No description available.

No description available.

I argue that William Wells Brown’s narrative, Clotel, is informed by the white racism inherent in Thomas Jefferson’s Notes on the State of Virginia and reveals evidence of the trauma it has fostered transgenerationally. By examining Toni Morrison’s Beloved, I assert that the trauma of slavery is transmitted transgenerationally in the black female body. I develop my argument using trauma theory, postulated through the work of Cathy Caruth, Dori Laub, Diana Miles, Abraham and Maria Torok, and William Cross. My purpose is to reveal the relevance and lasting significance of the legacy of slavery in contemporary American society. Thomas Jefferson’s white supremacist ideas, along with the system of slavery which nurtured them, continue to plague contemporary American thought and continue to shape African American female identity.

Spray application of 5­azacytidine on established plant seedlings was tested for its demethylating efficiency, as it represents a novel method for plant experimental demethylation with a potentially lower negative impact on plant development compared to the traditional application of the demethytaling agent through germination of seeds in its solution. Further, the 5­azacytidine spray application was used in practice to erase the epigenetic memory in offspring of Taraxacum brevicorniculatum plants from different competitive conditions. The impact of parental competition on the juvenile phenotype was estimated by measuring growth related traits, while the experimental demethylation allowed for evaluating the significance of DNA methylation marks in bioticaly induced transgenerational effects in T. brevirorniculatum.

Thesis (MTech (Industrial Design))--Cape Peninsula University of Technology, 2007 / This thesis tests the Usability, Safety and Attractiveness Participatory Design model (USAP) in the field of inclusive fitness. The focus is on improving compatibility between elderly people and fitness products. Three participatory design (PO) workshops were carried out with potential users ranging from 20 to 80 years of age. The research not only includes current elderly people but also those who will be entering this age bracket in the next ten years. Although the main focus is on the elderly, younger participants were included, and acted as a transgenerational audit. The first PO session made known possible avenues for exploration; the second session introduced a new group of people to the research and acted as a check to see if a wider audience of older users had similar needs to those uncovered so far; the third session involved middle age participants who will be entering old age in the next ten years. Concepts were generated and participants commented and critiqued them.

Charles Baxter, in his essay “Dysfunctional Narratives: or: ‘Mistakes Were Made,’” implies that all trauma narrative is synonymous with “dysfunctional narrative,” or narrative that leaves all characters unaccountable. He writes: “In such fiction, people and events are often accused of turning the protagonist into the kind of person the protagonist is, usually an unhappy person. That’s the whole story. When blame has been assigned, the story is over.” For Baxter, trauma narrative lets everyone “off the hook,” so to speak. He would say that we write about our bitter lemonade to make excuses for our poor choices, and “audiences of fellow victims” read our tales, because their lemonade and their choices carry equal bitterness, and they require equal excuses. While trauma narrative can soothe us, as can other narrative genres, we should not dismiss trauma fiction because of a sweeping generalization. Trauma fiction also allows us to explore the missing parts of our autobiographical narratives and to explore the effects of trauma—two endeavors not fully possible without fiction. As explained in more detail later, the human mind requires narrative to formulate an identity. Trauma disrupts this process, because “trauma does not lie in the possession of the individual, to be recounted at will, but rather acts as a haunting or possessive influence which not only insistently and intrusively returns but is, moreover, experienced for the first time only in its belated repetition.” Because literature can speak what “theory cannot say,” we need fiction to speak in otherwise silent spaces. Fiction allows us to express, analyze, and comprehend what we could not otherwise.

