No description available.

Den här avhandlingen handlar om kvinnors företagande i en profession stadd i förändring. Flera professioner i Sverige, men också internationellt, präglas av en ökad andel kvinnor men även av de strukturella omvandlingar som under 1900-talet lett från ett industri- till ett tjänstesamhälle. Ett ökat småföretagande är en annan förändring som uppkommit under senare år. I föreliggande studie beskrivs och analyseras kvinnors företagande inom en profession utifrån vad som sker i skärningspunkten mellan företagande, profession och genus. Ett tydligt exempel i Sverige på en profession stadd i förändring är veterinärprofessionen som de senaste 50 åren genomgått en rad förändringar. Den teoretiska referensramen består av en kombination av teorier om småföretagande, profession och genus. Det empiriska materialet består av intervjuer med samtliga veterinärer som är företagare och kvinnor i Östergötland. I avhandlingen myntas begreppet professionsföretagare med avsikt att synliggöra samspelet mellan företagande och profession. Studiens resultat visar att professionen i många fall prioriteras framför företagandet. Professionsföretagarna gör genus på skilda sätt i olika dimensioner och på olika nivåer. Det är stabilitet i hur genus görs på generell nivå medan genus på specifik nivå görs på ett sätt som i vissa dimensioner utmanar genussystemet. Även om stabilitet är dominerande visar studien exempel på att professionsföretagande skapar förutsättningar för vissa glipor i genussystemets mönster. / This thesis is about women’s business ownership within a profession in a state of flux. Several professions in Sweden but also internationally are characterized by an increased proportion of women and structural transformations during the 1900s. An increase in businesses is another change that occurred in recent years. The study describes and analyzes women’s business ownership within a profession and a particular focus is placed on the intersection between business ownership, profession and gender. An example of a profession in a state of change in Sweden is the veterinary profession, which for the past 50 years have undergone a series of changes. A theoretical combination of small business ownership, profession and gender is used. The empirical material consists of interviews with all women who are business owners and veterinarians in Östergötland County. As a result of the study I coin the term profeneurs with the intention of making visible the interplay between business ownership and profession. The results of the study show that the profession is in many cases given priority over business ownership. Furthermore, the study shows that the profeneurs do gender at different levels and in different dimensions in relation to the profession. There is stability in how gender is done at a general level, while there are opportunities for change in how gender is done at a specific level. Even if stability dominates, business format provides opportunities to create some gaps in the pattern of the gender system.

This dissertation explores the economic development objectives, strategies, and activities of the First Nations in Canada with three objectives: (i) to identify the approach to development among First Nations, (ii) to develop a theoretical perspective capable of providing insight into this approach, and (iii) to investigate the activities of the First Nations in Saskatchewan to determine if they are consistent with the expected characteristics of the First Nations' approach to development and the proposed theoretical perspective. To address the first objective, a wide range of sources are reviewed to determine First Nations development objectives and strategies. Based on this review, the First Nations' development approach emphasizes the creation of profitable businesses competing in the global economy. These businesses are usually collectively owned and often involve partnerships with non-First Nation corporations. A review of development theory follows to accomplish the second objective. Both the orthodoxand radical perspectives are rejected. Instead, 'contingency perspective' based on regulation theory, the postimperial perspective and alternative/indigenous development approaches, is developed. To address the third objective, research was conducted in three parts: (i) an investigation of the economic development activities of the 70 Saskatchewan First Nations, (ii) a study of the approach of non-First Nations companies to business alliances with First Nations, and (iii) a case study of the development activities of the Meadow Lake Tribal Council. Based on the first and third parts of this research, 69% of First Nations businesses are owned by First Nations alone or First Nations in joint venture with non-First Nations businesses. These businesses account for 89% of the total estimated annual revenue of all First Nation businesses. Only 24% of First Nations businesses target the local market, the rest compete in broader regional, national and international markets. Part two of the research shows that a growing number of non-First Nations corporations are adopting a strategy of business alliances with aboriginal people. Five factors motivate this corporate behaviour: (i) a shift in the global competitive environment from a Fordist to a flexible regime of accumulation, (ii) society's changing expectations about what constitutes socially responsible corporate behaviour, (iii) legal and regulatory requirements and restrictions, (iv) the growing aboriginal population, and its increasing affluence and level of education, and (v) the rapidly growing pool of natural and financial resources under the control of aboriginal people. These results confirm the eight characteristics of the First Nations' approach to economic development and are consistent with the proposedcontingency perspective.

