Objetivos Generales:A. Conocer las principales características que ha tenido la formación inicial de los Profesores de Historia, Geografía y Ciencias Sociales chilenos.B. Conocer las principales características que ha tenido la formación permanente de los profesores de Historia, Geografía y Ciencias Sociales chilenos.C. Averiguar la percepción que los profesores de historia chilenos tienen sobre el grado de utilidad de la formación inicial y permanente.D. Averiguar la percepción que los profesores de historia chilenos tienen de los efectos que ha representado la Reforma educacional en el Sector Curricular: Historia y Ciencias Sociales.Metodología:Esta investigación utilizó como instrumento de recolección de información un cuestionario de 90 preguntas, estructurado en cuatro ámbitos. En su elaboración se cumplieron las fases normalmente establecidas por los especialistas en metodología de la investigación y se consideró como criterios aspectos como: las características del objeto de estudio de la investigación; el nivel de rigor y de calidad, la capacidad del personal participante; el acceso a las fuentes de información necesarias; el tiempo; los recursos disponibles y los costos humanos, sociales y económicos.Con ese instrumento se recogió información sobre el tipo de formación que ha predominado entre los profesores chilenos de Historia, Geografía y Ciencias Sociales, tanto en formación inicial como permanente. Además, se abordó sus áreas de conocimiento y preparación profesional, tanto en aspectos disciplinarios como pedagógicos, en el contexto de una Reforma educacional que tiene políticas de perfeccionamiento permanente para los docentes y que demanda de ellos nuevas competencias, habilidades y dominios de contenidos.El cuestionario fue sometido a la totalidad de los profesores de historia de la V Región. Luego de tres convocatorias se logró completar 186 cuestionarios, que representan un 38,5% del total.Aportaciones:Esta tesis doctoral llegó a varias conclusiones según los diversos objetivos e hipótesis. Su aporte mayor debe localizarse en que ésta constituye un primer acercamiento científico a la formación de los profesores de historia chilenos. En ese país, aún no se han establecido líneas de investigación sobre la Didáctica de la Historia y las Ciencias Sociales o la Formación del Profesorado. Por lo tanto, como investigación esta tesis representa un inicial mapeo de las características de esa formación que, sin duda, servirá para abrir nuevas investigaciones en el ámbito universitario y de información a las autoridades educacionales cuando toman decisiones relacionadas con el profesorado de Historia.Entre las conclusiones principales pueden mencionarse:La formación inicial de los profesores chilenos de Historia, Geografía y Ciencias Sociales estuvo dominada por los conocimientos históricos. Los profesores de secundaria han tenido una formación más de historiadores que de profesores, aún cuando ellos tampoco disponen de conocimientos adecuados en relación con la construcción del conocimiento histórico. Consideran que la formación histórica tuvo una calidad muy superior a la geográfica. La formación pedagógica es catalogada con muchas debilidades y a gran distancia de las otras dos disciplinas que han conformado los currículos universitarios.Existe un desconocimiento importante sobre planteamientos y corrientes historiográficas. Los docentes de secundaria no fueron formados siguiendo dichos criterios. En ellos predominó una formación tradicional centrada en historia política, de acuerdo a los comentarios históricos de las historias generales. La cientificidad histórica suele localizarse bajo una concepción positivista. Por lo demás, la relación de la historia con las ciencias sociales no siempre es percibida por los docentes como algo positivo. Ellos sienten que las ciencias sociales pueden ser un peligro para la forma como han concebido la enseñanza de la historia en el futuro.La formación de los profesores de historia ha durado el mismo tiempo que las demás titulaciones universitarias. La elección de estudiar pedagogía está fuertemente vinculada con el valor de la historia como disciplina. Las prácticas de enseñanza también fueron tradicionales, con un predominio evidente de las clases magistrales y expositivas.En formación permanente no existe una larga tradición. Entre los docentes no hay una cultura de la actualización. Un porcentaje importante de los encuestados no volvió a la universidad desde su egreso. Los que han hecho perfeccionamiento no quedaron satisfechos, porque no encuentran que esa formación continua haya servido para mejorar sus prácticas profesionales en las aulas.La utilidad de la formación inicial en el ejercicio profesional también quedó en discusión debido a que un porcentaje significativo de los encuestados consideró que esa formación tuvo escasa utilidad a la hora de desarrollar la profesión en un establecimiento escolar. La experiencia de la mayor parte de los docentes fue retomar el estudio de numerosos temas que en la universidad no se revisaron. Así quedó de manifiesto que en la confección de los currículos universitarios no se tomó en cuenta los programas de enseñanza en secundaria ni se conocía como tal la realidad de los profesores de historia. Por lo tanto, el grado de influencia y de impacto de la formación universitaria en el ejercicio profesional de esos profesores es mínimo.Al mismo tiempo, la investigación prueba que entre los profesores existe una percepción ampliamente negativa de las políticas educacionales desarrolladas por la Reforma educacional en Historia y Ciencias Sociales. El malestar de los docentes se debe a la falta de participación. Los profesores piensan que no han sido consultados debidamente por las autoridades antes de fijar las políticas educacionales. Consideran que la mayor parte de las políticas desarrolladas por la Reforma para el sector curricular Historia y Ciencias Sociales y en general para todos los ámbitos disciplinarios del currículo escolar no han sido bien implementadas. El nivel de crítica de los docentes de historia con esta Reforma educacional se ha concentrado precisamente en el grado de concretización de sus políticas.

