. Finalment, s'aborda la planificació de nous generadors utilitzant mètodes metaheurístics.

La present tesi doctoral estudia els inversors trifàsics multinivell del tipus denominat de díodes de fixació (diode-clamped converters). Aquests convertidors poden generar tres o més nivells de tensió a cada fase de sortida, i normalment s'apliquen a sistemes de gran potència ja que poden treballar amb tensions majors que els inversors clàssics. L'anàlisi es centra fonamentalment en la topologia de tres nivells, tot i que també es realitzen contribucions per a convertidors de més nivells. Els principals objectius són la proposta de nous algorismes de modulació vectorial PWM de processat ràpid, l'estudi i la compensació dels efectes dels desequilibris de les tensions dels condensadors del bus de continua, i l'anàlisi de llaços de control avançat.S'han desenvolupat diversos models que han permès obtenir resultats de simulació de les tècniques de modulació i control proposades. A més, gràcies a l'estada d'un any de l'autor al Center for Power Electronics Systems (CPES) a Virginia Tech, USA, la tesi també inclou resultats experimentals que consoliden les conclusions i metodologies presentades. Les principals contribucions es resumeixen a continuació. Es presenta un nou algorisme de modulació vectorial PWM que aprofita simetries del diagrama vectorial per a reduir el temps de processat. S'analitzen i es quantifiquen les oscil·lacions de tensió de baixa freqüència que apareixen en el punt central dels condensadors del convertidor de tres nivells. Aquesta informació permet dimensionar els condensadors donades les especificacions d'una determinada aplicació.L'algorisme de modulació també s'aplica a convertidors de més nivells. Pel cas concret del convertidor de quatre nivells, es comprova l'existència de corrents continus en els punts mitjos dels condensadors que fan que els sistema sigui inestable. Es determinen gràficament les zones d'inestabilitat. Es presenta un nou i eficient algorisme de modulació vectorial feedforward en el convertidor de tres nivells que és capaç de generar tensions trifàsiques de sortida equilibrades, malgrat l'existència de desequilibris en les tensions dels condensadors.S'estudien els efectes negatius de càrregues lineals desequilibrades i càrregues no lineals en el control de les tensions dels condensadors. Es justifica que l'existència d'un quart harmònic en els corrents de càrrega pot inestabilitzar el sistema. És determina la màxima amplitud tolerable d'aquest harmònic.S'estudia la millora en l'equilibrat de les tensions d'una connexió de dos convertidors de tres nivells al mateix bus de continua (back-to-back connection). Un exemple d'aplicació pràctica és la conversió AC/DC/AC per a l'accionament de motors d'alterna treballant amb factor de potència unitari.Finalment s'aplica un controlador òptim al convertidor de tres nivells treballant com a rectificador elevador (boost). El llaç de control LQR (Linear Quadratic Regulator) es simplifica donat que la tasca d'equilibrat de les tensions dels condensadors es dur a terme en el mateix modulador.

