Gemini surfactants are versatile gene delivery agents because of their ability to bind and compact DNA and their low cellular toxicity. The aim of my dissertation work was to develop non-invasive mucosal formulations of novel amino acid-substituted gemini surfactants with the general chemical formula C12H25(CH3)2N+-(CH2)3-N(AA)-(CH2)3-N+(CH3)2-C12H25 (AA= glycine, lysine, glycyl-lysine, lysyl-lysine). These compounds were formulated with a model plasmid DNA, encoding for interferon-γ and green fluorescent protein, in the presence of helper lipid, 1,2 dioleyl-sn-glycero-phosphatidyl-ethanolamine. Formulations were assessed in Sf 1 Ep epithelial cells. Among the novel compounds, plasmid/gemini/lipid (P/G/L) nanoparticles formulated using glycine- and glycyl-lysine substituted gemini surfactants achieved significantly higher gene expression than the parent unsubstituted compound. The key physicochemical properties, e.g. size, surface charge, DNA binding, and toxicity of P/G/L complexes were correlated with transfection efficiency. The presence of amino-acid substitution did not interfere with DNA compaction and contributed to an overall low toxicity of all P/G/L complexes, comparable to the parent gemini surfactant. A cellular uptake mechanistic study revealed that both clathrin- and caveolae-mediated uptake were major uptake routes for P/G/L nanoparticles. However, amino acid substitution in the gemini surfactant imparted high buffering capacity, pH-dependent increase in particle size, and balanced DNA binding properties. These properties may enhance endosomal escape of P/12-7NGK-12/L resulting in higher gene expression. Finally, the P/G/L complexes were incorporated into an in-situ gelling dispersion containing a thermosensitive polymer, poloxamer 407, and a permeation enhancer, diethylene glycol monoethyl ether (DEGEE). A 16% w/v poloxamer concentration produced a dispersion that gelled at body temperature and exhibited sufficient yield value to prevent formulation leakage from the vaginal cavity. The formulations were prepared with a model plasmid, encoding for red fluorescent protein, and administered topically to rabbit vagina. In agreement with our in vitro results, confocal microscopy revealed that glycyl-lysine substituted gemini surfactant exhibited higher gene expression compared to the parent unsubstituted gemini surfactant. This provided proof-of-concept for use of amino acid-substituted gemini surfactant in non-invasive mucosal (vaginal) gene delivery systems with potential therapeutic applications. These formulations will be developed with therapeutically relevant genes to assess their potential as genetic vaccines. In addition, new gemini surfactants will be developed by grafting other amino acids via glycine linkage to retain conformation flexibility and enhance endosomal escape of DNA complexes for higher transfection efficiency.

Three dimensional printing (3DP) is one of the most important solid freeform fabrication (SFF) methods that can produce any material with desired 3D shape by using suitable powder-binder formulations. It differs from the standard molding operations in that it can produce a complicated shapes by a software driven instrument in a laminated fashion and the cost is lower. This method can be applied in a very wide area including drug release operations, biomaterial production especially for bone fixation, prototype production for all purposes, wound dressing etc. It can also be used in obtaining edible objects by using natural polysaccharides with water based binders. In this study, it is aimed to understand the gelling behaviour of some of the gelling materials, which are alginates, pectins and carageenans, and effect of various factors on the production of confectionary objects by means of 3DP process. Effect of multivalent cations, especially Ca2+ ion, on the gelling behaviour of these materials are investigated. The egg-box structure obtained between the polymer segments increases the water holding capacity of the materials and much more chewy structures can be obtained. The molecular changes are followed by Fourier Transform infrared spectroscopy (FTIR). In 3DP applications, the composition of powder and binder, pH, temperature, relative humidity (RH) and machine parameters are important factors affecting the texture of the final object. The texture of the produced specimens is examined by using a texture analyzer and maximum force values are given as g/cm at failure. Alginate and carrageenans are found to be more effective in obtaining chewy textures with Ca2+ ion content in sugar based matrices and optimization of machine parameters are performed to obtain a higher resolution on the specimens.