La investigació que presentem tracta de la tècnica del gravat calcogràfic. Hem escollit aquest tipus de gravat perquè històricament, a l'Acadèmia, va ésser l'únic que va arribar a considerar-se noble i fer-se un lloc entre les Belles Arts. La Xilografia, i més tard la Litografia, van estar més al servei de l'edició i no van aconseguir l'interès de l'Acadèmia fins pràcticament el nostre segle.Per poder fer una análisis exhaustiva sobre aquests procediments ens hem remés a les fonts bibliogràfiques que en parlen. Com que ens centrem en l'estudi de la calcografia d'aquí hem seleccionat els textos escrits en espanyol. Tal vegada, però, ens veurem obligats a fer incursions a obres estrangeres, i ben especialment franceses, ja que com veurem, som molt deutors de les produccions del país veí.En el moment de cercar la bibliografia no créiem trobar gaires textos, atès els pocs que a priori coneixiem, i fins i tot temíem no poder localitzar material suficiente per a estructurar un treball de l'envergadura d'una tesi. La temença era ben bé infundada ja que a mesura que hem anat escorcollant biblioteques ha anat sorgint material i hem pogut constatar, com es mostra en aquest treball, que existiesen més obres de les que es citen quan es parla del tema: és aidr, que el nostre passat, almenas en calcografia, és molt més ric del que acostumem a pensar. En aquest sentit ens resulta molt satisfactori poder oferir una catalogació dels textos que hem localitzat, alguns d'ells caiguts en l'oblit i enterrats en les lleixes de les biblioteques.La bibliografia que hem analitzat és molt diversa: des del llibre que, de forma específica, tracta de les tècniques calcogràfiques, a capítols d'obres de temàtica més àmplia, passant per articles de revistes, d'enciclopèdies, diccionaris, tractats sobre pintura, dibuix.Hem acotat el nostre estudi a mitjans del segle XX. A partir dels anys cinquanta comencer a ésser abundosos i no els hem inclòs ja que multiplicarien en excès l'extensió del treball i, a diferència dels analitzats aquí, es poden trobar encara fàcilment a les llibreries. Cal precisar, també, que hem prescindit dels articles apareguts en el nostre segle a diccionaris i enciclopèdies degut a la seva proliferació i a la manca de novetats sobre el tema que estudien. Puntualitzar, per últim, que no ens ha semblat procedent analitzar, del segle XIX, els manuals abocats exclusivament al món editorial defugint qualsevol consideració artística. La catalogació de tota la bibliografia examinada ens ha servit de punt de partida per estructurar un estudi comparatiu i abordar la calcografia des de diferents àmbits.a) Tècnic: Els diversos procediments calcogràfics (burí, aiguafort, aiguatinta, gravat al fum, al llapis.) s'han valorat de formes ben diferents al llarg del temps. Procediments que semblaven exclusius i definitius per l'estètica de determinat moment, han estat menyspreats per generacions següents. En aquests daltabaixos, lògicament, hi ha tingut el seu paper la tècnica, El coure que avui utilitzem és ben diferent del que es gravava en el segle XVII, com hi ha també utensilis i materials que ja ningú no fa servir. És força important conèixer i exposar quin era el rol d'un procediment qualsevol en una època qualsevol, saber com es gravava en un determinat temps per ampliar, decididamente, la nostra visió de la Història.b) Històric: Aquest estudi ens ha permès refer i ampliar una mica la història de la tècnica del gravat calcogràfic a Espanya. Qüestions com quan s'introdueixen els procediments i quan deixen de practicar-se, com evolucionen i es modifiquen, amb quins objectius s'apliquen i a on escoles i tallers oficials o privats , qui els practica artistes, gravadors, pintors. , quines eines i materials s'han mantingut, quins han quedat obsolets, quins s'han incorporat de nou. totes aquestes qüestions pertanyen a l'evolució històrica. Per altra banda, l'estructuració de la nostra investigació segueix el fil diacrònic. Els aspectes presentats fins ara són bàsics per copsar la calcografia en la seva dimensió teòrica. Però en manquen d'altres com ara l'aplicació d'aquesta teoria en l'ensenyament. Cal tenir present només que la finalitat per la que s'han escrit els manuals tècnics de gravat al llarg de la història no ha estat altra que aquesta: ensenyar. c) Ensenyament del gravat: Per desenvolupar aquest tema ens hem centrar en les Acadèmies de Belles Arts, des de la seva fundació a mitjans del segle XVII a l'aparició més endavant de les Escoles de Belles Arts. Ha estat més difícil conéixer