En el desenvolupament d’aquesta tesi s’ha intentat donar solució a diverses necessitats observades en equips i instal·lacions a nivell industrial. En aquest sentit, cal destacar el fet d’haver estat en contacte directe amb la realitat industrial, ja que ha permès tenir un concepte més acurat de les necessitats del camp de la biofiltració a escala real. Aquesta visió és la que manca en alguns casos i provoca la pèrdua de perspectiva en l’aplicabilitat real de diversos estudis doctorals. Aquestes necessitats van derivar en diversos estudis, on es van avaluar diferents materials de rebliment clàssics i novedosos en diferents configuracions de bioreactors pel tractament de mescles complexes. Amb aquest objectiu es realitzen les següents aportacions científiques: Caracterització físico química dels materials de rebliment utilitzats al llarg de la tesi. Desenvolupament d’una metodologia per a la fabricació d’un nou material híbrid format per argil·la pirol·litzada recoberta d’una fina capa de compost per a la seva utilització en biofiltres convencionals. Avaluació de la influència d’utilitzar un cultiu específic com a inòcul en la biodegradació d’NH3 i una barreja de compostos orgànics volàtils, COVs (hexanal, àcid butíric, DMS (dimetil sulfur), DMDS (dimetil disulfur), MIBK (metil isobutil cetona) i α-pinè), empleant el material híbrid inoculat amb el cultiu específic front al material híbrid inoculat amb llots d’una estació depuradora d’aigües residuals. Estudiar la viabilitat de la fusta de pi i d’àlber en biofiltres percoladors tractant una mescla complexa, composta per etilmercaptà (EM), àcid butíric, NH3 i H2S, durant un període d’operació de gairebé 100 dies en termes d’eficàcia, estabilitat i pèrdua de càrrega. Du a terme l’estudi d’efectes creuats entre H2S, NH3 i l’EM en dos biofiltres percoladors reblits amb fusta d’àlber i escuma de poliuretà, mitjançant l’increment de la concentració de N-espècies (NH4+, NO2- i NO3-) i S-espècies (SO42- i S2-) a la fase líquida dels biofiltres percoladors. Du a terme estudis poblacionals mitjançant la tècnica de FISH (fluorescence hybridization in situ). Es va fer un seguiment de l’evolució temporal i longitudinal d’espècies sulfuro oxidants i nitrificants al biofiltre reblit amb escuma de poliuretà. Part d’aquest estudi científic es troba publicat en un article a una revista científica internacional i s’està en fase d’elaboració de tres més. D’altra banda, els resultats obtinguts en aquesta tesi s’han presentat en tres congressos internacionals. No es va perseguir un únic objectiu en el desenvolupament d’aquesta tesi. S’ha intentat donar solució a les diverses necessitats observades a nivell industrial. En aquest sentit, cal destacar el fet d’haver estat en contacte directe amb la realitat ja que ha permès tenir una concepte més acurat de les necessitats reals al camp de la biofiltració a nivell industrial. De fet, part dels resultats obtinguts s’estan utilitzant a nivell industrial amb èxit. A més, el coneixement adquirit ha permès l’aplicació de les estratègies d’operació desenvolupades dins d’aquesta tesis en altres estudis relacionats dins del mateix grup d’investigació. / In the development of this thesis the main objective was to give an answer to several requirements observed at industrial facilities. In this sense, it is necessary to highlight the direct contact between our research group and the industrial facilities in cooperation, which allowed having a more accurate concept of the main needs in the field of the biofiltration at real scale. This vision is usually missing at laboratory studies and can cause a big distance between the real necessities and as a result the real applicability of several thesis. These requirements ended up in several studies, where different novel and classic packing materials have been evaluated under different configurations of bioreactor for the treatment of complex mixtures. With this purpose as the main aim the following scientific contributions were achieved: Physico chemical characterization of the packing materials employed along the thesis. Development of a methodology for the manufacture of a new hybrid material constituted by a spherical argyle pellets covered with a fine layer of compost for its use in conventional biofilters. Evaluate the influence of using several enriched cultures as inocula on the treatment of a complex mixture with the new hybrid packing material versus a classical packing material such as pine bark. The pollutants were NH3 and a mixture of six volatile organic compounds, COVs (hexanal, α-pinene, DMS (dimethyl sulphide), DMDS (dimethyl disulphide), MIBK (methyl isobutyl ketone) and butyric acid). These compounds were selected as they regularly appear in emissions of municipal solid waste treatment