This thesis consists of an introduction and five research papers on topics related to conformal mapping, the Loewner equation and its applications, and Bergman-type spaces of holomorphic functions. The first two papers are devoted to the study of integral means of derivatives of conformal mappings. In Paper I, we present improved upper estimates of the universal means spectrum of conformal mappingsof the unit disk. These estimates rely on inequalities  obtained by Hedenmalm and Shimorin using Bergman space techniques, and on computer calculations. Paper II is a survey of recent results on the universal means spectrum, with particular emphasis on Bergman spacetechniques.Paper III concerns Bergman-type spaces of holomorphic functions in subsets of $\textbf{C}^d$ and their reproducing kernel functions. By expanding the norm of a function in a Bergman space along the zero variety of a polynomial, we obtain a series expansion of reproducing kernel functions in terms of kernels associated with lower-dimensionalspaces of holomorphic functions. We show how this general approach can be used to explicitly compute kernel functions for certain weighted Bergman and Bargmann-Fock spaces defined in domains in $\textbf{C}^2$.The last two papers contribute to the theory of Loewner chains and theirapplications in the analysis of planar random growth model defined in terms of compositions of conformal maps.In Paper IV, we study Loewner chains generated by unimodular L\'evy processes.We first establish the existence of a capacity scaling limit for the associated growing hulls in terms of whole-plane Loewner chains driven by a time-reversed process. We then analyze the properties of Loewner chains associated with a class of two-parameter compound Poisson processes, and we describe the dependence of the geometric properties of the hulls on the parameters of the driving process. In Paper V, we consider a variation of the Hastings-Levitov growth model, with anisotropic growth. We again establish results concerning scaling limits, when the number of compositions increases and the basic conformal mappings tends to the identity. We show that the resulting limit sets can be associated with solutions to the Loewner equation.We also prove that, in the limit, the evolution of harmonic measure on the boundary is deterministic and is determined by the flow associated with an ordinary differential equation, and we give a description of the fluctuations around this deterministic limit flow. / <p>QC 20100414</p>

The diploma thesis attempts to identify transcendental elements of "Yzur", a short story by Leopoldo Lugones. The thesis propounds several theoretical-practical methods regarding the matter. One of the methods is to compare "Yzur" to "Persona", the work of art of the Swedish film maker and screenwriter Ingmar Bergman. The comparison of both texts is based on their complementary reading. It is possible to determinate this way the transcendental points of the short story emerging from the following interlaced levels of the texts: the linguistic level, the stylistic level, the structural level, the thematic level and the interpretative one. One of the most outstanding transcendental elements of "Yzur" is precisely the richness of the possible interpretations. Other important transcendental features include the ambiguity, the contrasts and the active participation of the reader. Key words: Leopoldo Lugones, Persona, Ingmar Bergman, transcendental

No description available.

En aquesta tesi s'han sintetitzat macrocicles nitrogenats poliinsaturats de diferents mides i s'ha estudiat la seva reactivitat. S'han preparat macrocicles de quinze i setze baules triacetilènics i de quinze baules contenint dos triples i un doble enllaç a l'estructura. S'ha estudiat la ciclotrimerització [2+2+2] d'aquests macrocicles catalitzada per metalls de transició en dissolvents orgànics convencionals o en sals foses. S'han sintetitzat complexos de rodi contenint un lligand carbènic N-heterocíclic per tal d'utilitzar-los com a catalitzadors alternatius al complex de Wilkinson en les reaccions de ciclotrimerització dels macrocicles poliinsaturats i d'altres anàlegs oberts. Els complexos carbènics sintetitzats han presentat una eficiència lleugerament superior a la del catalitzador de Wilkinson. També s'ha iniciat un estudi mecanístic de la cicloisomerització d'aquests macrocicles induïda tèrmicament.Finalment, s'han preparat macrocicles de catorze i dinou baules contenint un nucli endiínic a més d'altres insaturacions i s'ha estudiat la corresponent ciclació de Bergman en estat sòlid. / In this work different sized polyunsaturated azamacrocicles were synthesized and their reactivity was studied. 15- and 16-membered triacetylenic macrocycles and 15-membered macrocycles containing two acetylenes and one olefin were synthesized. The transition metal catalyzed [2+2+2] cyclotrimerization of the polyunsaturated macrocycles was studied in organic solvents or molten salts. Rhodium complexes containing a N-heterocyclic carbene (NHC) ligand were prepared in order to be used as alternatives to the Wilkinson's catalyst in the cyclotrimerization reaction of the polyunsaturated macrocycles and other open-chained analogues. The yields were slightly higher to those previously obtained with the Wilkinson's catalyst, showing that NHC can be used as alternative ligands to the phosphanes.A mechanistic study of the thermally induced cycloisomerization of the above-mentioned macrocycles was initiated.Finally, 14- and 19-membered azamacrocycles containing an enediyne system and other unsaturations were synthesized and their solid-state Bergman cyclization was studied.