Les biomatériaux de type hydrogel ou organogel obtenus à partir de molécules de faible masse molaire suscitent de plus en plus un vif intérêt autant sur le plan fondamental que sur le plan applicatif. Le travail, exposé ici, a pour objectif de synthétiser des composés amphiphiles présentant des variations de structure afin de pouvoir établir des relations entre la structure de ces composés et leurs propriétés gélifiantes. Nous avons été amenés à synthétiser des composés (bimodulaires et trimodulaires) avec et sans motif de jonction de type polyoxyéthylénique entre la partie peptidique et le module hydrophobe. Dans un deuxième temps, d?autres molécules amphiphiles gélifiantes ont été préparées, en substituant le motif polyoxyéthylénique par une entité dérivée du glycérol, pour permettre d'obtenir des composés d'origine renouvelable mais également pour diversifier la source de matières premières. Les composés visés ont été obtenus et leur comportement en solution a été étudié par différentes techniques (tensiométrie, conductimétrie, infrarouge,...). Certains d'entre eux, présentant des propriétés gélifiantes, associés aux sels de bore, ont été utilisés pour préserver le matériau bois (Pin Sylvestre). Les essais effectués se sont révélés concluant en termes de réduction du lessivage du bore car les tests avec Poria Placenta (champignon) cultivé sur un milieu gélosé ou avec les Réticulitermes Flavipès (termites) ont montré qu'un bois traité par l'association « borax-hydrogel » reste protégé même après lessivage / Biomaterials hydrogel or organogel obtained from low molecular weight molecules give rise to an increasing interest both in terms on the fundamental and application domain. The work outlined here, aims to synthesize amphiphilic compounds with structural changes in order to establish relationships between the structure of these compounds and their gelling properties. We were asked to synthesize compounds (bimodular and trimodular) with and without cause polyoxyethylene type junction between the peptide and the hydrophobic unit. In a second step, other gelling amphiphilic molecules were prepared by substituting the polyoxyethylene pattern derived by an entity glycerol, allowing to obtain compounds from renewable sources but also to diversify the source of raw materials. The target compounds were obtained and their behavior in solution has been studied by different techniques (tensiometry, conductivity, infrared,...). Some of them, with gelling properties, associated with boron salts have been used to preserve the wood material (Scots pine). The tests proved conclusive in terms of reducing the leaching of boron as tests with Poria placenta (mushroom) grown on an agar medium or with Reticulitermes flavipes (termite) showed that wood treated with the association "borax-hydrogel" is protected even after leaching

Tesis por compendio / [ES] Los consumidores preocupados por la salud, sostenibilidad y bienestar animal han aumentado en los últimos años. Por ello, las nuevas tendencias clean label y plant-based están en alza. Cada vez son más las empresas que quieren lanzar al mercado productos sin aditivos y conservantes, más naturales y menos procesados. Además, el interés por los productos puramente vegetales está creciendo, debido al aumento de población que quiere eliminar por completo el consumo de carne de su dieta o reducirlo. Para la elaboración de productos alimentarios es necesario el uso de aditivos, ya que estos no solo aseguran su inocuidad y alargan su vida útil, sino que también tienen funciones de texturizantes, espesantes y gelificantes. La elaboración de análogos de productos de origen animal (derivados cárnicos y otros como el queso) requiere del uso de este tipo de ingredientes para conseguir que el producto tenga una textura similar a los productos originales. Por ello, al igual que los aditivos y conservantes, en ocasiones estos productos no están bien vistos por los consumidores, que prefieren que sean lo más naturales posible. Sin embargo, existen ingredientes procedentes de las plantas con poder texturizante, gelificante y/o espesante, que podría ser utilizados con tal finalidad. Por todo ello, el objetivo de esta tesis doctoral fue la ampliación y modificación de la gama de preparados ofertados por la empresa Productos Pilarica S.A. en base a los criterios clean label para la elaboración de productos plant-based. Inicialmente se planteo un estudio sobre la visión general de los productos plant-based con etiqueta limpia por parte de diferentes grupos de consumidores (omnívoros, veganos, vegetarianos