L'objectiu fonamental d'aquesta investigació, com el seu títol indica, és realitzar un anàlisi de la Política Agrària de la Generalitat Valenciana des de l'any 1983 al 1989. En altres paraules, es tracta d'analitzar la intervenció de la Generalitat Valenciana i, en concret, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca (GV-CAP) , en l'activitat agrària. Més concretament, dins d'aquest anàlisi de la intervenció de la GV-CAP, les qüestions en les quals volem centrar la nostra atenció són les següents: l.- Quin grau de descentralització o d'autonomia té la Generalitat Valenciana i la Conselleria d'Agricultura i Pesca dins de l'Estat Espanyol? 2.- Com s'han fet els pressupostos de la Conselleria d'Agricultura i Pesca? Està relacionat tot això amb el programa polític del partit del govern? Quina ha estat la normativa desenrotllada en aquest període? 3.- Com influeixen els grups de pressió agrària i l'oposició al partit en el govern en la confecció dels pressupostos i la normativa? 4.- Quina és l'eficàcia i eficiència de l'administració agrària valenciana? L'estructura orgànica de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, és la més adequada respecte a l'eficàcia i l'eficiència? Respondre a d'aquestes preguntes requerirà no perdre de vista els factors econòmics i institucionals que afecten a la Política Agrària valenciana. Així caldrà: 1.- Mirar les característiques econòmico-socioestructurals de l'agricultura valenciana. 2.- Oferir .una panoràmica de com els distints agents polítics (Partits i Sindicats Agraris) han caracteritzat l'economia agrària valenciana. 3.- Estudiar les tres principals esferes d'actuació de la Generalitat Valenciana en matèria agrària: la normativa, mitjançant les regulacions generades per les Corts Valencianes i la Conselleria d'Agricultura i Pesca; la funcional, mitjançant l'estudi de l'evolució de l'estructura de la Conselleria; i finalment, la financera, mitjançant l'anàlisi dels pressupostos. / Soriano Besó, VR. (1991). Anàlisi de la política agrària de la Generalitat Valenciana, 1983-1989 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/13255

Les planes que ocupen tot aquest llarg estudi analitzen els projectes de sindicació i associació corporativa dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya, fonamentalment l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC), durant els anys 1931-1939. Tanmateix, no se'ls analitza com a subjectes passius a remolc dels esdeveniments polítics, sinó com a elements actius de la política catalana dels anys trenta. Per tant, es parteix de la idea motor que la major part de la classe política catalana del periode republicà formava part de la funció pública, tant local com regional, com de l'administració central de l'estat. Això implicà un enorme protagonisme del funcionariat en tots els processos de canvi i de transformació política, social, econòmica i cultural que s'esdevingueren a Catalunya durant la II República. Així, les planes d'aquest treball intentaran posar de manifest que el clàssic discurs regeneracionista del catalanisme, fonamentat en la necessitat de reformar l'estat, era, entre altres raons, una proposta d'adequar l'estructura de l'estat espanyol a les necessitats de promoció professional de les classes mitjanes catalanistes a través de l'administració pública. En rigor, l'aspiració de l'autonomia, en termes pragmàtics, suposava la voluntat de crear un espai de promoció socioprofessional per a aquestes noves classes mitjanes emergents que havien derivat cap el catalanisme polític com a contrapès a unes classes mitjanes de signe republicà lerrouxista o militar que primaren les vies de l'administració municipal o central com a vies de promoció.La concreció de l'autonomia regional, a partir de l'any 1931 amb la Generalitat provisional i del 1932 amb l'estatut d'autonomia, desfermà entre les classes mitjanes republicanes i catalanistes una veritable fam de conquesta de llocs de treball públics. I aquesta situació definí bona part del joc de rivalitats polítiques dels anys trenta a Catalunya. Fou per aquesta raó que es configuraren tota una serie d'associacions corporatives de l'anomenada "classe funcionarial" de la Generalitat i que tingueren per objectiu la defensa dels interessos professionals d'uns empleats públics que sentiren una enorme inseguretat laboral dins d'una administració tot just acabada de crear. Per això, es pot parlar que, a Catalunya, la "revolució