No description available.

No description available.

Amb aquest Treball de Recerca ens hem volgut aproximar a la morfologia històrica del territorium de l'antiga ciuitas de Tarraco durant el període tardo-republicà romà (o Ibèric Final), mitjançant una anàlisi arqueomorfològica de l'hinterland rural més immediat a la seva urbs, l'extensa plana agrícola coneguda com a Camp de Tarragona. En primer lloc, en aquest treball hem procurat recollir i considerar les dades atorgades per les fonts literàries antigues, l'epigrafia, la numismàtica i l'arqueologia, i del seu estudi creiem que es desprèn com durant el període tardo-republicà van esdevenir dins el Camp de Tarragona significatius canvis a tots els nivells, a partir dels quals podem afigurar que estem davant d'un "moment de transició" enormement dinàmic. Aquest fet es fa especialment visible en les notables variacions esdevingudes a nivell de patró d'assentament, que hem detectat mitjançant un acurat estudi dels jaciments arqueològics constatats a la nostra àrea de treball amb cronologies compreses entre l'Ibèric Ple i el període alto-imperial (III Part, capítol 4; Annex I) (Mapes 1-6; Gràfiques 1-7). De l'estudi es desprèn, fonamentalment, que el gran moment de la transformació del món indígena a causa de l'intervencionisme romà no va arribar fins a la segona meitat del s. II a.C. (III Part, capítol 4, apartat 4.3.) (Mapa 4; Gràfica 5), doncs observem com esdevenen al Camp de Tarragona tot un conjunt de canvis de gran magnitud a nivell de patró d'assentament, que caldria interpretar com el resultat de l'establiment al territori d'una autèntica estructura cadastral romana, que serviria, principalment, per a traslladar a la població ibèrica a nous hàbitats (d'acord amb el nou sistema d'explotació del territori implantat per Roma). Del nostre estudi es desprèn també la significació que tingué per a Tarraco la segona meitat del s. I a.C. i l'època augustiana (III Part, capítol 4, apartat 4.5.) (Mapa 6; Gràfica 7), un període al llarg del qual es consolida com a veritable ciuitas romana, observant-se a nivell territorial l'aparició de centres terrissaires productors d'àmfores vinícoles i de nous assentaments rurals (alguns ja qualificables de villae), clars indicadors dels inicis i del desenvolupament de la producció de vi a la regió (III Part, capítol 4, apartat 4.5.1.) i de la implantació del "sistema de la vil·la", sens dubte, el fenomen més important que esdevé al territorium de Tarraco a partir de les darreries del s. I a.C. i que es va desenvolupar al llarg de tot el període alto-imperial (III Part, capítol 4, apartat 4.5.2.). Una vegada s'han recollit i estudiat les dades arqueològiques i s'han posat en relació amb les aportades per les fonts literàries antigues, les epigràfiques i les numismàtiques, la qual cosa ens ha possibilitat una aproximació a l'evolució del poblament al Camp de Tarragona durant el període tardo-republicà (o Ibèric Final), hem centrat plenament els nostres esforços en conèixer les característiques morfològiques del susdit territori a l'Antiguitat a partir dels possibles elements antics observables encara al paisatge actual (és a dir, en realitzar l'estudi arqueomorfològic pròpiament dit) (III Part, capítol 5) (Mapes 7-17; Gràfiques 8-12). Seguint les directrius establertes per la metodologia d'estudi desenvolupada al Centre de Recherches d'Histoire Ancienne de l'Université de Franche-Comté (Besançon, França), hem aconseguit detectar una orientació dominant al parcel·lari que respon a unes coordenades de 27º E respecte al nord geogràfic i es correspon relativament bé amb la xarxa teòrica de la centuriació de 20 X 20 actus i 710 m. Malgrat tot, no es descarta que algun altre mòdul de la centuriació pugui ser restituït sobre aquesta orientació, doncs (a partir de les restes detectades) es fa difícil establir la modulació de la centuriatio amb precisió, en referència tant al mòdul mètric (comprés entre 705 i 710 