La sequera, una amenaça natural i insidiosa, és un fenomen complex que involucra processos climàtics i genera grans impactes ambientals i socioeconòmics. En els últims anys l’interès en el seguiment i en els efectes de les sequeres ha incrementat a causa de les situacions climàtiques extremes esdevingudes. Aquests episodis de sequera tenen implicacions sobre moltes Societal Benefit Areas (SBAs) abordades pel GEOSS (Global Earth Observation Systems of Sytems) de manera que es genera una interconnexió entre les diferents disciplines, com per exemple la sostenibilitat agrícola, la seguretat alimentaria, les funcions i serveis dels ecosistemes, la biodiversitat, les reserves de carboni, els recursos hídrics i els incendis forestals, entre d’altres. Segons el cinquè i últim informe publicat pel Grup Intergovernamental d’ Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), les projeccions de futur indiquen una disminució de les precipitacions en la conca Mediterrània que, juntament amb temperatures més càlides, pot desencadenar més episodis de sequera i reduir la disponibilitat d’aigua tant per sistemes naturals com per recursos humans. Tot i que la recerca en sequera progressa adequadament, el fenomen encara no està prou ben caracteritzat i per tant la gestió adequada d’aquest tipus d’esdeveniments i de les seves conseqüències encara es fa difícil. Per exemple, a l’Espanya Peninsular la sequera és un fenomen recurrent que en les últimes dècades ha causat importants impactes naturals i socioeconòmics. D’altra banda, la Península Ibèrica Espanyola és un cas d’estudi prou interessant atesa la seva situació a la conca Mediterrània i pel seu complex i heterogeni territori. Amb quasi el 90 % de la seva superfície (35 % dedicada al sector agrícola i un 55 % a boscos) amenaçada per la sequera, la caracterització espacio-temporal de la sequera en aquesta àrea és fonamental pel seguiment, previsió i gestió de les seves conseqüències. Les dades climàtiques i la teledetecció són el nucli de la present tesi, la qual contribueix al coneixement dels patrons espacials multitemporals de les sequeres a la Península i els seus efectes, des de la perspectiva de la Ciència de la Informació Geogràfica. En aquesta tesi s’aborda la identificació i caracterització de la sequera a diferents escales espacio-temporals i es demostra la necessitat d’un nou marc conceptual on la sequera forestal tingui el seu reconeixement. També contribueix a un millor coneixement dels episodis passats de sequeres a la Península Ibèrica Espanyola i dels seus possibles desencadenants gràcies al desenvolupament d’una nova base cartogràfica climàtica (precipitació i temperatura) i de sequera (Standardized Precipitation Index- SPI and Standardized Precipitation Evapotranspiration Index- SPEI) per al període 1950- 2012, a 8 escales temporals diferents, que inclou més de 14 000 mapes continus a una resolució espacial de 100 m. Les anàlisis dels mapes de sequera continus a nivell espacial i temporal ofereixen una visió espacial innovadora de la sequera que permet identificar la distribució espacial de les zones més afectades i quantificar la intensitat i l’extensió temporal d’aquestes, sovint revelant com a àrees afectades aquelles que no s’esperava i per tant suggerint una revisió de les unitats climàtiques actualment definides per l’àrea. Aquest enfocament multidimensional permet seguir la dinàmica espacio-temporal de les sequeres, les anomenades sequeres en moviment, i facilita la identificació d’esdeveniments simultanis, la present en un moment donat i la resident d’un episodi anterior, en l’espai i el temps. Les tendències de les sèries temporals del SPEI a diferents escales temporals ha identificat un canvi de règim sobtat entre el 1979 i el 1981 que afecta la part central i de l’est de la Península Ibèrica, i que és anticipat per senyals d’alerta de forma consistent. L’Oscil·lació Multidecadal Atlàntica (AMO) n’ha resultat ser el predictor més significatiu. L’avaluació dels impactes d’aquest canvi abrupte en la fixació de carboni dels boscos mediterranis de Pinus halepensis identifiquen disminucions significatives en els guanys de les reserves de carboni en la majoria de parcel·les forestals avaluades. Tanmateix, els patrons de sequera basats en clima no poden explicar l’estat real de la vegetació. En canvi, les observacions remotes de satèl·lit proporcionen una visió complementaria amb una gran cobertura espacial i temporal de les condicions de sequera en la vegetació. Així doncs, s’ha calculat i usat diversos índexs de vegetació derivats del sensor MODIS (MODerate-resolution Imaging Spectoradiometer) com a possibles indicadors de paràmetres de l’estat fisiològic de la vegetació dels boscos. L’anàlisi exploratòria basada en series temporals de dades de clima i índexs de vegetació de MODIS mostra les capacitats de la integració d’ambdós tipus de dades a l’hora d’identificar i caracteritzar els patrons de sequera en els boscos a diferents escales