republicana" del 1931 fou una revolució de funcionaris i d'aspirants a funcionaris que veieren en l'autonomia regional la seva gran finestra d'oportunitats. Tanmateix, seria erroni creure que la revolució del 1936 posà fi a tot aquest procés de creixement de la funció pública autònomica, sinó tot el contrari. La gran rivalitat entre catalanistes radicals i anarcosindicalistes durant el 1931-1936 no fou estrictament una rivalitat entre els oficinistes, funcionaris i dependentes del sector dels serveis contra els obrers manuals. Pel contrari, fou una confrontació entre aquells que van voler conservar els seus llocs de treball públics i aquells que els volien destruir perquè no hi podien disposar d'ells (i en aquesta línia hi tingué un pes fonamental el tradicional discurs antiestatista dels llibertaris), Ara bé, quan va esclatar la febre revolucionària de l'estiu del 1936, la CNT no va dubtar a renunciar (almenys els seus dirigents) al comunisme llibertari per tal de conquerir el màxim espai de poder públic que es concretà en una nova revolució d'aspirants a funcionaris, aquesta vegada procedents del sector dels obrers manuals. I, per aquesta raó, la mateixa CNT va acabar, malgrat el seu teòric i mitificat antiestatisme, creant el corresponent Sindicat Únic de Funcionaris de la Generalitat. En rigor, bona part del joc polític dels anys trenta a Catalunya va girar a l'entorn de la lluita pel control dels llocs de treball públics i de l'administració, fet que contradiu els discursos tradicionals de les formacions polítiques catalanistes i obreristes que sempre negaren la legitimitat de l'estat fos espanyol o de qualsevol mena: uns, pel seu caràcter uniformista, i, els altres, per la seva dificultat d'accedir-hi per mèrits acadèmics als llocs de feina públics. Certament, un cop catalanistes i llibertaris pogueren aspirar a formar part de la funció pública donaren a conèixer un discurs i unes actituds allunyades del clàssic regeneracionisme antiestatalista. / This study analyzes the corporative association projects of Generalitat de Catalunya public officials, especially the Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC), among the years 1931-1939. The public officials not were passive subjects of the political events. Really, the public officials were active subjects of the political events. First idea: more members of the catalonian political classe in 1931-1939 were public officials in the local, regional and central state administrations. In fact, it means a very important starring of public officials in the political, social, economic and cultural change process in Catalonian during the Second Republic. This study analyzes also the regeneracionist discourse of the catalanism movement, based in the state reform and the professional promotion of the middle class in the local, regional and central state administration.The regional autonomy instaured in april 1931 with the Generalitat de Catalunya and the Devolution Statute aproved in september 1932 awoke in the republican and catalanist middle class an important expectative to conquest public emploiment. And this fact, defined the political rivalities in Catalonian during 1931-1939. In this way, many public officials corporative associations were founded and heir objectives were, basically, the defenseof public officials interests into a new administration like catalonian regional autonomy. For this reason, it's possible to say that "republicain revolution" of 1931 was also a "public officials revolution". In the other side, rivalry between radical catalanists and anarcosindicalists during 1931-1936 wasn't only a rivalry between white collars and manual workers; also was a rivalry between those of white collars who wanted to conserve their public employment and those of manual workers who wanted to aspire a public emploiment. Ceirtanly, in summer 1936, CNT didn't doubt to renounce (especially their leaders) to the anarchist utopia, and so to conquest the maxim politic power possible into the local, regional and central sate administration. So, it happened a new revolution: anarchists and not anarchists manual workers conquered public official emploiments into local, regional and central state administration. So, CNT founded a trade union called Sindicat Únic de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (SUFGC). In fact, political life in 1931-1939 was based in the fight for public official employments.

