With the purpose of noticing the occurrence of communication strategies in graphical interfaces (GI) of webjornals of fourth generation, this dissertation initiates the research considering GI as a mediator space which materializes the elements of humancomputer-human interaction grammar. The subject in focus is that such possibility for webjournals of fourth generation be thought in terms of communicational strategies applied in the creation of their GI as interagent captation strategies, not only in terms of metaphors, as it has been often seen in academic studies conducted so far. Throughout three chapters of literature review, three main reflections are carried out: a)one reflection which provides a different function to GI; b) another which identifies characteristics that classify the webjornal in a current fourth generation; and c) another reflection which proposes ways of materializing communication strategies, specifically strategies aimed at capturing the interagent. Such reflections are supported by theories of communication, midiatic communication, communicational strategies, interface design, and ergonomics. The discussion which that follows the theoretical construct is contextualized by the analysis of data obtained by the case study research methodology. The case study example, ZERO HORA.com, allowed some considerations to be outlined, which pointed NBR-9241 (following ISO-9241 recommendations, especially part 11, which deals with issues relating to the usability of systems) as a way to be taken towards the materialization of interagent captation strategies in the webjournals GI conception. / Com o objetivo de constatar a presença de estratégias comunicacionais em interfaces gráficas (IG) de webjornais de quarta geração, a presente dissertação de mestrado inicia a investigação considerando IG como um espaço mediador que materializa os elementos da gramática de interação humano-computador-humano. A questão em foco é que tal possibilidade para webjornais de quarta geração seja pensada em termos de estratégias comunicacionais aplicadas à elaboração de suas IG na forma de estratégias de captação do interagente e não apenas em termos de metáforas como vem sendo freqüentemente considerado em estudos acadêmicos realizados até agora. Ao longo de três capítulos de revisão bibliográfica são realizadas três principais reflexões: a) uma que atribui uma outra função à IG; b) outra que identifica características que classificam o webjornal em uma atual quarta geração e c) e a que propõe formas de materialização de estratégias de comunicação, especificamente de estratégias que visam captar o interagente. Tais reflexões são fundamentadas pelas teorias da comunicação, da comunicação midiática, de estratégias comunicacionais, do design de interface e da ergonomia. As discussões que sucedem à fundamentação teórica são contextualizadas pela análise dos dados obtidos por intermédio da metodologia de pesquisa de estudo do caso. O exemplo do estudo do caso ZERO HORA.com permitiu que fossem delineadas algumas considerações finais que apontaram a NBR-9241 (seguindo recomendações da ISSO-9241, especialmente a parte 11 que trata das questões referentes à usabilidade de sistemas informáticos) como um caminho a ser tomado rumo à materialização de estratégias de captação de interagentes na elaboração de IG de webjornais.

Animationer i grafiska gränssnitt blir allt vanligare men används ofta godtyckligt och utan kunskap om vad upplevelsen av olika rörelser framkallar för känslor hos användaren. I gränssnitt är det viktigt att animation används sparsamt och med stor försiktighet eftersom det kan ge negativa effekter på användares upplevelse om det används på fel sätt. Det har tidigare forskats kring hur animation i gränssnitt påverkar användbarheten utifrån mätbara faktorer men det råder brist på forskning som kvalitativt undersöker hur animationer ur ett bredare perspektiv påverkar användarupplevelsen samtidigt som upplevd funktionalitet bibehålls. Litteratur inom områdena produktupplevelse, användarupplevelse, användbarhet, visuellt perception och animation har därför studerats. I denna studie undersöks hur olika rörelser kan framkalla emotionell respons hos användare av grafiska gränssnitt. För att ta reda på detta har användares upplevelser undersökts kvalitativt genom tio stycken användartester av funktionella animationer vilka genomförts i samband med kontextuella intervjuer samt kartläggning av respondenters känslor i förhållande till olika rörelser. Resultatet av undersökningen presenteras dels i form av den metod som tagits fram i ett försök att kartlägga emotionell respons på rörelser, men även som resultat av den metod som tyder på att animationer framkallar emotionell respons hos användare av grafiska gränssnitt. Animationer i grafiska gränssnitt kan användas i både funktionellt och estetiskt syfte där den funktionella aspekten av animation kan hjälpa användare i den kognitiva process som innefattar avkodning av vad som sker i ett gränssnitt, exempelvis genom att med animation skapa visuell kontinuitet mellan olika stadier i förändringen av ett objekt. Den estetiska aspekten kan i sin tur användas på ett sådant sätt att den funktionella animationen förmedlar den karaktär, känsla och personlighet som gränssnittet syftar till att framhäva. Denna studie visar på att funktionell animation, genom utformning på deras utvecklingskurvor kan påverka användares emotionella respons i förhållande till rörelse. Funktionell animation kan därmed utformas på ett sätt som gör att upplevelsen av animationens utvecklingskurva överensstämmer med den emotionella respons som webbplatsen syftar till att framkalla. / As animations in user interfaces become increasingly more common, the animations are often used in an arbitrary fashion, without any knowledge of what kind of effect, in terms of feelings and emotions, the movement have on the user. At the same time it’ s important that animations in user interfaces are used carefully and thoughtfully as the motions can have negative effects on the users experience if not used wisely. Previously conducted research have studied how animations in user interfaces affect users perceived ease of use, but there is a lack of qualitative research in the area of how animations affect the user experience at the same time as it’ s used in a functional manner. Literature within the fields of product experience, user experience, usability, visual perception and animation theory has therefore been studied. The research conducted in this study aims to reveal if, and how, different motions can induce emotional response during the use of graphical interfaces. To examine this, the user experience has been studied with a qualitative approach. A usability test consisting of different types of functional animations has been conducted in tandem with contextual inquiries, with an identification and mapping of emotional response in relation to different motions. The result of this study is presented partially in terms of the method constructed in order to plot users perceived emotion in response to motion, but also as the result of the study which shows that different types of animations evoke different feelings in users. Animations can be used in graphical interfaces with both functional and aesthetic purposes, where the functional animation can be used to facilitate the users cognitive process and decoding of an interface, for instance by creating visual continuity between different stages in the change of an object. The aesthetic aspect of the animation in turn can be used to convey character, emotion and personality through the functional animation, thus bringing forth the feelings the interface aims to emphasize. This study shows that functional animation, by customizing its bezier­curves, affects the users emotional response to movement. Thus, functional animation can be constructed to match the emotional response a webpage sets out to convey.

