[ES] La presente tesis doctoral propone un acercamiento metodológico para conceptualizar y diseñar proyectos de comunicación gráfica en exposiciones bajo criterios de sostenibilidad, accesibilidad e inclusión, teniendo en cuenta a las personas usuarias en todas las fases de desarrollo del proyecto. En primer lugar, se analiza la evolución del museo y sus funciones, atendiendo a los cambios sociales y tecnológicos acontecidos en las últimas décadas, que suponen un nuevo paradigma en la relación entre estos espacios culturales y sus audiencias, especialmente por la irrupción de las redes sociales y las técnicas de participación, que ofrecen interesantes posibilidades a nivel didáctico. Posteriormente, la investigación aborda la importancia de tener en cuenta la diversidad humana para promover instalaciones y discursos adaptados a todo tipo de audiencias, independientemente de sus características físicas, cognitivas, edad, formación o cualquier otro condicionante. Teniendo en cuenta estas premisas, se aborda la materialización del diseño museográfico bajo criterios de diseño para todas las personas, que se combina con los principios teóricos de la interpretación gráfica para asegurar una comunicación efectiva de los discursos. Finalmente, y ante la actual crisis climática, se ahonda en el diseño y producción sostenible de exposiciones, realizando un profundo estudio teórico aplicado a este ámbito. A partir de casos de estudio innovadores y un exhaustivo análisis de materiales, se proponen alternativas a la producción tradicional y diversas soluciones creativas a partir de la reutilización y circularidad de los materiales. La aportación se completa con entrevistas a profesionales de reconocido prestigio para ahondar en los retos a los que se enfrenta la museografía del futuro. Desde estas tres ópticas o líneas teóricas, lejos de concebir un método de forma estanca, la investigación sugiere concebir el diseño museográfico como un proceso de mejora continua para promover proyectos de comunicación significantes, inclusivos y sostenibles. / [CAT] La present tesi doctoral proposa un apropament metodològic per a conceptualitzar i dissenyar projectes de comunicació gràfica en exposicions sota criteris de sostenibilitat, accessibilitat i inclusió, tenint en compte a les persones usuàries en totes les fases de desenvolupament del projecte. En primer lloc, s'analitza l'evolució del museu i les seues funcions, atesos els canvis socials i tecnològics esdevinguts en les últimes dècades, que suposen un nou paradigma en la relació entre aquests espais culturals i les seues audiències, especialment per la irrupció de les xarxes socials i les tècniques de participació, que ofereixen interessants possibilitats en l'àmbit didàctic. Posteriorment, la investigació aborda la importància de tindre en compte la diversitat humana per a promoure instal·lacions i discursos adaptats a tota mena d'audiències, independentment de les seues característiques físiques, cognitives, edat, formació o qualsevol altre condicionant. Tenint en compte aquestes premisses, s'aborda la materialització del disseny museogràfic sota criteris de disseny per a totes les persones, que es combina amb els principis teòrics de la interpretació gràfica per a assegurar una comunicació efectiva dels discursos. Finalment, i davant l'actual crisi climàtica, s'aprofundeix en el disseny i producció sostenible d'exposicions, realitzant un profund estudi teòric aplicat a aquest àmbit. A partir de casos d'estudi innovadors i una exhaustiva anàlisi de materials, es proposen alternatives a la producció tradicional i diverses solucions creatives a partir de la reutilització i circularitat dels materials. L'aportació es completa amb entrevistes a professionals de reconegut prestigi per a aprofundir en els reptes als quals s'enfronta la museografia del futur. Des d'aquestes tres òptiques o línies teòriques, lluny de concebre un mètode de manera estanca, la investigació suggereix concebre el disseny museogràfic com un procés de millora contínua per a promoure projectes de comunicació significants, inclusius i sostenibles. / [EN] This doctoral thesis proposes a methodological approach to conceptualise and design graphic communication projects in exhibitions under the criteria of sustainability, accessibility, and inclusion, while considering users in all phases of project development. Firstly, the evolution of the museum and its functions is analysed, taking into consideration the social and technological changes that have taken place in recent decades. This represents a new paradigm in the relationship between these cultural spaces and their audiences, mainly due to the irruption of social networks and participation techniques, which offer interesting possibilities at a didactic level. Furthermore, the research addresses the importance of considering human diversity: promoting facilities and discourses which are adapted to all audiences, regardless of their physicality, cognitive function as well as age, education or other conditioning factors. Considering these premises, the materialisation of museum design is addressed under the criteria of Design For All. This is then combined with the theoretical principles of graphic interpretation to ensure effective communication of discourse. Finally, due to the current climate crisis, the sustainable design and production of exhibitions is explored in depth by carrying out a rigorous theoretical study applied to this field. Based on innovative case studies and an exhaustive analysis of materials, the thesis proposes alternatives to traditional production and various creative solutions based on the reuse and circularity of materials. The academic contribution is completed with interviews with renowned professionals to delve into the challenges facing the future of Museography. From these three points of view or theoretical lines, far from conceiving a watertight method, the research suggests conceiving Museography Design as a continuous improvement process to promote significant, inclusive, and sustainable communication projects. / Lleonart García, M. (2023). Diseño y producción de exposiciones. Un acercamiento a la comunicación efectiva en museografía bajo parámetros de accesibilidad, inclusión y sostenibilidad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196014