m. per centúria), com al propi mòdul de l'estructura intermèdia. Tampoc es descarta l'existència d'una altra orientació que respongui a un altre cadastre, però sempre haurem de considerar la detectada com la principal al nostre territori (que, per aquesta raó, i després de contemplar diverses possibilitats, hem decidit qualificar com a "dominant") (Mapes 7-10 i 17). Respecte a la cronologia, hem de concloure que, en principi, caldria donar a aquesta estructura cadastral romana una datació de segona meitat del s. II a.C., una datació que no respon a la pròpia estructura de la limitatio (és a dir, al seu mòdul, al tipus de xarxa establerta), doncs la centuriació de 20 X 20 actus fou la més àmpliament utilitzada per Roma, sense una cronologia determinada, i que, fonamentalment, es basa en les variacions constatades al patró d'assentament, doncs la instauració del cadastre romà va comportar una profunda transformació a les pautes d'ocupació del territori. / The aim of this PhD thesis is to present an 'archaeomorphological' and historical study of the rural hinterland of the ancient ciuitas of Tarraco during the Late Republican or Late Iberian period. Geographically called Camp de Tarragona, this plain runs between a chain of mountains and the Mediterranean coastline, drained by the rivers Francolí and Gaià. A wide range of historical sources (literature, epigraphy, numismatics and archaeology) have been considered, suggesting several changes in this landscape in many respects. Especially significant are the variations in the 'settlement pattern' from the Middle Iberian Period to the Early Empire, as shown from our archaeological data, listing sites and their chronology (III Part, chapter 4; Annex I) (Maps 1-6; Graphics 1-7). The latter half of the Second Century BC (III Part, chapter 4, 4.3.) (Map 4; Graphic 5) becomes crucial in order to explain these changes as severe transformations in the 'settlement pattern' may be attached to it. Probably, they were related to a Roman cadaster, whose objective was to settle down indigenous populations in new locations, according to Rome's main policy, at the time, on provincial exploitation. Equally important is how Tarraco consolidated itself as a real Roman ciuitas. From the second half of the First Century BC to the time of Augustus (III Part, chapter 4, 4.5.) (Map 6; Graphic 7), pottery production (esp. wine amphorae) (III Part, chapter 4, 4.5.1.) and new rural settlements started to develop increasing. This development was the result of the implementation of the wine industry, clearly supported by a widespread expansion of the new 'villae system' in Tarraco's territorium (III Part, chapter 4, 4.5.2.). As soon as the archaeological material had been studied and related to the rest of our historical information, the attention focused on the morphological patterns of this region in Antiquity, from the evidence available in the present landscape (the so called 'archaeomorphologic study') (III Part, chapter 5) (Maps 7-17; Graphics 8-12). Following the methodology established by the Centre de Recherches d'Histoire Ancienne de l'Université de Franche-Comté (Besançon, France), a main orientation (27º E to the North) has been detected in the landscape. This seems to correspond to a theoretical 'orthogonal net' of a centuriatio measuring 20 X 20 actus and 710 m. However, another modulation of the same centuriatio and even other orientations corresponding to other cadasters might be traced on the same landscape (Maps 7-10 and 17). I believe that this cadaster should be dated to the latter half of the Second Century BC Unfortunately, we cannot fix such a date due to the modulation of the cadaster itself, because this kind of limitatio (20 X 20 actus) does not provide a precise chronology. Thus, our dating has to take into account the changes in the 'settlement pattern', namely the establishment of a cadaster, produced by the Roman intervention in the area.