temporals. Per exemple, els índexs de vegetació que tenen en compte la temperatura presenten una correlació de R2~0.56 amb SPEI en escales temporals més curtes, mentre que si s’examinen escales temporals més llargues (al voltant d’un any) les correlacions més altes es troben amb els índexs que tenen en compte verdor i contingut d’aigua de la vegetació. Aquesta resultats mostren la robustesa de la integració de les dades de teledetecció i del SPEI i el sentit d’usar aquest últim índex en estudis de detecció de sequeres previs als que contemplen dades de teledetecció. Finalment, s’ha desenvolupat un nou algorisme per tal de generar compostos de reflectàncies de 8 dies a partir d’imatges diàries, basat en una correcció topogràfica i una aproximació geostadística, amb la finalitat de millorar l’heterogeneïtat espacial que presenta el producte de 8 dies actual de MODIS (MOD09A1). Els resultats mostren que aquest nou producte, no només millora en gran mesura el producte actual sinó que també presenta una alta correlació amb els productes obtinguts mitjançant compostos del producte diari (MOD09GA), esdevenint un possible substitut d’aquest en processaments que requereixin molt de temps de càlcul. En resum, la investigació duta a terme en aquesta tesi avança en diversos aspectes de l’estudi de la sequera, tant a nivell climàtic com a nivell forestal, i consolida un avenç en la investigació d’aquests fenòmens. / Drought, an insidious natural hazard, is a complex phenomenon involving climate processes that has large environmental and socioeconomic impacts. In recent years there has been an increasing interest in droughts effects and monitoring due to the current situations of extreme climatic events. Such drought events have implications on many of the Societal Benefit Areas (SBAs) that GEOSS (Global Earth Observation System of Systems) addresses; and this phenomenon set up an interconnection between different fields, such as agriculture sustainability, food security, ecosystem functions and services, biodiversity, carbon stocks, water resources, and wildfires, among others. According to the recently published IPCC 5th Assessment Report, a decrease in precipitation coupled with warmer temperatures associated to drought events is projected especially in the Mediterranean Basin, which will result in reductions on water availability for natural and agricultural systems and human needs. Although research on drought is progressing, the phenomenon is still not well understood, and this fact makes difficult to adequately manage this type of events and their derived consequences. For instance, in the Spanish Iberian Peninsula droughts are recurring phenomena which in recent decades have led to major natural and socioeconomic impacts. Moreover, the Spanish Iberian Peninsula is an interesting case study due to its situation in the Mediterranean Basin and its heterogeneous complex territory. With around 90 % of its land surface (35 % agriculture and 55 % forest areas) highly threatened by droughts, understanding the spatial and temporal characteristics of drought in this area is essential for monitoring, forecasting and managing of its consequences. Both climate and remote-sensing data are the core of this thesis that wants to contribute to the knowledge of the multitemporal spatial patterns of droughts in the Iberian Peninsula and their effects, especially on forests, from a Geographic Information Science perspective. This thesis addresses drought identification and characterization at different spatiotemporal scales and demonstrates the need for a new conceptual framework where forest drought has its own recognition. A better understanding of past droughts events affecting the Spanish Iberian Peninsula and their possible drivers has been achieved through the development of a monthly climate (precipitation and temperature) and drought (Standardized Precipitation Index- SPI and Standardized Precipitation Evapotranspiration Index- SPEI) cartographic Big Data base for the period 1950-2012 at 8 different timescales, which includes more than 14 000 continuous maps at a detailed spatial resolution of 100 m. The analyses of spatiotemporally continuous SPEI maps offers an innovative spatial vision of drought, identifies the spatial distribution of most affected areas, and quantifies the intensity and time extent of drought events, often unveiling areas more affected than previously expected and suggesting new future climatic units for the area. This multidimensional approach has enabled monitoring the spatiotemporal dynamics evolution of droughts, the so-called drought moving waves, which facilitates the identification of several simultaneous present and long-term drought events. Trends of SPEI time-series at different timescales identifies an abrupt regime shift between 1979 and 1981 affecting the central-eastern part of the Iberian Peninsula, which was consistently anticipated by early warning signals. The analysis