El objeto o la problemática de estudio de la mencionada tesis doctoral lo constituye el análisis de la carpeta docente del profesorado universitario novel.La carpeta docente (en su acepción original, portafolio del profesorado) constituye un fenómeno relativamente reciente en el campo de la formación docente en general, y la de la formación del docente universitario, en particular. Este y algunos más fueron motivos que determinaron a manifestar mucho interés por este foco de investigación. Si bien el portafolio como carpeta de aprendizaje de los estudiantes ha sido investigado de forma recurrente en la Universidad de Barcelona, los análisis sobre la carpeta docente del profesorado universitario novel son escasos en este contexto.Por ello, el objetivo principal de este trabajo de investigación es el de indagar sobre la mejora docente en la aplicación de esta herramienta formativa en el desarrollo profesional del profesorado universitario novel de la Universidad de Barcelona, profesorado que ha elaborado una carpeta docente en los cursos de iniciación en docencia universitaria que imparte el Instituto de Ciencias de la Educación para el profesorado universitario novel de esta universidad.El marco teórico que se aborda en este trabajo responde a un planteamiento de lo general a lo particular, de un nivel macro a un nivel micro de configuración y análisis. Concretamente, el marco teórico consta de cuatro grandes capítulos.En el primer capítulo ("La nueva enseñanza universitaria y el profesorado que requiere"), la doctoranda realiza un análisis descriptivo y reflexivo sobre el nuevo modelo de universidad del siglo XXI, sobre el contexto actual de la enseñanza universitaria y sobre el modelo de profesorado que requiere.El segundo capítulo, "La formación y el desarrollo profesional del profesorado universitario" analiza la profesión de docente universitario, por una parte y, por otra los modelos y las tendencias en la formación y el desarrollo profesional del profesorado universitario.En el tercero, titulado "La formación y el desarrollo profesional del profesorado universitario novel", revisa la literatura más importante sobre la problemática del profesor universitario novel, se analiza la etapa de socialización en la docencia universitaria y describe varias experiencias o programas de formación inicial llevadas a cabo en diferentes universidades del contexto local, nacional e internacional.En el último capítulo, el más sustantivo del marco teórico, se pretende hacer una síntesis acerca de las experiencias y las investigaciones que se han producido en el campo de la enseñanza universitaria sobre la temática de la carpeta docente.La presente tesis doctoral se aproxima o enmarca en un enfoque cualitativo. Dentro del enfoque cualitativo optamos, como metodología de la investigación, por un estudio de casos como la mejor opción para dar cuenta del objeto de investigación. En esta investigación se realiza un "estudio de casos múltiple", dado que la muestra del estudio está constituida por diez profesores universitarios noveles y los datos provienen de diferentes fuentes de información y de la aplicación de varios instrumentos de recogida de datos.El escenario de la investigación es el Curso de Iniciación en la Docencia Universitaria impartido por el Instituto de Ciencias de la Educación (ICE) de la Universitat de Barcelona. La muestra esta constituida por diez docentes noveles universitarios que cursaron este postgrado en una de las ediciones de los cursos 2003-2006 y que pertenecen a diversas áreas de conocimiento de la UB.Para recoger y registrar la información propia de todo el estudio de casos, los instrumentos empleados fueron: la entrevista en profundidad, el análisis textual (análisis de contenido de las diez carpetas docentes) y un cuestionario de opinión.Y finalmente, el informe narrativo del estudio de casos es descriptivo e interpretativo y las conclusiones son relevantes y pertinentes para este estudio. Las conclusiones nos llevan a una propuesta de mejora de la carpeta docente del profesorado para su formación y desarrollo profesional. / In this doctoral thesis I aim at investigating the role of the teaching portfolio in the professional development of new members of the teaching staff at university level.The thesis is divided into five parts. The first two parts are relative short and serve as an introduction. In the first part, I introduce the topic of my thesis and explain why I was deciding to engage in research on this topic. In the second part, I describe how I planned my research.In my third, quite extensive part I develop a theoretical