<p>Background: The Baby Friendly Hospital Initiative (BFHI) is considered one of the most successful international efforts to protect, promote and support breastfeeding. The initiative has proven impact, increasing the likelihood of babies being exclusively breastfed for six months. Official designation as Baby Friendly requires careful assessment completed by a trained external team to confirm that the institution is truly carrying out all Ten Steps of successful breastfeeding and conforming to the International Code of Marketing of Breastmilk Substitutes (BMS).The implementation of these principles are however challenging for facilities as it requires &ldquo / strategic planning, implementation and maintaining change&rdquo / within the facilities. Aim: To assess the factors influencing the implementation of BFHI principles in non accredited MOU` s in the Metropole region of the Western Cape.</p>

Magister Public Health - MPH / Background: The Baby Friendly Hospital Initiative (BFHI) is considered one of the most successful international efforts to protect, promote and support breastfeeding. The initiative has proven impact, increasing the likelihood of babies being exclusively breastfed for six months. Official designation as Baby Friendly requires careful assessment completed by a trained external team to confirm that the institution is truly carrying out all Ten Steps of successful breastfeeding and conforming to the International Code of Marketing of Breastmilk Substitutes (BMS).The implementation of these principles are however challenging for facilities as it requires "strategic planning, implementation and maintaining change" within the facilities. Aim: To assess the factors influencing the implementation of BFHI principles in non accredited MOU` s in the Metropole region of the Western Cape. / South Africa

Bakgrunden till examensarbetet var att vårdpersonal ska arbeta för att främja amning och för detta arbete behövs tydliga riktlinjer. Syftet med examensarbetet var att beskriva och jämföra omvårdnad och amningsutfall hos ammande barn som inte gick upp i vikt under sina första levnadsveckor. Metoden för arbetet var en retrospektiv journalgranskningsstudie där ett extraktionsprotokoll användes för att komma fram till resultatet. I studien inkluderades totalt 144 barn som vårdats inneliggande på barn- eller neonatalavdelning under perioden juli 2016 till juli 2019. Resultatet från studien visade att de flesta barn tillmatades med bröstmjölk och modersmjölksersättning via antingen bröst eller ventrikelsond samt att andelen barn som helammade var låg. Vidare visade studien att faktorer som minskade oddsen för helamning i samband med utskrivning var tillmatning med nappflaska, användande av modersmjölksersättning eller om barnen om barnets kön var en pojke. Slutsatsen var att barnen i första hand bör tillmatas via ventrikelsond då behov av tillägg utöver amning finns och att bröstmjölk bör vara förstahandsval vid tillmatning eftersom det främjar den fortsatta amningen. Barnsjuksköterskans roll för att främja amningen är att ge en god omvårdnad av barnet och fngera som ett stöd för mamman.

<p>Kangaroo mother care (KMC) was first initiated in Colombia due to shortages of incubators and the incidence of severe hospital infections of new-born infants during hospital stay (Feldman, 2004). Currently it is identified by UNICEF as a universally available and biologically sound method of care for all new-borns, particularly for low birth weight infants (Department of Reproductive Health and Research, 2003) in both developed and developing countries. The Western Cape Provincial Government implemented a policy on KMC as part of their strategy to decrease the morbidity and mortality of premature infants in 2003 (Kangaroo Mother Care Provincial task team, 2003). Essential components of KMC are: skin-to-skin contact for 24 hours per day (or as great a part of the day as possible), exclusive breastfeeding and support to the motherinfant dyad. Successful implementation of KMC requires relevant education of nurses, education of mothers on KMC by nursing staff, monitoring of the implementation of KMC by nurses, planning for a staff mix with varying levels of skill and experience with KMC, the identification of institution specific barriers to the implementation of KMC, and the implementation of institution specific strategies to overcome these barriers (Wallin,et al., 2005 / Bergman &amp / Jurisco, 1994 / Cattaneo, et al., 1998). This study aims to determine the knowledge of and attitude towards kangaroo mother care, of nursing staff and kangaroo mothers in the Eastern sub-district of Cape Town.</p>