Thesis (Ph. D.)--Rutgers University, 2009. / "Graduate Program in Physics and Astronomy." Includes bibliographical references (p. 75-80).

Thesis (Ph. D.)--Ohio State University, 2009. / Title from first page of PDF file. Includes bibliographical references (p. 40-42).

Thesis (Ph. D.)--University of Chicago, Dept. of English Language and Literature, August 2003. / Includes bibliographical references. Also available on the Internet.

Denna studie behandlar de fyra böckerna Brott och straff av Fjodor Dostojevskij, Kråkflickan, Hungerelden och Pythians anvisningar alla tre skrivna av Jerker Eriksson och Håkan Axlander- Sundquist. Jag utför en illustrativ komparativ analys av mördarnas psyke och böckernas struktur samt undersöker det didaktiska värdet av att göra denna studie. Genom att psykologiskt analysera böckernas mördare har jag kunnat göra en psykologisk profil till de fyra. Raskolnikov som är dubbelmördare i kriminalromanen Brott och straff har en narcissistisk, schizofren läggning som beror på att hans omedvetna strider med det medvetna om det moraliska i att mörda. Viggo Dürer, den onda mördaren av ett femtiotal barn, som figurerar i trilogin är klart psykopatisk med en könsidentitetskonflikt. Victoria Bergman, den trasiga föräldramördaren som är huvudperson i Kråkflickan, Hungerelden och Pythians anvisningar lider av dissociativ personlighetsstörning till följd av upprepade övergrepp i barndomen. Hon är hjälten och detektiven på samma gång. Hennes dotter Madeleine, bortadopterad från födseln, är den som utför ett tiotal mord i trilogin. Med en liknande uppväxt som sin mamma är hon närmast psykopatisk och mördar med motivet hämnd. Victoria Bergman- trilogin faller inom ramen för både en detektivroman och en pusseldeckare, då läsaren får följa offer, förövare och detektiv och samtidigt själv ikläda sig rollen som den undersökande brottsutredaren. Det didaktiska värdet i min studie anser jag vara högt, då den för mig öppnat dörrar att som pedagog lättare ska kunna introducera äldre litteratur som ingår i kanon. Äldre litteratur kan komparativt studeras med hjälp av nyare som ligger närmare elevernas världsbild och då är lättare att ta till sig. All litteratur i min studie kan användas som underlag till värdegrundsdiskussioner och därmed låter eleverna uppnå en större förståelse för sin omvärld och sig själva.