facilities. Study the feasibility of pine and poplar wood in biotrickling filters treating a complex mixture, composed by ethylmercaptan (EM), butyric acid, NH3 and H2S, during a period of operation of almost 100 days in terms of removal efficiency, stability and pressure drop. Carry out a crossed effect study between NH3, H2S and EM in two biotrickling filters packed with poplar wood and polyurethane foam, by means of the increase of the concentration of N-species (NH4+, NO2- and NO3-) and S-species (SO42- and S2-) in the liquid phase of the biotrickling filters. Study the evolution of the bacterial community of a lab-scale biotrickling filter packed with polyurethane foam treating a complex mixture (NH3, H2S and EM) by means of FISH technique (fluorescence in situ hybridization). This study was applied in order to describe microbial composition and dynamics along the bioreactor. Part of this work has been published in an international scientific journal and three more publications are under preparation. Furthermore, the results obtained in this thesis have presented in three international conferences. On the other hand, as a result of being in direct contact with the industrial requirements, part of these results obtained has been successfully applied at real scale. Moreover, the knowledge achieved in this thesis has allowed the application of several operational strategies in other related studies in the same research group.

Biofiltration has become an effective and economical alternative to traditional gas treatment systems. High costs of operation and energy consumption associated to conventional treatments have lead to increase the attention on biological processes. In general, a biofilter consists in a reactor packed with a carrier material (organic or inorganic) serving as a support for biofilm growth. The contaminated air stream to be treated is passed through the fixed-bed and the pollutant is transferred from the gas to the biofilm by absorption. In the biofilm, diffusion and biodegradation take place simultaneously. Thus, biofiltration employs the metabolic activity of microorganisms to degrade pollutants which are the energy source for microbial growth. In biofiltration, the mass transfer processes from the gas phase to the biofilm and the posterior biological degradation are the main phenomena involved in the abatement of volatile compounds in air. The correct description of biofilters, based on main phenomena, is related with physico-chemical properties of the packing materials used to immobilize the biomass and the operating conditions. Biofilters modeling has received less attention in comparison to experimental works, which is related with the complexity of the process, due to the physical, chemical and biological interactions. In this doctoral Thesis, firstly, research motivation, scope and outline of the work is presented (chapter 1). Secondly, in a general introduction (chapter 2), main physico-chemical treatments to abate volatile compounds in air are described in comparison to the different biological alternatives. In the same chapter, the key factors in the operation of biofilters are presented. Key factors lead to describe main mechanisms involved in the process of biofiltration, in order to incorporate the different phenomena in a mathematical model to describe the behavior of biofilters, underlining the biomass growth and their consequences in the operation. Objectives are in chapter 3 and Materials and Methods in chapter 4. Doctoral Thesis is presented as a compendium of 9 articles annexed in the Results’ chapter (chapter 5) to their latter general discussion (chapter 6). First 6 articles are related with experimental results of key factors and the other 3 articles are related with mathematical modeling of the processes which describe the behavior of biofilters. In the article “A comparative study based on physical characteristics of the most suitable packing materials for common situations in biofiltration” 10 packing materials commonly used as support media in biofiltration are analyzed and compared to evaluate their suitability according to physical characteristics. The materials studied were chosen according to previous works in the field of biofiltration including both organic and inorganic (or synthetic) materials. A set of nine different parameters were selected to cope with well-established factors such as material specific surface area, pressure drop, nutrients supply, water retentivity, sorption capacity and purchase cost. One ranking of packing materials was established per each parameter studied to define a relative suitability degree. Since biofiltration success generally depends on a combination of the ranked parameters, a procedure was defined to compare suitability of packing