<p>Kangaroo mother care (KMC) was first initiated in Colombia due to shortages of incubators and the incidence of severe hospital infections of new-born infants during hospital stay (Feldman, 2004). Currently it is identified by UNICEF as a universally available and biologically sound method of care for all new-borns, particularly for low birth weight infants (Department of Reproductive Health and Research, 2003) in both developed and developing countries. The Western Cape Provincial Government implemented a policy on KMC as part of their strategy to decrease the morbidity and mortality of premature infants in 2003 (Kangaroo Mother Care Provincial task team, 2003). Essential components of KMC are: skin-to-skin contact for 24 hours per day (or as great a part of the day as possible), exclusive breastfeeding and support to the motherinfant dyad. Successful implementation of KMC requires relevant education of nurses, education of mothers on KMC by nursing staff, monitoring of the implementation of KMC by nurses, planning for a staff mix with varying levels of skill and experience with KMC, the identification of institution specific barriers to the implementation of KMC, and the implementation of institution specific strategies to overcome these barriers (Wallin,et al., 2005 / Bergman &amp / Jurisco, 1994 / Cattaneo, et al., 1998). This study aims to determine the knowledge of and attitude towards kangaroo mother care, of nursing staff and kangaroo mothers in the Eastern sub-district of Cape Town.</p>

Magister Public Health - MPH / Kangaroo mother care (KMC) was first initiated in Colombia due to shortages of incubators and the incidence of severe hospital infections of new-born infants during hospital stay (Feldman, 2004). Currently it is identified by UNICEF as a universally available and biologically sound method of care for all new-borns, particularly for low birth weight infants (Department of Reproductive Health and Research, 2003) in both developed and developing countries. The Western Cape Provincial Government implemented a policy on KMC as part of their strategy to decrease the morbidity and mortality of premature infants in 2003 (Kangaroo Mother Care Provincial task team, 2003). Essential components of KMC are: skin-to-skin contact for 24 hours per day (or as great a part of the day as possible), exclusive breastfeeding and support to the motherinfant dyad. Successful implementation of KMC requires relevant education of nurses, education of mothers on KMC by nursing staff, monitoring of the implementation of KMC by nurses, planning for a staff mix with varying levels of skill and experience with KMC, the identification of institution specific barriers to the implementation of KMC, and the implementation of institution specific strategies to overcome these barriers (Wallin,et al., 2005; Bergman & Jurisco, 1994; Cattaneo, et al., 1998). This study aims to determine the knowledge of and attitude towards kangaroo mother care, of nursing staff and kangaroo mothers in the Eastern sub-district of Cape Town. / South Africa

Between 1994 to 1998 the ANRS 049a DITRAME trial was conducted during which a short regimen of ZDV demonstrated for the first time acceptability, tolerance and efficacy on reduction of mother-to-child transmission (MTCT). Our major aim was to analyze certain virological characteristics of infected women in this cohort and their association to HIV-1 transmission. On the one hand, we analyzed the HIV-1 replication capacity in different physiological compartments :blood, vaginal fluids (VF) and breast milk (BM) related to MTCT were investigated by nested case control studies in the DITRAME cohort. We demonstrated the relationship between plasma viral load (VL), at 34 weeks of amenorrheae and at Day 8 post partum, and MTCT in Africa where the probability to be exclusively breastfed for an one year infant is 46.6%. We also analyzed relationship between plasma VL and ZDV treatment. Additionally, we demonstrated that MTCT is essentially the consequence of a high proviral load in VF in our context. Moreover, reduced levels of HIV-1 RNA in milk at Day 8 were observed in mothers receiving ZDV therapy rather than in mothers under placebo. For the first time, the association between BMVL and postnatal transmission has been studied. We observed a highly significative difference between BMVL of women who transmitted the virus and those who did not. Moreover, univariate and multivariate analyzes clearly indicated that early breastfeeding log10 HIV-RNA at Day8 is an independent factor significatively associated to MTCT. Decreased median BMVL from 1608 copies/mL (c/ml) at Day8 to 346 c/ml at Day45 were found for mothers who transmitted the virus during the postpartum and who received placebo. Nevertheless, for those who received ZDV, median BMVL increased from 56 c/ml at Day8 to 470.5 c/ml at Day45. This marked trend to a rebound effect of BMVL could be the consequence of the treatment withdrawal as observed for adults at HAART withdrawal. <p>On the other hand, we studied the variability of HIV and its association with MTCT. First, we analyzed HIV-1 diversity in African women in France and Burkina Faso. In a second step, we demonstrated that HMA was an adapted tool for co and super-infections studies for adults. By this way, we identified two superinfections among 147 women within our commercial sex workers cohort. Additionally, we used this tool to analyze children of the DITRAME cohort who were infected in utero and who could be superinfected during the delivery or later by breastfeeding. We identified seven children, among 18 who were infected in utero, displaying HMA profiles suspicions for co-infections, and who had a more important mortality rate than normally. Their proviral env sequences are currently analyzed. <p>Moreover, we confirmed the fact that the rate of vitamin A has no influence on MTCT.