indicates that the Atlantic Multidecadal Oscillation (AMO) is the strongest predictor of the shift. The evaluation of potential impacts of drought regime shifts in forest carbon sequestration of Mediterranean Pinus halepensis forests has also resulted in reduction in carbon stock accumulation rates in most of the evaluated areas. However, climate-based patterns do not entirely explain the real state of vegetation. Instead, satellite observations potentially provide a complementary view with greater spatial and temporal coverage of drought conditions. Therefore, vegetation indices derived from MODIS (MODerate-resolution Imaging Spectoradiometer) sensor has been calculated as possible indicators of physiological forest parameters. An exploratory analysis based on time-series of climate and MODIS data has been carried out showing the capabilities of integrated climate and remote-sensing data to identify and characterize drought patterns on forests at different timescales. For instance, remote-sensing temperature indices exhibit R2~0.56 with SPEI at the shortest timescales, while when examining timescales of about 1 year, the higher correlations are found with water and vegetation indices (R2~0.38). These results show both the robustness of SPEI and remote-sensing data working together, and the sense of using SPEI for pre-remotesensing drought studies. Finally, a new methodology for generating MODIS 8-day surface reflectance products based on a topographic correction and a geostatistical analysis approach has been developed in order to address several issues related to the spatial heterogeneity of current MODIS 8-day composites (MOD09A1). Results show that this new product not only greatly improves the current product, but also presents a high monthly correlation with products obtained by the compilation of the daily product (MOD09GA), being a possible substitute of high processing time analysis of daily products. In summary, the research carried out in this thesis covers many aspects of drought studies, meteorological studies and forest studies, consolidating progress in the investigation of the drought phenomenon.

Tal i com apunta el títol, la tesi El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa és un treball de recerca sobre l’evolució del 1er de Maig des de la primera celebració, l’any 1890, fins a finals de la Primera Guerra Mundial, l’any 1918. Uns anys que van servir per afirmar la jornada com el dia del treballador així com definir la forma de la celebració, un dia de lluita o un dia de festa. Una forma que es definirà a partir de les postures vers la jornada que mantindran les tres corrents ideològiques que van influir en el moviment obrer català durant el període que va del 1890 al 1918: el socialisme- marxista, l’anarquisme i el republicanisme. Cadascuna d’elles enfocava la jornada des de diferents perspectives a partir tant de l’origen atribuït com de l’objectiu a assolir amb el 1er de Maig. El resultat es una celebració caracteritzada per la lluita, cas anarquista, o una visió reivindicativa alhora que festiva, cas dels socialistes i a la qual donarien suport els republicans. En aquest sentit també les realitats locals van establir uns 1er de Maig diferents a partir de la força que tenia el moviment obrer local i les relacions amb els altres sectors socials de les poblacions. Així tenim Barcelona com el centre de poder econòmic i on es trobava el moviment obrer associat més fort; poblacions amb un important teixit industrial com Sabadell, Mataró o Manresa i per tant amb un important moviment obrer, a prop de la postura anarquista la primera i marxista i republicanes les dues darreres; viles importants durant la primera industrialització, però en una situació de crisi des dels vuitanta, cas de les poblacions del Baix Empordà com Sant Feliu o Palafrugell, de la Muntanya com Vic o Olot, o de l’interior com Igualada, situació que dona lloc a un moviment associatiu feble; i poblacions poc desenvolupades industrialment com Ripoll, Figueres o Tortosa. El resultat és un 1er de Maig amb programes diferents però amb un mateix protagonista, l’obrer. Per aquesta raó la jornada del 1er de Maig es va convertir en un símbol del moviment obrer, un referent del futur, un dia en el qual els obrers disposaven del seu temps i de l’espai central de les seves viles, del qual eren exclosos la resta de l’any. Al voltant d’aquest símbol es forma una simbologia pròpia de la jornada, nous símbols es fonen amb ja existents propis o compartits: la bandera, els lemes, les cançons, els actes que creen un ambient propi, tot això conforme un codi simbòlic que dona una significació pròpia al 1er de Maig, un dia en el que el protagonista és un sector de la societat el qual era al marge del sistema polític. / The thesis entitled El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa is a research about the May Day from the first celebration, in 1890, to the end of the First World War, in 1918. This period was the