materials under common situations in biofiltration. Selected scenarios such as biofiltration of intermittent loads of pollutant and biofiltration of waste gases with low relative humidity were investigated. Among materials with high potential to be used as support media in biofilters, in the article “Evaluation of sludge-based carbon as packing material in biofiltration in comparison to classic materials”, a carbon obtained from sludge from wastewater treatment facilities is analyzed to use it as support material in a biofilter in comparison to classical materials used in this purpose. The study includes the performance of material in an operative, lab-scale biofilter. Apart from evaluating main properties of materials in their nature state, in the article “The role of water in performance of biofilters: parameterization of pressure drop and sorption capacities for common packing materials” is studied how the amount of water retained in biofilters affects physical properties of packing materials and packed beds. In this study, the influence of water on the pressure drop and sorption capacities of different packing materials were experimentally studied and compared. Pressure drop was characterized as a function of dynamic hold-up, porosity and gas flow rate. Sorption capacities for toluene were determined for both wet and dry materials to obtain information about the nature of interactions between the contaminant, the packing materials and the aqueous phase. The experimental sorption capacities of materials were fitted to different isotherm models for gas adsorption in porous materials. The corresponding confidence interval was determined by the Fisher information matrix. The results quantified the dynamic hold-up effect resulting from the significant increase in the pressure drop throughout the bed, i.e. the financial cost of driving air, and the negative effect of this air on the total amount of hydrophobic pollutant that can be adsorbed by the supports. Furthermore, the results provided equations for ascertaining water presence and sorption capacities that could be widely used in the mathematical modeling of biofilters. Later, in the article “Evaluation of mass transfer coefficients in biotrickling filters: experimental determination and comparison to correlations”, overall mass transfer coefficients were determined experimentally. A simple methodology based on overall mass balances and following a standard procedure allowed to calculate the mass transfer coefficients at different operating conditions corresponding to usual biofilter situations. Experimental results were fitted to existing and well-accepted correlations used in conventional biofilters or biotrickling filters modeling. Simple correlations for the experimental data obtained in this study were also suggested. Consequently, in the article “Development of a kinetic model for elemental sulfur and sulfate formation from the autotrophic sulfide oxidation using respirometric techniques” mass transfer is described in a respirometer in order to characterize a tool used usually in biofiltration to determine experimentally kinetic parameters. Finally, once physical phenomena have been characterized, biodegradation of a common pollutant (toluene) and the corresponding biomass growth from inoculation to biofilter clogging is studied towards future modeling of the system. In the article “Biomass accumulation in a biofilter treating toluene at high loads. Part 1: Experimental performance from inoculation to clogging” carbon dioxide production, oxygen consumption, toluene removal, pressure drop and biofilter weight were the parameters related with biomass growth which were monitored in 5 sampling ports along the height of the bioreactor during 120 days of operation. In the second step of the study, the main results in the modeling of biofilters are described according to the experimental data collected in the first part of the study. To achieve the final objective of modeling biomass growth inside biofilters, a base model is developed including the main phenomena involved in biofiltration. The validation of this base model, which predicts the outlet concentrations of pollutant according to system characteristics and operating conditions, has been used satisfactory to describe the evolution from bacterial to fungal population inside a biofilter, as it is detailed in “Modeling of a bacterial and fungal biofilter applied to toluene abatement: kinetic parameter estimation and model validation”. The mathematical model is based on detailed mass balances which include the main processes involved in the system: advection, absorption, diffusion and biodegradation. The model was calibrated and validated using experimental data obtained from two equal lab-scale biofilters. A