Demostrar que el sistema de reclutamiento, importación y suministro de mano de obra extranjera de Unió de Pagesos produce un sujeto limitado en el goce de sus libertades y el ejercicio de sus derechos es el principal objetivo de este trabajo que se desarrolla en tres capítulos. El primero contextualiza al lector en el momento histórico de constitución del sistema. Una breve historia del sindicato se traza, desde sus orígenes hasta su consolidación como prestador de servicios al agricultor. Mediante ésta advertimos como el perfil combativo de la organización ha mutado. En democracia, sustituido el modelo de producción agrícola familiar por otro de carácter industrial, dispuesto a la exportación y sustentado por mano de obra asalariada, el sindicato se propone como una entidad dirigida a la prestación de servicios. En connivencia con el Estado introduce su particular sistema de importación, pues resuelve el problema de la transformación de la estructura tradicional del suelo, amén de colaborar con la ordenación del flujo migratorio a través de la dotación de trabajo. El capítulo segundo se centra en el análisis del sistema desentrañando lo que la política migratoria posibilita mediante la instauración del modelo de contratación en origen. Así, la relación entre Estado y sindicato se revela genética del sistema, pues lo que por tal política se erige es un negocio centrado en el suministro de trabajadores. A este respecto, un estudio sistemático sobre aquello que denominamos dispositivos de ejecución ha resultado imprescindible: representatividad legal empresarial -que posee el sindicato merced a la atribución, otorgada por el Estado, de tal poder a las organizaciones sindicales más representativas para la contratación de mano de obra- y función pública -delegada al sindicato para garantizar el control de flujos migratorios, manifiesta en cuanto le ha sido entregada la facultad de control y vigilancia de los trabajadores por él importados. Propiciadas por este vínculo original, se estructuran las demás relaciones entre los sujetos que participan de la operación contractual que materializa el sistema: aquélla que relaciona comercialmente al sindicato con los empresarios demandantes de mano de obra mediante un contrato de suministro; la que une a Unió de Pagesos con los trabajadores, mediante el proceso de reclutamiento en origen, y aquélla establecida entre empresarios agrícolas y trabajadores, cuya forma contractual aparenta ser un contrato de trabajo. El tercer capítulo detalla lo concerniente al lugar de realización de los objetivos de sindicato y Estado, la entrega just in time de la mano de obra y el control social del extranjero. La realidad física de los alojamientos y su función se analizan, dejando al descubierto su carácter penitenciario. Una transformación en él se opera, cercana a la propuesta por otro tipo de instituciones en las que la docilización del sujeto pretende un individuo nuevo, cuyo valor se exterioriza en cuanto obedece a la voluntad de aquéllos que las administran. La labor del personal encargado se muestra imprescindible, pues por ella se dinamiza el sistema logrando la doma del sujeto y su suministro, gestionado siguiendo el principio básico del paradigma fordiano de producción. Su análisis se realiza mediante el examen de la normativa de alojamiento, reminiscencia de reglamentos de fábrica, por la que el sindicato ambiciona la transformación del trabajador en el ideal decimonónico de obrero, abstemio, confiable y dócil. Mediante este obrero modélico, obtenido fuera del mercado de trabajo, se pretende la sustitución del trabajador errante, representado por el extranjero irregular, cuya capacidad de nomadismo permanece incólume. El alojamiento es el contexto de verificación de la dominación y producción del sujeto, confinamiento perpetrado amén una trama de permisos y sanciones que solo la fuga del establecimiento pone fin.PALABRAS CLAVE: Migraciones internacionales, Estranjería, Movilidad, Fijación - Mano de obra, Contratación en origen, Alojamiento obrero / The main objective of this thesis is to show the consequences that the system established by the agricultural union "Unió de Pagesos" to recruit, import and distribute foreign labour produces, that is a worker whose legal rights and liberties are embarrassed. Once the traditional family productive system of Catalonian agriculture is substituted by an industrial one, designed for exportation and which requires hired labour, the Union, aided by the State, reconverts itself into an entity that provides different services, especially those related with the supply of labour force through their system- as we characterize the set of practices that make possible the recruitment of foreign workers and their concentration in the lodgings managed by it. The migratory policy is responsible of the emergence of this system, whose origin is in the symbiotic relation between the State and the Agricultural Union. Their interests -the "just in time" provision of labour and the social control of the migratory flow- are harmonized by it. In the lodgings -infrastructure of the system- a transformation is operated through different devices -lodging regulation, presence of personnel in charge of the facilities, a visit regime, exit permissions, among others- close to other institutions, as labour camps, where the tame of the individuality is aimed through the subordination to a dominating power in order to create a new subject, whose value is exteriorized in its obedience to the will of those who administrate the institutions. Finally, this system belongs to a tradition of devices designed with the purpose to fixation of manpower, whose most relevant precedents are to be found in social institutions as Roman slavery rental (II-I B.C.), English vagrancy and poor laws (XIV century) and specifically Prussian System of labour import, applied by the Preuische Feldarbeiter Zentrale studied by Max Weber.