La tesi presenta una nova teoria i una metodologia per a la verificació formal de propietats de seguretat en sistemes temporitzats. El correcte funcionament d'aquests sistemes no només depèn d'un conjunt de propietats funcionals, sinó també de certes suposicions sobre els retards dels components del sistema i els temps de resposta de l'entorn en el que opera el sistema. La verificació d'aquest tipus de sistemes típicament implica la resolució de varis problemes computacionalment molt complexes. En concret, la explosió combinatòria d'estats es fa especialment palesa en incloure la dimensió temporal en el problema.La teoria en que es fonamenta el mètode de verificació proposat estén els mètodes simbòlics convencionals basats en BDDs, per al seu ús en la verificació de sistemes temporitzats modelats usant sistemes de transicions temporitzats. La teoria es basa en el paradigma de les relacions temporals relatives, que enlloc de considerar els temps exactes d'ocurrència dels esdeveniments, considera l'efecte dels retards en termes d'ordenacions relatives entre esdeveniments. Per exemple, per garantir que una carrera no se propaga en un circuit digital, sovint és suficient comprovar que cert senyal commuta abans que un altre, enlloc d'identificar exactament els instants en que ambdós senyals commuten. Fins i tot, no és necessari calcular la informació temporal per al sistema complet en el seu conjunt, enlloc d'això es pot calcular localment per a la part del sistema relacionada amb la demostració d'una determinada propietat. Això és possible gràcies a una observació crucial:que el conjunt d'execucions d'un sistema de transicions es pot cobrir mitjançant un conjunt d'ordres parcials. En conseqüència, per demostrar una propietat només és necessari considerar un subconjunt dels esdeveniments del sistema i l'anàlisi temporal pot fer-se de forma molt eficient.Els mètodes convencionals per a la verificació de sistemes temporitzats es basen en el càlcul exacte de l'espai d'estats temporitzat del sistema com a primer pas de l'anàlisi. Tot i que s'han proposat tècniques eficients per a mitigar la complexitat associada, els mètodes d'anàlisi simbòlic no són fàcilment aplicables. Conseqüentment, el problema de l'explosió combinatòria de l'espai d'estats temporitzat sovint limita la aplicació pràctica dels mètodes esmentats a sistemes de tamany moderat.Per altra banda, el mètode proposat a la tesi es basa en un refinament incremental de l'espai d'estats no temporitzat del sistema, de forma que la informació temporal només s'incorpora al sistema quan aquesta es fa necessària. La informació temporal es deriva a partir d'una anàlisi temporal eficient sobre petits conjunts d'esdeveniments. L'espai d'estats refinat es captura sota el model dels sistemes de transicions mandrosos, que permeten la representació eficient del domini temporal d'un sistema tot usant tècniques simbòliques convencionals. En conseqüència, el mètode pot aplicar-se potencialment a sistemes de tamany més gran o amb més nivell de detall, que els sistemes que poden verificar-se mitjançant mètodes similars. Addicionalment, el fet que el mètode proposat sigui incremental proporciona una bona forma d'obtenir al menys resultats parcials fins i tot en sistemes pels que un resultat complet de verificació fóra excessivament complex de calcular.Un aspecte clau del mètode de verificació proposat es que no només comprova la correctesa d'un sistema temporitzat. Si el sistema és correcte, la verificació proporciona un conjunt suficient de relacions temporals relatives que ho demostren. Pel contrari, si el sistema és incorrecte, la verificació proporciona una traça d'error com a contraexemple. L'aspecte més interessant de tota aquesta informació és la seva utilitat al llarg del cicle de disseny d'un sistema. Aquest fet permet mitigar la tradicional distància entre la verificació i el disseny, fet que constitueix un altre aspecte diferencial del mètode de verificació proposat envers a altres mètodes de verificació equivalents.El mètode de verificació proposat s'ha implementat completament en una eina de CAV (Verificació Assistida per Computador) anomenada TRANSYT. L'eina permet manipular sistemes jeràrquics i modulars que poden interoperar mitjançant diversos mecanismes de comunicació. TRANSYT ha demostrat la seva funcionalitat i la validesa del mètode de verificació proposat, mitjançant la verificació de diversos circuits asíncrons temporitzats amb més de 10E+6 estats no temporitzats. Els experiments realitzats inclouen la verificació de: descomposicions de portes lògiques complexes en circuits asíncrons casi-independents-de-la-velocitat, circuits de lògica dominó, sistemes amb comportaments basats en polsos, circuits optimitzats per a velocitat mitjançant suposicions temporals, etc. Addicionalment, s'ha combinat el mètode de verificació proposat amb mètodes de verificació composicional per tal d'atacar la verificació de sistemes temporitzats complexes. En aquesta línia, s'han usat tècniques d'abstracció, raonament del tipus suposició-garantia i inducció matemàtica per tal de demostrar la correctesa de l'arquitectura IPCMOS. Aquesta és una arquitectura segmentada i escalable que permet la interconnexió de subsistemes síncrons amb diferents freqüències de rellotge.Gràcies al caire teòric del mètode de verificació proposat, el seu potencial d'aplicació cobreix un rang de sistemes molt més gran que els esmentats anteriorment, com per exemple: circuits de propòsit específic dissenyats a nivell de transistor per tal d'explotar els límits tecnològics i aconseguir un major rendiment, estructures digitals complexes on la sincronització és crucial (e.g. MOS