L'objecte d'estudi d'aquest treball d'investigació són els alts càrrecs de l'Administració catalana. L'article 5.3 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organi tzació, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, considera alts càrrecs els secretaris generals i els directors generals. És, doncs, un estudi sobre elits polítiques de l'Administració i, per tant, s'insereix dins l'àmbit de la ciència política. No s'estudien, en canvi, ni les elits governamentals (els consellers) ni les elits funcionarials (els alts funcionaris).A més, no s'han estudiat tota els alts càrrecs des del 1980 fins avui, sinó aquells que ho eren durant el primer trimestre del 1992, és a dir, al final de la tercera legislatura: un total de 81. És un estudi, doncs, sobre alts càrrecs en actiu, tot i que els que han estat objecte d'estudi signifiquen gairebé el 50% del total de persones que han estat secretaris generals o directors generals des del 1980 fins al 1994. Després de gairebé dotze anys de funcionament de I'Administració catalana, es pot parlar d'una Administració consolidada; amb maduresa política, econòmica i administrativa. Estudiar una administració consolidada permet arribar a conclusions més sòlides i permet comparar els resultats obtinguts amb els d'administracions d'altres comunitats autònomes o d'altres països amb més tradició administrativa.El mètode que s'utilitza en l'estudi és l'entrevista personal amb un qüestionari tancat. El qüestionari dissenyat té 86 preguntes, estructurades en quatre grans blocs, i la mitjana de duració de les entrevistes va ser d'una hora i mitja. Un primer bloc fa referència a la formació professional dels alts càrrecs a la definició que fan dels diversos càrrecs polítics de l'administració i a les "actituds administratives". Són preguntes que ens permeten respondre quin és el perfil professional dels alts càrrecs: d'on provenen professionalment, quin perfil professional consideren que tenen i quin consideren que haurien de tenir. El segon bloc és el que fa referència a la percepció que tenen els alts càrrecs sobre el funcionament de l'Administració i s'incideix en tres aspectes fonamentals: en el procés decisional, en els conflictes i en l'agenda política dels alts càrrecs. El tercer bloc, sobre dades sòcio-demogràfiques, és el més extens. En aquest bloc trobem dades d'identitat personal, dades sobre el nivell i el tipus de formació acadèmica i sobre el lloc on s'han fet aquests estudis, sobre els antecedents familiars i sobre actituds. En el darrer bloc hi ha qüestions sobre l'opinió, la formació i la filiació polítiques dels alts càrrecs.No oblidem que són elits polítiques i que, per tant, interessa saber quina és l'opinió deIs alts càrrecs sobre alguns aspectes del funcionament del sistema polític català. A més, en aquest últim bloc es fa molt d'èmfasi en la filiación política dels alts càrrecs i en el "grau de militància".Dels 81 alts càrrecs objecte d'estudi han estat entrevistats 77, és a dir, el 95%. Aquest percentatge fa que el resultat de l'anàlísi de les respostes sigui molt fiable, ja que no es treballa sobre una mostra sinó prácticamente sobre el cens.Pel que fa a les dades sòcio-demogràfiques, cal parlar, respecte al lloc de naixement, de catalanitat (a Catalunya) i de centralitat (a Barcelona), és a dir, d'un origen català i urbà de l'elit politica de l'administració catalana. L":eda.t mitjana se situa en els 47 anys, la majoria estan casats i la mitjana de fills és de 2'3. Pel que fa a la presència de la dona en llocs de responsabilitat política dins de l'Administració catalana, es pot dir que és molt baixa (no arriba ni al 10%). Finalment, la gran majoria dels alts càrrecs residiesen en els districtes més rics de la ciutat de Barcelona (a l'Eixample i, sobretot, a Sarrià-Sant Gervasi).La majoria dels alts càrrecs procedeixen de famílies catalanes, catalanistes, religioses, polititzades, republicanes i benestants. A més. l'Administració catalana està dirigida per una primera generació de persones professionalmentvinculades a l'Administració, ja que els alts càrrecs, a diferència de les elits administratives d'altres països, no provenen de famílies vinculades professionalment a l'Administració.Quant a les principals actituds dels alts càrrecs, la majoria diuen que pertanyen a la classe social mi tjana (tot i que n'hi ha un terç que consideren que pertanyen a la classe social mitjana alta), són catòlics practicants, se senten únicament catalans (i, per tant, gens espanyols) i, en l'eix esquerra-dreta, se situen en posicions de centre.Respecte a la formació acadèmica, cal destacar un nivell força elevat: prácticamente tots tenen estudis universitaris, gairebé una quarta part han estudiat dues carreres, més del 80% han fet altres estudis d'especialització i més d'una quarta part han fet estudis complementaris a l'estranger. Com passa en moltes altres administracions, hi ha predomini dels juristes i dels economistes. Tot i que la majoria han rebut la seva formació universitària a la Universitat de Barcelona i, més concretament, a la Facultat de Dret, l'aspecte que més distingeix els alts càrrecs des del punt de vista del lloc on han rebut la seva formació acadèmica, potser no el trobem tant en la seva formació universitària com en un nivell inferior: en el fet d'haver estudiat el batxillerat als jesuïtes o als escolapis. Són, doncs, "jesulapis".Pel que fa al perfil professional, l'Administració catalana està dirigida per generalistes que legitimen tècnicament el seu càrrec. A més, els secretaris generals tenen un perfil político-generalista i els directors generals un de tècnico-especialista. La meitat dels alts càrrecs abans d'entrar a l'.Administraciótreballaven en el sector privat i un de cada cinc ha tingut o té un càrrec públic electiu. Quant a la funcionarització dels alts càrrecs, es pot dir que la majoria no són funcionaris i que, tot i que la majoria han fet carrera dins de l'Administració, pràcticament tots han fet una carrera meteòrica.Els partits que governen Catalunya tenen un paper molt important com a font de proveiment d'alts càrrecs. De cada tres alts càrrecs, n'hi ha dos que estan afiliats (a Convergència o a Unió) i un que no ho està (que