<p><p>De 1994 à 1998, s’est déroulé l’essai clinique DITRAME ANRS 049a qui a démontré, pour la première fois, l’acceptabilité, la tolérance et l’efficacité d’un traitement court de zidovudine (ZDV) sur la diminution de la TME. Notre travail s’est inscrit dans le cadre de cet essai et a eu pour but d’en analyser certains des aspects virologiques et leur rapport avec la transmission de la mère à l’enfant du VIH (TME). D’une part, nous avons analysé les niveaux de réplication virale dans différents compartiments physiologiques :le sang, les sécrétions cervico-vaginales (SCV) et le lait maternel (LM) et leur rapport avec la transmission, par des études cas-témoins nichées dans la cohorte DITRAME. Nous avons démontré le rapport entre la charge virale libre (CV) dans le plasma à 34 semaines d’aménorrhée et à J8 postpartum et la TME dans le contexte africain où la probabilité d’avoir un allaitement exclusif à un an est de 46,6%, et analysé leur rapport avec le traitement ZDV. Nous avons également démontré que la TME est essentiellement due à une charge provirale plus élevée dans les SCV dans notre contexte. De plus, grâce à la mise au point d’une technique, nous avons démontré que la ZDV avait un effet global marqué sur la diminution de la CV libre dans le LM. Il s’agit de la première étude mettant en relation la CV dans le lait avec la transmission postnatale. De même, nous avons observé une différence très hautement significative entre les charges virales libres des femmes ayant transmis le VIH et les non transmettrices. De plus, nos analyses univariée et multivariée démontrent que la CVlm mesurée en log10 de la lactation précoce (J8) est un facteur indépendant très significativement associé à la TME. Chez les femmes ayant transmis le virus durant le post-partum et non traitées à la ZDV, la CVlm médiane a décru de 1608 copies/mL (c/ml) à J8 à 346 c/ml à J45. Par contre, chez les femmes ayant transmis le virus mais ayant reçu un traitement ZDV, la CVlm médiane évolue de 56 c/ml à J8 à 470,5 c/ml à J45. Cette tendance marquée à un effet rebond de la CVlm à J45 laisse penser que la TME qui a lieu chez les femmes traitées à la ZDV pourrait être une conséquence de l’arrêt de ce traitement, comme observé chez les adultes après arrêt du traitement HAART.<p><p>D’autre part, nous avons étudié la variabilité du VIH en fonction de la TME. Dans un premier temps, nous avons analysé la diversité du VIH-1 chez des mères africaines vivant en France, et par après au Burkina Faso. Ensuite, grâce à l’élaboration d’une nouvelle technique, nous avons démontré que le HMA pouvait être un outil adapté à l’étude des co- et sur-infection chez l’adulte. Nous avons identifié de cette manière deux surinfections parmi 147 femmes analysées au sein d’une cohorte de femmes à haut risque de surinfection. Nous avons ensuite utilisé ce moyen pour étudier des enfants de la cohorte DITRAME infectés in utero qui auraient pu se surinfecter durant le peripartum ou ensuite par l’allaitement. Sept enfants parmi 18 analysés, présentant des profils HMA à suspicion de coinfection et qui présentaient un taux de mortalité plus élevé que la normale, ont été identifiés. Leurs séquences provirales env sont en cours d’analyse actuellement. <p><p>Par ailleurs, nous avons confirmé le fait que le taux de vitamine A n’a pas d’influence sur la TME.<p> / Doctorat en Sciences agronomiques et ingénierie biologique / info:eu-repo/semantics/nonPublished

[ES] Antecedentes: Los patrones de colonización microbiana alterados durante la infancia pueden ser en parte responsables del aumento de enfermedades alérgicas en los países desarrollados. La microbiota intestinal difiere en composición y diversidad durante los primeros meses de vida en niños que luego desarrollan o no una enfermedad alérgica. Sin embargo, poco se sabe sobre la importancia de las respuestas inmunitarias tempranas de la mucosa a la microbiota intestinal en el desarrollo de alergias infantiles. Además, los estudios con respecto al efecto protector de la microbiota de la leche materna en el riesgo de desarrollar alergias no han sido concluyentes. Aunque la cavidad bucal es el primer lugar de encuentro entre la mayoría de los antígenos exógenos y el sistema inmunológico, no existen datos sobre la influencia de las bacterias orales en el desarrollo de alergias durante la infancia. Objetivos: El objetivo general de esta tesis fue evaluar la composición y diversidad microbiana en muestras orales, intestinales y de leche materna, junto con su interacción con IgA, para estudiar el papel de la colonización microbiana durante edades tempranas de la vida en condiciones de salud y de