No description available.

En los últimos años la industria viene exigiendo el empleo del hormigón reforzado con fibras de acero (HRFA) en aplicaciones estructurales. Debido al hecho de que la resistencia pos-fisuración del material es relevante, la capacidad de coser fisuras concedida por las fibras puede permitir la sustitución, parcial o total, de la armadura de acero convencional. Por consiguiente, una adecuada caracterización del comportamiento a tracción uniaxial del HRFA es de gran interés. Sin embargo, a pesar de la amplitud de trabajo de investigación y de la reciente elaboración de normativas, no existe un consenso respecto al modelo constitutivo a ser empleado en el diseño del HRFA.El cosido de las fibras de acero en las fisuras mejora la tenacidad y la durabilidad del hormigón. El HRFA es un material que, generalmente, presenta una resistencia residual a tracción en régimen fisurado. Sin embargo, en algunas situaciones, el HRFA puede desarrollar endurecimiento en flexotracción debido a su aptitud en redistribuir esfuerzos en la sección de fisura. Estas características vienen contribuyendo para un interés creciente así como un incremento del número de aplicaciones de este material.En esta tesis doctoral se desarrolla un método directo y lógico para predecir la respuesta a tracción del HRFA para el diseño estructural. Mientras que la comprensión del comportamiento del material se consigue por medio de una investigación experimental, la formulación del nuevo modelo constitutivo se obtiene con un estudio segmentado del comportamiento del material en niveles de menor complejidad y, en seguida, con la caracterización de cada uno de ellos hasta conseguir explicar la respuesta a tracción del HRFA.Esta tesis está dividida en cinco partes principales: I) Identificación de las motivaciones. II) Obtención de resultados a tracción uniaxial para comprender los principales mecanismos que controlan la resistencia pos-fisuración. III) Desarrollo de dos modelos para predecir la respuesta al arrancamiento de fibras de acero inclinadas, que cubren fibras rectas y con ganchos. IV) Investigación detallada de la orientación de las fibras al nivel individual mediante análisis estadísticos. Luego, aspectos prácticos asociados al proceso de producción son integrados en una metodología innovadora para predecir la orientación de las fibras. V) Formulación y validación del nuevo modelo constitutivo, con base en las Partes III y IV, con los resultados experimentales de la Parte II. El comportamiento a tracción se evalúa mediante un estudio paramétrico y se proponen expresiones ingenieriles para el diseño y optimización (EEDO).El modelo constitutivo propuesto se distingue de estudios anteriores en varios aspectos y define una nueva filosofía para el diseño de elementos de HRFA. Este modelo es un método directo y práctico para obtener el comportamiento a tracción del material mediante parámetros con sentido físico y basado en conceptos claros: arrancamiento y orientación de las fibras.Una de las principales aportaciones de este trabajo es la capacidad de predecir curvas tensión-apertura de fisura que reflejan una combinación específica de las propiedades de la matriz y de las fibras empleadas. Además, se introduce una filosofía innovadora en el diseño debido a la incorporación del proceso de producción, las propiedades en estado fresco y el elemento a construir en la definición del diagrama constitutivo. / In the last years, the industry has been demanding for the use of steel fiber reinforced concrete (SFRC) in structural applications. Because the post-cracking strength of this material is not negligible, the crack-bridging capacity provided by fibers may replace, partial or completely, conventional steel reinforcement. Therefore, an appropriate characterization of the SFRC uniaxial tensile behavior is of paramount interest. However, in spite of the extensive research and standards recently advanced, there is no agreement on the constitutive model to be used for the design of SFRC.The crack-bridging capacity provided by steel fibers improves both the toughness and the durability of concrete. Conventional SFRC is a material which presents softening response under uniaxial tension, but may develop hardening behavior in bending due to its ability to redistribute stresses within the crosssection.These evidences have been contributing to an increasing interest and growing number of applications of this material.In this doctoral thesis, a direct and rationale approach to predict the tensile response of SFRC for structural design calculations is developed. While insight on the material behavior is firstly gained through an experimental investigation, the formulation of the new constitutive model follows a bottomup approach: it fragments the material's behavior into levels of smaller complexity and then models each of them until the overall behavior can be explained.The dissertation is subdivided into five main parts: I) The motivations for this research project are pointed out. II) Uniaxial tensile test results are obtained to understand the major mechanisms governing the post-cracking strength. III) Two models predicting the pullout responses of inclined steel fibers are developed, covering straight and hooked fibers. IV) The orientation of fibers is investigated in detail at the single fiber level through statistical analyses. Then, practical aspects associated to the manufacturing process are integrated within a novel framework to predict fiber orientation. V) Based on Parts III-IV, the new constitutive model is formulated and validated with experimental results from Part II. Further insight on the tensile behavior is gained through a parametric study and Engineered Expressions for Design and Optimization (EEDO) are proposed.The proposed design-oriented constitutive model differentiates itself from previous studies in multiple aspects and defines a new philosophy for the design of SFRC elements. This model provides a direct and practical procedure to obtain the material's tensile behavior by means of parameters with physical meaning and based on clear concepts: fiber pullouts and orientations.One of the major contributions of this work is the ability to predict the stress-crack width curves that reflect the specific combination of the properties of the matrix and fibers applied. Furthermore, it introduces a novel philosophy for the material design regarding that the influences of the production process, fresh-state properties and the element to be built are taken into account to define the constitutive diagram.