l'ensenyament privat en tallers de gravadors, atès que d'aquest ensenyament no es conserva documentació escrita. És de suposar que les tècniques s'aprenien a mesura que s'anava ajudant i observant al Mestre. Hem de destacar també la influència de les agrupacions, col.lectius i cercles artístics que, a partir de la segona meitat del segle XIX, floreixen a la Península i que contribueixen per mitjà del discurs i de l'exemple a potenciar aquest art. Les seves iniciatives s'exterioritzen en exposicions, concursos, revistes i altres manifestacions culturals. A diferència de l'ensenyament gremial, l'ensenyament oficial és més fácil de refer, ja que es conserva força documentació (Llibres de Juntes, butlletins, discursos d'acadèmics, informes.) i alguns historiadors hem contribuït a la seva difusió. Una part important del manuals estudiats s'han utilizat en els centres educatius, constituïnt el suport teòric que alleugeria la feina de l'aprenent. En el segle XVIII, M. Salvador Carmona, director de gravat de San Fernando, recomanava els seus alumnes el tractat de Rueda. Alguns teòrics del nostre segle segueixen citant-lo i reprodueixen eles seves estampes en llurs manuals. S'ha dit que l'acadèmia va ser molt perjudicial pels artistes, sotmetent-los a una normativa molt rígida que eliminava l'expressió i la creativitat. Aquest judici no és pas desencertat però cal tenir present també els seus aspectos posititus, moltes vegades no reconeguts públicament. Gràcies a l'Acadèmia les tècniques calcogràfiques manuals han perdurat fins els nostres dies, i en els moments de més crisi que podrien haver implicat la seva desaparició s'han de reconèixer les iniciatives oficials i l'esforç de molts gravadors i professors per potenciar-lo, finançant col.leccions, concursos, exposicions, etc. Els manuals de calcografia constitueixen l'element bàsic a partir del qual s'ha originat aquest estudi. Aquests manuals, a més, són fruit també d'un llarg procés històric. Cal tenir present, per exemple, que la majoria de textos estudiats són traduccions més o menys explícites de manuals estrangers. Aquestes traduccions, algunes vegades, han estat realitzades per autors poc versats en el gravat, la qual cosa ha provocat errors prou considerables. Amb aquesta situación no farà estrany que ens trobem amb un confusionisme lèxic important. És per això que s'ha procurat també posar una mica d'ordre en el lèxic calcogràfic tot i unificant conceptes. Amb aquesta intenció s'ha elaborat un vocabulari del gravat, seguint la metodologia i l'assessorament del Centre de Terminologia (TERMCAT). Creiem que aquesta investigació ha servit per conéixer una part del gravat del nostre país força desatesa fins al moment: la tècnica calcogràfica, que hem intentat abordar des dels seus vessants tècnic, pedagògic i lingüístic a travès de la bibliografia original. Hem intentat oferir una visió general interdisciplinar, i obrir una porta a futures investigacions sobre el tema a travès de l'estudi crític/analític de la bibliografia sobre la tècnica del gravat calcogràfic. / The investigation is about the etching and engraving technique. We studied and compared the Spanish bibliography about this subject. At the beginning, we trought that there were few Spanish books of etching and engraving, but that this is not true: We've found a lot of different books: handbooks, dictionnaries, abstracts in magazines ...We studied from the first book, wrote in the XVII Century, to the materials written at the present time, the XX Century.The catalogue of this bibliography can be divided into different sections:- Technical: We studied its evolution and transformation. We've known more about its materials and tools from beginnings until nowadays. - Historical: Our Work brings a better knowdedge of the history of Spanish technical etchings and engraving: How they evolution, when the process appear..,- Education: In order to for develop this subject, we centred on Fine Arts Academies. Some books of the investigation were applied to education, and then were a help for the students.The previous illustrations of the book we used are recent. A lot of the manual are translations from French and English books.Therefore, the lexic is not consistent, quite often the confusion is significant. We've made a vocabulary or the calcography with the help of TERMCAT (Terminological Center of the Generalitat de Catalunya).The last chapter is an extensive bibliography of calcography: the most important books in English. French, Spanish. have been included.

