pendent

S'estudia els precedents de l'actual edifici de la Catedral de Girona prenent com a guia bàsica les restes físiques detectades en el sector, combinant-les amb nombroses notícies procedents de la documentació escrita i la consideració de paral·lels. Un apartat historiogràfic posa de relleu les diferents opinions sobre la història de la Catedral i dels seus edificis d'ençà del segle XVII. El conjunt d'època romana consistia en la plaça religiosa del fòrum de la ciutat. Com que els segles de l'Antiguitat Tardana i Alta Edat Mitjana no deixaren rastre físic identificable, el següent conjunt arquitectònic estudiat és el de la catedral del segle XI (iniciada vers 1010), detallada en cadascuna de les seves parts així com en els seus aspectes generals (implantació, tècnica constructiva, decoració). Finalment, l'estudi del conjunt claustral (configuració i funcions) permet aclarir determinats aspectes de la història institucional del capítol de la Catedral. / The precedent buildings on the area of the present Cathedral of Girona are studied considering in fisrt place the archaeological data, complemented with a large use of documentary sources and comparisons. A historiographical section presents the several opinions on the history and precedent buildings of the Cathedral produced from 17th century on. The roman ensemble consisted in the religious area of the roman forum of the city. As the Late Antiquity and High Middle Ages have not clearly left physical data, the following ensemble to be studied is the 11th century cathedral church (building started ca. 1010), which is detailed in every part as well as in its general aspects (layout, building technique, decoration). Finally, a study of the cloister buildings and fuctions allows some precisions on the institutional history of Girona Cathedral Chapter.

Η εργασία αυτή εκπονήθηκε προκειμένου να μελετηθεί η διάγνωση λανθασμένης λειτουργίας μίας μηχανής αυτοκινήτου με μία τεχνική η οποία, ακολούθως, αναλύεται και περιγράφεται. Η μηχανή ΄΄στέλνει΄΄ ένα ημιτονοειδές σήμα το οποίο λαμβάνεται με τη βοήθεια πιεζοηλεκτρικών υλικών. Αυτό καθίσταται δυνατό χάρη στην ιδιότητα που έχουν να μετατρέπουν τη μηχανική τάση ή πίεση σε ηλεκτρική. Αφότου γίνει αυτή η μετατροπή αυτό που πρέπει να ακολουθήσει είναι η δειγματοληψία του σήματος που λαμβάνεται και η επεξεργασία του. Έτσι μπορεί να γίνει η διάγνωση της κατάστασης στην οποία βρίσκεται η μηχανή. Πιο συγκεκριμένα, κατά τη διάρκεια αυτής της εργασίας πραγματοποιείται εξέταση των συστημάτων διάγνωσης λανθασμένης λειτουργίας μίας μηχανής, των χαρακτηριστικών και της χρήσης των σύγχρονων ενσωματωμένων συστημάτων και των μικροελεγκτών και, ειδικά, του μικροελεγκτή ADuC7026 της Analog Devices, ο οποίος και χρησιμοποιείται για την υλοποίηση και εκτέλεση του κώδικα που απαιτείται. Η υλοποίηση της εργασίας βασίστηκε εξ ολοκλήρου σε προσομοίωση που πραγματοποιήθηκε (δεν υπήρξαν εξωτερικές συσκευές ανάπτυξης) και για αυτή την υλοποίηση χρησιμοποιήθηκε προσεγγιστικό ημιτονοειδές σήμα. Κατά την επεξεργασία του σήματος χρησιμοποιήθηκαν FIR (ψηφιακά φίλτρα πεπερασμένης κρουστικής απόκρισης) και αλγόριθμοι εντοπισμού της συχνότητάς του. Για την ανάπτυξη της εφαρμογής που αποσκοπεί στον προγραμματισμό του μικροελεγκτή χρησιμοποιήθηκε το μvision 4 της Keil, το οποίο είναι ένα περιβάλλον ανάπτυξης εφαρμογών και η γλώσσα που χρησιμοποιήθηκε είναι η C. / This work was conducted in order to study the diagnosis of a car's machine malfunction with a technique which is subsequently analyzed and described. The machine sends a sinusoidal signal which is obtained by means of piezoelectric materials. This is made possible thanks to the capacity they have to convert mechanical pressure or voltage to electricity. After this conversion is done what should follow is to sample the signal received and processed. This can make the diagnosis of the condition in which the engine is. More specifically, during this work an examination of diagnostic malfunction of a machine is done, its features and the use of modern embedded systems and microcontrollers and, especially, the microcontroller ADuC7026 of Analog Devices, which is used for the implementation and execution of code required. The implementation work was based entirely on simulation performed (there were no external devices) and this implementation approximate sinusoidal signal was used. In signal processing FIR (Finite Impulse digital response) and frequency detection algorithms were used. For the application aimed at programming the microcontroller what was used is μvision 4 from Keil, which is an environment for development of applications and the language that was used was C.