dinàmic), sistemes asíncrons i del tipus GALS (Globalment Asíncron Localment Síncron), sistemes de temps real, etc. / La tesis presenta una nueva teoría y una metodología para la verificación formal de propiedades de seguridad en sistemas temporizados. El correcto funcionamiento de estos sistemas no sólo depende de un conjunto de propiedades funcionales sino también de ciertas suposiciones sobre los retardos de los componentes del sistema y los tiempos de respuesta del entorno en el que opera el sistema. La verificación de este tipo de sistemas típicamente implica la resolución de varios problemas computacionalmente muy complejos. En concreto, la explosión combinatoria de estados se hace especialmente patente al incluir la dimensión temporal en el problema.La teoría en que se sustenta el método de verificación propuesto extiende los métodos simbólicos convencionales basados en BDDs, para su uso en la verificación de sistemas temporizados modelados usando sistemas de transiciones temporizados. La teoría se basa en el paradigma de las relaciones temporales relativas, que en lugar de considerar los tiempos exactos de ocurrencia de los eventos, considera el efecto de los retardos en términos de ordenaciones relativas entre eventos. Por ejemplo, para garantizar que una carrera no se propaga en un circuito digital, a menudo es suficiente comprobar que cierta señal conmuta antes que otra, en lugar de identificar exactamente los instantes en que ambas señales conmutan. Es más, no es necesario computar la información temporal para el sistema completo en su conjunto, si no sólo localmente para la parte del sistema relacionada con la demostración de una determinada propiedad. Esto es posible gracias a una observación crucial: que el conjunto de ejecuciones de un sistema de transiciones puede cubrirse por un conjunto de órdenes parciales. En consecuencia, para la demostración de una propiedad sólo es necesario considerar un subconjunto de los eventos del sistema y el análisis temporal puede hacerse de forma muy eficiente. Los métodos convencionales para la verificación de sistemas temporizados se basan en el cálculo exacto del espacio de estados temporizado del sistema como primer paso del análisis. Aunque se han propuesta técnicas eficientes para paliar la complejidad asociada, los métodos de análisis simbólico no son fácilmente aplicables. Consecuentemente, el problema de la explosión combinatoria del espacio de estados temporizado a menudo limita la aplicación práctica de dichos métodos a sistemas de tamaño moderado.Por el contrario, el método propuesto en la tesis se basa en un refinamiento incremental del espacio de estados no temporizado del sistema, de forma que la información temporal sólo se incorpora al sistema cuando ésta se hace necesaria. Dicha información temporal se deriva a partir de un análisis temporal eficiente sobre pequeños conjuntos de eventos. El espacio de estados refinado se captura bajo el modelo de los sistemas de transiciones perezosos, que permiten la representación eficiente del dominio temporal de un sistema usando técnicas simbólicas convencionales. En consecuencia, el método puede aplicarse potencialmente a sistemas de mayor tamaño o con mayor nivel de detalle, que los sistemas que pueden verificarse con métodos similares. Adicionalmente, la naturaleza incremental del método propuesto proporciona una buena forma de obtener al menos resultados parciales incluso en sistemas para los cuales un resultado completo de verificación seria excesivamente complejo de calcular.Un aspecto clave del método de verificación propuesto es que no sólo comprueba la corrección de un sistema temporizado. Si el sistema es correcto, la verificación proporciona un conjunto suficiente de relaciones temporales relativas que lo demuestran. Por el contrario, si el sistema es incorrecto, la verificación proporciona una traza de error a modo de contraejemplo. El aspecto más interesante de toda esta información es su utilidad a lo largo del ciclo de diseño de un sistema. Este hecho permite mitigar la tradicional distancia entre la verificación y el diseño en sí, lo que constituye otro aspecto diferencial del método de verificación propuesto frente a otros métodos de verificación equivalentes.El método de verificación propuesto se ha implementado completamente en una herramienta de CAV (Verificación Asistida por Computador) llamada TRANSYT. La herramienta permite manipular sistemas jerárquicos y modulares los cuales pueden interoperar mediante varios mecanismos de comunicación. TRANSYT ha demostrado su funcionalidad así como la validez del método de verificación propuesto, mediante la verificación de diversos circuitos asíncronos temporizados con más de 10E+6 estados no temporizados. Los experimentos realizados incluyen la verificación de: descomposiciones de puertas lógicas complejas en circuitos asíncronos casi-independientes-de-la-velocidad, circuitos de lógica dominó, sistemas con comportamientos basados en pulsos, circuitos optimizados para velocidad mediante suposiciones temporales, etc. Adicionalmente, se ha combinado el método de verificación propuesto con métodos de verificación composicional con el fin de atacar la verificación de sistemas temporizados complejos. En esta línea, se han usado técnicas de abstracción, razonamiento del tipo suposición-garantía e inducción matemática para demostrar la corrección de la arquitectura IPCMOS. Ésta es una arquitectura segmentada y escalable que permite la interconexión de subsistemas síncronos con diferentes frecuencias de reloj.Gracias a la naturaleza teórica del método de verificación propuesto, su potencial de aplicación cubre un rango de sistemas mucho