La família Hominidae està constituïda pels grans simis antropomorfs (ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans) i els humans. Els primers mostren unes mans molt llargues amb uns polzes relativament curts, degut a les pressions de selecció de la locomoció arbòria. En canvi, la mà dels humans és relativament curta, amb un polze poderós. Aquesta morfologia proporciona un complex repertori de moviments, capacitats de prensió i, molt especialment, una "pinça de precisió" que fa que la mà humana constitueixi una de les estructures més distintives dels humans. La lògica podria fer-nos pensar que les mans curtes dels humans varen derivar a partir de les mans allargades dels actuals grans simis. Ben al contrari, l'estudi dels homínids fòssils del Miocè de Catalunya, com Pierolapithecus i Hispanopithecus, juntament amb la d'altres tàxons fòssils d'arreu del món demostra que els primers homínds tenien mans relativament curtes amb polzes llargs que feien servir per agafar-se de manera segura a les branques dels arbres durant la progressió quadrúpeda i la grimpació vertical. Així doncs, les proporcions de la mà humana són relativament primitives i, de fet, són els grans antropomorfs actuals els que mostren unes mans molt evolucionades cap a un tipus de locomoció arbòria molt especialitzat, la suspensió.Així mateix, les restes fòssils de l'homínid bípede Orrorin tugenensis (de Kènia, amb uns 6 Ma) mostren que la capacitat de manipulació refinada va aparèixer molt aviat en l'evolució humana, en directa relació amb l'aparició del bipedisme terrestre habitual i la consegüent alliberació de les mans de les pressions de selecció locomotores. / Extant great apes (chimpanzees, bonobos, gorillas and orangutans) together with humans constitute the family Hominidae. The former display long hands with short thumbs, due to arboreal locomotion selective pressures. Humans show instead relatively short hands with powerful thumbs that allow their hands to perform a wide spectrum of prehensile capabilities, especially the "precision grip" that constitutes one of the hallmarks of humankind. While it seems plausible to think that the short hands of humans evolved from the long hands of great apes, the study of the Miocene apes (e.g. Pierolapithecus and Hispanopithecus) demonstrate that a relatively short hand with long a thumb, used to assist a powerful grasping during arboreal palmigrady, is the primitive condition from which the elongated hands of extant apes and the somewhat shortened hands from humans evolved.By the way, the fossil remains of the bipedal hominid Orrorin tugenesis (from Kenya, ca. 6 Ma) show that refined manipulation appeared early in human evolution, together with habitual terrestrial bipedalism and the concomitant freeing of the hands from locomotor demands.

El Diagnòstic Genètic Preimplantacional (o DGP) és un conjunt de metodologies, que s'apliquen en el transcurs d'un cicle de reproducció assistida, i que permeten la selecció d'embrions sans en parelles afectes de malalties genètiques hereditàries com la fibrosi quística o l'hemofília, entre moltes altres.A més, també s'utilitza per realitzar un cribatge d'alteracions cromosòmiques (o aneuploïdies) que puguin afectar l'embrió, ja que s'ha evidenciat que aquestes són molt abundants en avortaments. S'ha postulat que una selecció positiva dels embrions lliures de aneuploïdies (és a dir, euploides) hauria d'augmentar la taxa d'embaràs dels embrions transferits al pacient. Publicacions recents, però, han demostrat que encara que es seleccionin els embrions euploides, la taxa d'embaràs no millora significativament, essent al voltant del 13%, mentre que en pacients als quals no s'aplica el DGP és del 30%. Un dels motius per aquest reduït èxit bé pot ser la tècnica utilitzada per realitzar el cribatge de aneuploïdies, la FISH, que limita l'estudi a només nou dels 23 cromosomes de l'embrió, quedant doncs més de la meitat sense diagnosticar. Per tant, els embrions que es transfereixen com euploides utilitzant la FISH poden contenir aneuploïdies per a qualsevol dels cromosomes restants no analitzats, fet que implica que l'embrió no implanti o que no generi un embaràs viable. Alternativament a la FISH, existeix la CGH que permet la detecció de tots els 23 cromosomes de l'embrió. La CGH s'ha aplicat prèviament en el DGP, però té l'inconvenient del temps necessari per realitzar la metodologia, que és de tres dies i que implica que no hi ha prou temps per diagnosticar els embrions abans de transferir-los a la pacient. Així doncs, els embrions s'han de congelar a l'espera d'obtenir els resultats de la CGH, per a ser transferits els que siguin euploides en un altre cicle de reproducció assistida. Aquest procés té apart de la desavantatge de les molèsties que implica la necessitat d'aplicar dos cicles de reproducció assistida contigus a la pacient, el fet que entre el 20-40% dels embrions no sobreviuen al procés de congelació / descongelació. Això pot suposar que encara que un embrió hagi estat diagnosticat com euploide per a tots els cromosomes mitjançant CGH, no es pugui arribar a transferir degut a no sobreviure a la congelació / descongelació. Per tal de solucionar aquestes desavantatges, una proposta metodològica alternativa és analitzar indirectament el ovòcit mitjançant estudi del corresponent 1er corpuscle polar (1CP). Amb aquesta alternativa, consistent en biopsiar el 1CP a després de la fecundació (o Dia 0), es disposa de fins a 4 dies per obtenir el resultat de la CGH. Això possibilita poder transferir en el mateix cicle de reproducció assistida els embrions derivats d'oòcits potencialment euploides, sense necessitat de congelar i descongelar. Aquesta proposta té el desavantatge, de quedar fora d'anàlisi les anomalies cromosòmiques d'origen masculí o les produïdes en el propi embrió durant les primeres divisions. Malgrat aquesta limitació, i atès que el 80% de les aneuploïdies l'embrió s'originen en l'ovòcit, l'anàlisi amb CGH de l'ovòcit permet detectar la majoria d'embrions aneuploides. Per això aquesta aproximació metodològica és molt adequada per al DGP. En aquesta tesi doctoral, s'ha aplicat un protocol de DGP per evitar malalties genètiques conjuntament amb un cribatge de aneuploïdies d'origen femení mitjançant la CGH aplicada al 1CP. Aquest doble diagnòstic genètic s'ha definit com diagnòstic genètic preimplantacional de doble factor (o DF-PGD) i ha estat aplicat, durant aquesta tesi doctoral per primera vegada en tot el món. Concretament, el DF-PGD s'ha aplicat a embrions de deu famílies afectes de Fibrosi Quística, la Síndrome d'Angelman o bé de Von Hippel-Lindau, aconseguint incrementar la taxa d'embaràs fins al 33%, respecte del 12,5% que és la que s'obté quan no es realitza aquest doble anàlisi. S'ha produït el naixement de quatre nadons sans per les respectives malalties familiars. Tot i admetent que aquests resultats són preliminars, apunten que el procediment del DF-PGD és útil per diagnosticar les malalties genètiques hereditàries i a la vegada, permet un augment considerable de la taxa d'embaràs en aquest grup de pacients. Amb l'objectiu de constatar si el DF-PGD indicat no només a dones d'edat avançada, sinó també en dones joves, aquesta tesi inclou un estudi citogenètic complet d'ovòcits de dones joves, analitzant mitjançant la CGH ambdues cèl·lules constituent del ovòcit madur: el 1CP i la corresponent MII. S'han inclòs en l'estudi dels 84 oòcits de dones joves (de 24 a 26 anys) que participen en programes de donació d'ovòcits en centres de reproducció assistida. S'ha evidenciat que un 40% dels ovòcits contenen aneuploïdies. Així doncs, el DF-PGD pot ser una bona opció per millorar l'actual taxa d'embaràs en pacients amb malalties genètiques hereditàries, independentment de l'edat de la pacient. En conclusió, en aquesta tesi doctoral s'ha evidenciat que el DF-PGD és una variant de DGP que no només és molt recomanada per a parelles en les quals la dona té una edat reproductiva avançada (més de 35 anys) sinó també per a parelles joves, i que pot resultar molt útil per incrementar les actuals taxa d'embaràs. / Preimplantation genetic diagnosis (or PGD) is a set of methodologies that is applied during a cycle of assisted reproduction, allowing the selection of healthy embryos in couples suffering from inherited genetic diseases as cystic fibrosis, haemophilia and many others. It also is used to perform a screening for chromosomal abnormalities (or aneuploidy) that may affect the embryo, as it has become clear that these are very abundant in abortions. It has been postulated that a positive selection of embryos free of aneuploidy (i.e. euploid embryos) should increase the pregnancy rate of embryos transferred to the patient. Recent publications, however, have shown that although the selection of euploid embryos, the pregnancy rate does not improve significantly, with about 13%, whereas patients who did not apply the DGP are 30%. One reason for this limited success may well be the technique used for screening for aneuploidy, the FISH, which limits the study to only nine of the 23 chromosomes of the embryo, thus leaving more than half undiagnosed. Therefore, the embryos are transferred as euploid using FISH may contain aneuploidy of the other chromosomes not analyzed, which implies that either a failure of the embryo implantation.Alternatively to the FISH, the CGH technique allows the detection of all 23 chromosomes of the embryo. The CGH has been applied previously in the PGD, but has the disadvantage of the time required for the methodology, which is three days and that means that there is not enough time to diagnose embryos before transferring them to the patient. Thus, embryos must be frozen to await the results of the CGH to be transferred. This process has the disadvantage of being apart from the discomfort that implies the need to implement two cycles of assisted reproduction to the patient, the fact that between 20-40% of embryos do not survive the process of freezing / thawing. This may mean that while an embryo has been diagnosed as euploide for all chromosomes by CGH, can not be transferred due to not surviving the freezing / thawing process.To overcome these disadvantages, an alternative methodology is to analyze indirectly through study of the corresponding oocyte corpuscle 1st Polar (1PB). With this alternative, consisting of the biopsy in 1PB after fertilization (or Day 0), it is up to 4 days for the result of the CGH. This enables transfer in the same cycle of assisted reproduction embryos derived from oocytes euploides potentially without the need to freeze and thaw. This proposal has the disadvantage of being left out of the analysis of chromosomal abnormalities or male origins were produced in the embryo during the first division. Despite this limitation, given that 80% of embryo aneuploidy originates in the oocyte, the CGH analysis of oocytes can detect the majority of aneuploid embryos. Therefore the methodological approach is very suitable for the DGP. In this thesis, we have implemented a protocol for PGD to avoid disease with a genetic screening for aneuploidy in female origin by CGH applied to 1PB. This dual genetic diagnosis has been defined as preimplantation genetic diagnosis of double-factor (or DF-PGD) and has been applied during this thesis for the first time around the world. Specifically, the DF-PGD has been applied to embryos of ten families affected by cystic fibrosis, Angelman syndrome or von Hippel-Lindau, achieving pregnancy rate increased to 33% on the 12.5% which is obtained when the DF-PGD is not analysis. There was the birth of four healthy babies by their illness relatives. Even accepting that these results are preliminary, it suggests that the proceedings of the DF-PGD is useful for diagnosing hereditary genetic diseases and also allows an increase in pregnancy rate in this group of patients. Aiming to establish whether the DF-PGD indicated not only older women but also young women, this thesis includes a comprehensive cytogenetic study of oocytes from young women looking through CGH both constituent cells of mature oocyte, the 1CP and the corresponding MII. We performed a study of young women 84 oocytes (24 to 26 years) involved in egg donation programs in assisted reproduction centres. After its analysis, we concluded that 40% of the oocytes contain aneuploidy. Thus, the DF-PGD may be a good option to improve the current pregnancy rate in patients with inherited genetic diseases, regardless of the age of the patient.In conclusion, this thesis has shown that the DF-PGD is a variant of PGD is not only highly recommended for couples where the woman has an advanced age (over 35 years) but also for young couples and that can be useful to increase the current rate of pregnancy.