Δώδεκα ενδημικά και σπάνια στην Κεφαλονιά taxa μελετήθηκαν κυτταρολογικά. Εκτός από τον χρωμοσωματικό αριθμό και την ανάλυση του καρυοτύπου, δίνονται στοιχεία για τη μορφολογία και το ενδιαίτημα τους και επιχειρείται η αξιολόγηση της κατάστασης των πληθυσμών τους και η πρόταση μέτρων για την αειφορική διαχείριση και προστασία τους. Οι χρωμοσωματικοί δείκτες TCL και ACL δίνονται για πρώτη φορά σε κάθε taxon. Το Allium ionicum (ενδημικό των Ιονίων) μελετήθηκε πρώτη φορά από την Κεφαλονιά και τη Ζάκυνθο. Ο χρωμοσωματικός αριθμός παραμένει σταθερός 2n = 16, αλλά οι καρυότυποι διαφέρουν μεταξύ τους και με την υπάρχουσα βιβλιογραφία στον αριθμό και το μέγεθος των δορυφόρων. Η Centaurea subciliaris subsp. subciliaris (ενδημικό των Ιονίων), με διπλοειδή (2n = 18) και τετραπλοειδή (2n = 36 + 1Β) άτομα, παρουσίασε διαφορά από προηγούμενες μελέτες στην παρουσία των Β-χρωμοσωμάτων. Για πρώτη φορά μελετήθηκε το μέγεθος του γονιδιώματος και των δύο βαθμών πλοειδίας. Το Cerastium candidissimum (ενδημικό Ελλάδας) έχει 2n = 36 χρωμοσώματα. Αυτή είναι η πρώτη μελέτη σε υλικό από την Κεφαλονιά και σύμφωνα με τα μέχρι σήμερα δεδομένα, η πρώτη δημοσίευση του καρυοτύπου και της μορφολογίας των χρωμοσωμάτων του είδους. Η Saponaria aenesia [στενότοπο ενδημικό Κεφαλονιάς και Κινδυνεύον (ΕΝ) ] έχει 2n = 2x = 28 χρωμοσώματα. Ο χρωμοσωματικός αριθμός και η μορφολογία του καρυοτύπου του είδους ήταν μέχρι σήμερα άγνωστα. Ο χρωμοσωματικός αριθμός 2n = 24 που βρέθηκε στο είδος Silene ionica (ενδημικό Ελλάδας) συμφωνεί με παλαιότερη εργασία, αλλά πληροφορίες για τον καρυότυπο παρουσιάζονται για πρώτη φορά. Η Sulla coronaria (μεσογειακό, σπάνιο στην Ελλάδα) έχει 2n = 16 χρωμοσώματα. Η φωτογραφία του καρυοτύπου δίνεται εδώ για πρώτη φορά. Η Scutellaria rupestris subsp. cephalonica [ενδημικό Κεφαλονιάς και Κινδυνεύον (ΕΝ) ] έχει 2n = 34 χρωμοσώματα. Τα αποτελέσματα συμφωνούν με προηγούμενες μελέτες. Οι χρωμοσωματικοί αριθμοί των Stachys parolinii (ενδημικό Ελλάδας, 2n = 34) και Thymus holosericeus (ενδημικό Ιονίων, 2n = 4x = 28) συμφωνούν με την υπάρχουσα βιβλιογραφία, αλλά οι μετρήσεις των χρωμοσωμάτων δίνονται για πρώτη φορά. Η Fritillaria messanensis subsp. gracilis (με Αδριατικο-Ιόνιο εξάπλωση) μελετήθηκε κυτταρολογικά και τα αποτελέσματα συμφωνούν με προηγούμενες μελέτες. Επιπλέον, μετρήθηκε για πρώτη φορά από την Ελλάδα το συνολικό ποσό του γονιδιώματός της και μελετήθηκε κυτταρογενετικά σε σύγκριση με τα υποείδη F. messanensis subsp. messanensis και F. messanensis subsp. sphaciotica με σήμανση των πλούσιων σε GC περιοχών με χρωμομυκίνη Α3 και in situ υβριδοποίηση φθορισμού (FISH), για τον εντοπισμό 18S - 5.8S - 26S και 5S γονιδίων. Η Fritillaria mutabilis (ενδημικό Ελλάδας) έχει 2n = 24 +1B χρωμοσώματα. Αυτή είναι η πρώτη κυτταρολογική μελέτη του είδους από την Κεφαλονιά και η πρώτη εκτίμηση του μεγέθους του γονιδιώματος του είδους. Τέλος, ο χρωμοσωματικός αριθμός 2n = 4x = 28 που βρέθηκε στο υποείδος Cymbalaria microcalyx