[ES] La pesca de arrastre es una actividad que se desarrolla en el Mediterráneo desde hace más de un centenar de años. Con la revolución industrial se produjo la introducción de la propulsión a motor, además del aumento del tamaño de las embarcaciones, así como el aumento de las flotas. Por todo ello esta actividad ejerce una importante presión sobre los stocks pesqueros y sobre los fondos en lo que opera. Como la pesca no es selectiva se capturan muchos ejemplares que no interesan comercialmente. Además, la legislación impone tallas mínimas de captura para algunas especies. Por estas causas se produce un descarte de la pesca que puede ser muy importante. El objeto de esta tesis es estudiar el descarte de la pesca de arrastre producido en el Golfo de Valencia. Para ello el estudio se ha desarrollado a bordo de embarcaciones de arrastre de puertos de la Comunidad Valenciana estudiando las capturas y los descartes de la pesca en estas embarcaciones. En primer lugar, hemos realizado una caracterización de las capturas tanto cualitativa (especies) como cuantitativa (biomasa por esfuerzo de pesca). Se presenta la abundancia y la biomasa de todas las especies que se han capturado en los arrastres que se han realizado en el Golfo de Valencia. Aunque el método de muestreo ha consistido en la red de arrastre y presenta limitaciones para una adecuada caracterización de la comunidad bentónica porque se pierden muchos organismos por tamaño, con los datos disponibles de las capturas, se ha podido discriminar tipos de fondo diferentes según las comunidades biológicas obtenidas, de manera que hemos podido separar entre los arrastres correspondientes a fondos de plataforma y los de talud. Dentro de la plataforma también se han encontrado diferencias en la composición biológica. En los fondos más superficiales de la plataforma, en una zona muy concreta se han detectado densidades muy elevadas de la ascidia Molgula appendiculata que además ha resultado ser una de las especies más abundantes del descarte. Tratando los datos por tipos de fondo se ha estudiado la abundancia, la biomasa, la biodiversidad y las variaciones de dichos parámetros dentro de cada tipo de fondo, estos parámetros ilustran la heterogeneidad de los fondos. Los datos muestran diferencias entre fondos de talud y plataforma. Posteriormente se ha estudiado la parte comercializada de las capturas, cualitativa y cuantitativamente. La mayor parte de la pesca comercializada en términos de biomasa está constituida por peces, pero hay una fracción importante de moluscos destacando los cefalópodos y la almeja Venus nux. La parte central de la tesis la ha constituido la caracterización de los descartes de la pesca en cada uno de los tipos de fondo. Se ha determinado las especies que constituyen el descarte, si presentan descarte total o parcial, su abundancia, biomasa y tallas. A este respecto, se analizan aspectos sobre las medidas de gestión de la pesca. En el estudio se ha obtenido en general una gran abundancia de la ascidia Molgula appendiculata (ya comentado), que además de presentar una distribución generalizada en los fondos del Golfo de Valencia, ha mostrado concentraciones muy elevadas en determinadas zonas. Se ha dedicado un capítulo de esta tesis a lo que hemos llamado "Fondos de Molgula" en el que se expone el problema, y se ha tratado de relacionar la expansión de esta ascidia con aspectos de alteración de los fondos por diversas presiones debidas a actividades humanas. / [CAT] La pesca d'arrossegament és una activitat que es desenvolupa al Mediterrani des de fa més d'un centenar d'anys. Amb la revolució industrial es va produir la introducció de la propulsió a motor, a més de l'augment de la grandària de les embarcacions, així com l'augment de les flotes. Per tot això aquesta activitat exerceix una important pressió sobre els estocs pesquers i sobre els fons en el que opera. Com la pesca no és selectiva es capturen molts exemplars que no interessen comercialment. A més, la legislació imposa talles mínimes de captura per a algunes espècies. Per aquestes causes es produeix un descartament de la pesca que pot ser molt important. L'objecte d'aquesta tesi és estudiar el descartaments de la pesca d'arrossegament produït al Golf de València. Per a això l'estudi s'ha desenvolupat a bord d'embarcacions d'arrossegament dels ports de la Comunitat Valenciana estudiant les captures i els descartaments