és "independent"). A més, pràcticament tots els que estan afiliats, primer van entrar al partit i després a l'Adminiótració, i la majoria van entrar al partit més de cinc anys abans d'entrar a l'Administració. És a dir, primer es fa carrera dins del partit i després s'entra a l'Administració. Però, a més de militants històrics, els alts càrrecs afiliats es poden considerar persones influents en els seus respectius partits, ja que una gran majoria han assistit a tots els congressos des que són militants i n'hi ha molts que han ocupat un càrrec en el partit. Hi ha, doncs, un transvasament clar de les elits del partit a les elits de l'Administració. Pel que fa als alts càrrecs que estan afiliats, quasi el 75% pertanyen a Convergència i poc més del 25%, a Unió Democràtica. Per tant, el grup més nombrós d'alts càrrecs és el dels convergents, seguit dels "independents" i, finalment, dels democratacristians.Allò que més defineix ideològicament als alts càrrecs és el nacionalisme. Així, la principal reivindicació política que fan és de més poder polític i ecònòmic per Catalunya, ja que la meitat consideren que els principals problemes de Catalunya són, precisament, el del finançament autonòmic i el d'una millor interpretació de la Constitució i de l'Estatut en benefici dels interessos de Catalunya. A més, pràcticament tots consideren que el Govern central influeix massa a Catalunya i assenyalen com un dels principals objectius el d'assolir una quota més alta d'autogovern. / The focus of this study are those who hold "high posts" in the Catalan Administration, that is to say, the posts of secretary general and director-general (Law 13/1989, of December 14th, concerning the organization, the procedure and the juridical regime of the Administration of the Generalitat de Catalunya). Secretaries general and director general are designated by the Executive Council, or by the Government, according to the advice or the minister. Therefore, we are speaking or posts or political confidence and of which the status of civil servant is not a requisite (so we can qualify them as political elites). I have studied all the high officials that finished the third Iegislation and began the fourth, that is to say, those that were high officials during the first quarter of 1992. At that time, there were a total of sixty-six directors-general and fifteen secretaries-general which constituted the field of study, that is to say, eigthy-one posts.For the study of the high officials or the Catalan Administration l had chosen one or the basic and most common instruments used everywhere in in-depth studies of the political elites: personal interviews based on a questionnaire. l designed a questionnaire with 66 questions gathered in some main blocks: educational training, professional training, political training, sociological data, family antecedents, main attitudes, relations between politics and administration, and their perception of the Administration's functioning and the functioning or the Catalan political system. From these eighty-one high officials, seventy-seven were interviewed: that is to say, 95%. This percentage, which l qualify as an absolute success, makes the analysis or the answers more reliable, since we are not working with a sample, but with almost all the census. The average time of interviews was approximately 90 minutes. By stand their answers l have been able to draw some conclusions about the high officials cursus honorum and about the main characteristics of the Catalan Administration.

La tesi doctoral Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la Guerra Civil aborda els anys de joventut i de formació política del qui va ser president de la Generalitat de Catalunya (1954-1980). El treball presenta com la progressió i experiència professional de Tarradellas, com a dependent de comerç, viatjant i petit empresari, va influir en la seva actuació política posterior. Situant les habilitats organitzatives apreses en els seus negocis com la base d’una política de gestió, planificació o pragmàtica. Apareixent, en aquest sentit, amb un perfil més propi dels self-made men nord-americans esdevinguts polítics que no pas amb el dels dirigents catalans i espanyols que li eren contemporanis. La tesi s’atura en el moment en que aquesta etapa de formació acaba en començar la Guerra Civil, quan Tarradellas esdevé una figura central del període i ja es pot considerar un polític ‘adult’. El treball també planteja com el testimoni del propi Tarradellas sobre el seu passat, en els anys 1977-1988, va configurar un relat de la seva etapa de formació, comunament acceptat per manca d’un estudi crític, que no es correspon amb l’esdevingut. En aquest sentit, la tesi planteja que aquesta alteració, lluny de ser fruit de la desmemòria, és el resultat de la recerca de la legitimitat com a President i la voluntat de lligar la seva figura amb la del president Francesc Macià (1931-1933) per aconseguir-la. / The thesis Josep Tarradellas (1899-1936). From Origins to the Civil War explores the youth of the President of the Generalitat de Catalunya (1954-1980) and the period of his political education. The research shows how the development and professional experience of Tarradellas, as a shop assistant, sales representative and business man, influenced his later political action. It argues that Tarradellas used the organizational skills learned in his job as the basis of his management, planning and pragmatic policies and appears in this respect, to share a profile more closely related to American businessmen that became politicians, than to his Catalan and Spanish political contemporaries. The thesis stops at the beginning of the Spanish Civil War, when the training of Tarradellas as a politician ends and when he becomes a central figure of the new period as an ‘adult’ politician. The work also argues that Tarradellas set up a false narrative on his youth, during the period 1977-1988, which has been commonly accepted. The thesis suggests that this alteration, far from being the result of forgetfulness, was done with the aim of searching for legitimization as a President in order to tie his image to that of President Francesc Macià (1931-1933).

