The aim of the present work, "Archaeology of the found object", is to study and analyze what we know as "objet trouvé". In our way through Art History we will take a pause to see what avant-gardes from the twentieth century and which artists have recovered disused objects and have given them a second life by turning them into works of art. We will analyze their precedents to see how they could have influenced later artistic processes. This journey will inevitably lead us to the beginning of the small museums, and to think about what collectionism means. We will emphasize in the change of value of objects as they become works of art. Across examples of exhibitions of the last recent years and of museums devoted of hosting this type of collections, we will see how found objects are still being used currently for the elaboration of artistic discourses and works. All this will be done from a poetically archaeological look at findings that will conclude in a plastic proposal. An interdisciplinary research Through an almost detective process of that Umberto Eco called "abductive semiosis", our research will seek to elaborate a story, in order to include as an hypothesis the origin and the supposed purpose of an object or a fragment of a found object ¿as it happens in the logical mental process followed by Sherlock Holmes¿ we will see the reasons that have guided my decision to look for, not only the presence of three Ph. D. advisors, but fundamentally their different disciplinary approach, necessary to give coherence to the epistemological thread that sustains my own work. Being an interdisciplinary research I sought the help of three acquaintances specialists in the main topics that are developed in the dissertation. The archaeological and paleontological perspective that is in the basis of the process of looking for, finding, analyzing, and writing / creating from what has been found, that is present throughout the work, has taken as referent both the bibliography and the fieldwork of Professor in Paleontology Juan Luis Arsuaga. The rhetoric of painting as a way of understanding the discipline owes its intellectual position to the book Rhetoric of painting by Alberto Carrere and the director of this research, painter and painting Professor José Saborit. Finally, and to explain the object as a sign within Art History and the importance of the changes of value the contributions of the semiotician and Professor of Theory of Languages and Communication Jenaro Talens have been very important . The three disciplinary fields of my three advisors, articulated among them, have made possible the development of "Archaeology of the found object". / El objetivo del presente trabajo, "Arqueología del objeto encontrado", es estudiar y analizar en qué consiste lo que conocemos como "objet trouvé". Mediante un recorrido por la Historia del Arte nos detendremos para ver qué vanguardias del siglo XX y qué artistas han recuperado objetos en desuso y les han dado una segunda vida para convertirlos en obras de arte. Analizaremos sus precedentes para ver cómo han podido influir en los procesos artísticos posteriores. Este trayecto nos llevará inevitablemente al inicio de los pequeños museos, y a hacer una reflexión sobre lo que supone el coleccionismo. Se hará especial hincapié en el cambio de valor de los objetos al convertirse en obras de arte. A través de ejemplos de exposiciones de los últimos años y museos destinados a albergar colecciones de esta índole, veremos cómo en la actualidad se siguen empleando los objetos encontrados para la elaboración de discursos artísticos y obras. Todo esto se hará a partir de una mirada poéticamente arqueológica en cuanto a hallazgos se refiere que concluirá en una propuesta plástica. Una investigación interdisciplinar Mediante un proceso casi detectivesco de lo que Umberto Eco llamaba "semiosis abductiva" que busca, mediante la elaboración de un relato, que incluya como hipótesis el origen y supuesta finalidad de un objeto o fragmento de objeto encontrado ¿como sucede en el proceso lógico del pensamiento de Sherlock Holmes, veremos la razón que ha guiado, no sólo la presencia de tres directores de tesis, sino fundamentalmente su distinta adscripción disciplinar, necesaria para dar coherencia al hilo epistemológico que sustenta nuestra reflexión. Al tratarse de una investigación interdisciplinar busqué la ayuda de tres conocidos especialistas en los temas principales que se desarrollan en la tesis. La parte general de la mirada arqueológica y paleontológica que se le ha querido dar a la investigación y que forma parte de ese proceso de búsqueda, encuentro y análisis y escribir/crear a partir del hallazgo que, está presente a lo largo de todo el trabajo viene estudiada tras las lecturas que ha aportado tanto la bibliografía como el trabajo de campo del catedrático en Paleontología Juan Luis Arsuaga. La retórica de la pintura viene planteada como forma de entender esta disciplina a partir del libro Retórica de la pintura de Alberto Carrere y el director de esta tesis, pintor y catedrático de Pintura José Saborit. Finalmente, y para explicar el objeto como signo dentro de la Historia del Arte y la importancia de los cambios de valor han sido imprescindibles las aportaciones del semiótico y catedrático en Teoría de los lenguajes y Ciencias de la comunicación Jenaro Talens. Los tres campos disciplinares de mis directores, articulándose entre sí, han hecho posible el desarrollo de "Arqueología del objeto encontrado". / L'objectiu del present treball, "Arqueologia de l'objecte trobat", és estudiar i analitzar en què consisteix allò el que coneixem com "objet trouvé". Mitjançant un recorregut a través de la Història de l'Art ens aturarem per veure quines avantguardes del segle XX i quins artistes han recuperat objectes en desús i els han donat una segona vida per convertir-los en obres d'art. Analitzarem els seus precedents per veure com han pogut influir en els processos artístics posteriors. Aquest trajecte ens portarà inevitablement a l'inici dels petits museus, i a fer una reflexió sobre allò que suposa el col¿leccionisme. Es farà