• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 4
  • 2
  • Tagged with
  • 6
  • 6
  • 6
  • 5
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Para una pedagogía del hipertexto: Una teoría entre la deconstrucción y la complejidad

Rueda Ortiz, Rocío 13 June 2003 (has links)
No description available.
2

Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears.

Sánchez Llull, David 22 October 2014 (has links)
Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears, és una tesi que es fonamenta en una investigació desenvolupada durant més de cinc anys, la qual intenta determinar la prevalença de l'estrès crònic laboral (burnout) en els professors i professores que imparteixen classe als centres públics de secundària de les Illes Balears, com a mitja per analitzar no només l'estat de salut del nostre professorat, sinó també, per determinar com es troba el nostre model organitzatiu escolar i si aquest fomenta un model d'escola saludable i positiu, el qual té en compte els riscos psicosocials, els quals afecten cada vegada més al rendiment dels nostres professors mitjançant l'aparició de problemes físics i psicològics. / Burnout en los centros públicos de secundaria de las Illes Balears, es una tesis que se fundamenta en una investigación desarrollada durante más de cinco años, que intenta determinar la prevalencia del estrés crónico laboral (burnout) en los profesores y profesoras que imparten clase en los centros públicos de secundaria de las Iles Balears, como medio para analizar no sólo el estado de salud de nuestro profesorado, sino también, para determinar cómo se encuentra nuestro modelo organizativo escolar y si éste fomenta un modelo de escuela saludable y positivo, el cual tiene en cuenta los riesgos psicosociales, que afectan cada vez más al rendimiento de nuestros profesores mediante la aparición de problemas físicos y psicológicos..
3

L'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor i la recuperació del paper educatiu i social de la Llengua Catalana a Mallorca (1960-1980)