y flexitarianos). Los resultados obtenidos indicaron que la percepción de este tipo de productos era diferente en función de la dieta de los consumidores. Los omnívoros no diferenciaron entre los productos veganos y vegetarianos clean label y con etiqueta original; sin embargo, los consumidores que reducen o eliminan el consumo de carne y derivados percibieron los productos clean label de manera diferente a los productos con etiqueta original, prefiriendo los productos "más naturales". Además, se vio que esta población parece estar más concienciada con el medio ambiente. Seguidamente, se procedió a realizar una búsqueda de ingredientes vegetales naturales con poder texturizante, siendo los ingredientes seleccionados fibras alimentarias de diferente procedencia (fibra de guisante, fibra de patata, fibra de bambú, fibra de cítricos, tres tipos de fibras de Plantago ovata, y dos mezclas de fibras, una con bambú, psyllium y cítricos, y otra con guisante, caña de azúcar y bambú). Para conocer su capacidad texturizante se procedió a estudiar sus características tecno-funcionales y, especialmente, su capacidad de gelificación. Como resultados más relevantes se observó que las fibras procedentes de P. ovata o psyllium, formaban geles estables a concentraciones más bajas que las demás fibras, con o sin tratamiento por calor. Además, el tratamiento con calor aumentaba la dureza de estos geles. También se vio que el contenido en minerales como el hierro y la capacidad antioxidante de estas fue destacable. Una vez seleccionadas las fibras de P . ovata como principales texturizantes se procedió a la evaluación de estas en diferentes matrices alimentarias (untables y salchichas tipo Frankfurt). En ambas matrices se observó que la adición de psyllium, a diferentes concentraciones, aumentaba la firmeza y la consistencia de los productos. Se debe resaltar el uso de la fibra de psyllium PW (Plantago White), ya que, además de funcionar como texturizante, fue la que minimizó las diferencias de color con respecto a las muestras control. / [CA] Els consumidors que es preocupen per la salut, sostenibilitat i benestar animal han augmentat en els últims anys. Per això, les noves tendències clean label i plant-based estan a l'alça. Cada vegada són més les empreses que volen llançar al mercat productes sense additius ni conservants, més naturals i menys processats. A més, l'interés pels productes purament vegetals està creixent, a causa de l'augment de població que vol eliminar per complet el consum de carn de la seua dieta, o reduir-lo. Per a l'elaboració de productes alimentaris és necessari l'ús d'additius, ja que aquests no tan sols asseguren la seua innocuïtat i allarguen la seua vida útil, sinó que també tenen funcions texturitzants, espessidores i gelificants. L'elaboració d'anàlegs de productes d'origen animal (derivats carnis o altres com el formatge) requerix l'ús d'aquests tipus d'ingredients per aconseguir que el producte tinga una textura semblant als productes originals; per això, com ocorre amb els additius i conservants, de vegades no estan ben mirats pels consumidors, els quals volen que els productes siguen el més natural possible. No obstant això, n'hi ha ingredients procedents de les plantes amb poder texturitzant, gelificant i/o espessidor, que podrien ser utilitzats amb aquesta finalitat. Per tot això, l'objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser l'ampliació i modificació de la gamma de preparats oferits per l'empresa col·laboradora basant-se en els criteris clean label per a l'elaboració de productes plant- based. Inicialment es va plantejar un estudi sobre la visió general dels productes plant-based amb etiqueta neta per part de diferents grups de consumidors (omnívors, vegans, vegetarians i flexitarians). Els resultats obtinguts van indicar que la percepció d'aquest tipus de productes era diferent en funció de la dieta dels consumidors. Els omnívors no van diferenciar entre els productes vegans i vegetarians clean label i amb etiqueta original; no obstant això, els consumidors que reduïxen o eliminen el consum de carn i derivats van percebre els productes clean label de manera diferent als productes amb etiqueta original, preferint els productes "més naturals". A més, es va veure que aquesta població pareix estar més conscienciada amb el medi ambient. A continuació, es va procedir a realitzar una recerca d'ingredients vegetals naturals amb poder texturitzant, sent els ingredients seleccionats fibres alimentàries de diferent procedència (fibra de pésol, fibra de creïlla, fibra de bambú, fibra de