No description available.

Magnetic Bearing Systems have been receiving a great deal of research attention for the past decades. Its inherent nonlinearity and open-loop instability are challenges for controller design. This thesis investigates and designs model predictive control strategy for an experimental Active Magnetic Bearing (AMB) laboratory system. A host-target development environment of real-time control system with hardware in the loop (HIL) is implemented. In this thesis, both continuous and discrete time model predictive controllers are studied. In the first stage, local MPC controllers are applied to control the AMB system; and in the second stage, concept of supervisory controller design is then investigated and implemented. Contributions of the thesis can be summarized as follows; 1. A Discrete time Model Predictive Controller has been developed and applied to the active magnetic bearing system. 2. A Continuous time Model Predictive Controller has been developed and applied to the active magnetic bearing system. 3. A frequency domain identification method using FSF has been applied to pursue model identification with respect to local MPC and magnetic bearing system. 4. A supervisory control strategy has been applied to pursue a two stages model predictive control of active magnetic bearing system.

Introducció: Les malalties que afecten el sistema locomotor produeixen una gran limitació en la funcionalitat de la població, especialment en les edats avançades de la vida. Per progressar en el coneixement de l'artrosi es va engegar el treball que presentem, com a model experimental que permetés estudiar tractaments en un model animal per a les fases inicials d'aquesta malaltia.Material i Mètode: Per portar a terme l'estudi es van utilitzar 15 bens adults de 3 anys d'edat. En condicions d'asèpsia, el grup d'animals és sotmès a una intervenció al genoll esquerre per crear una lesió condral amb una llima als dos còndils femorals i ròtula sense lesionar tot el gruix de cartílag. En cap cas es pretén arribar a l'os subcondral. El genoll dret, que no es toca, servirà de control. Es divideix els animals en 3 subgrups per ser sacrificats a les 28, 48 i 104 setmanes. Es preparen mostres histològiques osteocartilaginoses per a l'estudi histològic. L'estudi de les mostres ha inclòs una part histològica qualitativa i quantitativa, un estudi bioquímic i l'estudi de la línia osteocondral. Resultats: En el cartílag lesionat es produeix una necrosi cel·lular amb un augment del metabolisme de les cèl·lules restants que es tradueix en un augment en l'activitat replicativa donant lloc als clusters, que en conjunt determinen un augment de la cel·lularitat total a les capes superficials. S'observen canvis histològics i bioquímics típics de l'artrosi com ara disminució de glucosamina (que indica una disminució del queratan sulfat) i augment de galactosamina (que indica un augment de condroitin sulfat). L'estudi de la línia osteocondral no va mostrar diferències en els animals en els que es va crear la lesió respecte als controls. Els resultats s'han analitzat estadísticament per conèixer la significació de les diferències observades entre els grups.Conclusions: L'escarificació de la superfície del cartílag articular del genoll en el be produeix canvis histològics i bioquímics típics de l'artrosi que no guareixen espontàniament. Als dos anys de produir la lesió s'observa una progressió de les lesions que no permet incloure el grup corresponent dins el model d'artrosi precoç. Així doncs, els experiments que utilitzin aquest model per estudiar el tractament de l'artrosi precoç hauran de realitzar-se abans dels dos anys de crear la lesió del cartílag articular.

El principal objectiu d'aquesta recerca consisteix a assolir una visió holística i explicativa de les modificacions experimentades dins de l'aula en situacions d'integració d'alumnes amb necessitats educatives especials. Per aquest motiu, i prenent com a base una revisión històrico-comparada de la situació de l'integració escolar i de la recerca que sobre el tema s'està fent avui en dia, es presenta la recerca "in sensu strictu", realitzada a partir d'un disseny que ha combinat components habituals a la recerca etnogràfica amb components de la recerca-acció, fonamentat en dos pilars bàsics: l'estudi de casos i l'anàlisi i avaluació de situacions educatives, enteses com a objecte d'estudi. Es van triar nou casos d'alumnes amb necessitats educatives especials d'orígen i d'intensitat diferents, escolaritzats a centres ordinaris de la comarca del Vallès Occidental (província de Barcelona), i que es poden classificar de la següent manera: alumnes que presentaven deficiències motrius (2), deficients visuals (2), alumnes amb problemes d'audició (1), alumnes amb dèficits intel.lectuals (2) i alumnes que patien pertorbacions emocionals (2). Es va crear un equip de treball amb els mestres tutors d'aquests alumnes, que es reuní amb una periodicitat setmanal durant els cursos 1988-89 i 1989-90, coordinat pel director de la recerca. En el decurs d'aquestes sessions, es va analitzar i discutir les estratègies adoptades pels diversos centres de cara a l'integració dels alumnes especials, a la valoració comparada dels recursos empreats i a la recopilació de l'informació que serviria com a base d'aquesta tesi. Les informacions obtingudes a l'equip de treball es complementarien amb altres fonts d'informació, basant-se a una selecció i adaptació dels materials emprats al "Programa de Evaluación de la Integración" del Ministerio de Educación y Ciencia (MEC), complementades per l'Escala de Maduresa Emocional de Martinek-Zaichkowski (1982), les Proves Psicopedagògiques Graduades de R. Canals (1988) y l'Escala Bankson de Desenvolupament Lingüístic (1977). A més de