En aquest treball s'estudia la convecció en una capa plana de fluid entre dues superfícies perfectament conductores sotmesa a un gradient advers de temperatura. Es considera el problema bidimensional amb periodicitat en la direcció longitudinal i s'incideix especialment en la generació espontània de vents. Les condicions de contorn que s'utilitzen a les superfícies (cas rígid) permeten esforços tallants no nuls, per això s'ha permés l'existència, no només d'un flux amb vent, sinó d'un flux de massa net. El problema es planteja en una caixa periòdica de longitud L i s'analitzen solucions d'aquesta longitud tant amb una parella de rotlles com amb més d'una. Aquests dos casos requereixen un estudi diferent, és per això que el treball es divideix en dues parts. La primera part consta de:(1) l'anàlisi d'estabilitat de solucions amb una sola parella de rotlles, que, gràcies a les simetries del sistema, factoritza en quatre problemes. Es presenten les corbes d'estabilitat pel número de Prandtl 10, destacant que és per valors de L petits on, via una bifurcació de Hopf, es genera vent amb un perfil antisimètric i que es troba una corba que presenta una bifurcació subcrítica estacionària amb vent antisimètric degut a la ressonància d'estats purs 1:2,(2) la dinàmica dels rotlles per a número de Prandtl 10, fixant alguns valors de L que són significatius de la dinàmica per aquest valor del número de Prandtl. En tots els casos, augmentant el número de Rayleigh, apareixen vents que bifurquen o no del flux bàsic i com a etapa final sempre es generen solucions amb un flux de massa net, solucions que han perdut qualsevol simetria, (3) un model d'equacions d'amplitud que justifica el caràcter de les bifurcacions secundàries i permet entendre el comportament no lineal de les solucions prop de la bifurcació. La segona part consta de:(4) l'anàlisi d'estabilitat de totes les solucions amb més d'una parella de rotlles enfront de qualsevol pertorbació periòdica que pugui cabre al contenidor. Utilitzant la teoria de Floquet es pot reduïr l'anàlisi a un domini de longitud la periodicitat bàsica de la solució. Això permet calcular quin és el rang de paràmetres on les parelles de rotlles són estables enfront de qualsevol pertorbació periòdica (es presenta el cas amb número de Prandtl 10). Els resultats ens diuen que les ressonàncies n-1:n amb n>1 dominen 'estabilitat de n parelles de rotlles,(5) el càlcul de totes les solucions estacionàries amb les mateixes simetries que els rotlles primaris. S'observa que ,el fet de que, fixant paràmetres, no hi hagi unicitat de solucions es deu a les ressonàncies 1:2n+1. / Thermal convection in a planar fluid layer with perfectly conducting surfaces and with an advers temperature gradient is studied. The bidimensional problem with periodicity in the longitudinal is considered. The spontaneous generation of winds is the main goal of this work. Rigid boundary conditions are used in the vertical, allowing the generation of a mean flow and a net mean mass flux. We set out the problem in a periodic container with lenght L and we analize solutions with this lenght containing one o more pairs of rolls. This two cases need a different study, is for this reasonthe work is divided into two parts. The firs part contains:(1) the stability analysis of solutions with one pair of rolls. This analysis , due to the symmetries of the system, factorize into four problems. The stability curves with Prandtl number 10 are calculated. We observe that for small values of $L$ a mean flow with an antisymmetric mean flow is generated via a Hopf bifurcation. We also detect a curve that presents a subcritical steady state bifurcation with an antisymmetric mean flow. This curve is due to the 1:2 resonance of pure mode states, (2) the nonlinear dynamics of rolls with Prandtl number 10 for some values of L, significant of the dynamics of this Prandtl number. In all cases, increasing the Rayleigh number, an spontaneos mean flow is generated. These mean flow can or cannot bifurcate from the basic convective regime but the final solutions present a net mean mass flux and no symmetries are present, (3) a model of amplitude equations that interprets the caracter of secundary bifurcations and nonlinear dynamics of them near the bifurcation. The second part contains:(4) the stability analysis of solutions with more than one pair of rolls with respect periodic perturbations. Using Floquet theory we reduce the analysis to a container with lenght the basic periodicity of solution. With this simplication we calculate the rang of parameters with stable pairs of rolls with respect any periodic instability (the case Prandtl number 10 is presented). The resultsclarify that the n-1:n resonances with n>1 dominate the stability of n pairs of rolls.(5) the research of all steady solutions with same symmetries that primary rolls. We observe that 1:2n+1 resonances produce the non-unicity of these solutions when some parameter values are fixed.

