Estudio de la ciudad de Murcia durante la segunda mitad del siglo XIV. Se analiza la evolución urbanística del casco urbano, la demografía y la explotación y administración de la huerta circundante. Se estudian las instituciones de poder (adelantados, Iglesia, concejo) y los conflictos entre ellos, y finalmente se lleva a cabo un análisis del aumento de la presión fiscal sobre la población. Todo ello enmarcado dentro de lo que se conoce como Crisis del siglo XIV.

Esta tesis doctoral surge a partir del hecho de que, aunque los estudios hispánicos son muy conocidos hoy en Grecia, la literatura catalana medieval no resulta particularmente reconocible, lo cual sorprende si tenemos en cuenta, por un lado, la presencia de los catalanes en Grecia y las relaciones culturales en el siglo XIV, y por otro, el alto nivel de la producción literaria en aquella lengua. Aquí presentamos traducida al griego la considerada principal obra medieval en catalán, Lo somni (1399) de Bernat Metge, diálogo que atrae con particularidad al entorno helenístico por tratarse de un importante representante de la tradición del Humanismo mediterráneo y por suponer la introducción del movimiento humanista en la península Ibérica. Acompañan a esta traducción, en primer lugar, un estudio histórico-literario y una investigación detallada de las fuentes, y a continuación, unas notas aclaratorias y unos apéndices para facilitar su uso.

El comercio medieval valenciano es un ámbito de estudio que ha conocido un extraordinario auge en las dos últimas décadas, aunque centrado básicamente en el siglo XV (véanse principalmente, entre otros, los trabajos de J. Hinojosa, J. Guiral, P. Iradiel, E. Cruselles y D. Igual, de una nómina más extensa). La centuria anterior, marco temporal de nuestro proyecto de tesis doctoral, sin embargo apenas ha suscitado el interés por parte de los investigadores, con la excepción de las aproximaciones realizadas hace más de tres décadas por Guy Romestan, sobre todo en un trabajo que abarcaba únicamente la actividad de los mercaderes languedocinos en la capital del reino; y el análisis puntual de R. Ferrer sobre las "coses vedades"; productos no exportables por orden real, centrándose sobre todo en las dos últimas décadas. Es por ello que el estado actual de nuestros conocimientos acerca de la temática sea el establecido en los manuales y obras de generales de referencia, muy posiblemente imagen adaptada de otras realidades regionales peninsulares y mediterráneas. El análisis de diferentes ámbitos de política económica estructurada por la Corona y/o los munícipes de Valencia en las redes de abastecimiento y mercado, de configuración política de la costa y franja marítima y la organización económica de un espacio de nueva conquista para su dominio político, como son las tierras de la procuración/gobernación de Orihuela, comprende el Bloque I. La relación entre política y economía en el comercio bajomedieval: política económica, regulación normativa o institucionalización de los espacios mercantiles valencianos. Las redes de transporte marítimo en Valencia durante la primera mitad del siglo XIV obedece ineludiblemente al interés por proporcionar un primer y provisional balance de conjunto de las actividades marítimas de la ciudad en relación a su propio desarrollo económico interno, sus vínculos con otras ciudades que también estaban plenamente inmiscuidas en el proceso de expansión mediterránea (como las ciudades de Barcelona y Mallorca) y los intereses por abastecerse de mercancías que no se hallan en su mercado y que precisan de unas inversiones de capital, organización del transporte y estrategias económicas determinadas engloban el Bloque II: Las redes comerciales: rutas mercantiles ibéricas y mediterráneas, y contactos atlánticos desde el espacio valenciano. Asimismo, interesa profundizar en la formación de los métodos comerciales e instituciones y grupos mercantiles sobre los que se asientan las bases de una primera expansión mercantil. El tercer Bloque del estudio se vertebra en Los protagonistas humanos: instituciones-técnicas y grupos mercantiles en el espacio económico valenciano en el que se analizan las técnicas comerciales desarrolladas, incidiendo en los aspectos meramente técnicos y sociales, insertando su grado desarrollo en consonancia a otras investigaciones de la Corona de Aragón en un momento determinado, la primera mitad del siglo XIV en el que escasean los estudios de esta índole, y que, asimismo resulta difícil comparar estas instituciones y técnicas con otros espacios euromediterráneos, como los italianos, al conocer un grado de perfección, u otros ámbitos en los que apenas la historiografía ha trabajado en ello. El examen de los grupos mercantiles, precisamente a través de instituciones como sociedades/compañías comerciales de mercaderes y otros agentes valencianos, y la presentación de un caso inicial de estudio, como son los patrones de nave constituyen un primer acercamiento desde el prisma de historia social, aún por profundizar para nuestro estudio, sobre lo que se ha considerado la primera burguesía mercantil, o simplemente el origen de un grupo de mercaderes autóctonos. Finalmente este bloque se completa sobre otros grupos sociales, muy heterodoxos, esto es las minorías étnico-religiosas, mudéjares y judíos, que, además de reclamo historiográfico permanente, conviene insertar su función económica en el entramado de mercado y relaciones comerciales articuladas desde el espacio valenciano.