framework for my research.In the third part of my thesis, I present the methodological framework of my research. I begin by characterising my own work as qualitative study in the field of educational research using the method of case studies. I then suggest to develop a questionnaire for my subjects as well as an in-depth interview on the topic of teaching portfolios and a method to analyse the teaching portfolios of a selected number of my subjects. I also demonstrate that my methodological approach satisfies established criteria for scientific rigour (chapter 1). In the second chapter, I describe her sample-new members of the teaching staff at the University of Barcelona-as well as the data collection process and the procedures for data analysis. In my third chapter, a present and interprets the findings of my study. More concretely, I explain how the teaching portfolio is perceived by my subject, how it helps them to reflect on their teaching and what role it is perceived to play in their professional development.The fifth part of my work concludes my study. I point out that the teaching portfolio is perceived from a variety of angles by my subjects, but that there is also quite some communality among the different perspectives with regard to the potential of teaching portfolios to help young university teachers to reflect on their teaching and to develop a professional identity.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han evolucionat molt ràpidament en els darrers 5 anys, impregnant tots els àmbits de la societat. Aquest canvi va alhora estretament relacionat amb un canvi social, també a tots els nivells. Noves demandes, nous reptes i noves necessitats a les que cal fer front. El món educatiu no està al marge. Si bé les tecnologies no són agents de canvi de per se, són moltes les eines i recursos tecnològics que poden ajudar a millorar certs aspectes i en facilitar el canvi tant metodològic com procedimental. Centrant-nos en l'educació superior, de totes aquestes noves eines hem triat els blocs per la seva ràpida popularització, senzillesa d'ús i la gran diversitat de possibilitats que ofereixen. La tesi pretén mostrar que la utilització del bloc a la docència universitària afavoreix l'aprenentatge autònom de l'estudiant i és un sistema de creació de coneixement que pot servir tant pel professor com per a l'estudiant, des del punt de vista dels processos d'ensenyament - aprenentatge en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior. I alhora pot ser una eina de gestió de la informació, socialització i intercanvi per a l'investigador. En el primer context, s'han dut a terme dos estudis de casos en situacions educatives reals. En un es tracta d'un ensenyament totalment a distància, a la Universitat Oberta de Catalunya i en l'altre, educació presencial a la Universitat de Barcelona. L'ús dels blocs en els dos casos, es centra en la reflexió de l'estudiant sobre el propi procés d'aprenentatge. I des del punt de vista de l'investigador, aquesta investigació, també pretén explorar les possibilitats d'aquesta eina basant-se en el seu ús per a l'elaboració de la pròpia tesi, d'una forma més etnogràfica, a partir de la creació del bloc www.blocdeblocs.net . Aquest anàlisi es fa des de dues vessants: per una banda la comunicativa i de relacions socials (com ha permès posar en contacte persones interessades en el mateix tema, usuaris de blocs, professors, etc.) I obtenir informacions, conèixer experiències, etc. i per altra la creació conjunta de coneixement (fer aportacions al bloc que s'han anat enriquint amb els comentaris, crítiques i valoracions d'altres persones. És a dir, a partir de reflexions personals, aquestes s'han anat transformant i sobretot enriquint amb altres aportacions i punts de vista, posant a prova les possibilitats que es defensen l'ús d'aquesta eina. / The use of ICTs and the adoption to the European Higher Education Area will imply changes in the way students learn and also the way professors teach. The new professor's role will demand an active participation and the use of more resources and new strategies to attend to the emerging needs.Weblogs are a very flexible and easy to use tool that can enhance teaching and learning process. From digital portfolios to self-reflection writings, there are plenty of possibilities.We present two case studies, one based on a first degree face-to-face students, and another based on an online masters degree.The main purpose is to analyze some educational practices of using weblogs in higher education and try to set up some considerations for professors who want to start using it.