de la pesca en aquestes embarcacions. En primer lloc, hem realitzat una caracterització de les captures tant qualitativa (espècies) com a quantitativa (biomassa per esforç de pesca). Es presenta l'abundància i la biomassa de totes les espècies que s'han capturat en els arrossegaments que s'han realitzat en el Golf de València. Encara que el mètode de mostreig ha consistit en la xarxa d'arrossegament i presenta limitacions per a una adequada caracterització de la comunitat bentònica perquè es perden molts organismes per grandària, amb les dades disponibles de les captures, s'ha pogut discriminar tipus de fons diferents segons les comunitats biològiques obtingudes, de manera que hem pogut separar entre els arrossegaments corresponents a fons de plataforma i els de talús. En la plataforma també s'han trobat diferències en la composició biològica. En els fons més superficials de la plataforma, en una zona molt concreta s'han detectat densitats molt elevades de la ascidia Molgula appendiculata que a més ha resultat ser una de les espècies més abundants del descartament. Tractant les dades per tipus de fons s'ha estudiat l'abundància, la biomassa, la biodiversitat i les variacions d'aquests paràmetres dins de cada tipus de fons, que il·lustren la seua heterogeneïtat. Les dades mostren diferència entre fons de talús i plataforma. Posteriorment s'ha estudiat la part comercialitzada de les captures, qualitativa i quantitativament. La major part de la pesca comercialitzada en termes de biomassa està constituïda per peixos, però hi ha una fracció important de mol·luscos destacant els cefalòpodes i la cloïssa Venus nux. La part central de la tesi l'ha constituït la caracterització dels descartaments de la pesca en cadascun dels tipus de fons. S'ha determinat les espècies que constitueixen el descartaments, si presenten descartament total o parcial, la seua abundància, biomassa i talles. Referent a això, s'analitzen aspectes sobre les mesures de gestió de la pesca. En l'estudi s'ha obtingut en general una gran abundància de la ascidia Molgula appendiculata (ja comentat), que a més de presentar una distribució generalitzada en els fons del Golf de València, ha mostrat concentracions molt elevades en determinades zones. S'ha dedicat un capítol d'aquesta tesi al que hem anomenat "Fons de Molgula" en el qual s'exposa el problema, i s'ha tractat de relacionar l'expansió d'aquesta ascidia amb aspectes d'alteració dels fons per diverses pressions degudes a activitats humanes. / [EN] Trawling is a fishing activity that has been carried out in the Mediterranean for more than a century. With the industrial revolution, engine propulsion was introduced, in addition to the increase of vessels size, as well as the fleets. For all these reasons, this activity leaded to a significant pressure on fish stocks and on the bottom where trawlers operate. As this fishing gear is not selective, many specimens that are not commercially important are caught. In addition, the legislation imposes minimum catch sizes for some species. For these reasons, discards can represent a significant part of the total capture. The purpose of this thesis is to study the discards produced by trawling in the Gulf of Valencia. For this, the study has been carried out on board trawlers from the ports of the Valencian Community, studying the catches and discards of these vessels. First of all, we have carried out a qualitative (species) and quantitative (biomass per fishing effort) characterization of the catches. The abundance and biomass of all the species that have been caught in the sampled trawls carried out in the Gulf of Valencia are presented. Although the sampling method has consisted on the trawl net and presents limitations for an adequate characterization of the benthic community because many organisms are small and are not caught, with the available data obtain from the catches, it has been possible to determinate different types of bottom according to the communities obtained; it was possible to separate between the tows corresponding to platform bottoms and those of the slope. Within the platform, differences in biological composition have also been found. On the shallower bottoms of the platform, in a very specific area, very high densities of the sea squirt Molgula appendiculata have been detected, which has also turned out to be one of the most discarded species in abundance