INTRODUCCIÓN: Los aminoglucósidos han ido perdiendo su lugar en el arsenal terapéutico para combatir las infecciones por enterobacterias, en parte debido al surgimiento de otros antibióticos de mayor espectro y menor toxicidad, como las cefalosporinas de 3a y 4a generación o las fluoroquinolonas, y en parte al incremento de resistencias, debidas fundamentalmente a la presencia de enzimas modificadoras de aminoglucósidos (EMAG). Sin embargo, tras la aparición de cepas multiresistentes para las que las alternativas terapéuticas son muy limitadas, los aminoglucósidos recuperaron importancia en el tratamiento de infecciones, especialmente en el medio hospitalario. En el laboratorio de Microbiología Clínica los aminoglucósidos representan un grupo de antimicrobianos para los que es difícil la interpretación del antibiograma de disco difusión. OBJETIVOS: Conocer la prevalencia de resistencia a aminoglucósidos en Enterobacteriaceae en nuestro medio y la prevalencia de genes de EMAG, así como las características fenotípicas de los halos de inhibición. Determinar la asociación entre la resistencia por técnica de disco difusión, la presencia de genes de EMAG y las características fenotípicas del borde del halo de inhibición, creando reglas que ayuden a la interpretación del antibiograma de disco difusión de aminoglucósidos en Enterobacteriaceae. METODOLOGÍA: Se ha realizado un estudio transversal descriptivo y observacional en el que se han analizado 788 aislados de enterobacterias aisladas entre el 1 de Enero de 2006 y el 31 de Marzo de 2006 en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, España. Estudio de la sensibilidad a kanamicina, gentamicina, tobramicina, amikacina, netilmicina, neomicina, estreptomicina y espectinomicina por técnica de disco difusión, detección de los genes aph(3")-Ia, aph(3")-Ib, ant(3")-Ia, aph(3')-Ia, ant(2")-Ia, aac(3)-IIa, aac(6')-Ia, aac(6')-Ib, aac(6')-Ic, aac(3)-Ia, aac(3)-Ib, aac(2')-Ia mediante la técnica de la reacción en cadena de la polimerasa (PCR). Estudio de relación clonal de los aislados mediante ERIC-PCR y PFGE. RESULTADOS y CONCLUSIONES: La sensibilidad a los antimicrobianos en Enterobacteriaceae entre 2004 y 2006 en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau se ha mantenido estable en el grupo de los betalactámicos, mientras que ha aumentado un 30% la resistencia a las quinolonas y ha aparecido resistencia a amikacina, manteniéndose la resistencia a gentamicina y tobramicina menor al 10%. El patrón de resistencia a aminoglucósidos más prevalente fue el provocado por aph(3’’)-Ib que confiere resistencia a estreptomicina, presente en un tercio de los aislados resistentes a alguno de los aminoglucósidos estudiados. De los patrones que afectan aminoglucósidos de uso clínico, el más prevalente fue el provocado por aac(3)-IIa: resistencia a gentamicina y tobramicina, presente en el 60% de los aislados con resistencias a aminoglucósidos de uso clínico. La presencia de características fenotípicas en los halos de inhibición (halo cortante y salto de colonias) se asoció de manera significativa con la presencia de genes de EMAG en los 8 aminoglucósidos evaluados. / INTRODUCTION: Aminoglycosides have been losing their place in the therapeutic arsenal for combating enterobacterial infections, partly due to the emergence of other antibiotics greater spectrum and lower toxicity, such as cephalosporins or 3rd and 4th generation fluoroquinolones, and partly the increase of resistance, mainly due to the presence of aminoglycoside modifying enzymes (AME). However, after the emergence of multi-resistant strains for which therapeutic options are very limited, aminoglycosides regained importance in the treatment of infections, especially in hospitals. In the Clinical Microbiology Laboratory aminoglycoside antibiotics represent a group that is difficult for the interpretative reading of disk diffusion antibiogram. OBJECTIVES: To determine the prevalence of aminoglycoside resistance in Enterobacteriaceae in our area, the prevalence of AME genes and phenotypic characteristics of the inhibition zone edge. To determine the association between resistance by disk diffusion technique, the presence of AME genes and phenotypic features of the inhibition zone edge, creating rules to assist the interpretative reading of disk diffusion antibiogram of aminoglycosides in Enterobacteriaceae METHODS: We performed an observational descriptive study which analyzed 788 isolates of Enterobacteriaceae isolated between January 1, 2006 and March 31, 2006 at the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, Spain. Study of sensitivity to kanamycin, gentamicin, tobramycin, amikacin, netilmicin, neomycin, streptomycin and spectinomycin by disk diffusion technique, detection of genes aph (3")-Ia, aph (3")-Ib, ant (3")-Ia, aph (3')-Ia, ant (2")-Ia, aac (3)-IIa, aac (6')-Ia, aac (6')-Ib, aac (6')-Ic , aac (3)-Ia, aac (3)-Ib, aac (2')-Ia by the technique of polymerase chain reaction (PCR). Study of clonal relationships of isolates by ERIC-PCR and PFGE. RESULTS AND CONCLUSIONS: The antimicrobial susceptibility in Enterobacteriaceae between 2004 and 2006 in the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, Spain has remained stable in the beta-lactam group, while resistance to fluoroquinolones increased up to 30%, and has appeared amikacin resistance, while resistance to gentamicin and tobramycin continued below 10%. The most prevalent aminoglycoside resistance pattern was caused by aph (3'')-Ib conferring resistance to streptomycin, present in one third of the isolates resistant to one of the aminoglycosides studied. Of patterns affecting aminoglycosides in clinical use, the most prevalent was caused by aac (3)-IIa: resistance to gentamicin and tobramycin, present in 60% of isolates with resistance to aminoglycosides in clinical use. The presence of phenotypic features in the inhibition zone edge (sharper zone and colonies inside inhibition zone) was significantly associated with the presence of AME genes in the 8 aminoglycosides tested.