les informacions anteriors, es va aplicar un "test" sociomètric a cada grup-classe.De tota manera, el nostre estudi s'ha basat sobre tot en tres procediments d'observació que hem anomenat "auto-observació", "hetero-observació" i "observació diferida". L'auto-observació era realitzada per cadascún dels components del grup del treball sobre la seva mateixa tasca, transmesa directament a les sessions de grup, o de manera indirecta a travès de l'elaboració de documents escrits. L'hetero-observació corria a càrrec del coordinador de grup, a partir d'observacions de tipus no-participatiu preses a cada aula durant un mínim de tres sessions completes de matí o tarda, que van adquirir la forma definitiva de relats analítico-descriptius que més endavant foren introduïts en un formulari de la base de dades <DB4> dissenyat expressament per a aquesta recerca. Això va permetre organitzar en categories les observacions i classificar de manera àgil els registres episòdics. En darrer terme, cal assenylar l'observació diferida, que era obtinguda a partir de diversos enregistraments videogràfics realitzats dins de cada aula mitjançant el sistema de càmera fixa, i prenent com a base unes pautes unificades que permetien obtenir enregistraments de diversos tipus d'activitat dins de l'aula i al pati de joc. Això es va complementar amb les entrevistes individuals, a la fi de la recerca, amb cadascún dels mestres que hi havien participat a la recerca. Aquestes entrevistes, de caracter semi-estructurat, foren enregistrades en suport magnetofònic i més endavant transcrites, figurant com a annex de l'informe al costat de la resta dels materials assenyalats. L'anàlisi del material obtingut i del procés d'investigació proporciona uns resultados que es poden agrupar a partir de tres idees bàsiques: En primer lloc, l'importància del contacte establert entre el professor-tutor i el professor de suport que s'ocupa de l'integració de l'alumne. L'anàlisi de les possibles congiruacions d'aquest contacte proporciona uns resultats interessats pel que fa al paper jugat per l'orientació de les informacions inicials que rep el professor de l'alumne integrat, el que sembla contradir l'anomenat "efecte expectativa" o "pygmalion" àmpliament detectat entre la població escolar que no té dèficits "evidents". Aquest estudi tambñe permet entrar en la consideració específica dels elements que semblen més determinants en relació al grau de coordinació que s'estableix entre ambdós professionals i que semblen distanciar-se dels elements més formals (temps de coordinació, procedència del professor de suport, lloc on es duu a terme el mateix, etc..), sent més determinants aspectes com el contacte previ, la valoració explicativa i compartida del cas, la sensació de corresponsabilidad i la possibilitat d'expressió franca dels dubtes i reticències sorgides entorn a les possibilitats d'atenció de l'alumne. La segona idea bàsica sobre la qual agrupem els resultats és la importància de l'actuació directa del professor en l'àmbit del desenvolupament personal i social de l'alumne i en les activitats menys estructurades. En aquest sentit l'anàlisi d'interacció dut a terme permet detectar una "feblesa" sociomètrica entre els alumnes integrats i també la seva tendència a creuar la "barrera del sexe" que l'estudi no explica del tot, però que sense cap mena de dubte indica unes dificultats de socialització més grans que les normalment observades entre aquest alumnes. Tot plegat, al costat de l'inversió observada en la relació entre estructuració de l'activitat i interacció de dits alumnes amb els seus companys i les dificultats detectades en el procés d'assumir les pròpies limitacions i d'elaborar una acte-imatge adient a la realitat, dóna ple sentit a la idea bàsica que ens ocupa.La tercera idea básica consisteix a l'importància de la coherència educativa en els processos d'integració, els quals es veuen afectats per aspectes inespecíficos del funcionament de l'escola i de l'aula, que pels específicament derivats de les necessitats de suport diferenciat que també presenten dits alumnes. L'anàlisi de l'activitat educativa dels centres i aules observades i el dels processos d'integració en concret convergeixen vers aquest sentit. El desenvolupament adeqüat dels processos d'integració escolar d'alumnes amb NEE es veu afavorit per la diversificació de l'activitat educativa, però l'estudi permet demostrar que això no implica l'opció per un estil d'ensenyament determinat, sinò que demana un nivell de coherència entre les idees educatives i la pràctica docent, tant dins de l'aula com fora. / The goa1 of this study is to obtain a holistic vision of classroom development when there are children with special needs working together with their peers. We have used a methodology that mixes procedures used frequently in ethnographic studies with habitual methodologies in action-research.During two courses, a team composed of 11 teachers from 9 children between the ages of 5 and 13, with different kinds and intensity of handicaps, works in periodical sessions (every 15 days) to discuss and contrast procedures used in the different cases studied. The team also makes a compilation of different kinds of information using test, scales and different information measures. Furthermore, this research was based on three observational procedures: self-observation, made by every teacher; hetero-observation, made by the team director inside every classroom during three whole sessions (morning or afternoon) as a non-participative observer, making an analytic-descriptive narration, introduced lastly in a special categorized design on a data-base <DB4>.The analysis of all this material and furthermore the sociogram applied in every classroom and the half-structured interviews maintained