subsp. minor (ενδημικό Ελλάδας) συμφωνεί με προηγούμενες αναφορές. Παρ’ όλα αυτά, δίνονται πρώτη φορά μετρήσεις των χρωμοσωμάτων. / Twelve endemic and rare taxa of Kefalonia were karyologically examined. Apart from their chromosome numbers, karyomorphology and comments on the karyotype morphology, data are also given about their habitat and potential threats. Moreover, an attempt is being made to assess the conservation status of their populations and to suggest measures for their protection and sustainable management. For every taxon, the chromosome indicators TCL and ACL are given for the first time. Allium ionicum (endemic of the Ionian Islands) is studied for the first time from Kefalonia and Zakynthos. The chromosome number is always 2n = 16, but the kayotypes differ as far as the number and the size of the satellites are concerned. Centaurea subciliaris subsp. subciliaris (endemic of the Ionian Islands), with diploid (2n = 18) and tetraploid (2n = 36 + 1Β) individuals, showed difference comparing to previous refers regarding the presence of B-chromosomes. The DNA amount of the subspecies, for both diploid and tetraploid individuals, was counted for the first time. Cerastium candidissimum (Greek endemic) has 2n = 36 chromosomes. This is the first study for Kefalonia and first publication of the karyotype. Saponaria aenesia (endemic of Kefalonia, Endangered) has 2n = 28 chromosomes and this is the first report for the species. The chromosome number 2n = 24, found for Silene ionica (Greek endemic), agrees with previous studies. However, information about its karyotype is presented here for the first time. Sulla coronaria (Mediterranean, rare in Greece) has 2n = 16 chromosomes. The karyotype is given here for the first time. Scutellaria rupestris subsp. cephalonica (exclusive endemic taxon of Kefalonia, Endangered) has 2n = 34 chromosomes. Our results are in accordance with previous refers for the taxon. The chromosome numbers of Stachys parolinii (Greek endemic, 2n = 34) and Thymus holosericeus (endemic of the Ionian Islands, 2n = 4x = 28) agree with previous studies. The results for Fritillaria messanensis subsp. gracilis (Adriatic - Ionian distribution) with 2n = 24 +1B chromosomes, agree with previous publications. Moreover, the DNA amount of the taxon was estimated for the first time for material from Greece. The subspecies was also observed after CMΑ3 and FISH to detect the 18S - 5.8S - 26S και 5S genes and compared with the other two subspecies, F. messanensis subsp. messanensis and F. messanensis subsp. sphaciotica. Fritillaria mutabilis (Greek endemic) has 2n = 24 chromosomes. This is the first study for Kefalonia and first estimation of the DNA amount for the species. Finally, the chromosome number 2n = 4x = 28, found for Cymbalaria microcalyx subsp. minor (Greek endemic), agrees with previous research for the species from the island. The chromosomes were measured here for the first time.