[ES] Esta tesis doctoral se ha centrado en la cartografía como dispositivo discursivo para interpretar el espacio habitado. Por tanto, en esta dirección se ha profundizado en el estado de la identidad del paisaje local de la zona periférica norte de la ciudad de Valencia, a través del trayecto de una de las ocho acequias históricas de la ciudad, en concreto, la denominada Rascanya. De tal forma, este estudio del paisaje ha contemplado una parte práctica constituida por ocho cartografías formalizadas en aplicaciones interactivas, donde la reflexión se ha incentivado a través de la contraposición de datos y material del pasado con elementos contemporáneos. En base a estas premisas, la exploración se ha quedado estructurado con un bloque de cartografía histórica, ya que se destacó la riqueza y diversidad de los componentes gráficos, pues representaban todo un verdadero relato interpretativo de la zona seleccionada para el trabajo, estos elementos gráficos desvelaban claramente la vinculación con el espacio en cada momento histórico. Por otro lado, se ha realizado una catalogación de cartografía artística, donde además, ha tomado especial protagonismo aquellas cartografías subjetivas, donde prevalecían las experiencias vividas por los individuos en un entorno determinado, por encima de la representación oficial del territorio. De igual modo, las cartografías colaborativas y compuestas con múltiples voces han cobrado interés en este bloque de la cartografía personal, con la finalidad de combatir las directrices dominantes, y además ofrecer otras alternativas de visión y creación de espacio. En otro bloque de contenidos se ha realizado un balance de las tendencias contemporáneas de representación, concretamente, en base a las visualizaciones de datos, la tendente datificación de la información representada en el espacio. Esta actual vertiente de comunicación ha dado como resultado el desarrollo de nuevas cartografías de significados. Asimismo, en esta parte también se ha analizado los cambios tecnológicos en los últimos tiempos, la incidencia del lenguaje gráfico y digital de los medios de comunicación en la sociedad vigente. En consecuencia, se elaboraron unos ensayos prácticos con estas influencias en los modos de lectura vigente y con material multimedia. Por otro lado, un bloque de investigación sobre la evolución del espacio urbano en las ciudades durante las últimas décadas, donde la expansión acelerada de la urbanización y los efectos de la globalización como modelo económico en una escala planetaria han influido paulatinamente, en la pérdida de los elementos locales en las urbes. En esta parte temática, se elaboró un ensayo práctico que cartografió la calidad de los elementos patrimoniales distribuidos por el trayecto de la acequia histórica. En última instancia, se cierra con un bloque temático sobre el binomio histórico entre la huerta y la ciudad, la evolución de su relación y su estado en la actualidad. De este modo, esta parte además contiene otros ensayos prácticos donde se intentó profundizar en la actividad productiva de la huerta, acompañado con una especulación de la cantidad de beneficios y oportunidades que podría proveer, sobre las necesidades y problemáticas de sostenibilidad existentes en el entramado urbano actual. En definitiva, con todas estas vertientes cartográficas se ha intentado ampliar y reivindicar la noción de nuestro paisaje local, de tan incuestionable valor cultural para la historia de la ciudad de Valencia, como es l'Horta Nord. / [CA] Esta tesi doctoral s'ha centrat en la cartografia com a dispositiu discursiu per a interpretar l'espai habitat. Per tant, en esta direcció s'ha aprofundit en l'estat de la identitat del paisatge local de la zona perifèrica nord de la ciutat de València, a través del trajecte d'una de les huit séquies històriques de la ciutat, en concret, la denominada Rascanya. De tal forma, este estudi del paisatge ha contemplat una part pràctica constituïda per huit cartografies formalitzades en aplicacions interactives, on la reflexió s'ha incentivat a través de la contraposició de dades i material del passat amb elements contemporanis. Basant-se en estes premisses, l'exploració s'ha quedat estructurat amb un bloc de cartografia històrica, ja que es va destacar la riquesa i diversitat dels components gràfics, perquè representaven tot un verdader relat interpretatiu de la zona seleccionada per al treball, estos elements gràfics desvelaven clarament la vinculació amb l'espai en cada moment històric. D'altra banda, s'ha realitzat una catalogació de cartografia artística, on a més, ha pres especial protagonisme aquelles cartografies subjectives, on prevalien les experiències viscudes pels individus en un entorn determinat, per damunt de la representació