Els materials nanoestructats periòdics han ofert, en les dues darreres dècades, un nou marc per a l'estudi de la interacció entre la radiació electromagnètica i la matèria. Aquestes estructures permeten modelar les propietats electromagnètiques dels materials i han esdevingut una eina idònia per confinar, guiar, suprimir, localitzar, dividir, dispersar, i filtrar la llum. L'abast del control de radiació electromagnètica va des de la propagació fins a la generació de la llum. Els cristalls fotònics han demostrat ser eficients per suprimir o afavorir mecanismes de generació de llum com l'emissió espontània o els processos no lineals.L'eix central d'aquesta tesi se centra en investigar els efectes fintis i fins a quin punt les propietats d'estructures ideals infinites o infinitament periòdiques es mantenen per a estructures que tenen un caràcter finit. Fins fa poc, els desenvolupaments tant experimentals com teòrics en el camp de cristalls fotònics es basaven, principalment, en càlculs que consideraven estructures ideals amb condicions de contorn perfectament periòdiques. Des dels inicis del camp, però, es van observar desajustos a les prediccions fetes amb aquestes condicions. Tanmateix, alguns d'ells resten, en gran part, inexplicats. En aquest el treball, tractem alguns d'aquests aspectes relacionats amb la propagació i generació del llum en cristalls fotònics finits reals, és a dir, com els que es fabriquen. Amb aquest propòsit, en realitzem un estudi tant teòric com experimental. Estudiem els efectes fintis tant en la regió de la primera banda de reflexió de Bragg com en el rang d'energies altes, on la longitud d'ona de la llum és de l'ordre o més petita que el paràmetre de xarxa.En concret, part del treball es dedica a l'estudi dels cristalls col·loïdals en el rang d'energies baixes. Desenvolupem un model vectorial 3D en l'aproximació de Rayleigh-Gans per simular estructures amb contrasts d'índexs baixos. Aquest model contempla aspectes rellevants dels cristalls reals com són ara les condicions de contorn, inclou una lleugera dispersió en el diàmetre de les esferes com també una absorció eficaç que descriu la difusió de Rayleigh i la dispersió inelàstica causada per la presència d'imperfeccions. Aquest model s'utilitza per estudiar la propagació dins de nanoestructures fotòniques reals, i per determinar-ne les propietats dispersives. Les prediccions del model es contrasten amb mesures experimentals dependents de la polarització de l'estructura de bandes parcial d'un cristall col·loïdal real. També determinem el temps de confinament del fotons, a l'extrem de la primera banda fotònica prohibida, per mitjà de la deformació d'un pols provocada per canvis en la velocitat de grup que acompanya l'atrapament dels fotons.Per explicar la propagació de llum en el rang d'energies altes, utilitzem el model vectorial KKR que ens permet determinar la velocitat de grup d'òpals artificials prims. Trobem que, per determinades freqüències, la velocitat de grup pot ser superlumínica, positiva, negativa o tendir a zero depenent del guix del cristall i la seva absorció. Aquest comportament es pot atribuir al carácter finit de l'estructura i explica observacions experimentals presents a la literatura. La mateixa propagació amb velocitats de grup anòmales pot explicar l'observació experimental de l'augment de la generació de segon harmònic en un òpal prim no lineal. Confirmant així que la disminució de velocitat de grup proporciona un mecanisme que afavoreix els processos no lineals.En darrer lloc, considerem una altra configuració en què la interacció no lineal quadràtica té lloc en una capa de menys d'una longitud d'ona de gruix. Demostrem que, en presència d'una superfície reflectora, la contribució de termes que no conserven el moment lineal de la llum, i que no tindrien cap contribució en un medi infinitament llarg, són els més determinants. / Photonic periodic nanostructures have offered, in the last two decades, a new framework for the study of the interaction between electromagnetic radiation and matter. Such structures can engineer the electromagnetic properties of materials and have become a powerful tool used to confine, route, suppress, localize, split, disperse, and filter light. The scope of the electromagnetic radiation control can be extended to light propagation and generation. Photonic crystals have successfully been used as host materials to suppress or enhance light generation mechanisms such as spontaneous emission or nonlinear processes.The aim of this thesis is to investigate finite-size effects and to what extent the properties of ideal infinite or infinitely periodic structures hold for structures that are finite in size. Until recently, experimental as well as theoretical developments in the field of photonic crystals have been based, mostly, on calculations that consider ideal structures with perfectly periodic boundary conditions.Deviations from the behavior predicted form such assumptions were already observed when the field was born. However, some of them remained, for the most part, unexplained. In the present work, we tackle some of these aspects related to light propagation and generation in the real finite photonic crystals that can be fabricated. With this purpose, we perform such study from, both, an experimental as well as a theoretical perspective. We study finite-size effects in the region of the first order Bragg reflection band as well as in the high energy range where the wavelength of light is on the order or smaller than the lattice parameter.To be more specific, part of the work is devoted to the study of colloidal crystals at the range of low energy. We develop 3D full wave vector calculation in the Rayleigh-Gans approximation to simulate low index contrast structures. This model accounts for relevant real crystal's aspects such as boundary conditions, a slight dispersion in the spheres diameter and includes an effective absorption accounting for Rayleigh scattering and inelastic diffusion due to imperfections. This model is used to study light propagation within real photonic nanostructures, and to determine their dispersive properties. The predictions of the model are contrasted with experimental polarization dependent measurements of the partial band structure of an actual colloidal crystal. We also determine the experimental photon's lifetime, at the edge of the first order pseudogap, by means of the pulse reshaping induced by changes in the group velocity accompanied by the photon trapping.To explain light propagation in the high energy range, we use a vector KKR calculation that we apply to understand the group velocity of light propagating in artificial opals slabs. We show that for certain frequencies, the group velocity can either be superluminal, positive or negative or approach zero depending on the crystal size and absorption. Such behavior can be attributed to the finite character of the structure and accounts for previously reported experimental observations. The same propagation at anomalous group velocity may explain the experimental observation of second harmonic generation enhancement of light from a nonlinear opal film. Indeed, the group velocity slowing-down provides an enhancement mechanism for nonlinear processes.We finally consider another configuration such that the quadratic nonlinear interaction occurs within a sub-wavelength layer. In the presence of a nearby reflecting surface we demonstrate that the contribution of terms that do not conserve light momentum, and that would vanish in an infinitely long medium, is the most relevant one.