time which May Day became the day of the working class and the kind of celebration was defined, a struggle day or a holiday day. The way to celebrate this day was defined by who played the main role this day, the working class. Working Class in Catalonia were influenced by three main ideologies: Socialist Marxists, Anarchism and Republicanism. Every one of them represented tree different ways to celebrated May Day, which are based by the vision of the day, one struggle day, Anarchism stance, or a demand day and holiday, Socialism and Republicanism stance. Also the local realities affected the May Day celebration because of the different situations which working local class had to affronter. Barcelona as centre of industrial and power decision is the reference from the working class movement; Sabadell, Manresa or Mataró have a significant industry, based on cotton the first and the textile the two last, with a valuable labour movement working for their permanence and near of Anarchism the first town and the Socialism and Republicanism the lasts; others towns were relevant during the first industrialisation but in the 1880s came into a very important crisis, which was a cause for the weakening of their local working class, in this situation was Sant Feliu or Palafrugell, situated in Baix Empordà, from the region named Muntanya towns like Vic o Olot or Igualada, from the inner of Catalonia; and towns as Ripoll, Figueres or Tortosa were hardly industrialized. The type of industry, new industry or crisis industry, the geographical situation, near or far away from Barcelona, and the relationship between the different sectors of local society determined the situation of the local working class and as result on the Mai Day, because the worker was who played a leading role this day. This is the reason that makes Mai Day a symbol of the working movement. The day became a referent of the past and of the future. During this day the workers have the time and the space of their towns at their disposal. They take up the central town, a space from which they are excluded the rest of the year. At the same time, around the day set up a system of symbols news or shared: banner, slogans, songs, acts, programs... All of them give a meaning to the Mai day.

Aquest treball representa la culminació d'una recerca dedicada al paisatge com a element cultural i via per a ajudar entendre l'entorn de les societats contemporànies a través de la història de les interaccions societat-medi. L'arqueologia del paisatge ens ha donat els instruments teòrics i metodològics per a abordar aquesta investigació: L'enfocament interdisciplinari i diacrònic i l'anàlisi a diversos nivells o escales han constituït el marc general. El buidatge bibliogràfic, documental i dels inventaris patrimonials, la cartografia antiga, les prospeccions i sondeigs arqueològics i els estudis arqueomorfològics i geomorfològics del territori han estat els materials i tècniques empleats en aquest treball. Tecnologies digitals i de geolocalització com el GPS, la reconstrucció fotgramètrica i els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) s'han utilitzat extensament en la documentació del registre arqueològic. Les Bases de Dades i els SIG han servit de plataforma d'integració i anàlisis de les dades recollides. El massís del Montseny, declarat reserva de la biosfera per la UNESCO, és avui en dia un mosaic dels diversos paisatges que trobem en les muntanyes de l'entorn del mediterrani. Com tota la regió mediterrània es tracte de paisatges antropitzats, en la formació dels quals hi han intervingut les activitats humanes, les traces de les quals trobem a vegades integrades en el paisatge del present. En l'estudi que presentem a continuació s'ha realitzat un recull d'elements que permeten estudiar la dinàmica del poblament des de la prehistòria fins al període actual. S'han realitzat treballs de prospecció arqueològica en dos sectors (àrees supraforestals i al peu del massís) representatius dels diversos tipus de paisatge. En el sector del peu de la vessant s'han estudiat també perfils lito-estratigràfics d'una àrea concreta. Així mateix s'ha fet una aproximació a l'arqueomorfologia del territori a partir de l'estudi de la xarxa viària. A partir d'aquest conjunt de resultats s'ha traçat un recorregut per les dinàmiques històriques del massís del Montseny entre la prehistòria i l'edat mitjana, intentant obrir el debat sobre l'impacte de cada període en el procés de formació dels paisatges culturals. Així mateix, s'ha analitzat la relació de les traces de cada període arqueològic amb els diversos paisatges de cara a comprendre els valors històrico-culturals de diversos sectors del massís. / Este trabajo significa la culminación de un proceso de investigación dedicado al paisaje como elemento cultural y vía de ayuda para la comprensión del entorno de las sociedades contemporáneas por medio de la historia de las interacciones sociedad-medio. La arqueología del