La docencia universitaria ha sido y es eje de distintas investigaciones, aquí el interés se centra en la construcción del conocimiento práctico docente desde distintas áreas del conocimiento. Fundamentalmente la indagación busca comprender la complejidad y particularidad de la interrelación entre el marco epistemológico personal y lo pedagógico didáctico del conocimiento docente desde las características de las propias disciplinas y en el marco de un contexto socio-cultural e institucional propio. Entiendo al conocimiento docente como una construcción en donde existe una conexión estrecha entre la acción de la enseñanza y su reflexión (Meijer, 1999; Perrenoud, 2004; Schön, 1992; Tardif, 2004). Es un conocimiento que está enraizado con la práctica. Además es un conocimiento práctico personal (Elbaz, 1983; Clandinin & Connelly, 1988), porque pertenece a la persona (Tardif, 2004), al profesor, está fuertemente influenciado por sus vivencias, experiencias, biografía tanto personal como profesional. Es un conocimiento idiosincrático (Montero, 2001). Pero no solamente influyen factores personales y biográficos propios, sino que además influyen en su construcción y desarrollo, la cultura disciplinar (Becher, 1994), el contexto institucional y organizacional en la cual esté inserto (Feixas, 2004). En cuanto al proceso de investigación, se desarrolla dentro del marco de una tesis doctoral en donde la metodología de trabajo es el estudio cualitativo de casos instrumental (Stake, 1994). Participan tres profesores universitarios de la Universidad de Barcelona considerados buenos docentes por sus prácticas de enseñanza tanto por sus colegas como por sus estudiantes. Cada uno de ellos pertenece a tres áreas de conocimiento distintas: Economía, Matemáticas y Medicina. A través de una aproximación fenomenológica hermenéutica (Creswell, 2007) se pretende acercar al fenómeno desde la perspectiva de los mismos protagonistas (los docentes) e interpretarlos, dentro del escenario natural de su desarrollo. Es por ello que uno de los instrumentos de recogida de información más relevante del estudio es la observación no participante de las sesiones de clase de todo un semestre. También se utilizan: las conversaciones informales con los profesores, la entrevista en profundidad y el análisis de material curricular y didáctico, y documentos de la política docente institucional. El análisis de la información se hace siguiendo la propuesta de Glaser y Strauss (1967) de comparación constante, como un proceso fuertemente inductivo de construcción de categorías y metacategorías. Como consecuencia del mismo los resultados se organizan por medio de cuatro informes. Cada uno de los tres primeros profundiza la mirada en la particularidad y riqueza de cada uno de los tres casos; por el contrario el cuarto informe resalta un análisis transversal de los profesores. Por último cabe resaltar que los resultados revelan un conocimiento práctico docente que se constituye en un entretejido complejo entre lo disciplinar y lo pedagógico-didáctico entre otras dimensiones que se ponen en juego. Además y dada la naturaleza del conocimiento docente, la dimensión disciplinar emerge al servicio de lo pedagógico didáctico, sin que por ello dicha dimensión disciplinar pierda su relevancia, todo lo contrario es fundamental un conocimiento de las estructuras del mismo. / University teaching has been and is already the focus of different researches. In this case the interest is centred on teacher practical knowledge construction within different disciplines. The aim of the research is to comprehend the complexity and particularity of the relationship between personal epistemology frame and pedagogical-didactic approach of teacher knowledge from different knowledge areas, immerse in a socio-cultural and institutional context. This research process has been developed within a Phd thesis work where the methodology was a qualitative instrumental study case (Stake, 1994). Three university teachers participated in the research as instrumental cases, the three of them where positive valued not only by their students but also by their colleagues. Each of them belongs to different knowledge fields: Economy, Mathematics and Medicine. Besides, it is a hermeneutic phenomenological approach, where the interest is focus on the phenomena from the protagonist point of view, and interpret them, (Creswell, 2007) within natural settings. Non- participative classes’ observation was one of the main data gatherings. Also, non formal conversation before and after classes sessions with the professors, two in depth interviews with each of them, and curriculum material and institutional documents analysis completed data instruments gathering. Concerning data analysis it was a constant comparative method (Glaser & Strauss, 1967) where categories and metacategories were constructed in an inductive process. Finally, it is possible to remark that the results show out a practical teacher knowledge where the subject matter knowledge and pedagogical-didactical relationship it is complex and intertwined. The nature of teacher knowledge reveals that discipline dimension is subordinated to pedagogical one. This doesn’t mean that a profound content knowledge is indispensable within this relationship.