La tesis tiene un doble objetivo general. En primer lugar, evaluar la evolución experimentada por la temperatura en Cataluña durante la segunda mitad del siglo XX, caracterizando la diversidad espacial y temporal térmica catalana en función de áreas climáticas definidas por una evolución térmica similar. En segundo lugar, examinar los modos acoplados de variabilidad de la temperatura de superficie en Cataluña con diversos índices teleconectivos que rigen la evolución de la señal térmica en las diferentes áreas climáticas singularizadas en el territorio catalán. Para ello se parte de una base de datos de temperatura sometida a control de calidad y homogénea (NESATv2) y se aplican diversas técnicas de análisis estadístico. En primer lugar se realiza un Análisis de Componentes Principales para identificar zonas con comportamiento térmico temporal homogéneo en las dos escalas en que se realiza el análisis, anual y mensual. En segundo lugar, se aplica un Análisis de Conglomerados a las variables en escala mensual obtenidas en los análisis anteriores para identificar el periodo intranual en que se diferencian determinados patrones térmicos para cada uno de los tres promedios de temperatura. Para evaluar la existencia de similitudes entre la evolución de las señales térmicas catalanas y la de los índices teleconectivos se determinan las correlaciones de Pearson entre las series temporales de temperatura y las series temporales de los índices teleconectivos, obteniendo coeficientes de correlación que indican la intensidad, dirección y significación estadística de la relación entre dos variables. Con aquellos modos de variabilidad atmosférica que mayor relación presentan con la temperatura se realiza un Análisis de Regresión Múltiple, con objeto de cuantificar la intensidad de la relación entre la temperatura y los índices teleconectivos escogidos.A partir de este tipo de análisis, que no se ha realizado con anterioridad para las temperaturas en Cataluña, aunque si en otros territorios o para otras variables climáticas, se derivan las siguientes conclusiones generales.Se detecta la existencia en el territorio catalán de 4 patrones espaciales de temperatura, que identifican áreas con una evolución térmica interanual homogénea. Estos cuatro patrones espaciales (Litoral, de Montaña, Noroccidental, y de Depresión Occidental) presentan una considerable variabilidad intranual. Durante los meses estivales se diferencian dos patrones: el patrón Litoral y el patrón Noroccidental. El patrón Litoral es el que tiene una mayor contribución al incremento térmico detectado en la temperatura durante los meses estivales, especialmente durante el mes de agosto. En el sector definido por el patrón Noroccidental, el tercio noroccidental del territorio catalán, el incremento térmico, aunque también se produce, es mucho más moderado. La evolución que presentan las temperaturas catalanas durante los meses de verano se relacionan principalmente con la temperatura superficial del Mediterráneo Occidental, el patrón del Atlántico Este-Jet y el patrón Asiático de Verano.En los meses de carácter más invernal (noviembre, diciembre y enero) se diferencian dos patrones espaciales de temperatura: el patrón de Montaña y el patrón de Depresión Occidental. El patrón de Montaña agrupa los sectores del territorio catalán situados en zonas de montaña media y alta, mientras que el patrón de Depresión Occidental engloba principalmente las áreas deprimidas de la Depresión Central Catalana y el litoral meridional. Estos patrones térmicos se relacionan con la evolución del patrón del Atlántico Este/Rusia Occidental y con el patrón Polar/Euroasiático.En los meses comprendidos entre febrero-mayo y septiembre-octubre se produce una transición entre los patrones espaciales de temperatura de características estivales y los propiamente invernales, así como en los patrones teleconectivos que mayor influencia ejercen sobre el comportamiento térmico.Hay que señalar que en determinados casos la relación entre la evolución térmica catalana y los patrones teleconectivos muestra un desfase de uno o dos meses, con lo que el comportamiento de estos modos de variabilidad atmosférica tiene un valor predictivo sobre la evolución de la temperatura en Cataluña. / This PhD has a double general aim. First, to assess Catalonian temperature's evolutions during the second half of the 20th century, tending to characterize its spatial and temporal patterns by establishing the spatial patterns of Catalonian temperature change; and second, to examine