cítrics, tres tipus de fibres de Plantago ovata, i dues mescles de fibres, una amb bambú, psyllium i cítrics, i una altra amb pésol, canya de sucre i bambú). Per a conéixer la seua capacitat texturitzant es va procedir a estudiar les seus característiques tècnic-funcionals i, especialment, la seua capacitat de gelificació. Com a resultats més rellevants es va observar que les fibres procedents de P. ovata o psyllium formaven gels estables a concentracions més baixes que les altres fibres, amb tractament amb calor o sense. A més, el tractament amb calor augmentava la duresa d'aquests gels. També es va veure que el contingut en minerals, com el ferro, i la capacitat antioxidant d'aquests va ser destacable. Una vegada seleccionades les fibres de P. ovata com a principals agents texturitzants es va procedir a l'avaluació d'aquestes en diferents matrius alimentàries (aliments d'untar i salsitxes tipus Frankfurt). A ambdues matrius es va observar que l'addició de psyllium a diferents concentracions augmentava la fermesa i la consistència dels productes. S'ha de ressaltar l'ús de la fibra de psyllium PW (Plantago White), ja que, a més de funcionar com texturitzant, va minimitzar les diferències de color respecte a les mostres control. / [EN] Consumers concerned about health, sustainability and welfare have increased in recent years. For this reason, the new clean label and plant-based trends are on the rise. More and more companies want to launch products without additives and preservatives, more natural and less processed. In addition, the interest in purely vegetable products is growing, due to the increase population that wants to completely eliminate or reduce meat consumption from their diet. The use of additives is necessary for the formulation of food products since these not only ensure their safety and extend their useful life, but also have texturizing, thickening and gelling functions. The analogue elaboration of animal origin products (meat derivatives and others such as cheese) requires the use of this type of ingredients to ensure that the product has a texture similar to the original product. Therefore, as well as additives and preservatives, animal origin products sometimes are not well seen by consumers, who prefer these kinds of products to be as natural as possible. However, there are ingredients from plants with texturizing, gelling and/or thickening capacity, which could be used for this purpose. Therefore, the objective of this doctoral thesis was the expansion and modification of the range of preparations offered by the collaborated company based on the clean label criteria for the production of plant-based products. Initially, a study was proposed on the general vision of plant-based products with a clean label by different groups of consumers (omnivores, vegans, vegetarians and flexitarians). The results obtained indicated that the perception of this type of products was different depending on the diet of the consumers. Omnivores did not differentiate between clean label and original label vegan and vegetarian products. However, consumers who reduce or eliminate their consumption of meat and meat products perceived clean label products differently than products with the original label, preferring "more natural" products. In addition, it was seen that this population seems to be more aware of the environment. Next, a search was carried out for natural vegetable ingredients with texturizing power. The selected ingredients being food fibres from different sources (pea fibre, potato fibre, bamboo fibre, citrus fibre, three types of Plantago ovata fibres, and two fibre mixtures, one with bamboo, psyllium, and citrus, and the other with pea, sugarcane, and bamboo). In order to know its texturizing capacity, we proceeded to study their techno-functional characteristics and, especially, their gelling capacity. As more relevant results, it was observed that the fibres from P. ovata or psyllium more formed stable gels at lower concentrations than the other fibres, with or without heat treatment. Furthermore, heat treatment increased the hardness of these gels. It was also seen that the content of minerals such as iron and their antioxidant capacity was remarkable. Once the P. ovata fibres were selected as the main texturizers, they were evaluated in different food matrices (spreads and sausages). In both matrices it was observed that the addition of psyllium, at different concentrations, increased the firmness and consistency of the products. The use of psyllium fibre PW (Plantago White) should be highlighted, since, in addition to working as a texturizer, it was the one that minimized the colour differences with respect to the control samples. / Noguerol Meseguer, AT. (2022). Desarrollo de preparados texturizantes Clean Label [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183186 / TESIS / Compendio