La Universitat és, des de la seva creació, l’organització encarregada de crear i divulgar el coneixement existent en la societat i alhora de formar professionals pel intervenir en la societat del present i del futur. En un moment social de canvis constants i vertiginosos on el coneixement i el món laboral va prenent formes diverses dia a dia, es creen tendències innovadores que ajustin les funcions de les institucions als requeriments de la societat del moment. La institució universitària no està exempta d’aquestes inèrcies innovadores. Als canvis diversos que es produeixen en tots els àmbits de la societat del moment, s’hi sumen les exigències fruit de l’adjunció als espais internacionals d’educació superior. Els objectius d’aconseguir l’adquisició de competències diverses en els estudiants, a més dels coneixements indispensables per obtenir l’acreditació, provoquen la necessitat de que els docents reflexionin sobre la seva pràctica diària i si s’escau, implementin modificacions. Front aquest encàrrec la institució ha de vetllar perquè els professionals que gestionen el coneixement compleixin el seu encàrrec el millor possible oferint tot allò que necessitin per a realitzar les seves funcions amb la màxima qualitat. Part de la consecució d’aquesta fita té a veure amb l’aportació d’una formació adequada dels agents protagonistes: els docents. Una formació planificada i dissenyada per a cobrir totes les necessitats que genera el propi sistema com les que puguin sentir els propis docents. Intuïtivament i de manera racional es podria afirmar que la formació més adequada seria la que proporcionés als docents tot allò que els manca per a fer la seva activitat professional però, qui és qui expressa aquest detall: la pròpia institució o els mateixos docents? La formació ha de partir del que la institució creu que els docents no tenen o ha de facilitar respostes als problemes que tenen els docents en executar les seves activitats diàries? Fins a quin punt el professorat actual se sent preparat per a gestionar els canvis que se li exigeixen? Tenen els docents la preparació pedagògica per implementar modificacions en les seves pràctiques? Els docents que actualment exerceixen a la Universitat tenen la formació pedagògica suficient per a donar resposta als requeriments emergents? Dissenyar una formació sense preguntar quins són els problemes que tenen els directament afectats, podria ser un disseny avocat al fracàs. Així doncs, el primer que cal esbrinar és quina necessitat tenen els docents universitaris de qualsevol camp de coneixement de formar-se pedagògicament per a adaptar-se a les demandes diverses -i si responen positivament-, cercar quines són aquestes necessitats concretes. No seria correcte, ni coherent, dissenyar un pla de formació sense conèixer les fortaleses, debilitats i necessitats del sistema i dels professionals que han estat i estan en l’exercici de la seva professió. Cal tenir present a quins destinataris s’adreça i en quin context estan ubicats i quina formació pedagògica s’està oferint des de la formació inicial i des de la formació permanent en la institució universitària. A partir d’aquestes informacions es pot començar a escriure el full de ruta adequat a cada circumstància, facilitant la planificació de les possibles accions sense caure en el parany de crear una formació inadequada per a professionals que no ho necessiten, o planificar una formació en destreses que ja posseeixen els receptors. Conèixer en profunditat les necessitats és bàsic per a dissenyar una estructura formativa que, recolzada des de l’Administració doni l’embranzida necessària per engegar els diferents projectes ajustats a cada realitat. / Ever since universities were created, they have been entrusted with the tasks of creating and passing on the sum of society’s knowledge, and of training professionals to fulfil certain functions in society, both now and in the future. These days society is undergoing constant and vertiginous change, with knowledge and working practices transforming by the day, and we are seeing innovative trends in institutions as they adapt to its current requirements. Universities are no exception. Not only must they meet the needs of a changing society, but they also have to address the demands of an increasingly international higher education, which emphasises student acquisition of skills, as well as the knowledge needed to obtain qualifications. Faced with this responsibility, universities must ensure that their teaching staff fulfil their duties to the best of their abilities, and provide them with everything they need in order to do so. Achieving this goal has to do in part with providing suitable training, but what should this training consist of? Should we take into account the needs of the institution, or the needs of the teachers themselves? To what extent does the current teaching body feel prepared to manage the changes demanded of them? Do teachers have the educational background they need in order to improve their practices? A training program that does not address the problems of those directly affected is likely to be doomed to failure. It is therefore essential to establish firstly whether there is a need to provide university teaching staff in any given field with training in order to be able to adapt to the various demands placed on them, and if there is, to find out their specific needs. This information can be used to design a “road map” for each particular circumstance, making it possible to plan possible actions without falling into the trap of creating an unsuitable training program that is irrelevant to the professionals concerned, or of providing training in skills that the recipients already possess.