paisaje ha proporcionado las herramientas teóricas i metodológicas para emprender esta investigación: El enfoque indisciplinar i diacrónico y el análisis multiescala han constituido el marco referente. El vaciado bibliográfico, documental y de inventarios patrimoniales, la cartografía antigua, las prospecciones y sondeos arqueológicos y los estudios arqueomorfológicos y geomorfológicos del territorio han sido los materiales y técnicas empleados en este trabajo. Tecnologías digitales y de geolocalización como el GPS, la reconstrucción fotogramétrica y los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido utilizados extensamente en la documentación del registro arqueológico. Las Bases de Datos y los SIG se han empleado como plataforma de integración y análisis de los datos colectados. El macizo del Montseny, declarado reserva de la biosfera por la UNESCO, es hoy en día un mosaico de los paisajes que podemos encontrar en la montañas de la cuenca mediterránea. Como en toda esta región, son paisajes antropizados, en la formación de los cuales han intervenido también las actividades humanas. Las trazas de estas actividades pueden encontrarse integradas en el paisaje actual. En el estudio presentado se ha reunido un conjunto de elementos que permiten analizar la dinámica del poblamiento entre la prehistória y el período actual. Se han llevado a cabo trabajos de prospección arqueológica en dos sectores (áreas supraforestales y del pie del macizo) representativos de los diversos tipos de paisaje. En la parte basal se han estudiado perfiles litoestratigráficos de un sector concreto. Así mismo, se ha hecho una aproximación a la arqueomorfología del territorio por medio del estudio de la red viaria. Partiendo de este conjunto de resultado se ha ensayado un recorrido por las dinámicas históricas del macizo del Montseny entre la prehistoria y los inicios de la edad media. Con esto se ha buscado abrir el debate sobre el impacto de cada período en el proceso de formación de los paisajes culturales. En este sentido, se ha analizado la relación de las trazas de cada período arqueológico con los distintos tipos de paisaje también como vía para comprender sus valores histórico-culturales. / This PhD dissertation aims to show how landscapes are cultural elements that can aid in the understanding of the environment of contemporary society through the history of past human-environment interactions. Landscape archaeology has provided the theoretical and methodological basis necessary for the successful completion of this research: The use of a long-term perspective, an inter-disciplinary approach and the use of different, complementary, spatial approaches (from micro-regional to regional) has constituted the methodological basis. The combination of historical data (through archive research and the analysis of edited sources), archaeological and heritage data available in institutional records and in published sources, ancient cartography, archaeomorphological and geomorphological analysis and archaeological survey, geoarchaeological profiling and excavation has formed a suitable inter-disciplinary methodology. The use of digital software such as GPS, photogrammetric reconstruction and Geographic Information Systems (GIS) has been extensively employed for the recording of features of archaeological interest. Databases and GIS also had a prominent role in the integration and analysis of all the information generated by the previously exposed techniques. Montseny Massif, a UNESCO Biosphere Reserve, is today a mosaic integrating the diverse landscapes characteristic of Mediterranean mountains. As such, it is a deeply humanised environment, developed through millennia through the interaction of many factors. Perhaps the most important of those, in terms of its capacity to modify the environment, are human activities, whose traces are often integrated in the massif’s contemporary landscape. In this dissertation a series of historic elements have been documented, which allow to understand settlement patterns and population dynamics from prehistory to the middle ages. Intensive surveying has been carried out in two sectors (supra-forestal areas and lower slopes) assumed to be representative of the different landscape types of the massif. In the lower slopes geoarchaeological profiling of slope sediments have also been studied and an archaeomorphologic analysis of the road network of the study area has also been carried out. The conjunction of all these data has allowed to reconstruct the long-term dynamics of human-environment relations in the Montseny Massif from prehistory to the middle ages enabling the development of a discussion on the influence of every historic phase in the development of cultural landscapes. In this regard, the relationship between the traces of past-human activity and landscape change has been analysed in order to understand the historic and cultural value of the different sectors of the massif.