mayor a los citados anteriormente, como por ejemplo: circuitos de propósito específico diseñados a nivel de transistor para explotar los límites tecnológicos en pro de un mayor rendimiento, estructuras digitales complejas en las que la sincronización es crucial (e.g. MOS dinámico), sistemas asíncronos y del tipo GALS (Globalmente Asíncrono Localmente Síncrono), sistemas de tiempo real, etc. / The thesis presents a new theory and methodology for the formal verification of safety properties in timed systems. The correct operation of such systems not only depends on a set of functional properties but also on certain assumptions about the delays of the components of the system and the response times of the environment in which the system operates. The verification of this type of systems typically involves several computationally hard problems. In particular, the combinatorial state explosion problem becomes exacerbated by the time dimension.The theory that supports the proposed verification approach extends the conventional BDD-based symbolic methods to the verification of timed systems, modeled by means of timed transition systems. The theory is based on the relative timing paradigm, which instead of considering exact time differences in the occurrence of events, considers the effect of delays in terms of relative orderings between events. For example, in order to guarantee that a race is not propagated in a digital circuit, it is often sufficient to check that certain signal switches before another, instead of identifying the exact instants of time in which both signals switch. Moreover, the timing information does not need to computed for the overall system, but only locally for the part of the system involved in the proof or disproof of a given property. This is possible thanks to a crucial observation, that the set of executions of a transition system can be covered by a set of partial orders. As a consequence, only a subset of the events of the system is involved in the proof of a property and the timing analysis can be carried out very efficiently. Conventional methods for the verification of timed systems rely on the computation of the exact timed state space of the system as the first step of the analysis. Although efficient techniques have been devised to overcome the complexity issue (e.g. difference bound matrices), symbolic methods cannot be easily applied. Thus, the combinatorial time-state explosion problem often limits the applicability of such methods to moderate-size systems. Instead, the approach proposed in the thesis relies on an incremental refinement of the untimed state space of the system, so that timing information is incorporated as soon as it is needed. The timing information is derived by an efficient off-line timing analysis over small sets of events. The refined state space is captured under the model of lazy transition system, which allows an efficient representation of the timed domain using conventional symbolic methods. As a consequence, the approach can be potentially applied to bigger systems or to systems with more level of detail, than those that can be handled by similar methods for the verification of timed systems. Moreover, the incremental nature of the approach provides a good way to obtain at least partial results even on systems for which complete solutions could be too complex to compute. A key feature of the proposed verification approach is that not only proves or disproves the correctness of a timed system. If the system is correct the set of relative timing relations used for the proof are provided. Such relations constitute a set of sufficient timing constraints that guarantee the correctness of the system. On the other hand, if the system is incorrect, a counterexample failure trace is provided. The most important aspect of all this feedback is that it can be used as valuable back-annotation information along the design process.This feature, which allows to bridge the gap between verification and design, constitutes another differential aspect of our verification approach when compared to other equivalent verification methods. The verification approach has been fully implemented in an experimental CAV tool called TRANSYT. The tool can handle hierarchical and distributed modular systems which can inter-operate by a variety of communication mechanisms. TRANSYT has successfully proved its functionality as well as the validity of the overall verification approach, by verifying a number of timed asynchronous circuits with up to more than 10E+6 untimed states.The experiments cover, for example, the verification of: complex-gate decompositions in quasi-speed-independent asynchronous circuits, delay-reset domino circuits, pulse-based systems, circuits optimized for speed using timing assumptions, etc. Additionally, compositional verification methods have been combined with the basic verification approach in order to tackle the size/complexity issues involved in the verification of complex timed systems. Thus, abstractions, assume-guarantee reasoning and mathematical induction have been used to prove the correctness the IPCMOS architecture. It is a scalable pipelined architecture which is aimed to the interconnection of different clock zones in a system. Thanks to the rather theoretical nature of the proposed verification approach, its potential applicability covers a wider range of systems than those cited above, such as: custom transistor-level circuits that exploit the technology limits for performance, complex digital structures where synchronization is a crucial issue (e.g. dynamic MOS), asynchronous and GALS-type systems, real-time systems, etc.