El concepto de Peak-Oil (el cénit del petróleo) es complejo y a menudo malentendido. Después de aclarar que el Peak-Oil es tanto un problema de estocs como de flujos, se ofrecen los conceptos de calidad y cantidad del recurso para facilitar la comprensión de la multitud de temas que influyen en el momento del cénit del petróleo y sus posibles impactos. Una revisión de la literatura y las últimas evidencias sugieren que hay un alto riesgo de que el Peak-Oil ocurra antes de 2020, dejando poco tiempo para la adaptación. La teoría de los sistemas y la termodinámica muestran que esto es un problema grave, dado que no podemos confiar únicamente en otros recursos energéticos como substitutos o en la mejora de la eficiencia. Es por esto que en la literatura sobre resiliencia y vulnerabilidad se recomiendan procesos de adaptación en la gestión de recursos en los casos de dependencias a recursos de riesgo (como es el caso de nuestra economía respecto al petróleo). Sorprende, por tanto, la ausencia de respuestas institucionales adecuadas y la falta de políticas de adaptación y planes de emergencia. Una primera aproximación mediante un análisis institucional de esta situación especula con que esto sea debido al paradigma dominante en la economía neoclásica, de la escasez relativa, a la gestión de los recursos no renovables mediante los mercados y al optimismo tecnológico. Por este motivo, se analiza la filosofía y se realizan encuestas para investigar las diferentes posturas posibles frente a la tecnología; sus orígenes y su importancia entre los diferentes científicos de la sostenibilidad. Una de las contribuciones principales de este texto en relación a la situación actual ante el cénit de petróleo es que realiza una rigorosa exploración y aplicación del análisis input-output para evaluar los efectos potenciales y las vulnerabilidades del sistema económico mundial. Este tipo de análisis son un primer paso hacia una gestión adaptativa de recursos, porque ayudan a entender el sistema energético en el que vivimos. Los casos de estudio presentados demuestran que ciertos grupos de industrias parecen particularmente vulnerables ante el cénit de petróleo (p.ej. transporte, petroquímica, comercio, etc.). Industrias que, por la importancia que tienen en el sistema económico, causan que el sistema entero se vuelva vulnerable. Este tipo de información es enormemente importante para diseñar políticas adaptativas. Finalmente se presenta un modelo radical de políticas para la adaptación a la base de recursos: el decrecimiento económico hacia una economía del estado estacionario. Se aclara, además, un viejo conflicto entre Herman Daly y Nicolas Georgescu-Roegen. La economía del estado estacionario se define como una ‘meta inalcanzable’, a la que nunca se puede llegar pero a la que se puede y deberíamos aproximarnos. / Peak-Oil is a complex, often misunderstood phenomenon. After clarifying that Peak-Oil is both a stock as well as a flow problem, the concepts of resource quality and quantity are offered for getting a grasp of the many below and above ground issues that influence its timing and possible impacts. A review of the latest evidence suggests that there is a significant risk of Peak-Oil occurring before 2020, giving us little time for adaptation. Systems theory and thermodynamics illustrate that this is a serious problem, as we may not solely rely on other energy sources for substitution or efficiency improvements. The resilience literature therefor recommends adaptive resource management processes in cases of dependencies on risky resources, as in our case of oil for the world economy. The lack of appropriate institutional response and development of adaptive policies or contingency plans is therefore rather surprising. A first attempt of an institutional analysis, speculates that this may be due to the dominant paradigm in neoclassical economic theory of relative resource scarcity, governance of non-renewable resources via markets and technological optimism. For this reason, a detour into philosophy and the analysis of surveys is taken in order to investigate the different possible attitudes towards technology, their origins and distribution among sustainability scientists. One main contribution of this text to the present Peak-Oil situation is the in-depth exploration and application of Input-Output analysis for estimating potential impacts and vulnerabilities of world economic systems to Peak-Oil. Such analysis is the first step towards adaptive resource management, it is about starting to get to know the system. The reproduced case studies show how certain clusters of industries seem to be vulnerable to Peak-Oil (e.g. transport, petrochemicals, wholesale and retail trade, etc.) and because of their importance within the structure of the economy render the entire economic system vulnerable to the phenomenon. Such information is of utter importance for designing adaptive policies. Finally the radical resource base adaptive policy option of economic degrowth towards a steady state economy (SSE) is presented and a settlement of an old dispute between Herman Daly and Nicolas Georgescu-Roegen offered. The SSE is defined as an unattainable goal, which can never actually be reached but can and should be approximated.