Analyzing data by bottom types, several parameters as abundance, biomass, biodiversity and their variations within each bottom type have been studied: these parameters illustrate the heterogeneity of the bottoms. The data shows differences between slope and platform bottoms. Subsequently, the commercialized part of the catches has been studied, qualitatively and quantitatively. Most of the commercialized catch in terms of biomass are fish, but there is a significant fraction of molluscs, notably cephalopods and the clam Venus nux. The central part of the thesis has been the characterization of fishing discards in each of the bottom types. The species that constitute the discard have been determined, even if they are totally or partially discarded, their abundance, biomass and sizes. In this regard, aspects of fisheries management measures are analyzed. In general, the study showed a great abundance of the ascidian Molgula appendiculata, in addition to present a generalized distribution in the bottoms of the Gulf of Valencia, showing very high concentrations in certain areas. A chapter of this thesis has been dedicated to what we have called "Molgula bottoms" in which the problem is stated, and an attempt is made to relate the expansion of this ascidian with aspects regarding alteration of the sea bottom due to several human activities' pressures. / El Aoussimi, A. (2021). Estudio y caracterización de los descartes de pesca de arrastre de fondo en el Golfo de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/176011 / TESIS

No description available.

No description available.

La pesca d'arrossegament practicada al mar Mediterrani incideix sobre un rang batimètric molt ampli i afecta a nombrosos tipus de fons que presenten comunitats molt diversificades, on les espècies de peixos, crustacis, cefalòpodes, altres mol·luscs, equinoderms i d'altres macroorganismes epibentònics interaccionen entre si. D'aquí la importància de caracteritzar amb una aproximació multiespecífica els fons explotats, com la que aquí hem dut a terme, prenent en consideració no tan sols les espècies d'interès comercial sinó totes les espècies que conformen la comunitat. Els objectius concrets d'aquesta tesi estan centrats en l'estudi qualitatiu i quantitatiu dels descartaments produïts per la pesca d'arrossegament que efectua la flota espanyola en la zona del Golf de Lleó, i en aspectes relacionats a millorar la selectivitat de les xarxes emprades canviant el disseny de la malla tradicional per malla quadrada.El mostreig s'ha dut a terme a bord d'una embarcació d'arrossegament comercial, amb una freqüència setmanal, dins el període comprès entre març del 1998 i març del 2000. En total s'han analitzat 68 pesques. Totes les mostres estudiades provenen del primer vol del dia i s'han capturat a fondàries entre 50 i 500 metres.De tot el volum capturat durant l'estudi s'han identificat un total de 307 espècies pertanyent a diversos grups taxonòmics. El grup taxonòmic majoritari és el dels peixos amb 133 espècies, seguit dels crustacis, els cefalòpodes, els equinoderms i finalment el grup d'altres invertebrats. L'espècie més capturada en nombre a la pesquera del Golf de Lleó ha estat la cervellina (Leptometra phalangium) i les més capturades en biomassa han estat la sardina (Sardina pilchardus) i el lluç mediterrani (Merluccius merluccius smiridus).Pel total de la captura la fracció descartada en nombre d'individus representa el 71% mentre que la biomassa descartada és de l'ordre del 36%. La causa més important en quant a quantitat de rebuig produït és la que respon al compliment de la normativa vigent, ja sigui per les talles mínimes legals o per les captures acompanyants permeses. Els majors descartaments estacionals en termes d'abundància es donen a la primavera i l'estiu, coincidint amb l'època de reclutament de la majoria de les espècies explotades. En canvi, els descartaments estacionals en termes de biomassa són excepcionalment elevats a l'estiu i estan provocats per la captura massiva de sardina (S. pilchardus) durant aquesta època de l'any. El rebuig expressat tant en nombre com en pes disminueix en funció de l'estrat de fondària, essent la quantitat descartada major en l'estrat A (50-200 m) i menor en l'estrat C (>400 m).S'ha comprovat que el disseny de malla quadrada aplicat al cóp de les xarxes d'arrossegament fa augmentar dràsticament, tant en nombre com en