with every teacher, shows us interesting results affecting the procedures of scholastic integration. We group these results around three basic ideas: the importance of relation between teachers and specialists implicated onintegration processes. The framework of this contact is analyzed and showed its influence on the success of integration process. The second basic idea is the importance of taking care of social and personal development of children with special needs. The interaction analysis shows us significant difficulties in this development aspect, more significative in non-structured activities than structured ones, that requires special attention in the school. Finally, the study allows us to verify that first objective in the integration process is to reach a sufficient coherence between pedagogical theories and educative practices. The support of unspecific improves seems to be the first condition to guarantee a succesfull integration process. / La principal finalidad de esta investigación consiste en alcanzar una visión holística y explicativa de las modificaciones experimentadas dentro del aula en situaciones de integración de alumnos con necesidades educativas especiales. Para ello, y a partir de una revisión histórico-comparada de la situación de la integración escolar y de la investigación actual sobre el tema, se procede a la presentación de la investigación propiamente dicha, realizada en base a un diseño que ha combinado componentes habituales de la investigación etnográfica con componentes de la investigación-acción, sustentado en dos pilares básicos: el estudio de casos y el análisis y evaluación de situaciones educativas, entendidas como objeto de estudio. Para ello se seleccionaron nueve casos de alumnos con necesidades educativas especiales de distinto origen e intensidad, escolarizados en escuelas ordinarias de la comarca del Vallés Occidental (Barcelona), alumnos que presentaban deficiencias motrices (2), visuales (2), auditivas (1) , intelectuales (2) y perturbaciones emocionales (2).Se constituyó un equipo de trabajo con los maestros tutores de dichos alumnos que se reunió con periodicidad semanal durante los cursos 1988-89 y 1989-90, coordinado por el director de la investigación. En estas sesiones se procedió al análisis y a la discusión de las estrategias adoptadas en los distintos centros para la integración de dichos alumnos, a la valoración comparada de los recursos utilizados y a la recopilación de la información que serviría de base para el presente estudio. Las informaciones obtenidas en el equipo de trabajo se verían complementadas por otras fuentes de información en base a una selección y adaptación de los materiales utilizados en el Proqrama de Evaluación de la Integración del MEC, complementados por la Escala de Madurez Emocional de Martinek-Zaichkowski (1982), las "Proves Psicopedagògiques Graduades" de R.Canals (1988) y la Escala Bankson de Desarrollo Lingüístico (1977). Además de las informaciones anteriores también se aplicó un "test" sociométrico a cada grupo-clase.Sin embargo, el presente estudio se ha apoyado fundamentalmente en tres procedimientos de observación que hemos calificado como auto-observación, hetero-observación y observación diferida. La auto-observación era realizada por cada uno de los componentes del grupo de trabajo sobre su propia labor, transmitida directamente en las sesiones de grupo, o de forma indirecta a través de la elaboración de documentos escritos. La hetero-observación la llevaba a cabo el coordinador del grupo a partir de observaciones de carácterno-participativo tomadas en cada aula durante un mínimo de tres sesiones completas de mañana o tarde, que se plasmaron en relatos analítico-descriptivos que posteriormente fueron introducidos en un formato de la base de datos <DB4> diseñado ex-profeso para esta investigación. Ello permitió categorizar las observaciones en registros episódicos y un ágil manejo de los mismos. En último término cabe reseñar la observación diferida que era obtenida a través de diferentes grabaciones videográficas realizadas dentro de cada aula por el procedimiento de cámara-fija y a partir de unas pautas unificadas que permitían obtener grabaciones de diferentes tipos de actividad dentro del aula y en el patio de juego. Ello se complementó con las entrevistas individuales que al final de la investigación se mantuvieron con cada uno de los maestros que hablan participado en la misma. Estas entrevistas, de carácter semi-estructurado, fueron grabadas en cinta magnetofónica y posteriormente transcritas, figurando como anexo del informe, junto con los demás materiales reseñados. El análisis del material obtenido y del propio proceso de investigación proporciona unos resultados susceptibles de agruparse a partir de tres ideas básicas.En primer lugar, la importancia del contacto establecido entre el profesor-tutor y el profesor de apoyo que se ocupa de la integración del alumno. El análisis de las configuraciones posibles de este contacto proporciona resultados interesantes en cuanto al papel jugado por la orientación de las informaciones iniciales que recibe el profesor del alumno integrado, que en cierto modo parece contradecir el "efecto expectativa" o "pygmalion" ampliamente detectado entre la población escolar sin déficits "evidentes". También permite este estudio entrar en la consideración especifica de los elementos que parecen más determinantes en relación al grado de coordinación que se establece entre ambos profesionales y que parecen distanciarse de los elementos más formales (tiempo de coordinación, procedencia del profesor de apoyo, lugar donde se lleva a cabo el mismo, etc..), siendo más determinantes aspectos como el contacto previo, la valoración explicativa y compartida del caso, la