Malgrat la terciarització de les economies pirinenques, la ramaderia de muntanya conserva encara una presència significativa a les comarques del Pirineu català. El seu paper, però, ha canviat considerablement al llarg de l'últim segle, passant de constituir un dels pilars de l'economia i societat de muntanya a esdevenir una activitat minoritària i en regressió. Aquesta tesi parteix de la premissa que la activitat ramadera continua sent una activitat necessària en àrees de muntanya, tal i com es desprèn del caràcter multifuncional amb què s'identifica: diversificació econòmica, creació i preservació d'un paisatge considerat de qualitat, conservació de la biodiversitat, manteniment de la població rural, construcció identitària, etc. A partir d'una aproximació interdisciplinar, que combina metodologies qualitatives i quantitatives, i que converteix en objecte d'estudi tant el medi físic com el medi social, la tesi s'aproxima a l'estat actual de la ramaderia al Pirineu, identificant i analitzant els elements que supediten l'activitat en l'actualitat, així com aquells aspectes a potenciar per tal d'assegurar la seva continuïtat. L'estudi es situa en un context determinat, el de la Vall Fosca (municipi de la Torre de Cabdella, Pallars Jussà). Després de contextualitzar l'objecte d'estudi, situant-lo en l'escenari que resulta dels canvis experimentats per les àrees del Pirineu durant el darrer segle, es presenta l'àrea d'estudi en què es desenvolupa la tesi, la Vall Fosca, i les seves peculiaritats, referides tant al medi físic com al medi social. Es descriuen, a continuació, les característiques que defineixen als sistemes ramaders del Pirineu, els elements principals que històricament han assegurat la seva reproducció, i la seva evolució al llarg de les últimes dècades. S'exposa, a la mateixa secció del document, el paper que han exercit les polítiques agràries en la configuració dels sistemes ramaders de muntanya actuals, encapçalades per la Política Agrària Comuna. A partir d'aquest punt la tesi es centra en el cas concret i particular de la Vall Fosca. La consulta de fonts bibliogràfiques, fonts històriques i fonts orals permet reconstruir els processos de transformació de la ramaderia a la vall. A partir de la realització d'entrevistes qualitatives a un conjunt de ramaders i ramaderes, s'estudia la situació general de les explotacions actives. S'identifiquen així dinàmiques comunes i estratègies particulars, i es detecten els principals problemes i oportunitats. S'analitza el pes de factors com ara el caràcter familiar de les explotacions, la irrupció de l'orientació ecològica, la relació amb l'Administració o l'associacionisme /cooperativisme. Es mostra que la viabilitat de les explotacions actuals depèn en gran mesura de tres elements principals: la integració vertical de les activitats, els complements de renda i l'autoexplotació personal i familiar. Aquesta integració vertical de l'activitat és possible, en part, gràcies a l'aprofitament de prats i pastures, els quals permeten que les explotacions puguin autoabastir-se de recursos alimentaris. Les fluctuacions en la producció d'herba poden arribar a tenir un impacte important sobre l'economia de les explotacions. S'analitza doncs la possibilitat d'utilitzar la informació proporcionada per la teledetecció en el seguiment de recursos ramaders. D'aquesta forma, i a partir d'una sèrie d'imatges Landsat-5 TM i de la recollida de dades de camp durant dues campanyes estivals el 2008 i 2009, s'estudia l'aplicació de dos models diferents per la quantificació de biomassa herbàcia. El primer consisteix en un model estadístic, basat en la capacitat d'una sèrie d'índexs de vegetació i humitat per explicar la producció de biomassa aèria herbàcia a partir d'un model de regressió múltiple. El segon és un model físic basat en l'equació de Monteith (1972), segons la qual la producció de biomassa aèria herbàcia seria funció de la radiació fotosintèticament activa (PAR) absorbida per la planta i de l'eficiència en la conversió de la radiació (factor LUE). Els models analitzats han obtingut resultats especialment bons en les campanyes de camp realitzada de forma prèvia al primer i segon dall duts a terme pels ramaders, com a part del calendari estival de gestió. S'evidencia l'alta variabilitat del fenomen estudiat, tant interanual com dins d'uns mateix cicle vegetatiu. Les conclusions de la tesi, referents a la durabilitat dels sistemes ramaders del Pirineu, s'estructuren en base a tres dimensions: social, econòmica i ecològica. La reproducció social es trobaria en últim terme determinada per la capacitat de l'activitat de generar benestar i qualitat de vida. La intensificació que ha experimentat la ramaderia de muntanya durant els últims anys i la sobrecàrrega de feina que implica, anirien en la direcció oposada. També hi juguen en contra la valoració negativa de l'activitat, tant des de dins com des de fora d'ella. Igualment important és la qualitat del teixit social que es desplega sobre el territori, l'existència de xarxes de col·laboració i cooperació a les que encara es recorre massa tímidament. La propera reforma de la PAC, prevista pel període 2013-2020, cobra vital importància en referència a la dimensió econòmica, podent significar una eventual reducció de les subvencions percebudes. Per la seva banda, les estratègies de valorització del producte i de generació de valor afegit in situ ensopeguen amb massa obstacles, tal i com passa en el cas de la producció ecològica. A la tercera dimensió, l'ecològica, correspon la renovació dels recursos naturals que la ramaderia de