pes, el percentatge d'individus escapats, disminuint a la vegada la quantitat de descartament. També s'aconsegueix un augment de la mida de primera captura (L50) de totes les espècies excepte en la bruixa de quatre taques (Lepidorhombus boscii). A més es redueix l'impacte de la pesca sobre els estocs d'individus juvenils, sobretot d'espècies que presenten una secció de cos rodona com el lluç mediterrani (M. merluccius smiridus) i el verat (Scomber scombrus), disminuint així la sobrepesca de creixement i de reclutament al mateix temps que s'assegura i es millora la venda d'exemplars de mida legal. / Multispecies Mediterranean trawl fisheries are carried out in a wide range of depths and affect different bottoms and communities. The demersal resources distributed in the trawl fishing grounds off the south-western Gulf of Lions were studied. The aim of this study is to evaluate qualitatively and quantitatively the amount of discards associated to demersal trawl fisheries in this area and to improve the selectivity of bottom trawl nets introducing square mesh codends. A weekly sampling was conducted with a chartered commercial trawler (length 23 m; 600 HP) between march 1998 to march 2000. All the samples took place during daylight at depths ranging between 50 and 500 m. A total of 68 hauls were analyzed and 307 species were identified. The main taxonomic group are fishes with 133 species followed by crustaceans, cephalopods, echinoderm and other invertebrates. Leptometra phalangium is the most abundant species in number of individuals and Sardina pilchardus and Merluccius merluccius smiridus are the most abundant in biomass.From the total catch discards represented 71% in number of individuals and 36% in biomass. The main reason to discard is the compliance with current legislation in relation to minimum landing size and TAC's.Seasonal discards were important in number of individuals during spring due to recruitment of some commercial species. In summer, large amounts of Sardina pilchardus were discarded due to legal regulations that established TAC's to small pelagic species.Discards decreased with depth. We obtain majors discards in the continental shelf and less in the slope.We realized that square mesh design in codends is better than diamond mesh design. The percentage of individuals and biomass escaped increase in square mesh codends and the fraction discarded decrease. The estimated fifty percent retention length (L50) and selection factors were higher for square mesh codends than diamond mesh codends in the most cases except for Lepidorhombus boscii. Also the L50 obtained with square mesh codends are very close to or coincide with the legal size for the majority of the species studied. This results may be explained by the different body shapes and behaviour of the individuals species. We have observed that square mesh codends contribute to reduce the impact of fisheries in immature and undersized individuals from the stock, especially in species with a round shape body like Merluccius merluccius smiridus and Scomber scombrus. Moreover, the square mesh codends assured that landings are made up of marketable lengths.

[EN] Anaerobic digestion is a sustainable and technically sound way to valorise citrus waste if the inhibitory effect of the citrus essential oil (CEO) is controlled. Several strategies have been proposed to overcome these difficulties: keeping the organic loading rate (OLR) in low values to avoid excess dosage of inhibitor, supplementing the citrus waste with nutrient and buffering solutions or pre-treating the citrus waste in order to reduce the CEO concentration, either by recovery or by degradation of the CEO. Nevertheless, although some of them have been proven successful in recovering/degrading the CEO, none of them has been applied at full scale operation. The main objective of this thesis is to study the effect of the limonene (the main component of CEO) on the anaerobic digestion of citrus waste and to evaluate different strategies to improve this process. In a first approach to the problem, the effect and dynamics of the limonene in the anaerobic digestion process is studied in batch mode. The biochemical methane potential of several citrus waste types was assessed. The inhibitory concentration of limonene for the anaerobic digestion process was estimated also, observing a certain adaptation degree. Different strategies