sensación de corresponsabilidad y la posibilidad de expresión franca de las dudas y reticencias surgidas entorno a las posibilidades de atención del alumno.La segunda idea básica sobre la que agrupamos los resultados es la importancia de la actuación directa del profesor en el ámbito del desarrollo personal y social del alumno y en las actividades menos estructuradas. En este sentido el análisis de interacción llevado a cabo permite detectar una "debilidad" sociométrica entre los alumnos integrados y también una tendencia de éstos a cruzar la "barrera del sexo" que el estudio no permite explicar por completo, pero que sin duda indica unas dificultades de socialización mayores de las normalmente detectadas entre estos alumnos. Todo ello, juntamente con la inversión observada en la relación entre estructuración de la actividad e interacción de dichos alumnos con sus compañeros y las dificultades detectadas en el proceso de asumir las propias limitaciones y de elaborar una auto-imagen adecuada a la realidad, da pleno sentido a la idea básica que nos ocupa.La tercera idea básica consiste en la importancia de la coherencia educativa en los procesos de integración, los cuales se ven mis afectados por aspectos inespecíficos del funcionamiento de la escuela y del aula, que por los específicamente derivados de las necesidades de apoyo diferenciado que también presentan dichos alumnos. El análisis de la actividad educativa de los centros y aulas observadas y el de los procesos de integración en concreto convergen en este sentido. El adecuado desarrollo de los procesos de integración escolar de alumnos con NEE se ve favorecido por la diversificación de la actividad educativa, pero el estudio permite demostrar que ello no implica la opción por un determinado estilo de enseñanza, sino que requiere un consistente nivel de coherencia entre las ideas educativas y la práctica docente en el aula y fuera de ella.

The McTronX Research Group at the North-West University is conducting research in the field of Active Magnetic Bearings (AMBs) with the aim of establishing a knowledge base for future industry consultation. AMBs are environmentally friendly and are a necessity in the pebble bed modular reactor (PBMR), a South-African initiated project, which is predicted to be the means of supplying Africa and many other countries with modular energy in the future. Aside from the PBMR, there are numerous other AMB industrial applications. The aim of this project is to develop a comprehensive AMB model that considers the effect that rotor dynamics has on an AMB system. This model is used to analyse a double radial AMB, capable of suspending a rigid- and flexible rotor, to explain previously noticed phenomena. Two modelling methods are focussed on namely the System Matrix Method and Transfer Matrix Method (TMM) both of which are implemented in MATLAB®. The rigid rotor model is firstly implemented as a point mass in state-space form followed by use of the TMM to analyse its bending modes. The stability and critical speeds of the system are analysed due to a change in the supports' properties along with rotor gyroscopy and its effect on the system. During analysis of the flexible rotor the TMM was used via a similar approach as was followed with the rigid rotor. The results indicate that the system is experiencing lower than expected damping due to the model that is used within the control loop. The previously assumed rotor model in the control loop is not sufficient to describe its complex behaviour. This causes the unexpected damping characteristics. This project suggests future work to be conducted in expanding the frequency domain model of the rotor within the control loop to account for its physical shape. / Thesis (M.Ing. (Computer and Electronical Engineering))--North-West University, Potchefstroom Campus, 2009.

The McTronX Research Group at the North-West University is conducting research in the field of Active Magnetic Bearings (AMBs) with the aim of establishing a knowledge base for future industry consultation. AMBs are environmentally friendly and are a necessity in the pebble bed modular reactor (PBMR), a South-African initiated project, which is predicted to be the means of supplying Africa and many other countries with modular energy in the future. Aside from the PBMR, there are numerous other AMB industrial applications. The aim of this project is to develop a comprehensive AMB model that considers the effect that rotor dynamics has on an AMB system. This model is used to analyse a double radial AMB, capable of suspending a rigid- and flexible rotor, to explain previously noticed phenomena. Two modelling methods are focussed on namely the System Matrix Method and Transfer Matrix Method (TMM) both of which are implemented in MATLAB®. The rigid rotor model is firstly implemented as a point mass in state-space form followed by use of the TMM to analyse its bending modes. The stability and critical speeds of the system are analysed due to a change in the supports' properties along with rotor gyroscopy and its effect on the system. During analysis of the flexible rotor the TMM was used via a similar approach as was followed with the rigid rotor. The results indicate that the system is experiencing lower than expected damping due to the model that is used within the control loop. The previously assumed rotor model in the control loop is not sufficient to describe its complex behaviour. This causes the unexpected damping characteristics. This project suggests future work to be conducted in expanding the frequency domain model of the rotor within the control loop to account for its physical shape. / Thesis (M.Ing. (Computer and Electronical Engineering))--North-West University, Potchefstroom Campus, 2009.