During stress-induced apoptosis, the initiator caspase-9 is activated by the Apaf-1 apoptosome and must remain bound in order to retain significant catalytic activity. Nevertheless, in apoptotic cells, the vast majority of processed caspase-9 is paradoxically observed outside of the complex. We demonstrate herein that apoptosome-mediated cleavage of procaspase-9 occurs exclusively through a CARD-displacement mechanism, so that unlike the effector procaspase-3, procaspase-9 cannot be processed by the apoptosome as a typical substrate. Indeed, procaspase-9 possessed higher affinity for the apoptosome and could displace processed caspase-9 from the complex, thereby facilitating a continuous cycle of procaspase-9 recruitment/activation, processing, and release from the complex. Due to its rapid autocatalytic cleavage, however, procaspase-9 per se contributed little to the activation of procaspase-3. Thus, the Apaf-1 apoptosome functions as a proteolytic-based “molecular timer”, wherein the intracellular concentration of procaspase-9 sets the overall duration of the timer, procaspase-9 autoprocessing activates the timer, and the rate at which processed caspase-9 dissociates from the complex (and thus loses its capacity to activate procaspase-3) dictates how fast the timer “ticks” over. To understand the physiological relevance of molecular timer in vivo, we are currently generating caspase-9 knock-in mouse models. These mouse models will enhance our understanding of the importance of caspase-9 processing within the apoptosome. / text

No description available.

La principal aportación de esta tesis es el análisis de los conflictos lingüísticos que existen en la situación de multilingüismo de Marruecos, poniéndolo en relación con el pasado colonial y las diferencias sociales presentes en la sociedad marroquí. La tesis está enfocada en términos históricos en la medida en que presenta una historia socio-lingüística, desde un enfoque crítico, de Marruecos como Estado-nación independiente, con todas las transformaciones y cambios sociales y políticos que conoció. Se examina asimismo como dichos cambios pudieron influir en el modelo sociolingüístico y de política lingüística implantados por el estado marroquí para la gestión de la diversidad lingüística y de las prácticas lingüísticas, en general. Este enfoque histórico, considera el objeto del análisis como un proceso social en términos discursivos.Como fase previa al análisis de los discursos, la tesis ofrece un estudio sobre la complejidad sociolingüística actual de Marruecos y su vinculación con los procesos socio-históricos. En dicho estudio se analiza el estatus social y político de las distintas variedades lingüísticas presentes y las relaciones que se dan entre ellas.Tras este examen sociolingüístico, la tesis ofrece un profundo análisis crítico a distintos discursos que pertenecen a formaciones discursivas, asociadas a ideologías y reivindicaciones en conflicto. Dicho análisis se centra en la representación de las lenguas e identidades, la diversidad y políticas lingüísticas, además, del valor que se les atribuye a todos estos aspectos en los distintos discursos que circulan en el mercado lingüístico de Marruecos: discurso dominante anterior, nuevo discurso dominante, incluido el legislativo, y el discurso alternativo amazigue. Por último, este trabajo hace referencia a las consecuencias sociales y políticas en las que deriva la imposición de un orden y una política lingüística por el poder estatal, y a las vías de resolución del conflicto, en relación con el planteamiento elegido. Dichas vías abarcan desde aspectos sociales, tales como la democratización lingüística (que es también social y política). Y el reconocimiento y oficialización de las lenguas que históricamente se han construido como subordinadas y minoritarias (árabe marroquí y amazigue). / The main contribution of this PhD thesis is the analysis of linguistic conflicts taking place in the Moroccan situation of multilingualism. These linguistic conflicts are here related to the colonial past of the country and the social differences found in the Moroccan society nowadays.The thesis is approached from a historical and critical point of view, to the point that the sociolinguistic history of Morocco, as an independent nation-state, together with all the transformations and socio-political changes known there, are presented. It is also examined the way in which those changes could have had an incidence in