Tesis por compendio / [ES] Las tecnologías de reproducción asistida suponen un cambio drástico en el entorno natural del embrión, al no conseguir imitar las condiciones maternales óptimas, por lo que su aplicación implica consecuencias para el desarrollo del organismo. El objetivo general de esta tesis fue estudiar los efectos a largo plazo y transgeneracionales del estrés provocado durante un procedimiento de transferencia de embriones vitrificados, utilizando el conejo como modelo animal. En el Capítulo I, demostramos que la transferencia de mórulas tempranas o compactas resulta en tasas de supervivencia al parto > 70% en fresco y > 55% tras la vitrificación. La facilidad con la que se pueden realizar estos procedimientos, el elevado número de descendientes que podemos obtener y el corto ciclo de vida del conejo, fomentaron y facilitaron los siguientes estudios. En el Capítulo II, se compararon las diferencias en el desarrollo a corto y largo plazo entre los animales nacidos de embriones transferidos en fresco (FT) o tras su vitrificación (VT), utilizando una población concebida de forma natural (NC) como referencia. Tanto las tasas de supervivencia prenatal, como el rendimiento del crecimiento postnatal, se redujeron significativamente a medida que aumentó la manipulación embrionaria (NC<FT<VT). Además, comparamos el efecto de dos dispositivos de vitrificación, observando que, aunque el cryotop ejerció un efecto positivo sobre la supervivencia fetal, implicó mayores desviaciones fenotípicas (rendimiento de crecimiento y lactancia) postnatalmente que el dispositivo de la ministraw. Sin embargo, todas las progenies fueron sanas y fértiles. Por lo tanto, estos resultados demostraron la gran plasticidad del embrión de mamífero. El objetivo del Capítulo III fue evaluar los efectos del procedimiento de transferencia de embriones vitrificados (VET) en el desarrollo, comparando animales VT y NC. Así, detectamos que los animales VT presentaron alteraciones del peso al nacer y del patrón de crecimiento, viéndose los machos más afectados que las hembras. En la edad adulta, los machos VT presentaron un menor peso corporal, del hígado y del corazón. Un análisis proteómico hepático mostró cambios en relación con la fosforilación oxidativa y el metabolismo de los lípidos y el zinc. Mediante un análisis de sangre, se comprobó que el estado de salud entre los animales VT y NC fue comparable. En el Capítulo IV, se constituyó un modelo de tres generaciones (F1, F2 y F3) para evaluar los efectos transgeneracionales del VET. Los resultados mostraron que los efectos directos (F1) del VET fueron intergeneracionales (F2) y transgeneracionales (F3), ya que las progenies VT mostraron alteraciones en el crecimiento, peso corporal adulto y peso hepático. Un estudio molecular (transcriptómico y metabolómico) del tejido hepático reveló alteraciones en el metabolismo del zinc y los ácidos grasos insaturados a través de las generaciones, correlacionado con el fenotipo VT. No obstante, la fertilidad fue similar entre los machos VT y NC en cada generación, denotando un buen estado de salud. Finalmente, en el Capítulo V, mediante un enfoque comparativo multi-ómico (metabolómico, proteómico y epigenómico) del tejido hepático entre animales F3-VT y F3-NC, se demostró una alteración global de la fisiología molecular en los animales VT, relacionada principalmente con el metabolismo de los lípidos (ácidos grasos poliinsaturados, esteroides, hormonas esteroides...). Además, se detectaron amplios cambios en el epigenoma hepático, demostrando la herencia transgeneracional de los cambios moleculares inducidos por el VET en los embriones de la F1. El estado de salud fue similar entre los animales VT y NC. A lo largo de esta tesis se ha demostrado, por primera vez, que el VET induce una reprogramación embrionaria del desarrollo que persiste hasta la edad adulta y en las generaciones posteriores. Se cree que los mecanismos epigenéticos median esta plasticidad del desarrollo y su herencia transgeneracional, un hecho también avalado por nuestros resultados. Por lo tanto, los diferentes campos que actualmente se nutren de la criopreservación y transferencia de embriones, como la medicina y la producción animal, deberían evaluar cómo estos procedimientos pueden afectar a la eficiencia o la consecución de sus objetivos. / [EN] Assisted reproductive technologies involve the furthest change from the natural environment by failing to mimic optimal maternal conditions, and thereby entail consequences for late development. The