[ES] Esta tesis doctoral se ha centrado en la cartografía como dispositivo discursivo para interpretar el espacio habitado. Por tanto, en esta dirección se ha profundizado en el estado de la identidad del paisaje local de la zona periférica norte de la ciudad de Valencia, a través del trayecto de una de las ocho acequias históricas de la ciudad, en concreto, la denominada Rascanya. De tal forma, este estudio del paisaje ha contemplado una parte práctica constituida por ocho cartografías formalizadas en aplicaciones interactivas, donde la reflexión se ha incentivado a través de la contraposición de datos y material del pasado con elementos contemporáneos. En base a estas premisas, la exploración se ha quedado estructurado con un bloque de cartografía histórica, ya que se destacó la riqueza y diversidad de los componentes gráficos, pues representaban todo un verdadero relato interpretativo de la zona seleccionada para el trabajo, estos elementos gráficos desvelaban claramente la vinculación con el espacio en cada momento histórico. Por otro lado, se ha realizado una catalogación de cartografía artística, donde además, ha tomado especial protagonismo aquellas cartografías subjetivas, donde prevalecían las experiencias vividas por los individuos en un entorno determinado, por encima de la representación oficial del territorio. De igual modo, las cartografías colaborativas y compuestas con múltiples voces han cobrado interés en este bloque de la cartografía personal, con la finalidad de combatir las directrices dominantes, y además ofrecer otras alternativas de visión y creación de espacio. En otro bloque de contenidos se ha realizado un balance de las tendencias contemporáneas de representación, concretamente, en base a las visualizaciones de datos, la tendente datificación de la información representada en el espacio. Esta actual vertiente de comunicación ha dado como resultado el desarrollo de nuevas cartografías de significados. Asimismo, en esta parte también se ha analizado los cambios tecnológicos en los últimos tiempos, la incidencia del lenguaje gráfico y digital de los medios de comunicación en la sociedad vigente. En consecuencia, se elaboraron unos ensayos prácticos con estas influencias en los modos de lectura vigente y con material multimedia. Por otro lado, un bloque de investigación sobre la evolución del espacio urbano en las ciudades durante las últimas décadas, donde la expansión acelerada de la urbanización y los efectos de la globalización como modelo económico en una escala planetaria han influido paulatinamente, en la pérdida de los elementos locales en las urbes. En esta parte temática, se elaboró un ensayo práctico que cartografió la calidad de los elementos patrimoniales distribuidos por el trayecto de la acequia histórica. En última instancia, se cierra con un bloque temático sobre el binomio histórico entre la huerta y la ciudad, la evolución de su relación y su estado en la actualidad. De este modo, esta parte además contiene otros ensayos prácticos donde se intentó profundizar en la actividad productiva de la huerta, acompañado con una especulación de la cantidad de beneficios y oportunidades que podría proveer, sobre las necesidades y problemáticas de sostenibilidad existentes en el entramado urbano actual. En definitiva, con todas estas vertientes cartográficas se ha intentado ampliar y reivindicar la noción de nuestro paisaje local, de tan incuestionable valor cultural para la historia de la ciudad de Valencia, como es l'Horta Nord. / [CA] Esta tesi doctoral s'ha centrat en la cartografia com a dispositiu discursiu per a interpretar l'espai habitat. Per tant, en esta direcció s'ha aprofundit en l'estat de la identitat del paisatge local de la zona perifèrica nord de la ciutat de València, a través del trajecte d'una de les huit séquies històriques de la ciutat, en concret, la denominada Rascanya. De tal forma, este estudi del paisatge ha contemplat una part pràctica constituïda per huit cartografies formalitzades en aplicacions interactives, on la reflexió s'ha incentivat a través de la contraposició de dades i material del passat amb elements contemporanis. Basant-se en estes premisses, l'exploració s'ha quedat estructurat amb un bloc de cartografia històrica, ja que es va destacar la riquesa i diversitat dels components gràfics, perquè representaven tot un verdader relat interpretatiu de la zona seleccionada per al treball, estos elements gràfics desvelaven clarament la vinculació amb l'espai en cada moment històric. D'altra banda, s'ha realitzat una catalogació de cartografia artística, on a més, ha pres especial protagonisme aquelles cartografies subjectives, on prevalien les experiències viscudes pels individus en un entorn determinat, per damunt de la representació oficial del territori. De la mateixa manera, les cartografies col·laboratives i compostes amb múltiples veus han cobrat interés en este bloc de la cartografia personal, amb la finalitat de combatre les directrius dominants, i a més oferir altres alternatives de visió i creació d'espai. En un altre bloc de continguts s'ha realitzat un balanç de les tendències contemporànies de