En Colombia el seguimiento a la evolución del ahorro privado y de las variables que lo determinan se ha realizado a partir de la información agregada de las cuentas nacionales. No existe aproximación alguna a partir de datos individuales que consideren el influjo de las características socioeconómicas de las familias sobre esa variable. Esto obedece, en gran parte, a la ausencia de datos de encuestas que sigan la evolución de los ingresos y los consumos de los hogares.Mientras la información basada en datos temporales agregados de la contabilidad nacional aplica a un agente representativo sobre el cual no existe información acerca de sus condiciones y atributos personales, en las encuestas la diferenciación entre los individuos de la muestra es fundamental al considerar los determinantes del ahorro.El presente trabajo se orienta a llenar este vacío en la investigación económica del país, estudiando el ahorro de las familias urbanas colombianas durante los últimos veinte años, utilizando las encuestas de ingresos y gastos de 1984-85, y de 1994-95, publicadas por el DANE y con cobertura de las principales ciudades.

Esta disertación doctoral consiste en un análisis macro y micro sobre acciones de resistencia frente a procesos de desposesión ambiental en Ecuador durante el periodo de globalización. Este es un tópico de gran relevancia debido a la gran expansión de procesos de acumulación por apropiación que se están dando a escala global y especialmente en el Sur global durante la actual fase global del capitalismo. La perspectiva macro busca proveer una visión general sobre la naturaleza y dinámica de los interrelacionados procesos de acumulación por desposesión y resistencia frente a éstos. Esta aproximación al tema de estudio permite estudiar los subyacentes procesos estructurales existentes en una diversidad de casos analizados sobre extracción de recursos, infraestructuras y disposición de residuos (64 en total). A su vez, la perspectiva micro busca profundizar en una tipología específica de estos procesos de desposesión y resistencia. Concretamente, se centra en la estrategia política implementada por el movimiento de recolectores del manglar en su lucha contra la expansión de la industria camaronera en el Ecuador. Específicamente pone su atención en el proceso de articulación de este sujeto político, su estrategia de representación y su evolución en el tiempo. En el año 2007, este movimiento social se auto-representó como “Pueblos Ancestrales del Ecosistema Manglar”, y de este modo, empezaron a enmarcar sus demandas por justicia ambiental en un novedoso discurso étnico. Teoréticamente, este trabajo combina cuestiones vinculadas a los campos de la Ecología Política y Metabolismo Social con conceptos provenientes de la Economía Política, Teoría de Movimientos Sociales, y la literatura sobre Política de la Identidad etno-racial. A su vez, a nivel metodológico, adopta una perspectiva cualitativa basada en trabajo de campo antropológico. Mi objetivo es entrar en diálogo entre lo particular y general. Es decir, aprehender la riqueza y relevancia de este sujeto político sin renunciar a estudiar los procesos globales que lo modelan así como otros casos similares en el Ecuador y más a allá de éste. En este sentido, esta tesis realiza sus principales contribuciones teóricas a la literatura sobre política identitaria etno-racial, y particularmente aquella referida al campo de la indigeneidad con especial referencia a América Latina, y al estudio de Conflictos Ambientales y Justicia Ambiental en el mundo entero. / This dissertation constitutes both a macro and a micro analysis of resistance struggles against environmental dispossession in Ecuador during the globalization period. This is a topic of current relevance due to the massive increase of accumulation by appropriation on a world-scale, and especially in the global South, occurring during this phase of global capitalism. The macro perspective is intended to depict a broad picture of the nature and dynamics of the intertwined processes of accumulation by dispossession and the resulting contested collective actions against it. This approach to the topic apprehends the underlying common structural processes across these diverse place-based yet transnationalized cases of conflicts on resource extraction, infrastructures and waste disposal (64 in total). In turn, the micro perspective aims to analyze in depth one particular type of dispossession and resistance process. In particular, it focuses on the political strategy implemented by the mangrove gatherers’ movement to struggle against the expansion of the shrimp-farming industry in Ecuador. Precisely, it pays attention to a particular element of this social movement: the articulation of a political subject, its politics of representation and its evolution over time. In 2007, this social movement defined itself as “Ancestral Peoples of the Mangrove Ecosystem-PAEM (its Spanish acronym)” and, consequently, began to frame its environmental justice demands on a novel ethnic-based discourse. From a theoretical point of view, this work combines a Political Ecology and Socio-Metabolic approach with concepts taken from Political Economy, Social Movement Theory, and Ethno-racial Identity Politics literature. In turn, from a methodological point of view, it adopts a qualitative perspective based on anthropological-based field research. My objective is to enter into a dialogue between the particular and the general. In other words, to grasp the richness and relevance of this particular political subject without renouncing to study the global processes that have shaped it, as well as other similar cases occurring in the same country and beyond. In this sense, this thesis makes a significant theoretical contribution to the Ethno-racial Identity Politics literature, particularly to the field of indigeneity with special reference to Latin America but also to studies on Environmental Conflicts and Environmental Justice worldwide.