Un estudio numérico del comportamiento térmico y fluido-dinámico de flujos bifásicos, liquido-gas, en conductos es presentado. El análisis numérico es basado en dos diferentes modelos. El primer modelo es conocido como quasi-homogéneo, este modelo asume el flujo bifásico como una mezcla homogénea, que esta caracterizada por un flujo másico, una presión y una temperatura de mezcla. Estas tres variables son encontradas por medio de la resolución numérica de las ecuaciones de conservación de masa, momento y energía. Las velocidades de las fases gas y liquida pueden ser evaluadas a partir del flujo másico total de mezcla y de la distribución de una de las fases en el volumen, la cual es determinada mediante expresiones empíricas. Aunque el modelo quasi-homogéneo es capaz de dar buenos resultados en diferentes aplicaciones donde el flujo bifásico esta presente, este modelo no puede dar información de cada una de las fases independientemente. Sí el modelo quasi-homogéneo es aplicado considerando las restricciones con algunos configuraciones de flujo y el hecho de no incluir los términos de intercambio a través de la interfase, este modelo es capaz de convertirse en una buena herramienta de estimación del comportamiento térmico y fluido-dinámico en diferentes sistemas térmicos, donde el flujo bifásico esta presente. El segundo modelo es conocido como dos-fluidos, este modelo permite considerar que el liquido y el gas coexisten en un mismo volumen de control y que cada una de las fases esta caracterizada por tener una velocidad y una temperatura diferente. Este modelo tiene en cuenta las interacciones entre cada una de las fases y la interfase, así es capaz de reconocer la influencia de los intercambios de masa, momento y energía a través de la interfase. El modelo de dos-fluidos necesita más información empírica que el modelo quasi-homogéneo para cerrar y resolver el sistema de ecuaciones que lo caracteriza. La simulación numérica ha sido desarrollada por medio de la técnica de los volúmenes finitos basada en una integración transitoria, unidimensional o bidimensional de las ecuaciones de continuidad de masa, momento lineal y energía. La presión, las velocidades, las temperaturas y la distribución de cada una da las fases al interior del conducto son obtenidas por medio de la resolución de las ecuaciones gobernantes.Un método semi-implícito basado en el conocido método de corrección de presiones para resolver fluidos en una fase SIMPLE, ha sido empleado para resolver el acoplamiento entre la presión y la velocidad. Los algoritmos de resolución para cada uno de los modelos desarrollados en esta Tesis son detallados.La verificación y validación de los modelos presentados en este trabajo se han realizado contra expresiones analíticas y datos experimentales obtenidos desde la literatura técnica o mediante la infraestructura experimental del CTTC. Una comparativa de resultados entre el modelo quasi-homogéneo y el modelo de dos-fluidos para un caso unidimensional es presentado. Además, dos casos reportados en la literatura han sido usados para comparar los resultados del modelo de dos-fluidos en dos dimensiones.Aplicaciones de los modelos desarrollados en esta Tesis son presentados con el propósito de mostrar las posibilidades ofrecidas por ellos para mejorar el diseño de diferentes equipos térmicos y evitar condiciones de trabajo no deseadas. Un intercambiador de calor del tipo de doble tubo es analizado, observando la influencia de diferentes parámetros sobre el comportamiento térmico y fluido-dinámico. La resolución numérica de un intercambiador del tipo aleta y tubo trabajando como un evaporador o un condensador ha sido comparado con datos experimentales, llegando a obtener un buen ajuste entre ellos. Finalmente, las condiciones de trabajo de un panel solar son optimizadas mediante la simulación numérica, con el objetivo de evitar alcanzar condiciones peligrosas que produzcan daños severos a la instalación.