El cisplatí, PtCl2(NH3)2, ha estat una de les drogues més utilitzades en la quimioteràpia del càncer des del descobriment de la seva activitat. Però degut a la seva alta toxicitat i greus efectes secundaris, s'han sintetitzat nous compostos amb la finalitat de reduir aquests inconvenients.En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral ha estat la síntesi i caracterització de tretze complexos de Pt(II) amb la finalitat d'estudiar llur activitat antitumoral. Aquests complexos presenten unes característiques estructurals comunes: geometria cis, dos lligands làbils de tipus clorur i un lligand diaminoquelatant derivat dels àcids d,l-2,3-diaminopropiònic (Hdap) i d,l-2,4-diaminobutíric (Hdab). S'han dissenyat unes estratègies sintètiques a partir de les quals els lligands han estat funcionalitzats amb diferents grups de tipus éster, aminoàcid i peptídic: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], essent Metala= éster metílic de L-alanina, phe= L-fenilalanina, Mettrp= éster metílic del L-triptofà. Aquests lligands diaminoquelatants s'han utilitzat per sintetitzar els corresponents complexos de Pt(II): PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2).A través de diferents tècniques i assaigs biològics (dicroisme circular, electroforesi en gel d'agarosa, microscopia de forces atòmiques, citometria de flux, assaigs de proliferació cel·lular) s'ha pogut demostrar l'activitat antitumoral d'aquests compostos. A través de la tècnica de dicroisme circular (DC) s'ha pogut demostrar que els lligands lliures no interaccionen covalentment amb el DNA de Calf Thymus i no modifiquen l'estructura secundària de la doble hèlix. En canvi, els respectius complexos han demostrat tenir capacitat per interaccionar amb el DNA i modificar la seva estructura secundària. Els complexos PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) i PtCl2(dab-phe) mostren un comportament similar al cisplatí, generant adductes cis-bifuncionals que distorcionen la doble hèlix de forma no desnaturalitzant amb obertura de la doble cadena. Els complexos PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) quan interaccionen amb el DNA generen un canvi en la conformació del DNA de la forma B a la forma C, produint-se un augment de la curvatura de l'hèlix per rotació de les bases nitrogenades. En aquests estudis s'ha comprovat que l'estructura del complex influeix en l'efecte generat sobre l'estructura secundària de l'àcid nucleic. En primer lloc, existeix una diferència en el comportament en funció del tamany del lligand diaminoquelatant, de manera que els complexos amb el lligand (dab) provoquen un efecte més remarcable. També s'observa aquest canvi de comportament al passar dels complexos que tenen el grup funcional esterificat als que el tenen protonat. D'aquesta manera, s'observa un major efecte sobre l'estructura secundària del DNA en aquells complexos que tenen el lligand diaminoquelatant de tres metilens (dab) i amb el grup carboxilat terminal protonat.Per tal de modelitzar la interacció d'aquests complexos amb el DNA, s'ha estudiat la interacció d'aquests compostos de Pt(II) amb 5'-GMP a través de RMN-1H, observant la variació dels senyals corresponents al H8 de 5'-GMP. Així s'ha pogut demostrar que aquests compostos interaccionen amb la 5'-GMP a través d'un enllaç covalent Pt-N7, de la mateixa manera a com interacciona el cisplatí.A través d'electroforesi en gel d'agarosa i microscopia de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut determinar l'efecte que generen els lligands lliures i els respectius complexos de Pt(II) sobre l'estructura terciària del plasmidi pBR322. Els lligands provoquen un augment de l'agregació de les molècules de DNA i un lleuger augment de la compactació de l'estructura terciària. Aquests resultats s'atribueixen a la capacitat d'aquests compostos a interaccionar per pont d'hidrogen amb el DNA. Els corresponents complexos de Pt(II) provoquen un augment de l'agregació i una important compactació, degut per una banda a la capacitat de l'àtom de Pt a interaccionar covalentment amb el DNA, i per altra banda, a la capacitat del lligand a interaccionar per pont d'hidrogen amb l'àcid nucleic.Finalment s'ha estudiat l'activitat citotòxica d'aquests complexos de Pt(II) en diferents línies cel·lulars: A431 (línia de carcinoma epidermoide), HeLa (línia de carcinoma de coll d'úter) i HL-60 (línia promielocítica de leucèmia). Els complexos moderadament solubles en aigua, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), han demostrat ser actius. L'activitat depèn de la concentració de complex, del temps d'incubació i de la línia cel·lular. Per temps d'incubació alts i concentracions de complex elevades s'observa la màxima activitat. Els complexos de l'alanina, PtCl2(dap-ala) i PtCl2(dab-ala), són els que mostren més activitat, mentre que els compostos de la fenilalanina són els menys actius, degut probablement a la voluminositat del lligand, la qual pot impedir o dificultar el transport del compost a través de la membrana cel·lular.L'activitat citotòxica dels complexos insolubles en aigua, PtCl2(Etdap) i PtCl2(Etdab), queda bloquejada per l'elevada concentració de DMSO (12%) necessària per solubilitzar els compostos. Aquests resultats permeten deduir que la presència d'un 12% de DMSO anul·la l'activitat d'aquests complexos, ja que el DMSO pot coordinar-se amb el Pt ocupant les posicions làbils del complex i evitant que es pugui coordinar amb el DNA.Els assaigs de proliferació cel·lular del complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) i del pèptid lliure ASTTTNYT-NH2 han demostrat que ambdós compostos són actius. Tot i això, l'activitat del complex és superior a la del pèptid lliure, ja que el Pt pot interaccionar covalentment amb el DNA i augmentar l'efecte citotòxic. Per tant, el complex presenta un lligand portador biològicament actiu que pot transportar el metall a través de la membrana cel·lular i facilitar