Breast cancer is the main cause of cancer death in women. Improved treatments, prevention programs and earlier detection are reducing the rate of death; however, there is still a high percentage of mortality by this cancer. Identification of novel targets to predict response to specific treatments is a key goal for personalizing breast cancer therapy and to improve survival. Few years ago, PARP inhibitors appeared as a promising therapy, particularly in BRCA-mutated cancers. However, there was a clear need to conduct further preclinical and translational work to improve the rational development of PARP inhibition in breast cancer. In this work we described PARP1 expression in breast tumour samples and characterized the effects of its inhibition in preclinical models. We found that nuclear PARP1 protein overexpression was associated with malignant transformation and poor prognosis in breast cancer. PARP1 overexpression was more common in triple negative subtype, but was also detectable in small subsets of estrogen receptor positive and HER2 positive breast cancers. In preclinical models, PARP1 played distinct roles in different molecular subtypes of breast cancer. Moreover, we described that olaparib (novel PARP inhibitor) had antitumour effects in different breast cancer subtypes, and its combination with trastuzumab (anti-HER2 antibody) enhanced the antitumour effects of this therapy. / El càncer de mama és la principal causa de mort per càncer en dones. La millora dels tractaments i la detecció precoç estan reduint la taxa de mort, però segueix sent elevada. Identificar noves dianes per predir la resposta a tractaments és clau per millorar les teràpies contra aquest càncer i la supervivència. Els inhibidors de PARP van aparèixer com una teràpia prometedora, particularment en càncers BRCA-mutants, però, cal dur a terme més estudis preclínics i translacionals per fomentar un desenvolupament racional d’aquesta teràpia en càncer de mama. Aquest treball descriu l’expressió de PARP1 en mostres de tumors mamaris i caracteritza els efectes de la seva inhibició a models preclínics. Vam observar que la sobreexpressió nuclear de la proteïna PARP1 fou associada amb: la transformació maligna; mal pronòstic en càncer de mama; i fou més freqüent al subtipus triple-negatiu, però també es va detectar en un subgrup de càncers de mama receptors d’estrogen positius i HER2 positius. En models preclínics, PARP1 va exercir rols diferents als diferents subtipus de càncer de mama. Per altra banda, vam descriure que olaparib (inhibidor de PARP) té efectes antitumorals en els diversos subtipus, i combinat amb trastuzumab (anticòs anti-HER2) potencia els efectes antitumorals d’aquesta teràpia.