enfermedad alérgica. Sujetos: Los bebés y las madres incluidas en este estudio forman parte del ensayo aleatorio doble ciego más grande de Suecia, entre 2001 y 2003, donde se evaluaron los posibles efectos preventivos sobre la alergia de Lactobacillus reuteri ATCC 55730 hasta los 2 y 7 años. En esta tesis, utilizamos muestras de heces recogidas a los 1 y 12 meses, y muestras orales de bebés, obtenidas longitudinalmente a los 3, 6, 12, 24 meses y 7 años. Además, analizamos muestras de leche materna, recogidas a un mes después del parto de las madres correspondientes. Métodos: Se utilizaron tecnologías de secuenciación de segunda generación dirigidas al gen 16S rARN, en combinación con citometría de células marcadas por fluorescencia, para abordar las respuestas de IgA de la mucosa hacia las bacterias intestinales y de la leche materna. Además, se utilizó la secuenciación del gen 16S para describir la colonización oral de la microbiota, en muestras de saliva, de niños que desarrollaron alergias o de aquellos que se mantuvieron sanos. Los niveles de carga bacteriana en diferentes hábitats microbianos se obtuvieron mediante la metodología de qPCR y los niveles totales de IgA de las muestras de heces se determinaron mediante inmuno-ensayo ELISA. Resultados y conclusión: La colonización de la cavidad bucal durante la infancia temprana es progresiva, aumenta en complejidad con el tiempo, y varios factores externos parecen influir en gran medida en la maduración de la microbiota oral, ya sea con un impacto a corto o largo plazo. Los cambios tempranos en la composición microbiana oral parecen influir en la maduración inmune y el desarrollo de alergias en la infancia, y la presencia de especies bacterianas específicas puede ser importante para este proceso. Además, las respuestas de IgA alteradas hacia la microbiota intestinal durante la infancia precedieron a las manifestaciones de asma y alergia durante los primeros 7 años de vida, y el consumo de leche materna con una riqueza microbiana reducida en el primer mes de vida puede aumentar el riesgo de desarrollar alergia durante la infancia. Los hallazgos observados en la presente tesis deben confirmarse en cohortes más grandes y la importancia de los factores ambientales postnatales para el desarrollo temprano de la microbiota debe abordarse más a fondo. Las investigaciones futuras deben ir más allá de la caracterización de la composición de la comunidad bacteriana e investigar los mecanismos funcionales entre los microorganismos colonizadores tempranos, la maduración inmunitaria y la alergia, así como el desarrollo del asma durante la infancia. / [CAT] Antecedents: S'ha proposat que els patrons de colonització microbiana alterats durant la infància podrien ser en part els responsables de l'augment de malalties al·lèrgiques als països desenvolupats. La microbiota intestinal difereix en composició i diversitat durant els primers mesos de vida en els nens que després van desenvolupar una malaltia al·lèrgica. No obstant això, poc es sap sobre la importància de les respostes immunes de la mucosa a la microbiota intestinal en el desenvolupament d'al·lèrgies infantils. A més, les investigacions amb relació a l'efecte protector de la microbiota de la llet materna en el risc de desenvolupar al·lèrgies no han sigut concloents. Encara que la cavitat bucal és el primer lloc de trobada entre la majoria dels gèneres externs i el sistema immunològic, encara no s'ha descobert la influència dels bacteris en el desenvolupament d'una al·lèrgia durant la infància. Objectius: L'objectiu general d'aquesta tesi va ser avaluar la composició microbiana i la diversitat de mostres orals, fecals i llet materns, juntament amb la seva interacció amb IgA, per estudiar el paper del desenvolupament microbià durant el període de la infància primerenca a la salut i la malaltia al·lèrgica. Subjectes: Les mares i xiquets inclosos en aquest estudi formen part d'un estudi aleatori doble-cec a Suècia, entre el 2001 i el 2003, on es van avaluar els possibles efectes preventius de la suplementació amb Lactobacillus ATCC 55730 fins als 2 i 7 anys. En aquesta tesi, s'utilitzaren mostres de bebès arreplegades longitudinalment, obtinguts a 1 i 12 mesos, 3, 6, 12, 24 mesos i 7 anys, respectivament. A més, s'analitzaren les mostres de llet materna, arreplegades a un mes postpart de les corresponents mares. Mètodes: S'han utilitzat tecnologies de seqüenciació de nova generació dirigides al ARNr 16S, en combinació amb la classificació de les cèl·lules activades, per abordar les respostes de la mucosa cap als bacteris intestinals i de la llet materna. A més, s'utilitzà la seqüenciació d'Illumina MiSeq del gen 16S per descriure la colonització microbiana oral, i es van obtenir mostres longitudinals de saliva de menuts que varen desenvolupar al·lèrgies i d'alguns que es van mantenir saludables. Els nivells de càrrega bacteriana en diferents nínxols microbians s'han obtingut mitjançant la metodologia de qPCR i els nivells totals d'IgA de les mostres fecals es determinaren mitjançant l'immunoassaig ELISA. Resultats