novel procedure in gas biofilters modeling was considered for checking the model calibration, by the assessment of the parameters confidence interval based on the Fisher Information Matrix (FIM). Additionally, the incorporation of extra phenomena in the base model is studied and a sensitivity analysis is performed to distinguish the most significant parameters under a wide range of operation conditions. This part of the study is included in “Developing a general diffusion-reaction model applied to gas-phase VOCs removal by biofiltration: parameter analysis and phenomena study”. Experimental results in the study of the key factors and discussion of phenomena involved in the process, let to develop, calibrate and validate a dynamic model describing the behavior of biofilters for waste gas treatment considering biomass growth. The dynamic model predicts outlet concentrations along the height of the biofilter and the consequences of biomass growth in the progressive decrease in bed porosity and the increase in pressure drop, relating with the increase in the operating cost and the substitution of the packing material by bed clogging. The satisfactory predictions of the dynamic model to experimental data are presented in the article “Biomass accumulation in a biofilter treating toluene at high loads. Part 2: Model development, calibration and validation / La biofiltració ha esdevingut una alternativa efectiva i econòmica als sistemes tradicionals fisicoquímics de tractament de contaminants gasosos. Les elevades despeses d’operació i el consum energètic associat als tractaments convencionals han accentuat l’atenció en els processos biològics. En general, un biofiltre consisteix en un reactor empacat amb un material de rebliment (orgànic o inorgànic) que esdevé el medi de suport pel creixement dels microorganismes. L’aire a tractar circula a través del llit i els contaminants es transfereixen des del gas a la biopel·lícula per absorció, on posteriorment difonen i es biodegraden simultàniament. D’aquesta manera, en biofiltració, s’aprofita l’activitat metabòlica dels microorganismes per degradar contaminants que esdevenen la font de matèria i energia pel seu creixement. En biofiltració, la transferència de massa des de la fase gas a la biopel·lícula i la posterior degradació biològica són els principals fenòmens responsables de l’eliminació dels contaminants volàtils en aire. La correcta descripció d’un biofiltre, basada en aquests dos principals processos, es relaciona amb les propietats fisicoquímiques del material de rebliment utilitzat per immobilitzar la biomassa i les condicions d’operació. La modelització de biofiltres ha rebut menys atenció en comparació als treballs experimentals, fet que es relaciona amb la complexitat del procés, que inclou diverses interaccions físiques, químiques i biològiques. En la present tesi doctoral, en primer lloc, es descriu la problemàtica i s’expliquen els antecedents de l’estudi i les motivacions del mateix (capítol 1). En segon lloc, en un capítol introductori (capítol 2) es descriuen els principals tractaments fisicoquímics per l’eliminació de contaminants gasosos en aire en comparació amb les diferents configuracions dels tractaments biològics. En aquest mateix capítol, es presenten els factors que han estat identificats com a claus en l’operació de biofiltres. Els factors clau permeten descriure els principals mecanismes implicats en els processos de biofiltració, a fi d’incorporar els diferents fenòmens en un model matemàtic que descrigui el comportament d’un biofiltre, posant especial atenció en el creixement de biomassa i en les seves conseqüències sobre l’operació. En el capítol 3 es recullen els principals objectius de l’estudi i en el capítol 4 els materials i mètodes utilitzats. La present tesi doctoral es presenta com a compendi d’un total de 9 articles que s’annexen en l’apartat de resultats (capítol 5) per a la seva posterior discussió general (capítol 6). Els primers 6 articles corresponen a l’estudi experimental dels paràmetres clau en biofiltració i els 3 restants, a la modelització matemàtica dels processos que descriuen el comportament d’un biofiltre. En l’article “A comparative study based on physical characteristics of the most suitable packing materials for common situations in biofiltration” es selecciona el material més adient en funció de les característiques físiques, que es relacionen amb les principals funcions que el material ha de portar a terme en un biofiltre, sense deixar de banda els criteris econòmics (despesa del material i costs d’operació associat a la utilització del material). L’estudi dels paràmetres clau en biofiltració es realitza comparativament en 10 materials de rebliment comunament utilitzats en biofiltració o potencialment utilitzables