to avoid inhibition of the anaerobic digestion by limonene were studied in batch mode, namely biological treatment by fungi of the Penicillium genus, steam distillation and ethanol extraction. All treatments decreased the limonene concentration in the orange peel, with different efficiencies. Methane potential and production rate in the batch anaerobic digestion of the pretreated orange peel were not affected by the biological treatment, but an increase was observed after steam distillation and also after ethanol extraction. This effect was attributed to the removal of minority compounds of the CEO. Energy balance was negative for steam distillation and positive for the other two tested strategies. Continuous anaerobic co-digestion experiments of orange and mandarin peel with chicken and pig manure allowed observing the importance of the limonene dosage on the inhibitory effect. Systemic inhibition was observed in the mixture with higher limonene concentration, with symptoms of inhibition on methanogenesis, protein hydrolysis pathway, sulphate reduction and acetogenesis. The degradation of the limonene produced inhibitory compounds as well, causing persistent inhibition effects even after almost complete limonene degradation. Continuous anaerobic co-digestion of pretreated citrus waste with cow manure allowed for stable processes when the pretreatment was able to remove the limonene with high efficiency and without producing other inhibitory compounds (such as ¿-terpineol in the biological treatment). Thus, the pretreatments allowing for better results in terms of process stability were mechanical removal of the flavedo and ethanol extraction of the limonene. The anaerobic digestion is able to degrade the limonene, but its by-products can be even more inhibitory than the limonene itself. Therefore, it is concluded that to apply CEO recovery strategies before anaerobic digestion is recommended, since these could possibly the valorization of CEO as added value product and to increase biogas production. / [ES] La digestión anaerobia es una vía sostenible y técnicamente viable para valorizar los residuos cítricos si se controla el efecto inhibidor del aceite esencial cítrico (AEC). Se han propuesto varias estrategias para superar esta dificultad: mantener la velocidad de carga orgánica (VCO) en valores bajos para evitar dosis excesivas del inhibidor, suplementar el residuo cítrico con soluciones de nutrientes y tampón o pretratar el residuo cítrico para reducir la concentración de AEC, ya sea por recuperación o degradación del mismo. Sin embargo, aunque algunas de ellas han sido exitosas para recuperar o degradar el AEC, ninguna ha sido llevada a escala industrial. El objetivo principal de esta tesis ha sido estudiar el efecto del limoneno (el componente principal del AEC) en la digestión anaerobia de los residuos cítricos y evaluar diferentes estrategias para mejorar este proceso. En una primera aproximación al problema, se estudió el efecto y la dinámica del limoneno en la digestión anaerobia en discontinuo. Se evaluó el potencial bioquímico de metano de varios tipos de residuo cítrico y se estimó la concentración inhibitoria del limoneno para el proceso de digestión anaerobia, observando un cierto grado de adpatación. Se estudiaron diferentes estrategias para evitar la inhibición de la digestión anaerobia por limoneno en modo discontinuo: tratamiento biológico mediante hongos del género Penicillium, arrastre de vapor y extracción con etanol. Todos los tratamientos disminuyeron la concentración de limoneno en la piel de naranja, con diferentes eficiencias. El potencial de metano y la velocidad de producción en la digestión anaerobia discontinua de la piel de naranja pretratada no se vieron afectados por el tratamiento biológico, pero se observó un incremento tras el arrastre de vapor y la extracción con etanol. Este efecto se atribuyó a la extracción de compuestos minoritarios del AEC. El balance energético fue negativo para el arrastre de vapor y positivo para las otras dos estrategias. Los experimentos de co-digestión anaerobia en continuo de piel de naranja y mandarina con gallinaza y purín porcino permitieron observar la importancia de la dosis de limoneno sobre el efecto inhibitorio. Se observó inhibición sistémica en la mezcla con mayor concentración de limoneno. La degradación del limoneno produjo a su vez compuestos inhibitorios, con