muntanya explota: prats i pastures. Aquests no constitueixen només el recurs ramader bàsic, sinó que són a la vegada producte de la pròpia ramaderia. La seva conservació implica, a més d'una gestió correcta i eficient, garantir l'accés a la terra, evitant els processos d'abandonament. / Despite predominance of tertiary sector in Pyrenean economies, mountain stockbreeding still represents an important activity in Catalan Pyrenees. Nevertheless, its role has changed significantly in the course of the last century: it has turned from being a basic pillar in mountain economy and society to a minority and regressive activity. This thesis takes base on the argument that stockbreeding activities are necessary to be continued in mountain areas, such as Pyrenees, considering their multifunctional character, that is, their active role in landscape configuration and preservation, biodiversity conservation, economic diversification, maintenance of rural population, identity construction, etc. Through an interdisciplinary approach, which combines qualitative and quantitative methodologies, and which takes into account both society and environment, this thesis is aimed at studying the present state of mountain farming in Catalan Pyrenees. The purpose of this research would be then to identify and to analyze the elements which condition mountain stockbreeding at the present time, as well as to determine those aspects which should be strengthened in order to guarantee its continuity. For doing so, we study the case of Vall Fosca, which corresponds to the municipality of la Torre de Cabdella (Pallars Jussà). After contextualizing the object of study, by referring to the transformation which Pyrenees have undergone over the last century, we present the study area, Vall Fosca, and its peculiarities regarding both physical and social environment. Main characteristics which define current stockbreeding systems in Pyrenees are afterwards described. Attention is paid to the historical process, by identifying the mechanisms and institutions which have ensured mountain farming reproduction and by following its evolution over the last decades. Within this part, a section is dedicated to agrarian policies, specially the Common Agrarian Policy (CAP), and its role in mountain farming systems configuration. From now on, the thesis focuses on Vall Fosca's particular case. Bibliographic and historical sources query, together with oral sources, allow to reconstruct stockbreeding transformation process in the valley. Qualitative interviews are conducted to learn about farms' present situation. Common dynamics and particular strategies are identified, as well as main problems and opportunities. Importance of relevant aspects such as farms family base, organic farming, Administration's role or collaboration networks is analyzed. Three elements are found to be basic regarding to livestock farming viability: vertical integration, income complement and self- and family exploitation. Vertical integration of livestock production is in part possible thanks to meadows and pastures exploitation, which allow, to some extent, to cover farm requirements concerning food supply. As a matter of fact, fluctuations in grass production could hinder economic performance of livestock farms. A part of this thesis is then dedicated to forage production quantification by applying remote sensing techniques. A series of Landsat-5 TM images together with on-site data sampling over two field campaigns during summer 2008 and 2009 is used to quantify herbaceous resources in terms of biomass production. Two different models are applied. Firstly, a statistical model (multiple regression model) based on vegetation and humidity indexes' capacity to predict aboveground biomass. And, secondly, a physical model based on Monteith's equation (1972). According to it, aboveground biomass production is related to photosintetically active radiation (PAR) absorbed by vegetation and to efficiency in converting radiation into biomass (LUE). In both cases, best results are obtained when models are applied previously to first and second grass harvesting by farmers, which take place usually in early and late summer. The results obtained highlight the system's complexity and its high variability, year-on-year and within the same seasonal cycle. The thesis conclusions, referred to Pyrenees livestock breeding system's durability, are structured around three dimensions: social, economic and ecologic. Social reproducibility would be determined, as a last resort, by the capacity to generate well-being and quality of life. However, growing intensification and work overload act in the opposite direction, leading to a negative perception towards stockbreeding activities, both from within and from outside the sector. Social fabric and existence of collaboration and cooperation networks are likewise important, though the willingness to collaborate and cooperate is not really widespread. Concerning the economic dimension, next CAP reform (2013-2020) will be of great importance, since it could lead to an eventual reduction in subsidies. In turn, strategies for generating added value in situ run into too many difficulties, as it turns out to be the case of organic production. Natural resources renewal corresponds to the third dimension considered, the ecological one. Meadows and pastures are not only the basic grazing resource but also the product of grazing activity itself. Their conservation implies both a suitable way of management and the guarantee of access to land, thus avoiding abandonment processes.