coupled modes of temperature variability in order to establish meaningful relationships between Catalonian temperature variability and large-scale atmospheric anomaly patterns. In order to reach these aims, I used the NESATv2 (Northeastern Spain Adjusted Temperature) dataset, which includes homogenized monthly values of maximum and minimum temperatures for the 23 longest and available Catalonian stations records. To this data, I applied a Rotated Principal Component Analysis (RPCA) for identifying areas with a homogeneous time signal of temperature. This analysis has been completed using a Cluster Analysis with the Principal Components obtained, in order to identify monthly variability of these spatial temperature patterns. To evaluate the temperature and teleconnections relationship, I employed, first, Pearson correlations between monthly principal components time-series of temperature and monthly time-series of teleconnections indices for the same month and for the 1st and 2nd former months, for testing any relationship lag. And second, a Multiple Regression Analysis is performed between those atmospheric patterns that present the largest and significant correlation with their corresponding Catalonian temperature series, in order to quantify the magnitude of this relationship.The main results of this work highlight the existence of 4 temperature's spatial patterns (Littoral, Mountain, North-western, and Western Basin), which identify areas with a homogeneous inter-annual evolution; at the same time, they present a different intraannual variability.During summer's months two patterns reach a prominent representation differ: the Littoral's pattern and the Noroccidental one. The largest contribution to the regional warming during summertime is due to the Littoral's pattern, especially for August; meanwhile over the so-called North-western's pattern, which is integrated by the most northwestern part of Catalonia, its contribution, although it also takes place, is much more moderate. Catalonian summer's temperature variability is mainly associated to the Western Mediterranean Basin's sea surface temperature evolution, as well as influenced by leading modes of atmospheric variability like the East Atlantic-Jet pattern and Asian Summer pattern.For November, December and January two main temperature's patterns are identified: the Mountain's pattern and the Western Basin's pattern. The Mountain's pattern integrates areas of mid and high Mediterranean mountains, whereas the Western Basin's pattern principally includes inland lowlands of the Ebro River's western basin and the southernmost coastal areas. These temperature patterns are mainly related to evolution of East Atlantic/Western Russia pattern and North Atlantic Oscillation.During February and May, as well as for September and October a transition takes place between characteristics attributed to summer temperature's spatial patterns and those established for winter, as well as in the teleconnection indices that exercise the largest influence on the temporal temperature's behavior.

El objetivo principal de esta investigación es estudiar la música religiosa de los pueblos delValle de Albaida,pues ha sido el género musical menos estudiado. El trabajo es un estudiode ambas, tanto en lo documental como en su transcripción.Uno de los motivos para que me decidiera por el tema de esta tesis doctoral, y así contribuircon mi aportación a divulgar la gran creatividad musical y artística de estos pueblos delValle de Albaida y descubrir la historia de los órganos de sus iglesias y las características delos mismos, así como conocer el nombre de los organeros que trabajaron en losinstrumentos de esta zona.Es interesante el estudio que lleva al conocimiento de los músicos autóctonos que tuvieronuna importancia decisiva en el mundo musical de su época y representan una parte, nadadesdeñable, dentro del conjunto de nuestra historia, no sólo en el ámbito musical valenciano,sino también en el español e incluso algunos en el europeo.El estudio de estos documentos, una vez inventariados y habiendo documentado las fuentesy junto con el conocimiento del contexto social de la época, meha ha permitido valorarlos ensí mismos y en su trascendencia dentro de la cultura valenciana, y en muchas ocasionestambién en la europea.En el capítulo que se inicia después de esta introducción y que figura en el índice con elnúmero I, se trata el Entorno geográfico e histórico de este valle de tan marcado saborvalenciano, sus costumbres y también su toponimiaHe