L'objectiu d'aquesta tesi doctoral consisteix en determinar si el model de gestió dels recursos humans de les empreses matrius japoneses es transferible a les filials japoneses de Catalunya.Per tot això després d'un estudi teòric sobre la literatura existent del model de gestió dels recursos humans japonès i la internacionalització dels recursos humans, s'ha realitzat un treball empíric mitjançant una enquesta a les filials japoneses instal.lades a Catalunya. En el qüestionari s'analitzen diferents àmbits de la gestió dels recursos humans i que constitueixen les 7 hipòtesis del nostre treball de camp basades en el model de recursos humans japonès referides a: 1- Reclutament i selecció, 2- Promoció i Rotació, 3- Lideratge, comunicació i treball en equip, 4- Motivació, clima laboral i cultura empresrial, 5- Formació i desenvolupament, 6- Avaluació de l'acompliment, y 7- Retribució i beneficis socials. Tot això ens ha indicat quina es la tendència del model japonès de recursos humans a les filials catalanes tenint en compte que estem analitzant un contexte cultural diferent a la idiosincrasia dels treballadors japonesos. El treball ens ha permés de proposar dues línies d'investigació, una a determinar en el temps i una altre en l'espai. En el temps amb la nova generació s'està produint un canvi cultural en el qual els joves japonesos intenten importar part dels valors occidentals que es veurà reflectit al llarg de 10-20 anys. I en l'espai l'aplicació de l'estudi a altres països europeus, com Anglaterra, França i Alemanya que són els principals països on els japonesos prefereixen instal.lar-se. / The objective of this doctoral thesis is to consider if the Human Resource Management model of the Japanese head office is transferable to the Japanese subsidiaries settled in Catalonia.After a theoretical study about the existent literature of the Japanese Human Resource Management model and the internationalization of Human Resources an empirical research has been carried out by means of a survey in the Japanese subsidiaries set up in Catalonia. In this survey different aspects of the Human Resource Management have been analysed and they constitute the seven hypotheses of our research based on the Japanese Human Resources model conerning:1- Recruitment and Selection, 2- Promotion and Rotation, 3- Leardership, communication and Teamwork, 4- Motivation, labour atmosphere and Management culture, 5- Training and development, 6- Personnel Appraisal and 7- Retribution and Social Benefits. All this has shown us what the tendency of the Japanese Human Resources model in the Catalan subsidiaries is, taking into account that we are analysing a different cultural context to the idiosyncrasy of Japanese workers.

Small and medium enterprises (SMEs) participation in the Nigerian oil and gas industry has remained low despite their importance in income generation, employment, local capacity building, and poverty eradication. The purpose of this multiple case study was to explore the strategies SME owners use to improve profitability in the Nigerian oil and gas industry. The target population consisted of 5 business owners who had successfully managed SMEs in Warri, Delta State, Nigeria for more than 5 years. The resource-based view and Porter's 5 forces of competition served as the conceptual framework for the study. Data collection was through semistructured interviews and review of company documents to triangulate the data. Data analysis included transcription, coding, querying, interpreting and reporting the themes, and the use of member checking strengthened the trustworthiness of interpretations. Findings suggested themes of low-cost strategy, knowledge of the business environment, competent personnel, collaborative partnerships, integrity, and financial management. These findings may contribute to positive social change because SME business leaders could use low-cost strategies, hire competent personnel, collaborate with other partners, and demonstrate integrity in financial management. Doing so may improve profitability, generate employment, reduce poverty, and enhance standards of living.

Globalisation has challenged small and medium enterprises (SMEs) to internationalise. Consequently, the academic world produced extensive publications on how SMEs approach the internationalisation process and what inhibits their export-based expansion. However, during the last decade, growing attention towards sustainability led to the creation of a new form of entrepreneurial organisation: social enterprises. Social enterprises combine an economic goal with the objective to generate a positive impact on society, focusing on social inclusion or environmental issues. The purpose of this study is to investigate if internationalisation theories on SMEs and on export inhibitors apply to social enterprises. The problem has been investigated by conducting a qualitative content analysis of interviews with C-level managers of social enterprises, with a social or environmental focus. The research contributed to validate the applicability of four internationalisation models to social enterprises. The results show a correlation between business and internationalisation maturity and the influence of the social purpose on social enterprises' internationalisation. Hence, theoretical shortcomings that need to be addressed have been identified. Lastly, the study found that social enterprises are subject to the same export barriers of SMEs. The research has been carried in collaboration with Oscar Ohlström, from Stockholm University (SU). Hence, two master thesis reports have been produced. The first is the following one and, the second has been published under the title of "Internationalizing ForProfit Social Enterprise”. Some sections of the documents have been co-written and, they are present in both reports. / Globaliseringen har utmanat små och medelstora företag (SME) att internationalisera. Följaktligen producerade den akademiska världen omfattande publikationer om hur små och medelstora företag närmar sig internationaliseringsprocessen och vad som hämmar sin exportbaserade expansion. Under det senaste årtiondet har dock ökad uppmärksamhet mot hållbarhet skapat en ny form av entreprenörsorganisation: sociala företag. Sociala företag kombinerar ett ekonomiskt mål med målet att skapa en positiv inverkan på samhället, med inriktning på social integration eller miljöfrågor. Syftet med denna studie är att undersöka om internationaliseringsteorier om små och medelstora företag och exporthämmare gäller sociala företag. Problemet har undersökts genom att genomföra en kvalitativ innehållsanalys av intervjuer med chefer på C-nivå för sociala företag med socialt eller miljömässigt fokus. Forskningen bidrog till att validera tillämpligheten av fyra internationaliseringsmodeller till sociala företag. Resultaten visar en korrelation mellan mognad för företag eller internationalisering och socialt inflytande på socialföretagenas internationalisering. Därför har teoretiska brister som behöver åtgärdas identifierats. Slutligen fann studien att sociala företag är föremål för samma exportbarriärer för små och medelstora företag. Forskningen har genomförts i samarbete med Oscar Ohlström, från Stockholms Universitet (SU). Därför har två masterprojekt rapporterats. Den första är den följande och den andra har publicerats under titeln "Internationalisering för socialt företagande". Vissa delar av dokumenten har skrivits samman och de är närvarande i båda rapporterna.