Sáez Quetglas, Daniel 05 March 2015 (has links)
L’estudi que es presenta gira entorn al procés de recuperació de la identitat lingüística i cultural que es va viure a Mallorca a partir dels anys 60 i 70, durant la darrere etapa del franquisme i el període de transició democràtica. La hipòtesi de la investigació és demostrar de quina manera un grup de persones compromeses i lluitadores en defensa de la cultura pròpia va articular tota una estratègia, organitzada i planificada, per estendre l’ensenyament de la llengua i facilitar el camí cap a la normalització del seu ús formal. L’autor sosté que sense el conjunt d’accions i actuacions que es varen desplegar amb aquest objectiu, la societat mallorquina no hagués estat prou madura ni conscient per reivindicar el reconeixement del català com a llengua oficial de les Illes a la classe política sorgida de les primeres eleccions democràtiques a finals dels anys 70. S’ha volgut arribar en aquest anàlisi general partint d’una experiència concreta, d’una iniciativa pionera i genuïna en el moment que va tenir lloc. Ens referim a l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, la primera institució pública que va impulsar la creació d’un centre, obert i assequible per a tothom, per a oferir cursos d’ensenyament de llengua i cultura als ciutadana del seu municipi. El valor històric rau en el fet que es tracta d’un consistori franquista (1973), i per tant encara no democràtic i sotmès a l’autoritat política i administrativa de la dictadura. Un règim autoritari, que per altra banda, s’havia preocupat molt de reduir a la mínima expressió els trets culturals i lingüístics diferenciats de les nacionalitats històriques. Especialment dura va ser la repressió que es va viure a Catalunya, però també a Mallorca durant la postguerra. Explicarem el paper protagonista que va tenir l’OCB i particularment Francesc de Borja Moll en tot el procés de reactivació i activisme cultural. Entrarem a definir el sistema d’ensenyament gradual i estructurat que es va posar en marxa a tal efecte i que, poc a poc, es va estendre a diferents indrets de l’illa. Els cursos de llengua varen tenir l’encert de connectar amb una parta de la població que cercava quelcom alternatiu al discurs oficial i a l’adoctrinament de l’escola franquista. És a dir, descobrir una història i uns elements culturals desconeguts i amagats, agermanats amb la resta de territoris de parla catalana. És important assenyalar la connexió de moviments educatius renovadors com l’escoltisme que influïren de manera significativa a moltes de les persones que posteriorment s’implicarien en la defensa i la resistència cultural, mitjançant la participació en activitats de l’OCB, l’EMM o des dels moviments de renovació pedagògica reivindicant canvis profunds en l’ensenyament (l’Escola d’Estiu de Mallorca n’és un exemple). L’activisme social i polític antifranquista que es va constituir a durant els anys 60 va es va mostrar sensible davant el discurs que s’anava edificant entorn a la recuperació i normalització de la llengua i la identitat del poble mallorquí. En aquest sentit, es varen registra col•laboracions entre certs mitjans de comunicació, partits polítics en la clandestinitat, associacions de veïns, moviments progressistes d’Església i professorat amb l’activisme cultural que practicaven l’OCB i l’EMM. En darrer terme, es presentarà un exhaustiu estudi dels primers anys de funcionament de la institució de Manacor, sobretot la posada en marxa i l’extensió del sistema d’ensenyament per graus als centres educatius d’EGB (Ensenyança General Bàsica) i ensenyament mitjà de la comarca. / El estudio que se presenta gira en torno al proceso de recuperación de la identidad lingüística y cultural que se vivió en Mallorca a partir de los años 60 y 70, durante la última etapa del franquismo y el periodo de transición democrática. La hipótesis de la investigación es demostrar de qué manera la iniciativa de un grupo de personas comprometidas y luchadoras en defensa de la cultura propia abrió el camino hacia la normalización de la lengua en todos los ámbitos de uso. Veremos como este camino se pone en marcha a partir de un conjunto de acciones organizadas y estructuradas de educación no formal, que van extendiendo una red de puntos de enseñanza del catalán por toda la isla. El autor sostiene que sin el activismo de estos hombres y mujeres, la sociedad mallorquina no hubiera sido suficientemente madura ni consciente para reivindicar el reconocimiento del catalán como lengua oficial de las Islas ante una nueva clase política surgida de las primeras elecciones democráticas. Francesc de Borja Moll lideró el proceso y puso en marcha, con otras personas igualmente comprometidas, la Obra Cultural Balear, una entidad que nació con la misión de restituir la cultura propia de las Islas. Rápidamente desde otros ámbitos de la sociedad se unieron para lograr el mismo objetivo: el movimiento escolta, algunos sectores más progresistas de la Iglesia mallorquina y personas procedentes del mundo de la enseñanza, entre otras. Finalmente, concretaremos todo lo que estaba pasando a nivel más general, a través de la iniciativa que se llevó a cabo en el municipio de Manacor para crear una escuela, pública y asequible a toda la ciudadanía, dedicada a la enseñanza de la lengua y la cultura, todavía dentro del periodo franquista. Estudiaremos los hechos históricos que lo hicieron posible y las repercusiones que tuvo durante la primera etapa de funcionamiento, desde un punto de vista pedagógico y también de impacto social. / The present study revolves around the process of recovery of the linguistic and cultural identity which took place in Majorca around the 60s and 70s, during the last stage of the Franco regime and the period of democratic transition. The hypothesis of the research is to demonstrate, how the initiative of a group of committed fighters defending the people's culture, paved the way for the normalization of the language in all areas. You'll see how this path starts from a set of organized and structured actions of non-formal education, which spread through a network of teaching points of Catalan across the island. The author argues that without the activism of these men and women, the Majorcan society would not have been mature or conscious enough to vindicate the Catalan as the official language of the islands to the new political class that emerged from the first democratic elections. Francesc de Borja Moll with the support of other equally committed people led the process and launched the “Obra Cultural Balear”, an organization that was founded with the mission of restoring the culture of the Islands. Quickly other areas of society came together to achieve the same goal: the Scout movement, the more progressive sectors of the Church and people from the field of education, among others. Finally, all that was happening around the island, came down to the creation of a public school accessible to all citizens in the town of Manacor, dedicated to the teaching of the local language and culture, still within the Franco period. We will study the historical events that made it possible and the impact it had during the first stage of operation, from a pedagogical point of view and it’s social impact.
4

Asociacionismo e inmigración: la acción socioeducativa de las asociaciones africanas en Cataluña