estudiado La Música Religiosa de los siglos XVII- XVIII - XIX y principios del XX,en el Valle de Albaida. . Y dentro de este capítulo, se estudia el interesante fenómeno de lasCapillas Musicales, más o menos importantes, según las poblaciones, en el conjunto de esteterritorio y la participación de sus músicos que contribuían a dar solemnidad a los oficiosreligiosos en los templos de estos pueblos. También la Toponímia de ellos y el origen de losmismos. Estas Capillas de Música estaban dirigidas por un Maestro de Capilla y compuestaspor un grupo de cantores e instrumentistas, y entre ellos había, casi siempre, un organista (yaque en esta época todos los templos importantes gozaban de un órgano); a todos losorganistas se les pagaba por sus servicios; también si las Capillas Musicales eran itinerantes..Así mismo he estudiado el órgano en los pueblos del Valle d Albaida. El órgano hispanoha sido base de estudio de la musicología occidental, y había razones suficientes para que los instrumentos históricos que pertenecieron a los pueblos del Valle de Albaida, casi todosdesaparecidos, fueran objeto de atención y estudio y liberarlos así del olvido. También era degran interés estudiar las figuras de maestros de capilla, organistas y organeros y su influenciaen la organería valenciana y que ello contribuyera a conocer mejor la historia de losinstrumentos de los templos de la comarca, que acompañaron la vida musical religiosa de loshabitantes de ella, así como recuperar la música sacra de los compositores que crearon obraspara ser interpretadas, en muchos casos, en esos órganos; música que logró popularizarse,incluso fuera de los límites de estas tierras.Estudio también la ifluencia de la Estetica Popular en la música rligiosa de estos pueblos.Diferencio entre Canto Popular y el Canto Tradicional Religioso.Incluyo una relación de compositores organistas y maestros de capilla de esta época,relacionados con estos pueblos del Valle de AlbaidaReferente a la música de autor, adjunto en este trabajo partituras, y fotocopias dedocumentos musicales encontrados a lo largo de esta investigación .SePresento un extenso Apéndice Documental, referente a los temas de esta tesis, asi como uníndice de músicos de esta zona.Las conclusiones de esta tesis ilustran tambien los usos y costumbres de los habitantes deestos pueblos en la época estudiada. / The main objective of my research is the study of religious music in the towns ofthe Albaida Valley, in the province of Valencia, since it has been the leaststudied type of music in this area. This work is a study of their popular and theirauthored music and gives both the documentation and the transcription of them.One of the reasons for which I decided on this topic for this doctoral thesis wasto contribute, in my own way, to revealing the great artistic and musicalcreativity of these towns in the Albaida Valley and to discover the history andcharacteristics of the organs in their churches. At the same time it was anopportunity to know the names of the organ makers who worked on theinstruments in this area. This study leads to an understanding of the localmusicians who were decisively important in the musical world of their time andwho played a significant role in our history, not only in the realm of Valencianand Spanish music but in the case of some musicians, in European music aswell.The Hispanic organ has been a basis of study in western musicology and thereare sufficient reasons for why the historical instruments of the Albaida Valleytowns - almost all now gone, should be the subject of attention and study andthus not be forgotten about forever.In my thesis I study the religious music of the XVII - XIX centuries and thebeginnings of the XX century in the Albaida Valley as well as the interestingphenomenon of their Musical Chapels -of varying importance according to thepopulation- as characteristic of this territory and examine the participation of themusicians who contributed to the solemnity of the religious activities in thetemples of these towns. The toponymy and origins of these towns are alsoexamined.My study also includes the influence of popular aesthetics in the religious musicof these towns and the differences between their popular music and theirtraditional religious music.The conclusions of this thesis also illustrate the uses and customs of theinhabitants in the area during the period studied and in the DocumentalAppendix I present an extensive reference on the subjects of this thesis and anindex of the musicians of this area of Spain.