Les interaccions no lineals de segon ordre són, probablement, uns dels processos de l'òptica no lineal més utilitzats i rellevants en quant a les seves aplicacions. Aquestes interaccions només són eficients en materials que presenten una simetria d'inversió i que permeten aconseguir-hi un mecanisme de phase matching. Això succeeix, en general, quan s'utilitzen materials amb un alt grau d'anisotropia, fet que imposa limitacions importants en les seves aplicacions. Des de fa temps s'utilitzen una gran varietat de cristalls inorgànics, com el LN o el KTP, en dispositius òptics comercials. Tanmateix aquests materials inorgànics tenen alguns inconvenients o limitacions com ara el cost, dificultats en el processat i poca flexibilitat per modificar-los i incorpora'ls-hi d'altres propietats. En aquest sentit les molècules orgàniques poden aportar solucions, però la dificultat d'assolir cristalls orgànics no centrosimètrics prou grans com per assolir eficiències semblants pel que fa als processos no lineals, n'ha limitat la seva aplicabilitat. Donada l'elevada no linealitat que s'obté amb algunes molècules orgàniques, les interaccions no lineals de superfície, són una de les possibilitats per aquest tipus de materials. Si bé l'eficiència d'un procés de superfície no és elevada, quan un és capaç de sumar coherentment els efectes d'un gran nombre de processos superficials, la interacció resultant pot ser eficient.Els cristalls fotònics són materials nanoestructurats amb la capacitat d'exercir un control ampli sobre la generació i propagació de la llum. Aprofitant els efectes en la propagació de la llum que es donen al llindar de les bandes prohibides, és possible exercir aquest control sobre les interaccions no lineals.Això, juntament amb el fet de que en un cristall fotònic hi ha un gran nombre de interfícies on dur a terme les interaccions no lineals, fa que sigui de gran interès realitzar un estudi exhaustiu de diferents interaccions paramètriques no lineals que s'hi poden considerar.En aquesta tesi es presenten estudis experimentals i teòrics sobre diferents interaccions no lineals considerades en el si de cristalls fotònics col·loïdals i d'òpals. En el cas dels cristalls col·loïdals, el treball es centra, majoritàriament, en l'estudi de les interaccions no lineals de segon ordre. Es demostra, que aquests processos que es poden aconseguir en el si d'una estructura centrosimètrica, són de superfície. Pel que fa als òpals, l'interès està centrat en conèixer com els efectes que aquests materials tenen sobre la velocitat de grup, poden aprofitar-se per incrementar l'eficiència de les interaccions no lineals.Fent ús de tècniques de síntesi en fase sòlida, s'ha pogut enllaçar un gran nombre de molècules no lineals a la superfície de nanoesferes de poliestirè. Aquestes esferes de làtex tenen la capacitat d'autoordenar-se en una xarxa cristal·lina centrosimètrica. Es demostra experimentalment que, gràcies a poder dur a terme una interacció no lineal de superfície en un material amb propietats de cristall fotònic, es poden assolir unes eficiències, 6 ordres de magnitud superiors a les assolides fins ara.Aquest treball comença amb una introducció, dels aspectes més rellevants dels cristalls fotònics i de l'òptica no lineal de segon ordre. Al capítol II es presenten les interaccions no lineals de segon ordre en cristalls col·loïdals. S'explica com es fabriquen aquestes estructures no lineals i es demostra experimentalment que la generació de segon harmònic en un cristall col·loïdal és un procés de superfície.Al capítol III de la tesi s'estudien la suma de freqüències contrapropagants i la generació de tercer harmònic en cristalls col·loïdals. Al capítol IV s'estudia, experimentalment, com es poden aprofitar les anomalies que apareixen en la velocitat de grup, quan la llum s'acobla a les bandes altes d'un òpal, per tal d'incrementar la generació de segon harmònic en aquestes estructures. Finalment, es presenten les conclusions del treball. / Second order nonlinear interactions are, among, the most relevant nonlinear interactions between light and matter when one considers their applications. Such interactions are only efficient in noncentrosymmetric materials and materials or material structures that provide a phase matching mechanism. This is the case, for instance, in highly anisotropic crystals. However such anisotropy sets important limitations to the application scope of these materials.In the last decades, a large variety of inorganic crystals, such as, for instance, LN or KTP, have been used in optics devices. However, these inorganic materials have several drawbacks like their cost, processing difficulties and limitations to their flexibility and capability to hold new properties. Organic molecules may provide some alternatives, but the difficulties in getting a noncentrosymmetric organic crystal, large enough to hold an efficient nonlinear interaction, has restricted their applicability. Because the high nonlinearity of some organic molecules, one may consider surface nonlinear interaction as a good nonlinear mechanism for these molecules.Although the efficiency of surface interaction is low, when many of this surfaces interactions are coherently added, the whole process can be efficient. Photonic crystals have the capability of controlling the propagation and generation of light. Such control is larger in the neighbourhood of a forbidden band. In fact, at the edge of the band it is possible to control the nonlinear interactions. The high number of interfaces present in the photonic crystal structure, where a quadratic nonlinear interaction may occur, and the band edge effects, make it interesting to focus our study into some of such second order nonlinear interaction.In this thesis, we present experimental and theoretical results related to different second order nonlinear interactions in the framework of nonlinear colloidal photonic crystals, and nonlinear opals. For the colloidal crystals we mostly consider second order nonlinear processes, and the surface origin of these interactions is demonstrated. In the case of opals we focus our work on the effects that the group velocity anomalies present in the high bands of the photonic crystals, and show how we can take advantage of them for a nonlinear interaction enhancement.Using solid face methods, we have been able to covalently link a large amount of nonlinear organic molecules to the surfaces of polystyrene nanospheres. These latex spheres have the capability to self organise in a centrosymmetric lattice. We experimentally demonstrate that, given the photonic crystal properties of this material and the possibility of holding surface nonlinear interactions in the interfaces of the nanospheres, efficiencies up to 6 orders of magnitude larger than the ones obtained in the past, can be achieved.An introduction to relevant aspects of photonic crystals and nonlinear optics can be found in chapter I. In chapter II second order nonlinear interactions in photonic crystals are described.We explain how to fabricate these colloidal nonlinear crystals, and then experimentally demonstrate that second harmonic generation in the framework of colloidal photonic crystals is a surface phenomenon. In chapter III, counter-propagating sum frequency generation and third harmonic generation are discussed. In chapter IV, we experimentally demonstrate that, using an opal made of nonlinear polystyrene spheres, the enhancement of second harmonic generation is possible if one takes advantage of the group velocity anomalies presents on the edges of flat bands that are opened at higher frequencies. The main conclusions of the work are summarized in the last chapter.