per les seves propietats. Entre els materials amb un elevat potencial per ser utilitzats com a material de rebliment en biofiltració, en l’article “Evaluation of sludge-based carbon as packing material in biofiltration in comparison to classic materials” s’avalua la reutilització d’un fang procedent d’una estació depuradora d’aigües residuals (tractat prèviament), per eliminar toluè. A banda d’avaluar les principals propietats dels materials en el seus estats naturals, en l’article “The role of water in performance of biofilters: parameterization of pressure drop and sorption capacities for common packing materials” també s’estudia la influència que exerceixen les condicions d’humitat pròpies de la biofiltració en dos paràmetres clau en l’operació: les pèrdues de pressió que experimenta el fluid i les capacitats dels materials per adsorbir el contaminant i esmorteir les possibles fluctuacions de càrrega. Posteriorment, en l’article “Evaluation of mass transfer coefficients in biotrickling filters: experimental determination and comparison to correlations” es caracteritza la transferència de massa a partir d’un procediment experimental senzill i es compara amb els resultats obtinguts amb les correlacions empíriques més utilitzades en els estudis de biofiltració. En l’article “Development of a kinetic model for elemental sulfur and sulfate formation from the autotrophic sulfide oxidation using respirometric techniques” també es descriu la transferència de massa, però en aquesta ocasió per un respiròmetre en fase líquida, amb el propòsit de caracteritzar el fenomen en una eina utilitzada habitualment en biofiltració, per la determinació experimental de paràmetres cinètics. Finalment, una vegada caracteritzats els fenòmens físics implicats, s’estudia la degradació d’un contaminant comú (toluè) i el creixement de biomassa associat des de la inoculació del reactor fins a la colmatació del llit. Els resultats obtinguts es presenten en l’article “Biomass accumulation in a biofilter treating toluene at high loads. Part 1: Experimental performance from inoculation to clogging”. El propòsit final és enregistrar l’evolució dels principals paràmetres relacionats amb el creixement de la biopel·lícula per modelitzar el procés d’acumulació de biomassa. En la segona part de l’estudi es descriuen els principals resultats obtinguts en la modelització del procés de biofiltració partint de la informació experimental obtinguda sobre els paràmetres clau en biofiltració. Per assolir l’objectiu final de modelitzar el creixement de biomassa a l’interior d’un biofiltre es parteix del desenvolupament d’un model bàsic que inclou els principals fenòmens que descriuen el procés de biofiltració. La validesa d’aquest model bàsic, que prediu les concentracions de sortida de contaminant en funció de les característiques del sistema i les condicions d’operació, ha estat satisfactòriament comprovada en la descripció de l’evolució de poblacions a l’interior d’un biofiltre, tal i com es detalla en l’article “Modeling of a bacterial and fungal biofilter applied to toluene abatement: kinetic parameter estimation and model validation”. Per altra banda, s’estudia la incorporació de fenòmens addicionals en el model bàsic i es realitza un anàlisi de sensibilitat dels paràmetres del model, per discernir quins són els paràmetres més influents en les prediccions del model. Aquesta part es recull en l’article “Developing a general diffusion-reaction model applied to gas-phase VOCs removal by biofiltration: parameter analysis and phenomena study”. Els resultats obtinguts a nivell experimental en l’estudi de paràmetres clau de l’operació d’un biofiltre i la discussió realitzada en la modelització dels fenòmens que descriuen el procés, permet desenvolupar, calibrar i validar un model dinàmic que descriu els comportament d’un biofiltre pel tractament d’un contaminant gasós, incloent el creixement de biomassa. El model dinàmic de creixement prediu el perfil de concentracions en el biofiltre al llarg del temps, al mateix temps que preveu les conseqüències de l’augment del gruix de la biopel·lícula en la progressiva disminució de la porositat del llit i l’increment de les pèrdues de pressió, relacionades a la vegada, amb l’increment de les despeses d’operació i la possible substitució del material per la colmatació del llit. L’ajust satisfactori de les prediccions del model a dades experimentals obtingudes en l’operació d’un biofiltre real a escala laboratori es presenten en l’article “Biomass accumulation in a biofilter treating toluene at high loads. Part 2: Model development, calibration and validation”. Les principals conclusions del treball es presenten en el capítol 7, a la vegada que s’obre la porta a la continuació del treball amb nous estudis (capítol 8).