La idea principal d'aquesta tesis és la discussió sobre si les pràctiques presencials poden ser substituïdes per les no presencials utilitzant sistemes de teleformació.Partint d'aquest concepte, les dues idees principals que s'aporten en aquesta tesi sóncom un simulador pot cobrir l'ensenyament de la pràctica i quines directrius podem extraure per a l'ensenyament no presencial i la instrucció dins un laboratori virtual.Conjuntament amb això, per donar solidesa a les conclusions que les dades ofereixen es fa una revisió de les teories de l'aprenentatge escollint les que més s'adiuen amb l'ensenyament de continguts procedimentals. Aquest marc teòric serà el que el permetrà donar directrius per a la creació de laboratoris virtuals en els estudis d'Enginyeria.És finalitat d'aquest estudi mostrar que les actuacions docents i processos d'aprenentatge efectius, ho són perquè se sustenten en explicacions coherents que tenen a veure amb com el subjecte aprèn (i per tant com, a partir d'aquí, el docent ensenya).S'ha de tenir present que aquesta tesi, a part del camí de recerca que obre i de lesaportacions que poden servir per treballs futurs, fa una revisió a fons de l'assignaturad'Electrònica, seguint l'esquema de treball que hem exposat fins ara:a) Revisió de la teoria precedent (aprenentatge, coneixement de conceptesabstractes)b) Aplicació a la matèria i al centre en concret (apropament de la teoria a lapràctica docent quotidiana)c) Validació experimental (disseny quasiexperimental i anàlisi de resultats)d) Obtenció de directrius per al disseny instruccional / La idea principal de esta tesis es la discusión sobre si las prácticas presenciales puedenser sustituidas por las no presenciales utilizando sistemas de teleformación.Partiendo de este concepto, las dos ideas principales que introducimos en esta tesis soncomo un simulador puede cubrir la enseñanza de la práctica y que directrices podemos extraer para la enseñanza a distancia no presencial y la instrucción dentro de unlaboratorio virtual.De igual forma, para dar solidez a las conclusiones que los datos ofrecen se hace unarevisión de las teorías del aprendizaje escogiendo las que más congenian con laenseñanza de contenidos procedimentales. Este marco teórico será el que el permitirádar directrices para la creación de laboratorios virtuales en los estudios de Ingeniería.Es finalidad de este estudio, mostrar que las actuaciones docentes y procesos de aprendizaje efectivos, lo son porque se sustentan en explicaciones coherentes que tienen a ver con la forma de cómo aprende el sujeto (y por tanto como, a partir de aquí, el docente enseña).Hay que tener presente que esta tesis, además del camino de investigación que abre y delas aportaciones que pueden servir para trabajos futuros, hace una revisión a fondo de laasignatura de Electrónica, siguiendo el esquema de trabajo que hemos expuesto hastaahora:a) Revisión de la teoría precedente (aprendizaje, conocimiento de conceptos abstractos)b) Aplicación a la materia y al centro en concreto (acercamiento de la teoría a lapráctica docente cotidiana)c) Validación experimental (diseño casi-experimental y análisis de resultados)d) Obtención de directrices para al diseño instruccional / The main goal of this thesis is to discuss whether it is possible to substitute learning in a classroom setting for learning out of the classroom setting via online training systems.Parting from this concept, the two main ideas this thesis deals with are how a simulatorcan cover the teaching of practical aspects and the rules we can apply to non attendedlearning and instruction within a virtual laboratory.In order to provide solidity to the conclusions offered we have revised the theories onlearning, choosing those which are easier to apply to the teaching of practical contents.This theoretical setting will allow us to provide instructions for the creation of virtuallaboratories within the Engineering studies.Our aim is to show that effective teaching and learning processes are so because they are based on coherent explanations related to how the person learns (and how, parting from this, the teacher teaches).Besides the doors it opens for research and the contributions it makes to future work,this thesis does an in depth revision of the Electronics subject, following the workprocess presented up to now:a) Revision of previous theory (learning and knowledge of abstract concepts)b) Application to the specific matter and centre (bringing theory closer to the daily teaching practice).c) Experimental validation (nearly experimental design and results analysis)d) Achievement of rules for instructional design

Esta tesis doctoral postula que el programa de las asignaturas, es un indicador de cómo es la docencia universitaria directa del profesor e el aula, por su función preparatoria y reflexiva de la tarea docente. Se han recogido diferentes modelos de confección de programas docentes, confeccionando una guía de los elementos que debe contener un buen programa universitario. Esta guía ha sido evaluada y contrastada tanto por expertos, profesores y alumnos. También se ha realizado una evaluación del instrumento confeccionado utilizando procedimientos cuantitativos y cualitativos de análisis. Se ha llegado a la conclusión de que el programa si bien no es un elemento predictor de la buena docencia si que lo es de la mala docencia.