així la seva interacció amb el DNA.A través de la tècnica de citometria de flux s'ha comprovat que en tots els casos la mort cel·lular produïda pels complexos ha estat per apoptosi.Per últim, s'ha sintetitzat i caracteritzat un complex trinuclear de Pt(II), {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2}, essent Me2Bpy= 4,4'-dimetil-2,2'-dipiridil. La resolució de la seva estructura per difracció de Raig-X ha permès determinar l'existència d'una interacció intramolecular Pt-Pt de 3.474 Å. / Cisplatin, PtCl2(NH3)2, has been one of the most used drugs for the cancer chemotherapy. However, due to its high toxicity and important side effects, new complexes have been synthesized in order to reduce these disadvantages.In that way, the work presented in this thesis is the synthesis and characterization of 13 Pt(II) complexes in order to study their antitumor activity. These complexes present some common traits: cis geometry, two labile chloride ligands, and one diamine chelating ligand derived from d,l-2,3-diaminopropionic acid (Hdap) and d,l-2,4-diaminobutyric acid (Hdab). These ligands have been derived using new synthetic strategies with different functional groups as ester, aminoacid and peptide type: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], being Metala= methyl ester of L-alanine, phe= L-phenylalanine and Mettrp= methyl ester of L-triptophan. These ligands have been used for preparing the following Pt(II) complexes: PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2).Using different techniques and biologic assays (circular dichroism, agarose gel electrophoresis, atomic force microscopy, flow cytometry, cell proliferation assays) the antitumor activity of these complexes has been demonstrated.With circular dichroism it has been demonstrated that free ligands do not covalently bind Calf Thymus-DNA and do not modify its secondary structure. In constrast, the corresponding Pt(II) complexes are able to interact with DNA and modify its secondary structure. Complexes PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) and PtCl2(dab-phe) behave in the same direction as cisplatin, forming cis-bifunctional intrastrand adducts that probably open the double helix. The other complexes, PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2), interact with DNA generating a B&#61614;C transformation with increasing winding of the double helix by rotation of the bases. The influence of the complex structure in the effect on the secondary structure of DNA has been proved. Firstly, a difference in the behaviour exists depending on the ring size, so complexes with (dab) ligand cause bigger modifications. This kind of behaviour is also seen between complexes with ester groups at the C-terminus and complexes with carboxylic group. Thus, there is a greater effect in the secondary structure of the DNA in those complexes that have the (dab) ligand and a protonated carboxylate group.The interaction between the platinum complexes and 5'-GMP has been studied by 1H-NMR, following the variation of H8 signals from 5'-GMP. It has been demonstrated that all complexes covalently interact with 5'-GMP through the N7 of the base, as cisplatin do.The effect generated by free ligands and their Pt(II) complexes in the tertiary structure of pBR322 DNA has been determined by agarose gel electrophoresis and atomic force microscopy (AFM). Generally, the free ligands studied generate an increase of DNA aggregation and a slight coiling of the double helix, due to their possibility of forming hydrogen bonds with the DNA bases through different functional groups of their structure. The Pt(II) complexes generate an important coiling and aggregation of DNA, probably due to the covalent binding Pt-DNA and hydrogen bond interactions through their ligands.The cytotoxic activity of the Pt(II) complexes has been evaluated through cell proliferation assays in A431, HeLa and HL-60 cell lines using different incubation times (24h, 48h, 72h). The water-soluble complexes, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), show antitumor activity in a dose- and time- dependent manner, gradually decreasing the cell survival percentage when the complex concentration increase, in the same direction as carboplatin. All these complexes present the highest activity at long incubation times and high complex concentration. The alanine complexes, PtCl2(dap-ala) and PtCl2(dab-ala) are the most active and those of phenylalanine are the less active, probably due to the ligand size, which can make its transport through cell membrane more difficult.The water-insoluble complexes, PtCl2(Etdap) and PtCl2(Etdab), apparently do not show antitumor activity due to the presence of 12% DMSO necessary por solving these complexes. In these conditions they do not cause a decrease in cell survival. The DMSO could interact with platinum, displacing the labile ligands of the complex and not allowing it to interact with DNA. Complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) is also insoluble in water, but can be dissolved in 2% DMSO solution. Cell proliferation assays show that the free peptide, ASTTTNYT-NH2, and the platinum complex are both active. The activity of the complex is higher than the free peptide, probably because platinum can covalently interact with DNA and increase the cytotoxic effect. This result suggest that the ligand can act as a carrier ligand and make the interaction metal-DNA be easier.Flow cytometry assays have demonstrated that cell death generated by the complexes synthesized is apoptosis. Agarose gel electrophoresis of extracted DNA show a classical 200-base pair integer oligonucleosome ladder.A new trinuclear Pt(II) complex, {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2} being Me2Bpy= 4,4'-dimethyl-2,2'-dipyridyl, has been synthesized and characterized. The X-ray diffraction of its structure shows the existence of an intramolecular Pt-Pt interaction of 3.474 Å.