El sistema immunitari innat es basa en el reconeixement no específic d'elements conservats del metabolisme dels patògens. Aquest reconeixement es fa principalment a través de receptors de reconeixement de patrons (PRRs) codificats per la línia germinal, que són presents a cèl·lules especialitzades del sistema immunitari innat, i que són capaços de reconèixer patrons moleculars conservats associats a patògens (PAMPs). Aquest reconeixement iniciarà diferents vies de senyalització que induiran la transcripció de citoquines proinflamatòries per finalment donar lloc a una inflamació local. D'aquesta manera, el sistema immunitari innat pot ser modulat, a través de l'administració d'aquests PAMPs, simulant una trobada natural entre el sistema immunitari i els patògens. La principal hipòtesi d'aquest estudi va ser que, mitjançant l'encapsulació en un mateix sistema d'administració nanomètric de diversos PAMPs, també anomenats immunoestimulants, es podria millorar la seva administració a diferents espècies de peixos. També, que aquest sistema d'administració podria interaccionar amb les cèl·lules del sistema immunitari generant la seva activació no específica, i millorant la resposta immunitària contra diferents malalties infeccioses. En aquest context, s'ha desenvolupat un nou sistema d'administració d'immunoestimulants basat en liposomes que encapsulen el lipopolisacàrid bacterià d'Escherichia coli, i un anàleg sintètic de dsRNA viral, el poli (I:C). Els nostres resultat van mostrar que aquests liposomes eren biocompatibles i capaços de ser endocitats in vitro per hepatòcits de peix zebra (Danio rerio) i per macròfags de truita irisada (Oncorhynchus mykiss). Així mateix, els liposomes van poder modular in vitro l'expressió de diversos gens relacionats amb la immunitat. També s'ha desenvolupat un mètode per a la captació d'imatges in vivo dels liposomes nanomètrics en adults de peix zebra. Això ens va permetre seguir la dinàmica i els teixits diana dels liposomes administrats tant per injecció intraperitoneal com per immersió. Els resultats dels estudis de biodistribució van demostrar que els liposomes s'acumulaven principalment a la melsa del peix zebra i en cèl·lules del sistema immunitari com ara macròfags de truita irisada. D'altra banda, hem demostrat que aquests liposomes, administrats mitjançant injecció intraperitoneal i immersió, podrien protegir de manera efectiva el peix zebra tant d'una infecció bacteriana (Pseudomonas aeruginosa PAO1) com viral (virèmia primaveral de carpa). En conclusió, els resultats suggereixen que l'estimulació del sistema immunitari innat amb liposomes que encapsulen un lipopolisacàrid bacterià i l'anàleg sintètic de dsRNA viral, poli (I:C), podria ser una bona estratègia per aconseguir la protecció contra infeccions bacterianes i virals, i que per tant, es podria utilitzar potencialment com una eina no específica per a la prevenció d'infeccions en peix. / The innate immune system is based on the non-specific recognition of conserved elements of the pathogenic metabolism. This recognition is primarily mediated by germ line encoded pattern-recognition receptors (PRRs), present in specialized cells of the innate immune system, that are able to recognize conserved molecular patterns associated to pathogens (PAMPs). This recognition will trigger different signaling pathways that will induce the transcription of pro-inflammatory cytokines and result in local inflammation. Therefore, the innate immune system can be modulated by administration of these PAMPs, simulating a natural pathogen–immune system encounter. The main hypothesis of this study was that, by encapsulation in the same nanoscaled delivery system, of several PAMPs, also called immunostimulants, we could improve their administration to different fish species. Also, that this delivery system would interact with the cells of the immune system generating its non-specific activation and improving the immune response against different infectious diseases. In this context, a novel immunostimulant delivery nanosystem based on liposomes encapsulating a bacterial lipopolysaccharide from Escherichia coli, and a synthetic analog of viral dsRNA, poly (I:C), has been developed. Our data shows that, these biocompatible liposomes were able to be endocytosed in vitro by zebrafish (Danio rerio) hepatocytes and rainbow trout (Oncorhynchus mykiss) macrophages as well as to regulate the expression of immune related genes. We have also developed a method for in vivo imaging of nano-sized liposomes in adult zebrafish, which allowed us to follow the dynamics and the target tissues of the liposomes administered either by intraperitoneal injection or immersion. The biodistribution results showed that the delivery system accumulated mainly in the spleen of zebrafish and in immune relevant cells, such as macrophages, from rainbow trout. Moreover, we showed that these liposomes, administrated by intraperitoneal injection and immersion, could effectively protect zebrafish from bacterial (Pseudomonas aeruginosa PAO1) and viral (spring viraemia of carp virus) infections. In conclusion, these findings suggest that the stimulation of the innate immune system with liposomes encapsulating a bacterial lipopolysaccharide and the synthetic analog of viral dsRNA, poly (I:C), could be a good strategy to achieve protection against bacterial and viral infections therefore potentially working as a non-specific prevention tool in fish.