Στην παρούσα εργασία επιχειρείται μια παρουσίαση των είκοσι έξι σωζόμενων αποσπασμάτων (TrGF2 frg.398-423) της Ευριπίδειας Ινώς. Αρχικά μελετάται ο μύθος. Στη συνέχεια εξετάζονται οι αναφορές στην Ινώ τόσο μέσα στη δραματική παραγωγή του Ευριπίδη όσο και στα έργα των άλλων τραγικών. Αξιοποιείται ο τέταρτος μύθος του Υγίνου, καθώς θεωρείται ότι αυτός δίνει σε γενικές γραμμές την πλοκή της ευριπίδειας Ινώς. Επίσης, η μελέτη εστιάζει στη χρονολόγηση, τον τόπο, τα του δράματος πρόσωπα, το χορό και την ανασύνθεση του έργου. Τέλος, επιχειρείται μια μετάφραση των αποσπασμάτων ακολουθώντας το κείμενο, όπως αυτό παραδίδεται από τον καθηγητή Kannicht. / The aim of this study is to present the fragments (TrGF2 frg.398-423) of the Euripidean Ino. First of all we study the legend and the mythical background. We look for references to Ino in other dramatic plays of Euripides and in other dramatists. We trust Hyginus and consider fabulae 4 as the outline of Ino. We try to explore what can be recovered for the date and the setting of the play, the dramatis personae, the chorus and the reconstruction of the plot. Finally we translate the fragments following Prof.Kannicht’s text.

L'objectiu de la tesi és intentar establir la base social que el règim franquista va trobar a Barcelona en establir-s'hi a partir del 26 de gener de 1939. Per a fer-ho, s'han cercat motius possibles d'adhesió al nou règim per part de diferents sectors socials. La font d'informació bàsica per aquest punt han estat els llibres de memòries, dels quals n'han estat consultats prop de 125, entre publicats i inèdits. Els motius d'adhesió o acomodació al nou règim que s'han trobat han estat els següents:1) L'anticatalanisme. Els plantejaments contraris no solament al catalanisme polític sinó també a un catalanisme sentimental, de costums i tradicions, van atreure els qui, vivint a Barcelona, se sentien incòmodes amb el nacionalisme. Pel contrari, van allunyar del règim sectors de població que, per altres motius, podria haver-se adaptat amb gust al franquisme.2) La religió. La possibilitat de recuperar els actes de culte i la vida social relacionada amb les parròquies va atreure sectors importants de les classes mitjanes.3) L'esperança. Les ganes d'oblidar la guerra i l'esperança en una millora de les condicions de vida van ser, en uns primers moments, un factor d'acolliment del franquisme. Però aviat aquestes esperances es van veure frustrades.4) El silenci. El control ferri sobre els mitjans de comunicació impedia la població obtenir informació de la realitat i la sotmetia a una constant propaganda a favor del nou règim.5) El record de la repressió republicana. Durant la guerra van ser executades 2.400 persones amb veïnatge a Barcelona. El record d'aquelles morts entre familiars i amics va ser un altre factor d'adhesió.6) Sobreviure. La por a perdre el lloc de treball obligava a acomodar-se a la nova situació si hom havia decidit quedar-se. Les depuracions van ser estrictes a l'Administració pública i més laxes a l'empresa privada.7) La por. El règim es va basar en un sistema policíac obsessionat pel control dels ciutadans. La delació va ser elevada "al prestigio de aviso patriótico". Adaptar-se esdevingué una necessitat vital.8) El possibilisme. L'intent de salvar alguna cosa de la personalitat catalana va portar a persones del món de la cultura a restar i, adaptant-se al nou règim, portar a terme discretes actuacions possibilistes.Com a pas previ a l'estudi d'aquestes actituds, en la tesi es fa una descripció física de la ciutat basada en documentació arxivística, bibliogràfica i de premsa. S'estudia de manera molt pormenoritzada la vida quotidiana dels homes i les dones "corrents" que es van quedar i no foren empresonats: el funcionament dels serveis bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, ensenyament, sanitat, cultura...), les dificultats en l'aprovisionament de menjar, què feien en les estones d'oci, la situació de la premsa... / El objetivo de la tesis es intentar establecer la base social que el régimen franquista encontró en Barcelona al establecerse a partir del 26 de enero de 1939. Para hacerlo, se han buscado motivos posibles de adhesión al nuevo régimen por parte de diferentes sectores sociales. La fuente d'información básica para este punto han sido los libros de memorias, de los que se han consultado cerca de 125, entre publicados e inéditos. Los motivos de adhesión o acomodación al nuevo régimen que