En la presente tesis doctoral se ha realizado una serie de aportaciones para contribuir al desarrollo de los sistemas de comunicaciones móviles de tercera generación. Esta nueva generación de sistemas utilizará una técnica de acceso del tipo CDMA y pretende poder garantizar una cierta calidad de transmisión en las comunicaciones. En este sentido, esta tesis presenta nuevas propuestas tanto para el protocolo de acceso al medio (MAC) como para los algoritmos de gestión de los recursos radio (RRM).Las propuestas han sido presentadas, estudiadas y analizadas en diferentes entornos representativos de trabajo y se ha demostrado su validez para su utilización en un sistema real de comunicaciones. Además, por su sencillez de implementación y alta eficiencia en la utilización de los recursos, se ha comprobado que todas ellas son candidatas muy adecuadas para poder formar parte de los estándares en formación para los citados sistemas.Glosando los aspectos desarrollados en la presente tesis doctoral, cabe destacar los siguientes puntos:? Se han estudiado en profundidad las necesidades y requerimientos del interfaz radio en los sistemas de comunicaciones móviles de tercera generación, centrando el estudio en las transmisiones en modo paquete para entornos con acceso CDMA.? Se ha propuesto un nuevo protocolo MAC para trabajar en este entorno de operación. Asimismo, se ha realizado un modelo teórico del protocolo para el análisis de su rendimiento en sistemas genéricos con tráfico homogéneo. Se ha analizado con detalle el modelo para demostrar las propiedades cuasi-óptimas del protocolo, tanto en retardo como en throughput y estabilidad. El protocolo además introduce un concepto nuevo de control distribuido que minimiza la información de control necesaria, mejorando con ello las prestaciones del sistema.? Se han realizado simulaciones por ordenador de un sistema de comunicaciones cuyo MAC es el nuevo protocolo propuesto para verificar la validez del modelo teórico. Se ha comprobado que se minimiza el retardo de propagación, se alcanza la máxima eficiencia en la utilización del canal radio y se mantiene la estabilidad para cualquier carga de tráfico.? Se ha propuesto una estructura de receptor físico para la detección de las secuencias de peticiones de acceso. Se ha analizado el rendimiento del receptor y se han derivado las probabilidades de error en la detección de las secuencias para entornos reales móviles. En esta situación, se ha realizado el estudio de estabilidad del protocolo y se han introducido las modificaciones necesarias para mantener la robustez del mismo, alcanzando el objetivo buscado.? Se ha realizado un trabajo de optimización del protocolo de acceso para mantener sus propiedades para cualquier entorno de tráfico de entrada, haciendo especial hincapié en el peor escenario posible. Este escenario es aquel en el que los usuarios generan mensajes muy racheados de longitud mínima. Se han introducido nuevas mejoras en el protocolo para mantener su rendimiento cuasi-óptimo en este escenario límite.? Se han realizado nuevas simulaciones de sistema por ordenador de cara a demostrar la capacidad inherente del protocolo para manejar situaciones de tráfico heterogéneo donde es posible adaptar las velocidades de transmisión de forma dinámica para mejorar el rendimiento del sistema. Para este cometido se han definido unos modelos de tráfico basados en las aplicaciones más usuales.? Se ha estudiado el comportamiento de un sistema celular de comunicaciones móviles donde el protocolo MAC es el nuevo protocolo propuesto. Se han realizado simulaciones en las que se demuestra que es posible mejorar el rendimiento general del sistema gracias al uso de la información de control que ofrece el propio protocolo en los criterios para la gestión de los handovers y el control de potencia.? Se han propuesto y analizado nuevas estrategias de gestión de los recursos radio, tanto para el subsistema de transmisión como para el subsistema de resolución de colisiones, de cara a dotar al sistema de la capacidad de garantizar una cierta calidad de servicio en las comunicaciones. Estas estrategias mantienen la idea de la gestión distribuida, lo que minimiza la información de señalización necesaria en el sistema. Se han definido unas clases de servicio de comprobación, con sus correspondientes parámetros de calidad y se ha demostrado el correcto funcionamiento del sistema en presencia de tráfico heterogéneo proveniente de todas estas clases. Se ha verificado que se cumplen los requisitos exigidos al sistema, cumpliéndose los criterios de prioridad y garantizando la calidad de las transmisiones.Por tanto, podemos concluir que la presente tesis doctoral se enmarca dentro de los estudios de investigación orientados a ofrecer nuevas aportaciones para ser incluidas en el nivel 2 del modelo OSI de los futuros sistemas de comunicaciones móviles de tercera generación. / This thesis provides some new contributions for the development of the future third generation mobile communication systems. This new generation will use a CDMA multiple access technique and pretends to guarantee a certain quality of service in the transmissions. In this sense, this thesis presents new proposals of Medium Access Control Protocols (MAC) and radio resource management algorithms (RRM).These proposals have been presented, studied and analysed in different representative scenarios and it has been proved their suitability for a real communication system. They are also simple to implement and they have a very high efficiency in the use of the transmission resources. Therefore, all of them are promising in order to became part of the future standards.Summarising the main aspects of the thesis, they are:? The requirements of the radio interface of the future third generation mobile communication systems have been studied in detail, focusing in packet switched mode and CDMA access.? A new MAC protocol has been proposed to work in this scenario. A theoretical model has been developed in order to obtain its performance in a generic traffic situation. The near-optimum properties of the protocol have been demonstrated. These properties affect delay, throughput and stability. The protocol also introduces a new concept of distributed control, which minimises control information, improving the overall performance.? Some computer simulations have been carried out to verify the analytic model. It has been proved that the packet delay is minimised and the channel efficiency is almost the maximum theoretical one. Also, the stability is kept for any traffic load.? A receiver structure for the detection of the access requests has been proposed. This scheme has been studied and analysed, and all the misdetection probabilities have been derived in the presence of a real radio channel with fast fading. The required modifications in the MAC protocol needed to maintain the stability have been introduced and analysed. ? The MAC protocol parameters have been optimised in order to keep the same performance properties whichever the traffic load pattern could be. In particular, the worst case scenario of very frequent short messages has been studied in detail. Some modifications have been proposed and introduced in order to reach this objective.? Some computer simulations have been carried out to demonstrate the inherent capacity of the MAC protocol to operate in heterogeneous traffic situations. Also, a dynamic rate adaptation algorithm has been proposed and analysed to improve the overall performance.? A cellular mobile communications system based on the MAC protocol has been designed and simulated. It has been proved that the control information of the protocol can be used to improve the mobility mechanisms of the system: power control and handover decisions.? New Radio Resource Management strategies have been proposed and analysed, in order to provide the system the capacity to guarantee a certain quality of service in the transmissions.