Syftet med denna studie är att (1) ta reda på hur bra eleverna är på att lösa problemlösningsuppgifter i matematik, (2) ta reda på vilka typer av fel som eleverna oftast begår och (3) fastställa vilka skillnaderna är mellan pojkarna och flickorna. Svaren som arbetet kommer fram till grundar sig på en undersökning av nationella prov för årskurs 9 i grundskolan. Det söks ett svar på frågan om hur bilden av problemlösning ser ut. Därtill utreds frågan om vad som kan ha orsakat en eventuell försämring: Kan den vara orsakad av för lite aritmetiska kunskaper? Kan den vara orsakad av elevernas undermåliga metoder i att analysera uppgifterna? Eller har eleverna misslyckats med att identifiera vilka matematiska regler eller lagar som ska tillämpas för att lösa uppgiften? Som teoretisk bakgrund användes George Pólyas teorier för att kunna belysa vilka fel eleverna gör i provsvaren. Lesh & Zawojewskis forskning för att klarlägga vilka faktorer som spelar in svårighetsgraden i problemlösningen. Wyndhamn, Riesbeck & Schoults undersökning för att påvisa situationen i skolans verksamhet inom problemlösningen. Vidare utnyttjades Sundströms & Sörells studie för att belysa skillnader på vilka uppgifter i problemlösning som pojkar respektive flickor har störst svårighet med. Nycanders undersökning användes för att visa skillnaden mellan flickors och pojkars resultat på nationella prov jämfört med elevernas slutbetyg. Slutligen användes PRIM-gruppen rapporter för respektive prov för att ta reda på var underliggande undersökningens elever ligger jämfört med PRIM-gruppens betydligt större kontrollgrupp. Proven som undersöktes är från 2004, 2006 och 2008. Vid varje år undersöktes minst 40 elevers provsvar och samtidigt tillräckligt många provsvar från både pojkar och flickor. Vid varje år valdes två uppgifter ut genom dels att de jämfördes med uppgifterna från de andra proven, dels för att hitta motsvarande uppgifter eller i alla fall uppgifter som berörde samma matematiska problemställning. Sammanfattningsvis visar föreliggande studie att de undersökta eleverna har betydandeproblem med att lösa problemlösningsuppgifter i matematik. De två största felområden är dels logiska fel och dels att eleverna inte försökt lösa uppgiften. Det senare visar på att det finns stora brister i elevernas förmåga att inse vilken lag eller regel som kan användas för att lösa uppgifterna. En skillnad mellan pojkar och flickor är att pojkarna oftare saknar lösningar på uppgiften, medan flickorna oftare gör logiska fel i sina försök. Slutligen kan konstateras att flickorna uppvisar något högre lösningsgrad än pojkarna.

Syftet med denna studie är att undersöka medvetenhet om uppnåendemål i idrott och hälsa enligt den nationella kursplanen i Lpo94. Vid instiftandet av Lpo94 infördes mål- och kunskapsrelaterad styrning och läroplanen har alltså haft sjutton år att implementeras. Idrott och hälsa är det enda ämnet där pojkar i större utsträckning når högre betyg än flickor. Undersökningen har genomförts med elever i årskurs 9 på sex olika skolor i Sverige. Vi har använt oss av två olika metodansatser, en kvantitativ del i form av enkäter och en kvalitativ del bestående av intervjuer. Huvudresultatet visar på att eleverna till stor del har sett och fått kursmålen förklarade för sig men vet ändå inte vad som står i dem. Vissa moment som anges i kursmålen, som simning och orientering, menar en stor del elever att de uppfattar som kursmål. Andra moment, som dans och rörelser till musik, arbetsmiljö och friluftsliv anges i mindre skala. Istället framhåller eleverna att det är viktigt att ha en god kondition och att göra sitt bästa för att lyckas nå målen. Flickor anger i större grad än pojkar att det är viktigt att lära sig hur man uppnår en god hälsa medan pojkarna värderar att ha en god hälsa högre. Högpresterande elever har inte nödvändigtvis större medvetenhet om kursmålen än lågpresterande elever. I båda grupperna uttrycks istället att det är viktigt att aktivt fråga för att ta reda på vad som behöver göras för ett högre betyg. De slutsatser vi kan dra från studien är att målstyrning som fenomen kan vara ett problem om det inte är de ursprungliga intentionerna med målen som värdesätts. Eleverna kan ej vara medvetna om målen om inte undervisningen följer den kursplan som ska vara gällande.