No description available.

Avhandlingen tar sin empiriska utgångspunkt i konkurrensutsättningen av den offentliga sektorns verksamheter. Förväntningarna har varit stora från politiker, tjänstemän och vissa forskare att denna omvandling skulle leda till ökat företagande, framförallt bland kvinnor. Syftet med avhandlingen är att förstå och förklara hur och varför kvinnors företagande förändras i spåren av den offentliga sektorns omvandling – vad begränsar och möjliggör. Avhandlingen innehåller fyra sammanhängande artiklar och en kappa. Studierna genomfördes med kvantitativa longitudinella data över åren 1993–2010. I artiklarna eftersöks vad som begränsar och möjliggör en förändring av kvinnors företagande. Det sker via studier i näringsgrenar och regioner där kvinnor dominerar småföretagandet som mest. Det visar sig att på aggregerad nivå har kvinnors företagande ökat i antal. En analys på detaljerad näringsgrensnivå synliggör dock att kvinnors andel bland företagarna endast ökat i 6 av 16 näringsgrenar och att kvinnors underrepresentation ökat signifikant i 10. Analysen påvisar kontextens och strukturella villkors betydelse för kvinnors företagande. Småföretagares relativa position förändras gynnsamt där det redan finns små privata företag och på de nya offentliga marknaderna reproduceras en stordriftsnorm. Studien stärker teorin om ett genussystem och synliggör dess inbäddning i företagandet. Det övergripande resultatet är att trots förändrade formella strukturer återskapas kvinnors underrepresentation i företagandet, vilket förstås med utgångspunkt i genusteoretiska resonemang. / The dissertation takes its empirical backdrop in the competition of the Public Sector activities. There have been great expectations on the part of politicians and some researchers that this restructuring would enhance small-business ownership, and, specifically, women’s small-business ownership. The aim of the quantitative longitudinal study is to understand and explain how and why women’s smallbusiness ownership has changed in the wake of the Public Sector’s transformation, and what constrains and enables this. The dissertation comprises an introductory summary chapter based on four independent papers. The articles search for what constrains and enables the change in women’s smallbusiness ownership through studies in industries, regions and where women dominate small-businesses the most. The study shows that the underrepresentation of women as small-business owners has decreased in 10 out of 16 industries. The analysis shows the importance of taking contextual and structural conditions into account when studying women’s small-business ownership. The small-business owners’ relative position changes positively where a private smallbusiness market already exists. The results indicate a norm of scale production in the new Public markets. The studies reinforce the theory that a gender system is reproduced in the small-business context.

African immigrant business owners create jobs and often stimulate economic growth in distressed inner-city areas, yet they continue to experience barriers obtaining financial support in the United States when trying to gain entrance into the broader economy. The objective of this multiple case study was to explore strategies African immigrant business owners used to succeed in business beyond 5 years. The conceptual framework of this study included resource-based theory, human capital theory, and disadvantage theory. Semistructured interviews were conducted with 3 African immigrant business owners in Philadelphia, Pennsylvania who had succeeded in business beyond 5 years. Thematic analysis from interviews, organizational documents, and Bureau of Labor Statistics data identified 8 emergent themes. Findings indicated that, for these 3 African immigrant business owners, education, managerial-related experience, motivation, and networking were key attributes related to small business success. Additionally, for this group, innovation, steady flow of resources, and adequate access to capital were predictive of successful businesses. This study may contribute to positive social change by providing guidance to African immigrant business owners about effective business strategies; this knowledge may help to improve the quality of life for African immigrants in the United States. Increasing the prosperity of the business community is incumbent upon the development and use of new knowledge.