general aim of this thesis was to study the long-term and transgenerational effects of the in vitro stressors occurring during a vitrified embryo transfer procedure on the rabbit model. In Chapter I, we prove that transferring early or compact morula leads to rates of survival at birth >70% in fresh and >55% after vitrification. The ease of performing both embryo cryopreservation and embryo transfer procedures, the high numbers of descendants that we are able to obtain and the short life cycle of the rabbit encouraged and facilitated the following studies. Chapter II was designed to compare the short and long-term developmental differences between animals born from fresh-transferred (FT) and vitrified-transferred (VT) embryos, using a naturally conceived (NC) population as control reference. Both prenatal survival rates and growth performance were significantly reduced as embryo manipulation was increased (NC<FT<VT). In addition, we compare the effect of two vitrification devices, noting that although cryotop exerted a positive effect on foetal survival, incurred higher phenotypic (growth and lactation performances) deviations postnatally than the straw device. Then, the choice of vitrification device is not trivial. However, all progenies were healthy and fertile. Therefore, these results demonstrated the high developmental plasticity of the mammalian embryo under different in vitro stressors. The aim of Chapter III was to evaluate the effects of the entire vitrified embryo transfer procedure (VET) on development, detecting that VT animals have modifications of the birth weight and growth pattern, but males were more affected than females. At adulthood, VT males were smaller and showed a significantly lower liver and heart weight than NC males. A comparative proteomic analysis showed changes in relation to oxidative phosphorylation and dysregulations in the zinc and lipid metabolism. However, a blood analysis (haematological and biochemical) revealed that health status was comparable between VT and NC animals. In Chapter IV, a three generation (F1, F2 and F3) model was constituted in order to assess the transgenerational effects of the VET. The results showed that direct (F1) effects of the VET were also intergenerational (F2) and transgenerational (F3), as VT progenies exhibited alterations in the growth velocity, adult body weight and liver weight in each generation. A comparative molecular (transcriptomic and metabolomics) study in the liver tissue unveiled alterations in the zinc and unsaturated fatty acid metabolism across the generations, which can be correlated with the VT phenotype. Nonetheless, similarities in the fertility between VT males and their NC counterparts in each generation denote that VET did not seem to impair the health status in the VT animals. Finally, in Chapter V, a comparative multi-omic (metabolomic, proteomic and epigenomic) approach was performed in the liver tissue between F3-VT and F3-NC animals. Both metabolomic and proteomic analyses showed global alteration in the hepatic metabolism of VT animals, mainly related to lipid metabolism (e.g. polyunsaturated fatty acids, steroids, steroid hormones¿). In addition, broad methylation changes were detected in the hepatic epigenome, involving genes related with lipid metabolism and apoptosis. These data demonstrated the transgenerational inheritance of the changes induced by VET in ancestors' embryos. The healthy status was similar between VT and NC animals. Through this thesis, it has been demonstrated for the first time that VET induces a developmental reprogramming that persists until adulthood and in subsequent generations, incurring long-term consequences for the phenotype and the molecular physiology of the resultant offspring. / [CA] Les tecnologies de reproducció assistida suposen un canvi dràstic en l'entorn natural de l'embrió, al no aconseguir imitar les condicions maternals òptimes, per la qual cosa la seua aplicació implica conseqüències per al desenvolupament de l'organisme. L'objectiu general d'esta tesi va ser estudiar els efectes a llarg termini i transgeneracionals de l'estrés provocat durant un procediment de transferència d'embrions vitrificats, utilitzant el conill com a model animal. En el Capítol I, demostrem que la transferència de mórules primerenques o compactes resulta en taxes de supervivència al part > 70% en fresc i > 55% després de la vitrificació. La facilitat amb què es poden realitzar aquests procediments, l'elevat nombre de descendents que podem obtindre i el