Fresas salvajes y Persona: el encuentro con uno mismo y las relaciones humanas en el cine de Ingmar Bergman tiene como objetivo analizar la obra de Bergman a través de dos películas, Fresas salvajes (1957) y Persona (1966), realizadas en décadas y contextos diversos, lo que permite establecer considerables comparaciones, tanto a nivel de forma como de contenido. Ingmar Bergman es un cineasta sueco cuya época de mayor actividad cinematográfica se ubica en las décadas de los cincuenta, sesenta e inicios de los setenta. Su filmografía, que incluye más de medio centenar de películas, se explica a la luz del cine de autor; de ahí que el análisis de su obra exija descifrar el universo personal que plantea el director. Este trabajo de investigación considera que Bergman aborda temas existenciales, que a manera de motivos, aparecen en forma reiterada en sus películas. Con la intención de reconocer las variaciones de estos motivos, la presente tesis analiza la evolución en sus filmes de dos características de la existencia, el encuentro con uno mismo y las relaciones humanas. Se trata de dos matrices, cuya delimitación incluye la revisión de tres influencias en la obra de Bergman: el luteranismo, el existencialismo y el entorno sueco. El análisis también considera la vida personal del director. Para comprender el universo cinematográfico de Bergman, se tuvo en cuenta el visionado de un número considerable de sus filmes, así como la revisión de publicaciones en torno al director, el cine y las variables escogidas -el luteranismo, el existencialismo y el entorno sueco. A lo largo del trabajo se realizaron entrevistas a expertos de diversas disciplinas, que -desde sus perspectivas particulares- dieron luces para estudiar la obra de Bergman. La primera parte de este trabajo elabora las definiciones de las dos matrices de investigación a la luz de las variables mencionadas. El segundo y tercer capítulo presentan el análisis de las dos películas, Fresas salvajes y Persona, respectivamente, además de establecer semejanzas y diferencias entre ambos filmes. Los resultados de esta investigación indican cómo la interpretación de Bergman del encuentro con uno mismo y las relaciones humanas varía considerablemente en su obra y cómo se manifiestan estos cambios a través del uso de los recursos cinematográficos. / Tesis

En 1982, Ingmar Bergman avait pris la décision d’arrêter le cinéma avec une œuvre qu’il voulait ultime : Fanny et Alexandre. Il ne tint pas tout à fait parole et continua à réaliser des œuvres pour la télévision, ce qu’était déjà Fanny et Alexandre. Une fresque de 5h40, film somme et sommet cinématographique. Notre travail souhaite comprendre la complexité d’une œuvre qui renferme à elle seule tous les motifs du cinéaste. Notre désir est de l’étudier sous l’angle de deux notions : le visible et l’invisible. Ces notions viennent d’emblée interroger la présence et l’absence, le plein et le vide, le conscient et l’inconscient, le blanc, couleur de la transparence, et le rouge, celle de l’intérieur de l’âme. Il semble donc que les notions de visible et invisible sondent un univers clivé à l’image d’une œuvre qui, dans sa narration même, oppose la troupe de théâtre à la solitude de l’évêque, la foi dans l’imaginaire à la foi en Dieu, l’enfance à la vieillesse, la vie à la mort, le bien au mal, l’eau de la rivière au feu qui brûle vif le « diable ». Mais notre propos est de tenter de dépasser cette opposition formelle pour parvenir à démontrer sa réversibilité. Les dimensions de visible et d’invisible apparaissent finalement non comme duales mais complémentaires, elles sont un endroit et un envers, où l’invisible est la profondeur du visible. Nous supposons que cette réversibilité, c’est-à-dire un lien qui organise les opposés en manifestant en même temps leur interdépendance, montre comment l’esthétique baroque gouverne le cinéma bergmanien. / In 1982, Ingmar Bergman had decided to stop making movies with a piece of work he considered as final – Fanny and Alexander. He didn’t quite keep his word, and kept directing TV works – which he had already started to do with Fanny and Alexander. A 5h40-long epic, a comprehensive piece of work and a cinematic pinnacle. Our research tries to understand the complexity of a piece of work enclosing all of the filmmaker’s motifs. We wish to study it through two notions: the visible and the invisible. These notions immediately question the present and the absent, the full and the empty, the conscious and the unconscious, the white– the color of transparency –, and red as representing the inside of the soul. It thus seems that the notions of visible and invisible probe a divided universe, reflecting a piece of work which, in its very narrative, brings into opposition the theater troupe and the bishop’s solitude, belief in fantasy and faith in God, childhood and old age, life and death, right and wrong, the river stream and the fire that burns “the devil”… Yet, we wish to go beyond this formal opposition to demonstrate its reversibility. Indeed, the dimensions of the visible and the invisible eventually appear as being complementary rather than dual: they represent one side and its reverse, the invisible is the visible’s depth. From our study of the paradigmatic duo “the visible and the invisible”, we assume a reversibility, i.e. a bond that both structures opposites and brings out their interdependence – thus showing how baroque aesthetics reign over Bergman’s cinema.