lo que el efecto inhibitorio persistió incluso tras la completa degradación del limoneno. La co-digestión anaerobia en continuo de residuo cítrico pretratado y estiércol de vacuno permitió tener procesos estables cuando el pretratamiento era capaz de eliminar el limoneno con alta eficiencia y sin producir otros compuestos inhibitorios (como ¿-terpineol en el caso del tratamiento biológico). Así, la eliminación mecánica del flavedo y la extracción del limoneno con etanol fueron los pretratamientos que dieron mejor resultado en términos de estabilidad del proceso. La digestión anaerobia es capaz de degradar el limoneno, pero sus subproductos pueden ser aún más inhibitorios que el propio limoneno. Por ello, se concluye que son recomendables los pretratamientos de recuperación de AEC, ya que permiten su valorización como producto de valor añadido y, a la vez, incrementar la producción de biogás mediante digestión anaerobia. / [CAT] La digestió anaeròbia és una via sostenible i tècnicament viable per valoritzar els residus cítrics si es controla l'efecte inhibitori de l'oli essencial cítric (OEC). S'han proposat diverses estratègies per tal de superar aquesta dificultat: mantenir la velocitat de càrrega orgànica (VCO) en valors baixos per a evitar dosis excessives de l'inhibidor, suplementar el residu cítric amb solucions de nutrients i tamponants o pretratar el residu cítric per a reduir la concentració d'OEC, ja siga per recuperació o per degradació del mateix. Tanmateix, encara que algunes d'elles han estat exitoses per recuperar o degradar l'OEC, cap ha estat escalada a nivel industrial. L'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat estudiar l'efecte del limonè (el component principal de l'OEC) en la digestió anaeròbia dels residus cítrics i avaluar diferents estratègies per a millorar aquest procés. En una primera aproximació al problema, es va estudiar l'efecte i la dinàmica del limonè a la digestió anaeròbia en discontinu. Es va avaluar el potencial bioquímic de metà de diferents tipus de residu cítric i es va estimar la concentració inhibitòria del limonè per al procés de digestió anaeròbia, observant-se un cert grau d'adaptació. S'estudiaren diferents estratègies per a evitar la inhibició de la digestió anaeròbia per limonè en modus discontinu: tractament biològic amb fongs del gènere Penicillium, destil·lació amb vapor i extracció amb etanol. Tots els tractaments reduiren la concentració de limonè a la pell de taronja, però amb eficiències diferents. El pre-tractament biològic no va influir en el potencial de metà ni en la velocitat de producció de la digestió anaeròbia discontínua de la pell de taronja. En canvi, s'observà un increment d'ambdós paràmetres amb la destil·lació amb vapor i l'extracció amb etanol. Aquest efecte es va atribuir a l'extracció de components minoritaris de l'OEC. El balanç energètic va ser negatiu per a la destil·lació amb vapor i positiu per a les altres dues estratègies. Els experiments de co-digestió anaeròbia en continu de pell de taronja i mandarina, amb gallinassa i purins de porc varen permetre observar la importància de la dosi de limonè sobre l'efecte inhibitori. Es va observar inhibició sistèmica a la mescla amb major concentració de limonè. La degradació del limonè va produir inhibidors, de manera que l'efecte inhibitori va persistir fins i tot després de la completa degradació del limonè. La co-digestió anaeròbia en continu de residu cítric pretractat i fem de boví va permetre tenir processos estables quan el pretractament era capaç d'eliminar el limonè amb alta eficiència i sense produir altres molècules inhibitòries (com α-terpineol en el cas del tractament biològic). Així, l'eliminació mecànica de l'epicarpi i l'extracció del limonè amb etanol foren els pretractaments que donaren millor resultat en termes d'estabilitat del procés. La digestió anaeròbia és capaç de degradar el limonè, però els seus subproductes poden ser encara més inhibitoris que el propi limonè. Per això, es conclou que son recomanables els pretractaments de recuperació de OEC, ja que permenten la seva valorització com productes de valor afegit i, a la vegada, incrementar la producció de biogàs mitjançant digestió anaeròbia. / Ruiz Fuertes, B. (2015). Effect of limonene on anaerobic digestion of citrus waste and pretreatments for its improvement [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58769 / TESIS