se han encontrado han sido los siguientes:1) El anticatalanismo. Los planteamientos contrarios no sólo al catalanismo político sino también a un catalanismo sentimental, de costumbres y tradiciones, atrajeron quienes, viviendo en Barcelona, se sentían incómodos con el nacionalismo. Por el contrario, alejaron del régimen sectores de población que, por otros motivos, podría haberse adaptado con gusto al franquismo.2) La religión. La posibilidad de recuperar los actos de culto y la vida social relacionada con las parroquias atrajo sectores importantes de las clases medias.3) La esperanza. Las ganas de olvidar la guerra y la esperanza en una mejora de las condiciones de vida fueron, en unos primeros momentos, un factor de aceptación del franquismo. Pero pronto estas esperanzas se vieron frustradas.4) El silencio. El control férreo sobre los medios de comunicación impedía a la población obtener información de la realidad y la sometía a una constante propaganda en favor del nuevo régimen.5) El recuerdo de la represión republicana. Durante la guerra fueron ejecutadas 2.400 personas con vecindad en Barcelona. El recuerdo de aquellos muertos entre familiares y amigos fue otro factor de adhesión.6) Sobrevivir. El miedo a perder el puesto de trabajo obligaba a acomodarse a la nueva situación si se había decidido no exiliarse. Las depuraciones fueron estrictas en la Administración pública y más laxas a la empresa privada.7) El miedo. El régimen se basó en un sistema policial obsesionado por el control de los ciudadanos. La delación fue elevada "al prestigio de aviso patriótico". Adaptarse se convirtió una necesidad vital.8) El posibilismo. El intento de salvar algo de la personalidad catalana llevó a personas del mundo de la cultura a quedarse y, adaptándose al nuevo régimen, llevar a cabo discretas actuaciones posibilistas.Como paso previo al estudio de estas actitudes, en la tesis se hace una descripción física de la ciudad basada en documentación archivística, bibliográfica y de prensa. Se estudia de manera muy pormenorizada la vida cotidiana de los hombres y las mujeres "corrientes" que se quedaron y no fueron encarcelados: el funcionamiento de los servicios básicos (agua, gas, electricidad, transportes, enseñanza, sanidad, cultura...), los apuros en el aprovisionamiento de comida, lo que hacían en los ratos de ocio, la situación de la prensa... / The social base that the Franco's regime found in Barcelona from 26 of January of 1939 is the aim of the thesis. To attain it, I have been searching possible adhesion motives to the new regime from different social sectors. The main source of information for this point has been autobiographic books, which 125 has been consulted, some published and some unpublished. The accommodation to the new regime have been found in the following reasons:1) Against catalanism: the contrary poses nor only to the politic catalanism and also to a sentimental catalanism, of habits and traditions, attracted who, living in Barcelona felt uncomfortable with the nacionalism. However, they spaced out from sectors regime ofpopulation that from others circumstances, could be adapted to the Franco's regime.2) The religion: the possibility to recover acts of cult and the social life related with parishes attrached important sectors of middle social class.3) The hope:the desire to forget the war and to hope to a better life conditions were, the firt moment, to welkom the new regime. But soon thoses expectations were frustated.4) The silence: the strict control on the media impeded the population to get any information about reality and subject to a constant publicity from the new regime.5) The recollection of a republican repression. During the war were executed 2.400 persons around Barcelona. The recollection of those deads between friends and familiars were another adhesion factor.6) Survive: the fear of loosing a job maded the obligation to repair into the new situation if had been decide to remain in Barcelona. the filters were strict to the public administration and less into the private companies.7) Fear: the regime was based in a policy sistem obsessed by controlling the citizen.the delation was increased "to the patriotic notice prestige" Being adapted was a vital need.8) The possibilism: the intention to save something from the catalan personality brought some people from the culture world , addapting themself into the new regime, carry out discreet performances.