oficial del territori. De la mateixa manera, les cartografies col·laboratives i compostes amb múltiples veus han cobrat interés en este bloc de la cartografia personal, amb la finalitat de combatre les directrius dominants, i a més oferir altres alternatives de visió i creació d'espai. En un altre bloc de continguts s'ha realitzat un balanç de les tendències contemporànies de representació, concretament, basant-se en les visualitzacions de dades, la tendent datificación de la informació representada en l'espai. Este actual vessant de comunicació ha donat com resultat el desenrotllament de noves cartografies de significats. Així mateix, en esta part també s'ha analitzat els canvis tecnològics en els últims temps, la incidència del llenguatge gràfic i digital dels mitjans de comunicació en la societat vigent. En conseqüència, es van elaborar uns assajos pràctics amb estes influències en els modes de lectura vigent i amb material multimèdia. D'altra banda, un bloc d'investigació sobre l'evolució de l'espai urbà en les ciutats durant les últimes dècades, on l'expansió accelerada de la urbanització i els efectes de la globalització com a model econòmic en una escala planetària han influït gradualment, en la pèrdua dels elements locals en les urbs. En esta part temàtica, es va elaborar un assaig pràctic que va cartografiar la qualitat dels elements patrimonials distribuïts pel trajecte de la séquia histórica. En última instància, es tanca amb un bloc temàtic sobre el binomi històric entre l'horta i la ciutat, l'evolució de la seua relació i el seu estat en l'actualitat. D'esta manera, esta part a més conté altres assajos pràctics on es va intentar aprofundir en l'activitat productiva de l'horta, acompanyat amb una especulació de la quantitat de beneficis i oportunitats que podria proveir, sobre les necessitats i problemàtiques de sostenibilitat existents en l'entramat urbà actual. En definitiva, amb tots estos vessants cartogràfics s'ha intentat ampliar i reivindicar la noció del nostre paisatge local, de tan inqüestionable valor cultural per a la història de la ciutat de València, com és l'Horta Nord. / [EN] This doctoral thesis has focused on cartography as a discursive device to interpret inhabited space. Therefore, in this direction, the state of the identity of the local landscape of the northern peripheral area of the city of Valencia has been deepened, through the route of one of the eight historical ditches of the city, specifically, the so-called Rascanya. In this way, this study of the landscape has contemplated a practical part made up of eight formalized cartographies in interactive applications, where reflection has been encouraged through the contrast of data and material from the past with contemporary elements. Based on these premises, the exploration has been structured with a block of historical cartography, since the richness and diversity of the graphic components were highlighted, since they represented a true interpretive account of the area selected for the work, these graphic elements they clearly revealed the link with space in each historical moment. On the other hand, a cataloging of artistic cartography has been carried out, where in addition, subjective cartographies have taken a special role, where the experiences lived by individuals in a given environment prevailed, over the official representation of the territory. Similarly, collaborative and composite cartographies with multiple voices have gained interest in this block of personal cartography, in order to combat the dominant guidelines, and also offer other alternatives for vision and space creation. In another block of contents, a balance has been made of contemporary trends in representation, specifically, based on data visualizations, the tending dataification of the information represented in space. This current aspect of communication has resulted in the development of new cartographies of meanings. Likewise, this part has also analyzed technological changes in recent times, the incidence of graphic and digital language of the media in current society. Consequently, practical tests were developed with these influences in current reading modes and with multimedia material. On the other hand, a research block on the evolution of urban space in cities during the last decades, where the accelerated expansion of urbanization and the effects of globalization as an economic model on a planetary scale have gradually influenced the loss of local elements in cities. In this thematic part, a practical test was prepared that mapped the quality of the heritage elements distributed along the route of the historic canal. Ultimately, it closes with a thematic block on the historical binomial between the garden and the city, the evolution of their relationship and their current state. In this way, this part also contains other practical tests where an attempt was made to deepen the productive activity of the orchard, accompanied by a speculation of the amount of benefits and opportunities that it could provide, on the existing sustainability needs and problems in the urban fabric. current. In short, with all these cartographic aspects, an attempt has been made to expand and defend the notion of our local landscape, of such unquestionable cultural value for the history of the city of Valencia, as is l'Horta Nord. / Gutiérrez González, MJ. (2022). La cartografía como estrategia para rescatar las pérdidas de identidad en el paisaje [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182250 / TESIS