To lure potential customers to buy a holiday away from home, most marketers incorporate certain semantic and pragmatic features into their promotional material: words and images are chosen with utmost care. The present study is conducted in order to reveal these semantic and pragmatic features and equally, to show how they highlight the concept of “magic”.This research is based on responses from six different interviews in which the interviewees had to describe twelve key words and key phrases taken from twelve tourism advertisements, in and out of context. Secondary material further consists of publications dealing with the areas of linguistics, advertising and tourism.The conclusion of this research will reveal that the impact of tourism advertisements depends on agreement between various semantic and pragmatic elements rather than implementation of individual semantic and pragmatic features per se. In other words, all the semantic and pragmatic elements (linguistic and non-linguistic content) have to reinforce one another, acknowledging common ground and meeting the reader's pre-existing assumptions. Hence, for an advertisement to avoid ambiguity it has to be relevance-governed, delivering just what is necessary to ensure that the reader is able to decode the message: that one should leave the ordinary and travel to a temporary, yet seemingly magical holiday destination.

L'objectif de cette étude est de comprendre comment circulent les imaginaires touristiques de la ville de Tanger à travers de sa trajectoire touristique. Le discours touristique sur la destination repose sur un imaginaire puissant de la ville qui configure des représentations hétérogènes héritées du passé de la ville qui s'est, très tôt, imposée comme ville-monde puis comme un haut-lieu littéraire du XIXème siècle. Le travail sur le décalage narratif dans les points de vue des divers acteurs en coprésence sur le territoire, et dans leur action urbanistique, révèlent les modes de consommation et de (re) production des imaginaires touristiques en vue de construire ou freiner la métropolisation de la ville postcoloniale. D'une part, la dynamique de l'action autour des patrimoines permet de comprendre le rôle du tourisme dans l'ancrage territorial d'imaginaires géographiques en déshérence. D'autre part, la conception des acteurs étatiques du projet urbain met en évidence la manière dont sont récupérées et aseptisées les images du tourisme dans l'élaboration de la relation de la ville au monde afin de l'intégrer à l'économie globale. / The objective of this study is to understand how circulates the tourism imaginaries of the city of Tangier through its touristic trajectory. The tourism discourse on the destination rely on a powerful imaginary of the city which configures heterogeneous representations inherited from the past of the city which stood out, early, as city-world then as a literary top-place of the 19th century. The work on the narrative gap in the points of view of the diverse actors in copresence on the territory reveals the modes of consumption and of (re) production of the tourism imaginaries to build or slow down the metropolisation of the post­colonial city. On one band, the dynamics of the action around the heritages allows to understand the role of the tourism in the territorial anchoring of dormant geographical imaginaries. On the other band, the urban project conception by the state actors highlights the way are got back and disinfected the images of the tourism in the elaboration of the relation of the city to the world towards to integrate it into the global economy.

Au cours des dernières années, le secteur touristique a été caractérisé par toute une série de changements fondamentaux. L’un de ces changements, certainement le plus important, a été le fait d’être considéré aujourd’hui comme l’activité productive capable de faire tourner l’économie d’un pays entier.Notre mémoire de recherche se situe à l’intersection de la terminologie thématique, de la linguistique de corpus et du traitement automatique des langues.Dans le premier chapitre du travail que nous allons présenter, nous chercherons à introduire aux domaines d’études théoriques sur lesquels notre recherche s’appuie.Premièrement, on traitera de la linguistique de corpus et on examinera les différentes catégories de corpus existantes. On mettra l’accent sur deux notions fondamentales dans la conception de l’outil corpus en général et dans la création de notre corpus en particulier : représentativité et contexte. Au sein du discours touristique, la représentativité, d’un côté, se relie au caractère spécial de notre micro-langue ; le contexte, de l’autre, révèle la pluralité des sous-domaines qui composent ce technolecte à mi-chemin entre la langue générale et la langue spécialisée.Dans le deuxième chapitre, nous présenterons le corpus thématique trilingue (CTT) que nous avons créé préalablement à la rédaction de la thèse proprement dite.Avant tout, on fournira les indications théoriques et pragmatiques nécessaires pour réaliser un corpus trilingue en langue de spécialité : la collecte des textes, l’homogénéisation des échantillons textuels repérés et l’annotation. Au cours de ce chapitre, nous présenterons Alinea, l’instrument qu’on a utilisé pour l’alignement de textes recueillis et pour la consultation simultanée des traductions trilingues. Dans le troisième et dernier chapitre, on passera à l’interrogation du corpus créé. Sur la base d’un terme pris comme exemple, le terme ville, on lancera la recherche dans le CTT. Ensuite, on analysera les collocations les plus usitées contenant le mot ville.En guise de conclusion de notre mémoire, nous présenterons une annexe consacrée à notre glossaire trilingue comme résultat de notre exploration de la chaîne terminologique qu’on aura analysée précédemment. Pour conclure, l’objectif général de notre étude sera d’explorer la chaîne de gestion terminologique à travers la création d’un glossaire trilingue dans le domaine du tourisme. Notre orientation méthodologique de caractère sémasiologique impliquera ainsi au moins quatre objectifs spécifiques :• créer un corpus trilingue du tourisme (CTT), capable d’attester des usages en contexte des termes.