La presente tesis doctoral se enmarca dentro del sector de las comunicaciones móviles, y en particular de los denominados sistemas de tercera generación, que se plantean como objetivo el poder ofrecer una gran diversidad de servicios multimedia bajo unas ciertas garantías de calidad de servicio que difieren sustancialmente de las habitualmente consideradas para los servicios de voz. Bajo esta perspectiva, los sistemas de transmisión por paquetes basados en la técnica de acceso múltiple por división en código CDMA son capaces de llevar a cabo este cometido gracias a la flexibilidad que aportan y a la eficiencia en el uso de los recursos radio.El planteamiento del trabajo ha consistido en identificar un conjunto de funcionalidades en el nivel de acceso al medio MAC para gestionar la calidad de servicio a ofrecer. Éstas son las siguientes: - Protocolo de acceso múltiple: permite a los usuarios acceder al sistema y poder notificar sus necesidades de transmisión.- Algoritmo de gestión de recursos: encargado de ordenar las diferentes transmisiones a la vez que de determinar sus parámetros de transmisión (ganancia de procesado, niveles de potencia, ...).- Estrategia de asignación dinámica de canales (DCA): permite discernir cuales de los recursos son más apropiados para cada uno de los usuarios en términos de interferencia recibida y generada hacia el resto, y presenta interés en un esquema de acceso híbrido por división en tiempo y en código.- Control de admisión: en base a la evaluación conjunta de las anteriores funcionalidades, se determina el límite máximo de usuarios de cada clase de servicio para mantener las garantías de todos ellos. A partir de aquí, el control de admisión es el responsable de garantizar que el número de usuarios en cada caso no supere el máximoestablecido.Las diferentes funcionalidades a nivel MAC se sustentan en estrategias de retransmisión apropiadas a nivel de enlace lógico LLC para garantizar la integridad de la transmisión de la información. A lo largo del trabajo se han ido cubriendo los diferentes aspectos citados para los modos de duplexado por división en frecuencia FDD y en tiempo TDD. En particular, con respecto a los protocolos de acceso múltiple se ha estudiado el protocolo ISMA (Inhibit Sense Multiple Access) y se ha planteado su integración dentro de una estructura de tramas similar a la considerada en las propuestas UTRA FDD y UTRA TDD para UMTS, a la vez que se han desarrollado mecanismos eficientes de regulación de acceso y de la velocidad de transmisión capaces de ofrecer, por sí solos, buenas prestaciones en términos de eficiencia y de retardo para aquellos servicios con bajos requerimientos de calidad. Al considerarse servicios con requerimientos más estrictos en términos de retardo se ha planteado la combinación del protocolo propuesto con una estrategia de sondeo, que permite acotar el tiempo de acceso, y un algoritmo de gestión de recursos para arbitrar eficientemente las transmisiones. Como resultado de la evaluación conjunta de estos procesos, se ha obtenido la región de admisión para diferentes condiciones de tráfico que determina el control de admisión a efectuar. En relación al esquema DCA para los mecanismos basados en TDD, se han planteado diversas posibilidades de distribución de las diferentes ranuras temporales para minimizar las interferencias móvil a móvil y base a base. Por último, se han considerado también las estrategias de retransmisión, a partir de la evaluación del esquema ARQ híbrido del tipo II, que ha sido estudiado analíticamente mediante el desarrollo de un modelo de Markov y comparado frente a otras estrategias como el esquema ARQ híbrido del tipo I. / The framework for this study are the third generation mobile communication systems, whose main objective consists in offering a diversity of multimedia services under certain Quality of Service (QoS) guarantees. These requirements differ from those usually considered for the speech services in second generation networks. Under this framework, packet transmission systems based on the code division multiple access CDMA strategy present a high flexibility and efficiency in the management of the scarce radio resources to deal with the specified services.A set of functions has been identified in the Medium Access Control layer (MAC) when the CDMA radio resources need to be managed to guarantee a certain QoS. These are the following: - Multiple Access Protocol: It specifies a set of rules to allow users access the system and indicate their transmission requirements.- Radio Resource Management algorithm: It is responsible for ordering the different transmissions while at the same time establishing their transmission parameters (spreading factor, transmitted power, .) depending on the specific QoS for each user. - Dynamic Channel Allocation (DCA) strategy: it decides which are the most suitable resources for each user depending on the measured interference as well as the interference generated to other users. Such a strategy is required in hybrid TDMA/CDMA schemes.- Admission Control: It is responsible for deciding whether a new user can be accepted in the system depending on its required QoS and the requirements of the previously accepted users. After evaluating the overall behaviour of the multiple access protocol, the radio resource management algorithm and the DCA strategy, a limit is found for the maximum number of users that can be accepted for each service class. Then, the admission control mechanism guarantees that the number of users remains always below this limit.The different MAC layer functions make use also of suitable retransmission strategies at the Logical Link Control (LLC) layer to guarantee the integrity of the information that is being transmitted.All the previous topics have been covered along this work when taking into account both the Frequency Division and Time Division duplex modes (FDD and TDD). In particular, the ISMA (Inhibit Sense Multiple Access) protocol has been studied as a proposal for multiple access protocol and it has been integrated in a frame structure similar to the considered in the proposals UTRA FDD and UTRA TDD for UMTS. Efficient access regulation mechanisms and algorithms for adaptively varying the transmission bit rate have been developed in the context of the ISMA-CDMA. They are able to guarantee by their own a good delay and throughput levels for those services with low stringent QoS requirements. However, in order to deal also with services requiring a very low delay, the ISMA-DS/CDMA protocol has been combined with a polling strategy that allows establishing a bound in the access delay and with a radio resource management that prioritises transmissions in a smart way. As a result of the evaluation of these procedures, the admission region has been obtained for different traffic situations, thus establishing the limits for the admission control mechanism. Regarding the DCA scheme for TDD based mechanisms, different possibilities.have been considered for distributing the different time slots aiming to minimise the mobile to mobile and base to base interference characteristic of TDD/CDMA environments.Finally, retransmission schemes have also been considered with a particular focus on the evaluation of the type II hybrid ARQ strategy, that has been compared to other schemes like the type I hybrid ARQ. An analytical Markov model has also been developed for the type II hybrid ARQ strategy.