Tesis por compendio / [ES] El emprendimiento sostenible (ES) se ha convertido en un tema central de interés en diversos sectores, como academia, sector privado, sector público y la sociedad civil. Este enfoque emerge de la necesidad de crear entornos donde las personas, el planeta, puedan prosperar de manera sostenible, integrando aspectos económicos, sociales, ambientales, políticos y culturales. La definición de ES varía según autor e intereses de investigación (Belz, 2013). Autores como Cohen & Winn (2007) sostienen que el ES conduce a una economía más sostenible a largo plazo a través de oportunidades de negocio, Mientras que Moya et al. (2019) enfatizan la importancia de modelo de negocio que generen ingresos y, al mismo tiempo, preserven el medio ambiente y promueven el bienestar de la sociedad. En el 2015, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, que incluye 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, se agrupan en cinco ejes principales: personas, planeta, prosperidad, paz y alianzas, que busca promover el bienestar de las actuales y futuras generaciones de manera inclusiva, equitativa y sostenible, al mismo tiempo que se garantiza la preservación del medio ambiente. La presente tesis doctoral propone aplicar un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los ODS, como una estrategia para garantizar la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles en el tiempo. Para ello se identificaron seis criterios característicos clave: innovación, oportunidad, responsabilidad, calidad, creatividad y capacidad, que se asocian a diferentes variables para construir la estrategia sostenible. La investigación se divide en tres etapas. En la primera etapa, se realiza una revisión bibliográfica exhaustiva de los constructos ES y ODS. En la segunda etapa, se lleva a cabo un análisis de los avances y desafíos de los ODS, partimos analizando 23 países de América Latina y el Caribe, así como 38 a países miembros de la OCDE, con el objetivo de identificar grupos homogéneos de países en función de cada uno de los cinco ejes de los ODS. En la tercera etapa, se desarrolla la base de datos, integrando variables relacionadas con los indicadores de innovación, los ODS, la actividad y actitud empresarial y las condiciones del marco empresarial. Estas variables se utilizan para examinar la relación entre la estrategia sostenible y la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles a través del indicador propiedad empresarial establecida, utilizando un modelo de datos panel desbalanceado de efectos fijos para 48 países durante el periodo 2015 al 2021. Los resultados de la investigación confirman la importancia de la aplicación de las variables de la estrategia sostenible para la implementación del modelo de ES fundamentado en los ODS. Se observa una relación significativa entre las variables relacionadas con la actividad empresarial y las condiciones del marco empresarial con la perdurabilidad de la propiedad empresarial establecida (EBO). Además, se identifica una relación positiva entre los ODS y la perdurabilidad de la EBO. Sin embargo, en el modelo las variables relacionadas con los indicadores de innovación no muestran una relación significativa con la perdurabilidad de la EBO. Esto sugiere que el impacto de la innovación en la perdurabilidad de la EBO podría ser más complejo y dependa de otros factores contextuales, como nivel de desarrollo económico del país o del sector de actividad económica. En conclusión, la investigación proporciona importantes contribuciones a la literatura y la práctica: Proporcionando herramientas y enfoques para orientar y evaluar el impacto de políticas y programas relacionados con emprendimiento, ES, ODS, el espíritu empresarial, entre otros, que facilitan la toma de decisiones más informadas. Esta investigación permitirá abordar los desafíos de la sostenibilidad de manera efectiva y contribuir al desarrollo sostenible en beneficio de todos. / [CA] L'emprenedoria sostenible (ÉS) s'ha convertit en un tema central d'interés en diversos sectors, com a acadèmia, sector privat, sector públic i la societat civil. Este enfocament emergix de la necessitat de crear entorns on les persones, el planeta, puguen prosperar de manera sostenible, integrant aspectes econòmics, socials, ambientals, polítics i culturals. La definició de ÉS varia segons autor i interessos d'investigació (Belz, 2013). Autors com Cohen & Winn (2007) sostenen que l'ÉS conduïx a una economia més sostenible a llarg termini a través d'oportunitats de negoci, Mentres que Moya et al. (2019) emfatitzen la importància de model de negoci que generen ingressos i, al mateix temps, preserven el medi ambient i promouen el benestar de la societat. En el 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, s'agrupen en cinc eixos principals: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances, que busca promoure el benestar de les actuals i futures generacions de manera inclusiva, equitativa i sostenible, al mateix temps que es garantix la preservació del medi ambient. La present tesi doctoral proposa aplicar un model d'emprenedoria sostenible fonamentada en els ODS, com una estratègia per a garantir la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles en el temps. Per a això es van identificar sis criteris característics clau: innovació, oportunitat, responsabilitat, qualitat, creativitat i capacitat, que s'associen a diferents variables per a construir l'estratègia sostenible. La investigació es dividix en tres etapes. En la primera etapa, es realitza una revisió bibliogràfica exhaustiva dels constructes ÉS i ODS. En la segona etapa, es duu a terme una anàlisi dels avanços i desafiaments dels ODS, partim analitzant 23 països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com 38 a països membres de l'OCDE, amb l'objectiu