• extraire des termes en utilisant des techniques diverses, telle que l’étude fréquentielle des éléments du corpus.• vérifier les données obtenues et les compléter à l’aide de ressources externes.• répertorier et décrire l’ensemble des termes sous forme d’un glossaire trilingue à sujet touristique (GTT). / Our study concerns the language of tourism from a lexicographical perspective.Exploiting the web we realized a corpus ad hoc. This corpus is composed by about 10.000 texts in three languages (French, Italian and English), aligned using “Alinea”.Starting from terminological extraction, we analysed some collocations at the aim to create a trilingual and tri-directional glossary.We chose this subject according to the increasing importance taken from tourism economy in the world.Our study fields are thematic terminology, corpus linguistics and automatic language treatment.The first chapter presents the study field of our research. First of all, we introduced to corpus linguistics presenting the different categories of corpus and pointing out our attention on two main notions: representativeness and context.Therefore, we explained the link between Language for Special Purposes and tourism discourse as a Specialized Discourse.In the second chapter, we showed the trilingual thematic corpus we created during our researches. We described the main steps to create a corpus: collection of texts, cleaning and annotation.In this chapter, we gave a particular attention to the presentation of “Alinea”.Finally, the third chapter is a study of frequent collocations with the term “town” (ville).The annexes present the glossary as well as the methodological principals we followed in the redaction.

[ES] Esta tesis se centra en la variación interlingüística del uso metafórico del lenguaje en sitios web turísticos promocionales en inglés británico, alemán de Alemania y castellano peninsular. A pesar de la importancia económica del turismo y la gran demanda de traducciones en este sector, el número de estudios sobre el uso de las metáforas en la promoción turística todavía es reducido. El volumen de publicaciones sobre la traducción de las metáforas en este campo es aún menor. Por ello, el presente estudio pretende colmar estos vacíos mediante la descripción del uso metafórico del lenguaje en este género para cada lengua, la comparación de los resultados y la exploración de las implicaciones que puede tener la variación observada para la traducibilidad y el proceso de traducción de las metáforas lingüísticas. Con este motivo se compilaron tres corpus comparables de páginas web turísticas promocionales de los países Inglaterra, Alemania y España, así como tres corpus léxicos más pequeños de 20.000 palabras cada uno. En un proceso de dos fases, los corpus léxicos se sometieron primero a un análisis manual exhaustivo que facilitó la identificación de grupos de metáforas con una combinación de dominios fuente y meta problemáticos desde el punto de vista traductológico. Estos grupos se estudiaron en la segunda fase en los corpus grandes mediante la búsqueda de vocabulario de los dominios fuente. El estudio adopta un marco teórico propio de la Lingüística Cognitiva, basándose principalmente en la Teoría de la Metáfora Conceptual. Una de las principales contribuciones de esta tesis doctoral consiste en la adaptación del probado procedimiento para la identificación de metáforas MIP (Pragglejaz, 2007) para su uso en un estudio comparativo de tres idiomas morfológicamente distintos. Además, se elaboró una tipología de esquemas de proyección (mapping schemes) y una descripción de los dominios fuente y meta más adecuados para los estudios y la práctica de la traducción que los ya existentes. Finalmente fue desarrollado una metodología para la determinación de la traducibilidad literal de las metáforas lingüísticas. Los resultados indican que el uso de la metáfora en los sitios web turísticos promocionales en los tres idiomas muestra grandes similitudes respecto a la existencia de diferentes tipos de metáfora y su distribución. Sin embargo, se observan diferencias en sus frecuencias, su realización lingüística preferida y sus principales funciones discursivas. A menudo, la variación interlingüística detectada en el uso de la metáfora se puede relacionar con los estilos claramente distintos de los sitios web promocionales en los tres idiomas. Los datos recopilados en este estudio proporcionan a los traductores datos acerca de qué tipo de metáfora puede o incluso debería ser aumentado o disminuido en un texto para lograr que una traducción suene natural, y como las supresiones debidas a las diferencias morfológicas pueden ser compensadas de la mejor manera, dependiendo de la combinación de idiomas y el sentido de la traducción. / [CA] Aquesta tesi se centra en la variació interlingüística de l'ús metafòric del llenguatge en llocs web turístics promocionals en anglés britànic, alemany d'Alemanya i castellà peninsular. Malgrat la importància econòmica del turisme i la gran demanda de traduccions en aquest sector, el nombre d'estudis sobre l'ús de