López Teulón, María Paz 18 December 2015 (has links)
L’evolució del fenomen migratori a Espanya ha comportat, entre altres qüestions, el continu creixement d’organitzacions i associacions creades per immigrants i que, en teoria, els representen. Aquest augment es produeix, per una part, per l’interès dels mateixos africans i, per l’altra, per la voluntat que tenen les administracions de generar interlocutors que facilitin el contacte amb els immigrants. També són fonamentals les posicions que adopten les diferents polítiques (estatals i autonòmiques) al condicionar els papers que desenvolupen les associacions d’immigrants. Aquesta tesi, en la realització de la qual s’ha emprat metodologia qualitativa amb una perspectiva territorial que abasta l’àmbit de Catalunya, centra l’objecte d’estudi en la immigració i les associacions dels immigrants africans i, més particularment, en l’acció socioeducativa que en les associacions es desenvolupa. El treball empíric ha consistit en cinquanta-sis entrevistes als presidents de les associacions d’immigrants africans, i als representants de les entitats i els organismes de l’administració catalana que són interlocutors de les associacions africanes. / La evolución del fenómeno migratorio en España ha comportado, entre otras cuestiones, el continuo crecimiento de organizaciones y asociaciones creadas por inmigrantes y que, en teoría, les representan. Este aumento se produce, por una parte, por el interés de los propios africanos y por otra, por la voluntad que tienen los representantes de las administraciones de generar interlocutores que faciliten el contacto con los inmigrantes. Asimismo son fundamentales las posiciones que adoptan las diferentes políticas (estatales y autonómicas) al condicionar los papeles que desempeñan las asociaciones de inmigrantes. Esta tesis, en cuya realización se ha empleado metodología cualitativa con una perspectiva territorial que abarca Cataluña, centra el objeto de estudio en la inmigración y el asociacionismo de los inmigrantes africanos y, más particularmente, en la acción socioeducativa que en dichas asociaciones se desarrolla. El trabajo empírico ha consistido en cincuenta y seis entrevistas a los presidentes de las asociaciones de inmigrantes africanos, y a los representantes de las entidades y los organismos de la administración catalana que son interlocutores de las asociaciones africanas. / The evolution of migration in Spain has led, among other things, to the continuous growth of organizations and associations created by immigrants and which, in theory, represent them. This increase has taken place, on one hand, because the African immigrants have themselves taken an interest in the matter, and, on the other, because of the will of the administrations to have an interlocutor to whom to speak to. The different positions adopted by the various policies (state or autonomous) are also fundamental, since they determine the role of the associations of immigrants. This thesis, which has been based in the qualitative methodology and which is centered in the area of Catalonia, has immigration, the associations of African immigrants and, more specifically, the socio educational action that takes place in the associations as the object of study. The empirical work has included fifty-six interviews carried out to the presidents of the associations of immigrants as well as to the representatives of the various entities and the catalan administration who act as the interlocutors of the African associations.
5

Representaciones sociales, prensa, inmigración y escuela. El caso de Son Gotleu

Vecina Merchante, Carlos 14 November 2008 (has links)
Esta investigación analiza las representaciones sociales configuradas en el colectivo docente, referidas a la inmigración y su presencia en los centros de enseñanza, y en el alumnado, sobre su relación con el profesorado y la representación del contexto escolar. El análisis macro y micro confluye bajo un contexto social complejo que abarca desde las representaciones que aparecen en la prensa escrita hasta las que acontecen en los propios docentes y el alumnado, en este caso el contexto se refiere a los centros de enseñanza ubicados en el barrio de Son Gotleu (Palma de Mallorca) socialmente vulnerable, estigmatizado y con elevada concentración de población inmigrante extracomunitaria. Un lugar propicio para experimentar con las representaciones mantenidas por unos y otros actores, puestas en práctica en un ambiente enrarecido, por la llegada de nuevos alumnos, que de una u otra forma rompen con las funciones pedagógicas, que se venían realizando hasta el momento.
6

El programa universitario como herramienta de evaluación

Nadal Cristóbal, Andrés 21 December 2005 (has links)
Esta tesis doctoral postula que el programa de las asignaturas, es un indicador de cómo es la docencia universitaria directa del profesor e el aula, por su función preparatoria y reflexiva de la tarea docente. Se han recogido diferentes modelos de confección de programas docentes, confeccionando una guía de los elementos que debe contener un buen programa universitario. Esta guía ha sido evaluada y contrastada tanto por expertos, profesores y alumnos. También se ha realizado una evaluación del instrumento confeccionado utilizando procedimientos cuantitativos y cualitativos de análisis. Se ha llegado a la conclusión de que el programa si bien no es un elemento predictor de la buena docencia si que lo es de la mala docencia.

Page generated in 0.0683 seconds