curt cicle de vida del conill, van fomentar i van facilitar els següents estudis. En el Capítol II, es van comparar les diferències en el desenvolupament a curt i llarg termini entre els animals nascuts d'embrions transferits en fresc (FT) o després de la seua vitrificació (VT), utilitzant una població concebuda de forma natural (NC) com a referència. Tant les taxes de supervivència prenatal, com el rendiment del creixement postnatal, es van reduir significativament a mesura que va augmentar la manipulació embrionària (NC<FT<VT). A més, es va comparar l'efecte de dos dispositius de vitrificació, observant que, encara que el cryotop va exercir un efecte positiu sobre la supervivència fetal, va implicar majors desviacions fenotípiques (rendiment de creixement i lactància) postnatalment que el dispositiu de la ministraw. No obstant això, totes les progènies van ser sanes i fèrtils. Per tant, estos resultats van demostrar la gran plasticitat de l'embrió de mamífer. L'objectiu del Capítol III va ser avaluar els efectes del procediment de transferència d'embrions vitrificats (VET) en el desenvolupament, comparant animals VT i NC. Així, vam detectar que els animals VT van presentar alteracions del pes al nàixer i del patró de creixement, veient-se els mascles més afectats que les femelles. En l'edat adulta, els mascles VT van presentar un menor pes corporal, del fetge i del cor. Un anàlisi proteòmic hepàtic va mostrar canvis en relació amb la fosforilació oxidativa i el metabolisme dels lípids i el zinc. Per mitjà d'un anàlisi de sang, es va comprovar que l'estat de salut entre els animals VT i NC era comparable. En el Capítol IV, es va constituir un model de tres generacions (F1, F2 i F3) per a avaluar els efectes transgeneracionals del VET. Els resultats van mostrar que els efectes directes (F1) del VET van ser intergeneracionals (F2) i transgeneracionals (F3), ja que les progènies VT van mostrar alteracions en el creixement, pes corporal adult i pes hepàtic. Un estudi molecular (transcriptòmic i metabolòmic) del teixit hepàtic va revelar alteracions en el metabolisme del zinc i els àcids grassos insaturats a través de les generacions, correlacionat amb el fenotip VT. No obstant això, la fertilitat va ser semblant entre els mascles VT i NC en cada generació, denotant un bon estat de salut. Finalment, en el Capítol V, per mitjà d'un enfocament comparatiu multi-òmic (metabolòmic, proteòmic i epigenòmic) del teixit hepàtic entre animals F3-VT i F3-NC, es va demostrar una alteració global de la fisiologia molecular en els animals VT, relacionada principalment amb el metabolisme dels lípids (àcids grassos poliinsaturats, esteroides, hormones esteroides...) . A més, es van detectar amplis canvis en l'epigenoma, demostrant l'herència transgeneracional dels canvis moleculars induïts pel VET en els embrions de la F1. L'estat de salut va ser semblant entre els animals VT i NC. Al llarg d'esta tesi s'ha demostrat, per primera vegada, que el VET indueix una reprogramació embrionària del desenvolupament que persisteix fins a l'edat adulta i en les generacions posteriors. [CA] Les tecnologies de reproducció assistida suposen un canvi dràstic en l'entorn natural de l'embrió, al no aconseguir imitar les condicions maternals òptimes, per la qual cosa la seua aplicació implica conseqüències per al desenvolupament de l'organisme. L'objectiu general d'esta tesi va ser estudiar els efectes a llarg termini i transgeneracionals de l'estrés provocat durant un procediment de transferència d'embrions vitrificats, utilitzant el conill com a model animal. En el Capítol I, demostrem que la transferència de mórules primerenques o compactes resulta en taxes de supervivència al part > 70% en fresc i > 55% després de la vitrificació. La facilitat amb què es poden realitzar aquests procediments, l'elevat nombre de descendents que podem obtindre i el curt cicle de vida del conill, van fomentar i van facilitar els següents estudis. En el Capítol II, es van comparar les diferències en el desenvolupament a curt i llarg termini entre els animals nascuts d'embrions transferits en fresc (FT) o després de la seua vitrificació (VT), utilitzant una població concebuda de forma natural (NC) com a referència. Tant les taxes de supervivència prenatal, com el rendiment del creixement postnatal, es van reduir significativament a mesura que va augmentar la manipulació embrionària (NC<FT<VT). A més, es va comparar l'efecte de dos dispositius de vitrificació, observant que, encara que el cryotop va exercir un efecte positiu sobre la