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona.Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral.En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.).La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball.La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius).Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia. / This doctoral thesis how it says their title focuses on analyzing the construction of the church of Saint Feliu of Girona in the 14th century through the analysis of the books of work preserved on the Archive Diòcesa of Girona.This doctoral thesis esta divided into four deliveries. In the first part the historiography of the church of Saint Feliu de Girona since the 17th century until the present is analyzed. In this section the news that the different authors bring is analyzed and the historiogràfic context of each of the centuries is placed. A very exhaustive study has been carried out in the last publications of the 20th century and beginnings of the 21st century. Once analyzed these fountains|sources? secondary?, in this first part of the work has been gone|passed to analyzing the books of work of the 14th century. The formal aspects and the different court clerks been of carrying out these books of work in charge will be analyzed. This will be the basic documentation to carry out this doctoral thesis.In the second part of the work people will proceed to analyzing the formality and the funding of the Work. It is about an analysis, in a basic way of the admissions, to see which they are the strategies that they are carried out to achieve the maximum of resources for the construction and from the "liturgical" needs of the church of Saint Feliu de Girona. In this section the Work as an entity with the persons who are part of her and the paper|role that corresponds to each of them (the worker, the court clerk, the master builder, the questor) have been analyzed. The promoters and those admissions|incomes that, for its volume, supply the Work ("annates", bowls, etc) with the greatest number of money have also been analyzed.The third part has consisted of the elaboration of the constructive chronology of the church of Saint Feliu de Girona following the obtained information in the books of work corresponding to the expenses. All those works, regarding the construction of the building as well as regarding repairs and maintenance, that have place among year 1349, (it dates from the first book of expenses work) and in year 1391 have been analyzed. In this part people have not entered to analyze in an exhaustive way the people that make the construction of the church in the 14th century possible since this belongs to the contents of the last part of our work.The last part of the work corresponds to the execution of the works. In this part we find four big chapters: the teachers of work, the labor, the materials and the auxiliary means. In each of these chapters the role of the different workers during the construction of the temple, the used materials and its characteristics (stone, wood, binders, etc) has been fallen upon and the auxiliary means used for placing these materials in work. The master builders of the rest of workers have been sorted out since the first play a role differentiated from the seconds. It has been attempted to analyze their salaries and the tasks of each of them in both cases. Regarding the materials has also been proceeded to analyzing from where they are extracted, how they have arrived on foot of work and where they are stored and where they manipulate or where they transform before being placed in work. Of the auxiliary means has been attempted to analyze the functions for which the tools (they turn up all the ones of the profession of gizzard) are used, the wits (to elevate weights), the scaffolds (to be able to work in height) and the framework (to guarantee the initial resistance of the constructive elements).Obviously some conclusions of each of the parts and some final conclusions have been established. The thesis also includes the corresponding gratitude, the preface and the bibliography.