i conclusions: La colonització de la cavitat bucal durant la primera infància és transitòria, augmenta la seva complexitat amb el temps, i diversos factors externs influeixen en gran mesura el procés de maduració de la microbiota oral, amb un impacte a curt i llarg termini. Els canvis primerencs en la composició microbiana oral pareixen influir en la maduració del sistema immunològic i el desenvolupament d'al·lèrgies a la infància, així com la presència d'espècies bacterianes específiques pot ser important per a aquest progrés. A més, les respostes d'IgA alterades cap a la microbiota intestinal durant la infància precedeixen a les manifestacions relatives a la malaltia asmàtica i al·lèrgiques durant els primers 7 anys de vida. Per altra banda, el consum de llet materna amb una microbiota de riquesa reduïda al primer mes de vida podria augmentar el risc de desenvolupar al·lèrgia durant la infància. Els resultats observats en aquest estudi haurien de confirmar-se en cohorts humanes més grans i la importància dels factors ambientals post natals que influeixen en el desenvolupament de la microbiota primerenca han de ser més estudiats. Les investigacions futures deuen anar més enllà de la caracterització de la composició de la comunitat bacteriana i investigar els mecanismes funcionals entre els microorganismes colonitzadors primerencs, la maduració del sistema immunològic i el desenvolupament de l'al·lèrgia i l'asma durant la in / [EN] Background: It has been proposed that altered microbial colonization patterns during infancy may be partly responsible for the increase of allergic diseases in developed countries. The gut microbiota differs in composition and diversity during the first months of life in children who later do or do not develop allergic disease. However, little is known about the significance of early mucosal immune responses to the gut microbiota in childhood allergy development, and the findings regarding the protective effect of breastmilk microbiota in the risk of allergy development have been inconclusive. Furthermore, even though the oral cavity is the first site of encounter between a majority of foreign antigens and the immune system, the influence of oral bacteria on allergy development during childhood has not yet been reported. Objectives: The general aim of this thesis was to assess the microbial composition and diversity of oral, fecal and breastmilk samples, together with its interaction with IgA, in order to study the role of microbial development during early childhood in health and allergic disease. Subjects: The infants and mothers included in this study were part of a larger randomized double-blind trial in Sweden, between 2001 and 2003, where potential allergy preventive effects of Lactobacillus reuteri ATCC 55730 were evaluated until 2 and 7 years of age. In this thesis, we used longitudinally collected stool and oral samples from infants, obtained at 1 and 12 months and 3, 6, 12, 24 months and 7 years of age, respectively. Furthermore, we analyzed breastmilk samples, collected at one month post partum, from the corresponding mothers. Methods: Next-generation sequencing technologies targeting the 16S rRNA gene, in combination with cell activated cell sorting, were used in order to address mucosal IgA responses towards gut and breastmilk bacteria. Furthermore, sequencing of the 16S rRNA gene was used in order to describe oral microbiota colonization, in longitudinally obtained saliva samples, from children developing allergy or staying healthy. Bacterial load levels in different microbial habitats were obtained by qPCR methodology and total IgA levels of stool samples were determined by ELISA immunoassays. Results and conclusion: Colonization of the oral cavity during early childhood is transitional, increasing in complexity with time, and several external factors appear to greatly influence oral microbiota maturation, having either a short or a long-term impact. Early changes in oral microbial composition seem to influence immune maturation and allergy development in childhood, and the presence of specific bacterial species may be important for this progress. Furthermore, altered IgA responses towards the gut microbiota during infancy preceded asthma and allergy manifestations during the first 7 years of life, and consumption of breastmilk with a reduced microbial richness in the first month of life may increase the risk for allergy development during childhood. Findings observed here need to be confirmed in larger cohorts and the importance of postnatal environmental factors for early microbiota development should be addressed further. Future research should go beyond characterization of bacterial community composition and investigate the functional mechanisms between early colonizing microorganisms, immune maturation and allergy and asthma development during childhood. / Dzidic, M. (2019). Microbiota development and mucosal IgA responses during childhood in health and allergic disease [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/125479 / TESIS