supervivència fetal, va implicar majors desviacions fenotípiques (rendiment de creixement i lactància) postnatalment que el dispositiu de la ministraw. No obstant això, totes les progènies van ser sanes i fèrtils. Per tant, estos resultats van demostrar la gran plasticitat de l'embrió de mamífer. L'objectiu del Capítol III va ser avaluar els efectes del procediment de transferència d'embrions vitrificats (VET) en el desenvolupament, comparant animals VT i NC. Així, vam detectar que els animals VT van presentar alteracions del pes al nàixer i del patró de creixement, veient-se els mascles més afectats que les femelles. En l'edat adulta, els mascles VT van presentar un menor pes corporal, del fetge i del cor. Un anàlisi proteòmic hepàtic va mostrar canvis en relació amb la fosforilació oxidativa i el metabolisme dels lípids i el zinc. Per mitjà d'un anàlisi de sang, es va comprovar que l'estat de salut entre els animals VT i NC era comparable. En el Capítol IV, es va constituir un model de tres generacions (F1, F2 i F3) per a avaluar els efectes transgeneracionals del VET. Els resultats van mostrar que els efectes directes (F1) del VET van ser intergeneracionals (F2) i transgeneracionals (F3), ja que les progènies VT van mostrar alteracions en el creixement, pes corporal adult i pes hepàtic. Un estudi molecular (transcriptòmic i metabolòmic) del teixit hepàtic va revelar alteracions en el metabolisme del zinc i els àcids grassos insaturats a través de les generacions, correlacionat amb el fenotip VT. No obstant això, la fertilitat va ser semblant entre els mascles VT i NC en cada generació, denotant un bon estat de salut. Finalment, en el Capítol V, per mitjà d'un enfocament comparatiu multi-òmic (metabolòmic, proteòmic i epigenòmic) del teixit hepàtic entre animals F3-VT i F3-NC, es va demostrar una alteració global de la fisiologia molecular en els animals VT, relacionada principalment amb el metabolisme dels lípids (àcids grassos poliinsaturats, esteroides, hormones esteroides...) . A més, es van detectar amplis canvis en l'epigenoma, demostrant l'herència transgeneracional dels canvis moleculars induïts pel VET en els embrions de la F1. L'estat de salut va ser semblant entre els animals VT i NC. Al llarg d'esta tesi s'ha demostrat, per primera vegada, que el VET indueix una reprogramació embrionària del desenvolupament que persisteix fins a l'edat adulta i en les generacions posteriors. Es creu que els mecanismes epigenètics medien aquesta plasticitat del desenvolupament i la seua herència transgeneracional, un fet també avalat pels nostres resultats. Per tant, els diferents camps que actualment es nodreixen de la criopreservació i transferència d'embrions, com la medicina i la producció animal, haurien d'avaluar com aquests procediments poden afectar l'eficiència o la consecució dels seus objectius. / García Domínguez, X. (2020). Developmental plasticity and transgenerational reprogramming following vitrified embryo transfer in Oryctolagus cuniculus [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149562 / TESIS / Compendio

L'obésité est une condition médicale résultant d'une accumulation excessive de dépôts adipeux. Le remodelage pathologique du tissu adipeux chez les sujets obèses pourrait conduire à l'élaboration de plusieurs problèmes de santé. Malheureusement, la prévalence de l'obésité augmente dans le monde entier et en particulier chez les jeunes hommes en âge de procréation. En outre, plusieurs études ont suggéré que les informations de l'environnement paternel comme l'obésité acquise restent dans l’épigénome du spermatozoïde et peuvent moduler le phénotype de la descendance. Pour toutes ces raisons, une compréhension plus approfondie des effets de l’obésité sur la composition moléculaire des spermatozoïdes est nécessaire. Le premier objectif de cette thèse était d'évaluer l'effet de l'obésité sur la composition moléculaire et sur la physiologie des spermatozoïdes mobiles. Les échantillons de sperme ont été obtenus à partir de 96 hommes s’adressant au centre de fertilité ‘A-clinic’, Liban. Les patients ont été classés en trois groupes : poids normal, le surpoids, et obèses. Nos résultats ont montré qu’il y a une rétention des histones plus élevée, et un ADN spermatique hypométhylé et hypohydroxymethylé, dans les spermatozoïdes mobiles des hommes obèses par rapport à ceux des hommes non-obeses. Par conséquent, les embryons issus de spermatozoïdes mobiles d'un homme obèse avaient une cinétique de division embryonnaire altérer par rapport à ceux provenant