El objetivo de nuestra investigación ha sido conocer si el profesorado de Educación Física (EF), del ciclo superior (CS), de los centros ordinarios de primaria de Cataluña, en el curso escolar 2001-2002, tenía la formación en Educación Física Adaptada (EFA), los conocimientos sobre el currículum (1992) y los recursos para la inclusión del alumnado que presenta discapacidad motriz, para la práctica escolar del Atletismo Adaptado.Los objetivos generales del estudio han sido:1. Conocer la situación de los factores de formación, recursos y conocimientos curriculares, para el inicio y la práctica del Atletismo Adaptado, con el alumnado que presenta discapacidad motriz, en el CS de primaria, de los centros educativos ordinarios de Cataluña, durante el curso escolar 2001-2002.2. Analizar la evolución histórica de la legislación y los contenidos curriculares, relacionados con la atención al alumnado que presenta necesidades educativas especiales (NEE).3. Aportar una propuesta metodológica de Atletismo Adaptado, en la especialidad de lanzamiento de Peso Adaptado, para desarrollar en el CS de primaria, con el alumnado que presenta discapacidad motriz.La Tesis está dividida en tres partes:- La primera corresponde a la introducción del estudio, donde se presenta la idea de la investigación, la hipótesis y los objetivos.- La segunda desarrolla el marco teórico conceptual, en relación al profesorado de EF y la EFA.En el primer capítulo aborda el concepto de discapacidad, el término alumnado que presentaNEE, las diferentes discapacidades que se estudian en nuestra investigación (personas con lesión medular, espina bífida, amputados y parálisis cerebral) y su atención y tratamiento escolar.El capítulo segundo trata el tema de la escuela inclusiva, a través de un análisis histórico de la misma, sus características y los modelos que han influido en ella, finalizando con un análisis de la situación dentro del área de EF.El capítulo tercero describe los antecedentes del currículum de EF de Cataluña (1992), en relación al alumnado que presenta NEE.En el capítulo cuatro se estudia el inicio y desarrollo de la formación inicial y permanente de los docentes, en relación a la EFA y las consecuencias de este aprendizaje reciente.El capítulo quinto plantea los recursos humanos, materiales, económicos e institucionales necesarios para un desarrollo óptimo de la EFA, poniendo énfasis en la importancia de tener una normativa que obligue a disponer en todos los centros de una persona auxiliar de apoyo, con unos mínimos conocimientos en EFA, durante toda la sesión de EF, y un especialista enEFA en los equipos multiprofesionales de la zona.En el capítulo sexto se proponen unas líneas de acción para mejorar la EFA, ofreciéndose una propuesta para el inicio y práctica del Lanzamiento de Peso Adaptado en las sesiones ordinarias de EF, en el CS de primaria.- La tercera parte esta destinada al estudio empírico.En el capítulo séptimo se especifica que mediante una investigación empírico-analítica y descriptiva, se ha estudiado al profesorado de EF del CS de los centros ordinarios de Cataluña, mediante la técnica de la encuesta, utilizando una estadística descriptiva e inferencial y el programa estadístico SPSS (Statistical Package for Social Sciences), versión 15.0.En el capítulo octavo se muestra el análisis y discusión de los resultados, especificando al final las conclusiones de éste (factor formación, factor recursos y factor currículum).- La última parte del estudio se destina a las conclusiones de la hipótesis y objetivos de la investigación, para finalizar con unas recomendaciones relacionadas con los objetivos de la Tesis y de carácter general. / "Adapted Physical Education for students presenting motor disabilities in mainstream elementary schools of Catalonia."AUTHOR: Montserrat Cumellas&#8208;Riera (2009)TEXT:The aim of our research was to determine whether the Physical Education faculty in mainstream upper elementary schools (students ages 10 to 12) of Catalonia, in the 2001 2002 school year, had sufficient training in Adapted Physical Education (APE), and knowledge of the curriculum (1992) and resources for the inclusion of students presenting motor disabilities, to use Adapted Athletics.The Thesis is divided into three parts.- Part one relates to the introduction of the study, which presents the idea of the investigation, hypothesis, and objectives.- Part two develops a conceptual theoretical framework, in relation to PE teachers in mainstream upper elementary schools and APE.The first chapter discusses the concept of disability, the term given to applicants that present special needs, the different disabilities that are studied in our research and their school care and treatment.The second chapter deals with the issue of an inclusive school within the area of PE.The third chapter describes the background of the PE curriculum (1992) in Catalonia. The chapter four describes the development of initial and continuing training of teachers in relation to APE.The fifth chapter outlines the human, material, economic, and institutional arrangements necessary for the optimal development of APE.The sixth chapter proposes lines of action designed to promote APE, for the initiation and practice of the Adapted Shot Put in regular PE in upper elementary school.- Part three is dedicated to the empirical evidence.Chapter seven describes the analytical and descriptive empirical investigation of the PE faculty of mainstream upper elementary schools in Catalonia.Chapter eight presents the analysis and discussion of the statistical results.- Part four focuses on the conclusions of the hypothesis and the investigation objectives, closing with specific.