Current dialogue systems can handle friendly and collaborative communication that supports diverse types of interactions, such as menus in which the user is asked to choose an option, form filling in which the user is asked for specific information, commands for expressing users' orders, and complex questions that can even reference previously evoked entities. Consequently, dialogue systems seem to be useful for accessing different types of applications. In particular, spoken dialogue systems are appropriate for devices that do not allow web browsing, such as telephones, or the use of hands, such as vehicle GPS. Practical dialogue systems are mostly adapted to the functionality of the specific application they access, specially those incorporating speech, since voice technology still presents recognition problems in open domains. Because the adaptation of those DS to new applications is expensive and has to be done by experts, many studies have focused on the problem of developing dialogue systems that can be used for different applications and languages. Most relevant of those systems use domain and dialogue models, and have reusable domain-independent components. However the cost of adapting those systems to other types of applications is still high, specially in mixed-initiative systems, in which the dialogue initiative can be taken either by the user or the system. The work in this thesis is particularly concerned with dialogue systems for guiding the user to access web services. The huge amount of web information increase the need of communication systems adaptable to different types of users, languages, services and channels. For this reason, dialogue systems can improve the usability and accessibility of web contents. We have developed a multilingual mixed-initiative dialogue system for guiding the user when accessing web contents. To facilitate the adaptation of the dialogue system to new services and languages, the main functions of the system (language processing, dialogue control and task management) is performed by independent modules). The dialogue system developed consist of four independent general modules (Language Understanding, Language Generator, Dialogue Manager and Task Manager) as well as two knowledge structure accessible by all these modules (dialogue context and domain description). Application and language-dependent resources are incorporated in separated data structures. In order to minimize the need for application and language-restricted data we propose the use of separated general bases for representing linguistic, application and domain knowledge. In order to achieve a friendly communication, the dialogue management module follows a formal dialogue model, based on the information state model, that uses of a rich representation of the dialogue context. The dialogue manager modules also incorporates an independent submodule to adapt the dialogue strategies, according to how well the communication is progressing. This component uses a conversation model (obtained from a previously analysed corpus of dialogues) to determine the degree of the system initiative in the next intervention considering several features on how well the conversation is doing. / Els sistemes de diàleg permeten establir una conversa agradable i participativa, en la que es poden donar diferents tipus d'iteracions, com ara menús amb els que es presenta a l'usuari un conjunt d'opcions per a que n'esculli una, comandaments per expressar ordres, preguntes molt concretes i també preguntes complexes que poden fer referència a entitats prèviament evocades. Precisament perquè els sistemes de diàleg permeten diversos tipus d'iteracions, són adequats per facilitar l'accés de l'usuari a aplicacions diferents. A més, els sistemes de diàleg accessibles mitjançant la veu són molt apropiats per accessoris ens els que no es poden utilitzar les mans, com ara el telèfon o els aparells de GPS instal·lats als vehicles. La majoria de sistemes de diàleg que s'han desenvolupat s'han adaptat a una aplicació concreta, ja que el seu funcionament millora molt quan la cobertura del llenguatge es limita al necessari per expressar un conjunt de tasques determinades. El problema dels sistemes de diàleg desenvolupats per una aplicació concreta és que no són fàcilment adaptables a d'altres, el treball a realitzar és costòs i l'han de realitzar experts. Per a superar aquesta limitació s'han realitzats molts treballs de recerca centrats en el desenvolupament de sistemes de diàleg fàcilment adaptables a diverses aplicacions i llengües. Els treballs més rellevants en aquesta línia proposen l'ús de models de diàleg i del domini i la organització del sistema de diàleg en mòduls generals independents, reutilitzables per diferents aplicacions. Tot i que aquestes propostes redueixen el cost l'adaptació dels sistemes de diàleg a noves aplicacions, no s'elimina, menys quan es tracta de sistemes on la iniciativa de la comunicació és mixta, pot ser tant del sistema com de l'usuari. El treball d'aquesta tesi està centrat en els sistemes de diàleg per guiar als usuaris quan accedeixen a la serveis i continguts disponibles a la web. Hem desenvolupat un sistema de diàleg multilingüe d'iniciativa mixta per guiar a l'usuari quan accedeix als continguts de la web. Per facilitar la adaptació del sistema a nou serveis i noves llengües, les diferents tasques del sistema (processament del llenguatge, gestió del diàleg i accés a l'aplicació) són realitzades per mòduls independents. El sistema de diàleg desenvolupat consisteix en quatre mòduls independents que controlen les quatre tasques principals ( comprensió de la intervenció de l'usuari, generació de resposta, gestió del diàleg i gestió de tasques de l'aplicació) i dues estructures de dades accessibles per aquests mòduls (context del diàleg i descripció del domini). Els quatre mòduls generals del sistema utilitzen estructures dades dependents de l'aplicació (servei) i de la llengua. Amb la finalitat de facilitar la incorporació d'aquestes estructures de dades necessàries per cada nova aplicació proposem la utilització d'estructures de dades generals per representar el coneixement conceptual de l'aplicació i el seu domini, així com el coneixement lingüístic. Per tal de poder assolir una conversa agradable el gestor de diàleg incorpora un model de diàleg formal, basat en el model de l'estat de la informació, que es caracteritza per utilitzar una representació rica del context. El gestor de diàleg també incorpora un submòdul independent per adaptar les estratègies de diàleg considerant els possibles problemes que apareixen a la conversa. Aquest component utilitza un model de conversa ( desenvolupat a partir de l'anàlisi d'un corpus de diàlegs obtinguts en interaccions prèvies amb el sistema) per determinar el nivell d'iniciativa que ha de mostrar el sistema per respondre. En aquest model es consideren diferents dades relacionades amb la comunicació (per exemple, si s'ha entès perfectament la última intervenció de l'usuari, si ha demanat ajuda,...).