Tesis por compendio / [ES] En las últimas dos décadas, la producción de caqui en España ha aumentado exponencialmente y la superficie de cultivo se ha multiplicado casi por ocho. En la actualidad, la producción de caqui está centralizada en el cultivar 'Rojo Brillante', que es mundialmente apreciado. Sin embargo, esta centralización supone una importante limitación comercial. En la presente Tesis se abordan dos objetivos principales: 1) Optimización de la tecnología pre y postcosecha con el fin de garantizar la calidad del caqui 'Rojo Brillante' durante la frigoconservación y el transporte a mercados internacionales. 2) Evaluación del comportamiento bajo condiciones mediterráneas de variedades introducidas de otras regiones productoras con el fin de ampliar el rango varietal de caqui. El primer objetivo de esta Tesis se logró a través de los estudios presentados en los Capítulos I al V. El segundo objetivo se abordó en los Capítulos VI y VII. En el Capítulo I se esclarecieron las causas del pardeamiento interno del fruto en los envíos a los mercados internacionales. La temperatura a la que se expone la fruta inmediatamente tras la aplicación del tratamiento de desastringencia con altas concentraciones de CO2 se identificó como el principal factor implicado en esta alteración. Los resultados obtenidos mostraron que esta alteración se puede evitar mediante la implementación de un período de atemperado de 24 h después del tratamiento con CO2, antes de conservar las frutas a bajas temperaturas. En el Capítulo II se evaluó la eficacia de un tratamiento de desastringencia recientemente patentado basado en la aplicación de una nueva cera que contiene etanol en su formulación. Los resultados mostraron que esta cera podría ser una alternativa al tratamiento convencional de desastringencia con altas concentraciones de CO2 cuando la fruta se envía a mercados lejanos a bajas temperaturas. La aplicación de la nueva cera antes de conservación en frío provocó la pérdida de astringencia de la fruta tras 30 días a 0 °C, preservando la firmeza y la calidad interna. Los resultados del Capítulo III demostraron que la realización de dos aplicaciones de ácido giberélico (AG) en precosecha permite retrasar el proceso de maduración de la fruta en el árbol con respecto a una sola aplicación. La combinación de AG en precosecha y 1-metilciclopropeno (1-MCP) en postcosecha resultó en una mayor calidad del fruto durante la frigoconservación en comparación con la aplicación únicamente de 1-MCP. Además, la fruta tratada con múltiples aplicaciones de AG mostró una firmeza ligeramente mayor tras de conservación a baja temperatura. En el Capítulo IV se demostró que, paralelamente al retraso de la maduración, el tratamiento con AG también retrasa la senescencia del cáliz, incrementando la calidad externa del fruto. La senescencia del cáliz durante la maduración del fruto se relacionó con una disminución de los parámetros de fluorescencia de clorofila (Fo, Fm y Fv/Fm). En el Capítulo V se estudiaron las condiciones óptimas de almacenamiento del caqui producido bajo cultivo ecológico. Según los resultados, no se deben almacenar los frutos cosechados con firmeza inferior a 30 N. La calidad del fruto durante la conservación dependió de las condiciones de almacenamiento, momento de aplicación del tratamiento de deastringencia y estado de madurez inicial. Por último, en los Capítulos VI y VII se abordó la evaluación bajo condiciones mediterráneas de 14 variedades de caquis no-astringentes procedentes de otros países. Se identificaron las variedades tempranas y tardías que pueden ser potencialmente interesantes para ampliar el período de cosecha en nuestra región. Los estudios postcosecha mostraron que todas las variedades estudiadas presentan una buena aptitud para ser comercializadas en los mercados nacionales y europeos. Sin embargo, la sensibilidad a los daños por frío que presentaron algunas de las variedades estudiadas podría limitar su comercialización a países de ultramar. Además, se observó que la respuesta al tratamiento con 1-MCP, para el control de los daños por frío, dependió en gran medida de la variedad. / [CA] En les últimes dues dècades, la producció de caqui a Espanya ha augmentat exponencialment i la superfície de cultiu s'ha multiplicat quasi per huit vegades. En l'actualitat, la producció de caqui està centralitzada en el la cultivar 'Rojo Brillante', que és mundialment apreciat. Malgrat això, aquesta centralització suposa d'una banda una important limitació comercial, ja que la producció es concentra en un període de collita relativament curt i, d'altra banda implica un alt risc fitosanitari. En la present Tesi s'aborden dos objectius principals: 1) Optimització de la tecnologia pre i postcollita amb la finalitat de garantir la qualitat del caqui 'Rojo brillante' durant la frigoconservació i el transport a mercats internacionals. 