des spermatozoïdes d’un homme de poids normal / Obesity is a medical condition resulting from an excessive accumulation of adipose deposits. The pathological remodelling of the adipose tissue in obese subjects may lead to the development of several health problems. Unfortunately, the prevalence of obesity is increasing worldwide and of particular interest among young men of reproductive age. Furthermore, accumulated evidence suggests that information from paternal environment such as acquired obesity remains in the sperm epigenome and can modulate the phenotype of the offspring. Therefore, a deeper comprehension of the drawbacks of male excessive fatness on the sperm molecular composition is needed. The first aim of this thesis was to assess the impact of obesity on the molecular composition and on the physiology of the motile sperm. The semen samples were obtained from 96 men attending the A-clinic fertility center, Lebanon. Patients were categorized into three groups: normal weight, overweight, and obese. We showed that the motile sperm of obese men had abnormal levels of paternally inherited histones and hypomethylated/hypohydroxymethylated DNA as compared to normal weight men. Subsequently, the embryos derived from the motile sperm of an obese father had an altered morphokinetic patterns when compared to those derived from normal weight one. The second aim of this thesis was to evaluate the adaptive and evolutionary potential of non-genetic heritable mechanisms in experimentally controlled animal models. Using a high fat diet (HFD)-induced obesity mouse model, we have examined how feeding male mice with a high fat diet for multiple generations impacts the phenotype of the resulting mice

This thesis describes my work to develop methods and assays to study transgenerational inheritance in the widely used genetic model organism Caenorhabditis elegans (C. elegans). In the first chapter, I describe a novel method that uses an exogenous histamine-selective chloride channel (HisCl1) for negative selection in transgenesis. C. elegans transgenesis is a core technique used by most laboratories and often requires distinguishing between rare animals with a single-copy transgene inserted into the genome from more frequent animals that carry multiple copies of the transgene in extra-chromosomal arrays. I demonstrate that histamine-selection induces rapid and irreversible paralysis in only array animals thus allowing quick identification of the desired transgenic animals. In the second chapter, I develop a high-throughput assay for quantifying transgenerational epigenetic inheritance of endogenous gene silencing. Small RNA -mediated gene silencing leads to an increased incidence of males in the population which can be inherited for four to six generations. I identify a fluorescent marker that specifically fluoresces in males and show that I can use a large-particle particle sorter to quantify the frequency of males in a population. This automated system will allow me to follow inheritance patterns over at least ten generations in various mutant backgrounds in parallel to determine the genetic basis and the rules of epigenetic inheritance.

No / In 2013, the World Health Organization referred to tobacco smoking as an epidemic and a great threat to human health. Despite the obvious exposures from first- and secondhand smoking contributing to illnesses, an increased cancer risk, and death, there is a hidden risk to the next generation(s) from transgenerational mutations. In human populations, paternal preconceptional germ cell damage leading to genomic instability in offspring has always been difficult to evaluate as preconceptional and gestational exposures usually cannot be analyzed independently. Clear indications have been found that the effect of pre- and periconceptional paternal smoking may have been transmitted to the offspring via the spermatozoal genome and epigenome. Hence, cigarette smoke has to be considered a human germ cell mutagen due to its potential of inducing transgenerational DNA alterations in the unexposed F1 offspring of smoking-exposed fathers. For cohort studies, the practice of almost exclusively employing mother–childbirth pairs for the evaluation of lifestyle factors, such as smoking, while excluding the fathers’ contribution has to be reconsidered. Evidence now strongly points to the necessity of including the fathers in order not to miss paternal transgenerational damage in the offspring. This applies for genetic, epigenetic, and other transmissible effects.