Este estudio analiza y contrasta la presencia de los aspectos más relevantes de la Educación Emocional en el diseño curricular y en la práctica educativa de la educación primaria, para lo cual se establecieron cinco ejes básicos: surgimiento de las emociones, reactividad emocional, expresión emocional, conciencia emocional y generación de los procesos de autorregulación. En el marco referencial se revisa la socialización emocional en el ámbito familiar y escolar. La familia y la escuela comparten, a veces de manera asimétrica, la socialización y formación de habilidades sociales y competencias emocionales. Además, diversos autores confirman que a mayor desarrollo emocional, mejores habilidades sociales. Se plantea el desarrollo del concepto de inteligencia emocional, donde la socialización educativa ha exaltado la racionalidad como cualidad definitoria del género humano creyendo que su potenciación conduciría inevitablemente al control de las emociones. En el entendido que la inteligencia es la capacidad de solucionar problemas adaptándose a las circunstancias. Por otra parte, se trata la conceptualización de inteligencia emocional desde los postulados de los principales autores contemporáneos, Salovey y Mayer, Bar-On, Saarni, Goleman y otros. Cuyos aportes permiten establecer las categorías de análisis de esta investigación y, sustentan la premisa básica de que el entorno escolar y familiar deben concebirse como un espacio de socialización emocional con interacciones bidireccionales que condicionan el ambiente educativo, los procesos de aprendizaje y la adquisición de habilidades y competencias emocionales. Finalmente, se observa cómo la L.O.G.S.E., recoge dichos planteamientos y como se desarrollan estas competencias en los diferentes programas educativos. En consecuencia, se estudia cómo se contemplan en la LOGSE los fundamentos teóricos del currículo, la estructura y objetivos del Diseño Curricular Base, el Proyecto Curricular de Centro y las programaciones de aula. En cuanto a la parte empírica, la investigación se estructura delimitando el problema en cuatro preguntas: ¿Cuáles son los contenidos de la educación emocional que se consideran en el currículum de educación primaria?; ¿Existen diferencias en el contenido de educación emocional en los diseños curriculares establecidos por el M.E.C. y la Generalitat de Catalunya?; ¿Qué elementos de la práctica educativa constituyen influencias indirectas en la socialización de las competencias emocionales?; y ¿Cómo se relaciona el estilo educativo del profesorado con la dimensión emocional de la práctica educativa?.Para concretar el diseño empírico, mediante la metodología de análisis de contenido, se examina la inclusión de la educación emocional en el diseño curricular base propuesto por el Ministerio de Educación y la adaptación sobre el mismo propuesto por la Generalitat de Catalunya. Las razones principales expuestas son: Que el diseño curricular es el primer nivel de concreción curricular. Que en España antes de que Goleman promocionara el término inteligencia emocional, se habían realizado propuestas para integrar la educación socioafectiva en el currículum. Este diagnóstico permite, por un lado poner de relieve dichos aspectos con estrategias formativas y, por otro, analizar las deficiencias para proponer la introducción de mejoras sobre los aspectos deficitarios. Por último, se analiza y describe la inclusión de la educación emocional en la práctica educativa. El objetivo principal fue observar en el terreno las prácticas de socialización de las emociones que se desarrollan en contextos de interacción socioeductiva. / This study analyzes and it contrasts the presence of the most excellent aspects in the Emotional Education, in the curricular design and in the educational practice of the primary education. For that which, five basic axes settled down: emergence of the emotions, emotional reactivity, emotional expression, makes aware emotional and generation of the self-regulation processes. In the mark referencial the emotional socialization is revised in the family and school environment. The family and the school share, sometimes of asymmetric way, the socialization and formation of social abilities and emotional competitions. Also, diverse authors confirm that to more development emotional, better social abilities. Thinks about the development of the concept of emotional intelligence, where the educational socialization has exalted the rationality like quality definite of the mankind believing that its potencies would lead inevitably to the control of the emotions. In the expert that the intelligence is the capacity to solve problems adapting to the circumstances. On the other hand, it is the conceptualization of emotional intelligence from the postulates of the main contemporary authors, Salovey and Mayer, Bar-On, Saarni, Goleman and others. Whose contributions allow to establish the categories of analysis of this investigation and, they sustain the basic premise that the school environment and relative should be conceived as a space of emotional socialization with bidirectional interactions that condition the educational atmosphere, the learning processes and the acquisition of abilities and emotional competitions. Finally, it is observed how the LOGSE, it picks up this position and like these competitions are developed in the different educational programs. In consequence, it is studied how they are contemplated in the LOGSE the theoretical foundations of the curriculum, the structure and objectives of the Design Curricular Base, the Curricular Project of Centre and the classroom programming. As for the empiric part, the investigation is structured defining the problem in four questions: Which are the contents of the emotional education that are considered in the currículum of primary education?; do differences Exist in the content of emotional education in the curricular designs settled down by the M.E.C. and the Generalitat of Catalunya?; What elements of the educational practice do they constitute indirect influences in the socialization of the emotional competitions?; and How is he/she related the faculty's educational style with the emotional dimension of the educational practice?. To sum up the empiric design, by means of the methodology of content analysis, the inclusion of the emotional education is examined in the design curricular base proposed by the Ministry of Education and the adaptation on the same one proposed by the Generalitat of Catalunya. The exposed main reasons are: That the curricular design is the first level of curricular concretion. That in Spain before Goleman promoted the term emotional intelligence; they had been carried out proposals to integrate the education socio-affective in the curriculum. This diagnosis allows, on one hand putting of relief statements aspects with formative strategies and, for other, to analyze the deficiencies to propose the introduction of improvements on the deficit aspects. Lastly, it is analyzed and it describes the inclusion of the emotional education in the educational practice. The main objective was to observe in the land the practices of socialization of the emotions that are developed in contexts of interaction socio-educative.

El objetivo principal es la evaluación de la biomasa como recurso energético renovable en Cataluña. Su alcance requiere el estudio de diversas temáticas, desarrolladas en los doce capítulos que componen el documento.El Capítulo 1 describe los objetivos de la tesis. El Capítulo 2 describe los motivos que justifican la valorización energética del recurso biomasa. El Capítulo 3 presenta la metodología general utilizada. El Capítulo 4 realiza un análisis multicriterio del aprovechamiento energético de biomasa forestal. El Capítulo 5 cuantifica la biomasa disponible para usos energéticos en Cataluña. Los Capítulos 6, 7, 8 y 9 analizan las tecnologías y la viabilidad de la producción de energía con colza y chopo. El Capítulo 10 caracteriza físico-químicamente la biomasa de colza como combustible complementario al actual uso del grano para biodiesel. El Capítulo 11 evalua el uso de cultivos para la producción de productos químicos. El Capítulo 12 resume las Conclusiones generales. / The main goal is the evaluation of biomass as renewable resource in Catalonia. Its scope requires the study of different subjects, developed in the twelve chapters that compose the document. The Chapter 1 describes the goals of the PhD thesis. The Chapter 2 describes the reasons that justify the energetic use of biomass. The Chapter 3 shows the general methodology used. The Chapter 4 carries out a multicriterion analysis of energetic valorisation of forestry biomass. The Chapter 5 quantifies the available biomass for energy production in Catalonia. The Chapters 6, 7, 8 and 9 analyze the technologies and the feasibility of power generation using rapeseed and poplar energy crops. The Chapter 10 characterizes physical-chemically the rapeseed biomass as complementary fuel to the current use of the grain for bio-diesel production. The Chapter 11 evaluates the potential use of other crops for chemicals production. The Chapter 12 summarizes the Main Conclusions.