La polarimetria proporciona informació crucial en nombroses aplicacions en diferents camps, com en la medicina, la biologia, la teledetecció, la caracterització de materials, l’astronomia, etc. Els polarímetres són els instruments bàsics per a la metrologia de polarització. Nombroses arquitectures de polarímetres han estat analitzades en la literatura, cada una d’elles presenta les seves desavantatges i avantatges. En general, els paràmetres del muntatge del polarímetre són optimitzats per tal de reduir l’amplificació del soroll present en les mesures radiomètriques fins a la mesura final de polarització. D'altra banda, els errors experimentals, com una desalineació o un calibratge erroni, ocasionen una reducció de la precisió del polarímetre en la mesura del contingut polarimètric. Recentment, els dispositius de cristall líquid s'han introduït en les arquitectures de polarímetres, aprofitant les seves atractives característiques de canviar les seves propietats òptiques de manera dinàmica i ràpida. Degut a que les arquitectures basades en cristalls líquids no tenen parts mòbils, s'eviten errors experimentals relacionats amb moviments mecànics, i aquells errors deguts a desalineaments poden ser significativament reduïts després d'un calibratge del sistema complet. Aquesta tesi s'emmarca en el camp de la polarimetria, centrant-se en el disseny òptic, optimització, anàlisi i comparativa de polarímetres basats en materials que presenten anisotropia d’índex de refracció. En concret, es revisen algunes arquitectures de polarímetres conegudes basades en cristalls líquids existents en la literatura, s’introdueixen algunes variants als dissenys d’aquests polarímetres per tal de millorar alguns aspectes del seu funcionament, com ara la minimització de soroll, i es presenten nous dissenys de polarímetres basats en cristalls líquids. Concretament, s'utilitzen tres tipus diferents de làmines de cristall líquid: amb estructura paral·lela, amb estructura helicoïdal i ferroelèctriques. A més, es presenta un nou polarímetre estàtic capaç de mesurar qualsevol estat de polarització. Aquesta última arquitectura es basa en el fenomen de la refracció cònica que es produeix quan la llum es propaga al llarg d'un dels eixos òptics d'un cristall biàxic. Per a cada prototip de polarímetre es duu a terme una anàlisi completa del seu disseny, que inclou una optimització de soroll, estudi de robustesa, anàlisi de tolerància, així com també es detalla la implementació del polarímetre, incloent el seu calibratge i mesures experimentals. Es realitza una comparativa entre els diferents prototips implementats, donant una revisió molt valuosa de les principals característiques dels polarímetres basats en cristalls líquids, així com el polarímetre basat en la refracció cònica. A partir d'aquesta comparativa, es selecciona el millor candidat per a la polarimetria d'imatge. Finalment, en aquesta tesi es proposa un nou muntatge experimental que combina un polarímetre d'imatge i un mòdul utilitzat per a aconseguir imatges amb una resolució sub-píxel en un sistema en què la resolució està limitada per la grandària del píxel del detector. Es proporcionen resultats experimentals crucials, validant la millora de la resolució espaial aconseguida en les imatges de polarització. / Polarimetry provides crucial information in many applications in diverse fields, including medicine, biology, remote sensing, material characterization, astronomy, etc. Polarimeters are the basic instruments for polarization metrology. Several polarimeters architectures have been analyzed in the literature, each one presenting its own drawbacks and strengths. In general, the parameters of the polarimeter set-up are optimized in order to reduce the amplification of noise present at the radiometric measurements to the final polarization measurement. Moreover, experimental errors, as misalignment or miscalibration, lead to a polarimeter accuracy reduction to the measure of such polarization content. Recently, liquid crystal (LC) devices have been introduced in polarimeters architectures, taking advantage of their appealing features of changing their optical properties dynamically and at high rates. Because architectures based on LC have no moving parts, experimental errors related to mechanical movements are avoided, and those due to misalignments may be significantly reduced after a calibration of the whole system. This thesis is framed in the field of polarimetry, focusing on the optical design, optimization, analysis and comparative of polarimeters based on materials presenting index anisotropy. In particular, it reviews some existing LC based polarimeter architectures popular in the literature, introduces some variants to those polarimeter layouts in order to improve some aspects in their performance such as noise minimization, and presents new designs of LC based polarimeters. In particular, we use three different types of LC cells: parallel aligned nematic, twisted nematic and ferroelectric. Moreover, it presents a new static polarimeter able to measure any state of polarization. This last architecture is based on the conical refraction (CR) phenomenon occurring when light propagates along one of the optical axes of a biaxial crystal. For each polarimeter prototype we conduct a comprehensive analysis of its design, including a noise optimization, robustness study, tolerance analysis, as well as we detail the implementation of the polarimeter, including its experimental calibration and measurements. A comparative between the different implemented prototypes is conducted, giving a very valuable review of the main features of LC based polarimeters as well as the CR based polarimeter. From this comparative, the best candidate for imaging polarimetry is selected. Finally, in this thesis it is proposed a new experimental configuration which combines an imaging polarimeter and a module used to achieve sub-pixel-resolution imaging in a system where the resolution is limited by detector pixel size. Crucial experimental results are provided, validating the resolution enhancement achieved in polarization images.

La mesura de superfícies òptiques ha esdevingut un camp d'investigació molt important en els últims anys. En els sincrotrons es necessiten òptiques que tinguin una precisió en l'ordre del nanòmetre per tal d'assolir la brillantor necessària en les investigacions. Normalment es fan servir dos mètodes per tal de mesurar aquests miralls: interferometria i de ectometria. Els desavantatges de la interferometria és que la precisió ve determinada per la precisió de la superfície de referència. El desavantatge de la de ectometria és que les mesures són unidimensionals. En aquesta tesi es presenta un nou mètode, el lateral shearing seqüencial bidimensional, que agrupa les avantatges dels dos mètodes: no es necessita superfície de referència i les mesures són bidimensionals i ràpides. En aquesta tesi es presenta el nou mètode tan a nivell teòric així com en un escenari realista. Inicialment es fa un desenvolupament teòric, per després anar afegint diferents fonts d'error, com el soroll a les mesures, l'error de posicionament i els errors de guiatge pitch i roll. Es fa un anàlisi de la infl uència d'aquestes fonts d'error i es determina que és necessari un mètode per a l'estimació de pitch i roll. Per això en aquesta tesi es presenta un nou mètode per a l'estimació de pitch i roll basat en la sobre informació que es té de la mesura. Amb aquest mètode es redueixen significativament els errors, però es necessita també afegir informació dels termes quadràtics de la superfície mesurada per tal d'arribar a la precisió demandada. Per aquest motiu es desenvolupa un nou mètode per a lestimació dels termes quadràtics de la superfície a mesurar a partir del 3- at test. Amb l'estimació del 3- at test, l'estimació de pitch i roll i l'aplicació del lateral shearing seqüencial bidimensional, s'arriba a una precisió en l'ordre del nanòmetre en la reconstrucció de la superfície a mesurar. / Measuring optic surfaces is a research field very important, specially in the last 20 years. Synchrotrons need optics with an accuracy of the nonemeter for achieving the brilliance needed in the beamlines. Usually there are two methods for measuring optic surfaces: interferometry and de ectometry. The disadvantage of interferometry is that needs of a reference surface and, then, accuracy in interferometry is limited by the accuracy of the reference surface using in the measurements. The disadvantage of de ectometry is that measurements are unidimensional measurements. In this thesis a new method for measuring optic surfaces, bidimensional sequential lateral shearing, is presented. This method has the advantage that is not needed a reference surface and measurements are fast and bidimensional. A theoretical analysis and a a realistic scenario approach is done. For this reason firstly a theoretical development of the method is done, and secondly, different error sources have been introduced: noise in measurements, positioning errors and pitch and roll errors are added in the displace of the linear stage needed for the method. A new algorithm for the estimation of pitch and roll and a new method for the estimation of the quadratic terms of the surface under test have been presented. With the estimation of quadratic terms of the surface under test and the estimation of pitch and roll, the accuracy measuring optic surfaces with the bidimensional sequential lateral shearing method presented in this thesis achieves the nanometer range.