L'activitat professional és fonamental en la vida de qualsevol persona i en el cas de les persones amb discapacitat resulta molt potent per tal que assumeixin la identitat adulta. Per això, en la tesi es realitza una aproximació al binomi discapacitat i treball i a les mesures que justifiquen l'actual situació de la inserció laboral de les persones amb discapacitat al mercat laboral protegit i al mercat laboral ordinari. L'objectiu general de la tesi és conèixer en profunditat una experiència d'inserció laboral de persones amb discapacitat psíquica a l'Administració de la Generalitat de Catalunya. La investigació realitzada s'ha estructurat en dues fases. En la primera fase s'ha fet una anàlisi descriptiva del col·lectiu estudiat i en la segona fase, emmarcada en una perspectiva metodològica qualitativa, s'ha desenvolupat un estudi de casos per tal de mostrar el testimoni dels protagonistes, partir del seu relat i recollir les seves valoracions. / The professional activity is basic in the life of any person and in the case of the disabled people it is highly powerful so that they assume the adult identity. So, in the thesis, an approach is made to know more about the situation between disabled people and work and to study what kind of measures explain the current labour insertion of disabled people either in shelter places or in the ordinary labour market. The general goal of the thesis is an in-depth investigation about a labour insertion experience of mental disability people in the Catalonia's Administration. The investigation has been structured in two phases. First of all it has made a descriptive analysis of searched group. Then it has been developed a case study framed in a qualitative methodological perspective to show the witness of the protagonists, starting off from their stories and to pick up their valuations.

L’étude saisit comment les Catalans réfugiés en France ont pu maintenir, entre 1939 et 1977, une identité politique et culturelle forte, en dépit d’une position minoritaire au sein de l’exil républicain espagnol. Contribution à l’analyse des dynamiques identitaires des exils, la recherche repose sur l’exploitation de sources variées : françaises et catalanes, publiques, privées ou orales. Elle s’organise selon un plan chronologique en trois parties. La première s’attache aux héritages politiques et culturels d’une immigration assez cohérente pour poser les jalons d’une identité républicano-catalaniste auxquels les exilés de 1939 seront redevables. La seconde partie traite de la période 1939-1945, terrible en termes d’expériences et décisive dans la mise à l’épreuve d’une identité républicaine, elle relègue au second plan la singularité strictement catalane et relativise la portée du contentieux catalane-castillan. Le double traumatisme de la défaite et d’u11 accueil hostile marque pour longtemps les exilés et leur représentation de la France. La troisième partie examine comment, avec le retour à la paix et en dépit de la dissipation rapide des espoirs de retour victorieux au pays, l’exil populaire catalan, délesté de sa frange intellectuelle partie en Amérique ou revenue en Espagne, traverse l’épreuve du temps, engagé dans un processus complexe de recomposition identitaire sur fond d’intégration. / The study focuses on how Catalan refugees in France managed to hold a strong political and cultural identity, between the years 1939 and 1977, despite their minority position within the Spanish republican exile. This research is based on the use of varied sources - French and Catalan, public and private, written or oral - aims to contribute to the analysis of the identical dynamics of the exiles. It gets organized according to a chronological plan in three parts. The first one is attached to the political and cultural inheritances of a previous and rather coherent immigration to show the way of a Catalan-republican identity in which the exiles of 1939 will be indebted. The second part deals with period 1939-1945, terrible in terms of experiences and decisive in the testing of a republican identity, it relegates in the background the strictly Catalan peculiarity and puts in perspective the impact of the Catalano-Castillan dispute. The double trauma of the defeat and the hostile reception marks for a long time the exilés and their representation of France. The third part examines how, with return in the peace and in spite of the squandering of the hopes of victorious return in the country, the Catalan popular exile, relieved of its intellectual fringe left for America or returned in Spain, crosses the test of time, launched in a complex process of identity reorganization on an integration background.