Global Navigation Satellite Systems Reflectometry (GNSS-R) is a multi-static radar using navigation signals as signals of opportunity. It provides wide-swath and improved spatio-temporal sampling over current space-borne missions. The lack of experimental datasets from space covering signals from multiple constellations (GPS, GLONASS, Galileo, Beidou) at dual-band (L1 and L2) and dual-polarization (Right Hand Left Hand Circular Polarization: RHCP and LHCP), over the ocean, land and cryosphere remains a bottleneck to further develop these techniques. 3Cat-2 is a 6 units (3 x 2 elementary blocks of 10 x 10 x 10 cm3) CubeSat mission ayming to explore fundamentals issues towards an improvement in the understanding of the bistatic scattering properties of different targets. Since geolocalization of specific reflections points is determined by the geometry only, a moderate pointing accuracy is still required to correct for the antena pattern in scatterometry measurements. 3Cat-2 launch is foreseen for the first quarter 2016 into a Sun-Synchronous orbit of 510 km height using a Long March II D rocket. This Ph.D. Thesis represents the main contributions to the development of the 3Cat-2 GNSS-R Earth observation mission (6U CubeSat) including a novel type of GNSS-R technique: the reconstructed one. The desing, development of the platform, and a number of ground-based, airborne and stratospheric balloon experiments to validate the technique and to optimize the instrument. In particular, the main contributions of this Ph.D. thesis are: 1) A novel dual-band Global Navigation Satellite Systems Reflectometer that uses the P(Y) and C/A signals scattered over the sea surface to perform highly precise altimetric measurements (PYCARO). 2) The first proof-of-concept of PYCARO was performed during two different ground-based field experiments over a dam and over the sea under different surface roughness conditions. 3) The scattering of GNSS signals over a water surface has been studied when the receiver is at low height, as for GNSS-R coastal altimetry applications. The precise determination of the local sea level and wave state from the coast can provide useful altimetry and wave information as "dry" tide and wave gauges. In order to test this concept an experiment has been conducted at the Canal d'Investigació i Experimentació Marítima (CIEM) wave channel for two synthetic "sea" states. 4) Two ESA-sponsored airborne experiments were perfomed to test the precision and the relative accuracy of the conventional GNSS-R. 5) The empirical results of a GNSS-R experiment on-board the ESA-sponsored BAXUS 17 stratospheric balloon campaign performed North of Sweden over boreal forests showed that the power of the reflected signals is nearly independent of the platform height for a high coherent integration time. 6) An improved version of the PYCARO payload was tested in Octover 2014 for the second time during the ESA-sposored BEXUS-19,. This work achieved the first ever dual-frequency, multi-constellation GNSS-R observations over boreal forests and lakes using GPS, GLONASS and Galileo signals. 7) The first-ever dual-frequency multi-constellation GNSS-R dual-polarization measurements over boreal forests and lakes were obtained from the stratosphere during the BEXUS 19 using the PYCARO reflectometer operated in closed-loop mode. / Global Navigation Satellite Systems Reflectometry (GNSS-R) es una técnica de radar multi-estático que usa señales de radio-navegación como señales de oportunidad. Esta técnica proporciona "wide-swath" y un mejor sampleado espacio-temporal en comparación con las misiones espaciales actuales. La falta de datos desde el espacio proporcionando señales de múltiples constelaciones (GPS, GLONASS, Galileo, Beidou) en doble banda (L1 y L2) y en doble polarización (RHCP y LHCP) sobre océano, tierra y criosfera continua siendo un problema por solucionar. 3Cat-2 es un cubesat de 6 unidades con el objetivo de explorar elementos fundamentales para mejorar el conocimiento sobre el scattering bi-estático sobre diferentes medios dispersores. Dado que la geolocalización de puntos de reflexión específicos está determinada solo por geometría, es necesario un requisito moderado de apuntamiento para corregir el diagrama de antena en aplicaciones de dispersometría. El lanzamiento del 3Cat-2 será en Q2 2016 en una órbitra heliosíncrona usando un cohete Long March II D. Esta tesis representa las contribuciones principales al desarrollo del satélite 3Cat2 para realizar observación de la tierra con GNSS-R incluyendo una nueva técnica: "the reconstructed-code GNSS-R". El diseño, desarrollo de la plataforma y un número de experimentos en tierra, desde avión y desde globo estratosférico para validar la técnica y optimizar el instrumento han sido realizados. En particular, las contribuciones de esta Ph.D. son: 1) un novedoso Global Navigation Satellite Systems Reflectometer que usa las señales P(Y) y C/A después de ser dispersadas sobre la superficie del mar para realizar medidas altimétricas muy precisas. (PYCARO). 