2) Avaluació del comportament de varietats introduïdes d'altres regions productores sota condicions mediterrànies amb la finalitat d'ampliar el rang varietal de caqui. En el Capítol I es van esclarir les causes de l l'enfosquiment intern. La temperatura a la qual s'exposa la fruita immediatament després de l'aplicació del tractament de desastringència amb altes concentracions de CO¿ es va identificar com el principal factor implicat en aquesta alteració. Els resultats obtinguts van mostrar que aquesta alteració es pot evitar mitjançant la implementació d'un període de temperat de 24 h després del tractament amb CO¿, abans de transferir la fruita a baixes temperatures. En el Capítol II es va avaluar l'eficàcia d'un tractament de desastringència recentment patentat basat en l'aplicació d'una nova cera que conté etanol en la seua formulació en caquis 'Rojo Brillante' i 'Triumph'. Els resultats van mostrar que aquesta cera podria ser una alternativa al tractament convencional de desastringència amb altes concentracions de CO¿ quan la fruita s'envia a mercats llunyans a baixes temperatures. L'aplicació de la nova cera abans de conservació en fred va provocar la pèrdua d'astringència de la fruita després de 30 dies a 0 °C, preservant la fermesa i la qualitat interna. Els resultats del Capítol III van demostrar que l'aplicació de dos tractaments d'àcid giberèlic (AG) en precollita permet retardar el procés de maduració de la fruita en l'arbre respecte a una sola aplicació. La combinació de AG en precollita i 1-metilciclopropeno (1-MCP) en postcollita va incrementar la qualitat del fruit durant la frigoconservació en comparació amb l'aplicació únicament de 1-MCP. A més, la fruita tractada amb múltiples aplicacions de AG va mostrar una fermesa lleugerament major després de conservació a baixa temperatura; no obstant això, una sola aplicació de AG també va ser eficaç per a previndre la manifestació de danys per fred en la fruita. En el Capítol IV es va demostrar que, paral·lelament al retard de la maduració, el tractament amb AG també retarda la senescència del calze, incrementant la qualitat externa del fruit. La senescència del calze durant la maduració del fruit es va relacionar amb una disminució dels paràmetres de fluorescència de clorofil·la (Fo, Fm i Fv/Fm). En el Capítol V es van estudiar les condicions òptimes d'emmagatzematge del caqui produït baix cultiu ecològic. D'acord amb els resultats obtinguts, no s'han d'emmagatzemar els fruits collits amb fermesa inferior a 30 N. La conservació del fruit va dependre de les condicions d'emmagatzematge, moment d'aplicació del tractament de desastringència i estat de maduresa de la fruita. Finalment, en els Capítols VI i VII es va abordar l'avaluació de 14 varietats de caquis no-astringents. Es van identificar les varietats primerenques i tardanes que poden ser potencialment interessants per a ampliar el període de collita. D'altra banda, els estudis postcollita van mostrar que totes les varietats estudiades presenten una bona aptitud per a ser comercialitzades en els mercats nacionals i europeus. No obstant això, la sensibilitat als danys per fred que van presentar algunes de les varietats estudiades podria limitar la seua comercialització a països d'ultramar. A més, es va observar que la resposta al tractament amb 1-MCP, per al control dels danys per fred, va dependre en gran manera de la varietat. / [EN] In the last two decades, persimmon production in Spain has increased exponentially and the cultivation area has expanded almost eight-fold. The current production of persimmon is focused on the cultivar 'Rojo Brillante', which is appreciated worldwide due to the high quality of the fruit. Nevertheless, centralized production of this single cultivar implies a major commercial limitation as its high volume of production is concentrated in a relative short harvesting period. Furthermore, it also implies a high phytosanitary risk. In this context, this Thesis addresses two main objectives: 1) Optimization of pre- and postharvest technology in order to guarantee the quality of 'Rojo Brillante' persimmon after cold storage and transportation to overseas markets. 