d'identificar grups homogenis de països en funció de cadascun dels cinc eixos dels ODS. En la tercera etapa, es desenvolupa la base de dades, integrant variables relacionades amb els indicadors d'innovació, els ODS, l'activitat i actitud empresarial i les condicions del marc empresarial. Estes variables s'utilitzen per a examinar la relació entre l'estratègia sostenible i la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles a través de l'indicador propietat empresarial establida, utilitzant un model de dades panell desbalanceado d'efectes fixos per a 48 països durant el període 2015 al 2021. Els resultats de la investigació confirmen la importància de l'aplicació de les variables de l'estratègia sostenible per a la implementació del model de fon ÉS amentat en els ODS. S'observa una relació significativa entre les variables relacionades amb l'activitat empresarial i les condicions del marc empresarial amb la perdurabilitat de la propietat empresarial establida (EBO). A més, s'identifica una relació positiva entre els ODS i la perdurabilitat de l'EBO. No obstant això, en el model les variables relacionades amb els indicadors d'innovació no mostren una relació significativa amb la perdurabilitat de l'EBO. Això suggerix que l'impacte de la innovació en la perdurabilitat de l'EBO podria ser més complex i depenga d'altres factors contextuals, com a nivell de desenvolupament econòmic del país o del sector d'activitat econòmica. En conclusió, la investigació proporciona importants contribucions a la literatura i la pràctica: Proporcionant ferramentes i enfocaments per a orientar i avaluar l'impacte de polítiques i programes relacionats amb emprenedoria, ÉS, ODS, l'esperit empresarial, entre altres, que faciliten la presa de decisions més informades. Esta investigació permetrà abordar els desafiaments de la sostenibilitat de manera efectiva i contribuir al desenvolupament sostenible en benefici de tots. / [EN] Sustainable entrepreneurship (SE) has become a central topic of interest in various sectors, such as academia, the private sector, the public sector and civil society. This approach emerges from the need to create environments where people, the planet, can thrive in a sustainable way, integrating economic, social, environmental, political and cultural aspects. The definition of SE varies according to author and research interests (Belz, 2013). Authors such as Cohen & Winn (2007) argue that SE leads to a more sustainable economy in the long term through business opportunities, while Moya et al. (2019) emphasise the importance of business models that generate income and, at the same time, preserve the environment and promote the well-being of society. In 2015, the United Nations General Assembly adopted the 2030 Agenda for Sustainable Development, which includes 17 Sustainable Development Goals (SDGs) (UN, 2015). These SDGs are grouped into five main axes: people, planet, prosperity, peace and partnerships, which seek to promote the well-being of current and future generations in an inclusive, equitable and sustainable manner, while ensuring the preservation of the environment. This doctoral thesis proposes the application of a sustainable entrepreneurship model based on the SDGs as a strategy to ensure the permanence of sustainable enterprises over time. To this end, six key characteristic criteria were identified: innovation, opportunity, responsibility, quality, creativity and capacity, which are associated with different variables to build the sustainable strategy. The research is divided into three stages. In the first stage, a comprehensive literature review of the SE and SDG constructs is conducted. In the second stage, an analysis of the progress and challenges of the SDGs is carried out, starting with an analysis of 23 countries in Latin America and the Caribbean, as well as 38 OECD member countries, with the aim of identifying homogeneous groups of countries according to each of the five axes of the SDGs. In the third stage, the database is developed, integrating variables related to innovation indicators, the SDGs, entrepreneurial activity and attitude, and business framework conditions. These variables are used to examine the relationship between sustainable strategy and the permanence of sustainable ventures through the established business ownership indicator, using an unbalanced fixed effects panel data model for 48 countries over the period 2015 to 2021. The research results confirm the importance of the application of sustainable strategy variables for the implementation of the SDG-based SE model. A significant relationship is observed between variables related to entrepreneurial activity and business framework conditions with the permanence of established business ownership (EBO). Furthermore, a positive relationship is identified between the SDGs and the permanence of EBO. However, in the model the variables related to innovation indicators do not show a significant relationship with EBO permanence. This suggests that the impact of innovation on EBO permanence might be more complex and depend on other contextual factors, such as the level of economic development of the country or the sector of economic activity. In conclusion, the research provides important contributions to literature and practice: Providing tools and approaches to guide and assess the impact of policies and programmes related to entrepreneurship, SE, SDGs, entrepreneurship, among others, facilitating more informed decision-making. This research will enable to address sustainability challenges effectively and contribute to sustainable development for the benefit of all. / Benavides Sánchez, EP. (2024). Propuesta de un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los objetivos de desarrollo sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206836 / Compendio