2) La primera prueba de concepto de PYCARO se hizo en dos experimentos sobre un pantano y sobre el mar bajo diferentes condiciones de rugosidad. 3) La disperión de las señales GNSS sobre una superfice de agua ha sido estudiada para bajas altitudes para aplicaciones GNSS-R altimétricas de costa. La determinación precisa del nivel local del mar y el estado de las olas desde la costa puede proporcionar información útil de altimetría e información de olas. Para hacer un test de este concepto un experimento en el Canal d'Investigació i Experimentació Marítima (CIEM) fue realizado para dos estados sintéticos de rugosidad. 4) Dos experimentos en avión con esponsor de la ESA se realizaron para estudiar la preción y la exactitud relativa de cGNSS-R. 5) Los resultados empíricos del experimento GNSS-R en BEXUS 17 con esponsor de la ESA realizado en el norte de Suecia sobre bosques boreales mostró que la potencia reflejada de las señales es independiente de la altitud de la plataforma para un tiempo de integración coherente muy alto. 6) Una versión mejorada del PYCARO fue testeada en octubre del 2014 por segunda vez durante el BEXUS 19 que también fue patrocidado por la ESA. Este trabajo proporcionó las primeras medidas GNSS-R sobre bosques boreales en doble frecuencia usando varias constelaciones GNSS. 7) Las primeras medidas polarimétricas (RHCP y LHCP) de GNSS-R sobre bosques boreales también fueron conseguidas durante el experimento BEXUS 19.

Les infrastructures i capacitats d'un país en matèria de telecomunicacions han estat considerades habitualment com un factor de progrés social i econòmic. Les telecomunicacions constitueixen una de les eines més poderoses que tenim el conjunt dels ciutadans per relacionar nos, per accedir a la informació i, en definitiva, per arribar al coneixement.Una xarxa de telecomunicacions que vulgui arribar als ciutadans sempre s'ha construït sobre i tenint en compte un territori; dit d'una altra manera la configuració que presenta el territori es decisiva.Al llarg de la història, han estat diferents els sistemes de telecomunicacions fets servir. Molts han estat els factors que han determinat l'ocupació i el desenvolupament del territori. Aquests sistemes, amb la incorporació de la tecnologia, han anat evolucionant ràpidament durant els segles XIX, XX i XXI, des del telègraf òptic fins a l'actual transmissió de dades inalàmbrica.Aquests sistemes es poden dividir en dos: telecomunicacions unidireccionals i telecomunicacions bidireccionals. Es destacable la diferent interacció que tenen sobre el comportament humà i sobretot la diferent forma amb la que han anat ocupant el territori. Cada sistema demana la seva pròpia infraestructura de telecomunicació; cada sistema té els seus propis requeriments tecnològics que condicionen la forma en la implantació. Aquesta imatge que presenten acaba sent moltes vegades referent en el territori amb el que s'identifiquen.Amplia i complexa és la normativa legal que afecta el camp de les telecomunicacions i la seva integració en el medi. Molts són els àmbits que hi tenen competència: l'europeu, l'estatal, l'autonòmic i el local. No sempre és complementen per acabar tenint la normativa que és necessària.La problemàtica d'impacte ambiental en el paisatge i a la ciutat tenen diferents vessants i components. Com a criteris d'intervenció cal tenir present la realitat del país, els diferents operadors finals i d'infraestructures, les diferents tecnologies, i els seus requeriments i servituds que comporten implícits. Prèviament caldrà fer els següents anàlisis: de la percepció, de l'entorn proper, l'urbanístic, i el de la instal·lació. D'entre les mesures correctores que s'utilitzen es pot destacar: l'afirmació, la integració, l'ocultació, i la distracció. S'estudien i justifiquen diversos prototipus desenvolupats de formes d'implantació (casetes i torres), tan en medi rural com urbà, que intenten aplicar la normativa incipient i