the sociolinguistic model and the linguistic policy implemented by the Moroccan state in order to manage the linguistic diversity and its general practices. This historical approach considers social and discursive processes as its object of analysis.Before analysing discourses, a study about the current sociolinguistic complexity in Morocco and its link to socio-historical processes is offered. Through this study, the socio-political status of every linguistic variety used in the country is analysed, as well as the relationship among all them.After this sociolinguistic revision, this work presents an in-depth critical analysis of the different discourses coming from socio-discursive groups associated to ideologies and claims in conflict. At this stage, the analysis focuses on the representation of languages and identities, on the one hand, and of the linguistic diversity and policies, on the other. Values ascribed to all these issues are also examined through the different discourses circulating within the Moroccan linguistic market: specifically, the previous dominant, the current dominant -including the legislative one- and an alternative amazigh discourses.Finally, the thesis contributes to reveal the socio-political consequences derived from the linguistic order and policy imposed by the state supremacy, as well as the solution channels to the conflict. Those channels cover social and political steps, such as a linguistic democratization or the achievement of recognition and official status by the historically dominated and subordinated languages (i.e. Moroccan Arabic and amazigh).

El objetivo de la Tesis es el estudio de los conjuntos líticos recuperados en los niveles de Paleolítico Medio del yacimiento arqueológico del Abric Romaní (Capellades, Barcelona). Tras una exposición del marco teórico en el que se inscribe el trabajo y la presentación de las características generales del yacimiento (contexto geológico y geomorfológico, estratigrafía, cronología, datos paleoambientales, historia de las investigaciones), se desarrolla la metodología de estudio, que se estructura en dos líneas principales: a) el análisis morfotécnico de los artefactos líticos mediante los procedimientos establecidos en el marco del Sistema Lógico-Analítico, y b) el análisis de la distribución espacial de los restos líticos a partir de los remontajes y de la utilización de tests estadísticos. Los resultados muestran la existencia en la secuencia arqueológica de tendencias de cambio temporal que afectan a la captación de materias primas, la tecnología y la tipología de los artefactos, así como unos patrones de organización del espacio basados en la concentración de las actividades técnicas en torno a los hogares.

Molecular-targeting therapeutics directed towards growth factor receptors have become promising interventions in cancer. They include the family of mammalian receptor tyrosine kinases such as epidermal growth factor, TrkA and insulin. In particular, the insulin receptor (IR) is one of the most well-known members of the RTK family of receptors playing a role in cancer. IRs are covalently-linked heterodimers of αβ subunits on the cell membrane in the absence of insulin. The IR signaling pathways are initially triggered by insulin binding to the α subunits followed by the interaction of β subunits and ATP. The parameter(s) controlling IR activation remains unknown. Here, we report a membrane receptor signaling platform initiated by insulin binding to its receptor to induce Neu1 in live HTC-IR and MiaPaCa-2 cell lines. Microscopy colocalization and co-immunoprecipitation analyses reveal that Neu1 and MMP9 form a complex with naïve and insulin-treated receptors. Tamiflu (neuraminidase inhibitor), galardin and piperazine (broad range MMP inhibitors), MMP9 specific inhibitor and anti-Neu1 antibody blocked Neu1 activity associated with insulin stimulated live cells. Moreover, Tamiflu, anti-Neu1 antibody, and MMP9 specific inhibitor blocked insulin induced insulin receptor substrate-1 phosphorylation (p-IRS1). The previous findings reveal a molecular organizational signaling platform of Neu1 and MMP-9 crosstalk in alliance with insulin receptors. It proposes that insulin binding to the receptor induces MMP9 to activate Neu1, which hydrolyzes α-2,3 sialic acid in removing steric hindrance to generate a functional receptor. The results predict a prerequisite desialylation process by activated Neu1. A complete understanding of IR activation and the role of sialic acids in the iii signaling pathways may provide a therapeutic strategy in the prevention of different diseases such as diabetes mellitus and cancer. / Thesis (Master, Microbiology & Immunology) -- Queen's University, 2013-02-20 11:27:44.861