representació, concretament, basant-se en les visualitzacions de dades, la tendent datificación de la informació representada en l'espai. Este actual vessant de comunicació ha donat com resultat el desenrotllament de noves cartografies de significats. Així mateix, en esta part també s'ha analitzat els canvis tecnològics en els últims temps, la incidència del llenguatge gràfic i digital dels mitjans de comunicació en la societat vigent. En conseqüència, es van elaborar uns assajos pràctics amb estes influències en els modes de lectura vigent i amb material multimèdia. D'altra banda, un bloc d'investigació sobre l'evolució de l'espai urbà en les ciutats durant les últimes dècades, on l'expansió accelerada de la urbanització i els efectes de la globalització com a model econòmic en una escala planetària han influït gradualment, en la pèrdua dels elements locals en les urbs. En esta part temàtica, es va elaborar un assaig pràctic que va cartografiar la qualitat dels elements patrimonials distribuïts pel trajecte de la séquia histórica. En última instància, es tanca amb un bloc temàtic sobre el binomi històric entre l'horta i la ciutat, l'evolució de la seua relació i el seu estat en l'actualitat. D'esta manera, esta part a més conté altres assajos pràctics on es va intentar aprofundir en l'activitat productiva de l'horta, acompanyat amb una especulació de la quantitat de beneficis i oportunitats que podria proveir, sobre les necessitats i problemàtiques de sostenibilitat existents en l'entramat urbà actual. En definitiva, amb tots estos vessants cartogràfics s'ha intentat ampliar i reivindicar la noció del nostre paisatge local, de tan inqüestionable valor cultural per a la història de la ciutat de València, com és l'Horta Nord. / [EN] This doctoral thesis has focused on cartography as a discursive device to interpret inhabited space. Therefore, in this direction, the state of the identity of the local landscape of the northern peripheral area of the city of Valencia has been deepened, through the route of one of the eight historical ditches of the city, specifically, the so-called Rascanya. In this way, this study of the landscape has contemplated a practical part made up of eight formalized cartographies in interactive applications, where reflection has been encouraged through the contrast of data and material from the past with contemporary elements. Based on these premises, the exploration has been structured with a block of historical cartography, since the richness and diversity of the graphic components were highlighted, since they represented a true interpretive account of the area selected for the work, these graphic elements they clearly revealed the link with space in each historical moment. On the other hand, a cataloging of artistic cartography has been carried out, where in addition, subjective cartographies have taken a special role, where the experiences lived by individuals in a given environment prevailed, over the official representation of the territory. Similarly, collaborative and composite cartographies with multiple voices have gained interest in this block of personal cartography, in order to combat the dominant guidelines, and also offer other alternatives for vision and space creation. In another block of contents, a balance has been made of contemporary trends in representation, specifically, based on data visualizations, the tending dataification of the information represented in space. This current aspect of communication has resulted in the development of new cartographies of meanings. Likewise, this part has also analyzed technological changes in recent times, the incidence of graphic and digital language of the media in current society. Consequently, practical tests were developed with these influences in current reading modes and with multimedia material. On the other hand, a research block on the evolution of urban space in cities during the last decades, where the accelerated expansion of urbanization and the effects of globalization as an economic model on a planetary scale have gradually influenced the loss of local elements in cities. In this thematic part, a practical test was prepared that mapped the quality of the heritage elements distributed along the route of the historic canal. Ultimately, it closes with a thematic block on the historical binomial between the garden and the city, the evolution of their relationship and their current state. In this way, this part also contains other practical tests where an attempt was made to deepen the productive activity of the orchard, accompanied by a speculation of the amount of benefits and opportunities that it could provide, on the existing sustainability needs and problems in the urban fabric. current. In short, with all these cartographic aspects, an attempt has been made to expand and defend the notion of our local landscape, of such unquestionable cultural value for the history of the city of Valencia, as is l'Horta Nord. / Gutiérrez González, MJ. (2022). La cartografía como estrategia para rescatar las pérdidas de identidad en el paisaje [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182250