els criteris que s'estableixen pel que fa a integració i mimetització. S'aborden diferents propostes o línies de treball desenvolupades per poder adoptar en els diferents projectes a redactar i en les posteriors intervencions on actuar. Com a conclusió es referma que les intervencions en matèria d'infraestructures cal fer-les: des del coneixement de la tecnologia a la que serveixen, des de l'estudi de les particularitats mediambientals del territori on s'implanten, i amb l'aplicació de la normativa pendent de desenvolupar. També s'insisteix en la importància d'establir els papers que li corresponen a cadascun dels agents: els operadors finals i els operadors d'infraestructures. Finalment es resumeixen les actuacions que cal emprendre dins del camp mediambiental tot seguint un desplegament tecnològic racional.A la Tesi se li han afegit uns annexos corresponents a diferents treballs teòrics i pràctics realitzats per l'obtenció de diferents llicències i autoritzacions administratives, i efectuats en paral·lel i seguint els criteris utilitzats en la seva confecció. / A country's telecommunications capacity and infrastructure have often been considered an indicator of social and economic progress. Telecommunications constitute one of the most powerful tools we, as citizens, have to relate to each other, access information and, essentially, to gain knowledge.A communications network that reaches the people has always been built in relation to the territory covered or, put another way, the territory to be covered decides how the network will be constructed.Throughout history, different systems of telecommunication have been used. Many factors have decided the occupation and development of territory. During the 19th, 20th and 21st centuries, with the incorporation of developing technology, the telecommunications systems used have developed very quickly from the optical telegraph to modern wireless data transmission. These telecommunications systems can be divided into two types: uni-directional and bidirectional. It is remarkable what different effects they have had on human behaviour and the different ways in which they have covered territory. Each system requires its own infrastructure and each has its own technological characteristics which determine how they are implemented. Thus, their appearance often depends on the territory in which they find themselves.The regulations which control the environmental impact of a telecommunications system are broad and complex. They fall under many competent regulatory authorities: European, national, regional autonomous and local government. These authorities do not always complement each other and often do not result in adequate or consistent standards.The problem of the environmental impact on both rural and urban landscape has many aspects and components. Any intervention criteria must take into account the realities of the country, the infrastructure and final operators, and the different technologies along with their implied requirements and dependencies. First, the following analyses are required: perception, the immediate environment, town or city planning, and installation. Among the corrective measures to be used, affirmation, integration, concealment and camouflage can be highlighted.Several different examples of already developed types of installation (buildings and towers) are studied in both rural and urban environments taking into account existing and expected regulations which are to be established for integration and camouflage. Different proposals or lines of work and later interventions are described which would bring these examples into line with present and future regulations.In conclusion, it is shown to be important that interventions in infrastructure implementation are important. They must be approached from several points of view: knowledge of the particular technology involved, the environmental characteristics of the territory in which they are installed, and possible future standards and regulations must be taken into account. It is also important to consider the role of both the infrastructure and the final operators. Finally the required environmental actions are listed from the standpoint of an unfolding technological picture.Attached to this thesis are different theoretical and practical works carried out to obtain the administrative authorisations and building permissions. These works were conducted in parallel to the thesis and following the criteria established.