Aquesta tesi consta de dues fases. L'objecte de la primera ha estat dissenyar i elaborar un programari multimèdia destinat a l'alfabetització inicial d'alumnes amb discapacitat, el Divertext. La segona fase ha tingut per finalitat avaluar el Divertext en alumnes amb discapacitat intel·lectual, alguns d'ells amb trastorns motrius i/o de parla associats. Addicionalment també ens hem proposat com a objectius aprofundir en el coneixement de les necessitats educatives especials d'aquests alumnes en relació a l'aprenentatge de la llengua escrita, mitjançant l'obtenció de dades empíriques en el context natural de l'escola, i identificar estratègies interactives afavoridores d'aquest aprenentatge.El treball està motivat en el fet que l'aprenentatge de la llengua escrita esdevé un objectiu central en les propostes curriculars que vertebren l'ensenyament obligatori, pel seu caràcter instrumental, i també en el fet que existeix una part de la població escolar que troba especials dificultats per assolir aquest objectiu. Alguns d'aquests alumnes estan afectats per trastorns, de caire cognitiu, motriu i/o sensorial, que posen en greu compromís el seu procés de desenvolupament i aprenentatge, en general, i d'alfabetització en particular. Aquesta tesi defensa que les activitats d'ensenyament de la llengua escrita, que s'adrecen amb èxit als alumnes de desenvolupament normatiu, resulten insuficients per garantir l'aprenentatge en el cas dels alumnes amb greu discapacitat, i també defensa, a la llum dels resultats obtinguts, que el fracàs d'aquests no es pot atribuir unívocament al seu dèficit, sinó també al desajustament existent entre les pràctiques educatives que se'ls adrecen i les seves necessitats. Quant a la manera d'entendre els processos d'ensenyament i aprenentatge aquest treball s'ubica en el constructivisme social, en el marc del qual considerem la zona de desenvolupament proper com a espai idoni per a les pràctiques educatives, en tant que equilibra la discrepància existent entre els coneixements previs de l'alumne i els nous continguts que se li pretenen ensenyar, i les estratègies de bastimentada com a mecanismes per a la provisió d'ajuts pedagògics. El disseny del programari també incorpora alguns dels trets propis de les situacions naturals d'adquisició del llenguatge, de caràcter informal, en les quals els infants aprenen participant, quan encara no són plenament competents, en interaccions caracteritzades per l'absència tant d'instrucció com d'avaluació explícites. Així, hem intentat crear situacions d'aprenentatge automotivat i autodirigit, amb la convicció que en etapes molt inicials de l'aprenentatge de la llengua escrita es poden ajustar millor a les necessitats específiques dels alumnes amb discapacitat, que no pas les situacions instruccionals clàssiques basades en la seqüència consigna-resposta-avaluació.Defensem una educació especial que garanteixi processos d'integració, normalització i millora de la qualitat de vida, molt sovint a través de procediments d'habilitació que pretenen cercar vies alternatives d'accés. Precisament, és des d'aquest enfocament habilitador, centrat en la compensació de les discapacitats de la persona, que cobra especial interès l'ensenyament assistit per ordinador, al qual s'han dedicat nombroses recerques que han posat de manifest la seva eficàcia en l'alfabetització inicial de nens petits de desenvolupament normatiu, de nens amb dificultats específiques de lectura i escriptura i de nens amb discapacitat.El disseny del material que hem elaborat i avaluat es fonamenta també en una perspectiva interactiva de la llengua escrita que contempla de manera simultània processos analítics i globals, lligats al codi i al significat, a l'estructura dels sistema de notació i a les seves funcions. Hem considerat, això sí, la bondat, de fer una entrada al sistema de notació escrita per la via de la funció, per tal de revestir de significat i sentit les activitats en les quals els alumnes s'han d'implicar, especialment en el cas d'aquells que tenen dificultats. / This thesis is divided into two different parts. The first one consists in the design and development of a multimedia program for the initial literacy of disabled students called Divertext. The second part is the evaluation of Divertext on students with intellectual impairment. Moreover, we studied the specific educational requirements of this student focused in written language by collecting empiric data in the natural and through the identification of interactive strategies that may favor education.This work is motivated by the importance of the written language, based on its instrumental character, but also in the fact that some deficiencies compromise the development and learning capacities of the students, including literacy. This thesis claims that the tools for teaching written language that are successful with regular students, are clearly insufficient for students with severe disabilities. Moreover, the results of this work indicate that student's impairment is not the only responsible for learning failure but it is also due to the disadjustment between the educational practices and specific requirements of these students.This thesis fit in the social constructivism and considers the proximal developmental zone as the appropriate niche for educational practices since it compensate the discrepancy between previous knowledge of the students, the new information we want to incorporate and the strategy of scaffolding as a mechanism to provide pedagogic tools.The design of the program also includes some specific traits of:· The natural situations for language acquisition in which children learn by participating in interactions in the absence of instructions and/or explicit evaluation.· Searching of alternative pathways to achieve learning.· An interactive perspective of written language, that takes into account both analytic and global processes.