Esta tesis se ha enfocado en el desarrollo y evaluación de un conjunto de técnicas eficientes para generar y procesar mallas triangulares adaptativas obtenidas a partir de imágenes digitales.Tres objetivos diferentes han sido considerados: (1) aproximación de imágenes digitales con mallas triangulares adaptativas, (2) ejecución de operaciones típicas de procesamiento de imagen sobre mallas triangulares adaptativas y (3) obtención de imágenes digitales a partir de mallas triangulares adaptativas.Aproximación de Imágenes Digitales con Mallas Triangulares AdaptativasDos nuevas técnicas para aproximar imágenes digitales con mallas triangulares adaptativas han sido estudiadas y desarrolladas en esta tesis.La primera técnica aproxima una imagen digital dada con una malla triangular adaptativa garantizando un máximo error (tolerancia) con respecto a la imagen original.La segunda técnica aproxima una imagen digital dada con una malla triangular adaptativa conservando las formas y discontinuidades presentes en la imagen, evitando criterios de optimización. Esta segunda técnica puede ser complementada con la primera si un máximo error debe ser garantizado.Operaciones de Procesamiento de Imagen sobre Mallas Triangulares AdaptativasUn conjunto de técnicas para aplicar operaciones de análisis y realzado de imágenes sobre mallas triangulares adaptativas han sido desarrolladas en esta tesis. Estas técnicas permiten la ejecución de operaciones típicas de procesamiento de imagen a mallas triangulares que representan cualquier tipo de información, tales como imágenes de nivel de gris, mapas de profundidad (range images) o superficies de terreno. De este modo, cualquiera de las operaciones típicas de procesamiento de imagen ejecutadas sobre imágenes de nivel de gris pueden también ser aplicadas a mallas triangulares en general.Una ventaja adicional de las técnicas propuestas es que dado que las mallas triangulares procesadas pueden ser representaciones compactas de las imágenes digitales, algunas operaciones de procesamiento de imagen aplicadas en el dominio geométrico a mallas triangulares pueden ser ejecutas más eficientemente que si ellas son aplicadas en el dominio de imagen a las imágenes originales píxel por píxel.Generación de Imágenes Digitales a partir de Mallas Triangulares AdaptativasAdemás de ser capaces de generar mallas triangulares adaptativas desde imágenes digitales, es también necesario proceder por el camino inverso a modo de determinar la exactitud con la cual las mallas obtenidas aproximan las imágenes originales. De este modo, dos técnicas eficientes que permiten la generación de imágenes digitales a partir de mallas triangulares adaptativas han sido propuestas. La primera técnica muestrea cada triángulo de la malla dada uniformemente en tantas posiciones como píxeles aquel triángulo cubre. El resultado es una imagen digital aproximante. La segunda técnica genera una imagen digital a partir de una malla triangular adaptativa dada aplicando funciones de la libreria gráfica OpenGL, las cuales están implementadas tomando ventaja de la aceleración por hardware. En este forma, el estado de generación de imagen llega a ser significativamente más rápido que la anterior técnica de muestreo uniforme geométrico.Aunque los objetivos anteriores deben ser entendidos dentro del campo de procesamiento de imagen, muchas de las técnicas propuestas pueden ser aplicadas a otros campos tales como: visión por computador, robótica, modelado de superficies de terreno o imágenes médicas, por mencionar unos pocos. / This dissertation has focused on the development and evaluation of a set of efficient techniques to generate and to process adaptive triangular meshes obtained from digital images. Three different goals have been considered: (1) approximating digital images with adaptive triangular meshes, (2) performing typical image processing operations upon adaptive triangular meshes and (3) obtaining digital images from adaptive triangular meshes.Approximation of Digital Images with Adaptive Triangular MeshesTwo new techniques for approximating digital images with adaptive triangular meshes have been studied and developed in this dissertation. The first technique approximates a given digital image with an adaptive triangular mesh guaranteeing a maximum error (tolerance) with respect to the original image. The second technique approximates a given digital image with an adaptive triangular mesh by preserving the shapes and discontinuities present in the image, avoiding optimization criteria. This second technique can be complemented with the first one if a maximum error is to be guaranteed.Image Processing Operations upon Adaptive Triangular MeshesA set of techniques to perform image analysis and enhancement operations upon adaptive triangular meshes has been developed in this dissertation. These techniques allow the application of typical image processing operations to triangular meshes that represent any type of information, such as gray-level images, range images or terrain surfaces. Hence, many of the typical image processing operations performed upon gray-level images can also be performed to triangular meshes in general.An additional advantage of the proposed techniques is that since the processed triangular meshes can be compact representations of digital images, some image processing operations applied in the geometric domain to triangular meshes can run more efficiently that if they are applied in the image domain to the original images pixel by pixel.Generation of Digital Images from Adaptive Triangular MeshesBesides being able to generate adaptive triangular meshes from digital images, it is also necessary to proceed in the other way round in order to determine the accuracy with which the obtained meshes approximate the original images. Hence, two efficient techniques that allow the generation of digital images from adaptive triangular meshes have been proposed. The first technique samples every triangle of the given mesh uniformly at as many positions as pixels that triangle covers. The result is an approximating digital image. The second technique generates a digital image from a given adaptive triangular mesh by applying functions of the OpenGL graphics library, which are implemented by taking advantage of hardware acceleration. In this way, the image generation stage turns out to be significantly faster than with the previous geometric uniform sampling technique.Although the previous objectives must be understood within the field of image processing, many of the proposed techniques can be applied to other fields such as: computer vision, robotics, terrain surface modeling or medical imaging, to mention a few.

Aquesta tesi descriu una gramàtica de Generació que combina regles escrites a mà i tècniques d'aprenentatge automàtic. Aquesta gramàtica pertany a un sistema de Traducció Automàtica de qualitat comercial desenvolupat a Microsoft Research. La primera part presenta la gramàtica i les principals estratègies lingüístiques que aquesta gramàtica implementa. Els requeriments de robustesa que reclama l'ús real del sistema de TA, exigeix del Generador un esforç suplementari que es resol afegint un nivell de pre-generació, capaç de garantir la integritat de l'entrada, sense incorporar elements ad-hoc en les regles de la gramàtica. A la segona part, explorem l'ús dels classificadors d'arbres de decisió (DT) per tal d'aprendre automàticament una de les operacions que tenen lloc al mòdul de pre-generació, en concret la selecció lèxica del verb copulatiu en espanyol (ser o estar). Mostrem que és possible inferir a partir d'exemples els contextos per aquest fenòmen lingüístic no trivial, amb gran precisió. / This thesis describes a Spanish Generation grammar which combines hand-written rules and Machine Learning techniques. This grammar belongs to a full-scale commercial quality Machine Translation system developed at Microsoft Research. The first part presents the grammar and the linguistic strategies it embodies. The need for robustness in real-world situations in the everyday use of the MT system requires from the Generator an extra effort which is resolved by adding a Pre-Generation layer which is able to fix the input to Generation, without contaminating the grammar rules. In the second part we explore the use of Decision Tree classifiers (DT) for automatically learning one of the operations that take place in the Pre-Generation component, namely lexical selection of the Spanish copula (i.e. ser and estar). We show that it is possible to infer from examples the contexts for this non-trivial linguistic phenomenon with high accuracy.