La localidad surpirenaica de les Collades de Basturs presenta afloramientos extensos y bien expuestos de rocas Santonienses que muestran una sucesión de margas neríticas y calizas someras, localmente con calcarenitas arenosas y que terminan con margas de profundidad. Los cambios laterales de facies son evidentes. Los requiénidos, monopleuridos, caprotínidos, radiolítidos, hippurítidos y plagioptychidos son abundantes en esta sucesión, pero se han notado importantes diferencias en la composición de las asociaciones de rudistas, incluso en la morfología de una sola especie, entre las diferentes facies. Los radiolítidos, hippurítidos y plagioptychidos son los rudistas más abundantes y diversificados en la localidad, además de tener los caracteres morfológicos más complejos. Por esta razón, ellos merecían un profundo tratamiento de paleontología sistemática que incluyera una exhaustiva descripción de todas las características de su concha, su variabilidad intraespecífica y su revisión taxonómica. Las siguientes especies han resultado bien caracterizadas: Radiolites angeiodes Lamarck, R. squamosus d´Orbigny, R. vallispetrosae Astre, Biradiolites acuticostatus (d´Orbigny), B. angulosissimus Toucas, B. beaussetensis Toucas, B. canaliculatus d´Orbigny, B. carezi Toucas, Bournonia excavata (d´Orbigny), Praeradiolites plicatus (Lajard, Négrel y Toulouzan), P. toucasi (d´Orbigny), y Sphaerulites caderensis (Toucas) entre los radiolítidos, Hippurites matheroni Douvillé, H. microstylus Douvillé, H. praecessor Douvillé, H. socialis Douvillé, H. sublaevis Matheron, Hippuritella maestrei (Vidal), H. toucasi (d´Orbigny), Vaccinites beaussetensis Toucas, V. galloprovincialis (Matheron), V. giganteus major Toucas, y V. zurcheri (Douvillé) entre los hippurítidos, y Plagioptychus aguilloni (d´Orbigny) y P. toucasi Matheron entre los plagioptychidos. Como consecuencia de este estudio sistemático, la taxonomía de los rudistas del Santoniense inferior pirenaico ha sido fuertemente simplificada y aclarada. El registro y el análisis posterior de las apariciones de las especies de rudistas, y también las diferencias morfológicas en la concha de una misma especie en facies diferentes contribuye a entender la relación entre los parámetros paleoambientales y la composición faunística de las bioconstrucciones de rudistas en el Cretácico superior. / The south Pyrenean locality Collades de Basturs provides extensive and well exposed outcrops of Santonian rocks displaying a succession of shelf marls and shallow-water limestones, with sandy calcarenites locally, and ending with deep-water marls. Lateral changes of facies are evident. Requienid, monopleurid, caprotinid, radiolitid, hippuritid and plagioptychid rudists are abundant there, but important differences are noticed on the composition of the rudist associations, and even the morphology of single species, among the different facies. Radiolitids, hippuritids and plagioptychids are the most abundant and diverse rudists in the locality, besides having the more complex morphological characters. For that reason, they deserved a deep systematic palaeontology treatment including an exhaustive description of all their shell characters and their intraspecific variability, and their taxonomic revision. The following species resulted well characterized: Radiolites angeiodes Lamarck, R. squamosus d´Orbigny, R. vallispetrosae Astre, Biradiolites acuticostatus (d´Orbigny), B. angulosissimus Toucas, B. beaussetensis Toucas, B. canaliculatus d´Orbigny, B. carezi Toucas, Bournonia excavata (d´Orbigny), Praeradiolites plicatus (Lajard, Négrel y Toulouzan), P. toucasi (d´Orbigny), and Sphaerulites caderensis (Toucas) among the radiolitids, Hippurites matheroni Douvillé, H. microstylus Douvillé, H. praecessor Douvillé, H. socialis Douvillé, H. sublaevis Matheron, Hippuritella maestrei (Vidal), H. toucasi (d´Orbigny), Vaccinites beaussetensis Toucas, V. galloprovincialis (Matheron), V. giganteus major Toucas, and V. zurcheri (Douvillé) among the hippuritids, and Plagioptychus aguilloni (d´Orbigny) and P. toucasi Matheron among the plagiopychids. As a consequence of this systematic study, the taxonomy of the lower Santonian Pyrenean rudists became highly simplified and clarified. The record and subsequent analysis of the rudist species occurrences, and also of the different shell morphologies of the same species, in the different facies contributes to the understanding of the relationship between the palaeoenvironmental parameters and the faunal composition in the Late Cretaceous rudist bioconstructions.