Denna studie söker ta reda på vilka attityder till läsning som finns i en årskurs 9. En enkätundersökning ligger till grund för denna undersökning. Den utfördes i en mellansvensk skola i en klass i årskurs 9. Klassen bestod av 13 pojkar och 13 flickor varav alla pojkar svarade. Resultatet visade att det är både flickor och pojkar som tycker att läsning kan vara tråkigt och jobbigt. Fler flickor än pojkar i denna studie tycker om att läsa. De pojkar och flickor som svarat att de inte tycker om att läsa använder uttryck som bl.a. ”jättetråkigt”, ”tråkigt”, ”drygt”, ”segt” och ”ofrivilligt” för att beskriva varför de inte tycker om läsning. De pojkar och flickor som svarar att de tycker om att läsa beskriver läsning som ”avslappnande”, ”levande”, ”mysigt”, ”härligt”. Flera av pojkarna menar att det är roligt att läsa endast om de läser något de själva är intresserade av. Pojkarna svarar att om de får välja läser de helst sience-fiction, tidningar, faktatexter, sportnyheter, facebook. Pojkarna använder ofta datorn för att hitta olika fakta.

Syftet med denna undersökning har varit att ta reda på om och hur muntlig kommunikation förekommer under matematiklektioner i årskurs 7-9. Undersökningen riktar sig också mot vad lärarna har för inställning till, hur den muntliga kommunikationen kan vara till fördel för elevernas kunskapsutveckling och förståelse för matematik. Arbetet inleds med en litteraturstudie och efter det  den empiriska undersökningen. Undersökningen genomfördes med hjälp av en enkät som 30 lärare i årskurs 7-9 besvarade. Resultatet av enkätundersökningen visar på att eleverna arbetar enskilt i läroboken varje lektion och att grupparbeten inte är en vanligt förekommande arbetsform på matematiklektionerna. Muntlig kommunikation där läraren frågar och någon enskild elev svarar, använder sig lärarna av på de flesta lektionerna. Diskussioner där läraren och eleverna är inblandade  sker olika mycket hos de olika lärarna. Drygt hälften av lärarna använder sig av diskussioner varje eller de flesta lektionerna. Det är mer än en tredjedel som använder sig av diskussioner ibland. Några större arbeten eller projekt inom matematik var sällsynt förekommande. När det gäller lärarnas inställning till den muntliga kommunikationens nytta för elevernas vidkommande när det gäller matematik, svarar de att den främjar elevernas utveckling och kunskapsnivå. Lärarna ställer sig tveksamma till om den muntliga kommunikationen främjar elevernas motivation för matematik. Det skiljer sig markant på två undersökningsfrågor jämfört med den nationella utvärderingen av grundskolan 2003 (Skolverket, 2005). På frågan om hur ofta läraren har gemensamma genomgångar har svarsalternativet "i stort sett varje lektion" nästan dubblerats från 34 procent till 67 procent. På frågan om hur ofta läraren ställer frågor och enskilda elever svarar har svarsalternativet "varje/de flesta lektioner"  tredubblats från 30 procent till 90 procent.

Syftet med denna uppsats har varit att granska hur debatten på de tre tidningarna Göteborgsposten, Svenska Dagbladet samt Dagens Nyheter har sett ut i anslutning till terrorattackerna 11/9 samt USA:s invasion av Afghanistan.Min undersökning av ledarna har visat att det har funnits många likheter mellan de olika tidningarnas sätt att skriva om de aktuella händelserna. Man har i alla tre tidningarna valt att fokusera på liknande teman då man skrivit om terrorattackerna den 11/9. Samtliga tre tidningar uttrycker till exempel stor sorg för det inträffade. Det är även mycket enkelt att hitta likheter mellan de tre tidningarna då man granskar vad som skrivits om USA:s invasion av Afghanistan. Samtliga tre tidningar anser till exempel att USA:s svar på terrorattackerna är legitimt.Då jag genomfört denna studie har det dock varit betydligt svårare att hitta skillnader mellan de tre tidningarna. Den enda skillnad jag lyckats finna är att Svenska Dagbladet använder händelserna för att kunna kritisera den politiska vänstern, Dagens Nyheter och Göteborgposten har inte på samma sätt använt händelserna för att kunna rikta kritik emot vare sig den politiska vänstern eller högern.