les metàfores en la promoció turística encara és reduït. El volum de publicacions sobre la traducció de les metàfores en aquest camp és encara menor. Per això, el present estudi pretén satisfer aquests buits mitjançant la descripció de l'ús metafòric del llenguatge en aquest gènere per a cada llengua, la comparació dels resultats i l'exploració de les implicacions que pot tindre la variació observada per a la traduïbilitat i el procés de traducció de les metàfores lingüístiques. Amb aquest motiu es van compilar tres corpus comparables de pàgines web turístiques promocionals dels països d' Anglaterra, Alemanya i Espanya, així com tres corpus lèxics més xicotets de 20.000 paraules cadascun. En un procés de dues fases, els corpus lèxics es van sotmetre primer a una anàlisi manual exhaustiva que va facilitar la identificació de grups de metàfores amb una combinació de dominis font i meta problemàtics des del punt de vista traductològic. Aquests grups es van estudiar en la segona fase en els corpus grans mitjançant la cerca de vocabulari dels dominis font. L'estudi adopta un marc teòric propi de la Lingüística Cognitiva, basant-se principalment en la Teoria de la Metàfora Conceptual. Una de les principals contribucions d'aquesta tesi doctoral consisteix en l'adaptació del provat procediment per a la identificació de metàfores MIP (Pragglejaz, 2007) per al seu ús en un estudi comparatiu de tres idiomes morfològicament diferents. A més a més, es va elaborar una tipologia d'esquemes de projecció (mapping schemes) i una descripció dels dominis font i meta més adequats per als estudis i la pràctica de la traducció que els ja existents. Finalment, va ser desenvolupat una metodologia per a la determinació de la traduïbilitat literal de les metàfores lingüístiques. Els resultats indiquen que l'ús de la metàfora en els llocs web turístics promocionals en els tres idiomes mostra grans similituds respecte a l'existència de diferents tipus de metàfora i la seua distribució. No obstant això, s'observen diferències en les seues freqüències, la seua realització lingüística preferida i les seues principals funcions discursives. Sovint, la variació interlingüística detectada en l'ús de la metàfora es pot relacionar amb els estils clarament diferents dels llocs web promocionals en els tres idiomes. Les dades recopilades en aquest estudi proporcionen als traductors dades sobre quina mena de metàfora pot o fins i tot hauria de ser augmentat o disminuït en un text per a aconseguir que una traducció sone natural, i com les supressions degudes a les diferències morfològiques poden ser compensades de la millor manera, depenent de la combinació d'idiomes i el sentit de la traducció. / [EN] This dissertation focusses on the cross-linguistic variation of metaphorical language use on promotional tourism websites in British English, German of Germany and European Spanish. Despite the economic impact of the tourism industry and the high demand for translations in this branch, only few studies have ventured into metaphor use in tourism promotion so far. Research into metaphor translation in this field is even scarcer. The present study aims to fill these voids by describing metaphorical language use of this register for each language, comparing the results with the other two languages, and by seeking possible implications of the observed variation for the translatability as well as the translation process of metaphor vehicles. For this purpose, three comparable corpora of regional promotional tourism websites from England, Germany and Spain were compiled, as well as three smaller, 20,000-word sample corpora. In a two-step process, the sample corpora first underwent a comprehensive manual metaphor analysis, which helped to identify metaphor groups with a source-target domain combination that is problematic from a translational point of view. These groups were further studied in the large corpora using source-domain vocabulary searches. The study was approached from a Cognitive Linguistics perspective, building mainly on Conceptual Metaphor Theory. One of the main contributions of this dissertation lies in the adaptation of the widely used metaphor identification procedure MIP (Pragglejaz, 2007) for the cross-linguistic comparison of the morphologically different research languages. Furthermore, a typology of mapping schemes and a description of the source and target domains were suggested which suit translation purposes better than existing ones. Finally, a methodology for the determination of the literal translatability of metaphor vehicles was developed. The findings suggest that the metaphor use on promotional tourism websites in the three languages is largely similar with regard to the existence of different metaphor types and their distribution. However, differences can be found in their frequencies, their preferred linguistic realisation and their main discursive functions. The observed cross-linguistic variation in metaphor use can often be related to the markedly distinct styles of the promotional websites in the three languages. The data gathered in this study provide translators with information about which type of metaphor can or even should be reduced or increased in number in order to achieve a natural sounding translation and how morphologically necessary suppressions can best be compensated for, depending on the language pair and translation direction. / Stepins, KV. (2022). A Cross-Linguistic Study of Metaphor Variation in Promotional Discourse of the Tourist Sector in Spanish, English and German: Implications for Translation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182290 / TESIS