especial èmfasi en el canvi de valor dels objectes en convertir-se en obres d'art. A través d'exemples d'exposicions dels últims anys i museus destinats a albirar col¿leccions d'aquesta mena, veurem com en l'actualitat se segueixen emprant els objectes trobats per a l'elaboració de les obres i els discursos artístics. Tot això es farà a partir d'una mirada poèticament arqueològica pel que es refereix a troballes, que conclourà en una proposta plàstica. Una investigació interdisciplinària Mitjançant un procés gairebé detectivesc que Umberto Eco anomenava "semiosi abductiva", que cerca l'elaboració d'un relat, que incloga com a hipòtesi l'origen i suposada finalitat d'un objecte o fragment d'objecte trobat ¿com succeeix en el procés lògic del pensament de Sherlock Holmes¿; veurem la raó que ha guiat, no només la presència de tres directors de tesi, sinó fonamentalment la seua diferent adscripció disciplinar, necessària per donar coherència al fil epistemològic que sustenta la nostra reflexió. En tractar-se d'una investigació interdisciplinària vaig buscar l'ajuda de tres coneguts especialistes en els temes principals que es desenvolupen a la tesi. La part general de la mirada arqueològica i paleontològica que se li ha volgut donar a la investigació i que forma part d'aquest procés de recerca, trobada i anàlisi i escriure / crear a partir de la troballa, que està present al llarg de tot el treball ve estudiada després de les lectures que ha aportat tant la bibliografia com el treball de camp del catedràtic en Paleontologia Juan Luis Arsuaga. La retòrica de la pintura ve plantejada com a forma d'entendre aquesta disciplina a partir del llibre Retòrica de la pintura d'Alberto Carrere i el director d'aquesta tesi, pintor i catedràtic de Pintura José Saborit. Finalment, i per explicar l'objecte com a signe dins de la Història de l'Art i la importància dels canvis de valor han estat imprescindibles les aportacions del semiòtic i catedràtic en Teoria dels llenguatges i Ciències de la comunicació Jenaro Talens. Els tres camps disciplinaris dels meus directors, articulant-se entre si, han fet possible el desenvolupament de "Arqueologia de l'objecte trobat". / Alvar Beltrán, C. (2017). Arqueología del objeto encontrado [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86150 / TESIS

The present Doctorate Thesis is circumscribed be the investigation of the technique that Marcel Duchamp denominated ready-made with the objective of gaining an insightful reading that goes beyond the already copious interpretations of this expressive procedure as a straight-forward descontextualization of the found object. We choose to foreground the undercurrents that animate the objet trouvé and in this way emphasize the specific morphologies provided by the ongoing turning-points of similar creative explorations. We have purposely focused our inquiry exclusively on the work of the contemporary, creative artist Joan Millet Bonet (Gandia '58) since his work is so well suited as example by addressing the concerns that will be scrutinized by our analytical and descriptive investigations. Here we show documentation of this investigation into the narrative and conceptual field as well as into the field of technical and procedural methodologies. We are also trying to highlight the underlying relationships that unite them. In so doing, we are trying access the how and why of their final formal structure that may reveal the possible distinctive relevance in the context of contemporary artistic expression. / La presente Tesis Doctoral se circunscribe dentro del estudio de la técnica que Marcel Duchamp denominó ready-made. Con la finalidad de obtener una visión contemporánea que trascienda a la ya extendida concepción de este modo de hacer como una sencilla descontextualización del objeto encontrado, hemos decidido profundizar en las posibles relaciones subyacentes que mueven al objet trouvé a presentar una determinada morfología en las renovaciones actuales de semejantes tipos de abordajes creativos. Para ello, hemos establecido un marco de acción, concentrando nuestros esfuerzos en la obra del creador contemporáneo Joan Millet Bonet (Gandía, 1958), puesto que su producción artística reúne los requisitos necesarios para ejercer de ejemplo, así como de objeto de estudio, en nuestras investigaciones analíticas y descriptivas. En este documento quedan registradas nuestras indagaciones, realizadas tanto en el campo narrativo y conceptual como en aquel vinculado al procedimiento y a la técnica. Además, tratamos de extraer el sustrato relacional que une ambas cuestiones entre sí, con el objetivo dirigido a averiguar la razón morfológica del producto final y su posible vigencia en el contexto artístico actual. / La present Tesi Doctoral se circumscriu dins de l'estudi de la tècnica que Marcel Duchamp va denominar ready-made. Amb la finalitat d'obtindre una visió contemporània que transcendisca a la ja estesa concepció d'aquesta manera de fer com una senzilla descontextualització de l'objecte trobat, hem decidit aprofundir en les possibles relacions subjacents que mouen l'objet trouvé a presentar una determinada morfologia en les renovacions actuals de semblants tipus d'abordatges creatius. Amb eixes intencions, hem establert un marc d'acció i hem concentrat els nostres esforços en l'obra del creador contemporani Joan Millet Bonet (Gandia, 1958), atés que la seua producció artística reuneix els requisits necessaris per tal d'exercir d'exemple, així com d'objecte a estudiar, en les nostres investigacions analítiques i descriptives. En aquest document queden registrades les nostres indagacions, realitzades tant en el camp narratiu i conceptual com en aquell vinculat al procediment i a la tècnica. A més, tractem d'extraure el substrat relacional que uneix ambdós qüestions, amb l'objectiu dirigit a esbrinar la raó morfològica del producte final i la seua possible vigència en el context artístic actual. / Marqués Serra, D. (2017). LA PLÁSTICA DEL OBJETO ENCONTRADO. Técnicas e ideología en el caso del artista invisible Joan Millet [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90564 / TESIS