The genomic integrity of a cell is constantly being pressured by both intrinsic and extrinsic forces. Cell cycle checkpoints exist to protect the cells by arresting cell cycle progression in response to DNA damage or replication stress. It has been shown that the interaction between the checkpoint proteins Rad9A and TopBP1 is a crucial upstream event required for the ATR-dependent checkpoint response to DNA damage, which can be activated throughout different points in the cell cycle. The Bimolecular Fluorescence Complementation (BiFC) technique has recently emerged as a simple and effective tool for analyzing protein-protein interactions in live cell cultures. By fusing complementary fragments of fluorescent proteins to proteins of interest, one can visualize protein-protein interactions through the formation of a mature fluorophore from these fragments. In the current work, the BiFC assay system was employed to study the interaction between TopBP1 and Rad9A; the human homologue of fission yeast Rad9. BiFC vectors expressing TopBP1, Rad9A, and the Rad9A-S387 mutant were constructed and optimized for transfection in HeLa cells. It was shown that the BiFC fusion protein of Rad9A lacked phosphorylation on its constitutive S387 site, although it retained its upstream damage dependent S272 phosphorylation after IR treatment. BiFC signals could be detected in cells containing the BiFC fusion proteins of Rad9A and TopBP1 using confocal microscopy and flow cytometry techniques. However, the signals could not be distinguished from that of the negative control samples. Our results suggest a possibility that our BiFC fusion proteins of interest interact in a non-specific manner, although further characterization is required to confirm this. The BiFC assay employed in this project must be further optimized to effectively study the interaction between Rad9A and TopBP1, as well as other checkpoint proteins. However, this study has given us great insight into the implementation of this new BiFC technique for studying protein interactions in the context of cell cycle proteins, and the knowledge gained from this study will be invaluable for future work. / Thesis (Master, Biochemistry) -- Queen's University, 2009-12-17 12:42:06.717

Esta investigación pretende analizar, desde un punto de vista histórico, el corpus literario de la novela colonial francesa entre 1870 y 1931. La primera parte es dedicada a las practicas culturales que se mueven alrededor de los libros y de la lectura, al mismo tiempo otorga atención al contexto histórico. Los primeros dos capítulos se centran alrededor de dos grandes actitudes: la tendencia francesa a comparar la experiencia africana con el mundo y la sociedad clásica y medieval europea y el arte de la denigración, es decir la costumbre de rebajar y quitar valor a las sociedades africanas. El tercer capitulo se centra en el discurso anticolonial. En ese apartado se evidencia como el anticolonialismo fue un hecho marginal. La cuarta sección es dedicada a los personajes de la novela colonial. El cazador, el soldado, el científico, el cura, el viajero y el publico funcionario son las principales figura de la novela que se han analizado. En el epilogo se examinan los vicios y las virtudes de ese tipo de literatura, su utilidad para la historia cultural de las representaciones. / The research analyzes, through a historical approach, the literary corpus of the colonial French novel between 1870 and 1931. The first part is dedicated to the cultural practices that revolve around books and reading, and tries to pay attention to the historical context. The first two chapters are focused on two large attitudes: the French tendency to compare the African experience with classical or medieval world and the art of denigration, namely the custom to degrade and remove value to the African societies. The third chapter focuses on all anti-colonial literary events. In this section we show how anti-colonialism was rather marginal. The fourth part is dedicated to the characters of the colonial novel: the hunter, the soldier, the scientist, the priest, the traveller, the civil servant, being the main figures of the novel, are the main subjects analysed. In the epilogue, vices and virtues of this type of literature are discussed, as well as its importance for the cultural history of representations.

With a new national curriculum, the New Zealand Ministry of Education has created a new learning area – Learning Languages. From 2010 all schools will have to show they are moving towards providing programmes for language learning for all students from Years 7 to 10. In preparation for this, primary and intermediate schools have been increasingly offering diverse programmes of language learning to their students, and high school language teachers have noticed an increase in knowledge and experience from their Year 9 entrants to language classes. This gives rise to the question of how teachers at high schools are able to manage language classes where students have a very diverse range of experiences of learning another language. This study is a case study from one high school on the phenomenon of language learning, as experienced and explained by nine Year 9 students. The students are asked to explore their current and previous language learning experiences in group interviews, and especially to discuss the issues which they have found in their classes. The students are from diverse backgrounds, with different experiences of learning another language. Their discussion is honest and wide-ranging as they talk about their experiences, giving reasons for their language choice, and explaining what they like and don’t like about their learning. They offer opinions on co-operative learning, mixed-level classes and the difficulties and benefits of learning another language and they make suggestions about what helps them learn best. A recurring theme in their discussion is one of relationships – family connections which may make a particular language more attractive, teacher-pupil relationships which foster learning, and, more especially, the peer-relationships which support (or occasionally inhibit) learning, and provide social support and a social network of friends. Overwhelmingly, they say they would rather study with their friends in a mixed-level class, than learn in a class which is streamed to their own level. Analysis of data further reveals that identity negotiations, which may not be recognised by the students themselves, play a part in the learning process. The study concludes with recommendations for practice and pedagogy, based on the students’ conversations. The four recommendations are about diversity – exploring the extent of diversity in the classroom, creating an environment which supports diversity, creating programmes which allow diverse students to learn together and creating opportunities for them to learn from each other.