2) Evaluation of the behavior of foreign varieties of persimmon under Mediterranean conditions in order to extend the varietal range. The first objective of this Thesis was tackled through the studies presented in Chapters I to V. The second objective was covered in Chapters VI and VII. Chapter I dealt with the causes of internal browning disorder manifested after cold shipment of 'Rojo Brillante' persimmons to overseas markets. The temperature to which fruit is exposed immediately after CO2 deastringency treatment was identified as the main factor involved in this alteration. Our results showed that this disorder can be avoided by implementing an attemperation period of 24 h after the CO2 treatment, before transferring fruit to cold storage. In Chapter II, the effectiveness of a recently patented deastringency treatment based on applying a new wax containing ethanol was assayed in 'Rojo Brillante' and 'Triumph' persimmons. The use of this new ethanol-based wax could be a potential alternative to the conventional CO2 deastringency treatment when the fruit are sent to distant overseas markets at low temperatures. Application of the new wax before cold storage led to loss of fruit astringency after 30 days at 0 °C while preserving fruit firmness and internal quality. The results of Chapter III demonstrated that two applications of gibberellic acid (GA) made it possible to delay the fruit maturity process on the tree more than with just a single application. The combination of GA and 1-methylciclopropene (1-MCP) preserved the fruit quality better than with the application of 1-MCP alone during cold storage. Moreover, the fruit treated by multiple GA applications showed a slightly higher firmness after cold storage. However, a single GA application was also effective in preventing the manifestation of chilling injury (CI) in fruit. Chapter IV demonstrated that in parallel to delaying maturity, the GA treatment also delayed calyx senescence, which meant that the fruit preserved a good appearance. The calyx lobe senescence during fruit ripening was linked to a decrease in all Chlorophyll Fluorescence Imaging (CFI) parameters (Fo, Fm, and Fv/Fm). Chapter V addressed the optimization of storage conditions for organic persimmons. According to our results, fruit harvested with a firmness lower than 30 N must not be stored. Fruit harvested with a higher level of firmness could be stored for up to three weeks depending on the storage conditions, the moment of application of the CO2 deastringency treatment, and the stage of fruit maturity. The longest storage period (3 weeks) was achieved when fruit were harvested with a firmness of around 45 N, submitted to CO2 treatment and then stored at 15 °C. Finally, 14 foreign varieties grown under Mediterranean conditions were evaluated to identify early- and late-season varieties with potential to extend the harvesting period. This is presented in Chapters VI and VII. In general, all the evaluated varieties fulfilled the quality criteria to be commercialized in domestic and European markets. However, sensitivity to CI was variety dependent and response to 1-MCP treatment was also observed to depend on the variety. / This study has been supported by the Instituto Nacional de Tecnología Agraria y Alimentaria de España (INIA) and Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) through the projects RTA 2013-00043-C02-01 and RTA2017-00045-C02-01. In addition, it has been supported by the Valencian Institute for Agricultural Research (Project N° 51910). This study has also been founded by the Consellería de Educación, Investigación, Cultura y Deporte de la Comunidad Valenciana (project GV/2016/183). Ayoub Fathi Najafabadi thanks the INIA for grant FPI-INIA #43 (CPD2015-0151). The authors thank Fomesa Fruitech S.L.U. and Natural Hand S. L. for their technical support, Cooperativa Agrícola Ntra Sra de Loreto for its technical support and for making the plots and fruit used in this study available and Plant Production Department (Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias) for providing the fruit weight data and the photographs of the different varieties. / Fathi Najafabadi, A. (2021). Optimization of postharvest Technology for "Rojo brillante" Persimmon and Introduction of New Varieties in the Mediterranean Area [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/171252 / TESIS / Compendio