The activity of plant 9-lipoxygenases (LOXs) influences the outcome of Arabidopsis thaliana interaction with pathogen and insects. Evidence provided here indicates that in Arabidopsis, 9-LOXs facilitate infestation by Myzus persicae, commonly known as the green peach aphid (GPA), a sap-sucking insect, and infection by the fungal pathogen Fusarium graminearum. in comparison to the wild-type plant, lox5 mutants, which are deficient in a 9-lipoxygenase, GPA population was smaller and the insect spent less time feeding from sieve elements and xylem, thus resulting in reduced water content and fecundity of GPA. LOX5 expression is induced rapidly in roots of GPA-infested plants. This increase in LOX5 expression is paralleled by an increase in LOX5-synthesized oxylipins in the root and petiole exudates of GPA-infested plants. Micrografting experiments demonstrated that GPA population size was smaller on plants in which the roots were of the lox5 mutant genotype. Exogenous treatment of lox5 mutant roots with 9-hydroxyoctadecanoic acid restored water content and population size of GPA on lox5 mutants. Together, these results suggest that LOX5 genotype in roots is critical for facilitating insect infestation of Arabidopsis. in Arabidopsis, 9-LOX function is also required for facilitating infection by F. graminearum, which is a leading cause of Fusarium head blight (FHB) disease in wheat and other small grain crops. Loss of LOX1 and LOX5 function resulted in enhanced resistance to F. graminearum infection. Similarly in wheat, RNA interference mediated silencing of the 9-LOX homolog TaLpx1, resulted in enhanced resistance to F. graminearum. Experiments in Arabidopsis indicate that 9-LOXs promote susceptibility to this fungus by suppressing the activation of salicylic acid-mediated defense responses that are important for basal resistance to this fungus. the lox1 and lox5 mutants were also compromised for systemic acquired resistance (SAR), an inducible defense mechanism that is systemically activated throughout a plant in response to a localized infection. the lox1 and lox5 mutants exhibited reduced cell death and delayed hypersensitive response when challenged with an avirulent strain of the bacterial pathogen Pseudomonas syringae pv tomato. LOX1 and LOX5 functions were further required for the synthesis as well as perception of a SAR-inducing activity present in petiole exudates collected from wild-type avirulent pathogen-challenged leaves. Taken together, results presented here demonstrate that 9-LOX contribute to host susceptibility as well as defense against different biotic stressors.

>Magister Scientiae - MSc / The 9Be - 9B isospin doublet carries fundamental significance for both nuclear structure and nuclear astrophysics studies. The first excited 1/2+ state in 9Be is already well established. However, its isobaric analogue 1/2+ state in 9B has not been unambigously determined yet. Theoretically, two popular descriptions of the 9Bnucleus either use a cluster model with two unbound alpha particles held together by a covalent proton or using the shell model, as a 8Be core + proton in the sd shell. An experimental determination of the excitation energy of the first 1/2+ state in 9B will provide valuable information in validating the theoretical model that adequately describes such light unbound nuclei. Further, it will also provide a robust test of mirror (isospin) symmetry violations via measurements of mirror energy differences in the doublet. Although there have been several experimental attempts to characterize the first 1/2+ state in 9B several discrepancies still exist in reported values of the excitation energies. This thesis describes an experiment performed at iThemba LABS using the 9Be(3He,t)9B reaction to address the above issue. As a byproduct, the thesis also describes an additional determination of the excitation energy of the second J-pi = 1/2+, T = 3/2 state in 9B from the same experiment. This was performed in order to resolve a discrepancy related to the excitation energy of this state. The consequence of this measurement related to Isobaric Multiplet Mass Equation (IMME) for the excited T = 3/2, A = 9 quartet is discussed briefly.