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona.Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral.En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.).La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball.La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius).Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia. / This doctoral thesis how it says their title focuses on analyzing the construction of the church of Saint Feliu of Girona in the 14th century through the analysis of the books of work preserved on the Archive Diòcesa of Girona.This doctoral thesis esta divided into four deliveries. In the first part the historiography of the church of Saint Feliu de Girona since the 17th century until the present is analyzed. In this section the news that the different authors bring is analyzed and the historiogràfic context of each of the centuries is placed. A very exhaustive study has been carried out in the last publications of the 20th century and beginnings of the 21st century. Once analyzed these fountains|sources? secondary?, in this first part of the work has been gone|passed to analyzing the books of work of the 14th century. The formal aspects and the different court clerks been of carrying out these books of work in charge will be analyzed. This will be the basic documentation to carry out this doctoral thesis.In the second part of the work people will proceed to analyzing the formality and the funding of the Work. It is about an analysis, in a basic way of the admissions, to see which they are the strategies that they are carried out to achieve the maximum of resources for the construction and from the "liturgical" needs of the church of Saint Feliu de Girona. In this section the Work as an entity with the persons who are part of her and the paper|role that corresponds to each of them (the worker, the court clerk, the master builder, the questor) have been analyzed. The promoters and those admissions|incomes that, for its volume, supply the Work ("annates", bowls, etc) with the greatest number of money have also been analyzed.The third part has consisted of the elaboration of the constructive chronology of the church of Saint Feliu de Girona following the obtained information in the books of work corresponding to the expenses. All those works, regarding the construction of the building as well as regarding repairs and maintenance, that have place among year 1349, (it dates from the first book of expenses work) and in year 1391 have been analyzed. In this part people have not entered to analyze in an exhaustive way the people that make the construction of the church in the 14th century possible since this belongs to the contents of the last part of our work.The last part of the work corresponds to the execution of the works. In this part we find four big chapters: the teachers of work, the labor, the materials and the auxiliary means. In each of these chapters the role of the different workers during the construction of the temple, the used materials and its characteristics (stone, wood, binders, etc) has been fallen upon and the auxiliary means used for placing these materials in work. The master builders of the rest of workers have been sorted out since the first play a role differentiated from the seconds. It has been attempted to analyze their salaries and the tasks of each of them in both cases. Regarding the materials has also been proceeded to analyzing from where they are extracted, how they have arrived on foot of work and where they are stored and where they manipulate or where they transform before being placed in work. Of the auxiliary means has been attempted to analyze the functions for which the tools (they turn up all the ones of the profession of gizzard) are used, the wits (to elevate weights), the scaffolds (to be able to work in height) and the framework (to guarantee the initial resistance of the constructive elements).Obviously some conclusions of each of the parts and some final conclusions have been established. The thesis also includes the corresponding gratitude, the preface and the bibliography.